#CANYELLA

[amateurchefstuff]

PLUM CAKE DE PLÀTAN I AVELLANES

INGREDIENTS: 3 ous 150 gr de sucre 50 gr de sucre moré 125 gr de mantega 1 iogurt natural 2 plàtans grossos i madurs 250 gr de farina 2 cullerades petites de llevat 1 punta de cullera de canyella 150 gr d’avellanes pelades PREPARACIÓ: Batrem els ous juntament amb els dos sucres, i quan estigui ben barrejat incorporarem la mantega a temperatura natural, és a dir tova, el iogurt, el plàtan xafat…

[tastatast]

LA MORENA

La morena (Muraena helena) és un peix poc habitual, ben estrany i peculiar. És relativament lletja, semblant a una serp. És anguil·liforme (com els congres i les anguiles), de la classe dels osteïctis (peixos ossis, no condroïctis com els cartilaginosos), té la pell fosca i amb unes taques grogues precioses i neda de manera fantasmagòrica entre les roques. Però és comestible, i ben bona!

REFERENTS DE MORENA A LA RESTAURACIÓ

Tot i haver-ne sentit a parlar, no sé ben bé si als peixaters del meu poble, a la gent gran o a on exactament, no n’havia vist mai a cap peixateria de Catalunya. Només al Mercado de Salamanca de Màlaga, on la tenien penjada pel cap, exhibint-la sencera, i al Mercado Central de Abastos de Cadis, on en tenien una de Conil de la Frontera i on vaig arribar al moment exacte per a veure com la peixatera en destripava una i n’extreia aquestes meravelloses freses, que tot seguit llençaria a les escombraries.

A casa no n’havia menjat mai. Pel que fa als restaurants, n’havia menjat a l’Aponiente de l’Ángel León. Segons ell, després que la comencés a utilitzar, el preu es va triplicar a les llotges, afegint-li valor. De la pell en feia una mena de chicharrones i també en va fer una mena de mochi que vaig menjar l’estiu de 2023. Macerava la pell amb llet i canyella per tal que la proteïna d’aquests dos ingredients amagués tant l’olor com el gust de peix. Com a resultat, degut a la quantitat de col·lagen que té la pell de la morena, feia que la textura fos sedosa (molt semblant a la del mochi tradicional) i que, tant l’olor com el gust, no fos de morena, sinó de canyella. I així era, recordava la llet merengada o un arròs amb llet. De fet, sota el fals mochi hi havia una fina capa d’arròs amb llet. De la cua en feia una salsa que acompanyava una mena de pastís fet amb la bufeta natatòria de la dorada, el plat es deia melosidades marinas (2023). També és famosa la seva morena al forn quedant com un cochinillo asado, que serveix substituint la carn de la morena per uns trossets de ventresca de llobarro i servint únicament la pell de la morena ben cruixent a sobre. M'agradaria saber què en deu fer de tota la resta de la morena, de la carn que ja tenia cuita. Però també he de dir que mai me l’ha ofert a cap dels seus restaurants i que, en tot cas, en serviria un tros tan diminut, que més val que aprengui a cuinar-ho jo a casa si ho vull arribar a tastar.

També havia menjat uns torreznos de pell de morena que servien d’aperitiu a Los Marinos José (Fuengirola, Màlaga).

Al Tohqa, l’Eduardo Pérez Pérez feia la ventresca a la brasa (a la seva candela) i l’acompanyava d’un guiso en amarillo de safrà amb la seva pell cruixent. I també feia el plat Morena y toronja (pomelo) en el que, al centre, servia la pell de la morena enrotllada, crua i escalfada amb un brou fumat fet amb la cua de la morena; i, al voltant del plat, servia la carn de la morena en salmorra.

Al restaurant Cataria de l’hotel Iberostar del Novo Sancti Petri (Chiclana), assessorat per l'Aitor Arregi de l'Elkano, fan un plat en 3 versions: a la brasa, al pilpil i a la biscaïna.

