#Pollastre

[amateurchefstuff]

Pollastre al whisky

Ingredients per 4 persones: 1 pollastre. 1 ceba. 1 pastanaga. 3 grans d’all. 12 patatetes. 150 ml. de whisky. 30 gr. de pa torrat. Aigua. Oli d’oliva verge extra. Sal. Pebre. Julivert. Elaboració: Retira la pell del pollastre, trosseja i salpebra’l. Daura’l en una cassola amb una mica d’oli. Treu-lo i reserva’l en un plat. Pica els alls, la ceba, i la pastanaga a daus i posa’ls a sofregir en la…

[miquisteps]

📍 📷 #CasaBofarull 👍🏻👍🏻 🍗 #Pollastre 🗺 Passatge d’Escudillers 0, 08002 Barcelona, Catalunya. #restaurantsbarcelona #barcelonarestaurants #bcnfood #bcnfoodies #foodiesbcn #foodiesbarcelona #foodiebarcelona #gastrobcn #barcelonaexperience #restaurant #friedchicken #canelons #dinars #lunch #entaulats #gourmet #gourmand #foodporn #bocafins #tastaolletes #instafood #miquisteps #cuinacatalana #Barcelona #Bcn #Barcelonès #Catalunya #Catalonia (at Restaurante Los Caracoles. Casa Bofarull 1835) https://www.instagram.com/p/ConYh62ojuZ/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[useless-catalanfacts]

Farcit de Nadal or tall rodó 🍲 one of the traditional Catalan dishes for Christmas. Chicken stuffed with bacon/pork and either plums or dried apricots or peach, cooked with onion, garlic, ranci wine, lard, bay leaf, pine nuts and prunes.

Photos from Plus Fresc Supermercats.

[sololupojacksblog]

Le mie pollastre...🐓😉

[lastraintolondon]

my foodie guide

Mi madre dice que los de mi generación estamos obsesionados con la comida y que salir a cenar es muy caro, que ellos quedaban para tomar una cerveza y unas bravas como mucho. Normal, su madre era la dueña de La Balsa, uno de los mejores restaurantes de Barcelona en esa época (y doble estrella Michelin). En casa de herrero…

De pequeña, cuando mi abuela me dejaba acompañarla a trabajar, me fascinaba ir a la cocina a ver en directo la batalla campal del servicio (fuegos altísimos, cuchillos como katanas, palabrotas que yo desconocía), sentada en una encimera como la niña de la película Sin Reservas. Puede que de ahí venga mi fijación por la comida. De ahí y de Ratatouille.

Pues, dada mi condición de obsesa de la comida, me complace compartir con vosotros algunos de mis sitios favoritos para salir a cenar en Barcelona. ¡A derrochar!

Berbena

A no ser que seas un auténtico sibarita (yo no lo soy), no entenderás absolutamente nada de lo que pone en la carta. Déjate recomendar por Carles, el dueño del local, y disfrutarás de los mejores bocados que hay ahora mismo en Barcelona. ¡Ah! Y no soy muy de postre, pero sigo soñando con el helado de leche con aceite y sal.

Bar Noe

Fusión nórdica, japonesa y catalana. No se si suena muy bien o fatal, pero juro que de esta mezcla nace un recopilatorio de platillos de lo más especiales y sabrosos. 

El Forat 

Después de pelearte un rato con Google Maps intentando encontrar una pequeña barra para 6 comensales en la Barceloneta,  me atrevería a decir que pasarás una de las noches más especiales de tu vida junto a Michael, un chef puertorriqueño que ha vivido en Nueva York y Tokyo entre otros, y te preparará en directo un menú de unos 9 platos curados especialmente para esa noche. 

La Balabusta

La comida middle eastern siempre es una buena opción. Y La Balabusta es especialmente una buena opción. El espeto de pollo, el schnitzel, el shawarma de coliflor, la zanahoria rustida, el hummus, el labneh, el halla, el sabij…

Tiberi Bar

Impecable para grupos. Un giro a la comida tradicional como las gildas, los huevos fritos con patatas o el fricandó, de lo más divertido. ¡Imprescindible pedir el bocadillo de pollastre rostit!

El Japonés Escondido

Lo siento, pero aquí no me puedo permitir ser imparcial ya que este proyecto guarda un lugar muy especial en mí (lo ha decorado mi padre). Pero no miento si digo que este local respira algo vibrante y único, en gran parte gracias al manager del restaurante, Juan, una de las personas más geniales que he conocido jamás, y que la comida es digna de estar en una taberna clandestina en algún lugar de Kyoto.

En la foto: Anthony Bourdain, el ídolo culinario de mi generación, durante su época como chef en el Ed Sullivan’s Restaurant, Nueva York 1966.

