#bunyols

[olgaolivamarti]

Matí a la cuina amb la recepta de bunyols de taronja de l’ @annarecetasfaciles #bunyols #bunyolsdequaresma #annarecetasfáciles #annarecetasfaciles #quaresma #bunyolsdetaronja #nyamnyam #nyam #postrestradicionals #tradicionsdequaresma https://www.instagram.com/p/CpXcClwtvG7aPX1Xl58tWrH8NaD_r9mMEQubAI0/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[useless-catalanfacts]

Even though they're eaten all year round, cod fritters (bunyols de bacallà) are specially typical during Lent, the time of the year that last 40 days between the end of Carnival and Easter.

Photo: improvisantreceptes.wordpress.com. Video: La Gastroteca (website, Instagram, Facebook, YouTube). You can find the recipe on both's websites.

[amateurchefstuff]

Bunyols de crema

Ingredients: Per als bunyols de vent: – 250 g de farina de força – 40 g de sucre – Sal – 10 g de llevat químic – 100 ml d’aigua – 150 ml de llet – Matafaluga o una cullerada d’anís líquid – La pell d’una llimona – 4 o 5 ous – 50 g de sucre glacé (per decorar-los) Per a la crema: – 250 ml de llet – 1/2 ou – 2 rovells d’ou – 50 g de sucre – 15 g de midó de blat de moro o maizena – 1 beina de…

[theonlinemuse]

In honour of the Elena of Avalor episode “Festival of Lights”, In Each Retelling has decided to post a Bonus Blog recipe for the bimuelos (also known as buñuelos, birmuelos, bermuelos, burmuelos, bunyols, bonuelos or even bougnettes depending on which version you grew up with) that were featured in the episode.

We’re specifically sharing a Cuban version of the recipe where they’re shaped like figure eights in honour of Princess Rebecca’s voice actress, Jamie-Lynn Sigler.

Bimuelos with Anise Syrup

— (adapted from The New York Times Cooking by Ana Sofía Peláez and Christina Morales)

FOR THE SYRUP

1 cup granulated sugar

1 whole star anise

1 cinnamon stick

1 (3-inch) strip lime peel

1 tablespoon lime juice

FOR THE BIMUELOS

½ pound peeled yuca (cassava), cut into 1-inch pieces, or precut frozen yuca

¼ pound peeled boniato (sweet potato), cut into 1-inch pieces

¼ pound peeled malanga (taro), cut into 1-inch pieces

¼ pound peeled ñame (Jamaican yam), cut into 1-inch pieces

1 tablespoon kosher salt

1 teaspoon whole anise seeds

¼ pound peeled calabaza (pumpkin or other winter squash), cut into 2-inch pieces

3 to 4 cups all-purpose flour, plus more for dusting

3 large eggs, beaten

2 cups canola oil

PREPARATIONS

Step 1

Prepare the syrup: In a saucepan, combine 2 cups water, granulated sugar, star anise, cinnamon stick and lime peel, and bring to a boil over medium high, stirring to dissolve the sugar. Reduce heat to a simmer, then cook until the mixture is thin and syrupy, 15 to 20 minutes. Off the heat, add the fresh lime juice. Let the syrup cool while you make bimuelos.

Step 2

Make the bimuelos: To a medium or large heavy pot, add the yuca, boniato, malanga, ñame, salt and anise seeds and enough cold water to cover. Bring the water to a boil, then reduce to a simmer, cover and cook for 10 minutes. Add the calabaza and cook, covered, until all the vegetables are tender, but not mushy, 10 to 15 minutes more, then drain in a colander.

Step 3

While the vegetables are still warm, press the vegetables through a ricer or food mill onto a large lightly floured surface or bowl. Form the mixture into a big mound, then make a well in the center. Pour the eggs into the well and use your hands (it will be sticky) to fully combine. Sift 3 cups flour, 1 cup at a time, over the dough and knead after each addition until it forms a smooth, soft dough that holds together. Add 1 to 2 tablespoons more flour if needed for the dough to come together.

Step 4

Cut the dough into 14 equal pieces, and transfer to a clean work surface. Roll each piece into a 16-inch rope about ½-inch-thick. Moisten one end of the rope with a little water, shape it into a figure eight, then press the ends together. Transfer to a sheet pan lightly dusted with flour.

