#Neus Roig

[negreabsolut]

El pas del Corn Roig, per MarvinDiehl. [font]

[lesfoteses]

La benvinguda

1 de gener del 2023

Què faria sense la sopa? Segurament morir. Fa 24 hores estava encara sopant amb el raïm pacientment esperant-nos des d'una taula annexa a la cuina, lluny de les nostres mirades. No hi havia sopa, de fet ni hi pensava en la sopa: hi havia truites, croquetes, quiche, olives, patates, pa amb tomàquet. "Lo típic". Era en un pis del costat de la Monumental, que per nom de Wi-fi tenen 'Las monumentales', és casa de l'Abel.

A les 23:41 aproximadament, es produïa la clàssica disputa de 'amb quin canal seguim les campanades?'. Veníem de l'any passat a casa nostra, amb Catalunya Ràdio. Va ser un puto fracàs, no recordo si és que no van cantar bé les campanades o si es va tallar o tot a la vegada, però vam dir "mai més". Aquest any han guanyat la Pedroche i el Chicote, ella primer amb un vestit de puta pena que de cop se l'ha tret, quedant mig en boles com ja és quasi tradició. Potser d'aquí uns anys -si no es fa ja- s'estudiarà a les facultats de Periodisme dins del tema de 'pràctiques masclistes i sexistes en cobertures especials'. D'aquesta primera nit de l'any, em quedo amb la bona companyia dels amics de sempre, amb una mica massa de Quevedo amb Bizarrap pel meu gust, i els jocs que vam fer. El meu objectiu aquesta nit va ser colar el màxim de cops possibles la cançó de l'opening de 'The White Lotus', que es diu Renaissance i és un temazo. Malauradament només el vaig poder posar un parell de cops, va guanyar la Rosalía. Després vam jugar al Picolo, un joc de proves i alcohol que ens va ensenyar la Raquel, i després un joc de pensar conceptes i endevinar-los, primer definint-los tipo Taboo, després amb mímica i per últim amb només una sola paraula. Ens vam quedar a la primera fase perquè som uns memos. Però clar, és que hi havia conceptes que havia posat algú com 'Ada Colau' o 'Montserrat Roig', i jo em pensava que anàvem molt més forts, per la qual cosa vaig posar conceptes molt més bèsties que van desentonar una mica. Fatal.

24 hores després de la Pedroche, el raïm sense pinyols i el Picolo soc al poble amb el Marc esperant que s'acabin de cuinar els tiburones. Hem fet sopeta amb Avecrem (m'encanta) i no puc estar més contenta perquè n'he posat més de la que toca per a dues persones, de manera que amb sort demà també soparem el mateix. Per mi la sopa és dels millors plats que poden existir, faci fred o calor. Ara fa calor per ser 1 de gener, massa de fet. Hem vingut a esquiar demà i demà passat en teoria, però no hi ha neu es veu. Ni a Molina ni a Masella. Només cal veure Instagram per comprovar que és veritat i que la cosa pinta fatal i que no podem ser més pringats, tio. Fa molt de temps que hem decidit que pujaríem. A principis de mes, pel pont, va nevar molt i semblava que havia de ser la polla de temporada. Però llavors vam dir-nos "bah, ara pel pont segur que tothom puja i serà impossible esquiar de la gentada. Ja pujarem més endavant, total, segur que torna a nevar". Doncs passa'm la maionesa per acompanyar les patatetes que ens estem menjant. La nostra previsió ha estat un puto fracàs.

He dormit poc per lo tard que ens vam acabar ficant al llit, vora les 6 del matí. L'últim whatsapp meu és de les 5:39 i li dic a la Cris que ja estic a casa i que tot ok. Abans de dormir per això, pota preventiva perquè no em trobava massa bé i vaig pensar "calla, abans de ficar-me al llit i que em vingui tooot el mareig i tal, ho trec". I m'ha anat de conya. Avui a les 11 i poc ja no tenia més son i m'he aixecat a esmorzar. Després hem fet dinar familiar i un cop enllestit, migdiada i motxilla cap al poble. Demà no crec que esquiem, però no li vull dir al Marc per no desanimar-lo.

[canalsart]

Es moment d'adquirir una obra d'art, tenim obres a la venda a partir de 200 €. Els pagaments poden ser a terminis mitjançant el nostre sistema de quotes mensuals del nostre Fons d’Art.

