#Matarranya

[unofficial-aragon]

The Matarranya river as it passed through Vall-de-roures today.

via meteo_aragon on X (Twitter)

[useless-catalanfacts]

Hortereta de l’hort (“lunchbox from the vegetable patch”), one of the most typical dishes from the Matarranya area (la Franja).

The dish is consists of rice, bacon, ham, onions, broad beans, peppers, pumpkin, potatoes, tomato, chards, land snails and squash blossoms, cooked with olive oil, salt, garlic and saffron.

Photo by La Fresneda.

[ernestdescalsartwok]

PEÑARROYA DE TASTAVINS-PINTURA-ARTE-MATARRAÑA-MAESTRAZGO-PUEBLOS-TERUEL-BALCONES-DETALLES-CUADROS-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: PEÑARROYA DE TASTAVINS-PINTURA-ARTE-MATARRAÑA-MAESTRAZGO-PUEBLOS-TERUEL-BALCONES-DETALLES-CUADROS-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Detalles de los cuadros pintados en los pueblos de Teruel, Aragón, España, balcones entre la luz y las sombras en el pueblo de PEÑARROYA DE TASTAVINS, las tranquilas comarcas del MATARRAÑA y el MAESTRAZGO siempre me han surtido de inspiración para pintar sus paisajes, costumbres y arquitectura. Detalle de una pintura del artista pintor Ernest Descals con oleos sobre lienzo de gran tamaño.

[3innomadland]

Lo Matarranya 27/04-01/05/2024

Valdrerrobres, Cretas, Beseit, Miravet

[laieennon]

El camí dels xiprers.

El camino de los cipreses.

[dietariil-lustrat]

Dibuix: Salt.

[julscincuenta]

#valderrobres #valderrobles #matarranya #amigos #fceh (en Valderrobres)

[caminomeva]

--- MASMUTEJAR DES DEL MATARRANYISME MÉS RIGORISTA ---

Avui  s’ha aixecat un dia asolellat i au! Cap a la serra! He arribat a Pena-Roja de Tastavins a mig matí i tal i com deien els cànons he començat la caminada des de la plaça major. Des d’allà sortint del poble un caminet molt «cuqui» em conduïa cap a la meva meta; les Roques del Masmut. L’alegria de caminar per un corriol però s’ha acabat aviat i de sobte, a la bassa de Sant Miquel, m’he trobat arrossegant els peus per una pista de la mida de l’AP7. Caminar per pistes és avorrit, si fa sol et cous perquè els arbres no poden aixoplugar-te prou, si son pistes modernes son rectes i les pujades son tedioses. Llàstima de corriols perduts i de camins de carro arrasats. L’autopista m’ha dut fins els peus de les roques del Masmut mentre de tant en tant algun vehicle SUV passava pel meu costat i em deixava empolsegada.

Quan he arribat als peus de les roques no m’ho he pensat dues vegades i he anat cap amunt decidida. Pim, pam, pim,pam.... cansant-me com només jo se fer-ho he aconseguit posar els peus a les primeres estribacions de roca i allà les coses s’han complicat. Hi ha un petit diedre que te un pas un pèl aeri i que probablement per a la gent que escala sigui 1er (escala Welzembach) però jo he decidit que era un 2C+ i m’he cagat a sobre. He temptejat el pas però em feia por. Sembla mentida que 3 anys enrere estigués escalant vies mitjanetes a Montserrat. El meu cervell perd molt ràpid la seva seguretat quan el cos no grimpa.

No és vertigen. Es tracta d’uns éssers interns que hi ha al cap que quan t’apropes a un lloc on hi ha barranc i caiguda et diuen que estàs fent la gilipolles i llavors tot el cos se sent indisposat.  Ja ho he viscut diferents vegades; si vols fer callar a aquests éssers has de fer la gilipolles molt sovint i entrenar-te molt en gilipollisme, llavors els petits éssers arriben a la conclusió de que «ets» gilipolles, s’abracen, ploren, es donen el condol, es ressignen i et deixen fer. Bé, els éssers avui no m’han deixat fer i jo he baixat derrotada dient-me a mi mateixa coses com ja tornaràs, és millor ser prudent, total ni que estiguessis fent el K2, bla bla bla...