A Cadis, tot i que cada vegada sigui més difícil trobar-la als bars i restaurants, és tradicional la morena en adobo, que els pescadors també li diuen chicharrón caletero ja que la morena se sol capturar entre les roques a prop de la platja La Caleta de Cadis i també per la similitud amb el chicharrón de Chiclana, un tros de carn de porc fregit i cruixent. La morena en adobo es fa amb trossos de morena (amb pell), macerats en vinagre (per proximitat, m'imagino que vinagre de vi de Jerez) i espècies (orenga, pimentón, all, etc.) i, posteriorment, enfarinats i fregits. D’aquesta manera, la carn queda ben sucosa, l’exterior ben cruixent i li aporta gust.

A les Illes Canàries, també és típic fer-la a trossos (amb pell), enfarinada en farina de gofio (polenta torrada) i fregida; i acompanyada amb mojo.

A CA LA CAROLA

Després de preguntar per la morena a la Rosa, la meva peixatera, en vàries ocasions, finalment, aquest 1 d’agost em vaig decidir a dir-li que, el dia que en sortís una a Arenys de Mar (subhasta a la que compra), me la portés, fos de la mida que fos. Acostumo a anar a la peixateria 2 dies a la setmana i, com us podeu imaginar, la il·lusió amb la que entrava cada vegada pensant que potser aquell dia seria el definitiu i tindria la meva morena esperant-me a la nevera era incommensurable. 

La morena no és un peix migratori i no enteníem com podia ser que no en sortís cap en tot l’estiu. I és que, pel que he acabat deduint, com que es reprodueixen a l’estiu (sobretot al juliol i a l’agost, però també allargant-se cap al setembre) i quan ho fan baixen a pondre els ous en aigües més profundes, per això els pescadors no en trobaven cap.

Va passar tot el mes d’agost, tot el mes de setembre i pràcticament tot el mes d’octubre fins que el passat dimecres 23, la Rosa em va enviar un WhatsApp comunicant-me que a la subhasta de la tarda havia sortit una morena i que ja teníem la bèstia. L’alegria va ser tal, que vaig fer mans i mànigues per poder-la anar a buscar aquella mateixa tarda, encara que fos a última hora; no hagués pas pogut dormir pensant que tenia la meva desitjada i esperada morena a la nevera de la peixateria, l’havia d’anar a veure, retratar i endur-me cap a casa per començar a pensar com la repartiria, com la cuinaria, quan la menjaria, quines parts em reservaria per a menjar en la intimitat i quines voldria compartir.

L’exemplar feia 2 kg. justos. Tenint l’experiència de comprar congres sencers d’entre 3 i 5 kg, vaig decidir gestionar la morena de la mateixa manera. És a dir, destripant-la i tallant-la en 3 parts: el cap, el cos i la cua (entenent per cua la part que va del “pixador” fins al final de la cua).

Més o menys, 400 gr el cap i 1,6 kg la resta (120 gr tot el que seria la tripa i interiors, 880 gr tot el llom i 600 gr la cua). Com que no té escates, no cal ni escatar-la.

Era de tresmall, capturada per la barca Santa Adela, estava intacta i no tenia gens de sorra. El fet de no portar les freses em fa pensar que era mascle, però ho desconec i, tenint en compte que és l’època de l’any que acaben de desovar, no vaig saber identificar si era mascle o femella. Feia 1 metre de llarg i anava a 8€/kg.

Primer de tot, aquell mateix vespre, vaig menjar totes LES ENTRANYES (els menuts, la tripa, els seus interiors), únicament vaig llençar l’estómac. Sempre em faig aquestes parts tomba i tomba, en una paella i amb una mica d’oli d’oliva, no em complico pas la vida. A més, és com aprecio de manera més nítida els seus gustos i textures. Vaig menjar les següents parts (que no confirmo que realment siguin la part que indico per una manca de coneixements en l’anatomia de la morena):

La bufeta natatòria: una mena d’ou ovalat i allargat, blanc, tou, d’uns 10 cm de llarg. A la paella, se li va inflar el tel com un globus. Tenia una textura de peus de porc, però el gust era ben suau i fi.

El fetge: pla, primet i molt allargat, de gust molt suau, netíssim, molt menys intens que el de rap, el d’escórpora o el de roger.

El cor: també, de gust molt suau, netíssim, no era pas dur i ferm com els cors d’altres peixos. 

