#JULIVERT

[amateurchefstuff]

CALDERETA DE PEIX

INGREDIENTS: Per a fer la caldereta es pot utilitzar diferents tipus de peix: llagosta, turbot, rap, lluç, sèpia, calamar…. – ½ kg. de peix de morralla ( pel fumet) – 2 ceba mitjana – 1 manat de julivert – 3 tomàquets madurs (grans) – 1 manat de cebes tendres – 2 alls – 4 patates – 250 cc. d’oli d’oliva verge PICADA: – Una mica de fetge de rap – Ametlles – 1 all – julivert – 1 copa de brandy…

[negreabsolut]

El julivert (Petroselinum crispum) que creix espontani a les torretes de la meva terrassa.

[lover-also-fighter-also]

THE PRINCE SWAP

Hi everyone,

So me and @cadybear420 had this idea of writing an adaptation of The Princess Swap, but featuring our OG: HSS MC's, Jeremy Rin (my MC) and Alan Parke (Cady's MC). Hope you enjoy it. And please tell us in the comments/reblogs about how it is.

Tagging @choicesficwriterscreations for this work.

Additional tags: @somerandomjewelleryonthefloor @choicesmc

@choicescommunityevents

@choicesmonthlychallenge

Chapter 1 part 1: Worlds Collide

It was a gorgeous day in the kingdom of Monterre, and Jeremy Rin, new exchange student of Julivert University and member of the Delta Theta Delta sorority was in his room, putting final touches to his presentation.

'That's done! Now time for a break.' he said, stretching himself out, and hopping off the bed. Just then, the bedroom door opens, and Jeremy's best friend, and the first person he met in this country, Faye, enters.

'You done?' she asks, taking his laptop. 'Yep.' said Jeremy, 'Think that's good for a perfect grade?' Faye frowns as she skims through the presentation. 'Not bad, but you are certainly not going to get a perfect grade for this.' she said. 'That's okay.' said Jeremy, 'A decent grade is enough for me.'

'Come on, Jer. Don't you want to put a little more effort into this?' asked Faye. 'Nah, I'm good. Besides, I was hoping we hit the pub tonight. Come on Faye, live a little.' said Jeremy, grinning and giving a light punch on her shoulder. 'Besides, I think I would want to find more adventure than homework, now that I'm in another country.' Despite herself, Faye smiles a little. 'Okay Jer, you win. You always manage to smooth talk your way out of things. Wish I knew how you do that.' Jeremy grins. 'It's my secret talent. I can't share all my secrets, not even to my best friend.' as Faye gave him a look.

Meanwhile, at the Monterre Palace…

Prince Alan of Monterre stood in front of his mirror, while his closest friend and lady-in-waiting, Aveline fits him into his new pink and floral dress. 'Don't you think it's a little too loose, Ave?' said Alan, adjusting himself to the new dress.

'Not if you want to enjoy your afternoon tea, your highness.' said Aveline, rushing around and taking final adjustments. 'Relax Ave, its not the end of the world - oof', he stopped as Aveline made an adjustment tighter. 'But its my job to make things perfect for you, your highness.' she said, taking short breaths.

'Ave, look at me.' said Alan, grabbing her arms. 'You are doing just fine. Besides, I would hate to see that beautiful face of yours get wrinkled because of the constant frowning.' he said, giving a small wink. Aveline laughed. 'You flatter me, your highness. Oh, I almost forgot, your father sent this.' She pulled out a letter with the royal seal. Alan frowns.

'Why does he always have to be this formal? He is my dad for god's sake.' He said, as he broke the seal and read the letter out loud. 'My dearest son, I have cancelled your afternoon schedule, to make time for a more relaxing itinerary (attached below). You also need not worry about the royal council meeting either. I will see you for dinner tonight. Love, Father.'

Alan skims through the itinerary, his frown deepening 'Lunch, socialization, walk through the garden…What does he think I am? A kid? He can't control my life!' Aveline rubs his shoulder, comfortingly 'He has certainly got a lot more protective since your mother passed.'

'You know what, I can't deal with this right now. I am heading to the conservatory to clear my head.' He leaves his room, followed by Aveline.

At the Delta Theta Delta Sorority…

'It's a beautiful day.' says Jeremy, looking out of the building. 'If only there was a place that I can go that can help me relax for a while..'. 'I would say try the conservatory.' said Faye, looking up from her work. They say it has very unique varieties of plants and its a really cool place..'

'Yeah, I know all about it.' said Jeremy, pulling a picture out of his wallet, showing a beautiful young woman sitting at the fountain. She had Jeremy's eyes and the same smile. 'That's where my mom and dad met, and mom might have told me the story a million times.'

'Your mom was a Monterrian? You never told me Jer.' said Faye, looking at the photo. 'Nah, she is American, she was just visiting here when she met my dad.'

'Wow, that's cute.' said Faye. 'So that's where you disappear off to for hours'. she said looking up at him. Jeremy shrugged. 'Guilty as charged. Sort of feels like home that place, you know.' he said, looking pensive. Faye touched his shoulder, 'Jeremy…' she said, which made Jeremy snap out of his daze. 'Hey, don't go all sentimental on me, I'm fine!' he said, putting back his usual grin.

'I'm heading over there and will be right back before we hit the pub.' he said. Before Faye could say anything, he rushed out of the sorority building, taking a walk to the city's royal conservatory. He passed by the rows of familiar flowers and plants, musing in his thoughts. He turns to the corner, and bumps into a stranger. 'Woah watch it…' starts Jeremy, but stops mid-speech when he sees the stranger.

'Who are you?' says Jeremy. 'And why do we look alike?' say the two of them at the same time.

Just then, a young woman rushes to the corner, and stops to look at the two of them.

'Um…Prince Alan, why are there two of you?'

