#art grealenc

[negreabsolut]

Una variació del motiu grealenc de les pintures romàniques del Pireneu català del segle XII; amb una Mare de Déu sostenint un grial amb la mà esquerra. En aquest cas, però, el grial no és pas un gresal sinó una corona i, com en les altres pintures amb la mateixa narrativa grealenca, la Mare de Déu no toc el grial amb la mà nua, sinó protegint-se amb el seu mantell. Les pintures són datades del segle XII (dels anys 1100s), i l'autor n'és el Mestre d'Urgell. Actualment són conservades al MNAC.

[negreabsolut]

Nímue, Dama del llac, per kimsol. [font]

[negreabsolut]

L'últim germà, per AnatoFinnstark. [font]

[negreabsolut]

En Jasó i el Velló d'or, per David Wyatt. [font]

[negreabsolut]

L'aparició del Greal a Perceval, per Pinckney Marcius-Simons; c. 1904.

[negreabsolut]

La Dama del llac dóna Escàlibor al rei Artús. Dibuix d'Alfred Kappes; 1880.

[negreabsolut]

L'alquimista cerca el perfeccionament propi. Tota obra feta al laboratori és lliçó simbòlica, car l'or alquímic és dins de cada ésser.

[negreabsolut]

«Rep el nom de Fènix aquell meravellós ocell mític que viu prop de mil anys i, després, ell mateix crema en el foc de l’encens i ressuscita, rejovenit, de les seves cendres, arrancant el vol. No és un ésser natural sinó espiritual i, a més a més, l’únic que roman totalment verge del pecat original. La resurrecció de la mort, la generació superior, l’espiritualització del cos i l’autotransformació alquímica són els motius dels misteris del Fènix, els quals tornen a emergir, més tard, en el mite del Greal, i en els Rosacreus. També els trobem en Hiob, l’home procedent d’Uz, en la mística sufí aràbico-persa, en Ramon Llull, Arnau de Vilanova, en Nietzsche i Vincent van Gogh en el segle XIX, així com en Picasso i Tàpies en el segle XX.» ~Catalunya romànica, de Diether Rudloff; p. 38~

[negreabsolut]

Manifestació del Greal al bell mig de reialme soterrani.

[negreabsolut]

Uròbor.

[negreabsolut]

“El Greal no se cerca, sinó que troba qui n'és mereixedor. I a aquest cavaller del Greal el posa en la seva cerca, el guia.” En Lancelot i la capella del Sant Grial, d'Edward Burne-Jones; oli en tela, 138'5 x 169 cm; 1896.

[negreabsolut]

Visió hiperurànica, per parable-8. [font]

[negreabsolut]

Estudis vers el passat, per Laurent Grasso. Oli en fusta, 69 x 69 cm; 2009.

[negreabsolut]

El rei Artús coneix la dama Ginebra. Iŀlustració de Howard Pyle per al seu llibre L'història del rei Artús i els seus cavallers (1903).

[negreabsolut]

Mare de Déu amb un grial a l'església de Santa Eulàlia d'Estaon, Estaon, Pallars Sobirà, Principat de Catalunya. Com altres pintures de temàtica similar, la Mare de Déu sosté amb la mà esquerra el grial, protegint-se'n amb el mantell. Del grial en surten uns raigs que representen el poder del Greal. Els frescos, del segle XII, mostren semblances amb les del Mestre de Pedret.

[negreabsolut]

La cornucòpia, la banya de l'abundància.