Step 5

In a 10-inch skillet, heat the canola oil over medium-high until it reaches 375 degrees. If you don’t have a deep-fry thermometer, you can test the oil by dropping in a bit of dough. If the oil is hot enough, it will float to the top right away. Working in batches of 2 or 3 (don’t crowd the pan), carefully add the bimuelos to the oil, and fry until they are golden brown, 2 to 3 minutes per side. Transfer to a plate lined with paper towels to drain excess oil. Spoon the syrup over the bimuelos and serve.

Serves 14 in total.

TIP

If using fresh yuca root, chop off each end and cut it into manageable pieces—yuca is very hard, so be careful. Use a knife or a vegetable peeler to remove the outer bark and the white, waxy layer beneath. Remove the woody core in the center before boiling. If using frozen yuca, remove the woody stem after the vegetables are drained in Step 2.

[sins-of-the-sea]

So we know from your post earlier that the seven love doughnuts.

But what's each one's individual preferences?

Looooong post! With tasty photos!

Phoebus and Guy: Buñuelos! Always buñuelos. Especially the way Maman made them. Fun fact: Guy can recreate the recipe. And NOT burn the kitchen down! Fire and Brimstone powers aside.

Josep: Bunyols de vent. Never glaze them with caramel. They'll vanish faster than you can blink.

Giovanni: Frittole, especially with orange or lemon peel. But given he's an apple fiend, he made his own recipe with apple mash filling. He seldom makes it because it always disappears faster than he can eat it himself.

Abena: I believe they're called bofrot? Though she is an absolute fiend for the Haitian beignet too (especially those baked with bananas). Though because her favorite recipe includes bananas, this is also seldom made, at least on board. Gotta be on land or else it's bad luck!

Rashid: He has two! Because of course he does, he's Gluttony.

Luqaimat, especially with a honey glaze. One of his father's wives used to make too much around Ramadan, so it'd be up to Rashid to devour the rest. Good times.

And gulab jamun. Naturally, because it makes him think of Sukhbir.

and lastly, Ruixiong: You're probably thinking youtiao, aren't you? Well, you're not wholly wrong. But often times he had to steal them as a kid.

Nowadays? He's latching onto the Twins and made Sephardic buñuelos his favorite dough fried treat, thinking it's general French instead of specifically Jewish. Recall how Ruixiong tends to prefer French sweets over Chinese.

[tuportavoz]

CGT interposa una denuncia al President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, per actuar de forma negligent durant la DANA

Arrel de les actuacions negligents per part del Govern de la Generalitat Valenciana, que posaren en perill les vides de milers de treballadores, front a la DANA que el passat dimarts 29 d’octubre va devastar localitats de les comarques de l’Horta Sud, la Foia de Bunyol i d’Utiel-Requena; el sindicat llibertari CGT (Confederació General del Treball) s’ha personat com a denunciant front a la…

[rabbitcruiser]

Fat Thursday/Schmutziger Donnerstag

Taking place on the last Thursday before Ash Wednesday, which begins Lent, Fat Thursday is a Christian feast that is primarily celebrated in European countries. It is similar to Fat Tuesday, which is celebrated the following week, but in many European countries, it is the more important holiday of the two. It also is associated with Carnival. As much fasting is done during Lent, Fat Thursday is a day for getting together and eating sweets and other foods that are eschewed during that season. Commonly eaten foods include pączki, berliners, and angel wings.

The holiday is given different names in various European countries, where distinct foods are associated with the day. The day appears to be most widely celebrated in Poland, where it is known as Tłusty Czwartek. Pastries and doughnuts from bakeries are eaten, especially pączki. The tradition of eating doughnuts on the day began in the seventeenth century. In parts of Germany, it is known as Weiberfastnacht. People wear costumes, and celebrations in the streets and in pubs begin at 11:11 a.m. It is known as the “women’s carnival” and there is a tradition of women “taking over” town halls. In some parts of Germany, the holiday is also known as Fetter Donnerstag.

Fat Thursday is known as Tsiknopempti in Greece, which roughly translates to “Thursday of the Smoke of Grilled Meat.” Being one of the last times that celebrants can eat meat before Lent, many Greeks grill meat such as souvlaki, and many cities set up grills in central squares and hold celebrations there. In Italy, the holiday is known as Giovedì Grasso, and in Sweden, it is known as Fettisdagen.