Aquests són els artistes santcugatencs dels quals us oferim obra a la venda en el nostre espai: Carmen Anzano, Sergi Barnils, Carles Briega, M. Cabanas, Cabanas Alibau, Canals Gual, Martín Carral, Francesc Casademont, Pep Codó, Neus Colet, Carles Delclaux, Teresa Farrès, Xavier Figueras, Pere Formiguera, Gómez Gámez, Grau Garriga, Salvador Juanpere, Merayo, Nicolàs, Pla Narbona i Roig. Compra avui una obra d'un artista del nostre espai.

[mizukichan-86]

Dia de neu 😍🤩❄ Snow, Draco i la magnífica companyia que sempre tenim!! #alwayshappywithyou 🤗😚😘 #granvalira #grauroig #draco #grandia #snowanddog #moltesgracies (en Grau Roig) https://www.instagram.com/p/B88L-U3ifmM/?igshid=g8h23ev8lbtm

[joaquimblog]

Després d’una llarga i complicada gestació, de canvis d’idioma no prevists, de nervis, i angoixes habituals en els processos de gestació creativa, de suports i ajudes diverses, de crowdfunders incondicionals i prèvies parcials a l’auditorio nacional de Madrid i a l’audotori Axa de Barcelona cloent la temporada de les quatres estacions vivaldianes 2016/2017, el Festival de Peralada 2017 va estrenar dijous a l’església del Carme, “La Straordinaria vita de Sugar Blood” la darrera òpera d’Alberto García Demestres, amb llibret de Cristina Pavarotti.

Que un festival privat aposti després de l’excel·lent WOW! estrenada l’any 2013 al claustre de l’església, per tornar a incloure en la seva programació una altra estrena absoluta d’Alberto García Demestres, mentre el Liceu com a principal equipament artístic (al menys per pressupost) de Catalunya mira cap a una altra banda (Cristina Scheppelmann directora artística del teatre va assistir a l’estrena), és quelcom ben simptomàtic de la nostra política cultural i de la poca destresa de les institucions culturals catalanes, des de la conselleria fins lògicament el Liceu, incapaç de donar acollida als compositors del país. El FIMCP (Festival Internacional de Música Castell de Peralada) posa en canvi, tot el que té al seu abast, bàsicament GANES, i va tornar a fer possible que una nova òpera veiés la llum. Bravo!

Malauradament l’òpera es va haver d’estrenar en forma de concert i sense l’orquestració desitjada, per tant donem l’oportunitat d’esmenar l’error inicial i confiem que el Liceu acabi fent pujar aquesta magnífica òpera al seu escenari i pugui dir en un futur no gaire llunyà, que va fer possible l’estrena teatral i en la versió orquestral definitiva i desitjada.

El llibret de Cristina Pavarotti sota l’idea de Demestres, és planer, quotidià, amb dosis de surrealisme embogit i d’un lirisme molt propici a ser musicat. L’òpera que originalment s’havia de cantar en anglès ha acabat sent en italià, per allò de donar més possibilitats a la seva programació internacional.

Per l’ocasió i sota la direcció del propi compositor, es va comptar amb el pianista Ricardo Estrada que va fer l’ingent tasca d’acompanyar una obra complexa. Demestres mai va en contra dels musics i cantants, mai, però també és cert que els exigeix molt i no els hi posa res fàcil. Estrada va mantenir amb brillantor tot el pes “orquestral”, malauradament inexistent, amb l’ajut dels sempre suggeridors acompanyaments tímbrics de sonoritats encisadores a càrrec de membres del propi Cor Vivaldi, i de caire a voltes inquietants a voltes misteriós, a voltes encisador, hipnòtic i irreal i embolcallants gràcies a l’exotisme sonor que ofereixen els bols tibetans, els bols de cristall, els pals de pluja altre cops decisius com en la memorable aportació en el bellíssim Stabat Mater del compositor, sempre a la recerca de la sorpresa sonora. Demestres arriba a explorar l’efecte sonor de l’explosió de les boletes d’aire del paper d’embalatge que més d’una vegada haureu fet explotar en un atac irrefrenable, compulsiu i anti estresant que provoca entre els dits aquest embalatge temptador. Tot si val en la creativitat indòmita de Demestres per aconseguir atrapar-nos en el seu món creatiu farcit de troballes innovadores sense renunciar mai al gran bagatge del passat operístic, a la melodia i al cant assequible i comprensible per arribar al públic, quelcom que tants compositors contemporanis han oblidat i motiu per el qual les òperes s’estrenen i no es tornen a representar, en un exercici d’onanisme estèril que decep i avorreix i sense cap mena de dubte l’allunya de qui hauria d’anar destinat. Com que Demestres estima molt l’òpera i coneix els secrets i les claus per enganxar al públic, els utilitza amb destresa, enginy i sapiència, i tot i no comptar amb tots els mitjans idonis per fer arribar la seva obra de la manera desitjada, és capaç d’emocionar i captivar, amb un llenguatge directa, sincer, emotiu i gens pedant o críptic, que és per on s’acostumen a agafar els compositors contemporanis incapaços de connectar amb el públic i desconeixedors del tractament vocal..

