#senyorial

[negreabsolut]

Un jardí deliciós.

[tornoaserjo]

Poden les seues excel·lentíssimes senyories diputades i diputats de les corts, parar de interrompre la meua sessió de música?

[tinovalduvieco]

La Roque Gageac fins a Castelnaud en gavarra per el riu Dordonya.Un riu que neix al Puig de Sancí,Alvèrnia,a 1680 metres d’alçada i flueix 483 km fins a confluir amb la Garona .Terra de castells i cases senyorials fan que la Roque Gageac un dels pobles més bonics de França.

La Roque Gageac.França.Maig 2023

©Tino Valduvieco

[1a992]

Jardí Senyorial (Raixa), Santiago Rusiñol 1912

[castellsipalaus]

Palau del rei Sanç de Mallorca

El regne de Mallorca va néixer quan Jaume I el Conqueridor, comte de Barcelona i rei d’Aragó, va iniciar la conquesta de les illes Balears el 1229, tot i que la seva constitució no es va fer oficial fins l’any següent.

L’illa de Mallorca va ser el punt central d’un territori que va entrar d’igual a igual als reialmes de la Corona d’Aragó, juntament amb les illes de Menorca, que s’hi va incoporar (1231) mantenint la seva autonomia com a territori governat per autoritats andalusines, Eivissa i Formentera (1235).

Durant el regnat de Jaume I les illes van mantenir certa autonomia dintre del nou regne, fins al punt de que Mallorca participava a les corts de la Corona d’Aragó i Menorca a les corts catalanes.

Però el regne de Mallorca, com a entitat independent, va començar la seva història el 1276. En aquell any, Jaume I va decidir llegar els seus territoris, als quals havia afegit el regne de València el 1239, dividits.

El regne balear, que juntament amb els comtats de Rosselló, Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la senyoria de Montpeller -llegat de la seva mare, Maria- s’havia constituït com a unitat política el 1262, va ser per al seu fill Jaume.

Això no deuria fer gaire gràcia al fill gran, Pere, que havia heretat la resta de territoris governats per Jaume I, i que de ben aviat va començar hostilitats per recuperar la unitat de la Corona d’Aragó. Hostilitats que continuarien els seus hereus.

Mentre tant, Jaume II de Mallorca va assumir el títol reial, encara que no va trigar a fer-ho com a vassall del seu germà, tot i que va viure una invasió catalanoaragonesa ben aviat, el 1285, com a retruc de la guerra a Sicília entre França i la Corona d’Aragó. Això va imposar un parèntesi al seu regnat fins el 1298, que va finalitzar el 1311 amb la seva mort.

El rei Sanç va assumir el govern del regne de Mallorca amb més tranquilitat que el seu pare, refermant la vinculació feudal amb el seu cosí Jaume II d’Aragó, amb el qual participà a la conquesta de Sardenya, una col·laboració que li va suposar no haver de fer-li vassallatge.

Les seves possessions van rebre la seva atenció de forma equitativa, doncs va establir residències tant a Mallorca com als comtats de Rosselló i Cerdanya -que eren fronterers tant amb França, a la que retia homentage per Montpeller, com amb Catalunya.

A Mallorca, una de les residències a la qual va dedicar més interès va ser el pavelló de caça que va ampliar a Valldemossa, una població de la serra de Tramuntana. A l’edifici se li atribueix haver estat el castell d’un noble àrab anomenat Mussa, que seria el que dona nom a la població, però sembla que va ser Jaume II de Mallorca qui el va fer bastir el 1309.

D’aquesta manera, el palau va adquirir el nom del segon rei privatiu del llinatge mallorquí, i va continuar atraient l’atenció del seu nebot, Jaume III, que el succeí el 1324. Jaume III era fill del príncep Ferran d’Acaia, que va seguir la campanya del almogàvers de la Companyia Catalana a Grècia, on hi va trobar la mort el 1316 sense conèixer el fill.

Jaume III es va haver d’enfrontar al seu cunyat Pere el Cerimoniós, que el 1343 va reincorporar el regne a la Corona d’Aragó. El 1336 s’havia casat amb Constança, filla d’Alfons IV d’Aragó, però això no va evitar que el successor del seu sogre, el seu cunyat Pere, reclamés que el regne de Mallorca tornés al llinatge principal del Casal de Barcelona.

Ja formalitzada la reunificació de la Corona d’Aragó sota un únic monarca, el 1399 el rei Martí l’Humà, reconegut per haver estat un home religiós, va fer donació del palau a l’orde de la Cartoixa perquè s’hi creés un monestir de clausura. Els monjos van adaptar moltes de les seves estances originals a les seves necessitats.

