#tria cor

[trias-tiny-time]

Daily Reminders:

──────── ೋღ 🌺 ღೋ ───────

No matter big or little, here’s some reminders for your day!

drink some water

eat a snack

take your meds

check in on your little/caregiver/friend

spend some time in headspace

shower/clean yourself up

work out a little

give your stuffies some love

clean your room

think positively

Remember that it will always get better. You will get through this!

──────── ೋღ 🌺 ღೋ ───────

<3

T

[trias-tiny-time]

Spam me spam me spam me !!!!! >:3

Reblog if its ok to spam you with boops

[trias-tiny-time]

Daily Reminders:

──────── ೋღ 🌺 ღೋ───────

No matter big or little, here’s some reminders for your day!

drink some water

eat a snack

take your meds

check in on your little/caregiver/friend

spend some time in headspace

shower/clean yourself up

work out a little

give your stuffies some love

clean your room

think positively

Remember that it will always get better. You will get through this!

──────── ೋღ 🌺 ღೋ───────

<3

T

[objecteiespai]

View this post on Instagram

A post shared by A-FAD (@afad_associacio)

Jornades de portes obertes d'espais de creació. 16,17.11.24. Dissabtes de 11:00-14:00 i 16:00 a 20:00, diumenges de 11:00 a 14:00

📍A Ciutat Vella t'esperen artistes, arquitectes, i artesans multidisciplinars amb espais de creació únics.

🔺Cristina Gómez (@cristina2g.art) és artista i arquitecte. Geometria, matèria i color defineixen un treball atemporal que fusiona Art, Disseny i Arquitectura.

🔺Martí Andiñach Wetplate Studio (@martiandinach ) ofereix la possibilitat de fer-se una sessió de retrats a la tècnica del col·lodió humit, única i totalment personalitzada, com es practicava el 1851.

🔺L'Associació Cultural La Pode del Raval (@lapodedelraval ) és un espai compartit per artistes i professionals de diferents disciplines que estenen des de l'artesania fins a les Arts visuals i situat en “Ca 60”, una antiga casa-fàbrica en el cor del Raval.

🔺Fabián Fernández Caeiro (@fabian_fernandez_caeiro). El seu treball sobre paper ho realitza amb carbons el que li permet la immediatesa en l'execució i l'accident com a part del desenvolupament artístic de l'obra.

🔺Tetiana Cherevain (@tetianacherevan ) és una artista ucraïnesa. Explora els límits del cos humà, l'admissible i l'inadmissible, la sexualitat i els tabús.

🔺Lisa Lempp (@lisalempp ) és una dissenyadora de bosses i accessoris de pell que té la seva pròpia tendeixi-taller en el barri del Born, elabora cada peça de manera artesanal, des de la idea fins a la realització.

🔺MakerConven (makerconvent) és un entorn experimental d’aprenentatge i recerca, amb una història de més de 12 anys de projectes i activitats.

🔺La Garsa Taller (@@la_garsa_taller) és un espai dedicat a la creació artística, on es presenten peces avantguardistes que desafien els límits de la joieria tradicional. Liderat per l’artista escultòric Carles Molins.

🔺Teresa Rosa Aguayo (@teresarosaaguayo) és una reconeguda artista tèxtil que porta el taller Teranyina, on es realitzen tècniques tèxtils aplicades a l'art a l'artesania i al disseny.

Et ve de gust conèixer els espais de creació de Barcelona i l’Hospitalet en rutes guiades especialitzades? Encara no tens plans el novembre?

View this post on Instagram

A post shared by A-FAD (@afad_associacio)

🤝Enguany Tallers Oberts compta amb la col·laboració de GRAF ( @grafagenda ), la plataforma que reuneix la programació de creació contemporània a Catalunya, per oferir rutes i visites guiades que ens ajudaran a conèixer el teixit artesà del nostre entorn de la mà dels professionals.

🛠️Vidre, joieria, fusta, pintura… Tria la teva experiència i coneix la riquesa de disciplines de Barcelona i L’Hospitalet!

Entre altres, hi participen, per ordre d’aparició: @cristinabermeo_atelier , @raro_barcelona , @theglassapprentice , @j.m.bonetvitralls

🗓️ El 16 i 17 de novembre podreu anar a Sant Martí, Gràcia, Ciutat Vella i l’Hospitalet de Llobregat.

d

View this post on Instagram

A post shared by ArtsLibris (@artslibris)

Properament.

ArtsLibris

➕ArtsLibris MACBA BCN 2024: 15-17 nov ∙ International Art Book Fair ∙ Bookstore ∙ Photobooks & Editions BARCELONA ∙ MADRID ∙ LISBOA

[tastatast]

EL SERVEI DELS PEIXOS

Sóc partidària de cuinar el peix sencer. Però després d’haver cuinat, servit i menjat una bona varietat de peixos, tant a casa com als restaurants, trobo que el servei que es fa dels peixos, sobretot quan es tracta de peces senceres, s’ha de replantejar seriosament arreu. Evidentment, parlo de peces senceres cuinades per tal de respectar al màxim el producte i aplicar-li el just i necessari per a potenciar les seves característiques emmascarant-lo el mínim possible. És a dir, no parlo de plats de peix on el cuiner vulgui deixar empremta del seu estil a la recepta ni vulgui remarcar la seva autoria.

Primer de tot, ensenyaria prèviament la peça que s’anés a cuinar i a servir. Personalment, veig molt més clarament la frescor d’un peix en cru, observant la vermellor de la ganya, la brillantor dels ulls, la lluentor de la pell, l’estat de les aletes, etc., que no pas un cop cuit on, amb una mica de manya, es pot corregir o suavitzar la manca de frescor. 

Però, més que portar una safata amb el peix a la taula del comensal i passejar-lo per tot el restaurant, canviant-lo de safata i perdent part de la mucositat que desprèn la seva pell, alterant la humitat i la temperatura, etc., tindria un espai on deixaria els peixos exposats sense malmetre’ls, a l’inici del servei i prou o, directament, portaria el comensal al lloc on el restaurant manté el peix des que el rep fins que el cuina. És a dir, dedicaria un espai i un moment a l'acte de la tria i selecció. Convidaria el comensal a aixecar-se, en cas que ho desitgés, per a triar l’exemplar que preferís: li donaria la possibilitat de poder triar, explicant-li les varietats de peix, els orígens, el pes aproximat de cada un, etc. perquè fos ell, veient l’estat de cada un i les seves preferències, que elegís l’exemplar. A més, trobo que aquest moment, a part de generar confiança i mostrar total transparència per part del restaurant, també seria una bona ocasió per a mantenir una mínima conversa i poder explicar el relat i la filosofia de la casa vers el tractament del peix. Un d’aquells moments entranyables en el que els clients podem parlar amb el cuiner, el maître, el propietari, el familiar, el cambrer o aquella persona del restaurant que té el bagatge i el coneixement pel qual els visitem.

Feta aquesta breu introducció, prosseguiré a explicar com crec que s’hauria de servir el peix.

EL SERVEI

Primer de tot, cal tenir present que els peixos no acostumen a ser simètrics. Per tant, preguntaria als comensals quina part prefereixen:  la part de dalt o la part de baix (en el cas dels peixos plans com els llenguados, els rèmols, els turbots, etc.), si prefereixen la part del llom o de la ventresca o si prefereixen la part de més arran del cap o de la cua. 

