#Cicle artúric

[negreabsolut]

Nímue, Dama del llac, per kimsol. [font]

[castellsipalaus]

Tintagel Castle

El castell de Tintagel, situat a la costa de Cornualla (Regne Unit), està envoltat de misteri i llegenda. La seva història es remunta a l’època medieval, però l’indret ha estat ocupat des de temps anteriors, amb evidències d’assentaments romans i celtes.

Els orígens del castell es troben al segle XIII, quan Ricard de Cornualla, germà del rei Enric III d’Anglaterra, va ordenar la construcció d’un castell en el seu emplaçament, probablement al voltant de 1233. Ricard, fill del rei Joan Sense Terra, volia legitimar el seu poder i vincular-se a les antigues tradicions celtes, ja que la zona estava impregnada de mites relacionats amb el rei Artús i els seus cavallers.

El rei Artús és la figura més important associada a Tintagel. Segons la llegenda, el castell seria el lloc de naixement d’Artús, fruit de la unió entre el rei Uther Pendragon i la reina Igerna, gràcies als encanteris de Merlí. Aquesta història prové de l’obra de Geoffrey de Monmouth, el cronista gal·lès que va escriure Historia Regum Britanniae al segle XII, en la qual va fusionar història i mite. Això va donar al castell una importància llegendària que va perdurar durant segles.

Malgrat la seva fortalesa simbòlica, el castell de Tintagel mai no va tenir una importància militar significativa. La seva localització era més rellevant pel control del comerç i la connexió amb altres cultures, com la celta. Amb el temps, va caure en desús i el castell es va deteriorar. Durant el segle XIV, ja estava en ruïnes.

Al segle XIX, amb l’auge del romanticisme, Tintagel va reviure com a lloc turístic, especialment pel seu vincle amb el cicle artúric. Les ruïnes del castell es van convertir en una atracció per a tothom fascinat per la història i la llegenda.

Actualment, el castell de Tintagel és un lloc turístic molt popular, gestionat per English Heritage, i continua captivant visitants que busquen explorar la seva connexió amb la història medieval i els mites del rei Artús, Merlí i la màgia del seu passat envoltat de misteri.

[negreabsolut]

Iŀlustració de Willy Pogany per a una edició de Parzival, de Wolfram von Eschenbach, 1912.

[negreabsolut]

Warhammer: Duel 02, per Marta Dettlaff. Font.

[negreabsolut]

Ioan Gruffudd com a Lancelot a Rei Artús (2004).

[negreabsolut]

El cavaller del Sant Grial, per Frederick Judd Waugh. Oli en llenç, 240'6 x 319'4 cm; c. 1912.

[negreabsolut]

Llegendes artúriques: Cròniques de Camelot, per InkImagine. [font]

[negreabsolut]

La Dama del llac dóna Escàlibor al rei Artús. Dibuix d'Alfred Kappes; 1880.

[negreabsolut]

“El Greal no se cerca, sinó que troba qui n'és mereixedor. I a aquest cavaller del Greal el posa en la seva cerca, el guia.” En Lancelot i la capella del Sant Grial, d'Edward Burne-Jones; oli en tela, 138'5 x 169 cm; 1896.

[negreabsolut]

El rei Artús coneix la dama Ginebra. Iŀlustració de Howard Pyle per al seu llibre L'història del rei Artús i els seus cavallers (1903).

[negreabsolut]

Coberta de l'edició catalana d'El conte del graal, de Chrétien de Troyes, publicada per Quaderns Crema (1989).

[negreabsolut]

Coberta del llibre La Questa del Sant Grasal, de Jordi Quingles i Fontcuberta.

[negreabsolut]

Aparició d'un grial als cavallers de la Taula Rodona.

[negreabsolut]

Escàlibor, per Sylvester0102. [font]

[negreabsolut]

Tapís que mostra els escuts d'armes dels cavallers que han cercat el Greal.

[negreabsolut]

Vista del Castell Pendragó a la llum de la lluna, per Abraham Pether. Oli en llenç, 59'7 x 76'2 cm; 1822.