[lilyoffandoms]

Weekend Portraits

From top to bottom + left to right:

​Marguerite Thorne (Choices CoP)

Aiden Zhou (Choices HSS)

Luke Watanabe (Choices CoP)

Lancelot du Lac (Choices Guinevere)

Zoey Day (Choices MOTY)

Marcus Barnes (Choices Alpha)

Gabriel Rose (Choices CoP)

Vera Reimonenq (Choices Nightbound)

Trystan Thorne (Choices CoP)

Elam (Choices TCH)

Jospehine Vance (Choices ILB)

Sean Gayle (Choices ES)

Autumn Nightbloom (Choices Blades)

Christie Jane Hayes (Choices TUH)

Ava Cunningham (Choices ILWI)

Gabriel Adalhard (Choices ID)

Rams Erndheart (Choices TE)

Wind (Choices LOA)

Yael Greene (TWC)

Amelia Langford (TWC)

Jason Lin (TWC)

Aryan Langford (TWC)

Lucas Kingston (TWC)

Evan Batra (TWC)

Clem Hawthorne (Choices TPS)

Nolia Julivert (Choices TPS)

[choicescommunityevents]

Prompts & Assignments to submit:

Three word prompts (use one, two, three or more):

Day 1: Books ⚜️ Etiquette ⚜️ Rys/Rhys

Day 2: Academy ⚜️ Music ⚜️ Hana Lee

Day 3: Scrolls ⚜️ Library ⚜️ Beaumont

Day 4: Detention ⚜️ Class ⚜️ Drake Walker

Day 5: Uniform ⚜️ Mirror ⚜️ Nevrakis

Day 6: Crown ⚜️ Security ⚜️ Thorne

Day 7: Jewels ⚜️ Student ⚜️ Foredale

Day 8: Professor ⚜️ Tea ⚜️ Ernest Sinclaire

Day 9: Study ⚜️ Duty ⚜️ Annabelle Parson

Day 10: Pranks ⚜️ Strict ⚜️ Prince Hamid

Day 11: Parents ⚜️ Diary ⚜️ Sir Luke Harper

Day 12: Love Letter ⚜️ Sleep ⚜️ Lord Elric

Day 13: Waltz ⚜️ Scandal ⚜️ Lady Thalissa

Day 14: Bullies ⚜️ Cafeteria ⚜️ Lord Tialo

Day 15: Romance ⚜️ Inheritance ⚜️ Garrus

Day 16: Tabloids ⚜️ Timetable ⚜️ Montjoy

Day 17: Classes ⚜️ Elite ⚜️ Somerset

Day 18: Nerd ⚜️ Exams ⚜️ Valleros

Day 19: Ancient ⚜️ Pranks ⚜️ Starfury

Day 20: Athlets ⚜️ Knowledge ⚜️ Al Kaleen

Day 21: Wise ⚜️ Friends ⚜️ Princess Valax

Day 22: Jokes ⚜️ Diary ⚜️ Prince/-ess Clarke

Day 23: Dormitory ⚜️ Security ⚜️ Julivert

Day 24: Schedule ⚜️ Law ⚜️ Sussington

Day 25: Politics ⚜️ Dessert ⚜️ Pendragon

Day 26: Projects ⚜️ Group ⚜️ Kieran

Day 27: Other Royal nobilities (side character)

Day 28: Present us your Royal Choices Main Characters (TRR, Nightbound, D&D, BOLAS etc...) with moodboards, character profiles, art or fanfics.

Day 29: Turn your non-royal Choices Main Character into Royalty with art, edits or more...

Day 30: Pick Royal Characters from different Choices books and let them interact with each other (for example, in classroom, working on school projects, academy halls, etc...). Write a small a fanfic/drabble/social-media-chat OR create art/edit. [Prompt example: Aerin helps BOLAS MC, Trystan, NB MC and Kieran with studies. Baldur & Tialo try to disturb them.]

Thanking @lilyoffandoms for inspiration + help

[cassiopeiacorvus]

Playchoices MCs - Part 10

Previous | Next

artist notes under the cut

Aaliyah Perkins (UT) | Y'know my first playthrough I kinda hated the fancy cowboy outfits, but they grew on me so here's Aaliyah in an outfit she would never actually wear to work on the ranch. She was peak Horsegirl™️growing up and not much has changed.

Iolanda Julivert (TPS) | I wasn't actually sure if the princess in TPS counted as an MC, but hell, she has a love interest and you spend half the story as her so I'm counting it. She gives a lot of Leo energy. They would definitely party together if they weren't so separated by age.

Yasmin Delaney (TPS) | The historian to her sister's party princess. She would obviously be the Liam to Iolanda's Leo. I'd like to think she went on to get a PhD in history after the events of TPS, because hey, who says you can't be a princess and a doctor?

Lysander (TCH) | We're gonna call the back half of this list The Rise of the Enbies. Starting with Lysander. I love a character who chooses to be kind especially when it's hard, so they had my heart from the start. And I made the Midsummer Night's Dream reference before TCH did in Book 1.

Zola Saunders (IM) | Goes on my list of characters who are 100% done 100% of the time. She was born not giving a fuck, she died not giving a fuck, and now she's gonna not give a fuck as a vampire.

Kira Stone (MAH) | I hate that they have a default name. Yeah they made them go by a middle name, but you try coming up with a name that goes with Valentine, Stone, and jives with the fact that they're sister is named Perdita. I wanted to do a Shakespeare reference, but I couldn't make it work. Anyway, Kira definitely goes on to be a private investigator because they couldn't see themselves as anything else.

[the-unconquered-queen]

Whether it's adopted as a child, a sibling, or however you like, which family would you rather join?

(For families that involve MCs and/or LIs, it's up to you however you view them. For example, you can choose to view the Rys family as including TRR MC and the princess, or you could choose to not include them since it's not technically canon)

[lea-heartscxiv]

La tardor que jo conec

Dàmaris Gelabert

La tardor que jo conec

té gust de raïm i cep,

d’olivera i pluja fina,

de bolets amb julivert.

La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec

les petjades fan crec-crec,

botes d’aigua i un paraigua

i el vent que s’enduu barrets.

La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec

porta figues i fruits secs,

mandarines i magranes

i el primer dia de fred.

La tardor que jo conec.

