#Vall-de-roures

[useless-catalanfacts]

Poppies in the fields in Vall-de-roures, la Franja.

Photo by Visita Els Ports.

[unofficial-aragon]

The Matarranya river as it passed through Vall-de-roures today.

via meteo_aragon on X (Twitter)

[agernext]

El lloc

La finca escollida com a espai model per desenvolupar el nostre projecte de reactivació de finques rústiques abandonades està situada al terme municipal d'Àger, a la província de Lleida. Es tracta d'una finca de 17 hectàrees, 12 de les quals avui estan ocupades per bosc d'alzines, mentre que la resta són camps oberts. Es troba a una alçada mitjana de 750 metres sobre el nivell del mar i està orientada a nord, cosa que li confereix més dificultats encara de cara a la seva reactivació. Per afegir més graus de dificultat, l'índex pluviomètric en aquesta zona és de només 400 mm/any, una de les més seques de Catalunya, cosa que encara fa més difícil el plantejament de segons quins cultius.

De fet, la selecció de la finca havia d'anar d'acord amb la plasmació d'aquestes i moltes altres dificultats, i el nostre objectiu és poder demostrar que si la reactivació d'aquesta finca és possible, pràcticament també ho és per a qualsevol altra finca rústica abandonada del nostre país, sempre que es facin les coses de manera determinada.

A l'hora de prendre possessió de la finca, aquesta no gaudia de cap servei ni facilitat d'accés. A la zona mitjana està travessada per una pista forestal que comunica la carretera amb el poble d'Àger, però més enllà d'aquesta, l'accés amb vehicle a la resta de la finca era impossible.

A dia d'avui, el bosc d'alzines i roures que pobla bona part de la finca encara és jove. No en va fa 50 anys on avui hi ha bosc, abans hi havia camps de cereal.

Tot i tractar-se, doncs, d'una finca difícil, podem compartir que compleix unes condicions paisatgístiques esplèndides. Des de pràcticament qualsevol punt de la finca es poden apreciar les vistes sobre la cara sud del Serra del Montsec, els primers contraforts del Pirineu Leridano. D'altra banda, la vall d'Àger presenta múltiples atraccions naturals com el congost de Mont-rebei, el Parc Astronòmic d'Observació de l'Univers o el congost de Terradets, meca mundial de l'escalada.

[mrfoxtalbot]

Casas abandonadas de La Vall de les Alcusses

Desde el Celler del Roure.

[alexcad7]

Iglesia Gótica de Santa María. Valderrobres / Vall de Roures (Teruel). Feb 23. https://www.instagram.com/p/CoxRybhNcIj/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[joanotbellver]

701-5002 - Vall-de-roures XVII BI by Joanot Via Flickr: Vall-de-roures (La Franja) Països Catalans ////

[kanalfanal]

Valderrobres Vall-de-Roures El Matarranya Aragón

[unpensadoranonimo]

Opiniones sobre política española (2/5/2021)

5-M: Apuntes para el día después - Graciano Palomo

Aquellas voces, estos ecos - Graciano Palomo

Ayuso y el hablar sin ofender - Javier Caraballo

Carta abierta a mi excompañero y amigo Edmundo Bal - Marcos De Quinto

Ciudadanos: mejor aleluya que réquiem - Antonio Casado

Ciudadanos regresa a Wichita - Jorge Sáinz

Del 'mena' de Vox a la 'desaparición' de Iglesias: la batalla de los carteles del 4-M - Giulio Maria Piantadosi

Edmundo Bal y lo que sabe el elefante - Luis Algorri

El misterioso suicidio político de Ángel Gabilondo - Pablo Pombo

El sobre - Luis Algorri

Gabilondo, el candidato atado a un mástil - Karina Sainz Borgo

Iglesias, el sainete del candidato ridículo - José Alejandro Vara

Iglesias volvió a Vallecas: una discoteca 'antifa' y demasiados poemas - Ángeles Caballero

Isabel Díaz Ayuso, el triunfo de la nada - Jose Antonio Pareja

Izquierda y libertades - Roger Senserrich

Jesús Cintora y por qué la crispación debería perder estas elecciones - Rubén Arranz