In some parts of Spain, it is known as Jueves Lardero. Bizcochos and a pastry called a mona are commonly eaten in the city of Albacete, and in the area of Aragon a special sausage is eaten. The holiday is called Dijous Gras in the region of Catalonia, and marked by eating bunyols and botifarra d'ou.

How to Observe

Regardless if you are planning on observing Lent in the following weeks, you can celebrate Fat Thursday today. It is best celebrated by indulging in large amounts of foods that aren’t very healthy, such as sweets, as well as by eating meat, which many abstain from during Lent. If you are in the United States, you could go to an ethnic bakery or grocery store to pick up some foods that are eaten on the day in European countries. Some foods you could enjoy today include pączki, berliners, angel wings, souvlaki, bizcochos, bunyols, and botifarra d'ou. If you are in a country such as Switzerland, Spain, Germany, or Poland, it shouldn’t be too hard to find celebrations to attend.

Source

[tastatast]

Andreu Genestra

Tot i que feia 3 anys de l’última visita, mengem a l’Andreu Genestra des de l’any 2014, ens agrada la seva cuina, seguir la seva evolució i sempre hem gaudit menjant els seus plats en el marc incomparable que era l’Hotel Son Jaumell de Capdepera (Mallorca).

Per no repetir informació que ja apareix a les altres cròniques, us deixem l’enllaç a tots els àpats que hem fet a l’Andreu Genestra, sempre és interessant repassar l’evolució i veure com hem canviat tant nosaltres com el món en general.

Aquest any, per això, hi ha hagut un canvi substancial i és que, des del 21 d’abril de 2023, es van traslladar a l’Hotel Zoëtry (Hyatt Inclusive Collection), situat en una possessió espectacular del segle XIV ubicada a la històrica finca sa Torre a Llucmajor. Un entorn incomparable que compta amb un hort de més de 2.500 m2 i amb vinyes. A més, el restaurant té la cuina oberta i permet veure i sentir, de més o menys lluny, com cuinen i com emplaten.

Ofereixen 3 menús: el Mediterranean, el Mediterranean Extrem i el Verd (l’opció vegetariana). A més, l’opció de triar 2 o 3 plats d’una selecció de plats dels tres menús.

L’ÀPAT

4 SNACKS.

És curiós com hem canviat el significat d’aquesta paraula que originàriament feia referència a “aliments envasats en petites porcions destinats a ser consumits fora dels àpats principals”. A més, tenint una paraula com “aperitiu” o una expressió tant nostrada com “fer l’aperitiu” per a definir aquestes petites elaboracions inicials que s’ofereixen per a obrir l’estómac i fer venir gana i ganes de començar l’àpat.

Xurro d’olives i vermut.

Una massa fregida, semblant a la d’un xurro, amb una oliva i unes gotes d’un gel de vermut. Quina bona olor de vermut i quin cruixent més bo! Ben llaminer, quin bon començament!

Segons el seu relat, com que hem començat per un xurro que és típic d’Espanya, ara continuarem amb una tècnica francesa (un bombó), un bunyol típic de Turquia i un pastís de formatge que anuncien com a cheesecake de Grècia. Una vegada més, trobo innecessari dir-ho en anglès podent-li dir perfectament pastís de formatge. Trobo que parlar l’idioma local i anunciar els plats en dita llengua és un discurs que va lligat a l’autenticitat, la regionalitat i l’ús de productes autòctons que tenen. Posats a parlar de l’idioma, també em va sorprendre que la pàgina web no estés en català. 

Bombó de pa moreno mallorquí.

Es tracta d'un bombó de xocolata blanca en el que, a dins, diuen que hi ha el pa moreno torrat i un toc mallorquí que és la sobrassada. El gust era ben bé de xocolata blanca, no es notava pas la sobrassada. Un aperitiu massa dolç, semblava un petit four. No m’agrada gens començar els àpats amb dolçor. Si ja trobo innecessari haver d’acabar amb postres… Però, segons el seu relat, com que la seva cuina no fa distincions entre el món dolç i el salat, comencen l’àpat amb els petits fours. O en podríem dir llepolies?

Bunyol de cacauet.

Un bunyol farcit d’una crema de cacauets calenta i amb tres trossets d’un trosset d’anxova per sobre. No em va transportar a Turquia però, per sort, aquest aperitiu no va ser dolç.

Pastís de formatge.

Un pastís de formatge de Maó i botifarró. No vaig entendre la relació amb Grècia però el cas és que va ser el més salat i el més bo. El farciment era ben fred i la galeta molt gustosa i cruixent. Una mossegada deliciosa.