[choicesmonthlychallenge]

🪻Week Four: March 18-24

[March Prompt List] || [Weekly Masterlists]

⟢America's Most Eligible:⟢

Cherry Blossoms Dancing In The Sunlight 🖊️ [Mackenzie x MC] by @aallotarenunelma

⟢Blades of Light & Shadow:⟢

Adventures with Threep 🖊️ [Mal Volari x MC] by @storyofmychoices

Tyril x Kassandra 🎨 [Tyril x MC] by @lilyoffandoms

⟢Crimes of Passion:⟢

Gridlocked 🖊️ [Trystan x MC] by @inlocusmads

⟢The Freshman:⟢

Starting Route 🖊️ by @choicesmc

⟢Immortal Desires:⟢

Gabe Flower Crown 🎨 by @lilyoffandoms for @aria-ashryver

⟢Laws of Attraction:⟢

Hanahaki Disease 🎨 [MC] by @oh-so-youre-a-nerd

Wind 🎨 [MC] by @lilyoffandoms

⟢Platinum:⟢

Wisteria Will Intertwine Around Our Wrists 🖊️ [Raleigh x MC] by @aallotarenunelma

⟢The Princess Swap⟢

Clem Hawthorne & Nolia Julivert 🎨 by @lilyoffandoms

MC (WIP) 🎨 by @lilyoffandoms

⟢Red Carpet Diaries:⟢

If I had a flower... 🎨 [Hunt x MC] art by ArtbyAinna, submitted by @theartoflovingthomashunt

⟢Other:⟢

Flowers 🎨 by @lilyoffandoms

[amateurchefstuff]

Verat al forn

Ingredients per persona: 1 verat 1 tomata madura mitjana 2 grans d’all Sal Oli d’oliva Farina de galeta 1 cullerada de farina Farina per enfarinar el peix Julivert Pebre 1 culleradeta. de sucre Preparació: En una paella amb una mica d’oli, fregiu un all laminat, (reserveu l’altre), quan estigui ros, afegiu la tomata pelada, sense llavors i tallada a daus petits. Poseu-hi el sucre i saleu. Quan…

[useless-catalanfacts]

Where would we be without picada d'all i julivert

[andmaybegayer]

Last Monday of the Week 2023-11-27

Snow

Listening: Someone on IRC linked me to 3Blue1Brown's Hallelujah Parody about the vicissitudes of apparent patterns in sequences.

Reading: You Want My Password or a Dead Patient:, a paper about information security and the lack thereof in medical contexts. Paper linked here, but I first heard about it in this Choast.

A very good deep dive into the extremes of classic reasons why information security is bypassed: it's just much more important that you have access to resources Right Now in a hospital context than it is that they are secure against hacker, most of the time.

Hospitals process a lot of private information, so they are often beholden to the security standards imposed by regulations agencies. If you've engaged with mandatory security regulations you'll know a lot of them are, uh, bad?

(Famously if you want to meet US FIPS Government Standards you cannot use the Good Elliptic Curve ed25519 and instead you have to use a different, less well secured curve.)

Anyway what this means is that you have a significant conflict between the very high stakes and fast paced world of hospital medicine, and a system that wants you to log back in every time you step away from the x-ray machine.

Watching: Nothing.

Playing: As you may know if you're following me, I started Dark Souls this week. I am having a great time in Dark Souls! It's a lot of fun. I am still where I was yesterday, having just beaten the Belltower Gargoyles.

There are definitely notes that I have. It is for sure a 12 year old game. Some of the opacity is definitely intentional difficulty, like requiring you to just feel out the parry timing, but I it probably wouldn't make the game any easier if it had reliable indicators of when you're in position to backstab or riposte someone and it would make parrying much more fun. I like parrying but so often you parry someone and then just hit them normally instead of going for the cool finisher riposte.

Making: Like ten minutes ago I reopened Cinnabar and Calcite and did a little hardware swap, moving a new network card into Calcite and Calcite's old network card into Cinnabar. Everyone is settled back in. Wifi card upgrades are not really essential but it is nice to have wifi on a desktop even if you don't use it because a) someday you will and b) it's free bluetooth.

Also: Wrote some very bad bash to use my motherboard RGB as a tally light for recording these Dark Souls clips, since I've lost a few clips to hitting the wrong record button a few times.

Tools and Equipment: Original Tuesdayposter @girlfriendsofthegalaxy had a video on marinara sauce this last Tuesday and I was inspired to try some tomato pasta bakes. I usually make Mornay sauce based pasta bakes because it's what my parents usually made, but you gotta try a really spicy tomato pasta bake.

I got some habaneros and jalapenos from the farmers market and made a big pot of spicy tomato tuna bake and especially with the weather being How It Is that was great, I'm making a mushroom one sometime soon it kicked ass. That recipe was loosely based on this one, although I put in a bunch of extra vegetables.

[lover-also-fighter-also]

THE PRINCE SWAP

CHAPTER 1 PART 2: HOW TO BE YOU

Banner credits: @cadybear420

Link to Chapter 1 Part 1

Tags: @cadybear420 @somerandomjewelleryonthefloor @choicesmc @choicesficwriterscreations

Summary: a rewrite of The Princess Swap, but featuring our OG: HSS MC's, Jeremy Rin (my MC) and Alan Parke (Cady's MC).

'Did you just say Prince?' exclaimed Jeremy, still in shock.

'Shh…not so loud.' whispered Alan, grabbing Jeremy's arm and leading him to a private room. As soon as they are inside, Jeremy turns to him.

'You are the crown prince, aren't you? The one that almost never shows his face to the public.' he said, looking at their resemblance.

'Guilty as charged!' said Alan, equally shocked. 'But that doesn't explain who you are.' he continued, looking at Jeremy up and down.

'Jeremy Rin.' said Jeremy, holding his hand out. Alan looks at it for a moment, before giving a firm handshake.

'Prince Alan Parke of Monterre.' said Alan, giving a smile. 'And this is my lady-in-waiting and my closest friend, Aveline.' he continued, gesturing to Aveline, who looked between the two of them, as though she still couldn't believe what she was seeing.

'Your highness…it's an honor to meet you.' said Jeremy, 'Wait, do I have to curtesy?'

'Normally, I wouldn't object to it…' said Alan, 'But I am not sure what etiquette demands when one meets their own doppelgänger!' he looked at Jeremy, as though still deciding what to make of him. 'Your accents clearly American, and yet you look like me, and you are in the royal conservatory…'

'Oh, I am an exchange student at the Julivert University.' said Jeremy, 'normally I would come here when I feel like there is something…'

'Missing that you don't feel whole?' finished Alan.

'Wait, how do you know?' said Jeremy, surprised that the prince can exactly tell what he is feeling inside.

'Because I do the same.' said Alan, sitting by the fountain. Jeremy sighs and sits next to him.