Suposant que es tracti de 2 comensals, el repartiment equitatiu és més o menys factible, però si fossin 3 o més, el panorama encara es complicaria més. A l’hora de dividir un peix, no tothom pot menjar el mateix ni de totes les parts. Algú menjarà la part del llom més gruixuda, un altre la part més prima i de més cap a la cua, etc. Dividir equitativament un peix és pràcticament impossible o, si més no, molt entretingut, cosa que, si es du a terme, acaba refredant tant la vaixella com el peix. Per tant, un cop emplatat i amb el seu propi suc per sobre (mai oli que no ha passat per la cocció conjunta amb el peix per no emmascarar-lo d’aromes foranes), li aportaria un toc d’escalfor deixant-lo un instant al forn. 

També preguntaria al comensal si vol les parts que generen controvèrsia (pell, cap, cua, aletes, espines, fetge, ous, gònades, bufeta natatòria, cor i tota mena de triperia) que, pel que sembla, fins i tot a restaurants tan especialitzats com l’Elkano, on se suposa que la persona que hi va és un gastrònom a qui li agrada el peix i que sap menjar i gaudeix menjant, aquestes parts segueixen sent totes menys els lloms, com si encara estiguéssim als anys 60, quan només se servien i es valoraven els lloms.

Per últim, suposant que volguessin les parts “difícils”, la casquería marina, directament sense ni preguntar-ho, serviria el peix, com a mínim, en 2 serveis. Primer, els lloms (evidentment, amb la pell, però vist el panorama, més val recalcar-ho) a filets i tot el que es pot menjar amb coberts, mantenint la resta en un forn o en algun lloc on es pogués mantenir la resta del peix calent sense seguir-lo cuinant excessivament per tal de no alterar ni la textura ni el punt de cocció. A més, serviria els lloms amb la pell tocant el plat, és a dir, amb la carn cap amunt per poder-li tirar els sucs i aquests puguin penetrar el peix deixant-lo ben hidratat i sucós i no pas al revés, tirant-los per sobre la pell impermeable.

Després, serviria cap, cua, espines i tot el que trobo que s’hauria de menjar amb les mans, tal com s’ho devien menjar els pescadors a les barques (i a les cases particulars) i deixar-se estar de cànons protocol·laris que van sorgir a posterior en contra del plaer gustatiu per adoptar normes d’elegància i refinament establertes.

Si es poguessin fer 3 serveis, serviria abans les espines i deixaria el cap pel final. Les espines, tant si són cruixents com si agafen una mica de la pell del peix i, per tant, greix i gelatina, perden aquestes textures de seguida i el repòs no les afavoreix. En canvi, deixaria el cap pel final perquè el cap sí que agraeix el repòs i, al ser més gran, fins i tot, un punt més de cocció que el llom. En aquest segon i/o tercer servei, és imprescindible deixar, també, un plat net i buit on poder-hi anar deixant les espines un cop xuclades i no haver-les de tenir al plat d'on s'està menjant.

A no ser que fos un exemplar de més de 3 kg (per tant, amb un cap excessivament gran) o que la relació que hi hagués entre els comensals no fos de confiança, ni tan sols faria l’especejament del cap, sinó que deixaria que fos un dels comensals (el que el preferís) qui l’anés desgranant, descobrint, assaborint i repartint amb la resta de la taula o no, quedant-se’l tot per ell. El fet d’emplatar les diferents parts del cap (ulls, careta, llavis, galtes, clatell (cogote), llengua, brànquies, cervell, papada (parpatana, cocotxes)…) el trobo un fals luxe que va en detriment del gust. El trobo tan terrible com si el cambrer rebentés el rovell d’un ou ferrat o rebentés un ou poché. O és que quan et serveixen una cuixa de pollastre, de guatlla o de qualsevol au amb os ve el cambrer a treure’t la carn que hi queda més enganxada? Trobo que el luxe, precisament, és permetre aquest punt d’intimitat i gaudi que s’estableix entre el cap del peix i el comensal. I no pas que el cambrer tregui un ull i el serveixi en una cullera o lluiti per extreure el cervell del peix, deixant tots els sucs que se’n desprenen en un plat de servei que anirà directe al rentavaixelles amb tota l’essència marina. 

Una altra qüestió és la vaixella. És importantíssim que estigui calenta. Tant la plata o safata on serveixen el peix quan el treuen del forn, de la brasa o de la planxa per portar-lo sencer a taula i fer el repartiment davant del comensal, com el plat individual on el cambrer serveix finalment el peix. Per descomptat, tots dos plats haurien d’estar calents i s’haurien de servir sortint d’aquests armaris que escalfen o d’una salamandra, d’un llum o d’on fos. A més, hauria de tenir una mida i estabilitat suficients com per poder tallar el peix amb comoditat. I, per l’amor de Déu, el plat hauria de ser blanc, el protagonista és el peix, ni el cuiner ni l’artista de torn que hagi volgut pintar una ceràmica. 

Pel que fa als coberts, sempre serviria forquilla, ganivet i cullera. Ni ganivets de Laguiole per tallar bous, ni ganivets-pala que no tallen, ni les pinces d’El Bulli. I recalco, cullera.

Finalment, enlloc de portar una tovalloleta de mans d’aquestes cítriques i pudents o l’alternatiu bol amb aigua i llimona que sempre arriben tard, quan ja has embrutit el tovalló, serviria, des del primer servei, una glaçonera (amb aigua i gel) amb peu i el típic lito o una tovalloleta, al costat de cada comensal, per anar-se rentant les mans quan aquest ho desitgés. Enlloc de sevir les tovalloles de mans que ens donen al principi de l’àpat, quan ja venim nets i pentinats de casa o acabem de venir del lavabo precisament de rentar-nos les mans, serviria la tovalloleta en aquest moment, molt més necessari.

LES CONCLUSIONS

Amb tota aquesta reflexió sobre el servei, el que vull deixar palès és que el punt final, el moment del servei i el consum del producte, moltes vegades, queda descuidat. És com servir un gran vi massa jove, a mala temperatura i en una copa inadequada o de mala qualitat o és com servir un formatge mal afinat. Tant d’esforç i coneixement per part del productor, tant d'esforç per part del cuiner adquirint un bon producte i cuinant-lo per tal de fer-lo lluir al màxim i, després, a l’últim moment, s’espatlla per una qüestió de servei, per deixadesa, per desconeixement, per no haver-s’ho plantejat mai, per una qüestió econòmica o per un descuit del cuiner o del cambrer.

Evidentment, tants caps, tants barrets i, al que a un li pot agradar, a un altre li pot semblar un sacrilegi. I, evidentment, hi ha una fina frontera entre el que és correcte o incorrecte i el que és una mania o una preferència. Però trobo que fer el servei d’una peça sencera d’un peix és tota una cerimònia que necessita temps, coneixement, pràctica i molt de respecte i que els restaurants no acaben de fer-ho prou correctament ni amb les bones maneres amb les que es podria arribar a fer. Requereix un ritual i tota una cerimònia que es podrien arribar a exaltar molt més, fent allò que tant busquen ara de les “experiències immersives” i fent, fins i tot, tot un menú del servei d’un peix, és a dir, "el menú del rap", "el menú de l'escórpora" o "el menú del mero", per exemple, tal com fem el magnífic menú de la becada a Ca l'Enric. Només que s’inclogués un brou a l’inici i unes postres poc dolces i una mica enginyoses, també de peix, ja el tindríem i seria un menú 100% d'un peix i ben minimalista. Amb les escates mateix, en aquests temples del producte, no n'acostumen a fer res quan, simplement ben fregidetes, són ben bones i poden aportar un toc cruixent a unes postres làctiques o a base d'alguna fruita ben refrescant. Però bé, deixaré aquests desitjos i peticions per a un altre escrit.