Moment pa i oli.

Serveixen els pans i ens deixen triar els que preferim.

Un pa tradicional blanc i un de llavors fets amb Amadip.esment (Associació Mallorquina per a Persones amb Disminució Psíquica), una ONG fundada el 1962 i amb la que l’Andreu hi col·labora.

Un pa de sègol i cardamom i una coca d’oli d’oliva que fan ells al restaurant.

Serveixen una mantega d’ametlles, diuen que és totalment vegana, feta amb llet de coco i olis vegetals.

Una mantega que semblava emulsionada, força tova.

Serveixen un plat amb una mousse d’ajoblanco feta amb acuafaba (l’aigua de cocció dels llegums, que s’utilitza com a substitut de la clara d’ou per la seva viscositat i el seu poder gelificant en fred, és a dir, un emulsionant) i acompanyada de dues salsetes (una de bitxo i una de blat de moro), amb una pols de bitxo, una de fines herbes i també amb rovell d’ou.

Ens pregunten si voldrem que ens posin una mica d’oli i sal i pebre o si preferim menjar-ho sense. Però insisteixen que és adequat afegir-li l’oli.

Ens ofereixen 4 olis, tots de Mallorca, i n’hem de triar un.

El primer és un oli que fan ells d’Arbequina, Piqual i Empeltre, que diuen que també tenen per separat: un Arbequina d’Aubocassa de Manacor, un Piqual de Son Catiu d’Inca i un Empeltre de Can Axartell de Pollença. Diuen que l’Arbequina té un sabor suau, la Piqual mig i que l’Empeltre és una varietat mallorquina amb un sabor fort. Desconeixia que fos autòctona de l’illa, a la Terra Alta també n’hi ha. Tampoc vaig acabar d’entendre si el primer oli era una barreja dels altres tres o realment el fan ells i, si és així, a on el fan. Recordo que quan estaven a Son Jaumell ens havien ofert un oli d’aquestes tres varietats que deien que tenien cultivades a la finca de l’hotel. 

Força enrevessat. Sembla que mentre fan el servei de pa, mantega i oli aprofitin per servir un últim aperitiu però no és ben bé així. Resulta que t’ofereixen l’oli per a afegir-lo a la mousse perquè la idea és que quedi un allioli; i el pa és per untar el fals allioli, perquè serveixen la mousse sense coberts. La mantega és per anar-la combinant amb tot plegat. 

A més, una vegada t’has menjat el plat, recomanen enretirar també el pa, l’oli i la mantega perquè diuen que serà un menú contundent. Una vegada més, no vam pas tenir temps de provar els quatre pans, només en vaig provar dos i perquè vaig demanar que encara no me’ls retiressin. Potser no es tracta de provar tots els pans, simplement d’agafar-ne un pel plat i prou. 

Total, va ser boníssim, semblava ben bé un allioli. Deliciós i una molt bona idea. Una mena de deconstrucció (diferents textures i diferent forma) d'una salsa tant nostrada com l'allioli. Potser la serviria amb coberts per oferir la possibilitat al comensal de provar-ho sense pa. I també li donaria més importància, tant a l'hora de servir el plat com al recordatori, separant-lo del "moment pa i oli" o simplificant/abreujant les explicacions dels olis.

8 PLATS.

Pebrots asados, guisat de vedella i anguila.

Serveixen un plat on, a la base hi ha un cremós de pebrots vermells, entenc que escalivats; a sobre, un cap i pota boníssim; a sobre, un vel de xampinyons; i, pel voltant, cinc trossets de porro i cinc dauets d’anguila fumada. A taula, serveixen un brou calent de l’aigua del pebrot escalivat. Molt bo, el cap i pota quedava molt bé amb la textura de gelatina fina del vel. El conjunt tenia un punt picant pel porro.

En aquest moment de l’àpat ens van convidar a fer-nos un recorregut pel restaurant; ens van ensenyar, bàsicament, la resta de la sala, és a dir, un espai que queda més reservat, i l’espai Krug. No ens van ensenyar la cuina, ho vaig trobar a faltar.

Truita a la francesa de parpatana de tonyina.

