#Pere Ponce

[movienized-com]

Jo mai mai

Jo mai mai (Serie 2024) #ClàudiaRiera #JanBuxaderas #MariaMorera #JoelCojal #ZoeArnao #BielRossell Mehr auf:

Serie Jahr: 2024- (Januar) Genre: Drama Hauptrollen: Clàudia Riera, Jan Buxaderas, Maria Morera, Joel Cojal, Zoe Arnao, Biel Rossell, Berta Rabascall, Aleix Otem, Imèn Akandouch, Miki Núñez, Pere Ponce, Mireia Aixalà, Mercè Arànega, David Menéndez Boye, Moha Amazian, Mar Pawlowsky … Serienbeschreibung: Die Serie behandelt transzendente Themen der Adoleszenz wie Liebe, gebrochene Herzen,…

[blacktvnews]

Africa-Israel: in Cameroon, Eran Moas, a very special “consultant”

“Israel Connection” (2/4). He does not appear on any official organization chart, but in Cameroon, everyone knows that he is the cornerstone of an Israeli system that he helped to establish, from Etoudi hill to the Kribi marina. Portrait of a man with sprawling networks. The alcohol is flowing freely. Behind the bar which runs alongside the restaurant, a cocktail professional handles his shakers with virtuosity, attracting attention. A few bottles of stronger alcohol await their new owner in a bucket filled with ice cubes which will soon melt. This evening, for the privileged (and wealthy) customers of Famous, the trendiest restaurant-cabaret in Yaoundé, the Cameroonian night keeps its promises. It has the amber color of whiskey and the sparkling flavor of champagne. In the heart of the Bastos district, the address has become essential. Samuel Eto'o recently spent the evening there with Fifa boss Gianni Infantino. The artists Charlotte Dipanda and Lady Ponce performed there, like Maître Gims and Wes Madiko.

Among the African and international stars, one man also has his habits: Eran Moas. The face of the advisor of the Rapid Intervention Battalion (BIR, Cameroonian special forces) is well known to the most diligent. On November 3 this year, it is even very possible that the Israeli will come to celebrate his 45th birthday there, surrounded by his closest friends. His 23rd celebrated on Cameroonian lands. In the festive atmosphere, the shadow man of Paul Biya's elite troops  does not seem to cultivate secrecy. He feels at home. And for good reason: it is. Described as “the club of Israelis” in the upper echelons of Yaoundé, Famous is managed by the company Danaet. Its owner is not listed in the commercial register, but Moas is one of the main financiers.

From Kinshasa to Yaoundé

According to several of his contacts, the BIR advisor manages (or has managed) the participation of the Israeli community in Cameroon in numerous other companies, such as MegaHertz and Ringo (two communications companies), the Espresso House café-restaurant, or the Safari Club, which became the Trust Club less than a year ago.How did he acquire this central role? Flashback. Freshly released from compulsory military service in Israel, Eran Moas arrived in Cameroon in 1998. He was barely 22 years old. A communications technician, he was then employed by the Tadiran company, one of the Israeli flagships of surveillance and radar technologies. At the time, relations between Yaoundé and Tel Aviv were already in good shape. Since 1984 and the coup d'état that almost overthrew him, Paul Biya has trusted the Israelis to reform his security system. He wants to free himself from the French, who, according to him, are too close to his predecessor, Ahmadou Ahidjo. His Congolese neighbor, Mobutu Sese Seko, introduced him to a man, Meir Meyuhas. This Egyptian Jew knows Central Africa perfectly. A former spy in the service of the Israeli army (infiltrated into Egypt in the 1950s, he was arrested and imprisoned there), he already frequented Mobutist power circles in Kinshasa in the early 1970s. When Zaire broke off its relations with Israel following the Yom Kippur War in 1973, it was he who first informed the ambassador of the Hebrew State in Egypt, one of his close friends. And, in 1982, while he contributed to the training of the Zairian leader's bodyguard, it was still he who was in charge of promoting the reestablishment of relations between the two countries, serving as an intermediary between Mobutu, Prime Minister Ariel Sharon and Defense Minister Shimon Peres.

[zponds]

What-If: American Railroads — Section 3: Named Passenger Trains and Streamliners

With the 20 American railroads still around and Amtrak not being a thing in my alternative history on American railroads, that means that the 20 railroads will still own and operate passenger services and streamliners, and some will operate some passenger trains and passenger train route legs from the smaller railroads absorbed by the bigger ones. And the names of the passenger trains and streamliners are below.