'I had hoped for some adventure or a change. Now that I am in a different country, I wanted to so badly get out of my comfort zone and find my goal…' said Jeremy sadly. 'But all I feel is aimless. Like I don't have any power to make a difference.'

'Tell me about it.' said Alan. 'My father plans every single minute of my schedule, and he never takes me seriously. On top of that I am judged by what I wear, how I walk, how I present myself…and when I try to give ideas, I just get shut down by everyone. I just…feel like I don't have a voice in my own home.'

'I just wish there was something…' said Jeremy and at the same time Alan says 'I can't help wanting something…'

'More.' said the two of them together. They were quiet for a moment

Alan looks up at Jeremy, and a mischievous smile plays on his lips. 'Oh no. I know that look, your highness. You are planning something.' said Aveline, breaking the silence. Alan ignores her and turns to Jeremy, who was looking back at him with the same mischief reflecting on his face.

'Jeremy, Are you thinking what I am thinking?'

'Oh, I am definitely thinking…' said Jeremy.

'We switch places for the weekend. Starting now.' said Alan, excitedly.

'Your highness, you seriously can't be considering this. You both will be in a whole world of trouble if either of you gets caught!' said Aveline, looking alarmed.

'So we won't get caught.' said Alan, looking confident. 'Just think, Jeremy. You get to spend the weekend in Europe's finest palace, and get the excitement and change you want, and I get to live the life of a normal college student, without anyone telling me what to do!'

Jeremy stands up. 'Oh, I am so down for this idea.' he said, looking excited.

'You don't think it's risky?' asked Alan.

'I live for the risk.' said Jeremy, grinning

Alan held Jeremy's hands, positively beaming 'Ahh, thank you, thank you, thank you…You seriously are the best.' he squealed. 'Except for one thing.' said Jeremy, biting his lip. 'You are a prince, and I am..uh..well…me.' he said.

'That's okay!' said Alan, standing up, 'I can give you a few pointers, and I think you can manage for a weekend. And you can give me a few tips on your college life.'

'Then what are you waiting for? Shoot.' said Jeremy.

Over the next hour, Alan walks Jeremy through the basics of palace decorum.

'Aveline will stick with you, and help you keep your cover. But you must still be prepared. From the way you walk, the way you talk, and the way you curtesy must be done with a dose of regal decorum.' Alan then proceeds to show Jeremy a graceful curtesy. 'Now, you try it.'

Jeremy dipped into a curtsey, bending as much as Alan did, and perfectly mimicked his sweep of hand.

'Wow he's good.' said Aveline, 'but not as good as you, your highness', as Alan gives a slightly jealous look.

'I am a quick learner.' said Jeremy, looking proud of himself. 'I am glad we are pulling this off.' said Alan. 'Now, onto the next lesson…'

After some time, Jeremy runs Alan through his own lessons.

'Let's see, you grew up in Houston. You transferred here in the fall, joined the Delta Theta Delta sorority, and you're a history major.' said Alan. As Jeremy shows the next picture oh his phone, Alan points out each of Jeremy's friends. 'So that's Faye, she runs the Julivert chapter, that's Astra, Safiya, Luna and Poppy the snake. Man, I can't believe that you guys keep a snake.'

'Ahh don't worry about it. It only bites the unworthy.' said Jeremy with a mockingly serious fashion.'

'How do you know if you are worthy?' said Alan panicked but relaxed on seeing Jeremy's joking smile. 'Don't worry about her Alan, she just sleeps and eats frozen mice. You should be fine for a weekend.' said Jeremy, giving a gentle pat on the back.

'And last but final one.' said Jeremy. 'I am dragging my friends out to a party tonight, so pretend you know about it.'

'Shouldn't be too hard.' said Alan, grinning. 'We are switching at the right time!'

An hour later, when the two of them are confident that they are familiar with each other's lives, and thanks to Aveline's tabloid on the courtly royal gossip, they were ready to switch roles.

'You need not worry about the Ismar envoy, they won't be here till Monday, and most of the nobles will be deferential to you, but if you see a Lord Cecil, give him a wide berth. He is…not exactly a fan of me.' finished Alan.

'Noted.' said Jeremy. 'But how am I going to pass as you in front of your father? Surely he would notice the difference.'

'You will rarely see my father, except for a couple of meals, so I think you should be just fine.' said Alan shortly. 'He and I…we don't talk too much.'

'Oh! I'm sorry.' said Jeremy, but Alan waved off the apology quickly.

'Well, there is one thing left to do…' said Alan. A quick change of clothes later, they stand in front of each other. Aveline popped back in the room, carrying a cover with some clothes and makeup in it. 'Just as you asked for, your highness.' she says as she hands him the cover.

'So this is a goodbye then.' said Jeremy. 'You are going to be me, and I'll be…a prince.'

'Just for the weekend.' said Alan, giving Jeremy a heartful hug. 'Good luck at the palace. And I just know it will be the adventure you hope for. And, if anything unexpected happens-'.

'I just channel my inner Alan.' said Jeremy, jokingly. Alan laughs.

'At this rate, they won't even notice the difference.'

They exchange their phones and wallets, and part ways, with Alan heading to the university, and Jeremy towards the palace.

[lilyoffandoms]

Clem Hawthorne & Nolia Julivert for the @choicesmonthlychallenge

Clematis: wisdom, travel, & determination

Magnolia: nobility, perseverance, & dignity

My Art Ish Thing Tag (Choices Edition): @storyofmychoices @aallotarenunelma @twinkleallnight @thosehallowedhalls @dutifullynuttywitch

[fotopam]

Els rovellons botó amb all i julivert del debut, són una delícia.

[tastatast]

La Madonnina del Pescatore

LOCALITZACIÓ - HISTÒRIA - PERSONES - CUINA

Situat al Lido di Marzocca de Senigallia (Ancona, Le Marche), una platja a uns 6 km al sud del centre de la ciutat, el restaurant està ben bé a primera línia de mar, a 10 metres de la sorra, a davant de l’estàtua de la Madonna del Pescatore.