Un plat inesperat que ens va oferir l’Andreu molt amablement. Una truita farcida amb un aguiat de tonyina que va aprendre a fer amb en Neichel (l’aguiat, no la truita) i que ha adaptat fent-lo a la mallorquina (no ens van especificar com és). Desconec el grau d’improvisació d’aquest plat però va ser boníssim. Una truita servida calenta, picanteta i amb una massa brillant/oliosa que semblava una cuirassa (tova però relativament gruixuda i ben separada del farciment); i és que, per cada ou sencer, portava un rovell de més i, a més, també portava vinagre d’Avgvstvs Forvm i una mica de farina/midó d’arròs.

Al mateix moment, ens va servir l’Albergínia confitada amb croissant de mantega.

Un plat que fa en referència al seu hort, on també hi treballa el seu pare.

D’esquerra a dreta: un gelat de trempó; un tàrtar d’ametlla amb mitja albergínia confitada amb una mica de vinagre a sobre; i, per acompanyar, un croissant fet amb saïm de porc enlloc de mantega (tot i que el recordatori digui de mantega).

L’Andreu ens diu que ens ho hem de menjar intercaladament, agafant ara una mica de trempó, ara una mica de truita de parpatana… però jo veig tres plats en un, o quatre! Veig tres seccions totalment separades, de fet, l’emplatat ja és així, tres elaboracions ben diferenciades. Són plats que mai acabo de gaudir plenament, els provo per separat, no els barrejo, vaig d’una banda a l’altra i m’atabalen sense acabar de menjar res de manera concreta i atenta. Tampoc crec que hagi d’agafar les tres parts i barrejar-les (de fet, l’Andreu ja ho diu, recomana anar agafant d’aquí i d’allà). Fa anys que hi dono voltes i, a hores d’ara, encara no sé què fer quan em trobo amb aquest tipus de plats, els “plats 3 en 1”. 

El gelat de trempó era molt bo, gustós i refrescant. El croissant també, boníssim, cruixent, calentó, llaminer, greixós… però em va semblar més per atipar que no pas necessari. En canvi, m’encantaria si ens hagués servit el mateix croissant però farcit amb el deliciós gelat de trempó! El que deia de servir 3 elements separats en un mateix plat, prefereixo que ja vingui elaborat de cuina, sempre és més fàcil de menjar. A més, quedaria un semifred d’aquells que tant feliç em fan.

Ànec musclo.

Tres trossets de lletons d’ànec confitats, tres musclos a la taronja i, al centre, una salsa d’ametlles lleugerament picant. També, cinc pipes de carbassa. Per acompanyar amb la salsa, diuen, una coca de patata. La salsa tenia més gust de coco que d’ametlles i sí, era picanteta. Em va agradar poder menjar lletons d’ànec, és una part que no s'acostuma a servir; això sí, tenien una textura un pèl massa caramel·litzada. El pa de patata no el necessitava i tampoc em va semblar res de l’altre món.

Llagosta amb gírgoles de castanyer.

Un plat que havia de ser amb carabinero i fetge d'ànec però que, després de menjar els aperitius (o petits fours, ara no sé com n’hauria de dir), l’Andreu ens va comentar que no n’havia trobat i que el substituiria per una llagosta. Vam acceptar el canvi sense que se’ns comentés que, a sobre, tindria un suplement de 30€ per persona, un percentatge bastant alt del preu total del menú. Trobo que això s’hauria d’avisar. Entenc que la llagosta sigui més cara que el carabinero però, fent un menú tancat, si a més és el restaurant qui fa el canvi, crec que són ells que haurien de trobar una solució que estès dins els seus marges i no fer pagar al client aquesta mena d’imprevistos i, a més, sense avisar-lo.

Una llagosta bullida, ben olorosa, carnosa i gustosa; amb una gírgola de castanyer un pèl insípida o, si més no, no brillava; i un brou fet amb el cap i llevat (emulsionat, sense lecitina ni sucre ni res). Una bona manera de servir la llagosta.

Conill a la mostassa.

Una rodanxa de galantina de conill d’uns 5 cm de diàmetre amb papada de porc negre i festucs i, a sota, un arròs de peix. Al centre de la taula, un tros d’anxova punxat en una petita forquilla. A taula, ens serveixen una culleradeta d’una salsa verda de pèsols i mostassa per sobre la galantina. Una galantina refinada acompanyada d'un correcte arròs de peix que tampoc li aportava gaire.