L’obra està estructurada en dos actes, sis escenes, tres videomissatges i una trucada telefònica. Aquesta mena de descripció 5.0 de l’estructura del llibret, és només una manera amb la qual Demestres i Pavarotti cerquen amb encert d’apropar-nos l’obra utilitzant els llenguatges actuals sense per això haver de prescindir de l’estructura musical clàssica, que fins i tot inclou números tancats degudament dissimulats però clarament perceptibles, com àries, duos o passatges concertants que beuen amb encert de la tradició operística italiana.

La història és senzilla, però serveix per posar sobre la taula la malaltia tan estesa de la diabetis,.que pateix el propi Demestres i que en l’òpera és Sugar, una adolescent filla d’una cantant d’òpera i un agent secret (parella tan impossible com absurda) qui ha de fer front a la malaltia.  La història dels 5 aniversaris que van dels 10 als 15 anys servirà al compositor per donar més visibilitat a una malaltia entre escenes còmiques i altres molt dramàtiques. Que el pare, interpretat per l’actor Pere Ponce, sigui un agent secret que volta pel món d’incògnita, dóna peu a introduir uns missatges en forma de vídeo i de caire més aviat còmic, mentre que la mare sigui una cantant d’òpera dóna peu a Demestres a jugar amb melodies estimades, moments estel·lars de l’òpera de tota la vida (Rigoletto, Boheme, l’exilir una altra vegada després de la divertida “El màgic Elixir” estrenada l’any 2015 a Sarrià o Il barbiere rossinià), ja sigui amagades o descaradament desenvolupades (Bella figlia de l’amore).

La música genuïna de Demestres és complexa, rica, molt inspirada i conté moments bellíssims com l’ària de la Sugar més adulta (magnífica Núria Prats) o les escenes amb la mare (duo meravellós entre Ariadna Ruiz i Sara Blanch) o la intervenció inicial de l’avi Sesto (inspiradíssim Antoni Comas, el tenor oficial de Demestres capaç de fer-ho  tot).

Hi ha un moment especialment colpidor, el Ictus Day, quan el cor a cappella (estratosfèric Cor Vivaldi) dóna vida a la traumàtica experiència viscuda pel mateix Demestres quan va patir un Ictus feliçment superat i que el va inspirar per aquest moment d’altissima intensitat musical i d’una complexitat i dificultat tècnica només a prova de formacions tan excel·lent com el Vivaldi, el veritable protagonista de l’òpera, ja sigui com part activa de la trama, com de recolzament sonor a escenes dels solistes.

Pel que fa a les interpretacions individuals cal destacar a les tres Sugar, interpretades per Lisa Campos, Ariadna Ruiz i Núria Prats, totes elles membres del Cor Vivaldi i totes tres assolint amb brillantor els diferents aniversaris, amb tractaments vocals diferenciats i exigències més extenses del que habitualment assoleixen en el cor. Són veus formades de projecció i tècnica fermes, amb possibilitats futures en el camp del cant, notables.

En els rols adults, cal saludar amb exultant alegria la consolidació de la gran Sara Blanch, en constant evolució vocal i que sense deixar de meravellar amb els portentosos sobreaguts, ja sigui en forte, com en els eteris i flotants pianissims, està ampliant el centre amb unes tonalitats més fosques altament gratificants. Per a la jove Blanch tots els meus encesos elogis per una interpretació virtuosística, sí, però també dramàticament molt intensa i treballada. BRAVA és poc.

Genial, com acostuma, l’aportació del tenor Antoni Comas, com l’avi Sesto, amb un control vocal extraordinari i uns detalls de gust, sensibilitat i musicalitat admirables. El rol és agraït i aparentment no tan extenuant com el de l’Eclipsi o Wow!

En una intervenció més curta, però també bellíssima trobem a Neus Roig, interpretant el primer noviet de Sugar, Matteo. No s’acaba d’entendre, seguint la tradició operística, que Demestres no escollís una mezzosoprano lírica, a la manera de Cherubino o Octavian, en lloc d’una soprano lírica de veu més prima que la Sugar més adulta. En qualsevol va estar esplèndida en les dolces intervencions amb les que Demestres tracta el personatge.