Moreno Cedroni (Senigallia, 1964) és un cuiner reconegut, des de fa més de dues dècades, per a madurar el peix en cambra (amb estudis recents sobre l’evolució de la histamina) però sobretot pels seus embottis de peix elaborats aprofitant la totalitat de les parts d’aquests animals com són el cap, el fetge o el greix i que es poden menjar tant a la Madonnina com a l’Anikò (“Tutte le cose” en dialecte de Senigallia), una terrassa ben informal oberta l’any 2003 al centre de Senigallia i el que ell diu que és la primera salumeria de peix del món. A més, Cedroni també és conegut per haver italianitzat el sushi creant el famós “susci” que ofereix al Clandestino (a la Baia di Portonovo, a uns 50 km al sud de Senigallia).

Cedroni ofereix una cuina amb diferents línies d’execució: embotits de peix, maduració dels peixos, receptari de Le Marche i tècniques bullinianes. De fet, l’any 1992, tot i que era un Bulli molt primigeni, Cedroni hi va treballar. Tot i la proximitat i la possible semblança entre Uliassi i Cedroni, les seves cuines no tenen res a veure. A pesar que tots dos siguin de la mateixa generació, del mateix poble, amb una evolució culinària bastant paral·lela, tots dos siguin coneguts pel peix (un madurant-lo i l’altre oferint-lo fresc) i tots dos afegeixin pinzellades bullinianes als seus plats, la cuina d’en Moreno sembla una cuina amb més relat, menys equilibrada, menys precisa i sovint més basta que la de l’Uliassi.

Obert l’any 1984, la Madonnina del Pescatore és un restaurant amb una decoració cridanera, amb un paviment continu de color vermell impactant i detalls ornamentals un pèl kitsch. 

L’ÀPAT

Ofereixen 3 menús degustació: el “Luca e Moreno… Segnali di fumo” (Luca per en Luca Abbadir, cap de cuina del restaurant), el “Mariella” (per la Mariella Organi, la dona d'en Moreno) i el “Ricordi d’infanzia” als que, si es vol, se’ls pot afegir un plat dels altres menús. També donen la possibilitat de menjar a la carta triant plats de qualsevol dels menús.

Nosaltres vam menjar el menú “Luca e Moreno… Segnali di fumo” i li vam afegir 3 plats i un aperitiu (tot i que el vam acabar menjant a les postres). A continuació expliquem l’àpat. En total vam menjar 20 “plats”.

APERITIUS

Stella marinacon salsa alle vongole piacevolmente piccante e mescal cocktail

Un aperitiu que presenta en Moreno personalment i explica que és un plat inspirat en els records que té de quan era petit i es trobava un munt de closques de petxina a la platja, petxines que ja no es troben avui. Es tracta d’una massa molt delicada, fregida amb oli i farcida amb una salsa deliciosa de tomàquet de conserva, cloïsses i una mica de bitxo que li donava un toc lleugerament picant. Per sobre, pols de julivert fet a la graella. D’acompanyament, un còctel margarita a base de mezcal i servit en una copa de vi. Boníssim, el còctel i tot. Molt delicat (es trencava fàcilment), servit calentó i el tomàquet de dins, molt gustós i fresc.

Stagionature di pesci e margarita cocktail

El primer dels tres plats que vaig voler afegir.

Em va estranyar que el servissin tant a l’inici de l’àpat, abans dels altres 3 aperitius i tot. Com que és un plat que serveixen el primer de tots (com a primer aperitiu) del menú Mariella i amb la margarita, potser aprofiten que encara tenim el còctel per a servir-lo ara.

En Moreno Cedroni en persona apareix a taula amb una safata plena d’embotits de peix i una altra safata amb uns quants bols plens de salses i condiments. Ell mateix explica, de manera pausada i discreta, què ha estat investigant sobre el peix durant els últims 20 anys de la seva vida.

A continaució, ens explicarà i servirà dotze talls dels seus famosos embotits de peix madurat. Tots els filets són salats, curats 20-30-40 dies, lleugerament fumats en fred (excepte el peix espasa que el fumen a 95ºC) i provinents de peixos (majoritàriament de l’Adriàtic, excepte la tonyina que ve del Mediterrani o l’Atlàntic i el moro oceanico que ve del Pacífic sud) madurats en cambra.

Tonno con polvere di cavolo viola fermentato

Un tros de tonyina madurat 12 dies i que, davant del comensal, ens passen per una pols de col morada (col llombarda) que fan ells mateixos assecant el vegetal. Un tall de tonyina que semblava un vegetal, més que un animal.

Coppadi testa di cerniae ricciola

Un embotit a base del cap del mero i del cap de la cerviola, fet com si es tractés d’una coppa, un salami de porc; amb fonoll silvestre i unes gotes d’un oli d’oliva amb mandarina i d’un oli d’oliva amb fonoll silvestre.

Ombrina e olio al limone (tercer tall, el clar i més allargat, començant d’esquerra a dreta i de dalt a baix)

Utilitzen el llom del corball. Salen els filets sense pell durant uns 30 minuts i els maduren entre 1 setmana i 20 dies plans a la nevera/cambra. Davant del comensal, afegeixen unes gotes d’un oli d’oliva amb llimona al tallet de corball. Un pèl massa gust de fumat.

Bresaola di tonno (tercer tall, el fosc, començant d’esquerra a dreta i de baix a dalt)

Un tall de llom de tonyina curat com si es tractés d’una bresaola i amb unes gotes d’oli d’oliva que afegeix a taula.

Lardo di moro oceanico o spigola cilena (Dissostichus eleginoides) (el 5è tall començant d’esquerra a dreta i de baix a dalt, de color blanc i a sota de la “ricciola, soia e miele”)

Un peix que viu en aigües sub-antàrtiques, molt fredes i profundes. És un peix d’uns 30 kg, molt greixós, que es nodreix de crustacis i que diu que té gust de coco. Ens explica que és un peix que va menjar per primera vegada fa 25 anys a Londres i que és un dels més protegits al món. En aquest cas, venia del Pacífic sud. El salen i el curen unes hores; després, el maduren 20 dies “arrebossat” amb les herbes i espècies utilitzades per a l’elaboració del lardo di maiale; i, finalment, el fumen. Feia olor de greix de carn! Boníssim!

Ricciola, soia e miele (el 6è tall començant d’esquerra a dreta i de baix a dalt)

Un tall del llom d’una cerviola marinat en soja i mel. D’un color ben vermellós. Molt bo i amb un gust molt diferent.

