entreceliterra

[entreceliterra]

Cuando las circunstancias te obligan a ir despacio, algo hay de lo que no te has dado cuenta.

When circumstances force you to go slowly, there is something you haven't realized.

[entreceliterra]

[entreceliterra]

El meu auto-regal de Reis: llàpissos Derwent Softcolor

[entreceliterra]

Imbolc 2024

Aquest blog -i les seves contraparts a Instagram i a Facebook- formen part d'aquests nous projectes.

Mentre érem a Jul -Yule- el color era el gris o platejat. Ara és el blanc. Els marcs sencers seran blancs, i els parcials tindran alguna cosa en blanc. Encara no tinc clar com m'ho faré...

Però, vaja! Feliç Imbolc!

[entreceliterra]

La pirita i l'artrosi

Aquest metall daurat, que cristal·litza en forma cúbica, va tenir uns efectes sorprenents en mi.

Va ser l’hivern immediatament posterior a l’esclat del “bitxo”, que vaig tenir la primera crisi de poliartrosi. Sis articulacions van decidir, de forma simultània, immobilitzar-me: les dues espatlles, els dos canyells, i els dos genolls. Imagineu-vos: vivint a un barri ple de pujades, sense ascensor a l’escala, i més pujades per a anar a la feina. Les sacsejades pròpies del transport públic també eren un martiri, i les caminades curtes fins i tot. Però, si m’estava quieteta, no em feia mal res i la nit em permetia descansar del que havia patit durant el dia. No vulgueu saber com tenia la casa aquella època!

Fins que les nits, encara emmig de les proves diagnòstiques, van esdevenir autèntics calvaris. Les espatlles, de vegades una, de vegades totes dues, van començar a fer mal, estant totalment en repòs. Primer als punts exactes del dolor -els tendons dels músculs supraespinosos- però, a mesura que passaven els dies, i les nits, anaven fent mal altres llocs dels braços i, encara pitjor, durant el dia també. Un cop acabades les proves i, ja amb diagnòstic ferm, el reumatòleg em va suggerir una infiltració a una de les espatlles, la que em fes més mal aquells dies. Vaig accedir, és clar, estava desesperada. I aquell dia, la millora d’aquell braç va ser molt gran. Quin respir!

Però va arribar la nit. I aquells dolors nocturns infernals van anul·lar completament l’efecte de la infiltració. L’endemà estava tan adolorida com totes les setmanes anteriors i posteriors. El reumatòleg va dir-me que alguns dels seus pacients havien trobat alleujament amb el cànnabis, però a mi no em va funcionar -posteriorment vaig saber que no l’havia usat bé-. Finalment va accedir a endossar-me prednisona -cortisona- i, el dolor diürn va començar a disminuir de forma ostensible. Però el nocturn, no.

(Foto de Calvin Chai)

Vaig mirar remeis alternatius, però tot parlava d’una ��mica” d’alleujament, i després de força temps d’usar-los. Fins que vaig anar a raure a un dels llibres de gemmoteràpia que tinc. No sé per què li vaig fer cas, potser perquè era ràpid de comprovar. El contacte de la pirita, en brut, amb la zona adolorida ha de ser útil. I sí, ho va ser. Tenia dos cristalls de pirita d’entre un i dos cm de costat, i me’ls vaig posar a sobre del tendons dels supraespinosos -a dins d’uns bossetes de gasa per a que no toqui la pell directament, ja que la pot irritar. Vaig dormir bé, i tant! Quatre hores després em vaig despertar meravellada, me’ls vaig treure i vaig descansar bé la resta de la nit. Des de llavors, i durant dos mesos o així, cada nit em posava les pirites. Fins que un dia, quan el brot artròsic ja anava francament de baixa, vaig decidir no posar-me-les. Vaig notar romanents suaus del dolor nocturn, però ja no m’impedia se dormir. No les vaig tornar a necessitar.