El que devia ser un intestí prim, però que també hagués pogut ser una gònada o un ronyó allargat: una mena de segona bufeta natatòria envoltada de greix, semblant al greix del xai. A dins hi tenia una substància blanca com el moll de l’os de xai, deliciós i també de gust molt suau.

Una mena d’intestí gros: tou-cartilaginós, com una orella de porc ben tova, de gust molt suau.

Algun òrgan o bossa tova, de color crema o groguenc i allarga i que també va ser ben bo.

Un retall de carn amb pell que va quedar de destripar-la.

Totes les parts van ser molt suaus i fines de gust, no tenien pas cap gust intens ni ofensiu, netíssimes, molt bones. Això sí, em vaig quedar amb ganes de provar aquelles freses que vaig veure al mercat de Cadis.

Després, vaig menjar EL CAP, fet al forn, sencer, en una safata de vidre de Pyrex i amb un bon raig d’oli d’oliva, uns 25 minuts a 180ºC.

Les “ales” o “parpatana” que li sortien de la base del cap eren melosíssimes! Petoneres, enganxoses. Com que eren una part ben primeta, la pell va quedar cruixent i melosa a la vegada, com una cotna semi-tova. Li dic “ales” perquè, després d’haver obert la morena transversalment fins al cap per a treure-li la tripa, la part de baix de la mandíbula inferior quedava oberta per cada banda del cap, quedant com unes “ales”.

Tenia unes “espines” que semblaven “fils” o “pèls” de primes i fines que eren (semblants a les “antenes” del cap del rap).

Li arriba l’espina central a dins el cap i va envoltada de carn magra, blanca, de textura ferma, de gust ben suau, fi i net, pràcticament suau com un lluç.

Les brànquies d’un color vermell ben intens i més aviat fosc, fresques i brillants, van quedar encara més fosques, torradetes, una mica cruixents i tenien un gust perfumat d’herbes aromàtiques com de romaní.

A la part de dalt del cap també hi havia carn magra, blanca.

La pell és melosa, gelatinosa, tendra, gens xicletosa, enganxosa com uns peus de porc, però d’un gust molt suau. Deliciosa.

Entre la pell i la carn magra hi havia tota una capa de “greix”, blanca/grisosa, enganxada a la pell que era una delícia, un “greix” que no “mareja” com el de molts salmons o, fins i tot, el de la tonyina, un greix que no “embafa” i que tampoc té aquella intensitat olfactiva i gustativa que té el “greix” que el peix espasa té al cap, tant típic del peix blau de calibres grans. Segurament, no té res a veure, però m’imagino que alguna cosa deu tenir en comú aquesta pell (per la part de dins) amb la de les foques i les balenes.

Els ulls són petitíssims, res, no són el seu fort.

La careta és una prolongació de la pell i s’estira sola fàcilment, agafant també els llavis, que també són carnosos i melosos.

La formació espinosa (fòssil calcari) que subjecta les dents (la mandíbula) té un filament blanc i negre a dins com el cordill de dins l’espina central de molts peixos. S’ha d’anar amb compte a l’hora de mastegar aquesta espina perquè les dents són molt afilades i punxen.

No vaig trobar el cervell, que el deu tenir més aviat petit, tal com és tot el cap.

El dia següent, vaig menjar LA CUA, també feta al forn, sencera (mantenint l'espina central, però partida en 2 trossos d’uns 300 gr) i amb un raig d’oli d’oliva, uns 25 minuts a 180ºC.

Tal com m'imaginava, la part final de la cua tenia moltes espines, espines molt toves, de les que no punxen, uns filaments semblants a les "antenes" del cap del rap i, a més, les espines que formen una llarga banda que va de cap a cua, que són les aletes dorsal i caudal unides i fusionades.

Per a mi, la pitjor part per a gaudir de manera tan despullada i sencera és aquesta, la que hi ha del pixador a la cua, la part final. Per a una propera vegada, o em dedicaria a treure les espines, una tasca ben entretinguda (ja que les espines estan molt enganxades a la carn i a la pell) i que possiblement no tingui ganes de fer, preferint dedicar aquesta part a fer un fumet o algun pastís de morena (una mena de brandada) com els que havia fet amb la mateixa secció del congre i, alguna vegada, també amb el seu cap.