Mortadella di spada, seppia e finocchio di mare (critmo marino) (el primer tall rodó amb la fulla de fonoll a sobre)

Una mena de mortadel·la del calibre d’un fuet feta amb peix espasa, sépia i festuc i cuita 20 minuts a 80ºC. Per sobre, unes fulles de fonoll marí. El fonoll no es nota però que tou i que bo!  

Spada e salsa senape (el tall allargat amb la gota de salsa)

Un tall del llom d’un peix esapasa amb unes gotes d’una mostassa molt blanca.

Pancia di ricciola in porchetta (el tall allargat de baix a la dreta)

Un tall de la ventresca de la cerviola feta amb fonoll silvestre i romaní, com una porchetta.

Pancia di ricciola e gusto speck (el tall allargat del mig, de més a la dreta)

Un altre tall de la ventresca de la cerviola feta amb ginebró i pebre blanc, com si es tractés d’un speck.

Salsiccia di orata con paprica, origano e pepe bianco (el tall rodó vermell de la part de dalt del plat)

Un fuet de dorada amb pebre vermell, orenga i pebre blanc. Amb 2 mesos de curació. Quin color! A cegues costaria dir que és peix. Boníssim, sembla choriç.

Ventresca di tonno e grani di senape (el tall allargat de dalt a la dreta)

Una ventresca de tonyina que ha passat 2 mesos en sal (però no gaire sal perquè sinó el greix es torna ranci com el d’un pernil). A taula l’amaneix amb unes gotes d’una mostassa amb força gra, diu que és per la part greixosa de la ventresca.

En resum, que ben elaborats tots els embotits! Quina diferència amb tots els que havíem menjat fins ara, tant al Dos Pebrots com, fins i tot, a l’Aponiente, per exemple. Sorprèn molt positivament la bona execució tècnica i el resultat final, equilibrat i elegant, sense oblidar que no deixen de ser embotits. Cap va ser xicletós, ni excessivament fumat, ni massa salat. A més, hi ha una bona varietat de peixos (uns 100% i altres barreja) i tots tenen elaboracions i gustos ben diferents. Un plat amb més de 10 minuts d’explicacions que, tot i que deixin el guió amb el nom de cada peix, segueix sent complexe i difícil de recordar tal quantitat d’informació. També s’agraeix la pantalla lluminosa on els serveixen prequè realment ajuda molt a veure bé el tall del peix, l’estructura i el color. 

Pesceripieno di king crab

Una massa de gofre (amb farina, ou i mantega) amb forma de peix i farcida cranc reial i api (cru i cruixent). Servit calent. El farciment era bo però, personalment, no m’entusiasme aquest tipus de massa que, a més, estava un pèl crua per dins. Massa pa per a iniciar l’àpat. Al costat, un petit bol amb una salsa de yuzu, soja i extracte d’alfàbrega. Una salsa àcida que pot fer pensar en una mena de mostassa japonesa.

Crostino ventresca di tonno e diaframma, tracce di caviale

Una torradeta primeta de pa sec amb burrata, ventresca de tonyina (salada 4 mesos), falda de vedella (saltejada i cuita en shabu-shabu), tuber aestivium i una miqueta de caviar. La primera olor sembla d’algun cítric i la tòfona fa olor d’humitat. Ha dit que porta burrata però sembla ben bé mantega o nata/crema. És bo però torno a pensar que és un inici d’àpat amb massa pa i greixos per a la finor que s’espera d’un restaurant d’aquestes característiques. Tot i així, és boníssim.

Ricordo di un viaggio in Vietnam: ostricaalla griglia mangia e bevi, cavolo viola, mela 

La Mariella explica que és un plat inspirat en un viatge que en Moreno va fer el 2016 al Vietnam en el que menjava al carrer, a les parades ambulants, i recorda especialment una ostra feta a la brasa a la que després li afegien suc de llima i bitxo. En aqeust cas, es tracta d’una ostra d’Irlanda feta a la brasa i també amb suc de llima i bitxo però a la que també li afegeix un extracte de julivert, poma marinada en miso i crema de col morada (col llombarda). Un plat que, com anuncia el títol, és agradable de menjar però també de beure. Una ostra ben calenta, amb un record lleuger de mantega i un punt picanteta.

Una llesca de pa i un grissino del Molino Mariani de Senigallia. Un pa correcte, sense més, amb una fermentació que s’inicia a temperatura ambient i després es passa a 25ºC en cambra.

PLATS 

Ceviche di ricciola, patata dolce e cipolla agrodolce, “leche de tigre” con tracce di miele

Un ceviche de cerviola madurada 5 dies i després marinada en leche de tigre. A la base, un puré de patata, api, ceba agredolça i una mena de quinoa suflada. Un plat servit en un bol que fabriquen ells mateixos amb un motlle a base de cera d’abella. Aquesta vaixella, tot i que no es menja, fa olor de mel i es pot mossegar fàcilment. M’hagués agradat més fred. Un plat bastant obviable. A més, l’acompanyament liofilitzat de patata i llima que havíem d’esmicolar per sobre el plat com si fos parmesà, era tou i remollit i no es va desfer.

Carota, maionese di cozze, piede di cornucopia e polvere di cavolo viola

Una pastanaga cuita en calç viva, coberta amb un xarop, una maionesa de moscioli (Mytilus galloprovincialis, uns musclos salvatgesde la Baia di Portonovo, a l’escarpada riviera del Conero, que només es poden pescar amb submarinistes entre l’abril i l’octubre), uns dauets de percebe i pols de col morada (col llombarda). La pastanaga tenia una bona textura, més tova que cruixent i estava servida tèbia. La salsa verda de ruca i espinacs que decora el plat amb les fulles verdes no es notava. El gust del percebe també era ben suau. Un plat molt estètic que, salvant les distàncies, ens va fer pensar en la pastanaga a la BBQ d’en Niederkofler.

Cannellone di capasanta ripieno di zucca fumè, latte di sesamo, salsa di anacardi

Un caneló amb una massa curiosa, feta a base de fècula de patata i vieira, farcit d’una crema de carbassa fumada i amanit amb una crema d’anacards, wasabi, salsa ponzu i maionesa de sèsam. Magnífica la textura del caneló de fècula de patata i vieira. El fumat de la carbassa i el wasabi eren pràcticament imperceptibles. Un plat molt amable i agradable. Boníssim, dels millors del menú.

