#símbol

[negreabsolut]

Serpent de l'infinit. Tot és un.

[elfinaldelcamino]

Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi, compositor italiano nacido en 1567 y muerto en 1643, fue clave en el paso del Renacimiento al Barroco. Creó obras como "L'Orfeo" y "L'incoronazione di Poppea". Dirigió la Basílica de San Marcos en Venecia y compuso tanto óperas como música sacra.

Claudio Monteverdi

"L'Orfeo" de Monteverdi, una de las primeras óperas, se estrenó en 1607 en Mántua. La historia sigue a Orfeo, que intenta rescatar a su amada Eurídice del inframundo. Aunque falla, Apolo lo salva. Monteverdi combinó estilos musicales antiguos y nuevos, creando una obra innovadora para su tiempo.

René Jacobs dirige l'Orfeo de Monteverdi con Marina Comparato (Proserpina) y Antonio Abete (Plutone) desde Florencia (1998)

[cupiditos]

“ amado príncipe, cuando llegues, simplemente lo sabré. “ ⢀⣀⣤⡌⠄⬤⬬ ᭄⢾ ♥️

[luna-princesa13]

:D

I like this drawing a lot

Design of wild from LU (Skip) and yes he is the spirit sage and yes he can transform into a dragon at will

More info under cut

And here are some Easter eggs not tan eggs

Wild made a mini version of sky cape, and embroidery wind lobster and twili símbol and he had a golden trin in his cape (warriors reference)

He has scales because of transforming into a dragon (is not the only transformation he can use)

He has the golden crown that you can buy in gerudo town because he is the oldest brother of Zelda (headcanon)

Twilight fluff!!! In the belt and time glove

He has LONG hair (and fangs)

Hehe he has a fairy (she doesn't have a name so if you want to put a name go for it, not navy or any other name already in the games)

[useless-catalanfacts]

Bona diada dels Països Catalans!

Sant Joan és una de les poques festes (de fet, l'única que no és una celebració religiosa) que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: des de la Flama del Canigó a la Catalunya Nord, a les fogueres d'Alacant, les festes amb cavalls de Ciutadella i la crema de bujots a Sant Lluís a Menorca, el ball de Sant Joan Pelós a diverses localitats de Mallorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra i totes les revetlles populars celebrades arreu de Catalunya, el País Valencià i la Franja.

És una festa lligada al foc i a l'aigua, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu. Des de la dècada del 1980, se celebra també com a Festa Nacional dels Països Catalans, amb el foc i la llengua com a elements centrals que ens agermanen, i com a símbol de resistència del poble català, que no s'ha deixat vèncer pels segles de repressió i persecució dels estats espanyol i francès.

___________

Happy Day of the Catalan Countries!

Sant Joan (Midsummer, June 24th) is one of the few holidays (in fact, the only one that isn't a religious feast) that is celebrated together all around the Catalan Countries: from the Canigó Flame in Northern Catalonia, to the Alacant bonfires, the horse festivities of Ciutadella and the burning of Bujots in Sant Lluís in Menorca, the Sant Joan Pelós dance in various towns of Mallorca, the falles in the Pyrenees and Andorra, and all the eve parties and festivals celebrated all around Catalonia, the Valencian Country and la Franja.

It's a holiday linked to fire and water, and which symbolizes the ending of the fields' reaping season that used to happen during all of June (we have the saying "In June, the sickle in your fist") and the celebration of the summer solstice. Since the 1980s, it's also celebrated as the National Holiday of the Catalan Countries, with fire and language as the central elements that unites us, and as a symbol of resistance of the Catalan people, who has not given in to the centuries of oppression and persecution from the Spanish and French states.

[castellsipalaus]

Blackness Castle

El castell de Blackness, situat a la vora del Firth of Forth a Escòcia, va ser construït a mitjan segle XV per la influent família Crichton, que va dominar la política escocesa durant aquella època. Originalment concebut com a residència i fortalesa, també es va utilitzar com a dipòsit d’armes i presó estatal.

Durant el regnat de Jaume II d’Escòcia, William Crichton, canceller del rei, va consolidar el poder del castell com a símbol de la seva influència. Tanmateix, a causa de disputes internes, els Crichton van perdre el control del castell davant la monarquia, que el va convertir en una peça clau de la defensa costanera.

Durant el segle XVI, el castell es va remodelar sota el regnat de Jaume IV per adaptar-se a l’artilleria moderna, donant-li la seva característica forma de vaixell invertit, la qual cosa li va valdre la denominació del “vaixell que mai va salpar”. Durant aquest període, el castell va servir també com a presó per a figures polítiques importants, com el cardenal David Beaton.

Durant les Guerres dels Tres Regnes al segle XVII, que van afectar a Anglaterra, Escócia i Irlanda, el castell va canviar de mans diverses vegades entre forces reials i covenanters, un grup religiós protestant presbiterià escocès que lluitava per mantenir la autonomia en la seva fe davant dels intents d’imposició de l’anglicanisme per part del rei Carles I, que també ho era d’Anglaterra. A partir de llavors, el castell es va consolidar com a bastió estratègic sota control anglès.

Durant la darrera sublevació jacobita, liderada per Carles Estuard el 1745, Blackness no va tenir un paper militar destacat però es va mantenir com a guarnició britànica per evitar qualsevol atac naval, doncs la rebel·lió es centrà a les Terres Altes d’Escócia amb suport francès.