L’espina central tenia una matèria de color vermellós-marronós fosc gairebé negre semblant al sangacho de les tonyines, però molt menys gustós. Tot i així, tenia una textura suau i un gust més potent que la resta de la carn blanca i, segurament, també tingui una quantitat elevada de seleni i també sigui molt valorat pels nutricionistes, qui l'arriben a tractar de "superaliment". Per dins, l'espina central tenia un cordill (que deu ser el sistema nerviós), blanc i amb puntets negres. L’espina central es pot mastegar i xuclar per acabar d'esprémer tots els sucs de la medul·la espinal.

Pel que fa a la pell, és mes gustosa i greixosa al cap que a la resta del cos i la cua.

La viscositat que desprèn la mucosa de la pell (en cru) em feia pensar que generaria un pilpil ben generós, però no va ser tant el pilpil que va desprendre (pràcticament inexistent) com, una vegada més, l’extraordinària melositat de la pell.

La punta de la cua, la part final, va quedar cruixent, però està plena d’espines. Té un lleuger record d’algues, però res a veure comparat amb la intensitat marina de tantes altres cues.

Finalment, vaig menjar EL COS, també fet al forn, sencer (tallat en dos trossos d'uns 440 gr), descongelat (al següent apartat explico que vaig voler provar com reaccionava la morena congelada) i amb un bon raig d’oli d’oliva, uns 35 minuts a 180ºC.

La carn de la morena és ben insípida i homogènia al llarg de tot el cos, crec que és molt més bo un congre i, per descomptat, el congre també em sembla millor que l’anguila. Tot i ser tres peixos anguil·liformes, en aquest aspecte, no tenen res a veure. Així, per a mi, el congre és al qui li trobo més bon gust i més varietat de registres; i, a més, mai fangueja com algunes anguiles.

La pell de la morena és ben elàstica, i tota la intensitat de gust de la morena està allà. És ben bé tal com era el “mochi” de l’Ángel León, així que ben poca cosa li devia fer, a part d’emmascarar el seu poc gust amb canyella.

El teixit adipós de l'epidermis el considero com un òrgan endocrí important i que sovint passem desapercebut o pensant que no és ben bé un òrgan. A més, provablement, a part de greix hi deuen haver glàndules que produeixen substàncies viscoses i sebàcies. D’aquesta manera, té el greix ben separat i gens infiltrat amb la carn del llom, ni tan sols marcant clarament una ventresca diferenciada, tal com sí que trobo al congre.

CONGELACIÓ

Tot i que a casa congelo el mínim de peix possible (només algun calamar, per aquell “si de cas” i aquella por de poder quedar sense res algun dia, o algun llom de tonyina per a menjar en cru), vaig voler provar com reaccionava davant la congelació (sempre parlant d’aparells domèstics casolans), sobretot per comprovar si en una futura compra de morena podria encarregar-ne un exemplar més gran, de 3 o 4 kg. Vaig congelar únicament la part del cos i el resultat va ser positiu. Trobo que la morena va aguantar prou bé la congelació i, per tant, la propera vegada compraria un exemplar més gran, sobretot per tal de tenir un llom de més diàmetre i poder fer tant talls a rodanxes o supremes amb l’espina central al mig, com talls longitudinals, traient-ne l’espina central i podent servir únicament la part més magra del llom o la part de la ventresca per separat. 