A. New York Central

20th Century Limited

Empire State Express

Pacemaker Express

The Mercury

Berkshire Hills Express

Southwestern Limited (NYCS train)

Twilight Limited

The Colonial

Bar Harbor Express

Cape Codder

Comet

East Wind

Dan’l Webster

Flying Yankee

Ohio State Limited

B. Pennsylvania Railroad

Broadway Limited

Liberty Limited

Trail Blazer Express

Federal Express

Congressional Limited

Maple Leaf

Black Diamond

Asa Packer

Crusader

The Admiral

Cincinnati Limited

The Keystone

Birmingham Special (PRR side)

Southland (PRR side)

Spirit of St. Louis

C. Chesapeake and Ohio

George Washington

Fast Flying Virginian

Sportsman

Pere Marquette

The Chessie

Atlantic Express

Pacific Express

Erie Limited

Lake Cities

Phoebe Snow

D. Baltimore and Ohio

Cincinnatian

Capitol Limited

National Limited

Blue Bird

Wabash Cannon Ball

City of St. Louis

Columbian

Royal Blue

E. Union Pacific

Challenger (UP side)

City of Denver

City of Portland

City of San Francisco

City of Los Angeles

Overland Limited (UP side)

Exposition Flyer (UP side)

Forty-Niner Express

Butte Special

City of Las Vegas

Los Angeles Limited

F. Chicago and Northwestern

The 400’s — Twin Cities 400, Dakota 400. Flambeau 400, Kate Shelley 400, Minnesota 400, Peninsula 400, Rochester 400, Shoreland 400 and Capital 400

City of San Francisco

City of Los Angeles

Overland Limited (CNW side)

G. Milwaukee Road

The Hiawathas — Twin Cities Hiawatha, Midwest Hiawatha, North Woods Hiawatha, Chippewa Hiawatha and Olympian Hiawatha

City of Denver

City of Portland

Pioneer limited

Challenger (MILW side)

Varity

H. Burlington Route

The Zephyrs — Twin Cities Zephyr, Pioneer Zephyr, Texas Zephyr, Nebraska Zephyr, Mark Twain Zephyr, Denver Zephyr, Kansas City Zephyr, Silver Streak Zephyr, American Royal Zephyr and General Pershing Zephyr

Zephyr Rocket (CB&Q side)

Sam Houston Zephyr (CB&Q side)

Black Hawk

California Zephyr (CB&Q side)

New Orleans Zephyr

I. Missouri Pacific

Colorado Eagle

Texas Eagle

Valley Eagle

Sunshine Special

Firefly

Meteor

J. Northern Pacific

North Coast Limited

Mainstreeter

Coast Pool Train

Great Western Limited

Omaha Express

Mills Cities Limited

K. Great Northern

Empire Builder

Cascadian

Oriental Limited

Red River Limited

Western Star

Winnipeg Limited

L. Norfolk and Western

Pocahontas

Powhatan Arrow

Tennessean (N&W side)

The Cavalier

Birmingham Special (N&W side)

M. Southern Pacific

Coast Daylight

City of San Francisco

Sacramento Daylight

Shasta Daylight

Sunbeam

Golden State (SP side)

Challenger (SP side)

Argonaut

Sunset Limited (SP side)

Overland Limited (SP side)

N. Santa Fe

Chief

Super Chief

San Francisco Chief

El Capitan

San Diegan

Texas Chief

West Texas Express

Chicagoan

Kansas Cityan

Grand Canyon Limited

O. Illinois Central

City of Miami (IC side)

Panama Limited

Green Diamond

Land O’Corn

Seminole Limited (IC side)

Southwestern Limited (IC train)

Lone Star

Morning Star

P. Gulf Mobile and Ohio

Gulf Coast Rebel

Gulf Coast Special

Alton Limited

Rebel

Midnight Special

Q. Rock Island

The Rockets — Choctaw Rocket, Des Moines Rocket, Quad Cities Rocket, Rock Island Rocket, Twin Star Rocket, Golden Rocket and Rocky Mountain Rocket

Sam Houston Zephyr (CRIP side)

Zephyr Rocket (CRIP side)

Golden State (CRIP side)

R. Southern Railway (USA)

Tennessean (SOU side)

Southener

City of Memphis

Birmingham Special (SOU side)

Carolina Special

Royal Palm

Piedmont Limited

Ponce de Leon

S. Seaboard Air Line

Silver Comet

Silver Meteor

Gulf Wind

Orange Blossom Special

Man O’War

Nancy Hanks (II)

City of Miami (SAL side)

Sunset Limited (SAL side)

T. Atlantic Coast Line

Champion

Florida Special

Palmetto (ACL side)

Dixie Flagler

South Wind (ACL side)

Southland (ACL side)

[klikbets]

Info main bola - Robert Lewandowski layak dinobatkan sebagai pemain terbaik alias man of the match Elche vs Barcelona, laga pekan ke-27 Liga Spanyol 2022-2023, Minggu (2/4/2023).

Bertandang ke Estadio Manuel Martinez Valero, Blaugrana menghajar tuan rumah dengan skor telak 4-0. Elche mendapatkan kesempatan menyerang, tapi tidak berdaya menghadapi gempuran tim tamu.

Kali ini pesta empat gol Barca datang dari aksi Robert Lewandowski (20', 66'), Ansu Fati (56'), dan Ferran Torres (70'). Barca menyuguhkan performa komplet.