Joaquín Leguina: "Iván Redondo ha machacado a Ángel Gabilondo" - Gonzalo Araluce

La carnaza de la campaña - Cristina Casabón

La pasarela Cibeles - Gregorio Morán

La polarización del 4-M se cuela en el Dos de Mayo entre acusaciones de propagandismo - Paloma Esteban e Iván Gil

La psicosis postal en la campaña del 4-M - Rubén Amón

La táctica de irse - Luis Arroyo

La TV de Roures y Pablo Iglesias - Miquel Giménez

La venganza de Albert Rivera contra Sánchez e Iglesias - Estefania Molina

Libertad - Juan Manuel López Zafra

Madrid: Dictadura o Libertad - Miquel Giménez

Madrid y el apocalipsis - Raúl Rodríguez Vega

Madrid y el cambio de ciclo - Vicente Vallés

No entierren a Iván (todavía) - Graciano Palomo

No solo el 'efecto Mónica García': el 4-M mide el alcance de la estrategia de Errejón - Javier Bocanegra

Pablo Iglesias quiere ser Ana Rosa (y con Roures empezó todo) - Alberto Pérez Giménez

Pornofascismos - Fernando Sánchez Alonso

Si esto no ha movilizado a la gente, ¿qué más hace falta? - Fernando Berlín

'Spoilers', el piloto de cine y política que Iglesias quiere lanzar en su nueva etapa en TV - Luca Costantini

Valls logra activar una mesa de diálogo entre Colau y los empresarios catalanes - Laura Fàbregas

[just-friends-ithil]

Tótems

Texto escrito en 1999, con 12 años. 20 años después, sigo teniendo una imagen parecida cuando me refugio a mi espacio interior, lugar que todos tenemos dentro al que podemos acudir para sentirnos seguros, calmados, recuperar fuerzas, descansar, reunir piezas, sentirnos.

Quan vaig sortir d’aquella petita casa de fusta perduda enmig de la vall, una ventada d’aire fresc i pur de les muntanyes em va fregar la cara. Llavors, un soroll agut i familiar em va fer tombar-me cap a la dreta. Era una petita esquirol amb el pèl vermell. Per la taca fosca que tenia entre les dues orelles i per la cua llarga amb la punta blanca, estava segura de que era la Merly. Ella va començar a donar saltirons i a córrer al voltant meu; fins que vaig agafar una pedra petita i molt llisa, i la vaig llançar al bosc. A aquell bosc tan gran i frondós, ple de pins i alzines, d’oms i roures, d’avets i cedres, i de molts altres arbres que ningú es pot imaginar. A aquell bosc amb tants ocells de colors vius, amb tants animals simpàtics, grans o petits... però també amb animals perillosos, i arbres molt grans i amenaçadors a les zones més internes, interiors.

La petita esquirol, va anar a buscar la pedra i me la va retornar. Jo em disposava a llançar-la una altra vegada, però aquella petita bola de pèl vermell, va fer uns gestos molt estranys, com si volgués que jo l’acompanyés cap al bosc. Jo s’ho vaig preguntar i ella em va dir que sí amb el seu petit cap. Vaig caminar darrere l’animal, entre els bonics arbres que hi havia, fins que vem arribar a la clariana del bosc, per on mai havia passat, i per on mai hauria anat sinó fos per la Merly. Tenia el cor com una llentilla (estava molt espantada), però em vaig internar en aquell exèrcit d’arbres. El terra cada vegada es feia més accidentat i no parava de pujar i pujar; ple de roques, de matolls d’argeloga i d’espins rabassuts i durs, amb una molsa profunda eriçada d’espines, entre uns arbres “malèfics”.

En arribar a l’altre costat de la muntanya, abans de creuar les últimes fileres d’arbres negres, la Merly em va fer veure, tot tancant i obrint els seus petits ulls marrons, que volia que jo també tanqués els meus. Jo li vaig fer cas i ella em va conduir per una zona més plana que les altres, on no hi havia cap pedra, ni cap matoll o espí sota els meus peus.