______________________________________________________________

Traducción automática del artículo en castellano

Automatic translation of the article into English

[trias-tiny-time]

There is a blog going around harassing age regression blogs! He looks like one to trick you! Dont let his profile fool you - he is reblogging and replying with slurs and insults.

His user is waddlingstufful.

Block and report him!!!!

[martaofficialvoz]

Hola! Aquesta cançó és la meva aportació per a la lluita contra el canvi climàtic. Completa en Youtube 🌍 Agrairia que la compartiu amb tot aquell que penseu que puga estar d'acord. Gràciess♥ Us deixe ací la lletra: . LLETRA Cuidem el món Perquè és l'únic que queda Ell ens vol molt I ens deixa la terra Nosaltres som pols Emburantla tan neta omplint d'olors El nostre planeta Vivim d'amor Un somni d'or Que ara fa cloc I sols queda foc Devem el cor Per tots els racons Que estan fets colps Pels nostres sorolls Lluita per la teva vida Que tu sols estàs matant Lluita per aquest lloc Que ja no té res fet bo Lluita per al teu planeta En el qual no eres neta Cuida el teu món Perquè és l'únic que ens vol Tria sols una manera De fer veure a la resta Que aquest planeta terra No sobreviurà sencera Si no la deixem intacta Algun dia es farà fum I després qui no estigui Serem nosaltres xin pum No li fem falta Som males decisions Per a ella si no estem El perill és més menut Qui vol tant de gasoil En un lloc tan petit Que en sols una bici D'una punta al teu llit Lluita per la teva vida Que tu sols estàs matant Lluita per aquest lloc Que ja no té res fet bo Lluita pel teu planeta En el qual no eres neta Cuida el teu món Perquè és l'únic que ens vol Devem cuidar-lo Ell s'ho a currat ha preferit morir Per a existir Nosaltres Caps de suro sense panxes No tenim vergonya I deuríem tenir Per seguir cremant Les vides d'un currant Necessitem força I molta estona Per ensenyar Que som més que humans No ens han ensenyat A reciclar Hem deprès Quan ens han cridat Un crit d'emergència De supervivència La terra està mala I la gent s'amaga No sap què fer Perquè sap el que ja ha fet Maltractar l'únic vivent Que es mor per fer-nos vent Lluita per la teva vida Que tu sols estàs matant Lluita per aquest lloc Que ja no té res fet bo Lluita pel teu planeta En el qual no eres neta Cuida el teu món Perquè és l'únic que ens vol Tots tenim més cap Del que hem ensenyat I ara és el moment De fer-lo passejar Per salvar tot el cremat Que algú ens ha regalat I nosaltres l'hem tractat Com si fos un tros de fang. . #cop25 #cambioclimatico #cover #singer #canviclimatic https://www.instagram.com/p/B5iiR8cnv8d/?igshid=48widtz2nqvy

[trias-tiny-time]

This is literally me and you cannot tell me otherwise

When my mama wakes up I will have her back me up cuz she’ll think the same rhinf

Wan my mama :[

2005 Nintendogs plush keychain

[sergidelmoral]

Un regal de la Carol Torres:

SERGI

“Em van convèncer que fer de profe era malgastar talent”

1 metre i 69 centímetres de pur entusiasme, domina l’art de l’oratòria i acostuma a parlar clar i català. Creatiu i minuciós fins a l’extrem, d’ulls inquiets i emoció encesa, sorprenen als seus 40 anys uns cabells arrissats que tot el dia juguen a despentinar-se. 

Treballar al seu costat és com passejar amb algú de la mà, sempre et sents acompanyat. Fa emergir el millor de les persones, pendent que ningú es quedi enrere, sempre dóna el cent per cent i sense demanar-ho també ho espera. 

En Sergi és profe i fa nou anys que treballa a l’Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal, on va arribar de la mà del seu amic i company de “malifetes” en Boris Mir. 

Ell i la seva companya, l’Andrea, són pares d’en Rai i la Nora. Al Sergi li agrada sortir amb la furgo i gaudir de la natura plegats, tanmateix, de vegades i de forma més punyent des que és pare sent que no els mira prou als ulls. 

L'esperit rebel i transgressor, que ja s’intueix a l’adolescència, fa que aviat vulgui deixar de ser “un fill sense fissures i un bon alumne de merda” determinació que conformarà la seva manera de ser i de sentir. 

A la universitat estudia matemàtiques, això l’empeny la necessitat capital de reivindicar-se com a persona i demostrar-se, a sí mateix i als altres que pot aconseguir el que es proposa, i ho fa i ho peta. A partir d’aquell moment, petar-ho esdevindrà el seu leitmotiv. 

Tornat-se a rebel·lar davant la idea de “que fer de profe és malgastar talent”, de tota manera, tria ser-ho i “des de llavors ha sigut una meravella darrera de l’altra”. A la docència ha trobat persones que han esdevingut referents com la Zoila o l’Antón als inicis i darrerament la Betlem i en Boris amb els que comparteix el desig encès de transformar l’educació. Posar-ho t'ho al servei dels aprenents, alhora que fer projectes que el satisfacin li dona sentit a tot plegat. Que aprendre importa, que és l’hòstia i que va de com et situes  davant la vida, és l’aprenentatge més valuós que fa a les Vinyes. En el tracte amb els alumnes no és gens condescendent, tanmateix, és exigent, però alhora necessita que els alumnes sentin que va al seu favor. En definitiva, ser professor per a en Sergi, alhora que una manera de ser en aquest món, és també una passió, i  discernir on s’acaba el profe i on comença la persona és complex.

Toca el cor escoltar com li tremola la veu, commogut, quan conversa amb exalumnes de les Vinyes, com va dir Nelson Mandela l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món i això en Sergi ho sap molt bé. 

[pamphletstoinspire]

Book Of Genesis - From The Latin Vulgate (1859 - Haydock Translation of The Roman Catholic Bible) - Chapter 18

INTRODUCTION.

The Hebrews now entitle all the Five Books of Moses, from the initial words, which originally were written like one continued word or verse; but the Sept. have preferred to give the titles the most memorable occurrences of each work. On this occasion, the Creation of all things out of nothing, strikes us with peculiar force. We find a refutation of all the heathenish mythology, and of the world’s eternity, which Aristotle endeavoured to establish. We behold the short reign of innocence, and the origin of sin and misery, the dispersion of nations, and the providence of God watching over his chosen people, till the death of Joseph, about the year 2369 (Usher) 2399 (Sal. and Tirin) B.C. 1631. We shall witness the same care in the other Books of Scripture, and adore his wisdom and goodness in preserving to himself faithful witnesses, and a true Holy Catholic Church, in all ages, even when the greatest corruption seemed to overspread the land. H.

—————————-

This Book is so called from its treating of the Generation, that is, of the Creation and the beginning of the world. The Hebrews call it Bereshith, from the word with which it begins. It contains not only the History of the Creation of the World, but also an account of its progress during the space of 2369 years, that is, until the death of Joseph.