La mezzosoprano Mireia Pintó, interpreta a Mariuccia en el primer acte i a una infermera en el segon, amb fermesa vocal lluint un bon registre greu que donava caràcter i personalitat a les seves intervencions.

El Cor Vivaldi en el seu conjunt, així com algunes de les seves components assolint petites parts solistes, van estar a l’alçada del que s’espera d’una formació que no deixa mai de sorprendre per els nivells que pot arribar a assolir, reptes sense límits. Si bé en la primer part van mostrar alguns dubtes, potser per manca d’assaigs. En el segon i amb el absolutament impactant Ictus Day cantat des de el fons de l’església i per tant creant un efecte sonor molt dramàtic, bellíssim i quasi irreal, van assolir una cota de fascinació sonora, canora i interpretativa, sorprenent i mestrívola, en una demostració més de fa pensar que aquesta és una formació en permanent creixement i que sembla no té límits.

A la mitja part i aprofitant que el finale primo és un somni de la Sugar en 13è aniversari de Sugar, hi ha una escena onírica amb un suculent pastís/gelat sense sucre, el celler de Can Roca va oferir als assistents el pastís/gelat que Jordi Roca ha fet per l’ocasió inspirant-se en l’acció, en una acció solidari més al voltant d’aquesta òpera que tantes complicitats ha creat al seu voltant. Juntament amb una pàgina de la partitura de l’òpera mengívola, que s’incluïa en el programa de ma, van suposar dues de les sorpreses no musicals, d’una nit feliç d’estrena a l’entorn màgic del FIMCP.

L’enhorabona a tots sense exclusió. Va ser un triomf sincer i merescut i esperem retornar a aquesta òpera el dia que pugui representar-se allà on s’ha de representar sempre una òpera, a l’escenari d’un teatre.

PERALADA 2017: LA STRAORDINARIA VITA DI SUGAR BLOOD DE DEMESTRES Després d'una llarga i complicada gestació, de canvis d'idioma no prevists, de nervis, i angoixes habituals en els processos de gestació creativa, de suports i ajudes diverses, de crowdfunders incondicionals i prèvies parcials a l'auditorio nacional de Madrid i a l'audotori Axa de Barcelona cloent la temporada de les quatres estacions vivaldianes 2016/2017, el…

[mroigrevista]

Premis Literaris Sant Jordi 2022, bases del concurs: català

E S O

A partir de l’observació d’una de les imatges seleccionades, construïu una narració o un poema de la vostra pròpia collita.

El vostre professor de català us indicarà quina imatge us ha correspost. La trobareu penjada al Classroom.

B A T X I L L E R A T

Narració:

A partir de les línies inicials d’una novel·la famosa de la literatura catalana, escriviu un relat. O bé:

Poesia:

A partir d’uns versos seleccionats, inspireu-vos per compondre un poema que mantingui una relació, amb el to o amb les paraules que conté la citació.

___________________________________________________

Si feu una narració, l’extensió màxima són 2 fulls DIN A4 per una sola cara, a doble espai i amb lletra Arial 12.

Si escriviu un poema, el màxim són 50 versos.

Tots els textos han de tenir títol.

Termini de presentació: cal lliurar els treballs abans del dia 1 d’abril al professor de català.

Ànims i empenta. Deixeu volar la imaginació!

Annex. Selecció de frases inicials de novel·les i versos.

1

“Els parpres, en obrir-se, van fer un clac gairebé imperceptible.”

Vida privada, Josep M. de Sagarra

2

“Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i…”

Pedra de tartera, Maria Barbal

3

“Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament.

Camí de Sirga, Jesús Moncada

4

“–L’amor em fa fàstic!

Havia pensat tota la tarda en aquell pobre gat i, sense voler, va tancar el reixat d'una revolada. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886”

Aloma, Mercè Rodoreda

5

“Sentia el tuf de les boques del metro, d’olor de taronges fermentades, i m’aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales.”

Ramona adéu, Montserrat Roig

6

“A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals”

Invasió subtil, Pere Calders

Versos seleccionats

1

“És quan dormo que hi veig clar”

J. V. Foix

2

“Recerco l'alba dins la nit obscura

i se'm fan perdedors tots els camins.”

Rosa Leveroni

3

“Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat

M. Mercè Marçal

4

“No sé si m'estimaves: t'estimava

i això era tot, i això era prou”

Joan Fuster

5

“Com una ombrel·la

t’obro la meva veu sota dels núvols

i m’empasso la neu. “

Felícia Fuster

6

“Lleugera, s’iniciava

la pluja d’una nit.