Com a càstig per la meva manca de compromís masmutejador (per cert he inventat el verb «masmutejar») he decidit seguir el camí que dona la volta a les roques, així com qui les festeja. Llavors he pensat que el meu matarranyisme (també he inventat aquesta paraula) excessivament rigorista em conduïa a masmutejar, i he fet via pel corriol amb el consol de que al menys era un corriol i no una pista.

La volta a les roques del Masmut és una excursió molt coneguda i ben indicada, i si algun dia aneu al Matarranya, potser us serveixi una petita part molt petitona del que us explico. El corriol és bonic durant una estona, que és la que et permet veure les roques des d’una vista molt espectacular, el que passa es que te tendència a fugir cap al sudest, i arriba un moment que comences a ratllar-te. A mi em recordava algun camí d’aquests que donen la volta a un pantà; mantenen una alçada i voregen tota la vall fins a la desesperació. Quan he arribat al final d’aquesta gran giragonsa i he topat amb el riu estava una mica ofuscada. Quina mena de masmuteig es suposa que estic fent que ja no veig ni les roques masmútiques de marres?

Per més inri el riu era sec. Confesso que venia amb una idea idíl·lica de la caminada; corriolets, raconets frescals, alguna fonteta, molt wildflo, algun torrent i algun gorg petit... ha,ha,ha,ha!! Llavors m’esperava un altra pista, no tan enorme com la primera que us explicava, però més llarga... Au! A arrossegar peus uns quants kilòmetres de pista en pujadeta. Mirava si al menys al riu hi havia algun gorg i és veritat que conforme anava cap al nord al torrent dels Prats apareixia algun toll embardissat, però no era capaç de reunir forces per banyar-me. Mentre anava cap al nord tornava a recuperar el significat de masmutejar i de tant en tant veia les imponents roques des de perspectives diferents. 

Bé, no se que dir-vos més. Només que he tornat a arribar a la bassa de Sant Miquel una mica cansadota de passejar els peus per un tros de camí farcit de còdols rodons de la mida de cebes i quan estava allà he vist una font i he pensat que era un detall que haguera aquella font allà. He pitjat l’aixeta i res. Ha,ha,ha,ha.... que imbècila sóc, si ja es veia que no havia cap humitat sota l’aixeta. És una broma municipal o diputacional o alguna cosa així; fonts que no serveixen per a res per a caminants que masmutegen imbuides per un matarranyisme profund i radical.

[llortfiguerola]

Pintant els indrets amb l’aigua del #matarranya / #sketchbook (at Piscina Natural De Beceite) https://www.instagram.com/p/CSPjzvEDX6A/?utm_medium=tumblr

[unofficial-aragon]

Calaceit, Matarranya, Teruel

via elcorraldeavelina on instagram

[useless-catalanfacts]

La qüestió de pel·lícules catalanòfobes té més trascendència que no pas ens pensem. A més de reforçar i expandir estereotips discriminatoris a qui ja els té internalitzats (conscientment o inconscientment), també els exporten a altres parts del món.

Fa uns quants anys, parlant amb l'admin que portava el blog de useless-venezuelafacts, em va explicar (tot entre jijis jajas) coses horribles que el seu pare deia sobre els catalans, que a l'admin li semblaven molt gracioses al no ser conscient de com això estava lligat a estereotips i la discriminació que patim. A mi em va sorprendre molt que un veneçolà-nordamericà tingués tants prejudicis i una actitud tan discriminatòria (per no dir directament etnocida) —de fet, normalment ja em sorprèn una mica quan la gent de tan lluny sap que existim els catalans, però que l'únic que sàpiguen sobre la nostra existència és que som tots males persones, que sempre enganyem i robem i que s'ha d'anar amb compte si es troben amb un de nosaltres, que som súper tancats i tractarem malament a tothom que parli castellà (sense més informació sobre el context de discriminació lingüística i la persecució que ha patit el català) i que som uns pesats que ens creiem millors que ningú, doncs bé, diguem que sorprèn més. Preguntant com és que sap aquestes coses, la resposta va ser que el seu pare havia sabut de l'existència dels catalans perquè havia mirat la pel·lícula Ocho apellidos catalanes a Netflix. I d'aquí, a fer acudits de catalans que havia tret d'Internet amb els seus amics que també havien mirat la pel·lícula.