The additional Notes in this Edition of the New Testament will be marked with the letter A. Such as are taken from various Interpreters and Commentators, will be marked as in the Old Testament. B. Bristow, C. Calmet, Ch. Challoner, D. Du Hamel, E. Estius, J. Jansenius, M. Menochius, Po. Polus, P. Pastorini, T. Tirinus, V. Bible de Vence, W. Worthington, Wi. Witham. — The names of other authors, who may be occasionally consulted, will be given at full length.

Verses are in English and Latin. HAYDOCK CATHOLIC BIBLE COMMENTARY

This Catholic commentary on the Old Testament, following the Douay-Rheims Bible text, was originally compiled by Catholic priest and biblical scholar Rev. George Leo Haydock (1774-1849). This transcription is based on Haydock’s notes as they appear in the 1859 edition of Haydock’s Catholic Family Bible and Commentary printed by Edward Dunigan and Brother, New York, New York.

TRANSCRIBER’S NOTES

Changes made to the original text for this transcription include the following:

Greek letters. The original text sometimes includes Greek expressions spelled out in Greek letters. In this transcription, those expressions have been transliterated from Greek letters to English letters, put in italics, and underlined. The following substitution scheme has been used: A for Alpha; B for Beta; G for Gamma; D for Delta; E for Epsilon; Z for Zeta; E for Eta; Th for Theta; I for Iota; K for Kappa; L for Lamda; M for Mu; N for Nu; X for Xi; O for Omicron; P for Pi; R for Rho; S for Sigma; T for Tau; U for Upsilon; Ph for Phi; Ch for Chi; Ps for Psi; O for Omega. For example, where the name, Jesus, is spelled out in the original text in Greek letters, Iota-eta-sigma-omicron-upsilon-sigma, it is transliterated in this transcription as, Iesous. Greek diacritical marks have not been represented in this transcription.

Footnotes. The original text indicates footnotes with special characters, including the astrisk (*) and printers’ marks, such as the dagger mark, the double dagger mark, the section mark, the parallels mark, and the paragraph mark. In this transcription all these special characters have been replaced by numbers in square brackets, such as [1], [2], [3], etc.

Accent marks. The original text contains some English letters represented with accent marks. In this transcription, those letters have been rendered in this transcription without their accent marks.

Other special characters.

Solid horizontal lines of various lengths that appear in the original text have been represented as a series of consecutive hyphens of approximately the same length, such as .

Ligatures, single characters containing two letters united, in the original text in some Latin expressions have been represented in this transcription as separate letters. The ligature formed by uniting A and E is represented as Ae, that of a and e as ae, that of O and E as Oe, and that of o and e as oe.

Monetary sums in the original text represented with a preceding British pound sterling symbol (a stylized L, transected by a short horizontal line) are represented in this transcription with a following pound symbol, l.

The half symbol (½) and three-quarters symbol (¾) in the original text have been represented in this transcription with their decimal equivalent, (.5) and (.75) respectively.

Unreadable text. Places where the transcriber’s copy of the original text is unreadable have been indicated in this transcription by an empty set of square brackets, [].

Chapter 18

Angels are entertained by Abraham. They foretell the birth of Isaac. Abraham's prayer for the men of Sodom.

[1] And the Lord appeared to him in the vale of Mambre as he was sitting at the door of his tent, in the very heat of the day. Apparuit autem ei Dominus in convalle Mambre sedenti in ostio tabernaculi sui in ipso fervore diei.

[2] And when he had lifted up his eyes, there appeared to him three men standing near him: and as soon as he saw them he ran to meet them from the door of his tent, and adored down to the ground. Cumque elevasset oculos, apparuerunt ei tres viri stantes prope eum : quos cum vidisset, cucurrit in occursum eorum de ostio tabernaculi, et adoravit in terram.

[3] And he said: Lord, if I have found favour in thy sight, pass not away from thy servant: Et dixit : Domine, si inveni gratiam in oculis tuis, ne transeas servum tuum :

[4] But I will fetch a little water, and wash ye your feet, and rest ye under the tree. sed afferam pauxillum aquae, et lavate pedes vestros, et requiescite sub arbore.

[5] And I will set a morsel of bread, and strengthen ye your heart, afterwards you shall pass on: for therefore are you come aside to your servant. And they said: Do as thou hast spoken. Ponamque buccellam panis, et confortate cor vestrum : postea transibitis : idcirco enim declinastis ad servum vestrum. Qui dixerunt : Fac ut locutus es.

[6] Abraham made haste into the tent to Sara, and said to her: Make haste, temper together three measures of flour, and make cakes upon the hearth. Festinavit Abraham in tabernaculum ad Saram, dixitque ei : Accelera, tria sata similae commisce, et fac subcinericios panes.

[7] And he himself ran to the herd, and took from thence a calf very tender and very good, and gave it to a young man: who made haste and boiled it. Ipse vero ad armentum cucurrit, et tulit inde vitulum tenerrimum et optimum, deditque puero : qui festinavit et coxit illum.

[8] He took also butter and milk, and the calf which he had boiled, and set before them: but he stood by them under the tree. Tulit quoque butyrum et lac, et vitulum quem coxerat, et posuit coram eis : ipse vero stabat juxta eos sub arbore.

[9] And when they had eaten, they said to him: Where is Sara thy wife? He answered: Lo, she is in the tent. Cumque comedissent, dixerunt ad eum : Ubi est Sara uxor tua? Ille respondit : Ecce in tabernaculo est.

[10] And he said to him: I will return and come to thee at this time, life accompanying and Sara thy wife shall have a son. Which when Sara heard, she laughed behind the door of the tent. Cui dixit : Revertens veniam ad te tempore isto, vita comite, et habebit filium Sara uxor tua. Quo audito, Sara risit post ostium tabernaculi.

[11] Now they were both old, and far advanced in years, and it had ceased to be with Sara after the manner of women. Erant autem ambo senes, provectaeque aetatis, et desierant Sarae fieri muliebria.

[12] And she laughed secretly, saying: After I am grown old and my lord is an old man, shall I give myself to pleasure? Quae risit occulte dicens : Postquam consenui, et dominus meus vetulus est, voluptati operam dabo?

[13] And the Lord said to Abraham: Why did Sara laugh, saying: Shall I who am an old woman bear a child indeed? Dixit autem Dominus ad Abraham : Quare risit Sara, dicens : Num vere paritura sum anus?

[14] Is there any thing hard to God? According to appointment I will return to thee at this same time, life accompanying, and Sara shall have a son. Numquid Deo quidquam est difficile? juxta condictum revertar ad te hoc eodem tempore, vita comite, et habebit Sara filium.

[15] Sara denied, saying: I did not laugh: for she was afraid. But the Lord said, Nay: but thou didst laugh: Negabit Sara, dicens : Non risi, timore perterrita. Dominus autem : Non est, inquit, ita : sed risisti.

[16] And when the men rose up from thence, they turned their eyes towards Sodom: and Abraham walked with them, bringing them on the way. Cum ergo surrexissent inde viri, direxerunt oculos contra Sodomam : et Abraham simul gradiebatur, deducens eos.

[17] And the Lord said: Can I hide from Abraham what I am about to do: Dixitque Dominus : Num celare potero Abraham quae gesturus sum :

[18] Seeing he shall become a great and mighty nation, and in him all the nations of the earth shall be blessed? cum futurus sit in gentem magnam, ac robustissimam, et benedicendae sint in illo omnes nationes terrae?