Això sí, havia estat molts mesos dormint mirant al sostre, i el dolor lumbar també s’incrimentava. Artrosi, també -no calia dir-ho, oi? Com que la pirita m’estava anant bé per a les espatlles, vaig posar al llit, a sota de les lumbars 4 i 5, una polsera amb boletes de pirita tallades. No sols vaig dormir bé, sinó que al matí, quan em llevava, la zona lumbar no em feia mal. Anys després, una tongada de polsera de pirita ocasional em controla el dolor lumbar.  I aquestes no són pirites en brut!

Per si encara necessitava una altra confirmació, vaig deixar la polsera aquesta a una parenta meva perquè, després de tot un dia de treballar dreta, la seva artrosi de turmell li ho feia passar molt malament. Aquest cop, vaig embolicar la polsera tan llarga com era amb un paper de cuina i li vaig dir que se l’agafés amb un mitjó ajustat a sobre del turmell quan anés a dormir. A l’endemà estava molt contenta perquè ja no li feia gens de mal.

O sigui, que no cal que sigui pirita en brut... potser en brut fa més efecte, no ho sé. I, a més, no té cap problema per a funcionar embolicada en paper de cuina! La pirita: aliada de iaios i iaies!

[entreceliterra]

Swaruu, i les seqüel·les

Swaruu. Fa anys que m'hi vaig enganxar uns mesos. No sé què me'n va desenganxar, algun comentari a les xarxes socials, potser. Però, hi he tornat a caure. Ara, més fort. I és que les explicacions que dona són brutals, en la seva major part.

Per a novençans, comencem pel principi.

Ja fa uns quants anys, va sortir un compte a Youtube amb el nom d'Agencia Cosmica. Presumptivament, es tractava d'un dona extraterrestre que es dedicava a explicar coses científiques molt per sobre del nivell que coneixem, i també a destapar "cosetes" que l'elit manipuladora ens amagava -i ens amaga. La propietària del compte, que es fa dir Gosia, transmitia els coneixements en qüestió en castellà.

Així com jo me'n vaig desenganxar, van passar moltes altres coses que llavors no sabia i, en part, continuo sense saber-ho. Perquè la Swaruu no era l'única que hi havia, i algunes de les seves companyes també transmetien informació. Es veu que van haver de marxar i la Swaruu restà sola i... no sé què més.

Swaruu i les seves companyes venen de planetes al voltant de l'estrella Tàígete, a les Plèiades.

Quan m'hi vaig re-enganxar, el panorama havia canviat. Relació dels comptes de Youtube implicats:

-Agencia Cosmica, versions en castellà i en anglès, continua dirigida per Gosia. Transmet entrevistes amb Swaruu d'Erra -la Swaruu d'abans-, Athena Swaruu, Yàzhi Swaruu, Anéeka de Tèmmer.

-Despejando enigmas, dirigit per Robert, també recull entrevistes amb les mateixes dones, i fa molts directes per a comentar els vídeos emesos. En castellà.

-Red Agartha, dirigit també per Robert i és, segons ell mateix, d'entreteniment.

-Swaruu Oficial, dut completament per Minerva Maria Swaruu, sense intermediaris, en versions castellana i anglesa.

-Za'el d'Erra, dut completament per Za'el, també en castellà i anglès.

La pàgina web: swaruu.org/ S'hi troben transcripcions dels vídeos, i també un fòrum.

Excepte Gosia i Robert, tots els esmentats són extraterrestres, a bord de la nau insígnia taigetiana Toleka, en òrbita baixa al voltant de la Terra.

Erra i Tèmmer són dos dels quatre planetes del sistema Tàigete, essent Tèmmer on hi ha la capital del sistema, de nom Toleka.

Sí, hi ha moltes Swaruus, i aquest és un tema que em costa d'entendre. Té a veure amb la reproducció per partenogènesi generació rere generació, tot i que això tampoc és així, però no sé com dir-ho, i tampoc ho entenc gaire. La qüestió és que ha generat una "espècie" diferent de la taigetiana: la swaruuniana.

Swaruu d'Erra i Anéeka de Tèmmer "han passat a millor vida". Eren joves, no sols d'aspecte. Aquesta gent pot viure uns nou-cents anys, i sense envellir. Els bitxos raros som els terrestres, no pas ells.

