#genol

[primepaginequotidiani]

PRIMA PAGINA De Morgen di Oggi martedì, 04 febbraio 2025

[lunarreaper-ut]

Gently boops

A gentol boop is given! The kibbun purrs

[katyusha454]

Gaer-Gwaedh I Gwenaith: Shadowheart's Prayer in Elvish

I've been playing around with using Tolkien's languages in D&D for a while, but this is my first attempt at doing a serious, accurate-as-possible translation from English to any Elvish language. I chose Sindarin as my personal version of the Realms uses that to represent the dominant elven language of the Sword Coast region. It's not a precise word-for-word translation as some of the words used in the English version don't have direct equivalents in Sindarin, but I tried to get as close as possible. I'm a total newbie so I make no claims as to the accuracy of my translation, and if anyone has suggestions for how to improve it I'm all pointy ears.

The prayer is nameless in BG3 but I get the distinct impression that it's basically a generic boilerplate prayer, so I wanted to give it a name that fit that vibe. In English I call it "The Martyr's Creed" since Sharrans call themselves Martyrs, but this proved to be by far the most difficult part to translate since Sindarin has no word for martyr and even the concept of martyrdom is difficult to express. I asked @wearethewitches for help and she put in a bunch of work to figure out a title. She eventually came up with Gaer-Gwaedh I Gwenaith, meaning "dread troth of the dying", which is metal as fuck and I love it.

The full text of the prayer in English is:

Blessed Nightsinger, witness my adoration. See how I serve you, only you. I have emptied my heart of falsehoods. I have vanquished your foes. In the darkness, I see your truth. Embrace me, your loyal warrior. Cloak me in your shadow. Guide me to your victory. Your will shall be done. As sure as night will fall.

And in Sindarin:

Morlind aistana, alae uivelethen! Tíro naman vuian dhe, ero dhe. Sevin covrant gûren nan naumil. Sevin tûrant cuidel. Vi môr, genol nanuel. Rôtho nin, hadronel sador. Gwathro vi morchantel. Togo vi na tûrel. Caro den i innas lin. Sui thala sui môr dannitha.

[negreabsolut]

Família de Guissona de 1840. L'home i el xiquet porten barretina llarga, jupetí i camisa nuada al coll. No duen ni mocador ni corbata, però sí gec, i l'home també porta faixa roja, calça curta lligada per sota el genoll, d'on surt el calçó, i una mena de polaines a les cames que només deixen veure les calces als peus, on hi duu espardenyes de veta. Duu també una manta típica. La dona i la filla porten mocador al cap, també al pit o sobre els muscles, i va nuat per dins del gipó, i aquest es lliga amb cordó creuat. Ambdues també vesteixen faldilles amples i davantal.

Tres homes a Barcelona el 1854. Tots tres porten barretina: curta, musca i llarga, i jupetí per dins o fora de la faixa. Un d'ells porta el gec a les espatlles, i els altres dos duen una manta al coll. Tots tres duen calça curta i espardenyes: el primer duu calces o mitges blanques, i els altres dos vesteixen calces de cuir o polaines per sobre de les de llana o cotó, sense peu, i espardenyes.

Parella de Barcelona el 1840. Ella va pentinada amb els cabells agafats al darrere per una pinta d'argent (aquí trenquem esquemes i veiem una peça característica de l'indumentària del País Valencià). Porta gipó i falda del mateix color, a manera de vestit llarg. Per sota de les mànigues hi veiem les puntes de la xambra o camisa. Damunt de les espatlles duu un mocador de pit de seda brodat. També porta faldellí o davantal. Als peus hi té escarpins i mitges blanques. L'home porta barretina a plecs plans i un gec curt i de coll molt alt amb dos rengles de botons, amb dues butxaques d'on en surten uns mocadors opulents. Jupetí de drap amb el coll alt, corbata nuada sota el coll de la camisa i penjant de fora el jupetí. Faixa de llana al damunt de les calces de seda, fins a sota del genoll. Les calces, per la part de baix, van lligades amb cintes; les calces són sense peus, i les espardenyes, simple, envetades de vermell. [font]

[translucent-serendipity]

Estic tan cansada, i es diumenge nit, dilluns matinada més aviat (4–AM!), però la meva sensació és que el cap de setmana ha volat entre reunions i ni me n'he adonat. Sort, que demà 1) li han ajornat el judici a una amiga i 2) no tinc classe, només una assemblea a la tarda, 3 horetes.