Kemenangan ini kian mengukuhkan posisi Barcelona di puncak klasemen sementara La Liga 2022-2023.

Aksi Lewandowski Lewandowski menyuguhkan salah satu performa terbaiknya dalam pertandingan ini. Dia membuktikan kualitasnya sebagai striker level top dunia milik Blaugrana.

Striker Polandia ini mencetak dua gol dan membuat satu assist. Artinya, Lewandowski terlibat langsung dalam tiga dari empat gol Barca.

Lewandowski juga mencatatkan total 6 percobaan tembakan. Dia pun terlibat membantu tim dengan 77% umpan sukses dan 1 tekel bersih.

Susunan pemain ELCHE (3-4-3): Edgar Badia; Helibelton Palacios, Pedro Bigas, Lautaro Blanco (65' Ezequiel Fernandez); Jose Carmona (54' Raul Guti), Omar Mascarell, Gerard Gumbau, Carlos Clerc; Tete Morente (65' Josan), Fidel, Pere Milla (76' Ezequiel Ponce).

Pelatih:

BARCELONA (4-3-3): Marc-Andre ter Stegen; Ronald Araujo (77' Pablo Torre Carral), Jules Kounde, Marcos Alonso, Jordi Alba; Sergi Roberto, Gavi (68' Franck Kessie), Eric Garcia; Robert Lewandowski, Ferran Torres, Ansu Fati (84' Aleix Garrido).

Pelatih: Xavi

[vincentdelaplage]

CINÉ CINÉMA #cineserie #cinécinéma #PHILO Merlí SYNOPSIS La série suivant la vie d'un professeur de philosophie nommé Merlí Bergeron qui tente d'enseigner à ses élèves de lycée de manière non conventionnelle. Chaque épisode de la série a pour thème et porte le nom d'un philosophe connu, le premier épisode étant par exception nommé pour les péripatéticiens. BANDE ANNONCE https://youtu.be/hQj3gBgLihA DÉTAILS Depuis 2015 / 50 min / Drame Titre original : Merlí Créée par Héctor Lozano Avec Francesc Orella, David Solans, Pere Ponce Nationalité Espagne CRITIQUE Dans la série catalane Merlí , un professeur aux méthodes atypiques vient en aide aux élèves grâce à la philosophie. Comme dans La Faute à Rousseau, qui en est l’adaptation française. C’est quoi, Merlí ? Merlí Bergeron (Francesc Orella) arrive en tant que professeur de philosophie remplaçant dans un lycée de Barcelone. Divorcé, contraint d’habiter chez sa mère, il se retrouve à enseigner dans la classe de son fils Bruno (David Solans) avec qui il est en froid. Et Merlí a des méthodes d’enseignement atypiques qui ne laissent personne indifférent : ses collègues et sa hiérarchie lui sont hostiles et les parents sont perplexes, mais ses élèves l’adorent. Au lieu des cours classiques, il les pousse à développer leur esprit critique et à travers la pensée des grands philosophes, il les aide à surmonter leurs problèmes personnels. Au lieu de suivre le programme ou les directives pédagogiques, Merlí est un enseignant passionné et provocateur qui se la joue Cercle des poètes disparus : à partir de concepts philosophiques, il discute avec les lycéens qu’il surnomme les péripatéticiens (en référence aux élèves d’Aristote), les incite à penser par eux-mêmes, à tout remettre en question y compris l’autorité, et il les pousse à appliquer les grands courants de pensée à la vie réelle pour résoudre leurs problèmes personnels. L’une des particularités de Merlí vient du titre des épisodes, portant tous le nom d’un philosophe (Platon, Machiavel, Schopenhauer, Foucault, Hannah Arendt, Guy Debord) dont la pensée sert d’épine dorsale à l’intrigue principale. Un concept comme la mort de Dieu, le libre-arbitre ou la dialect https://www.instagram.com/p/CiPdYzms2Aj/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[pensamentsisomnis]

Justícia

Sala Gran - Fins al 22/03/20

@teatrenacional

#TNC

#laculturaensfacréixer

#clubsdelectura

TeatreNacional

Josep Mª Pou

Vicky Peña

Anna Sahun

Roger Coma

Manel Barceló

Pere Ponce

Katrin Vancova

Alejandro Bordanove

Anna Ycobalzeta

Segueix-em, Follow me:

Pinterest/CinemaTheateritv

[321ocio]

Justícia de Guillem Clua al TNC

Justícia de Guillem Clua al TNC

Fa ja gairebé 10 anys vam poder gaudir de Marburg a la sala petita del TNC, una història transversal que viatjava a varis llocs del planeta, un puzle on diferents històries tenien un nexe comú que acabava confluint. Ens va encantar i encara la recordem per ser transgressora, original i innovadora. Va ser el primer crushque vam tenir amb una obra de Guillem Clua i, des d’aleshores l’hem seguit de…

[joaquimblog]

Després d’una llarga i complicada gestació, de canvis d’idioma no prevists, de nervis, i angoixes habituals en els processos de gestació creativa, de suports i ajudes diverses, de crowdfunders incondicionals i prèvies parcials a l’auditorio nacional de Madrid i a l’audotori Axa de Barcelona cloent la temporada de les quatres estacions vivaldianes 2016/2017, el Festival de Peralada 2017 va estrenar dijous a l’església del Carme, “La Straordinaria vita de Sugar Blood” la darrera òpera d’Alberto García Demestres, amb llibret de Cristina Pavarotti.