Per cert, molts d'aquesta gent han viscut a la Terra, i saben perfectament com estan les coses aquí, a part de tenir la visió més de conjunt que tenen com a externs.

Esporàdicament, participa als vídeos la reina Alenim de Tèmmer, present a la seva nau insígnia com a missatge polític, i no precisament cap a la Terra. I no us penseu que la reialesa aquesta té res a veure amb la nostra!

La presència de més dones a bord de la Toleka -Za'el és l'únic home esmentat- és perquè en la seva societat, les dones són les més interessades en les ciències, la política i les arts, mentre que als homes els acostumen a atraure més les relacions.

Són exteriorment com nosaltres, i de fet no tenen cap problema a fer-se passar per un de nosaltres quan els cal. Ens diuen que la "raça liriana" -humans estal·lars- està escampada per tota la galàxia, i els taigetians no són els únics que ens visiten, ni molt menys.

Formen part de la Federació de Planetes Units -sí, com a Star Trek-, la qual no sembla que estigui jugant net cap als seus propis membres. La tripulació de la Toleka ha tingut un "despertar dolorós" en aquest aspecte, i per això la seva reina s'ha quedat en òrbita de la Terra amb la seva nau insígnia. L'exopolítica està calenteta, calenteta...

La nau Toleka està escortada per la nau insígnia dels seus aliats felins, el poble Urmah -els "gats", que són els guerrers alfa de la galàxia, ens diuen les Swaruus-, els quals encara fa més temps que es malrefien de la Federació, i pràcticament van per lliure. També la nau Urmah té a bord el seu rei. L'exopolítica no va camí de calmar-se, és evident.

Ens diuen que, si la nostra percepció no estigués tan limitada, podríem ser capaços de veure les nou-centes naus "aparcades" al voltant de la Terra, d'un munt de races diferents, la gran majoria vetllant pels "seus" que s'han encarnat a la Terra. Pel que sembla, una vida curta i caòtica com les que hi ha aquí és suficient per a donar-los una bona empenta espiritual. El fomut del cas és que moltes d'aquestes ànimes queden atrapades a la xarxa de control mental bèstia que hi ha aquí, i que la Federació tol·lera, recolza i fomenta. La Terra és un taulell de joc on les ànimes, dins del seu avatar -un cos biològic terrestre- tenen les seves experiències. Per tant, no hi ha cap pressa en "alliberar-la" de les males pràctiques de l'elit que hi mana i de les de les races extraterrestres i astrals regressives que les recolzen. Les ànimes que venen a ajudar de veritat, venen creient que és possible perquè no saben del doble joc que la Federació té cap als seus membres.

La Federació de Planetes Units és la mestressa absoluta del planeta Terra, per a bé i per a mal, a desgrat dels Karistus -éssers molt avançats del planeta Júpiter que reclamen que la Terra els pertany, i han trencat relacions amb la Federació.

La missió principal de la tripulació de la Toleka és la divulgació, precisament el que estan fent, amb unes limitacions tremendes imposades per la Federació la qual, per cert, no sembla tenir-ne el mateix respecte. Aquesta divulgació no li agrada gens, i és ella, la Federació, la que no vol que se sàpiga que hi ha extraterrestres. O sigui que els nostres governs, negant-ho tot, no han fet altra cosa que obeir els amos i senyors.

La raó de la divulgació és que nosaltres siguem capaços d'obrir la nostra ment, i la nostra percepció, car només així podrem escapar de la xarxa de control mental que ens envolta, i que s'enforteix a cada dia que passa.

El major excepticisme a que s'enfronta aquesta gent és que són massa com nosaltres, individualment i col·lectiva. Això és degut a que els extraterrestres han estat a la Terra per molts milers d'anys -potser cents de mils i tot- i, com diu l'hermetisme: "el que és a dalt és com el que és a baix". Nosaltres som ells -barreja brutal de races estel·lars, inèdita a qualsevol altre lloc que coneguin- i tenim coses de totes i cadascuna de les societats amb les que hem estat en contacte. Recordo que un cop l'astròloga i sensitiva Sol Ahimsa va dir que la Terra era com la cafeteria de la Guerra de les Galàxies.