[19] For I know that he will command his children, and his household after him to keep the way of the Lord, and do judgment and justice: that for Abraham's sake the Lord may bring to effect all the things he hath spoken unto him. Scio enim quod praecepturus sit filiis suis, et domui suae post se ut custodiant viam Domini, et faciant judicium et justitiam : ut adducat Dominus propter Abraham omnia quae locutus est ad eum.

[20] And the Lord said: The cry of Sodom and Gomorrha is multiplied, and their sin is become exceedingly grievous. Dixit itaque Dominus : Clamor Sodomorum et Gomorrhae multiplicatus est, et peccatum eorum aggravatum est nimis.

[21] I will go down and see whether they have done according to the cry that is come to me: or whether it be not so, that I may know. Descendam, et videbo utrum clamorem qui venit ad me, opere compleverint; an non est ita, ut sciam.

[22] And they turned themselves from thence, and went their way to Sodom: but Abraham as yet stood before the Lord. Converteruntque se inde, et abierunt Sodomam : Abraham vero adhuc stabat coram Domino.

[23] And drawing nigh he said: Wilt thou destroy the just with the wicked? Et appropinquans ait : Numquid perdes justum cum impio?

[24] If there be fifty just men in the city, shall they perish withal? and wilt thou not spare that place for the sake of the fifty just, if they be therein? si fuerint quinquaginta justi in civitate, peribunt simul? et non parces loco illi propter quinquaginta justos, si fuerint in eo?

[25] Far be it from thee to do this thing, and to slay the just with the wicked, and for the just to be in like case as the wicked, this is not beseeming thee: thou who judgest all the earth, wilt not make this judgment. Absit a te ut rem hanc facias, et occidas justum cum impio, fiatque justus sicut impius, non est hoc tuum : qui judicas omnem terram, nequaquam facies judicium hoc.

[26] And the Lord said to him: If I find in Sodom fifty just within the city, I will spare the whole place for their sake. Dixitque Dominus ad eum : Si invenero Sodomis quinquaginta justos in medio civitatis, dimittam omni loco propter eos.

[27] And Abraham answered, and said: Seeing I have once begun, I will speak to my Lord, whereas I am dust and ashes. Respondensque Abraham, ait : Quia semel coepi, loquar ad Dominum meum, cum sim pulvis et cinis.

[28] What if there be five less than fifty just persons? wilt thou for five and forty destroy the whole city? And he said: I will not destroy it, if I find five and forty. Quid si minus quinquaginta justis quinque fuerint? delebis, propter quadraginta quinque, universam urbem? Et ait : Non delebo, si invenero ibi quadraginta quinque.

[29] And again he said to him: But if forty be found there, what wilt thou do? He said: I will not destroy it for the sake of forty. Rursumque locutus est ad eum : Sin autem quadraginta ibi inventi fuerint, quid facies? Ait : Non percutiam propter quadraginta.

[30] Lord, saith he, be not angry, I beseech thee, if I speak: What if thirty shall be found there? He answered: I will not do it, if I find thirty there. Ne quaeso, inquit, indigneris, Domine, si loquar : quid si ibi inventi fuerint triginta? Respondit : Non faciam, si invenero ibi triginta.

[31] Seeing, saith he, I have once begun, I will speak to my Lord. What if twenty be found there? He said: I will not destroy it for the sake of twenty. Quia semel, ait, coepi loquar ad Dominum meum : quid si ibi inventi fuerint viginti? Ait : Non interficiam propter viginti.

[32] I beseech thee, saith he, be not angry, Lord, if I speak yet once more: What if ten should be found there? And he said: I will not destroy it for the sake of ten. Obsecro, inquit, ne irascaris, Domine, si loquar adhuc semel : quid si inventi fuerint ibi decem? Et dixit : Non delebo propter decem.

[33] And the Lord departed, after he had left speaking to Abraham: and Abraham returned to his place. Abiitque Dominus, postquam cessavit loqui ad Abraham : et ille reversus est in locum suum.

Commentary:

Ver. 1. Sitting, &c. that he might lose no opportunity of exercising hospitality.

Ver. 2. Men in outward appearance, but angels indeed. Heb. xiii. 2. S. Aug. de C. D. xvi. c. 29. Some have supposed, that one of them was the Son of God, whom Abraham adored, and who bears throughout the chief authority. Tres vidit et unum adoravit. He saw three and adored one, as we read in the Church office. In the former supposition, which is generally adopted, this adoration was only a civil ceremony, if Abraham considered them as mere men; or it might be mixed with a degree of religious, though inferior veneration, if he imagined they were angels; or in fine, he adored God in his representatives. H.

Ver. 4. Wash ye, or let your feet be washed by me, or by my servants, laventur. M.

Ver. 5. Therefore, Providence has directed you hither. Abraham promises but little, and gives much, in the true spirit of generous hospitality. C.

Ver. 6. Measures, or one epha; that is, three pecks and three pints, English corn measure. --- Flour, of the finest quality, similæ. --- Hearth, as being soonest ready.

Ver. 7. Himself. These rich and truly noble people, do not esteem it beneath themto wait on strangers. They provide abundance, but no dainties. H.

Ver. 9. Eaten apparently. Tob. xii. 19. or perhaps they consumed the food, as fire may be said to eat. S. Justin's Dial.

Ver. 10. Time, or season of the year ensuing, if I be alive; which he says after the manner of men, as he had assumed also the human form. H.

Ver. 12. Laughed, as if the promise were incredible. --- My lord, or husband, which title of respect, S. Peter i. C. iii. 6, commends. D.

Ver. 13. Indeed. This was the import of Sara's words. By thus revealing what was secretly done in the tent, he shewed himself to be more than man.

Ver. 14. Hard. So Gabriel says to the blessed Virgin: there is nothing impossible to God.

Ver. 15. Afraid; which does not entirely clear her of sin: for though she might innocently laugh, if she thought the person who spoke was only a man, yet she ought not to have told an untruth; and if she reflected, that he had disclosed what she supposed no one knew, and thereby manifested his superiority over man, her denial was still more inexcusable. But she was taken, as it were, by surprise; and therefore the Lord reproves her very gently. H.

Ver. 21. I will go down, &c. The Lord here accommodates his discourse to the way of speaking and acting amongst men: for he knoweth all things, and needeth not to go any where for information. --- Note here, that two of the three angels went away immediately for Sodom; whilst the third, who represented the Lord, remained with Abraham.

Ver. 25. With the wicked. God frequently suffers the just to be here the most afflicted; designing to reward them abundantly hereafter. But this was not so common in the days of Abraham and Job. C.

Ver. 32. Ten. Abraham's chief solicitude was for Lot; though, out of modesty, he does not mention him; trusting, however, in the divine goodness the he would be preserved, unless he had forfeited his justice, he proceeds no farther. God thus challenges Jerusalem to produce one virtuous man, and the city shall be saved for his sake. Jer. v. 1. H.

[cronicasdelholoceno]

‘Els desposseïts’: la utopia de voler canviar l’altre

Ursula K. Le Guin és una de les autores de ciència ficció i fantasia més brillants del seu temps i del nostre. La llarga llista de premis que va rebre al llarg de la seva carrera – incloent-hi el National Book Award o el Premi Hugo – ho acredita. Le Guin va ser capaç de conjugar entreteniment i reflexió en desenes d’obres, i, juntament amb Margaret Atwood, és considerada el màxim exponent femení de la ciència ficció en el camp de la literatura. La seva mort va ser una bona ocasió per comprovar com n’era de respectada l’autora entre els seus companys de professió. També ho és per a recuperar la seva obra. Fa uns mesos, Raig verd va publicar en català la novel·la Els desposseïts, amb què Le Guin va guanyar el premi Nebula l’any 1974. En l’edició de Raig verd, el mateix llibre forma part de la història que s’hi narra. Sense ser-ho, és tot el que un lector pot demanar a una edició de col·leccionista. 