Faré... una mica de diari. De tant en tant miro les meves publicacions antigues i em fa gràcia trobar càpsules com aquesta, i veure com canvia la meva vida i el meu ús del llenguatge. Som-hi:

Estic cansada-rara. La passada nit, de fet, vaig dormir pràcticament onze hores... derivat de no haver dormit pràcticament res l'anterior, desvetllament amb dos noms i un cognom. no vam tenir sexe, però si molta tendresa. Com solem fer els divendres al vespre, vam quedar per vbeure'ns una estona i unes birres, i del Grup només érem ell (J), en T i jo, però s'hi van sumar vàries de la Mt, CJ i de CT; va ser una vetllada xulita. a mitja nit vaig (vam) decidir que no tornaria a casa, que alguna d'elles dues m'acolliria. després de la Cl vam anar al Gtz i entre ratafia i ratafia vam jugar a la petanca totes juntes. Excepte en Br i nosaltres, la resta va marxar després de les partides (algunes tenen filles, en general són un bon grapat d'anys més grans... otro ritmo). Total, que ens vam quedar xerrant fins casi les tres, quan ja tancaven, i com ambdues viuen al mateix barri vam tornar juntes caminant i deidrimin' (bé, era de nit) amb fer una mica les vàndales a una empresa que ho mereix. Arribada La cantonada, jo ja sabia que volia anar a dormir a ca d'en J, por lo que sea (buf!), tot i que no sabia si m'esperava el seu llit, un altre matalàs o una altra habitació... tot m'hauria estat bé. I sí que va estar-ho, cuqui preguntant-me si em podia abraçar, i jo que per favort.

Copypaste d'això que havia posat més amunt però... millor ara:

[

És curiós, perquè tot i que és una persona atractiva (diria, normativa), a priori no és algú per qui em senti atreta... però suposo que el roce hace el cariño, y roce en tenim de varis tipus: 1) ens veiem sovint, 2) tenim un projecte de convivència entre mans!!, 3) tenim diferències ideològiques clares, i les discutim, però 4) sovint coincidim en la forma de fer les coses i en el grau de compromís. Com deia, pot ser bastant sexi (i enriquidor!) el conflicte en aquest sentit, quan va acompanyat d'afinitat d'altres tipus. Què coi, i també va haver-hi roce subtil durant la nit, abans d'anar a se casa, vull dir, d'això que a la taula es toquen els genolls, o que vam estar com la última mitja hora al Gtz ell i jo (borratxes, almenys jo) parlant d'història de l'art, d'avantguardes, composició... entusiastes i d'apropet. En aquell moment vaig decantar-me pel seu sostre (que m'estimo molt en T i quedar-me a ca seva és molt còmode, però... una té desitjos i apetències, suposo).

i bé, és una bogeria haver passat casi cinc hores com les vam passar i encara no saber com besa l'altre. no vull fer d'això un relat eròtic però alhora sí que vull (m'escudo en l'idioma, en part, sospito que l'entenen no més de quatre mutuals). quina contenció, quin desig no satisfet, les cares tocant-se, els alès barrejant-se, les mans, acariciant-nos les esquenes, els colls (bof quan em tocava el coll per davant), els cabells, les mans, o (només ell a mi) la panxa, o (només jo a ell) l'orella. i ---- no faré d'això un relat erotic, no, i --- però no gosar més que moure'm molt subtilment estant-hi en contacte. tot plegat, una bomba que no acaba d'explotar, però alhora es tan tendre el plaer que no cal que exploti. qui ho diria. i aquí som totes molt lliures i hi ha parelles però poques de tancades, però ell en té (amiga meva tb) i no té clar fins a on els hi està bé arribar. Per això la contenció (entre altres motius, per part meva). L'últim que vull (volem) és fer patir i patir naltres. Per mi, ell concretament és, Ante todo, un amic i camarada/company. I si el millor per totes és que no ens permetem aquesta proximitat, que així sigui. Però vull saber-ho. Ho resoldrem, ho resoldrem.

]

. Total, que a les vuit i escai ja estàvem en peu, i ens acomiadàvem amb una senzilla abraçada mentre les veïnes descarregaven el menjar reciclat d'una furgoneta.

Un cop a casa, vaig esmorzar i vaig fer dissabte esperant a que pugés a casa un altre futur company de lluita, d'això nou on m'estic ficant ara. Estava una mica nerviosa per tot plegat (als seus trenta sis anys em posa una mica nerviosa, sí, però en un sentit probablement més intel·lectual que físic (tot i que... en fi; que no, no res). Però vaig sobreviure-ho. I quan va marxar, vaig aguantar potser una hora desperta (pendent de mogudes importants que estaven passant en aquell moment al poble) i no més tard de les vuit i mitja del vespre, vaig caure morta al llit. Fins avui a les set del matí, que he somiat que me mare havia tornat, i jo era al llit i els membres em pesaven tant que no els podia moure, però -somiant- tenia tanta son que no em generava ansietat o preocupació la meva immobilitat; només havia de continuar dormint. En fi, he acabat aixecant-me a les vuit i pico i he tingut un matí tranquil. He llegit, hem dinat fora al solete i xerrat amb mun pare, m'he dutxat, he imprès uns documents... i cap a la reunió. He acabat tornant a casa casi a les onze de la nit; en realitat la reunió ens ha durat fins les nou o així, però després en M, en J i jo hem anat a prendre un aquarius, una tònica i un nestea respectivament, i per variar hem continuat parlant d'habitatge, d'Iran, israhell i Palestina, de les eleccions d'Euskal Herria i de les catalanes, de la nova org fatxa de turno i de FO, del curro i dels nostres calendaris horribles que no hi quep res més... moltes coses, les de sempre. Hem fet els acudits de sempre, alguns de nous, i hem rigut una bona estona. M'agrada lo còmoda que em sento amb aquest parell, però tant. Cada cop més amb pràcticament totes (amb totes a les que estimo i tinc arreladíssimes al cor i al cos).