Una part dels temes tocats als vídeos:

-Les emocions

-Navegació estel·lar

-Notícies -"Toleka News"

-Portals

-Les manipulacions de l'Elit terrestre

-Races extraterrestres

-Els planetes del sistema solar

-Exopolítica

-La mort i l'entrevida

-L'astral, arconts i fauna diversa 4D

-La Federació de Planetes Units

-La raça liriana

-Altres races estel·lars

-Entrevistes a un Urmah

-3D, 4D, 5D i les freqüències

-La 5D i la seva desmitificació

-La Lluna, el Diluvi, la màtrix 3D, i els cinturons de Van Allen -segons ells, va tot lligat

-Estratègies per a contrarrestar la màtrix 3D. Espiritualitat

-Les mentides de la "Nova Era"

-La història oblidada, l'alterada i l'esborrada

-Jesús de Natzaret, Roma i el Vaticà

-La religió

-El temps i els viatges temporals

-La societat taigetiana

-La Manifestació

-Els acords de percepció i les limitacions que imposen

-Les diferents formes en què els extraterrestres es fan passar per terrestres

-Telepatia natural i artificial

-Les intel·ligències artificials

-Les naus taigetianes

-La gent no real -portals orgànics/terminals de la màtrix

-L'Antàrtida

-Consells de salut

-Armes nuclears i d'energia

I jo, m'ho crec, tot això?

Reconec que em donen mooooltes respostes. Explicacions científiques, filosòfiques, espirituals... per a ells tot és el mateix. De moment, m'han fet reconèixer els desavantatges d'acceptar que hi ha cada cop més impossibles, i ja estic treballant per a trencar la percepció tan limitada que tenim, i cada cop puc creure'm més coses. Per exemple que, realment, vivim en un holograma creat per la nostra pròpia ment, i les explicacions de per què han estat comprensibles per a mi. Però hi ha altres coses que em costen, així que no en faig cas, al menys de moment. Per què no agafar el que ens pot ser útil?

[entreceliterra]

Autocura personal: primera versió.

[entreceliterra]

Creieu que podria ser útil?

[entreceliterra]

Còpia amb llàpissos de colors d'un model digital trobat a Pinterest. Amb llàpissos Derwent Softcolor.

[entreceliterra]

Arriba el fred...

Convivint amb l'artrosi.

[entreceliterra]

Prediccions astrològiques per al 2024?

Referències:

i també:

Es tracta de dos astròlegs molt respectables, que no es deixen enganyar pel meravellós comença un any que ens portarà a un nou món de llum i amor! com diuen alguns. Un any de crisi forta, de fet.

La Sol és més dura, diu les coses pel seu nom perquè, segons ella -i jo hi estic d'acord- la humanitat "no ha fet els deures", no ha preparat el món de llum i amor que toca. Un exemple que posa és que, durant el confinament -CONFINAMENT! Insòlit, o no?- a causa d' "el bitxo", hauríem d'haver-nos girat cap al nostre interior, i el que hem fet ha estat incrementar la nostra participació a les xarxes socials: hem fugit de nosaltres mateixos. Així que ara ve Plutó que, per molt que els astrònoms oficials l'hagin relegat a "planeta nan" -cosa molt simbòlica- continua tenint uns efectes brutals a nivell generacional. I Plutó és, diguem-ne, volcànic. Tirarà enlaire tot el que hi ha d'enganyós, corrupte, fals. Ens ensorrarà l'exterior per a obligar-nos a mirar l'únic que ens queda: l'interior, i només així hi haurà posibilitats que, algun dia, el món de llum i amor s'hi instal·li. Tindrem Plutó uns vint anys passant pel signe d'Aquari, tindrà força temps per a fer feina. Aquari és les ideologies, així que si teniu alguna causa en la que cregueu, poseu-vos a cobert!, perquè la intol·lerància en aquest aspecte arribarà a nivells estrambòtics, i la violència no hi està gens descartada.