A la fi, em va dir que obrís els ulls i em vaig quedar bocabadada, el paisatge que veia era meravellós: un gran llac amb aigües clares, cristal·lines i profundes, una vall verda, plena de flors blaves, vermelles, grogues i violetes, amb uns arbres d’or que desprenien una olor deliciosa, una muntanya que s’aixecava majestuosa i bonica... els ocells que cantaven dolces cançons, els animals que jugaven...

Em vaig quedar observant aquella meravella de paisatge, fins que la Merly em va portar uns fruits rodons i vermells. Sense preguntar-me què eren, me’ls vaig ficar a la boca i vaig trobar que eren deliciosos. Més bons que qualsevol fruit que abans havia menjat; tenien un gust dolç com la mel, eren tendres i sucosos. Vaig anar cap aquells arbres d’or que desprenien aquella olor, i d’on podia agafar aquests fruits. Així, envoltada d’una fragància indescriptible de les flors d’aquell arbre i menjant aquells fruits, van passar les hores. Em semblava que era el paradís, disfrutant i aïllada de tot el que passava al món.

A la fi, quan no podia menjar més d’aquells fruits tan bonics i vermells, vaig beure de l’aigua clara d’un rierol que anava a parar al gran mirall on es reflectia aquell inmens mar blau fosc amb les perles blanques i brillants, que la Merly i jo deixàvem darrere la nostra esquena.

[newsupdate12]

News 2588

https://all-andorra.com/albarracin/https://all-andorra.com/castle-of-santa-croche/https://all-andorra.com/mora-de-rubielos/https://all-andorra.com/rubielos-de-mora/https://all-andorra.com/puertomingalvo/https://all-andorra.com/linares-de-mora/https://all-andorra.com/teruel/https://all-andorra.com/villarroya-de-los-pinares/https://all-andorra.com/cantavieja/https://all-andorra.com/mirambel/https://all-andorra.com/forcall/https://all-andorra.com/vall-de-roures/https://all-andorra.com/cretas/https://all-andorra.com/calaceite/https://all-andorra.com/alcaniz/https://all-andorra.com/caspe/https://all-andorra.com/roda-de-isabena/https://all-andorra.com/graus/https://all-andorra.com/abizanda/https://all-andorra.com/ainsa/https://all-andorra.com/alquezar/https://all-andorra.com/huesca/https://all-andorra.com/calatayud/https://all-andorra.com/alhama-de-aragon/https://all-andorra.com/tarazona/https://all-andorra.com/saragossa/https://all-andorra.com/fuendetodos/https://all-andorra.com/anento/https://all-andorra.com/daroca/https://all-andorra.com/molina-de-aragon/https://all-andorra.com/madrid/https://all-andorra.com/nuevo-baztan/https://all-andorra.com/alcala-de-henares/https://all-andorra.com/chinchon/https://all-andorra.com/aranjuez/https://all-andorra.com/merida/https://all-andorra.com/badajoz/https://all-andorra.com/almonaster-la-real/https://all-andorra.com/olivenza/https://all-andorra.com/higuera-de-vargas/https://all-andorra.com/fregenal-de-la-sierra/https://all-andorra.com/zafra/https://all-andorra.com/caceres/https://all-andorra.com/trujillo/https://all-andorra.com/valencia-de-alcantara/https://all-andorra.com/alburquerque/https://all-andorra.com/medellin/https://all-andorra.com/guadalupe/https://all-andorra.com/valverde-de-la-vera/https://all-andorra.com/plasencia/https://all-andorra.com/coria/https://all-andorra.com/alcantara/https://all-andorra.com/san-martin-de-trevejo/https://all-andorra.com/robledillo-de-gata/https://all-andorra.com/cerezo/https://all-andorra.com/hervas/https://all-andorra.com/almagro/https://all-andorra.com/valdepenas/https://all-andorra.com/villanueva-de-los-infantes/https://all-andorra.com/ciudad-real/https://all-andorra.com/illescas/https://all-andorra.com/ocana/https://all-andorra.com/tembleque/https://all-andorra.com/consuegra/https://all-andorra.com/campo-de-criptana/https://all-andorra.com/alcazar-de-san-juan/https://all-andorra.com/segura-de-la-sierra/https://all-andorra.com/toledo/https://all-andorra.com/talavera-de-la-reina/https://all-andorra.com/oropesa/https://all-andorra.com/la-puebla-de-montalban/https://all-andorra.com/el-toboso/https://all-andorra.com/belmonte/https://all-andorra.com/alarcon/https://all-andorra.com/albacete/https://all-andorra.com/almansa/https://all-andorra.com/alcala-del-jucar/https://all-andorra.com/chinchilla-de-montearagon/https://all-andorra.com/alcaraz/https://all-andorra.com/cuenca/https://all-andorra.com/ucles/https://all-andorra.com/tarancon/https://all-andorra.com/guadalajara/https://all-andorra.com/pastrana/https://all-andorra.com/almonacid-de-zorita/https://all-andorra.com/brihuega/https://all-andorra.com/cifuentes/https://all-andorra.com/escalona/https://all-andorra.com/siguenza/https://all-andorra.com/atienza/https://all-andorra.com/hita/https://all-andorra.com/valverde-de-los-arroyos/https://all-andorra.com/morella/https://all-andorra.com/culla/https://all-andorra.com/guadalest/https://all-andorra.com/murcia-city/