Estan canviant coses. Jo continuo comprometent-me i assumint més i més responsabilitats. Durant les properes setmanes hauré d'analitzar com tirar-ho endavant i quines coses deixar de prioritzar per poder dedicar temps a d'altres. Aquesta setmana en particular és una bogeria. No sé. Està bé però em fan por coses, em fan angoixa d'altres, i encara d'altres em fan mandra. Però ho faré, d'alguna manera sempre acabo fent-ho. Només sé que compto amb gent que m'estima i treballo perquè ellis puguin comptar amb mi, i això li dona sentit a tot. Ahir a la tele feien Expediente X i el meu pare parlava de com la tendresa, les carícies i la tranquil·litat de l'amor quotidià és més maco i omplidor que el sexe i la genitalitat i, tot i que li queda lluny, com d'agrait se sent d'haver gaudit d'aquests tant intensament i durant tants anys de la seva vida... i no podria estar-hi més d'acord.

I ja prou de xerrameca, que és tardíssim. Bona nit i estimeu tant com pugueu les coses belles d'aquest món. Olors boniques per a totis🌼

[satpolisa]

Persevera de genolls sobre mi? Sóc la millor dona de tot arreu; sempre i en qualsevol moment

[skinjewells1]

Unlock Youthful Radiance: Why Gentinol Is Better Than Regular Retinol

Introduction: 

Although aging is normal, you can still age well. Our goal at Skin Jewells is to provide you with good vitamin C serum that will keep you looking young. Leading the way in accomplishing this is our most recent invention, the Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vit C powered by Gentinol. However, what distinguishes Gentinol from ordinary retinol, and why should you switch? Let’s examine the specifics.

The Revolution in Retinol

In the skincare industry, retinol has long been heralded as a miracle ingredient. Retinol, which is derived from vitamin A, encourages cell turnover, which lessens the visibility of wrinkles, fine lines, and hyperpigmentation. Because it has been shown to be effective, it is a common ingredient in anti-aging products.

Presenting Gentinol: A Novel Approach to Skincare

Gentinol elevates skincare to a new level, even while retinol works. With 9–11% active content, gentinol is a high-potency skincare ingredient that is well-known for its remarkable heat stability and skin-friendly qualities because of the green tea catechin.   This best vitamin C serum has innovative components and all the advantages of retinol plus some more. Gentinol is superior to ordinary retinol in the following ways: Kind but Strong:

Gentinol is a specifically developed product that is mild on the skin and has potent anti-aging properties. Savor Gentinol’s revitalizing benefits without having to deal with the discomfort that occasionally accompanies other skincare compounds. All skin types, even sensitive skin, can use it.

Faster Results Because of its sophisticated formulation, Gentinol works faster, allowing you to see improvements in the texture and tone of your skin sooner. Get a more young, glowing appearance faster.

Increased Stability Because of its improved stability, genol is guaranteed to stay strong and efficient with every use. Gentinol constantly produces the best outcomes, in contrast to other substances that could lose their potency with time.

Suitable for Daily Use Gentinol is simple to add into your skincare routine because of its gentle nature, which allows it to be used every day. Benefit from regular use without having to progressively increase usage.

The Power of Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vitamin C:

Skin Jewels’ Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vit C is designed to maximize the benefits of gentinol. This opulent serum improves skin hydration and elasticity while also smoothing fine lines and wrinkles, giving the complexion a plumper, firmer appearance.    Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vitamin C: Why Choose It?   Gentinol-Powered Excellence: Gentinol, a state-of-the-art component that provides remarkable anti-aging benefits, is at the core of this sophisticated serum. Gentinol rejuvenates your skin by combining a special combination of substances such as Hydrogenated Lecithin, Prunus Amygdalus Dulcis (sweet almond) Oil, Retinol, Sodium Ascorbate, Terminalia Ferdinandiana Fruit Extract, and Aqua.

Gentle Yet Effective: Gentinol’s non-irritating qualities guarantee that you can enjoy its potent anti-aging benefits painlessly, which makes it perfect even for sensitive skin types.