En uns termes més suaus parla en Robert. Al principi sembla que digui exactament el contrari que la Sol però, si l'escoltes amb cura, veuràs que no és tan diferent. Això sí, sembla tenir una visió més optimista que ella.

Evidentment, han parlat de molt més que de l'entrada de Plutó a Aquari. Serà un any força mogudet, colla!

[entreceliterra]

Sofriment amanit amb quàntica (carta a... ni idea!)

Una cosa és el dolor, i l'altra, ben diferent, és el sofriment.

Sí: el dolor pot ser físic o psíquic, però el sofriment és totalment psíquic. És una elecció. És no acceptar el dolor com el que és estrictament, i afegir-hi llenya al foc. Una pedreta a la sabata pot arribar a esdevenir causa d'una baixa laboral, perdent de vista que ens podríem treure la sabata i sacsejar-la a l'inrevés per a acabar amb el problema.

Per què ho fem, això, els que som propensos a "sofrir"? Bàsicament per rebel·lió, perquè no em dona la gana de passar per aquí, perquè jo ja estava bé, abans -encara que no fos veritat-; perquè les coses no van com jo voldria. És un "derecho al pataleo" privat i/o públic, i la no acceptació de la realitat tal i com és.

Els que tenim més pardals al cap que la mitjana de la població, hauríem de tenir en compte la part quàntica de l'asssumpte. Recreant-nos en la causa del malestar, l'estem convertint en el nostre futur. Si ho acceptem, i no hi donem més voltes, les possibilitats davant nostre estan més obertes. És una qüestió de quanta energia concentrem aquí o allà: activem tot allò que rep la nostra atenció, a més energia major activació.

Ja sé què estàs pensant. No. Treu-t'ho del cap. O, en tot cas, explora la raó autèntica per la que t'estaries continuament pensant -o meditant, ja posats- en que guanyi el Barça. Les ganes de que guanyi la Lliga, la Copa, o el que sigui? O la por a que perdi, al cap i a la fi el Barça és com és? Perquè si l'arrel de la "petició" és la por, és la que s'acabaria fent realitat.

Però tampoc és tan simple perquè, i és especialment cert en el cas del Barça o qualsevol altre equip de masses, la teva no fóra l'única energia en joc, evidentment. També hi comptarien la dels seus rivals, la dels afeccionats dels rivals i, evidentment, la dels altres culers com una que jo sé. Tot això, qüestions kàrmiques a part, és clar. No t'hi capfiquis.

Ja ho saps: és més fàcil donar consells que seguir-los!

[entreceliterra]

Qui sóc? Què escric i per què?

Sóc una persona normal, que treballa, que té les seves crisis, que fa el que pot per a no perdre’s en el maremàgnum (des)informatiu que ha esdevingut el món. Tinc l’avantatge -o desavantatge, depenent del punt de vista- de ser una persona inclinada espiritualment, però no religiosament, i les meves inquietuds en aquest aspecte em fan una cercadora. Trobo, deixo, torno a trobar, torno a deixar… arribant a la conclusió que només el terra sota els meus peus, el cel sobre el meu cap, i jo entre ambdós, és l’únic que és real -sense entrar en discussió de què és real i què no, perquè sí ho fem, em sento inclinada a creure a Plató en el seu Conte de la Cova. Evidentment, tot aixo determina el contingut d’aquest blog.

És el meu blog. Em serveix a mi, però pretén compartir aquelles coses que em són importants. Podreu trobar-hi des de reflexions sobre déus egipcis a formes alternatives d’encarar-se a un encostipat, passant per resums i/o comentaris de vídeos. Coses que crec que em poden ser útils en qualsevol aspecte de la meva vida, però estic oberta a comentaris. Això sí, no accepto crítiques, perquè és un blog necessàriament subjectiu, i només el podríeu criticar si estiguéssiu ficats a dins del meu cap.

També podríeu trobar alguna cosa artística meva -no espereu trobar-hi grans coses, però. És un blog personal, i jo mateixa no m'imagino tot el que podria arribar-hi a sortir.