[res--publica]

Pollastre a l'ast amb patates, allioli i vermut my beloveds 💕🤤

[villa-pollastre]

Pollastre nou

[jordi-cuxart]

Avui, menjar de jutjat de guàrdia!!!!!! :)

Estava boníssim, m'en menjaria milions més!

[saki47che]

Brou de pollastre/Caldo de pollo y verdures.

[ahrikima]

Memories of Light - The Labyrinth

|| Memories of light (cover) || The mirrors || The bubble || The Cards || The Hug || The Walk || The Pancakes || The Concert || The Ramen || The labyrinth || The Stars ||

-----------------------------------------------------------------------------

" Labyrinth, it was not the same was i was remember… but it was a nice place for me to be with you… but at the same time was the last… it ended like it was started… in a labyrinth… "

------------------------------------------------------------------------------

Memories de llum - El Laberint

Aquet dia vas se un el ultim dia que vaigs estar amb tu, un dia que va se molt trist per mi pero va ser bonic, pero tirst...

Tu mateix sabias que era molt intuitiva i si notava alterasions o sabria rapit, i aquell dia jo sabia perfectament que segurament seria el ultim que pasaria temps amb tu...

Jo, tenia moltas ganas de anari aquell parc amb el laberint i o portava en ment molt de temps per anari, fis que tu vaigs sutgeri i vas aceptari per anari i pasar el dia junts en general, pero per desgrasia no va poder se aixi, per coses que van sortirte, no amb va importar, almenys podia estar un petit temps amb tu, i tu volias selebra aquell dia que jo habia coseguit feina, tu tabias alegrat daixo, per que sempre mestavas animan i motivan a no enjegar res a la merda

Cuan ens vam reunir al punt de trobada que vam sutgeri, tu mavias vist ja que jo no estava gaire be, i si no estva jo be, per que amb sentia tirsta i no sabia com dirtu... dirta com amb sentia... i que mestava consumin el fet de saber que no tornaria a veurat mes...

Pero almenys sempre amb cunseguias ferme sentir be i riura.. pero jo et notava molt ausent i despistat aquell dia a pesar de tot, estavas motl pendent del movil.. mes de lo normal... i semblava que lo unic que volies es que pases el temps rapit per acabar

El laberith no era com el que recordava, estava una mica descuidad, pero ni habia zones on es sentien molt els ocells i aixo magradava

vam parla moltes coses com sempre, i vam estar una vosa estona charlan de musica, dels teus amics, etc, i sempre magrada escoltar les teves coses

abans de acavar de visita el lloc, jo et vaisg sugeri de fernos una fotu de record alla, per que en si almenys era maco amb tot els abres, etc i despres jo et vaigs regalar la pegatia que vaigs disenyar del corb " fuck you" per que sabia que aquella era la teva fav i volia que la tiguesis, i la vas gaurda dintre de la vosa o tenies les cordes de la teva viola

Recordo que cuam vam deixar el laberinth vam acavar parlan de la meva dislexia i meva meoria, de que jo podia imaginarme les coses que amb deillan amb motla facilita i recorda coses del pasat o dels mateixos somnis al 100% i et vaigs dir " per aixo dic sempre que vigileu que dieu, que amb faigs images molt rapides i pot se molt turbi avegades haha" i recordu que tu et vas riure ... tambe recordu que tu amb vas oferi un dols, que a mi mai man agradat pero o vaigs aceptar amaplement, i no era tan desagradaple com recordava jo aquets dolços..

vam estar dona voltes per aprop de plasa, i miran alguna tenda per fer una mica de temps avans de menjar i pensa que podriam anar a menjar, aquell dia no i habia ganes de menjar asiatic, aixi que vam deisdir ana a menjar pasta

aixi dons vam anar al restauran Macchina Pasta i al prinsipi tu no recordavas que mimitavas a menjar, i a mi amb donava cosa dirtu pero to vaigs dir al final.. pero amb va saver molt de greu i ferme sentirme malament habertu dit...