Fast-absorbing Formula: Gentinol and other carefully chosen components make up the fast-absorbing formula of this serum, which leaves your skin feeling nourished, smooth, and soft.    In conclusion

Not every ingredient is made equal when it comes to anti-aging skincare products. While Gentinol is the next-generation answer for anyone seeking fast-acting, mild, and effective results, Retinol has earned its reputation as a skincare powerhouse.   We are pleased to present our Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vit C at Skin Jewells, a product that represents the skincare of the future. Gentinol will help you say goodbye to discomfort and hello to glowing, youthful skin because you deserve the best.

Tags: best face wash for sensitive skin, best face serum for glowing skin, best vitamin c Serum, good sunscreen for face, best cleanser for men, best skin serum, good vitamin c Serum, dermatologist recommended sunscreen, best face wash for men and women, face brightening serum, best sunscreen for women’s, Sunscreen for men oily skin.

[skinjewells]

Unlock Radiant Youth: Why Gentinol Is Better Than Ordinary Retinol

Introduction:

Even if it’s normal to age, you can still age well. Our goal at Skin Jewells is to provide you with goods that will keep you looking young. Our most recent invention, the Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vit C powered by Gentinol, is leading the way in accomplishing this. However, what distinguishes Gentinol from ordinary retinol, and why should you switch? Let’s examine the specifics.

The Revolution in Retinol

Retinol has long been heralded as a miracle ingredient in the skincare industry. Retinol, derived from vitamin A, encourages cell turnover, lessening the visibility of wrinkles, fine lines, and hyperpigmentation. Because it is effective, it is a common ingredient in anti-aging products.

Presenting Gentinol: A Novel Approach to Skincare

Gentinol elevates skincare to a new level, even while retinol works. With 9–11% active content, gentinol is a high-potency skincare ingredient that is well-known for its remarkable heat stability and skin-friendly qualities because of the green tea catechin.

This innovative component has all the advantages of retinol plus some more. Gentinol is superior to ordinary retinol in the following ways:

Gently but Effective: Gentrol is a uniquely developed anti-aging product that is both mild on the skin and effective. Savor Gentinol’s revitalizing benefits without having to deal with the discomfort that occasionally accompanies other skincare compounds. All skin types, even sensitive skin, can use it.

Faster Results: Because of its sophisticated formulation, Gentinol works faster, allowing you to see improvements in the texture and tone of your skin sooner. Get a more young, glowing appearance faster.

Increased Stability: Because of its improved stability, genol is guaranteed to stay strong and efficient with every use. Gentinol constantly produces the best outcomes, in contrast to other substances that could lose their potency with time. 

Suitable for Daily Use: Gentinol is simple to add to your skincare routine because of its gentle nature, which allows it to be used every day. Benefit from regular use without having to progressively increase usage.

Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vitamin C: Its Power Skin Jewels’ Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vit C is designed to maximize the benefits of gentinol. The best vitamin c serum improves skin hydration and elasticity while also smoothing fine lines and wrinkles, giving the complexion a plumper, firmer appearance.

Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vitamin C: Why Choose It? 

Gentinol-Powered Excellence: Gentinol, a state-of-the-art component that provides remarkable anti-aging benefits, is at the core of this sophisticated serum. Gentinol rejuvenates your skin by combining a special combination of substances such as Hydrogenated Lecithin, Prunus Amygdalus Dulcis (sweet almond) Oil, Retinol, Sodium Ascorbate, Terminalia Ferdinandiana Fruit Extract, and Aqua. 

Gentle Yet Effective: Even for sensitive skin types, gentinol’s non-irritating qualities guarantee that you can enjoy its potent anti-aging effects with the best skin serum without experiencing any discomfort.

Gentinol and other carefully chosen components make up the fast-absorbing formula of this serum, which leaves your skin feeling nourished, smooth, and soft.    In conclusion Not every ingredient is made equal when it comes to anti-aging skincare products. While Gentinol is the next-generation answer for anyone seeking fast-acting, mild, and effective results, Retinol has earned its reputation as a skincare powerhouse.

We are pleased to present our Fountain of Youth Retinol Concentrate with Vit C at Skin Jewells, a product that represents the skincare of the future. Gentinol will help you say goodbye to discomfort and hello to glowing, youthful skin because you deserve the best.

Tags: Best Face Wash For Sensitive Skin, Best Face Serum for Glowing Skin, Best Vitamin C Serum, Good Sunscreen for Face, Best Cleanser for Men, Best Skin Serum, Good Vitamin C Serum, Dermatologist Recommended Sunscreen, Best Face Wash for Men & Women, Face Brightening Serum, Best Sunscreen for Women’s Face, Sunscreen for Men Oily Skin.