RECEPTES

La morena és un peix que dóna per molt. Per conèixer el producte, l’he volgut fer de la manera que a casa meva el sé cuinar respectant-ne el màxim possible les seves qualitats, que és al forn, sencera, amb un raig generós d’oli d'oliva i sense sal, per no alterar-ne el gust ni distorsionar-ne la textura. Però crec que tant es pot fer al forn, com guisada, fregida, a la brasa, etc. La similitud de la seva pell amb la tripa de bacallà em fa pensar que un plat com els cigrons amb pell de morena seria ben bo i la textura gelatinosa de la pell trobo que obra una infinitat d’elaboracions associades a plats com els callos o l’orella de porc, fent plat com un cap i pota de morena. La similitud amb el congre em fa pensar que una morena amb pèsols seria deliciosa. La seva semblança amb l’anguila em fa pensar que una morena amb allada, un all i pebre de morena o un suquet de peix com una bullinada de morena (amb força safrà) i, fins i tot, un nigiri de morena també poden ser bones idees. Seguint amb la cuina asiàtica i tenint en compte la insipidesa de la seva carn, potser tampoc és una mala idea laquejar-la amb alguna salsa. També crec que seria interessant provar de fer un arròs de morena, amb una picada d’alls i el julivert, amb pebre roig i tomàquet i utilitzant un fumet d’ella mateixa i servint, per sobre, tant trossos de carn de morena com trossos de pell i, fins i tot, la pell tant en trossos cruixents com en trossos melosos i, ja que agrada tant afegir maioneses a sobre els arrossos, una maionesa feta amb l’oli i el col·lagen de la pròpia morena. La seva forma allargada em sembla idònia per a fer morena a l’ast per tal que quedi cuita de manera homogènia i recollint el greix que vagi desprenent i també em fa pensar que, tal com he fet alguna vegada amb el congre, es podria farcir (amb una infinitat de coses) i bridar el llom central desespinat com si d’un Wellington es tractés o, fins i tot, farcint la part entre la pell i la carn, a mode de pularda demi-deuil. La capa de greix blanquinosa-groguenca que té enganxada a la pell (per la part de dins) es podria fer servir per elaborar alguna mantega de morena. Amb el col·lagen que desprèn la pell es podria fer gelatina de morena, tal com vaig fer la gelatina de tripes de bacallà a Ca La Carola. Amb la primera secció de la cua (la més espinosa i que no té ni la gràcia del llom ni la gràcia de la cua), en faria un pastís de morena, una mena de brandada, tal com havia fet amb la mateixa secció del congre i el seu cap. Finalment, em pregunto si, de la mateixa manera que mengem els alevins de les anguiles (les angules) i tenint en compte que la seva pesca no està regulada i no té una talla mínima legal, es podrien aconseguir “angules” de morena (dubte que, per extensió, també em genera el congre), però m’imagino que, com que es reprodueixen a massa profunditat, la dificultat per pescar els alevins seria molt més gran que la relativa facilitat amb la que es pesquen les angules a les rías i els deltes.

A més, la morena no és un producte exòtic a la cuina catalana i ja en trobem diferents plats a alguns dels receptaris medievals més importants com: el Llibre de totes maneres de potatges (anònim) o el Llibre del coc del Mestre Robert (1520), on es detallen tres maneres diferents de cuinar-la. Per altra banda, obres tan cabdals com El que hem menjat d’en Pla i L’art del menjar a Catalunya d’en Vázquez Montalbán no mencionen aquest producte. Deu ser qüestió de modes i èpoques.

En definitiva, no deixa de ser una de les coses que mencionava a l’article El servei dels peixos, que el coneixement (ja sigui científic, històric o del tipus que sigui) porta a la innovació, la creativitat i al plaer màxim a l’hora de la degustació.

Així que, vist com n’és de bona, les múltiples elaboracions que es poden fer amb totes les diferents parts, l’arrelament que té a la cuina del nostre país i el bon estat de conservació de l’espècie, només puc finalitzar animant a tothom a provar, almenys una vegada, aquesta meravellosa bèstia marina!

______________________________________________________________

Traducción automática del artículo en castellano

Automatic translation of the article into English

[dettaglihomedecor]

Una casa contemporanea ispirata all'architettura vernacolare di Maiorca

Il progetto Casa Fly firmato beef architekti, una casa contemporanea costruita con materiali naturali e tecniche tradizionali Costruita su un terreno in leggera pendenza sull'isola di Maiorca, Casa Fly si inserisce naturalmente nell’ambiente con un design che celebra l'architettura locale. Lo studio beef architekti di Bratislava si è ispirato alle case tipiche maiorchine per progettare una casa contemporanea sulla spiaggia attraverso l’uso di materiali naturali e tecniche tradizionali. La facciata verso la strada dispone di persiane in legno che garantiscono privacy e ombra durante l'estate. Sul lato opposto, invece, gli spazi abitativi si aprono al paesaggio circostante grazie ad ampie finestre e porte scorrevoli in vetro. Il volume rettangolare dell’edificio è caratterizzato da muretti a secco che ricordano le case mediterranee. Lo studio ha utilizzato sia la pietra di una cava locale che le tradizionali tecniche di costruzione in pietra a secco. Di conseguenza, la casa ha un esterno materico fatto da texture naturali e tonalità chiare. Le ampie vetrate, poste in posizione arretrata, creano zone d’ombra per mantenere freschi gli interni durante la bella stagione. Gli architetti hanno anche creato un sistema di ventilazione naturale che permette all'aria fresca di fluire attraverso la casa fino ai lucernari. Allo stesso tempo, la facciata con ampie vetrate permette di accumulare calore durante l'inverno.