La desamortització de Mendizábal (1835) va fer que els monjos abandonéssin el monestir, i l’edifici va passar a mans privades. Els successius propietaris van reformar i modernitzar les estances, que es van mantenir fins a l’actual aspecte de casa senyorial de la noblesa rural mallorquina.

[llibresoberts]

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

A Marx, Nietzsche i Freud se’ls anomena, sovint, els “mestres de la sospita”. Perquè tots tres, des de les seves diferents perspectives i disciplines, acabaren confluint en la denúncia que allò que es veu no és, en realitat, la realitat. Marx parlava de les diferents estructures econòmiques; Nietzsche del superhome que supera el que els demés opinen d’ell; i Freud parlava, és clar, del subconscient, allò que, en realitat, ens regeix, amagat darrera una consciència que aparenta tenir el control.

I Rodoreda li explicava a la Pilar Miró en una carta mai publicada (però molt oportunament citada per la Marta Nadal en el prefaci d’aquesta edició) que ella sempre havia cregut que aquest Mirall trencat té, en realitat, dos protagonistes: el petit Jaume i el jardí de la finca dels Valldaura. Perquè tant se val la miríada de personatges que hi apareixen; o la diversitat d’espais, estances i llocs on transcorre. Rodoreda, seguint els corrents de l’època i molt influenciada per Freud, planteja el cosmos dels Valldaura com acarament entre el pla superior, el de les aparences, el de la casa senyorial, i el pla inferior, el subconscient, encarnat, literalment, per un jardí simbòlic ple de referències constants a allò que els personatges viuen.

I el petit Jaume, és clar, com a encarnació de la innocència més pura, aquella que no pot evitar ser víctima de tot el que l’envolta.

La història dels Valldaura i de la seva finca abraça el pas del temps, el canvi de segle, l’adveniment de la Guerra Civil i l’inici de la posguerra. Però també els lligams i embolics entre tots els personatges, amos i servents, que pul·lulen per l’orografia de la novel·la. Les aparences, els conflictes, els drames i tragèdies són denunciats per uns espais físics, per uns escenaris que sempre han sabut el que realment ocorria.

I l’oblit. Ah!, l’oblit. Aquell contra el que lluitem per deixar petjada, per sentir que hem estat alguna cosa més que una simple polsim emportat pel vent a poc que exhalem el darrer sospir. Però també l’amor, aquell prohibit, aquell passional, acarat a l’amor “necessari”, el “convenient”, el “presentable” i oficial. Personatges sempre perseguits per les vides que no van arribar a portar, pels camins que mai van seguir, pels amors que mai van consumar o continuar.

Farcidíssima d’un simbolisme complex i ric, Mirall trencat roman com una de les grans obres de la literatura catalana i una novel·la fascinant de lectura apassionada i inevitable.

[laiabertran]

El Jardí secret

Vaig llegir aquesta novel·la juvenil arrel d’un club de lectura en el que vaig participar aquest estiu. Si no recordo malament el club es deia Tres mirades sobre la infància i de fet infants són tots els protagonistes d’aquesta història.

La Mary té 9 anys i viu a la Índia quan es queda òrfena i ha de viatjar fins a Yorkshire, al nord d’Anglaterra, on viu el seu tiet en una gran casa senyorial. La seva aclimatació és molt complicada ja que a la Índia estava acostumada a viure envoltada de servents que li feien tot, però mica en mica anirà adaptant-se i descobrint el seu entorn, tan a dins de la casa, on descobreix al seu cosí Colin, que viu enterrat en vida, convençut que es morirà en breu, com a l’exterior, on troba un jardí amagat que els farà reviure, a ella i al seu cosí.

Una bonica història sobre el poder sanador de la naturalesa amb alguns personatges encantadors.