[entreceliterra]

La pirita i l'artrosi

Aquest metall daurat, que cristal·litza en forma cúbica, va tenir uns efectes sorprenents en mi.

Va ser l’hivern immediatament posterior a l’esclat del “bitxo”, que vaig tenir la primera crisi de poliartrosi. Sis articulacions van decidir, de forma simultània, immobilitzar-me: les dues espatlles, els dos canyells, i els dos genolls. Imagineu-vos: vivint a un barri ple de pujades, sense ascensor a l’escala, i més pujades per a anar a la feina. Les sacsejades pròpies del transport públic també eren un martiri, i les caminades curtes fins i tot. Però, si m’estava quieteta, no em feia mal res i la nit em permetia descansar del que havia patit durant el dia. No vulgueu saber com tenia la casa aquella època!

Fins que les nits, encara emmig de les proves diagnòstiques, van esdevenir autèntics calvaris. Les espatlles, de vegades una, de vegades totes dues, van començar a fer mal, estant totalment en repòs. Primer als punts exactes del dolor -els tendons dels músculs supraespinosos- però, a mesura que passaven els dies, i les nits, anaven fent mal altres llocs dels braços i, encara pitjor, durant el dia també. Un cop acabades les proves i, ja amb diagnòstic ferm, el reumatòleg em va suggerir una infiltració a una de les espatlles, la que em fes més mal aquells dies. Vaig accedir, és clar, estava desesperada. I aquell dia, la millora d’aquell braç va ser molt gran. Quin respir!

Però va arribar la nit. I aquells dolors nocturns infernals van anul·lar completament l’efecte de la infiltració. L’endemà estava tan adolorida com totes les setmanes anteriors i posteriors. El reumatòleg va dir-me que alguns dels seus pacients havien trobat alleujament amb el cànnabis, però a mi no em va funcionar -posteriorment vaig saber que no l’havia usat bé-. Finalment va accedir a endossar-me prednisona -cortisona- i, el dolor diürn va començar a disminuir de forma ostensible. Però el nocturn, no.

(Foto de Calvin Chai)

Vaig mirar remeis alternatius, però tot parlava d’una “mica” d’alleujament, i després de força temps d’usar-los. Fins que vaig anar a raure a un dels llibres de gemmoteràpia que tinc. No sé per què li vaig fer cas, potser perquè era ràpid de comprovar. El contacte de la pirita, en brut, amb la zona adolorida ha de ser útil. I sí, ho va ser. Tenia dos cristalls de pirita d’entre un i dos cm de costat, i me’ls vaig posar a sobre del tendons dels supraespinosos -a dins d’uns bossetes de gasa per a que no toqui la pell directament, ja que la pot irritar. Vaig dormir bé, i tant! Quatre hores després em vaig despertar meravellada, me’ls vaig treure i vaig descansar bé la resta de la nit. Des de llavors, i durant dos mesos o així, cada nit em posava les pirites. Fins que un dia, quan el brot artròsic ja anava francament de baixa, vaig decidir no posar-me-les. Vaig notar romanents suaus del dolor nocturn, però ja no m’impedia se dormir. No les vaig tornar a necessitar.

Això sí, havia estat molts mesos dormint mirant al sostre, i el dolor lumbar també s’incrimentava. Artrosi, també -no calia dir-ho, oi? Com que la pirita m’estava anant bé per a les espatlles, vaig posar al llit, a sota de les lumbars 4 i 5, una polsera amb boletes de pirita tallades. No sols vaig dormir bé, sinó que al matí, quan em llevava, la zona lumbar no em feia mal. Anys després, una tongada de polsera de pirita ocasional em controla el dolor lumbar.  I aquestes no són pirites en brut!

Per si encara necessitava una altra confirmació, vaig deixar la polsera aquesta a una parenta meva perquè, després de tot un dia de treballar dreta, la seva artrosi de turmell li ho feia passar molt malament. Aquest cop, vaig embolicar la polsera tan llarga com era amb un paper de cuina i li vaig dir que se l’agafés amb un mitjó ajustat a sobre del turmell quan anés a dormir. A l’endemà estava molt contenta perquè ja no li feia gens de mal.

O sigui, que no cal que sigui pirita en brut... potser en brut fa més efecte, no ho sé. I, a més, no té cap problema per a funcionar embolicada en paper de cuina! La pirita: aliada de iaios i iaies!

[naydriel]

Nemorosa

Les mans aspres i la veu brusca remenen el calaix d’insults i escridassades, que guturalment ressonen entre els pins que hem contractat com a corral transitòri. Brama i esclata en bofetades que recullen les dues bèsties: la que que es rebela i la que es frustra. Esbufego i m’enderroco sobre l’escriptori transeünt del bar del poble vers una màquina que ni m’escolta, ni em respon. A la fosca, acluco els ulls sense remei albirant la llum d’una superlluna silenciada pel teixit de tempesta. Ressono amb els trons, l’aigua em cala, se’m congelen les intencions i se’m entelen les ulleres. Què em passarà, a mi, si no funciono? 