Que un festival privat aposti després de l’excel·lent WOW! estrenada l’any 2013 al claustre de l’església, per tornar a incloure en la seva programació una altra estrena absoluta d’Alberto García Demestres, mentre el Liceu com a principal equipament artístic (al menys per pressupost) de Catalunya mira cap a una altra banda (Cristina Scheppelmann directora artística del teatre va assistir a l’estrena), és quelcom ben simptomàtic de la nostra política cultural i de la poca destresa de les institucions culturals catalanes, des de la conselleria fins lògicament el Liceu, incapaç de donar acollida als compositors del país. El FIMCP (Festival Internacional de Música Castell de Peralada) posa en canvi, tot el que té al seu abast, bàsicament GANES, i va tornar a fer possible que una nova òpera veiés la llum. Bravo!

Malauradament l’òpera es va haver d’estrenar en forma de concert i sense l’orquestració desitjada, per tant donem l’oportunitat d’esmenar l’error inicial i confiem que el Liceu acabi fent pujar aquesta magnífica òpera al seu escenari i pugui dir en un futur no gaire llunyà, que va fer possible l’estrena teatral i en la versió orquestral definitiva i desitjada.

El llibret de Cristina Pavarotti sota l’idea de Demestres, és planer, quotidià, amb dosis de surrealisme embogit i d’un lirisme molt propici a ser musicat. L’òpera que originalment s’havia de cantar en anglès ha acabat sent en italià, per allò de donar més possibilitats a la seva programació internacional.

Per l’ocasió i sota la direcció del propi compositor, es va comptar amb el pianista Ricardo Estrada que va fer l’ingent tasca d’acompanyar una obra complexa. Demestres mai va en contra dels musics i cantants, mai, però també és cert que els exigeix molt i no els hi posa res fàcil. Estrada va mantenir amb brillantor tot el pes “orquestral”, malauradament inexistent, amb l’ajut dels sempre suggeridors acompanyaments tímbrics de sonoritats encisadores a càrrec de membres del propi Cor Vivaldi, i de caire a voltes inquietants a voltes misteriós, a voltes encisador, hipnòtic i irreal i embolcallants gràcies a l’exotisme sonor que ofereixen els bols tibetans, els bols de cristall, els pals de pluja altre cops decisius com en la memorable aportació en el bellíssim Stabat Mater del compositor, sempre a la recerca de la sorpresa sonora. Demestres arriba a explorar l’efecte sonor de l’explosió de les boletes d’aire del paper d’embalatge que més d’una vegada haureu fet explotar en un atac irrefrenable, compulsiu i anti estresant que provoca entre els dits aquest embalatge temptador. Tot si val en la creativitat indòmita de Demestres per aconseguir atrapar-nos en el seu món creatiu farcit de troballes innovadores sense renunciar mai al gran bagatge del passat operístic, a la melodia i al cant assequible i comprensible per arribar al públic, quelcom que tants compositors contemporanis han oblidat i motiu per el qual les òperes s’estrenen i no es tornen a representar, en un exercici d’onanisme estèril que decep i avorreix i sense cap mena de dubte l’allunya de qui hauria d’anar destinat. Com que Demestres estima molt l’òpera i coneix els secrets i les claus per enganxar al públic, els utilitza amb destresa, enginy i sapiència, i tot i no comptar amb tots els mitjans idonis per fer arribar la seva obra de la manera desitjada, és capaç d’emocionar i captivar, amb un llenguatge directa, sincer, emotiu i gens pedant o críptic, que és per on s’acostumen a agafar els compositors contemporanis incapaços de connectar amb el públic i desconeixedors del tractament vocal..

L’obra està estructurada en dos actes, sis escenes, tres videomissatges i una trucada telefònica. Aquesta mena de descripció 5.0 de l’estructura del llibret, és només una manera amb la qual Demestres i Pavarotti cerquen amb encert d’apropar-nos l’obra utilitzant els llenguatges actuals sense per això haver de prescindir de l’estructura musical clàssica, que fins i tot inclou números tancats degudament dissimulats però clarament perceptibles, com àries, duos o passatges concertants que beuen amb encert de la tradició operística italiana.