Els desposseïts s’emmarca en el gènere de la novela de ciència ficció, tan conreat i celebrat als Estats Units. No es tracta, tanmateix, d’un mer divertimento. Des d’un dualisme que fuig de la simplicitat, la novel·la presenta dos móns enfrontats i antitètics, Urras i Anarres. Urras és “tot el que un planeta hauria de ser”, segons l’única terrícola que apareix a la novel·la: és ple de vida i tan ric en recursos que la perspectiva del seu esgotament és del tot inversemblant per als seus habitants. Moralment, en canvi, Urras és una societat perversa. Els rics menyspreen els pobres, que neixen i moren en l’absoluta misèria. Les rebelions són reprimides sense concessions, perquè la necessitat i la injustícia, lluny de ser vistes com situacions contràries a la dignitat humana, es consideren merament quelcom de mal gust. Desconeixem  si és l’excés de recursos el que ha definit la moralitat d’Urras perquè, és clar, en absència d’escassetat no hi ha necessitat de compartir, d’ajudar-se mútuament. Le Guin és ambigua al respecte, però tot sembla indicar que l’abudància és un tret que, com a mínim, ha influït en el desenvolupament d’una societat tan poc feta a l’empatia amb qui menys té. 

A l’altre extrem, hi ha Anarres. Fundada per un conjunt d’urrastis que van revelar-se contra el règim opressor, Anarres és una societat amb un model d’organització anàrquic en el sentit polític del terme. L’individu ho és tot, és el centre. Alhora, però, té el deure moral de treballar i de formar part de la comunitat que li ho ha donat tot: menjar, educació, habitatge, una comunitat en què créixer.  A Anarres no existeix el poder (almenys, en la visió idealista dels seus fundadors), i és per això que existeix la llibertat. I si no existeix el poder, tampoc pot existir la propietat privada. Els seus habitants no tenen res, perquè res és seu. No ho posseeixen – ells són els desposseïts –, tan sols ho fan servir. Ni tan sols els pares posen els noms als seus fills, ja que això, des de l’òptica dels anarrestis, significaria exercir un poder personal sobre ells, subjogant-los a la seva voluntat en la definició de la seva identitat més primerenca. Els noms dels anarrestis són assignats per un ordinador que, de forma aleatòria, tria per a ells una denominació única, que no comparteixen amb ningú. Anarres, però, és hostil i àrida. Els recursos escassegen, viure-hi és difícil. La comunitat, en conseqüència, és més necessària que mai, perquè és una condició sine qua non per a la vida. És aquesta la clau de l’èxit de l’organització aestatal d’Anarres? És l’adequació del model social a l’entorn la clau de la supervivència d’un règim polític? Heus aquí la qüestió. 

A Anarres pertany el nostre protagonista, el físic Shevek. Convençut que  l’entença entre ambdós móns és possible, en Shevek està decidit a viatjar a Urras per acostar postures amb el que va ser el planeta dels seus avantpassats. En intentar-ho, però, descobrirà que hi ha murs que no poden enderrocar-se. Aquest mur no és pas el que separa Urras d’Anarres, si bé és cert que qui no comparteix una mateixa realitat difícilment podrà compartir un mateix model ètic o polític. La tolerància, el diàleg i la curiositat obren meravelles quan es deixen en mans de les persones adequades, sigui quin sigui el seu origen. Optimista, Le Guin llança un missatge:  l’essència universal de la humanitat sempre preval, amb independència de les seves concrecions. Tenint en compte l’apel·lació a la universalitat d’Els desposseïts, no ha d’estranyar el pes que l’autora dóna a la ciència en l’argument de la novel·la. 

El mur contra el qual lluita en Shevek no és el que separa uns móns dels altres. És el que separa l’individu de la realitat en la forma que l’hi dóna l’organització social. L’ètica, la política, la ciència. Totes són vies d’aprehendre-la, d’entendre-la i de provar de vèncer a la consubstancial separació que hi ha entre dos ens que, en tant que diferents, mai podran ser el mateix. En Shevek s’adona que és la negació d’aquesta dialèctica natural el que ha començat a desvirtuar l’idealisme de l’anarquisme primigeni d’Anarres i a permetre-hi tics de totalitarisme. Tot aquell que amb la seva paraula o les seves accions negui la màxima que l’individu és inseparable de la societat s’enfronta a la sanció social (també de paraula i d’acció), que és de facto igual de poderosa que l’estatal quan qui hi dóna suport és una majoria.

La virtut de ser frugal

De forma intencionada o no, l’ús del llenguatge que Le Guin fa a Els desposseïts és ben bé un reflex de la frugalitat dels seus protagonistes. L’autora adopta la màxima que regeix la vida en societat a Anarres: “Qualsevol excés és excrement”. L’estil de Le Guin és transparent i gens artificiós. Fuig del tabú i del tòpic en la mesura del possible (el lector no és d’Anarres; té prejudicis, fílies i fòbies) i evita de forma molt convenient les descripcions fantasioses de móns imaginaris sovint recurrents en obres de gènere fantàstic. A Els desposseïts, aquestes descripcions contribuïrien més a allunyar el lector del veritable cor de la història que a situar-lo en un escenari concret. Al cap i a la fi, Urras i Anarres són símbols. Extrems de pols: la lluna vista des de la terra i la terra vista des de la lluna. Una vegada esboçades les seves característiques, es fa innecessari aprofundir més en el seu aspecte extern. 

Quan Le Guin els descriu fent ús de llenguatge literari, acostuma a fer-ho en relació a allò que suscita als seus personatges. Els espais en si mateixos no són res, no volen dir res. Sols tenen significat i val la pena descriure’ls quan en aquesta descripció s’hi pot encabir també la d’un estat d’ànim o un sentiment (de forma molt semblant, per cert, a com ho fa Virginia Woolf). Aquest és un plantejament que afavoreix la solidesa de les tesis sobre les quals se sosté l’argument d’Els desposseïts.  La veritat vestida de retòrica sovint s’acosta perillosament a la mentida. Le Guin ho sap, i en defuig. Que les descripcions dels seus personatges i espais siguin en si mateixes significatives permet a Le Guin no haver de dedicar paràgrafs i paràgrafs a reflexionar sobre la dimensió moral de les vicissituds a les quals han de fer front els seus personatges. Això ja ho incorpora la seva pròpia història personal. Potser és per això que el desenllaç de l’obra és menys apoteòsic del que un es podria esperar. El lector ha d’estar disposat a acceptar que, quan arriba al final de la història, aquesta ja ha estat narrada.  L’aventura ja ha acabat. No hi ha res que importi més que el que ha deixat enrere, perquè és precisament allà on rau el valor de la història que explica Els desposseïts.  En síntesi, el clímax argumental de la novel·la no coincideix amb el clímax narratiu, i això ja de dur el lector a afrontar-ne la lectura sent conscient que no trobarà un final trepidant a les darreres pàgines. El final de l’obra, de fet, va ser l’únic punt feble que algun crític va assenyalar-hi. L’escriptor de ciència ficció i editor Lester del Rey va titllar-lo de ‘deus ex machina’. Tanmateix, i considerant que en les obres de ciència ficció la realitat sempre és el que l’autor determina que sigui, quin final de ciència ficció no ho és?