Mentre es refreda el plat (si és que havia estat calent) mirem com ens serveixen un acompanyament líquid per a la galantina: un suc de remolatxa, poma i ferment de fulla de figuera (entenc que deu ser fulla de figuera fermentada, com les fulles de tabac?) des d’un bidó de coure i en una copa Krug. Ens diuen que el gust terrós de la remolatxa i la galantina ens ha de recordar el que tenim al voltant. Suposo que es deuen referir al que el conill té al seu voltant, no nosaltres.

Calamar, porc negre i rovell d’oca.

Un plat inspirat en els espaguetis a la carbonara. Un calamar de Mallorca, tres minúsculs dauets de cecina curada, tres de formatge curat, uns puntets d’una maionesa d’alga, uns d’una salsa feta amb la pròpia tinta del calamar i una quenelle d’alga còdium. A taula ens serveixen una culleradeta de salsa carbonata (amb T, entenc que vol dir que li han afegit gas exogen) i rovell d’ou d’oca curat (amb bitxo en pols i altres espècies) ratllat per sobre.

Un calamar cuit un moment a 190°C, pràcticament cru, deliciós, pura frescor i textura! Els daus de formatge li donaven salabror i el rovell d’ou d’oca, textura. La quenelle d’alga còdium era molt bona, ben gustosa!

En un plat a part, una forquilla amb una mandonguilleta de calamar encebollado i per on hem de començar a menjar, els hi farem cas.

Peix de llotja a les herbes mallorquines.

Un serranito, un serrà suposo. Ens diuen que és un peix de la mateixa família que el salmó, tot i que és un peix de roca i viu en aigües més profundes. Tot plegat m’estranya molt, en tot cas diria que era de la família dels serrànids, que n’hi ha un munt de gèneres i espècies. Sí que podria ser de roca però diria que no viu en aigües gaire profundes i és més aviat costaner. Un exemplar d’uns 15 cm de llarg, servit sencer, amb cua i amb les espines i tot, però sense cap. Acompanyat amb dues mini-quenelles d’api-rave, mostassa de Dijon, 2 escopinyes i, a taula, servit amb una salsa verda força transparent de la seva versió del Bloody Mary amb herbes mallorquines, julivert i tomàtiga verda. S’ha de reconèixer que té certa valentia servir un peix tant poc valorat com el serrà i, a més, ben poc fet, pràcticament cru però molt sucós. Un peix molt fi però amb forces espines. Molt ben cuinat!

Guatlla a la melassa de figa.

Servida amb un ganivet fet per un cuiner del Port de Pollença que es diu Miquel Magraner i amb un mànec de fusta d’olivera, herència que l’Andreu va prendre de Son Jaumell quan van fer la poda de les oliveres.

Una guatlla de caça preciosa, cuita confitada (sense fer-se al buit) i que l’Andreu ens anuncia com l’acompanyament del plat, l’element principal són les figues de l’increïble eminència Montserrat Pons de Son Mut Nou. Una manera, diu, de dignificar tot el que suposa la figa a la cultura mallorquina.

Per una banda, tenim un ravioli de nap farcit de figues confitades al forn i una mostassa de figues. Per altra banda, el plat principal són les figues rostides al forn durant 10 hores a 90ºC (en sec i en tirades de 10 kg) molt lentament per tal d’extreure’n el n��ctar, que colen per decantació amb un sedàs. Aquest nèctar de figues acompanya la caça menor, la guatlla farcida amb fines herbes.

El plat és el xarop de figues que sembla ben bé una demi-glace o una melassa de figa, però simplement és figa, sense cap més ingredient, ni brandi ni Oporto, res. Realment podria ser l’element principal del plat però és que la guatlla estava tant ben cuita i era tant gustosa i de tant bona textura, que calia destacar-la especialment. Plantejar-se quin és l'element principal d'un plat i quin l'acompanyament o la guarnició, una reflexió ben bulliniana que ens fem a la cuina des dels inicis dels noranta.

Ofereixen formatges però no en vam fer.

POSTRES.

Tocinillo de xirivia.

Un tocinillo del cielo fet de xirivia i en forma de cercle; a sota, una magdalena plana; i, a sobre, tres floretes suroses que semblaven de xirivia crua i aromàtica. Al costat, un deliciós gelat de llima i mantega torrada; i, a sota d’aquest gelat, una crema d’avellanes cremosíssima amb un crumble esmicolat per sobre. Unes postres boníssimes, amb cinc elaboracions diferents, totes conegudes i molt ben executades. Un plat molt entretingut d’anar menjant i gaudint.