“Tens sorpresa quan arribis a casa”. M’embalsama amb mel i metó el final de la jornada, amassant el neguit d’un cobert improvitzat entre alzines i sauló. M’espera amb blanor en l’esguard, assenyalant-me l’astoradora llum que espleta el gran satèl·lit latenment minvant. Corregeixo la trajectòria a cada manyoc de bruc sec que cobreix el sotabosc, enredant-me entre bardissa i arínjol. L’empreta de la pluja em permea la pell i m’embriago del cruixir del llentiscle que repica entre les seves dents. Ara vesteix el roig, el moll i el tendre, i elles només s’hi fixen quan plou, però xalen fartaneres. Escorcollo la fulla brodada al dors de la mà, que muda: el llentiscle que nodreix, l’acàcia que pinta de verd la llera, la trepadella que arrela. 

Nemorosa, coberta de bosc. De descomposició viva, de compost i de pluja. De pastura frustrant, de panxes plenes abans del remuc. De genolls pelats, de roba molla, de colzes nafrats. D’estacions, de fràgil transició, d’abundància i sequera.

[nuriavellmo]

Era de nit i començava el viatge tan desitjat. Amb les aigües caient lentament, els teus moviments suaus durant les últimes hores dins meu, i l'emoció de sentir l'inici d'aquell acte tant anhelat. Em brillaven els ulls i em preparava pel què havia de ser un dels moments més trascendentals d'una mare: el part.

Em sentia empoderada i sense por, amb moltes ganes de començar a sentir les onades que ens portarien fins a trobar-nos i mirar-nos per primera vegada als ulls. Volia gaudir de tot el procés, perquè creia fermament en què el part no havia de ser un mer tràmit per fer-te néixer, sinó un acte d'intensitat i amor que tota dona mereix viure com desitgi. Jo, desitjava viure la meva sexualitat des d'un alliberament profund, però sobretot desitjava conèixer la meva capacitat mamífera de parir sense masses intervencions.

Les hores passaven i mica en mica començava a sentir les primeres contraccions, molt suaus, fins i tot plaents. Estava tant confiada en la vida, que m'hagués quedat a casa fent tot el treball de part, però vàrem preferir anar a l'hospital per no haver de correr a última hora.

A l'arribar, ens van dir que no havia dilatat i que tècnicament no estava de part. Primer intent de bofetada, però no, no vaig fer cas al comentari, perquè la bossa estava trencada i jo sabia que s'activaria de seguida. Ens van deixar tranquils en una habitació i va ser el millor regal. Calma, nit, dutxa calenta, massatges, ho tenia tot, fins i tot les primeres onades intenses, on el cos em demanava posar-me de genolls a terra recolzada sobre la pilota. Van passar hores, i em sentia en calma, sense presses i inmersa en un vaivé de sensacions que s'intensificaven lentament. Fins que, a trenc d'alba, sentia la necessitat d'empentar. Vam avisar a les llevadores i ens van portar a la sala de parts naturals. Allà vaig sentir com entrava en un altre món, el planeta part li diuen. Seguia amb la necessitat d'estar de genolls demanant al Dani que em presionés les lumbars a cada contracció. Quin alleujament! Les llums apagades, ningú dient-me el què havia de fer, perquè tant el Dani com la llevadora, confiaven plenament en mi. Només va aparèixer el segon intent de bofetada quan una altra llevadora em va preguntar si volia l'epidural. No vaig respondre, ningú va respondre.

El meu cos començava a obrir-se literalment, la llevadora que em va acompanyar en l'última fase del part, em va proposar grunyir en cada contracció i em va semblar una bona idea per a alliberar la tensió. I quan va veure que el rugit s'intensificava, em va proposar de seure a la cadireta de parts i així el teu cap podria encaixar-se en la meva pelvis. També em va semblar una bona idea i vaig pensar que s'apropava el moment del naixement. Vaig sentir com t'encaixaves, com descendies per les meves entranyes, quedava poc, i això em va donar molta força.

Massatges suaus per l'esquena amb tovalloles mullades, em cuidaven i jo em sentia en un núvol. Quan ja es podia veure el teu cap per la meva vulva, va arribar la ginecòloga, que al sentir-me va entendre que havia d'afanyar-se si volia assistir-me, doncs en aquell moment em sentia perfectament capaç d'empentar i treure jo mateixa la meva filla. Tercer intent de bofetada, la ginecòloga em demana de pujar a la llitera. Li responc, entre contracció i contracció, que de la cadireta no em moc, i ella, respectuosa, s'agenolla per guiar-me amb els espoderaments. I així, en un ball de tres, on ella em demana parar i empentar, empentar i parar, et fas pas per la meva vagina, sento que estic donant vida i el que menys sento és dolor. La sensació més salvatge de la meva vida!