Ara, el mateix creador de Ocho apellidos vascos i Ocho apellidos catalanes ha estrenat una nova pel·lícula seguint la seva lògica habitual de burlar-se de les minories nacionals. Aquest cop, la pel·lícula passa al Matarranya (a la Franja de Ponent), una de les comarques més fortament catalanoparlants dels Països Catalans, però que la pel·lícula fa veure que parla únicament castellà. A la pel·lícula hi van sortint com a gag recurrent grups de catalans que van a robar-los aigua i obres d'art (per si no era prou amb l'estereotip de lladres, sumem-hi referències estúpides al trauma de Sixena), i els protagonistes fins i tot insulten als catalans a crits, cosa que sembla que ha de ser divertida.

Més del mateix. Siusplau, que algú li tregui ja el finançament a aquest home.

[ernestdescalsartwok]

TOURISTS IN CALACEITE-SIX PERSONS-WALKING-ARCH-LIGHT-ENTERING-ANOTHER DIMENSION-ERNEST DESCALS-ARTIST-PAINTER- por Ernest Descals Por Flickr: TOURISTS IN CALACEITE-SIX PERSONS-WALKING-ARCH-LIGHT-ENTERING-ANOTHER DIMENSION-ERNEST DESCALS-ARTIST-PAINTER- Between the ancient walls of the town of CALACEITE we find the PORTAL DE ORTA, one person, two people, three people, four people, five people, all are tourists walking down the street and heading towards the light of the arch, we know that it is a door to Other Dimensions, I love these details of the paintings that deal with the towns of the MATARRANYA region in deep and mysterious Spain. Fragment of a painting by the artist painter Ernest Descals with suggestions in the landscapes. Entre las antiguas murallas del pueblo de CALACEITE encontramos el PORTAL DE ORTA, una persona, dos personas, tres personas,cuatro personas, cinco personas, todos son turistas que andan por la calle y se dirigen hacia la luz del arco, sabemos que es una puerta a Otras Dimensiones, me encantan estos detalles de las pinturas que tratan sobre los pueblos de la comarca del MATARRANYA en la España profunda y misteriosa. Fragmento de una pintura del artista pintor Ernest Descals con sugerencias en los paisajes.

[joanotbellver]

701-5002 - Vall-de-roures XVII BI by Joanot Via Flickr: Vall-de-roures (La Franja) Països Catalans ////

[albapoisonivy]

Campito bueno #country #countryside #nature #naturelovers #instanature #landscape #campo #campito #naturaleza #matarranya #matarranya #girl #longhair #tree #wood #sky #portait (en Monroyo, Spain)

[mesaparaocho]

🍷 En el primer maridaje, Stephano y Ale de @garagebarbcn nos ofrecen un Blanco espumoso 100% Macabeu de @siferwines: Goretti 2018 🥂 . Me pareció buenísimo y perfecto para maridarlo con la sardina ahumada del primer plato del menú #degustación Este espumoso de origen catalán, se ha elaborado siguiendo el método tradicional. Realizado mediante mosto congelado de la misma añada, notas de frutos secos típico de la macabeu con una burbuja fina y persistente. De origen catalán, Sifer Wines defiende que su viticultura es respetuosa con el entorno natural donde se encuentran los viñedos. Su vinificación sencilla y limpia permitiendo producir vinos agradables que expresan la singularidad de la tierra y ayudan a una digestión saludable. @marvilaplanaestrada #mesaparaocho #garagebarbcn #matarranya #naturalwines #vinosnaturales #maridaje #vinosespumosos #siferwines #vinsnaturals #goreti #winemaker #vellaterrawinefair #matarraña #vinonaturale #winemaking #winelover #nothingadded #naturalwine #biowine #naturalwine #rawwine #sparklingwine #macabeu @vellaterrawinefair (en Garage Bar) https://www.instagram.com/p/CL6fgCahyh6/?igshid=1ejd68p2tdr8f

[serretllibres]

HOY! Domingo 20 de mayo #que EstherPuyo firmará #libros de su #novela #Untiempouncafé @caligramaeditorial @penguinrandomhouse en #llibreriaserret #valderrobres #matarranya #igersteruel #igersaragon (at Llibreria Serret)