A finals del segle XVIII es va convertir en presó per a mariners capturats durant les diverses guerres que va mantenir el Regne Unit amb Espanya, França i els independentistes dels Estats Units. Posteriorment, el castell va deixar de ser una fortalesa militar i es va convertir en una atracció històrica oberta al públic com a monument nacional.

[haobae]

uhhh do U even know what the símbol in your bio is 😭

lmao yes? 😭

͏ ͏͏⠀ ͏ ͏͏ ͏͏ ͏ ͏ ͏͏ ͏ ͏ ͏͏

[canalsart]

Fins finals de mes Tàpies a Canals Galeria d'Art. Les obres de gravat de exposades exploren temes relacionats amb la matèria, la textura i el sentit de la transcendència, utilitzant materials com la sorra, la corda, el paper arrugat i altres elements inusuals per donar una dimensió física als seus treballs. La seva obra està plena de signes i símbols que suggereixen una reflexió profunda sobre la condició humana, la cultura catalana i les qüestions espirituals.

[translucent-serendipity]

t'he donat un full per prendre torns i no l'has fet servir, però n'has omplert les vores d'aquest símbol curiós, que és l'a majúscula i alhora l'N, que és una n però també el símbol okupa, i que tot junt va i fa el teu nom. al centre, una mena de cartell no gaire ben dibuixat que diu "FCK COLLBONI". amb tot això me l'has tornat, tot guixat; me'l dones a mi en comptes de guardar-te'l. d'acord, no duies motxilla, però tot i així em fas gràcia.

ara sóc a l'estació esperant el tren asseguda a les barres aquestes que rodegen l'ascensor i buscant l'agenda he tret el full. quina carona de cansada feies. et queden bé les mandarines.

on va l'amor que no dono?

[negreabsolut]

«Sí. […] però no només el cavall blanc en si, sinó també l’unicorn és el gran símbol de la saviesa esotèrica.» ~Colin Bloy~

Maerten de Vos - Unicorn. 1572

[negreabsolut]

El Sol, com a símbol natural de la Divinitat.

[elfinaldelcamino]

Hector Berlioz

El compositor francés Hector Berlioz (1803-1869) es conocido por su Sinfonía Fantástica y por ser pionero en la instrumentación contemporánea. Su música, profundamente influída por Gluck y Spontini, traza un camino muy personal y de tintes germánicos. Berlioz, también director de orquesta y crítico perspicaz, es un buen ejemplo del paradigma de creador romántico.

Hector Berlioz

Una de sus obras más remarcables es el Requiem (1837), escrito para conmemorar la muerte del mariscal Mortier. Estrenado pese a los numerosos opositores por razones políticas, tuvo un gran éxito en su época. Se cuenta la extravagante reacción de Paganini al conocer la obra de extender al francés un cheque de 20.000 francos para la creación de Roméo et Juliette (1839).

[timriva-blog]

«Per defensar la cultura catalana, cal utilitzar tots els instruments que hi hagi»

Lluís Duran és un dels autors de l’obra Els cims del catalanisme: Alçament de llum en la tenebra, un llibre molt visual que repassa el vincle que hi ha entre la catalanitat, les muntanyes i altres símbols, reflectit en cançons i en altres manifestacions artístiques de resistència cultural en temps adversos. Muntanya de Montserrat | Patronat de Turisme Escrit per Manuel Lillo —Com sorgeix la idea…

[objecteiespai]

“Tot aquell acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui a la vida pública on a la vida privada”

Asemblea General de les Nacions Unides, 20 de desembre del 1993

[castellsipalaus]

Château d'If

El castell d’If, situat en una petita illa a la badia de Marsella, té els seus orígens al segle XVI. La primera menció històrica data del 1516, quan el rei Francesc I de França va ordenar la seva construcció per protegir Marsella de possibles invasions marítimes.

L’illa, de dimensions modestes però estratègicament situada, es va transformar en una fortalesa militar amb canons orientats cap al mar. Aquesta primera funció defensiva, però, es va demostrar en gran part innecessària, ja que mai no va ser atacada.

Durant el període medieval, Marsella i la Provença estaven sota la influència del comtat de Provença, una regió estratègica per al comerç marítim. Tot i que el Château d’If no existia en aquell període, la seva construcció posterior es va vincular a la tradició d’erigir fortaleses per protegir les rutes comercials i el port de Marsella, que ja era un centre clau al Mediterrani.

Amb el temps, la funció principal del Château d’If va canviar. Des del segle XVII, es va convertir en una presó estatal, guanyant notorietat per les condicions inhòspites i la seva reputació de ser una destinació de “no retorn”. Hi van ser empresonats opositors polítics, hugonots protestants durant les guerres de religió i individus acusats de traïció. Això el va consolidar com un símbol de repressió durant la monarquia francesa.

El Château d’If va assolir fama mundial gràcies a la literatura, especialment amb la novel·la El comte de Montecristo (1844) d’Alexandre Dumas. La història del protagonista, Edmond Dantès, que escapa de la presó després de ser empresonat injustament, va immortalitzar la fortalesa com a lloc emblemàtic de conspiracions i redempció.

Amb la Revolució Francesa i la transició a la República, el Château va perdre progressivament la seva importància com a presó, i al segle XIX es va convertir en un lloc d’interès històric. Va ser declarat monument nacional el 1926 i avui és una atracció turística.