I així és com vaig donar a llum, Ari, tant senzill i tant grandiós a la vegada. La vida ens donava de nou una lliçó: amb confiança, pots arribar a fer realitat el teu desig.

Allà asseguda et tenia entre els meus braços, nues les dues, amb el cordó bategant i amb l'explosió d'oxitocina natural.

Fent broma vaig dir que ara si, aniria a estirar-me al llit. Havia de descansar i deixar que el cos respongués un cop més de forma natural per l'enllumenament de la placenta. Llavors el teu pare, entre plors, va tallar el cordó blanquinós, mentre tu ja mamaves del meu pit esquerre, de seguida em va venir l'última contracció que va fer sortir la placenta. Quin moment! En una estona que es va fer molt curta, la ginecòloga em va fer 2 punts de sutura per un petit esquinçament provocat per la sortida del teu brasset en un espoderament. Amb anestèsia local no vaig sentir res i de seguida va acabar i vam continuar gaudint del moment viscut amb les emocions a flor de pell.

L'últim intent de bofetada va ser quan sento que em volien injectar oxitocina sintètica per protocol. Vaig dir que no ho volia i se'm va respectar, però vaig acceptar que em poséssin la via per si de cas hi havia hemorràgia. No em podia creure que fessin falta més hormones d'amor en aquella habitació per evitar contratemps que, en un part on s'ha cuidat la intimitat i s'han respectat els tempos, no se sol donar a no ser que la dona sigui de risc moderat o alt. Així que si, correría el risc amb tota la informació a la mà, per demostrar-me que el meu cos funcionaria un cop més, igual que havia funcionat per parir.

Aquest ha estat un relat per concienciar, empoderar i venerar a totes les dones, les ancestres i les futures mares. És el llegat que et vull deixar, filla meva, perquè creguis i confiïs en el teu cos. Perquè SOM PODEROSES. El patriarcat ens ha volgut robar el part, i penso que escrivint relats de parts humanitzats i no medicalitzats, ajudarem a les noves generacions a confiar i no deixar-se portar per la por i la desconnexió dels nostres cossos. Podem parir, sabem parir.

[amateurchefstuff]

Brou per caldo

QUÈ HE DE COMPRAR? Normalment, quan faig caldo li poso un os de vedella i un de genoll que fa que quedi el caldo més claret. En aquest cas, l’he fet amb ossos de pernil que tenia congelats d’un pernil que vaig acabar aquest gener. COM HO FEM? No té cap secret, és una recepta molt fàcil. Pelem la verdura i la rentem bé. Posem aigua a bullir en una olla grossa. Afegim els ingredients: els ossos,…

[lesfoteses]

Crònica d'una Mitja menstruant

19 de febrer del 2023

L'alarma ha sonat a les 6:51h però no ha calgut pràcticament que sonés, perquè ja estava desperta, soc així d'idiota. He dormit a trompicones, m'he anat desvetllant i anar mirant l'hora, tenia por d'adormir-me: 3:34h, 5:22h, 6:37h... I a les 6:51h quan ha sonat estava ja mig desperta així que quan he sentit les primeres paraules sortir de la ràdio ja l'he apagat i m'he aixecat. He esmorzat, fins i tot cafè amb llet, i he sortit vestida de runner. PERQUÈ AVUI SÍ, AVUI TOCA, no ahir, que ahir era dia d'anar a pel dorsal. Avui toca córrer la mitja marató. El Marc havia de venir, però com que ha estat amb la grip, a les 7 li he preguntat si s'animava -fins ahir tenia dubtes de si venir o no. Puntualitzo també que ha dormit amb el Garmin EVIDENTMENT- i ha fet un "mmmmhshddsjfjkd no". I s'ha quedat dormint a casa mentre jo he marxat cap a Arc de Triomf, des d'on sortia la cursa. Hi he anat en bici, per "escalfar", però el que he fet és congelar-me les mans, cagun Deu. He aparcat prop de l'estació del nord, i he anat al guarda-roba. De camí m'he trobat uns coneguts, que anaven tots vestits iguals -puntualitzo: jo anava, com el 70% dels 23.000 participants, amb la samarreta de la mitja marató de Barcelona del 2023, i ells anaven amb unes samarretes grogues iguals, com un equip-.

Després ja he anat cap a la meta, estava al calaix verd. A veure, la meva última marca en una mitja és d'una hora 55 minuts. El repte era baixar, PERÒ OH SORPRESA, si no he entrenat cap dia i a sobre estic amb un reglazo que flipes, què pot haver passat?