La història és senzilla, però serveix per posar sobre la taula la malaltia tan estesa de la diabetis,.que pateix el propi Demestres i que en l’òpera és Sugar, una adolescent filla d’una cantant d’òpera i un agent secret (parella tan impossible com absurda) qui ha de fer front a la malaltia.  La història dels 5 aniversaris que van dels 10 als 15 anys servirà al compositor per donar més visibilitat a una malaltia entre escenes còmiques i altres molt dramàtiques. Que el pare, interpretat per l’actor Pere Ponce, sigui un agent secret que volta pel món d’incògnita, dóna peu a introduir uns missatges en forma de vídeo i de caire més aviat còmic, mentre que la mare sigui una cantant d’òpera dóna peu a Demestres a jugar amb melodies estimades, moments estel·lars de l’òpera de tota la vida (Rigoletto, Boheme, l’exilir una altra vegada després de la divertida “El màgic Elixir” estrenada l’any 2015 a Sarrià o Il barbiere rossinià), ja sigui amagades o descaradament desenvolupades (Bella figlia de l’amore).

La música genuïna de Demestres és complexa, rica, molt inspirada i conté moments bellíssims com l’ària de la Sugar més adulta (magnífica Núria Prats) o les escenes amb la mare (duo meravellós entre Ariadna Ruiz i Sara Blanch) o la intervenció inicial de l’avi Sesto (inspiradíssim Antoni Comas, el tenor oficial de Demestres capaç de fer-ho  tot).

Hi ha un moment especialment colpidor, el Ictus Day, quan el cor a cappella (estratosfèric Cor Vivaldi) dóna vida a la traumàtica experiència viscuda pel mateix Demestres quan va patir un Ictus feliçment superat i que el va inspirar per aquest moment d’altissima intensitat musical i d’una complexitat i dificultat tècnica només a prova de formacions tan excel·lent com el Vivaldi, el veritable protagonista de l’òpera, ja sigui com part activa de la trama, com de recolzament sonor a escenes dels solistes.

Pel que fa a les interpretacions individuals cal destacar a les tres Sugar, interpretades per Lisa Campos, Ariadna Ruiz i Núria Prats, totes elles membres del Cor Vivaldi i totes tres assolint amb brillantor els diferents aniversaris, amb tractaments vocals diferenciats i exigències més extenses del que habitualment assoleixen en el cor. Són veus formades de projecció i tècnica fermes, amb possibilitats futures en el camp del cant, notables.

En els rols adults, cal saludar amb exultant alegria la consolidació de la gran Sara Blanch, en constant evolució vocal i que sense deixar de meravellar amb els portentosos sobreaguts, ja sigui en forte, com en els eteris i flotants pianissims, està ampliant el centre amb unes tonalitats més fosques altament gratificants. Per a la jove Blanch tots els meus encesos elogis per una interpretació virtuosística, sí, però també dramàticament molt intensa i treballada. BRAVA és poc.

Genial, com acostuma, l’aportació del tenor Antoni Comas, com l’avi Sesto, amb un control vocal extraordinari i uns detalls de gust, sensibilitat i musicalitat admirables. El rol és agraït i aparentment no tan extenuant com el de l’Eclipsi o Wow!

En una intervenció més curta, però també bellíssima trobem a Neus Roig, interpretant el primer noviet de Sugar, Matteo. No s’acaba d’entendre, seguint la tradició operística, que Demestres no escollís una mezzosoprano lírica, a la manera de Cherubino o Octavian, en lloc d’una soprano lírica de veu més prima que la Sugar més adulta. En qualsevol va estar esplèndida en les dolces intervencions amb les que Demestres tracta el personatge.

La mezzosoprano Mireia Pintó, interpreta a Mariuccia en el primer acte i a una infermera en el segon, amb fermesa vocal lluint un bon registre greu que donava caràcter i personalitat a les seves intervencions.

El Cor Vivaldi en el seu conjunt, així com algunes de les seves components assolint petites parts solistes, van estar a l’alçada del que s’espera d’una formació que no deixa mai de sorprendre per els nivells que pot arribar a assolir, reptes sense límits. Si bé en la primer part van mostrar alguns dubtes, potser per manca d’assaigs. En el segon i amb el absolutament impactant Ictus Day cantat des de el fons de l’església i per tant creant un efecte sonor molt dramàtic, bellíssim i quasi irreal, van assolir una cota de fascinació sonora, canora i interpretativa, sorprenent i mestrívola, en una demostració més de fa pensar que aquesta és una formació en permanent creixement i que sembla no té límits.

A la mitja part i aprofitant que el finale primo és un somni de la Sugar en 13è aniversari de Sugar, hi ha una escena onírica amb un suculent pastís/gelat sense sucre, el celler de Can Roca va oferir als assistents el pastís/gelat que Jordi Roca ha fet per l’ocasió inspirant-se en l’acció, en una acció solidari més al voltant d’aquesta òpera que tantes complicitats ha creat al seu voltant. Juntament amb una pàgina de la partitura de l’òpera mengívola, que s’incluïa en el programa de ma, van suposar dues de les sorpreses no musicals, d’una nit feliç d’estrena a l’entorn màgic del FIMCP.