  Materiali naturali per interni eleganti 

Le persiane pieghevoli in legno con lamelle strette e verticali ricordano le case tradizionali maiorchine e creano un gioco di luce e ombra all'interno. Grazie allo spazio tra le lamelle, le persiane permettono all'aria di entrare negli ambienti abitativi anche quando sono chiuse. I muretti a secco si fanno strada anche all'interno. Qui, completano le pareti completate con una tradizionale finitura a intonaco di calce . Gli interni sono arredati con mobili in legno su misura, superfici in pietra e una bella illuminazione. Eleganti lampade a sospensione, di ceramica fatte a mano, illuminano la zona pranzo, mentre nel bagno moderno lampade a sfera illuminano di notte la vasca da bagno freestanding.

Ogni piano gode di una vista sul paesaggio esterna. Il piano terra si affaccia sul mare mentre il livello superiore regala una splendida vista sulla città. Ma questa casa contemporanea offre un altro panorama, quello visto dalla piscina a sfioro, dove l'acqua si mescola al mare e all'orizzonte.

Per realizzare questo progetto, lo studio a collhaborato con lo studio di architettura locale 3de3arquitectes e Mallorca Eden Jardin.   Fotografie© Tomeu Canyellas. Read the full article

[lagazettecatalane]

Millassos, cannelle & fleur d'oranger

Millassos, cannelle & fleur d’oranger

Millassos bunyols amb canyella i flor de taronger Par JEAN-LUC MODAT (Recettes de cuisine et traditions catalanes) Au retour de l’école communale, je retrouvais avec bonheur la présence chaleureuse de ma grand-mère. Une émotion souvent flattée par d’alléchants parfums de cannelle, de fleur d’oranger qui auguraient un délicieux goûter ! Ce sont ces souvenirs gourmands que j’aime partager avec…

[femalepressure]

Jilliene Sellner aka Canyella: sound artist, composer, podcaster, DJ, visual artist,facilitator, PhD researcher

www.jillienesellner.com

[javierizquierdo]

Tomeu Canyellas

[keepingitneutral]

12 Volts Retreat, Mallorca, Spain,

Architects: Studio Mariana de Delás,

Interior Design: Studio 2Monos,

Tomeu Canyellas Photography

[nofatclips]

Catalina by Rosalía (featuring Raül Refree) from the album Los Ángeles - Directed by Txema Yeste

[amateurchefstuff]

TRIO DE STOLLEN (PA DOLÇ ALEMANY)

Ingredients: Massa: ½ quilo de farina de força 10 grams de llevat fresc de forner 250 ml. de llet 100 grams de mantega 25 grams de sucre 5 grams de sal 110 grams d’ous ( aproximadament 2 ) Crema d’ametlles: 70 grams de mantega 70 grams d’ametlles 15 grams de farina 1 ou 1 cullerada sopera de rom 200 grams de massapà fet amb 100 grams de sucre i 100 grams d’ametlles en pols i 30 ml. d’aigua,…

[amazingarchitecturewebsite]