He de dir que he començat a tope, fins el km 8 he anat a un ritme mig de 5:10. Anava amb una bona banda sonora esquivant toies i no em feia mal res, només notava els mocs (perquè encara me'n queden, de quan vaig estar malalta) una mica emprenyadors, però res greu. Superat el km 10 estava contenta, quedava la meitat i acabava de passar per Arc de triomf, ple de gent que animava i alguna batucada. Sempre penso "però aquesta gent no té res millor a fer un diumenge a les 9 del matí?". Total, que gràcies a la gent que no té res millor a fer que animar, he arribat a l'equador de la mitja animada. Pel ritme que portava, si continuava igual, podria batre el meu rècord personal. Jaja, juju, l'alegria se m'ha acabat poc abans d'arribar al km 15. Ja al km 15 anava a ritme 5:50, i efectivament a partir del 15 ja he anat a 6 minuts el km, així que mal fatal. Pensava que ho podria remuntar, però al 13 ja m'han començat a fer mal els dos genolls. En part mira, va bé que em fessin mal a la vegada perquè vol dir que no carrego més amb una cama que l'altra, sinó que estic ben compensada, no soc pati-corta.

Els mocs em queien fort al km 15, i no sé escupir-los, un drama. L'altre drama ha estat l'aigua. Al km 5 hi havia el primer punt d'avituallament. Inconvenient: les toies neguitoses que ja a 100m baixen el ritme i foten tap. Horrorós, he xocat amb un senyor de mala manera, perquè veiés que estava sent emprenyador, i he optat per sudar de l'aigua, però clar, el proper punt ja era al km 10. Amb paciència, al km 10 ja hi havia menys toies i per tant he pogut esgarrapar un got de cartró amb aigua que m'ha repartit un noi. És horrible beure aigua en moviment: amb els sotracs va saltant l'aigua a banda i banda, i has de beure petits glops perquè si no t'agafa flato. Ho he fet bé perquè no m'ha vingut flato, però els genollets em seguien fent mal. Al km 15, nou punt d'avituallament. N'estava ja tant fins el xoxo que he agafat un sobre d'aquells amb líquid asquerós que dona energia, no sé com es diu, però són aquells líquids que te'ls prens i deuen portar sucre i t'animen una mica. El Marc diu que segur que m'ha ajudat a acabar, sincerament jo no ho tinc tan clar però bueno, me n'he begut una mica i he anat tirant.

Els últims 4 km o així ja és pel front marítim, veus les torres Mapfre al final i penses "un cop allà, ja està", però es fa ben llarg aquell tros. Sempre que corro 21 km penso que no estic gens preparada per fer-ne 42, una marató la veig impossible. En defensa meva diré que evidentment ho veig impossible ara perquè no he entrenat, l'últim dia que vaig sortir a córrer va ser a finals de gener. Em pensava que em quedaria força per fer els últims dos km així rapidets, però no ha estat així. Els genolls ja em feien mal i he optat per seguir al ritme que anava ja fins al final. He acabat la mitja en dues hores, m'he menjat una mandarina, dos plàtans i una poma a la meta, que estava a petar de gent. La veritat és que està mal muntat, no pot ser que s'acumuli tanta penya, perquè a més clar la gent està suada, ecs, i fot tot una peste que potes. El Marc ha vingut a veure'm, de fet, ha fet els últims 8 km amb mi, ell en bici pel lateral, m'anava dient coses per animar-me però no el sentia del tot perquè jo anava amb la música, però li estic agraïda perquè així no m'he sentit tan sola, i tenia algun motiu per acabar. Quan corro sempre hi ha un moment de la cursa que penso "què cony hi estic fent, aquí?". Doncs això, avui córrer 21 km. Li poso una nota correcte, m'ho vaig passar millor a Madrid però perquè anava amb el Marc i perquè estava més mentalitzada. Això de decidir el dia abans que corres no ajuda. La medalla és maca, i la samarreta pse. Ara, això sempre: visca Barcelona.

[totebidfvinasarbana-blog]

[runolllo-fanboygirl]

IMAGINE TREATING GAROU LIKE HE’S FRAGILE IN ANY POSSIBLE WAY ASDF

Minibot concept: between Genos *insisting* that the bots refer to him as ”uncle” and how he dresses like old man Bang AND has white hair, the bots assume Garou is Certified Old and insist of treating him like porcelaine.

He is very confused by their behaviour around him.

[stfu-miguel]

Retrat

Entre les cortines treu el cap un rostre plàcid, però que potser amaga un desig dins la fronda dels seus ulls. Uns ulls que oscil·len al ritme del cor, a la recerca de la combinació de paraules que pugui destensar tots els fils que el mantenen pres. Però no vol un acte de redempció. Servirà la seva sentència en la seva túnica blanca, de genolls. I ell reflexiona i rumia, però sap que les respostes pertanyen al firmament.