Brodetto alla senigalliese “inside”, olio al prezzemolo

El segon dels tres plats que vaig voler afegir. Al fons, una salsa de brodetto (preparada amb els crustacis típics de la recepta i tomàquet de llauna, d’una conserva que elaboren ells mateixos), una salsa verda de julivert i una maionesa feta amb els caps de les gambes, escamarls i crancs. Els daus de peix cru són de testola, mazzola o gallinella di mare, és a dir, d’algun tipus de lluerna. Per sobre, pastanaga fermentada sobre la salsa de brodetto (més aviat semblava remolatxa).

L’”inside” el serveixen a part. Una esfera de brioix de la mida d’una bomba (croqueta) cuita a la paella danesa amb els motlles semi-esfèrics que, abans de tancar-la, farceixen de sépia, escamarlans, galeres i gambes. Es tracta de fer una mossegada al brioix i, després, sucar el brioix a les salses del plat.

Ja m’estava pujant la mosca al nas. Tanta explicació i no feia ni olor de peix ni tenia gust de peix. A més, la massa era un afartapobres, estava crua i només tenia gust de mantega. Em pregunto on és la tradició; deu ser una versió moderna del brou de peix. Em quedo amb ganes de menjar un bon brodetto.

Conchiglie “Verrigni” in brodo affumicato, cocochas, baccalà, ceci e pastinaca, pepe di Sichuan

Una pasta de Verrigni (un excel·lent pastificio de Roseto degli Abruzzi) amb forma de petxina i semblant als galets que couen en aigua durant 9 minuts i els últims 3 minuts en un brou fumat de pells de tomàquets. Amb una salsa feta amb xirivia, cigrons i julivert bord (o les fulles d’un api de muntanya). També hi ha cigrons; una altra salsa de wasabi i mantega àcida fumada; i una pols vermella de pebrot. Un plat boníssim! La pasta al dente, calentona; tot i que ha estat cuita en un brou fumat, no es nota tant fumada com la de l’Uliassi. Un plat ben aromàtic i gustós, amable. Acidesa i cítric.

Moro oceanico, griglia e oliocottura, salsa di acetosella, daikon e erbe dell’orto marino

Quin peix!!! Moro oceanico o spigola cilena (Dissostichus eleginoides), també he trobat que se li diu merluza canaria o mollera moranella. En aquest cas, el peix era fresc, sense maduració. Cuit a la brasa (en un Kamado amb carbó) i després passat per paella on fan l’oliocottura, una mena de confitat (amb oli i/o mantega) per tal de conservar la textura suau del peix. Amb una salsa de pa de cucut de bosc (acetosella); i amb trossos de daikon cuit amb llet de coco. Repeteixo, quin peix! No era la part de la ventresca però ho semblava per la seva textura suau i d’una dolça (amable) fermesa mantecosa que mai havia trobat en un peix. I el gust? Tenia gust de greix de vaca, com si fos moll de l’òs de vedella a la brasa. Tou i tens a la vegada. Que agradable! Boníssim. Un plat que queda fàcilment a la memòria gustativa.

Costoletta di rombo, salsa alle erbe di campo, trippa e “fegatello” di coda di rospo (di rana pescatricce)

El tercer dels tres plats que vaig voler afegir. Un turbot madurat 10 dies. El llom, arrebossat amb pa ratllat i julivert i fet a la brasa, ben hidratat i prou gustós. La part de l’espina central (que ells li diuen “la costoletta”) servida amb paper d’alumini per menjar-la amb les mans i no embrutir-nos, cosa que no necessito, trobo necessari agafar certes parts amb les mans per a poder assaborir bé qualsevol peix. La pell del turbot, fregida, no tenia gust de pell de peix i només en serveixen un tros. La salsa verda clara de ruca era més bona que l’altra fosca de julivert. La salsa blanca, una maionesa de yuzu molt suau, era bastant insípida. També hi havia tripa i fetge, tots dos de rap; daikon a daus; i, finalment, mostassa de mandarina. No saben fer peix: quina fritanga (fregitel·la), oliosa i enfarinada, i amb gust de brasa artificial.

Quagliaai carboni, topinambure salsa di nocciole, soia zenzero e miele 

Una guatlla de granja, d’Itàlia i madurada entre 7 i 10 dies en cambra, al Tunnel, el seu laboratori de recerca, un petit garatge situat a un parell de cases del restaurant. Fregida per la banda del pit, deixada a temperatura constant perquè es cogui fins al cor i després feta a la brasa. Servida amb una crema de nyàmera i rosa, avellanes, papaia fermentada i una salsa de Chartreuse verd i xampinyons. 

La segona part és la carcassa marinada amb soja i gingebre i la cuixa coberta lleugerament amb mel durant la cocció.

Una guatlla oliosa i bastant basta (em va fer pensar en el pollastre cubista de l’Alkostat). El gust de brasa era excessiu, l’avellana era bastant picant i, tant la nyàmera com el gingebre, bastant imperceptibles.

Teòricament, aquest plat se serveix en dos serveis però devien tenir certa pressa perquè ens el van servir a la vegada, impedint que ens poguéssim menjar la guatlla calenta. A més, el plat on la serveixen és una mena de puzzle que queda desenganxat dificultant d’allò més tallar l’au amb tranquil·litat.

POSTRES

Corto Maltese

Unes postres en honor a la sèrie de còmics i al personatge de ficció creat pel dibuixant venecià Hugo Pratt, el 1967. A partir d’una ganache de xocolata de Belize amb pols d’albercoc i iogurt i amb l’ajuda d’una plantilla, fan aquest dibuix que t’has de menjar llepant el dit. La xocolata era bona. Posen paper d’alumini al pobre turbot perquè no t’embrutis les mans i ara et fan menjar xocolata desfeta llepan-te els dits. És ben ridícul; o, si més no, absurd.

Cioccolato, ricci di mare e granita al mandarino

Al fons, xocolata negra Itakuja 55% de doble fermentació amb la polpa de fruita de la passió. Després, una crema de garoina. A dalt: un granissat de maracujà. També hi ha uns trossets de fava de cacau. Xocolata amb garoines, una combinació curiosa i ben bona. Unes cullerades cremoses i gustoses.