San Carles House in Costa d'en Blanes, #Spain by Negre Studio @negrestudio. Read more: Link in bio! Photography: Tomeu Canyellas @tomeucanyellasphoto. Negre Studio: Complete integral reform project in a single-family house located in a privileged location of Costa d’en Blanes. A modern home whose interior design creatively exploits the special light of the Mediterranean, with wide and bright spaces and open views of the sea from all rooms; with an interior design that highlights the use of natural materials where stone and oak predominate, perfectly combining personality and elegance… #mallorca #costadenblanes #архитектура www.amazingarchitecture.com ✔ A collection of the best contemporary architecture to inspire you. #design #architecture #amazingarchitecture #architect #arquitectura #luxury #realestate #life #cute #architettura #interiordesign #photooftheday #love #travel #construction #furniture #instagood #fashion #beautiful #archilovers #home #house ‎#amazing #picoftheday #architecturephotography ‎#معماری (at Costa d’en Blanes) https://www.instagram.com/p/ChnMHdyuao7/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[gwendolynlerman]

Romance languages comparison (Spanish - French - Catalan - Italian - Portuguese [English])

Partes del cuerpo - parties du corps - parts del cos - parti del corpo - partes do corpo (parts of the body)

La cabeza - la tête - el cap - la testa - a cabeça (head)

la barbilla/el mentón - le menton - la barbeta - il mento - o queixo (chin)

la boca - la bouche - la boca - la bocca - a boca (mouth)

el cabello/el pelo - les cheveux (m) - els cabells - il capelli - o cabelo (hair)

la cara/el rostro - le visage - la cara/el rostre - la faccia/il viso - o rosto (face)

la ceja - le sourcil - la cella - il sopracciglio - a sobrancelha (eyebrow)

el cuello - le cou - el coll - il collo - o pescoço (neck)

el diente - la dent - el dent - il dente - o dente (tooth)

la frente - le front - el front - la fronte - a frente (forehead)

la garganta - la gorge - la gola - a garganta (throat)

el labio - la lèvre - el llavi - il labbro - o lábio (lip)

la lengua - la langue - la llengua - la lingua - a língua (tongue)

la mejilla - la joue - la galta - la guancia - a bochecha (cheek)

la nariz - le nez - el nas - il naso - o nariz (nose)

el ojo - l’œil (m) - l’ull (m) - l’occhio (m) - o olho (eye)

la oreja - l’oreille (f) - l’orella (f) - l’orecchio (m) - a orelha (ear)

el párpado - la paupière - la parpella - la palpebra - a pálpebra (eyelid)

la pestaña - le cil - la pestanya - la ciglia - o cílio (eyelash)

El brazo - le bras - el braç - il braccio - o braço (arm)

el antebrazo - l’avant-bras (m) - l’avantbraç (m) - l’avambraccio (m) - o antebraço (forearm)

el anular - l’annulaire (m) - l’anulare (m) - o dedo anelar (ring finger)

el codo - le coude - el colze - il gomito - o cotovelo (elbow)

el dedo - le doigt - el dit - il dito - o dedo (finger)

el dedo medio/el dedo corazón - le médius - il dito medio - o dedo médio (middle finger)

el hombro - l’épaule (m) - l’espatlla (m) - la spalla - o ombro (shoulder)

el índice - l’index (m) - l’índex (m) - l’indice (m) - o dedo indicador (index finger)

la mano - la main - la mà - la mano - a mão (hand)

el meñique - le petit doigt - el dit menut - il mignolo - o dedo mínimo (little finger)

la muñeca - le poignet - el canell - il collo della mano - o pulso (wrist)

la palma - la paume - el palmell - la palma - a palma (palm)

el nudillo - l’articulation (f) - l’artell (m) - la nocca - a junta (knuckle)

el pulgar - le pouce - el polze - il pollice - o polegar (thumb)

la uña - l’ongle (m) - l’ungla (f) - l’unghia (f) - a unha (nail)

La pierna - la jambe - la cama - la gamba - a perna (leg)

la espinilla - le tibia - la canyella - lo stinco - a canela (shin)

el dedo del pie - l’orteil (m) - el dit del peu - il dito del piede - o dedo do pé (toe)

el muslo - la cuisse - la cuixa - il coscia - a coxa (thigh)

el pie - le pied - el peu - il piede - o pé (foot)

la rodilla - le genou - el genoll - il ginocchio - o joelho (knee)

el tobillo - la cheville - el turmell - la caviglia - o tornozelo (ankle)

el talón - le talon - el taló - il tallone - o calcanhar (heel)