[unofficial-aragon]

Vall-de-Roures, Matarranya, Teruel

by Deep Ellum Travel

[peruexplorex]

#valderoures #aragón #travel #travelphotography #landscapephoto #town #испания #путешествие #фотодень #фотодня (at Vall-De-Roures) https://www.instagram.com/p/CWIhYPZLwCB/?utm_medium=tumblr

[joanotbellver]

763 - Vall-de-roures (La Franja) by Joanot Bellver Via Flickr: Vall-de-roures (La Franja) Països Catalans ////

[tastatast]

Ca l’Enric

Què té la llum de l’hivern de La Vall de Bianya que ens atreu tant?

L’acolliment de Ca l’Enric és excepcional, la calidesa que transmeten els germans Juncà, des de la rebuda fins al comiat, és personal i única. I, visita rere visita, anem descobrint matisos que ens captiven cada vegada més. De fet, els seus àpats ja comencen de manera destacable amb uns apertius tebis i agradables com el “gratinat de macarrons amb formatge Mas Farró”, el “niguiri de bosc”, el “brioix planxat i farcit de formatge del Tossol de Xauxa i tòfona” i el “caldo de verdures i pollastre infusionat amb fusta de roure”. Són molts, variats, calents, complexes i et situen a la comarca. I pel mig, en Joan, que aporta aquest punt de mag trapella a la sala, donant-nos a conèixer grans vins i aportant positivisme.

Motivats per l’excepcional domini de la becada que sempre han demostrat, tant en la selecció de l’au com en el faisandatge i els punts de cocció impecables de cada una de les parts, vam voler repetir clàssics de la casa com l’amable “royal de salmís de becada i tòfona”, l’extraordinària “sopa de becada amb tòfona” i el gustós “arròs de becada amb tòfona”. Tots tres, plats tant bons que no ens cansaríem de repetir-los, plats que perduren.

Entremig d’aquests plats, vam voler tastar la “col cuita sencera 12h amb perdiu roja escabetxada” acompanyada d’una salsa deliciosa i el “roger de roca a la brasa amb canapè del seu salmís” d’una magnífica intensitat marina.

A continuació, vam fer dos plats de caça, un de ploma (la becada) i l’altre de pèl (la llebre). Dos plats que, al llarg de la història de la cuina, s’han elaborat de mil maneres diferents i que vam voler comparar a la manera de la Isabel i a la manera d’en Jordi. 

Pel que fa a la becada, per una banda, la versió clàssica, la de la Isabel, amb 5 dies de maduració i on brillava tant la torrada amb salmís com la salsa per complexitat gustativa i on també destacava la textura del pit. Per altra banda, la versió moderna, la d’en Jordi, amb 7 dies de maduració, va ser aromàticament més dolça (amb notes de cacau i coco), la cuixa era més tendra i el pit, més intens i fins i tot iodat.