Lleugers, es confiaven

els teus dits entre els meus dits”

Gabriel Ferrater

[jorditroguet]

Massa dies sense neu ….. 🥺 (en Grau Roig) https://www.instagram.com/p/CZkTycuIE66/?utm_medium=tumblr

[silviragel]

Wishing you all a very Merry Christmas from up here!! Deseando unas muy Felices Fiestas a todos desde aquí arriba!! Dessitjant un molt Bon Nadal a tothom des d’aquí dalt!! * * * * * #christmas #navidad #nadal #andorra #grandvalira #skiing #esqui #snow #nieve #neu #photooftheday #picoftheday #photography #travel #travelphotography #travelgram #happiness #winter #invierno #igersandorra (at Grau Roig)

[jangoxyarmeloxxeduardo68]

La Iglesia Católica y su relación con el robo de bebés en la dictadura de Franco — Red Filosófica del Uruguay “El robo de bebés fue una trama a nivel mundial auspiciada por órdenes religiosas” La antropóloga e investigadora Neus Roig publica ‘No llores que vas a ser feliz’, una investigación que denuncia la existencia de una trama organizada para acometer el robo de niños y niñas en España desde 1936 hasta, al menos, 1996. MADRID […] a través de La Iglesia Católica y su relación con el robo de bebés en la dictadura de Franco — Red Filosófica del Uruguay

[kevinmcklein]

El Congreso tramitará la ley para crear una unidad policial y una Fiscalía para investigar la trama de bebés robados

El Congreso tramitará la ley para crear una unidad policial y una Fiscalía para investigar la trama de bebés robados

Fuente: https://www.20minutos.es El Congreso tramitará la ley para crear una unidad policial y una Fiscalía para investigar la trama de bebés robados,

EP

Banco de ADN, agencia estatal, promover la apertura de archivos… las promesas políticas.

Inés Madrigal, tras conocer la absolución de Vela: “Tengo una sensación agridulce, no esperaba la prescripción”.

Neus Roig: “Un bebé en Barcelona en 1968…

[negreabsolut]

Pèl roig i neu blanca, per Marlia06. [font]

[munove]

Bebés robados: "El robo de bebés fue una trama a nivel mundial auspiciado por órdenes religiosas"

La antropóloga e investigadora Neus Roig publica 'No llores que vas a ser feliz', una investigación que denuncia la existencia de una trama organizada para acometer el robo de niños y niñas en España desde 1936 hasta, al menos, 1996.

etiquetas: bebés robados, trama mundial, órdenes religiosas, neus roig

» noticia original (www.publico.es)

[xavimonfe]

View this post on Instagram

A post shared by Xavi Monferrer Cervelló (@xavimonfe)

Resum d'un finde amb molta neu i un temps prou bo jajaja #powder #jump #snow #freeride #grandvalira #grauroig #⛷️ (at Grau Roig)

[mizukichan-86]

Anda que no.... Dia de neu!!!! Baixada amb trineu improvisat... Anda que no et mimem!!!! 😍🤩🐶❄☀️ Gràcies per aquest finde!!! 😚 #draco #neu #lovedogs #diadeneu #grancompañia #graciespertot #testimem #ohana #nieve #grauroig #granvalira (en Grandvalira - Grau Roig) https://www.instagram.com/p/Bv_OAZEBRw2/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=9t27d85cqpih

[periodicodebaleares]

El Alcalde de Palma José Hila (PSOE) ningunea a las entidades vecinales en Camp Redó al no avisar de su visita

Élite Taxis desconvoca la protesta prevista en Ibiza

Ayer lunes día 11, el Alcalde José Hila, acompañado de la Regidora de urbanismo Neus Truyol y la Regidora de infraestructuras Angélica Pastor, visitó las obras paralizadas en mayo de 2019, y que han vuelto a poner en marcha en el espacio público de las viviendas sociales en Camp Redó.

Desde la Avv Camp Redó Can Roig y la Plataforma Salvem Camp Redó, quieren mostrar su indignación al no ser…

[coneixercanals]

Última hora: #AEMET ha activat l’AVÍS ROIG per #nevades al sud de #València i nord d’#Alacant a partir de les 12h de diumenge, sumat a l’avís taronja per #pluges (més de 100mm en 12h) i a l’avís roig degut al temporal marítim. L’interior nord de #Castelló també està en avís taronja per neu i tot el litoral i el sud del territori per #vent. Precaució!

A continuació explicarem amb detall com veiem…