Tu et vas demanar uns tallarins amb pollastre i pinyols i jo uns raviolis de formatge amb salsa de trufa i tels vaigs deixar provar i et va fer serte grasie

Jo volia dirte lo que mestava agobian per ditre... pero no podia... ni savia que fer ni com... pero mestava consumin moltisimi... i provablement per no haber fet jo.. te perdut...

vam marcha del restauran ja per marcha cada escun al lo se, tu habias quedat per anar a un event de tecnologia , aixi que tenias una mica de presa

es vam despedir com sempre, i com sabias que jo estava malament hambas abrasar molt fort.. pero jo sabia que aquella abrasada seria la ultima i que era un adeu.... i tenia moltes ganas de plora... per que no queria que fosi la ultima vegada que et velles... i finalment ens vam retira... i jo vaigs voler torna a enrera a nar a buscarte... per uns egon avans de entra ala estacio... per amb vaigs para en sec... i i vaais tria a la estasio undima en mi mateixa i ploran... i magama sota me meva capucha...vaigs arriva a casa i fe veura que tot anava ve... i amb vaigs tancar a la habiatsio i vaigs estra ploran una llarga estona fins que an vaigs queda dormida fins el dia segunet... per que aquell dia no habia dormit tampoc...

durant les semanas vaigs veura que tu et distaciaves... i cada cop estavas com apartanme mes... doname la sensasio que volies excluirme de la teva vida .... i finalment al maigs tot va colapsar...

era aquell el meu regal d'aniversari... apartarme i excluirme...? com tutom a fet sempre amb mi..? mai entrendre com va acavar tot aixi... pero la ferida tan profunda que tic i mas deixat no para de ferme mal... sincerament... semblava com si ja no fosis la persona que jo habia conegut...

almenys... grasies per haberi fet lo que mai a fet la gent per mi... gracies per haberme fet felis durant aquet petit temps amb tu..

per haberme fet ,riura, sonriura i divertirme ... grasies per tot aquets moments que as donat aquet llop soitari amb una vida de merda...

No crec que mai torni a confira en cap persona mai mes.. ni peso deixar que ningu sapropi mai mes a la meva vida, nomes sera simples companys i res mes...

Lo unic que se... esque si un dia tornas... seras el unic a qui li deixare les portes obertas i li donare una segona oprtunitat.. per tot lo que as fet per mi ... per que mai et deixare de considera com el meu amic... i amb vas demanar que confies en tu...

again.. grasies per tot... amic meu...

tan devo algun dia ens podem resconsiliar... i torna tot com estava i pasari petites estones junts.. come sempre feiam...

------------------------------------------------------------------------------

you like my work? so feel free to support me on Ko-fi

also you can check my card fo other things!

or you can always join my discord server

[pullup2thesceneinmyzaporoffzphez]

Hi I'm pinktransparentwirelolita and Todays Catalanoyska word of the day is

Russian word of the day: Korm dlya tsyplyat

It means: Chicken Feed

Significa: Aliment de pollastre

Vol dir: Alimento para pollos

[amateurchefstuff]

Croquetes de sobres

Ingredients: (20 croquetes) – 2 pits de pollatre a l’ast – 1 ceba tendra – 60g mantega – 60g farina – 350ml llet – sal Per a l’arrebossat: – farina – ou – farina de galeta Preparació: Escalfeu la mantega en una paella, afegiu la ceba tallada ben menuda i coure-la fins que sigui tendra (5 minuts) Afegiu la farina i barregeu-ho tot energicàment durant uns 5 minuts per a assegurar-nos que la…

[puebloseco]

Mama pollastre 🐥

[useless-catalanfacts]

Pollastre a l'ast or pollastre rostit (roasted chicken) 🍗 usually eaten with potatoes or chips bought in the same store.

Many families get a roasted chicken for the Sunday lunch or for some celebration. Rostisseries, with their rows of chickens turning on a metal stick, have been working for some generations, which makes them the first "take away" restaurants here (take away, besides roasted chicken and pizzas, only started to be widespread with the 2020 pandemic).

Rostisseries are particularly typical in the Iberian peninsula, France and Greece. In the Iberian peninsula, the rostisseries use the chickens that aren't sold to make croquettes, which you can also buy there.

Photos by Shutterstock and Ana Casanova on La Vanguardia.

[lesfoteses]

Temps de préssecs

Dissabte, 2 de març del 2024

Agafant-lo amb una mà, el senyor Tomàs ja sap si el préssec és dels que a ell li agraden o no. A ell l’apassionen els de vinya: els que surten dolços, d’aquell color taronja intens, sucosos, dels que has de tenir el tovalló a la vora perquè et deixen les mans ben xopes. És dimecres, i com cada dimecres el senyor Tomàs ha baixat a comprar fruita. Avui, amb el préssec a la mà, sap que la temporada bona d’aquesta fruita acaba de començar. En vol set, un per cada dia fins el dimecres següent, que és quan en tornarà a venir a buscar. Els selecciona amb cura: no vol que n’hi surti cap d’àcid. I quan està a punt d’agafar el darrer, una mà de senyora li roba el que tenia en ment. Amb cert punt d’indignació en la mirada, alça els ulls i topa amb els d’una senyora. No l’havia vista mai: duu els cabells tintats de vermell, a joc amb un mocador fi lligat al coll, i una jaqueta oberta de color marró clar. Elegant, fa olor de cirerer. 