Pel que fa a la llebre à la royale, la versió d’en Jordi, amb compota de roser salvatge i patata amb tòfona, venia a ser una Perigourdine. En canvi, la versió de la Isabel, era la clàssica de la casa, una adaptació de la Poitevine o del Senador Couteaux. La primera, de textura compacta però de gust més subtil, delicada i elegant; la segona, de textura desfilada i més amable però de gust i aroma més rústica, una explosió de potència i intensitat. 

Un joc didàctic en el bon sentit, estimulant, aportant contingut i coneixement de la manera més hedonística, sense oblidar mai el plaer de menjar com a fita final. 

Per postres, van ser ideals tant la “pera llimonera” com el “pa de pessic de carbassa, cabell d’àngel, caqui i gelat de tartufo”.

En resum, aquesta vegada, en general, va ser un àpat de gustos intensos, d’una potència i contundència difícils de trobar en cuines tant refinades. A més, la mida de les racions va ser molt encertada, sense ser un menú de tastets on no acabes menjant res ni ser saturador. Vam tenir la sensació que escolten el client i el volen satisfer, un punt que actualment s’està perdent a les grans cuines.

Veure més fotos de Ca l’Enric

[pabloacebo-blog]

El pasado mes de enero se confirmaba la noticia del fichaje del locutor deportivo Manolo Lama para Gol TV. Jaume Roures, fundador de Mediapro, tras conocer el inesperado despido de Lama de Deportes Cuatro en septiembre, no dudó en ponerse en contacto con el comentarista para ofrecerle un espacio deportivo dentro de la parrilla televisiva del canal. La retransmisión del Barça-Atlético de Madrid de vuelta de semifinales de Copa del Rey fue el escenario idóneo para confirmar de manera oficial el tan sonado fichaje de Manolo Lama.

Este nuevo proyecto hecho a medida del locutor, se distingue dentro de la cadena de Mediapro como ‘magazine deportivo’,  al que han renombrado como ‘El Golazo de GOL’. Un formato que abarca dos horas de la franja del mediodía de Gol TV (de 14:00h a 16:00h) y que compite directamente con sus dos antiguos compañeros Manu Carreño y Nico Abad de Deportes Cuatro y su eterno rival, Josep Pedrerol en LaSexta.

La cadena Gol TV, antes del estreno el pasado lunes 27 de enero, dedicó muchos esfuerzos a la promoción de este nuevo espacio deportivo con la ayuda de los conductores del mismo: Manolo Lama y Jesús Gallego. Ambos presentadores protagonizaron numerosos contenidos en las redes sociales para acoger a aquellos espectadores que no tienen como costumbre sintonizar la cadena durante esta franja de emisión –especialmente competitiva para los amantes del deporte–.

El estreno del Golazo de GOL comenzó con buen pie. El programa cosechó un positivo 0,9% de audiencia y un total de 109.000 espectadores. Un porcentaje por encima de la media del canal que anotó, el 27 de diciembre, un 0,6% total día. Además, el programa se convirtió en Trending Topic debido a los comentarios y mensajes que Manolo Lama hizo sobre sus antiguos compañeros –ahora rivales– durante el magazine.

Aunque en términos de audiencia, el espacio deportivo nunca va a asemejarse a sus dos competidores en abierto –especialmente por la diferencia en cobertura total de las tres cadenas–. A día de hoy, El Golazo de GOL se sigue situando entre lo más visto del canal de Jaume Roures. Sus porcentajes varían diariamente pero se sitúan entre el 0,7% y el 0,9% de media, con un total de 80.000 a 100.000 espectadores diarios. Sin duda, una apuesta positiva para la cadena deportiva que necesitaba reforzar una franja de emisión que tenía olvidada.

Además de este vínculo con Gol TV, Lama también tiene otro reto profesional de la mano de Atresmedia Televisión. El locutor deportivo se adentrará en el mundo del entretenimiento junto a Arturo Valls en un formato denominado Ninja Warriors. Ambos presentadores serán los encargados de poner voz a un programa producido por Globomedia y que exigirá a los concursantes del mismo –deportistas de máximo nivel– someterse a pruebas de extrema dificultad.

[actualidadviajes]

Qué ver en Valderrobres

La población de Valderrobres se encuentra situada en Teruel y se la conoce como Vall-de-roures en catalán. Como apunte tenemos... http://dlvr.it/RMmxzN