Tarte di obulato con spaghetti di patata viola

Un record del viatge al Japó del seu sub-xef, en Luca Abbadir. Una tartaleta de pasta frolla feta amb obulato (midó de patata i lecitina de soja) farcida amb un puré dolç de patata, una salsa de grosella, un gelat d’ametlla i uns espaguetis de patata violeta; i acompanyat de sal Maldon, una pols blanca i llima picant. Molt bo, va ser interessant provar l’obulato amb textura de pasta frolla i no fet al microones com mengem al Disfrutar. Tot plegat tenia una textura pastosa; sovint sembla una adjectiu despectiu i una textura que s’intenta evitar però tot el conjunt va ser ben bo.

L’anfora dolce

Una ànfora plena de sabors orientals i mediterranis. A la base: panna cotta i granadilla (el fruit de la passiflora). Després, un gelat que anomenen “Màlaga” a base d’un Porto Ruby i Zibibbo (Muscat d’Alexandria) i un granissat de sake. Finalment, una mica de Laphroaig, gelatina, fulla de pèsol i pols de plàncton.No fa olor de res però té molt de gust i moltes textures diferents (gelat, una mena de mochi, la panacota que sembla un recuit de vainilla, gelatina, granissat, líquid, flors, pols…). Ens va fer pensar en la peixera d’en Nemo que servien al Club Allard a l’època d’en Diego Guerrero. Trobo que servit en un bol lluiria més i seria més còmode de menjar que no pas de dins de l’ànfora però era molt bo. 

Il gelato al parmigiano

Un homenatge a en Ferran Adrià que acostumen a servir d’aperitiu i que esperàvem a l’inici de l’àpat però, com que no ens el van servir, a mig menú vam demanar si ens el podien portar a les postres o com a pre-postres, quan els anés bé. Tot i que no era ben bé el moment, va ser deliciós. La crema blanca de dins no té gust de parmesà, diuen que és una confitura de llima i pinya però era molt neutra. El gust de parmesà està a la part cruixent. El fet de menjar parmesà, per molt que sigui un gelat, em va fer pensar en els suflats de parmesà del Disfrutar que normalment els serveixen a l’inici de l’àpat però que una vegada van servir per postres i tampoc ho vaig trobar adequat.

Sweet tribute

Els petits fours són un homenatge que fan als que ells consideren 5 grans cuiners del món: 

Virgilio Martínez del Central (Perú): una gelatina de pisco amb herbes del seu hort.

Ángel León de l’Aponiente (Espanya): un bombó de xocolata blanca amb pols de plàncton.

Nadia Santini de Dal Pescatore (Itàlia), famosa pels seus tortelli de carbassa: un bombó a base d’una ganache de carbassa fermentada, sucre, gelat de xocolata blanca i nata i una pols de mandarina per sobre.

René Redzepi del Noma (Dinamarca): un bombó de taronja, xampinyons fermentats i xocolata negra.

Paul Pairet de l’Ultraviolet (Xina): un bombó de color lila com el nom que pren el restaurant, una gelatina cruixent a base de gerds liofilitzats, te verd, sakura (flor de cirerer) i pebre.

Un bon nyap, tots 5 estaven desastrosament executats. Un plat ple de simplificacions i tòpics. Com passa tantes vegades, sembla que amb els petits fours tot s’hi val.

Gel d’herbes amb dau de gianduja.

Un sorbet d’herbes del seu hort (gerani, ginebró i sàlvia), amb pebre negre i amb ginebra.

Un bombó de xocolata de gianduja.

LA SALA 

La sala, portada per Mariella Organi, la dona d’en Moreno, que desprèn certa sobrietat nipona, ofereix un servei actiu, obert i, a la vegada, distantment elegant.

Pel que fa a la carta de vins, feta i ben defensada per la Silvia Tassi, es podria dir que és més complerta que la de l’Uliassi, amb més referència assequibles i bevibles. Ens vam decantar per un Damian Podversich 2014, una Ribolla Gialla de maceració pel·licular d’aquelles que tant ens agraden, amb evolució en ampolla, expressiva, oberta i disfrutable. Un molt bon acompanyant per a tot el menú. Tot i així, vam afegir una copa d’un vi negre d’una desconeguda però molt propera denominació d’origen com és la Lacrima di Morro d’Alba, a tant sols 15 km terra endins del restaurant. Vam beure un Joy 2018 de Tenuta di Fra’, un negre prou fresc i lleuger. 

THE TUNNEL

És un cuiner que tinc la sensació que té més la necessitat d’entendre que de crear. Per això va obrir The Tunnel, un garatge a un parell de cases del restaurant i on ha instal·lat el seu laboratori de recerca i desenvolupament que, segons ell mateix, té l’objectiu de transmetre el millor de la tecnologia aplicat a la cuina, creant noves textures i percepcions, evitant els residus, preservant el mediambient, etc. Tirso Buttafuoco, tècnic alimentari de Palermo que treballa al Tunnel al dia a dia, ens el va ensenyar molt amablement. Vam poder veure les cambres de maduració amb una cerviola sencera (sense cap ni vísceres i escatada), filets de corball pels salumis i unes guatlles senceres (sense cap ni entranyes). També vam poder veure com elaboren la seva kombucha (en aquell moment amb l’scoby), com elaboren i aromatitzen la seva ginebra amb un destil·lador al buit, com elaboren les essències amb un extractor/evaporador/destil·lador d’aromes amb el que fan el seu limoncello i un licor d’aranja o, finalment, com han començat a cultivar l’alga espirulina.

CONCLUSIONS

En resum, un àpat amb plats que requereixen anys d’estudi, d’investigació i de proves amb productes i tècniques que s’han de conèixer en profunditat. Un menú amb alts i baixos, amb uns aperitius bons però que suposen un inici d’àpat amb massa pa (la petxina, el peix amb cranc reial i la torrada) i greixos (fregits, burrata, farines amb mantega) per a la finor que s’espera d’un restaurant d’aquestes característiques i tenint en compte que estàvem a ple agost ben calurós. Amb alts i baixos, també, perquè la delicadesa amb la que tracta alguns productes contrasta amb la manca de finor d’altres. Una menú amb plats amb molts ingredients, plens de salses, cítrics, espècies i herbes i combinant textures i una àmplia varietat de tècniques. Un cuiner rodó que sembla poder abarcar-ho tot. En definitiva, un cuiner que s’ha de conèixer si es vol entendre cap a on han anat les tendències de peix durant els darrers 20 anys.