[aliguesdecatalunya]

#Repost @fotos_fmvila • • • • • • Elegant i senyorial. @aligadevilafranca #fm19 #concursfmvila19 #aligavilafrancafm19 __________________________ #AligaDeVilafrancaDelPenedes #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga https://www.instagram.com/p/CEH_V9jIpTn/?igshid=8gpj6bmgpmgy

[nunoxaviermoreira]

Rellotge de sol de la Casa l'Amado Carreras, Blanes by esta_ahi Es tracta d’una construcció les arrels de la qual cal buscar-les en el segle XVIII. En ella conviuen i imperen dos tipus de lèxics diferents: per una banda, tenim els trets característics acords amb els seus orígens del segle XVIII, és a dir la porta principal adovellada, les finestres quadrangulars amb llinda monolítica. Mentre que per l’altra, els motius propis que van ser generats per la profunda i intensa restauració que va experimentar la casa en el segle XX, com ara la gran profusió d’obertures d’arc de mig punt, la claredat i nitidesa estructural i compositiva, l’ordre racional... És interessant especificar, que a l’interior s’ubica una capella, de la qual sobresurt el campanar d’espadanya sobre la façana principal, el qual ens indica que ens trobem amb una construcció senyorial important de grans dimensions i proporcions. D’altra banda, cal ressenyar tres elements importants: en primer lloc, el rellotge de sol ubicat en la façana principal, que aporta un to de majestuositat i atemporalitat a l’edifici. En segon lloc, la porta adovellada principal de l’entrada, la dovella intermitja, ubicada en el bell mig de l’arc, conté una inscripció gravada, com és la data de remodelació de l’edifici. Finalment, cal dir que la capella interior de la casa, és delatada, no només pel campanar d’espadanya, sinó també i sobretot per una construcció de petites dimensions, projectada o dissenyada a la manera de cimbori de planta octogonal. Originàriament aquesta era propietat del senyor Amat Carreras. La casa, era veïna del Convent i segurament, temps enrera, hauria sigut utilitzada pels frares com a terra de conreu i vinya. Aquesta casa, coneguda popularment com a Ca l’Amado, presentava una gran galeria de vitralls que pràcticament l’envoltava en la seva totalitat, també per la part posterior que mirava a la tranquil·la cala de Sa Forcanera. Durant la Guerra Civil va ser greument afectada per un bombardeig i el seu estat ruïnós va deixar a la vista de tothom una part de les parets interiors. L’arquitecte Francesc Folguera, autor del Poble Espanyol de Barcelona i que estiuejava a Blanes, va ser el qui la va construir de nou a la dècada dels anys quaranta. Folguera va contribuir notablement a l’embelliment de la vila un seguit de construccions, tan religioses com civils. En són una prova la reconstrucció del temple parroquial de Santa Maria, la creació del marc arquitectònic del Monument a Ruyra o la Casa Orench, una cèntrica pastisseria emplaçada al carrer Jaume Ferrer de Blanes i coneguda com el “Palau de la Dolçor”. El matrimoni format per Amat Carreras i Ramon Miquel residien a Barcelona, on regentaven un establiment comercial dedicat a la importació del sucre i altres productes colonials. El senyor Carreras, juntament amb Vicenç Coma i Soley, va ser el promotor del tradicional repartiment de joguines per als nens pobres que es feia a l’Esbarjo el dia de Reis. La família Carreras va marxar de Blanes cap a la capital catalana en els primers anys del segle XX, com van fer en anys successius altres famílies emprenedores que volien prosperar en els seus negocis. Molts d’ells tornaven al seu poble per passar-hi llargs períodes de vacances a la casa que encara conservaven, o bé en cases de lloguer, ja que s’hi sentien molt identificats. Amb les noves generacions, aquests lligams anirien desapareixent. Alguna de les antigues famílies blanenques que emigraren, ja no han visitat mai més la vila i s’ha perdut tot rastre d’ells. ) A mitjans del segle XX, l’edifici va experimentar una rehabilitació i intervenció a escala general que va afectar a tota l’edificació. La casa va experimentar una profunda rehabilitació i intervenció en segle XX, concretament en la dècada dels anys quaranta. Una intervenció, que va ser dirigida per un arquitecte important com va ser Francesc Folguera. Francesc Folguera i Grassi ja era un arquitecte d'obra acreditada quan va rebre l'encàrrec de Tecla Sala. Participava d'un moviment conegut com a Noucentisme, que representava el moment àlgid de l'europeisme a Catalunya. Impulsat per Eugeni d'Ors, aquest moviment predicava “una major simplicitat, un ordre més normatiu i la necessitat de posar, davant del caprici arquitectònic burgès, un to, un cànon”. Folguera va néixer a Barcelona el 1891 i va estudiar a la Facultat de Ciències i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual, més tard, va ser professor. Va intervenir en obres de restauració i arranjament de diverses esglésies i va rebre més encàrrecs d'art religiós que no pas d'arquitectura civil. Fou durant els anys 20 quan va començar a rebre encàrrecs com el famós Teatro Circo Olympia i va ser designat arquitecte director del Poble Espanyol en el que va ser l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. La tardor d'aquest mateix any, Folguera va iniciar les obres de construcció del Casal Sant Jordi, la seva obra més significativa. invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons... https://flic.kr/p/2iDZxBP