Dàtils al rom flambée i poma asada.

Una crema de vainilla acompanyada d’un pa de pessic de dàtils flamejat amb rom. Per sobre, poma caramel·litzada a baixa temperatura. I, per acabar, un semifred de xocolata blanca amb tuber aestivium ratllada per sobre. Unes postres boníssimes, sobretot el pa de pessic flamejat i la poma, una llarga cinta laminada i enrotllada. 

PETITS FOURS.

Oliva farcida d’escabetx de poma.

La famosa esferificació amb la cuirassa dura i líquida per dins.

Tomàquet cherri envinagrat amb cirera.

Un tomàquet cherri tal qual, pelat, això sí. Un gust una mica estrany per a finalitzar l’àpat. 

Croqueta de crema cremada.

Molt bona! Tova. El petit four més bo.

Truita de patata i xocolata blanca.

La xocolata blanca es notava poc i tampoc recordava una truita. La idea és bona però potser caldria executar-la diferent per aconseguir una millor combinació. Acabem amb xocolata blanca, com el bombó de l’aperitiu.

Ofereixen herbes aromàtiques del seu hort per a infusionar: alfàbrega, menta, citronel·la, romaní, tomí, marialluïsa, etc.

Vam prendre una infusió de citronel·la i farigola on es notava sobretot la farigola. És d'agrair que ofereixin herbes fresques, la frescor és un luxe!

Pel que fa a la sala, actualment dirigida per en Sebastián Longo com a maître i sommelier, a qui ja coneixíem del Zaranda quan estava a l’Hotel Castell Son Claret de Calvià, trobem que és força correcta però que no està al mateix nivell d’excel·lència que havia aconseguit amb en Joan Arboix (amb un gran coneixement de vins de Mallorca) i en David Serrano (que, a més de dirigir la sala amb una gran professionalitat, oferia una brillant selecció de formatges afinats extraordinàriament bé). També pot ser que, com que “només” fa 4 mesos que s’han traslladat, encara necessitin allò que es diu del rodatge.

VAM BEURE

Una ampolla d’UBE Miraflores 2019 de Bodegas Cota 45 de Sanlúcar de Barrameda. Un blanc tranquil de Palomino Fino de diferents parcel·les de Miraflores Alta i Miraflores Baja, de vinyes amb diferents tipus d’albarizas (lentejuelas, lustrillos i tosca cerrada). Un vi fermentat en bóta però que, a la vegada, té la típica expressió nítida de mineralitat i fruita, marca de la casa. Som uns incondicionals de la feina d’en Willy Pérez i en Ramiro Ibáñez.

Una ampolla de Tianna Negre 3, Escursac 2020, de la línia The Sommelier Collection. Un vi negre ecològic i sense filtrar d’un celler amb un perfil un pèl industrial que pertany a Distribucions Túnel. L’Escursac més comercial i menys diferenciat de la resta d’Escursacs que es fan a Mallorca i que tant ens agraden. Un negre que ha sigut tamitzat per una criança de 8 mesos en barrica de roure francès de 500 litres i que li ha fet perdre el seu caràcter eteri, fresc i fragant que sol mostrar aquesta varietat autòctona. Un vi de tant sols 670 ampolles i elaborat pel sommelier Patrick Paulen (d’Alsàcia i ex-sommelier del mític Tristán de Puerto Portals) que, curiosament, és el pare del cambrer que ens va atendre.

CONCLUSIONS

La cuina segueix la línia de l’Andreu: productes locals i de molt bona qualitat; una marcada base de cuina clàssica francesa; tocs d’altres països del Mediterrani com Itàlia, Grècia, Turquia o el Marroc, sense oblidar un receptari mallorquí que, segons l’any es fa més o menys palès; plats amb moltes elaboracions diverses en les que, moltes vegades es generen tres o quatre plats en un; gustos refinats i contundents a la vegada però sempre dins un marc equilibrat i amable. Una cuina que sempre demostra personalitat pròpia, un punt de genialitat creativa, complexitat, bona execució tècnica i força coherència. A més, amb una posada en escena per a comunicar el seu relat i fer un servei davant del comensal, moltes vegades per ell mateix, cosa que agraïm molt.