De la cultura a la política

Ursula K. Le Guin recorre a l’utopia per a narrar una història que és al mateix temps una declaració d’intencions i un tauler de joc. Un tauler de joc en què les peces són els individus, les societats i les cultures, tres conceptes que, malgrat estar en permanent diàleg, fan una funció diferenciada dins de l’argument. Així, tant Anarres com Urras estan habitats per éssers humans, però la seva organització política és diferent, fins i tot oposada. Aquesta oposició condiciona la seva estructura social, però també la seva cultura. L’aparent èxit de l’organització anarquista d’Anarres no s’explica sense l’arrelament a la consciència dels seus membres de conceptes com la solidaritat (que no altruisme), la responsabilitat envers la comunitat o la inexistència de jerarquies entre individus iguals. Antropòloga de formació, Le Guin coneix el paper de les cultures com a fonament de les societats, coneixement que trasllada a la ficció. Els col·lonitzadors d’Anarres no van dubtar a crear un idioma, el pràvic, que servís per a edificar les bases de la que al seu judici seria una societat millor, més justa. El lleguatge com a primer esglaó de la formació de la consciència és el que, generacions més tard, dóna origen a una cultura comuna. Sobre aquest graó, ja és possible edificar una societat amb uns valors compartits. Si això és titllat o no d’adoctrinament i de manipulació ja depèn de quina és l’òptica de judici amb què el lector rep la història.  Tot plegat, però, posa innegablement de relleu la naturalesa moldejable de la naturalesa humana tal com la concep Le Guin. Que sigui moldejable, no obtant, no significa que no posseeixi una forma pròpia que, en ocasions, pugui resistir-se a la voluntat civilitzadora i benintencionada que va guiar la fundació d’Anarres.

El desenllaç d’Els desposseïts revela que ni tan sols les societats utòpiques resisteixen l’embat de l’instint de preservació, de la necessitat de trobar l’estabilitat com a condició per a la supervivència. Però la revolució, ens explica Le Guin, és per definició inestable. Una societat revolucionària ho ha de ser a partir de tots les ments que la formen. La ment es pot permentre la inestabilitat. Les societats, no. Això no exclou que els seus membres hagin de lluitar per a fer-les penetrables a les idees, l’únic medi en què el canvi pot subsistir de forma permanent.

/ Altres crítiques.

[trias-tiny-time]

Literally me you cannof tell me otherwide n i know my mama agrees

silly kitty stimboard (just a bunch of cats being silly :3)

[volumina-vetustiora]

Latin Guide to the Empire: Cyrodiil

sicut gemma in Amuleti Regum centro, Cyrodiil Septimis Imperii et Tamrielis cor est. adhuc plerumque silvosa et paene tellure cincta, terrae pulchritudo ab immemorabili canta est. tria Imperia sua potentia usa sunt ex centro opportuno continentis, ergo haud mirabile est Cyrodiilem undique simpliciter Provinciam Imperialem appellari.

Like the diamond in the center of the Amulet of Kings, Cyrodiil is the heart of the Septim Empire and Tamriel. Still largely forested and almost landlocked, the beauty of the land has been sung of since time immemorial. Three Empires have wielded their power from the strategic center of the continent, so it is little wonder that Cyrodiil is widely known simply as The Imperial Province.

(from the Pocket Guide to the Empire, 3rd Edition)

[guioliveirabarbosa]

Macramê de parede: tutoriais e 70 inspirações para usá-lo na decoração

Uma maneira muito comum de mudar um ambiente sem gastar muito é pintar uma ou algumas paredes. É dessa forma que você consegue também trazer personalidade e estilo para a sua decoração, além de pontuar sensações que deseja trazer ao cômodo, como tranquilidade, conforto, alegria, aconchego, nobreza, sofisticação, entre outras impressões.

As cores também têm o poder de criar efeitos visuais diversos: se o ambiente é escuro, é possível trazer uma cor que ajude a rebater mais luz natural para aquele espaço. Se o local é pequeno, cores que dão a sensação de amplitude são bem vindas. Se você precisa dar profundidade àquele dormitório, veja quais opções você pode usar para tal finalidade. Tudo de acordo com o estilo de seus móveis para não criar misturar elementos que não se combinam.

Mas antes de começar os trabalhos é necessário estudar o local com carinho. Se somente uma ou duas paredes receberão cores diferenciadas, é importante averiguar quais dessas paredes deverão ser escolhidas e qual é a melhor cor a ser adotada para elas, para que a harmonia da decoração não seja comprometida.

Índice do conteúdo:

Como escolher as cores

Cores da moda

Ideias de cores

Como escolher as cores de parede para sua casa

Alessandra Bonotto Hoffmann Paim

Para escolher uma cor adequada para o seu cômodo, é necessário pensar primeiro o que você gostaria de transmitir. Se a intenção é oferecer tranquilidade, aposte em cores off-white e no azul.

Se o recinto será um ótimo local para relaxar e a ideia é trazer frescor a ele, escolha o verde. O laranja é uma cor que incentiva a comunicação e criatividade, já o amarelo e o turquesa são perfeitos para alegrar um espaço neutro. E se você quer dar uma pitada de tranquilidade, invista em tons terrosos ou frios.

Segundo as profissionais Daniella Delafina e Amanda Gomes, da ASG Arquitetura, uma mesma cor pode transmitir diversas sensações para o ambiente, e isso varia com a forma que ela será aplicada.

“O preto por exemplo, usado em uma parede de fundo para TV em uma sala de home theater, fica ótimo, pois dá destaque à tela, dando aquela aparência de um verdadeiro cinema. Já em uma parede da sala de jantar deixaria o clima pesado, o que não queremos quando trazemos amigos e familiares para nossa casa”, relatam elas.

Cores mais usadas em projetos

Apartamento 203

As arquitetas ainda pontuaram algumas cores que mais utilizam em projetos de ambientes específicos. “Nos quartos, procuramos trabalhar com cores mais quentes, para trazer a calma e o aconchego que um dormitório precisa, como: marrom, cinza e azul claros e tons pastel, e abusamos nos objetos com cores fortes para dar mais personalidade para cada quarto. Já em uma cozinha e em ambientes de trabalho, cores bem claras e frias são bem vindas, para visualizar melhor o ambiente e ajudar na iluminação”.

Já a designer de interiores Karina Lapezack usa e abusa das cores off-white na sala, para proporcionar tranquilidade e relaxamento. “Além de combinar com tudo, essa palheta de cores dá a liberdade para que brinquemos com as cores nos objetos decorativos e móveis, além de não enjoar e transmitir sensações de paz”.

Mas se a ideia é transformar a sua sala de estar em um ambiente de descontração e comunicação para receber os amigos e família, pense em uma parede laranja claro ou turquesa. Elas são perfeitas para proporcionar este tipo de sensação.

E para o banheiro, a designer sugere brincar com as cores: “no lavabo podemos ousar mais, incluindo o vermelho em uma parede por exemplo, pois é um ambiente que a permanência do morador ou convidado é curta”, ressalta a profissional.