L’enhorabona a tots sense exclusió. Va ser un triomf sincer i merescut i esperem retornar a aquesta òpera el dia que pugui representar-se allà on s’ha de representar sempre una òpera, a l’escenari d’un teatre.

PERALADA 2017: LA STRAORDINARIA VITA DI SUGAR BLOOD DE DEMESTRES Després d'una llarga i complicada gestació, de canvis d'idioma no prevists, de nervis, i angoixes habituals en els processos de gestació creativa, de suports i ajudes diverses, de crowdfunders incondicionals i prèvies parcials a l'auditorio nacional de Madrid i a l'audotori Axa de Barcelona cloent la temporada de les quatres estacions vivaldianes 2016/2017, el…

[israel-news]

Afrique-Israël : au Cameroun, Eran Moas, un « consultant » très spécial

« Israël Connection » (2/4). Il n’apparaît sur aucun organigramme officiel, mais au Cameroun, nul n’ignore qu’il est la pierre angulaire d’un système israélien qu’il a contribué à implanter, de la colline d’Etoudi à la marina de Kribi. Portrait d’un homme aux réseaux tentaculaires.

L’alcool coule à flots. Derrière le bar qui longe le restaurant, un professionnel des cocktails manie ses shakers avec virtuosité, attirant les regards. Quelques bouteilles d’un alcool plus fort attendent leur nouveau propriétaire dans un sceau rempli de glaçons qui ne tarderont pas à fondre. Ce soir, pour les clients privilégiés (et fortunés) du Famous, le restaurant-cabaret le plus branché de Yaoundé, la nuit camerounaise tient ses promesses. Elle a la couleur ambrée du whisky et la saveur pétillante du champagne. Au cœur du quartier Bastos, l’adresse est devenue incontournable.  Samuel Eto’o y a récemment passé la soirée avec le patron de la Fifa, Gianni Infantino. Les artistes Charlotte Dipanda et Lady Ponce s’y sont produites, comme Maître Gims ou Wes Madiko.

Au milieu des stars africaines et internationales, un homme y a également ses habitudes : Eran Moas. Le visage du conseiller du Bataillon d’intervention rapide (BIR, forces spéciales camerounaises) est bien connu des plus assidus. Le 3 novembre de cette année, il est même fort possible que l’Israélien vienne y célébrer son 45e anniversaire, entouré de ses plus proches amis. Son 23e fêté sur les terres camerounaises. Dans l’ambiance festive, l’homme de l’ombre des troupes d’élites de Paul Biya ne semble pas cultiver le secret. Il est comme chez lui. Et pour cause : c’est le cas. Décrit comme « le club des Israéliens » dans les hautes sphères de Yaoundé, le Famous est géré par la société Danaet. Son propriétaire n’est pas renseigné au registre du commerce, mais Moas en est l’un des principaux

De Kinshasa à Yaoundé

Selon plusieurs de ses fréquentations, le conseiller du BIR gère (ou a géré) la participation de la communauté israélienne au Cameroun dans de nombreuses autres sociétés, comme MegaHertz et Ringo (deux sociétés de communication), le café-restaurant l’Espresso House, ou le Safari Club, devenu depuis moins d’un an le Trust Club.

Comment a-t-il acquis ce rôle central ? Flashback. Fraîchement sorti d’un service militaire obligatoire en Israël, Eran Moas débarque au Cameroun en 1998. Il a à peine 22 ans. Technicien en communications, il est alors employé par la société Tadiran, l’un des fleurons israéliens des technologies de surveillance et de radars. À l’époque, les relations entre Yaoundé et Tel-Aviv sont déjà au beau fixe. Depuis 1984 et le coup d’État qui a failli le renverser, Paul Biya fait confiance aux Israéliens pour réformer son système sécuritaire. Il souhaite s’affranchir des Français, trop proches, selon lui, de son prédécesseur, Ahmadou Ahidjo. Son voisin congolais, Mobutu Sese Seko, lui présente un homme, Meir Meyuhas. Ce juif égyptien connaît parfaitement l’Afrique centrale. Ancien espion au service de l’armée israélienne (infiltré en Égypte dans les années 1950, il y sera arrêté et emprisonné), il fréquente déjà les cercles du pouvoir mobutiste à Kinshasa au début des années 1970. Lorsque le Zaïre rompt ses relations avec Israël à la suite de la guerre du Kippour en 1973, c’est lui qui en informe le premier l’ambassadeur de l’État hébreu en Égypte, un de ses proches. Et, en 1982, alors qu’il a contribué à la formation de la garde rapprochée du leader zaïrois, c’est encore lui qui est à la manœuvre pour favoriser le rétablissement des relations entre les deux pays, servant d’intermédiaire entre Mobutu, le Premier ministre Ariel Sharon et le ministre de la Défense Shimon Peres.