[kirowa-blog]

El pasat 15 de desembre de 2019, es va inagurar els jardins del Doctor Pla i Armengol, al districte d'Horta-Guinardó. Un parc de 3,6 hectàreas i un nou espai verd que inclou horts urbans, basses naturalitzades, 105 arbres de nova plantació i més de 140 espècies arbustives diferents. Biodiversitat: En el marc d’aquesta intervenció, s’han plantat un total de 112.000 plantes arbustives de més de 140 espècies diferents i 105 arbres de més de 20 espècies arbòries. L’àmbit restringit dels horts urbans concentra una superfície total de més de 3.200 m2 i una àrea de cultiu de 1.215m2. Jardins i museu: Els jardins conviuran amb l’immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial d’estil neoclàssic dels anys 30 situat al carrer Mare de Déu de Montserrat i que va ser construït per l’arquitecte noucentista Adolf Florensa Ferrer. Aquest palauet es va construir com a laboratori farmacèutic a partir dels anys 30 i va acollir l’Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. L’edifici també es va convertir en l’habitatge de la família Pla Montseny. .............................................. . . . #agrupaciofotograficadecatalunya #agrupaciofotocat #FedCatFoto #afosants #espaifotogràficcanbasté #kirowa #kirowa_foto #clikcat #fotodng #fotoline_es #miradzoom #catalunya_foto #cat_imatges #catalunyafotos #instacat_club #cat_imatges #raconsde_catalunya #catalunya_streets #igerscatalunya #catalunyaexperience #natura #naturaleza #paisatges_de_catalunya #catalunya_fosca #catalunya #total_catalunya #OK_catalunya #barcelonaexperience #barcelonagram #igersbarcelona (en Jardins del Doctor Pla Iarmengol) https://www.instagram.com/p/B736SOcB8vX/?igshid=101x8d2uznmum

[joanmolar]

La fira dels Torrons de Llinars

La fira dels Torrons de Llinars

  La vila de Llinars del Vallés  està situada al Vallès Oriental. La trobareu un cop passat Granollers i Cardedeu, a peu d’autopista AP-7, en una plana oberta entre la Serralada Litoral, el Corredor i el Montseny. El casc antic conserva encara el magnífic castell senyorial, anomenat el Castellnou, que és un dels únics palaus renaixentistes de Catalunya, i el més bonic, tal i com sona. Ja per…

[negreabsolut]

La biblioteca dels meus somnis.

[vilapou]

Una #escala senyorial per entrar a l’Ajuntament #solsonès https://www.instagram.com/p/B1YQEK6opB0/?igshid=166d4zeeqbwy2

[tastatast]

Tram-Tram

Podríem dir que el Tram-Tram és un tipus de restaurant que es troba en perill d’extinció a una ciutat com Barcelona i en un moment culinari tant complex i canviant.

Es tracta d’un restaurant que s’ha mantingut fidel a la seva manera d’entendre la qualitat del que representa un bon àpat: prioritzar el bon gust del menjar i la cuina del nostre país per davant de totes les tendències que han anat sorgint al llarg dels anys. Un restaurant que no ha esborrat la seva història per tal de perseguir les noves corrents.

Plats com el subtil i delicat “tartar de gambes de Palamós, crudités, alvocat i sorbet d’alfàbrega”; la suculenta i contundent “papada confitada amb espardenyes a la manera d’en Santi Santamaria”, espardenyes gustoses i fins i tot un punt cruixent; els cremosos i senyorials “peus de porc sense feina al pil-pil de bolets de soca”; el gustós “arròs de colomí en dues coccions amb ceps i rossinyons” i el poc brillant “babà amb rom i pinya confitada”.

Possiblement, el valor afegit que té actualment és demostrar la necessitat que té Barcelona de poder seguir comptant amb restaurants com el Tram-Tram.

[sonotonehits]

‘Vida privada’ (Josep M. de Sagarra 1932): retrat social de tres generacions d’una família rica en decadència i el seu entorn, amb totes les seves perversions i corrupcions. Una radiografia sòrdida de la Barcelona de principis del sXX, des de les cases senyorials als baixos fons. 

[albesayunarte-blog]

S'enyor

Passa una senyora que s'enyora d'allo senyorial que abans no s'enyorava...