– M’encanta la temporada de préssecs. 

És tot el que li diu. En cap moment li planteja un “Ai, perdoni, el volia vostè aquest que he agafat?”, o un “Disculpi, m’he avançat”. La dona li dedica un somriure i se’n va a remenar les peres, mentre el senyor Tomàs arrufa una mica el nas, un xic irat. Però no se’n vol fer mala sang, així que escull un altre setè préssec i se’n va a buscar pomes. 

A partir d’aquell segon dimecres de juny, cada dimecres es veuran a la fruiteria. Passaran plegats la temporada de préssecs, més tard vindran les mandarines i el raïm. Serà en temps de carxofes quan es presentaran oficialment, i la senyora passarà a dir-se Catalina. I quan arribin els calçots, sabran on viuen un i altre, que són vidus els dos, que no tenen descendència i que disposen de tot el temps del món. 

Coincidint amb el primer dimecres d’abril, el senyor Tomàs baixa a comprar fruita. Ja ho té tot al cistell, i avui per primer cop a la vida, la senyora Catalina no ha aparegut. Tampoc ho fa la setmana següent, ni l’altra, ni l’altra, ni l’altra, ni l’altra, ni l’altra… El senyor Tomàs primer es preocupa, per això es deixa caure prop del carrer on un dia ella va dir que vivia, però ni rastre del seu carro. No és fins després de molts dimecres, que un dia tocant la pera, algú li pica per darrere l’espatlla.

– M’encanta la temporada de préssecs.

És ella, però alhora no ho és. La senyora Catalina s’ha operat: s’ha fet uns llavis molsuts que semblen de vellut, una pell estirada que no dibuixa ni una rascada, els cabells se’ls ha tenyit de ros, un ros tan ros que sembla un pollastre. I els pits. Mare de Deu, quins pits: semblen dues síndries que al senyor Tomàs se li fan violents de tan a prop, ell els prefereix de la mida dels préssecs, que amb una mà ja d’allò. Ah, i s’ha posat cul, gros com un meló. I vesteix amb una faldilla arran de figa. 

– No t’havia reconegut.

– M’he traslladat.

– M’ho imaginava. 

– També m’he operat.

– M’ho he imaginat. 

– Tu, en canvi, estàs igual!

– Segueixo buscant préssecs.

– I aquests d’aquí… Estan bons?

El senyor Tomàs s’ho ha de pensar dues vegades abans de respondre.

– Aquests d’aquí encara no els he tocat.

[lookgoodfood]

Ingredients

800 g (1 lb 12 oz) fresh chestnuts

60 g (2 oz) butter

2 tbsp extra virgin olive oil

1 1.6 kg (3½ lb) chicken, chopped into 10 pieces (ask your butcher to do this for you)

1 medium leek, white part only, thinly sliced

sea salt flakes

2 garlic cloves, thinly sliced (or use young garlic shoots if you can get them)

2 thyme sprigs, plus thyme leaves to serve

60 ml (2 fl oz/¼ cup) dry sherry

2 litres (2 qts) chicken stock, heated to a simmer

150 ml (5 fl oz) pouring (single/light) cream

¼ tsp freshly grated nutmeg

freshly ground black pepper

Instructions

Preheat the oven to 180°C (350°F) fan-forced.

Using a small serrated knife, score the top of each chestnut with a cross. Wrap the chestnuts in foil and transfer to a wire rack set over a roasting tin and roast for 20–25 minutes, until they begin to split open.

Transfer the chestnuts to a large heatproof bowl and cover with plastic wrap for 10 minutes to steam and sweat. Peel the chestnuts and set two or three aside for garnish. Discard the shells.

Heat the butter and half the oil in a large heavy-based saucepan over medium–high heat. Add the chicken and sear each side for 4–6 minutes, until golden. Transfer to a plate and set aside.

In the same pan, add the leek and a pinch of salt and cook, stirring occasionally, for 4–6 minutes, until softened. Stir through the garlic and thyme and cook for 2 minutes, then add the sherry and simmer until evaporated. Add the peeled chestnuts and stir to coat in the sauce, then pour in the chicken stock. Increase the heat to high and simmer for 20 minutes or until the liquid has reduced by one-third. Reduce the heat to low, remove the thyme sprigs, then carefully blend the mixture using a hand-held blender. Return the chicken to the pan and simmer for a further 20–25 minutes or longer for a thicker sauce.

Stir through the cream and nutmeg and season with salt and pepper. Serve with the thyme leaves and reserved chestnuts crumbled on top.