O que é bom observar antes de escolher uma cor?

phdemseilaoque

No momento de escolher a cor ideal para o seu espaço, é necessário analisar todo o conjunto da obra. “Nessas horas, tomamos cuidado para não contrastar as cores dos móveis com as cores das paredes. Elas devem se complementar e não se contrapor. Se um cliente quer uma parede roxa, indicamos móveis de cores mais neutras, como uma madeira ou um cinza claro, e os tons pastel, que funciona perfeitamente para este tipo de tom”, orienta a dupla de arquitetas. A ideia é encaixar o desejo do morador dentro das possibilidades existentes.

Visualize as cores antes mesmo de pintar

The House

Se antigamente era quase impossível fazer um teste de cor na parede antes de comprar uma tinta, hoje a tecnologia já joga ao nosso favor. A Coral lançou um aplicativo para iOS e Android que possibilita criar simulações com diversas cores, antes de ir na loja e comprar uma galão. Basta tirar uma foto com o próprio celular do ambiente que deseja pintar e seguir as instruções.

Já a Suvinil criou uma tecnologia semelhante, que possibilita encontrar o nome da cor que te inspirou em algum lugar. Você faz um registro do local, adiciona a imagem no aplicativo e estuda as possibilidades apresentadas. Veja os exemplos:

Sheila Almendros

Sheila Almendros

Quais são as cores da moda para as paredes?

Antônio Ferreira Junior e Mário Celso Bernardes

De acordo com Daniella e Amanda, as cores mais usadas para escritórios, cozinhas e áreas de circulação costuma ser o cinza, e em salas de TV ou de jantar, o azul acinzentado. Já o marsala é comum em salas de estar. Mas vale acompanhar as tendências da Pantone, que costuma fugir do tradicional, levando para dentro de casas tons incomuns, longe do previsível. Conheça alguns deles:

Niagara 17-4123

Pantone

Ideal para oferecer descontração, segurança e conforto. Pode ser usado livremente em um dormitório ou sala.

Primrose Yellow 13-0755

Pantone

Uma cor que remete à natureza, e deve ser combinada a tons mais frios. Um banheiro com este toque de personalidade ficaria um luxo, não acha?

Island Paradise 14-4620

Pantone

Uma cor repleta de frescor e tranquilidade. Qualquer cômodo da casa fica perfeito com este tom de azul.

Pale Dogwood 13-1404

Pantone

Quem ama o rosa quartzo vai adorar essa versão da cor, que poderá levar serenidade para a sua casa

Hazelnut 14-1315

Pantone

O rosa em seu tom pastel também trará a mesma proposta de aconchego que a cor anterior, sendo uma ótima opção para quem não abre mão da sobriedade na hora de decorar.

Kale 18-0107

Pantone

Combinado a cores neutras, este verde militar promete encher o ambiente de conforto.

Pink Yarrow 17-2034

Leia também: Macramê: tutoriais e 60 ideias criativas para conhecer a técnica 149039

Pantone

Um toque de alegria e vida para o seu cômodo, usado em doses homeopáticas.

Apostas da Suvinil

Suvinil

Outro site para ficar de olho quando for escolher a cor da sua parede é a página de tendências da Suvinil para o ano corrente ou o ano seguinte, que sempre traz ótimas inspirações.

35 ideias de cores para suas paredes

Tria Arquitetura

E como toda boa explicação é enriquecida por imagens, abaixo você encontra 35 inspirações clássicas (e outras nem tanto) para dar uma repaginada em seu ambiente com apenas uma lata de tinta e um rolinho na mão.

1. Uma combinação perfeita de verde com branco

Eduarda Corrêa

2. Quebrando a neutralidade do cinza com detalhes vermelhos

Studio Del Valle

3. O detalhe amarelo no canto da sala deu toda a diferença

Iara Kilaris

4. Uma canto de leitura bem aconchegante verde militar

Casa Cor 2016

5. Um dormitório carregado de personalidade

Estudio Sespede Arquitectos

6. Aqui o preto deixou o ambiente bem moderno e despojado

Jayme Bernardo Arquitetura e Design

7. O cinza vai bem em qualquer cômodo da casa, não acha?

Antônio Ferreira Junior e Mário Celso Bernardes

8. Aposte na tranquilidade do azul para o quarto

Christian e Richard Schönhofen

9. Que tal fugir do convencional e fazer um quarto de bebê verde claro?

Leia também: 26 formas de usar papel de parede de um jeito diferente 149039

Marel – Grupo Factory

10. A sala de TV ficou com cara de cinema com a parede preta

Renata Basques

11. A parede se transformou em um verdadeiro painel verde na sala de estar

Marília Veiga

12. E um amarelinho para encher a área da escada de alegria?

Urbano Studio

13. O cinza chumbo é encantador, não acha?

Antônio Ferreira Junior e Mário Celso Bernardes

14. A lavanderia não pode ficar de fora

Laura Santos

15. Um amarelo cheio de harmonia para receber convidados especiais

Cris Paola

16. Tranquilidade e seriedade no azul escuro

A1 Arquitetura

17. O turquesa trouxe toda a jovialidade para a sala

Marina Carvalho

18. Adotar uma cor no tom pastel é escolha certeira

Codecorar

19. Um hall aquecido pelo cor de rosa

Leia também: Paredes decoradas: 80 ideias e dicas profissionais para arrasar na decoração 149039

Antônio Ferreira Junior e Mário Celso Bernardes

20. Cores off-white trazem serenidade ao ambiente

Juliana Pippi

21. Já pensou em ter uma cozinha grafite?

Fabricio Cardoso

22. Quem disse que a sala só é sóbria com paredes brancas?

BMG Arquitetura

23. Não quer arriscar? Aposte em um roxinho bem suave

Actual Design

24. Um espaço repleto de alegria para receber amigos

Suite Arquitetos

25. O verde água usado na medida certa

Toninho Noronha

26. Uma seleção de cores acolhedora para um amplo espaço

Triplex Arquitetura

27. Tons terrosos aquecem qualquer ambiente

Sandro Thalys Rodrigues Ramos

28. O lilás é perfeito para uma decoração jovial

Buji Decoração Reuso

29. … mas isso não é uma regra

Leia também: Cores de parede: aprenda a escolher a melhor para cada ambiente 149039

Leticia Araújo

30. Um ar meio industrial, meio contemporâneo

Messa Penna Arquitetura e Interiores

31. O home office ficou elegantérrimo com as paredes escuras

Luiza Martins Lima

32. Combine cores neutras com outras mais sofisticadas

Juliana Pippi

33. As cores também são capazes de oferecem um clima bem intimista

Juliana Pippi

34. Combine o azul escuro com uma cor mais neutra

Juliana Pippi

35. Não é uma simples parede preta: é uma parede de lousa

TRIARQ Studio

Usando criatividade, bom gosto e personalidade, é possível adicionar mais cor em um espaço utilizando a dosagem e tons certos para cada proposta. Depois de ter conferido as dicas acima, fica mais fácil de testar possibilidades e colocar a mão na massa, não é mesmo? Boa reforma!

O post Macramê de parede: tutoriais e 70 inspirações para usá-lo na decoração apareceu primeiro em Tua Casa.

Macramê de parede: tutoriais e 70 inspirações para usá-lo na decoraçãopublicado primeiro em https://www.tuacasa.com.br

[trias-tiny-time]

Im pretty sure ive said this exact same thing to my mama before and she was not happy with me lolz

[trias-tiny-time]

Would you look at that another bully !!!

Block and report him. Dont even scroll through his account.

Block @/apsiescot

Transphobic, anti-Agere, uses slurs. Overall an asshole.

Be safe. Do not interact.