Meir Meyuhas saute sur l’occasion pour se rapprocher de Paul Biya. À Yaoundé, où il a ses habitudes à l’hôtel du Mont Febe – la suite 802 devenant son quartier général –, il fait venir son compatriote Avi Sivan. D’abord nommé attaché de défense à l’ambassade israélienne, ce dernier se retrouve rapidement chargé de réformer la garde présidentielle, jusqu’ici sous influence française. Sivan apporte son savoir-faire. Il est l’un des cofondateurs de l’une des unités les plus célèbres d’Israël, la 217. Corps d’élite – initialement composé de Druzes et formé en particulier à l’infiltration dans les zones palestiniennes –, celle-ci est surnommée « Duvdevan », cerise en hébreu, car elle est réputée être la seule à pouvoir s’enorgueillir de se trouver sur le gâteau.

Les années fastes La méthode Sivan bénéficie des atouts de Meyuhas. L’ancien espion dispose en effet de sociétés privées et d’une licence exclusive d’exportation d’équipements militaires délivrée par le ministère israélien de la Défense pour services rendus. Affaibli par la première guerre du Liban de 1982, Tel-Aviv a lancé une privatisation de son secteur de défense et favorise à tout va la création d’entreprises d’armement à la tête desquelles elle place des anciens de Tsahal, son armée. En d’autres termes, l’époque est florissante pour qui souhaite se lancer dans les affaires sécuritaires, notamment en Afrique centrale. Après la garde présidentielle, le colonel Avi Sivan s’attaque à la formation du Bataillon léger d’infanterie, qui deviendra par la suite le Bataillon d’intervention rapide (BIR).

Des primates et des entreprises

L’Israélien apprend rapidement le français, épouse une Camerounaise, Lucie, et trouve sa place au cœur de l’Afrique centrale, dans les collines de Yaoundé. Impliqué, selon un proche, « dans la vie sociale et associative camerounaise », il finance notamment Ape Action Africa (AAA, ONG fondée par Avi Sivan en 1996), où travaille l’un de ses anciens proches camarades de service militaire, Ofir Drori. À ses interlocuteurs, Moas ne manque d’ailleurs pas de montrer des clichés d’un chimpanzé recueilli dans le parc de la Mefou (Centre) et baptisé Eran en son honneur. Il possède en outre au moins trois ou quatre villas à Yaoundé, ainsi qu’une autre à Douala, sans compter les résidences de luxe qu’il a pu acquérir aux États-Unis, notamment dans la région de Los Angeles.

À LIRE Cameroun : Paul Biya sous protection israélienne S’il rencontre plusieurs fois par an le chef de l’État, c’est en revanche un autre Israélien, le général de brigade Baruch Mena, qui est chargé des questions militaires liées au BIR. Selon plusieurs sources, Moas garde en revanche la main sur les aspects économiques, comme les contrats de fourniture en équipements, et sur la relation stratégique avec le secrétariat général de la présidence, occupé depuis 2011 par Ferdinand Ngoh Ngoh. Les deux hommes – et leurs épouses – se connaissent très bien. Depuis des années, ils ont pris l’habitude de voyager ensemble et de se retrouver à Kribi, où Moas a conservé l’ancien bateau d’Avi Sivan, un puissant quatre moteurs idéal pour la pêche au large. De quoi discutent le décisionnaire de la présidence et l’entreprenant Israélien sur les flots de l’Atlantique ?

Selon des documents en possession de Jeune Afrique, deux entreprises liées à Eran Moas, les dénommées PortSec SA (enregistrée au Panama) et Tandyl Developement, ont bénéficié ces dernières années d’actes signés ou initiés par le secrétariat général de Ferdinand Ngoh Ngoh, en l’occurrence un décret d’expropriation forcée dans le cadre d’un projet immobilier à Yaoundé, et un contrat de sécurisation passé de gré à gré pour le port autonome de Douala. Contacté par nos soins le 6 octobre, Eran Moas n’a pas souhaité répondre à l’auteur de ces lignes. Son nom ne figurant sur aucun organigramme du BIR, il se présente aujourd’hui auprès de certains de ses interlocuteurs les moins informés comme un « consultant » et un « entrepreneur indépendant ». Une vérité bien incomplète.