En resum, la sensació final aquesta vegada va ser d’haver menjat molt (quantitat, cosa que darrerament havíem criticat per les racions excessivament petites que estava oferint) i menjat molt bé (qualitat i gustos plaents). Això sí, aquesta vegada vam trobar massa pans als plats: el xurro i el bunyol dels aperitius, tots els pans del principi i l’allioli que s’havia d’untar, el croissant amb l’albergínia i el gelat de trempó, la coca de patata de l’ànec musclo, l’arròs de peix del conill a la mostassa…; i això que vam dinar enlloc de sopar. Que difícil que deu ser oferir un model que agradi i satisfaci a tothom! I és que, com sempre diem, tants caps, tants barrets!

[raiding]

Shakedown ride

The start of our week is in Bunyoles, about 2 hours' drive from Barcelona. It was gone 5 pm by the time the riders, guides, vans and bike-boxes were all there — many from Barcelona, some from Girona. Most people fell to rebuilding their bikes, poolside. Since I'm hiring one from Marmot, I had less to do, and just enough time to ride towards the top of the Rocacorba climb to the south-west: not quite enough time to make it to the top and be back for the pre-dinner briefing, but I get another shot at this climb later in the week.

This shakedown ride reminded me what the Pyrenees are like (I was last here in 2010, my first Marmot trip). Compared to the Alps, they're more Scottish: that is, the gradients vary more, the roads are narrower, and the surfaces range from good to broken-up. I was glad of the chance to get to know the bike, too.

[crimerecords-info]

August 31 - "Tomato Festival" in Spain (La Tomatina)

On August 31, the annual "Tomato Festival" begins in the city of Bunyol, in eastern Spain, the main event of which has long been the tomato battle of Tomatina, taking place in the city square.

And the beginning of this tradition was a banal fight. In 1945, at the end of summer festival in Bunyola, a group of young people, wanting to have fun, dropped a large figure inside which there was a participant in the parade. When he got up, he didn't appreciate the joke and started a scuffle, which his friends quickly joined. The skirmish took place near the vegetable stalls, and tomatoes immediately became projectiles. The police arrived in time to disperse the brawlers and forced them to pay for the spoiled vegetables, but exactly a year later they gathered there and already with their tomatoes…

Read more in the post "The Battle of tomatoes in Spain".

*Translated using an electronic dictionary. The original text in Russian and much more on the criminal topic can be selected on the main page of the site - http://crimerecords.info/

[lagazettecatalane]

Millassos, cannelle & fleur d'oranger

Millassos, cannelle & fleur d’oranger

Millassos bunyols amb canyella i flor de taronger Par JEAN-LUC MODAT (Recettes de cuisine et traditions catalanes) Au retour de l’école communale, je retrouvais avec bonheur la présence chaleureuse de ma grand-mère. Une émotion souvent flattée par d’alléchants parfums de cannelle, de fleur d’oranger qui auguraient un délicieux goûter ! Ce sont ces souvenirs gourmands que j’aime partager avec…

[agathaagogo]

bunyols!

[useless-catalanfacts]

Video by dailycatalan on Instagram.

Bunyols (or brunyols) de l'Empordà 😍 most commonly eaten during Lent and the Holy Week.

[amateurchefstuff]

Bunyols de Quaresma

Ingredients per a 10 persones: Mig got de llet Mig got d’aigua Dues cullerades soperes d’anís Les pells d’una llimona Una branqueta de canyella 80g de mantega o margarina Un polsim de sal Un polsim de sucre o fructosa 150g de farina Mig sobre de llevat Royal 4 ous Oli d’oliva verge extra Sucre per arrebossar els bunyols Preparació: Temps estimat: 35 minuts Poseu un cassó al foc amb la llet,…

[malvabeach]

Buñuelos Artesanos de Calabaza sin ningún aditivo, hechos con Aceite Puro de Oliva. TODO HECHO POR NOSOTRXS! #bunyols #sinaditivos #artesano #recienhecho #malvabeach #caseros #buñuelos (en MalvaBeach) https://www.instagram.com/p/B7LnZU6CUbl/?igshid=k2fvl60wiu2k

[xavisanta]

Hui a la crida... Però haurà que agafar forces amb uns bunyols casolans de @natsfp espectaculars. #bunyols #bunyola #falles2021 (en Ajuntament de Torrent) https://www.instagram.com/p/CL1M4GGBJs-Hq8IQE2jeX5JklzUjLgGgzXZ8_g0/?igshid=zls5rvfnd3uj