#pirenenc

[negreabsolut]

Dibuix d'un basajaun, un dels gegants de muntanya de la mitologia basca, ésser salvatge i savi, protector dels ramats d'ovelles, geni natural, i mestre d'agricultura als primers pobladors dels Pirineus. Té trets força propers amb el Nonell de les neus de la mitologia catalana, i amb el bosnerau aragonès.

[osmoprod]

The Catalan Pyrenees (in Catalan Cavall Pirenenc Catalá) is a breed of heavy horse originating from Catalonia, mainly raised for its meat.

These incredible horses are the result of crossbreeding with various breeds of draught horses, especially French.

The breed is difficult to characterize, as it is the result of many crosses. The common features are the adaptation to the mountain environment, the robustness, the fertility and the maternal qualities. It is raised in the open air with a system of transhumance, the horses being brought down in winter and supplemented with food on the coldest days.

[negreabsolut]

En els Pireneus hi havia, fins fa pocs anys, la creença en un ésser fantàstic, anomenat el Pare Llop, que era considerat un home d'aspecte ferotge que tenia gran poder damunt tots els llops, els quals l'obeïen com a llur rei. Els pastors i ramaders que estaven en bones relacions amb ell, eren respectats pels llops, però els qui no hi volien tractes amistosos es veien acomesos per aquests animals. Per a alliberar-se dels maleficis del Pare Llop, es recitaven oracions especials.

[negreabsolut]

Una part de les pintures murals de l'absis de Santa Maria de Ginestarre, Esterri de Cardós, Pallars Sobirà, Principat de Catalunya. La figura femenina a tocar de la finestra és la Mare de Déu, que sosté a la mà esquerra un grial, el qual simbolitza Déu a la Terra. És un dels diversos frescos de la Mare de Déu sostenint un gresal griàlic, tema preferit del romànic del segle XII als Pireneus catalans. L'autor n'és desconegut, i foren pintades en la segona meitat del segle XII. Actualment són conservades al MNAC.

[negreabsolut]

Detall de l’absis de Sant Climent de Taüll, Principat de Catalunya, amb la Mare de Déu sostenint el Greal a la mà esquerra. Com que el Greal és sagrat i poderós (al cap i a la fi, és l’encarnació de Déu a la terra) aquest és agafat amb un drap. L’església fou consagrada el 1123, i les pintures de l’absis, que devien esser pintades poc després, són atribuïdes al Mestre de Taüll. Per tant, foren pintades el segle XII.