Los órganos internos - les organes internes - els òrgans interns - i organi interni - os órgãos internos (internal organs)

el bazo - la rate - la melsa - la milza - o baço (spleen)

el cerebro - le cerveau - el cervell - il cervello - o cérebro (brain)

el corazón - le cœur - el cor - il cuore (m) - o coração (heart)

el estómago - l’estomac (m) - l’estómac (m) - lo stomaco - o estômago (stomach)

el hígado - la foie - el fetge - il fegato - o fígado (liver)

el páncreas - le pancréas - el pàncrees - il pancreas - o pâncreas (pancreas)

el pulmón - le poumon - el pulmó - o pulmão (lung)

el riñón - le rein - el ronyó - il rene - o rim (kidney)

la vejiga - la vessie - la bufeta - a bexiga (bladder)

Los huesos - les os - els ossos - le ossa - os ossos (bones)

la columna vertebral - la colonne vertébrale - la columna vertebral - la colonna vertebrale - a coluna vertebral (spinal column)

la costilla - la côte - la costella - la costola - a costela (rib)

el cráneo - le crâne - el crani - il cranio - o crânio (skull)

el esqueleto - le squelette - l’esquelet (m) - lo scheletro - o esqueleto (skeleton)

el fémur - le fémur - el fèmur - il femore - o fémur (femur)

la vértebra - la vertèbre - la vèrtebra - la vertebra - a vértebra (vertebra)

Otras partes del cuerpo - des autres parties du corps - altres parts del cos - altre parti del corpo - outras partes do corpo (other parts of the body)

la arteria - l’artère (f) - l’artèria (f) - l’arteria (f) - a artéria (artery)

la axila - l’aisselle (f) - l’aixella (m) - l’ascella (f) - a axila (armpit)

la cadera - l’hance (f) - el maluc - l’anca (f) - o quadril (hip)

la cintura -  la ceinture - la cintura - la vista - a cintura (waist)

la espalda - le dos - l’esquena (f) - la schiena - as costas (back)

el músculo - le muscle - el múscul - il muscolo - o músculo (muscle)

la nalga - la fesse - la natja - la natica - a nádega (buttock)

el ombligo - le nombril - el melic - l’ombelico (m) - o umbigo (navel)

el pecho - la poitrine - el pit - il petto - o peito (chest)

la piel - le haut - la pell - la pelle - a pele (skin)

la sangre - le sang - la sang - il sangue - o sangue (blood)

el vello - le duvet - el pèl - il pelo - o pêlo (hair)

la vena - la veine - la vena - la vena - a veia (vein)

el vientre - le ventre - el ventre - el ventre - o ventre (belly)

I have only compared the languages I have studied/dabbled in, not all the Romance languages.

[rosa-vila]

BIOPLÀSTICS

(mesures en cullaretes, c)

Transparant: 160ml aigua, 4c agar agar, 2c glicerina.

Verd: 160ml aigua, 4c agar agar, 2c glicerina, 3c orenga.

Transparant: 160ml aigua, 4c agar agar, 2c glicerina, 2c canyella. 

Ficar tots els ingredients en una olla fins que es faci una massa espessa i deixar secar. Ficar al forn perquè s’endureixin.

[aschenblumen]

Silvia Pérez Cruz, «Vestida de nit».

Si pogués fer-me escata i amargar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol.

[triggerextremesports]

View this post on Instagram

A post shared by Trigger Skating (@triggerskate)

2 tricks of Ton Neves in Canyelles, Spain 🇪🇸 #triggerskate #tonneves #patinsstreet #rollerblading #rollerskating #inlinegloria #inlineskate #patinajebarcelona #patines #rollerblading #patinsstreet #patinsinline #patins #patinesagresivo #patinesbcn #patinesbarcelona #patinaje #patinajeenlinea #streetoflights #cultureurban #inlineglória #triggerskates #triggerskatespain #teamtrigger #barcelona #catalunya #skateparkcanyelles #bytonneves #tbt #triggerextremesports (à Canyellas, Cataluna, Spain) https://www.instagram.com/p/CAhvfVVKqE7/?igshid=pwr1a45mubsr

[walterjenkel]

©photography by Walter Jenkel 2019 Colom de vol català - canyella  cap de frare (Columba livia domestica) WALTER JENKEL @WalterJenkel walter_jenkel