[movienized-com]

El favor (2023)

El favor (2023) #JuanaMacias #InmaCuesta #SaraSalamo #AlfonsoBassave #DiegoMartín #GonzalodeCastro Mehr auf:

Jahr: 2023 (November) Genre: Comedy Regie: Juana Macías Hauptrollen: Inma Cuesta, Sara Sálamo, Alfonso Bassave, Diego Martín, Gonzalo de Castro, Pere Ponce, Isabel Ordaz, Luisa Gavasa, Alba Ribó, Betsy Túrnez, Iván Renedo, Miguel Herrera, Alba de la Fuente … Filmbeschreibung: Die Gallardos sind eine reiche und angesehene Familie, die ihren Sommer in einem Landhaus verbringt, um das sich��

[letscarlos98-blog]

“A vivir que son dos días”

La Cadena Ser (96.9 FM) es una cadena de radio española, generalista y de ámbito nacional. Es la emisora pionera del país y la que cuenta con más oyentes según las últimas oleadas del EGM. El programa sobre el que vengo a hablar hoy se emite en esta emisora, y se llama “A vivir que son dos días”, un programa dirigido y presentado por Javier de Pino que se emite los sábados y domingos de 8:00h a 12:00h.

Portada del programa. Javier de Pino

El programa que he escuchado concretamente es el perteneciente al día 13/10/2018 cuyo podcast está dividido en cuatro tramos de una hora cada uno, al final de la publicación estarán disponibles los enlaces a cada uno de ellos. Es un programa muy variado, con gran cantidad de diferentes secciones unas más entretenidas que otras y siempre acompañado de buena presencia musical. Cada programa cuenta, a parte de las distintas secciones, con varios boletines informativos que se suceden a cada hora en punto y entre medias de los distintos tramos horarios, así como algún parte meteorológico y cuñas de publicidad que, a mi parecer, son excesivas.

Comienza con un tema musical, concretamente “Snow (Hey oh)” de los Red Hot Chili Peppers lo cual ya te invita a quedarte para ver como comienza el programa tras la canción. En este primer tramo que ocupa la primera hora de programa, a parte de la sección informativa se dan una serie de noticias de actualidad que son emitidas con pausas musicales de temas muy interesantes lo cual valoro positivamente, pues se hace mas ameno y no tan pesado como una tira de noticias sin fin. Dentro de esta sección destaco la entrevista que mantiene Javier con una ciudadana afectada por la noticia mediante la cual se transmite la realidad desde un punto de vista más cercano. Aquí debajo dejo el enlace al audio correspondiente:

Entrevista a Viviana: “Mis hijos han llegado a comprender que no tienen derecho a muchas cosas”.

De los demás tramos del programa me gustaría destacar una sección referida a la música actual con gran sucesión de referencias a los temas relacionados a lo que se va comentando y la relación que tienen algunos de estas canciones con algunas noticias de la actualidad. Y también me ha parecido muy interesante la tertulia de humoristas gráficos y la tertulia de cómicos que tiene lugar en la última hora del programa y participan humoristas como Antonio Castelo, Jorge Ponce, Pere Aznar…, que a parte de tratar los temas políticos más recientes desde el punto de vista más humorístico, hacen una entrevista a una persona famosa, que en el caso de hoy, se trataba de Pedro Piqueras.

Entrevista a Pedro Piqueras: “Pedro Piqueras es un tío normal”

Si tengo que hacer una pequeña valoración negativa sería sobre la cantidad de cuñas publicitarias que resultan pesadas y hacen la escucha menos llevadera.

Escucha aquí el programa (13/10/2018):

1º Tramo de 08:00 a 09:00h 2º Tramo de 09:00 a 10:00h 3º Tramo de 10:00 a 11:00h 4º Tramo de 11:00 a 12:00h

[usuallywisestarlight]

EL SUSTITUTO

LA MALDAD SE DISFRAZA Año: 2021 País: España Dirección: Óscar Aibar Guion: Óscar Aibar, María Luisa Calderón Fotografía: Álex de Pablo Reparto Ricardo Gómez, Vicky Luengo, Pere Ponce, Pol López, Joaquín Climent, Nuria Herrero, Bruna Cusí, Susi Sánchez, Guillermo Montesinos, Pep Cortés Género:  Drama | Basado en hechos reales. Nazismo. Años 80 Sinopsis Año 1982. Un joven policía curtido…

[cinelandia]

Tráiler de “El sustituto” (2021), de Óscar Aibar. Año 1982. Un joven policía curtido en los barrios más duros de Madrid acepta un destino en un pueblo de mar con la esperanza de curar a su hija y, de paso, ganar algo de tranquilidad. Una vez allí, se ve envuelto en la investigación del extraño asesinato del inspector al que ha de sustituir. Las pesquisas le llevarán hasta un hotel playero donde una comunidad de ancianos nazis, reclamados por muchos países por crímenes contra la humanidad, vive un retiro paradisíaco y feliz. Con Ricardo Gómez, Vicky Luengo y Pere Ponce. ESTRENO: 29 OCTUBRE 2021.

[lauphney]

Sarah Miles / Isabel Ávila Katharine Hepburn / Parker Posey Laura San Giacomo / Vittoria Puccini Johnny Depp / Skeet Ulrich Romola Garai / Mackenzie Davis Anthony Perkins / George Hamilton Anna Kendrick / Kate Mara Pere Ponce / Adrian Lukis Zac Hanson / Javier Hernanz Tom Savini / Thom Rivera