#principat

[negreabsolut]

Banderes de Catalunya i creus de Sant Pau a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona, Principat de Catalunya, Catalunya.

[negreabsolut]

Parc del Laberint d'Horta, Barcelona, Principat de Catalunya.

Image by Nicolas Gras

[castellsipalaus]

Castello del Buonconsiglio

El Castello del Buonconsiglio és el castell més important de la ciutat de Trento, a la regió de Trentino-Alto Adigio, al nord d'Itàlia. La seva construcció es remunta al segle XIII, quan es va erigir com una fortalesa destinada a protegir la ciutat, segurament sobre les restes d’un castrum romà.

Inicialment, el seu nom significava tot el contrari de l’actual i encara a finals del segle XIV s’utilitzava el nom de Malconsey, època en què ja s’esmenta el nom de Buonconsilii. Al llarg dels segles, va ser la residència principal dels prínceps-bisbes de Trento, que el van convertir en un centre de poder religiós i polític a la estratègica àrea dels Alps.

Un dels personatges més rellevants vinculats al castell va ser el príncep-bisbe Bernardo Clesio (1485-1539), que va impulsar importants reformes i ampliacions. Durant el seu mandat, el castell es va transformar en un elegant palau renaixentista, afegint-hi decoracions refinades i la coneguda Torre dell'Aquila, on es troben els famosos cicles de frescos relatius als mesos, una de les representacions més valuoses de la vida medieval a Europa.

El castell també va tenir un paper destacat durant el Concili de Trento (1545-1563), un dels esdeveniments més significatius de la història de l'Església Catòlica. Encara que les sessions es van celebrar principalment a la catedral, el castell va acollir diverses reunions i servia com a residència per als participants d'alt rang.

El darrer príncep-bisbe, Pietro-Vigilio Thun, va haver de fugir del castell quan les tropes napoleòniques van ocupar la ciutat el 1797. Més tard, el principat va ser secularitzat i la regió va integrar-se plenament al Tirol, de manera que, sota el domini austríac, el castell es va convertir en caserna militar i va perdre part del seu esplendor original.

Un dels episodis més tràgics de la seva història es va produir durant la Primera Guerra Mundial, quan els patriotes italians Cesare Battisti i Fabio Filzi van ser empresonats i executats en el castell per les autoritats austrohongareses el 12 de juliol de 1916. Aquest fet el va convertir en un símbol de la lluita per la unitat d’Itàlia.

Després de la guerra, el Castello del Buonconsiglio va ser restaurat i fou convertit en museu. Avui dia, és una de les atraccions més visitades de Trento, oferint exposicions d’art i història, així com una visió única de la vida medieval i renaixentista a la regió.

[jaudraws]

It's lore time!

There was a period in their world where people just became immortal sometimes and acquired powers. The rules of 'just before' and 'just after' death is universal, and although a lot of cultures made a difference between the two, some don't. In Medka's culture they're all ancestors. Meanwhile, the Wild/Dark god division pretty much only exists in the Principat, anywhere else they'd be in the same category.

[whencyclopedfr]

Principat d'Auguste

Fils adoptif et héritier de Jules César (100-44 av. J.-C.), Auguste (r. de 27 av. J.-C. à 14 av. J.-C.) mit fin à la République romaine et devint le premier empereur romain le 16 janvier 27 av. J.-C. Cependant, on ne s'adressait pas à lui comme à un roi, mais comme à un princeps, le premier citoyen.

Lire la suite...

[yes-bernie-stuff]

Mercredi 19 Février

Tout le monde a une écharde (2)

« Soyez puissants dans le Seigneur, par sa force souveraine » Éphésiens 6.10, NBS

Paul dit deux choses à propos de son écharde. D’abord qu’il s’agit d’un ange de Satan envoyé pour le frapper. Le mot utilisé pour frapper signifie « rendre coup pour coup ». Ce n’est pas une bataille isolée, mais une série d'attaques successives et incessantes. Satan connaît nos points faibles, et il nous attaquera à plusieurs reprises dans ces domaines. Comment le vaincre ? La Bible dit : « Soyez puissants dans le Seigneur, par sa force souveraine. Revêtez toutes les armes de Dieu, afin de pouvoir tenir bon devant les manœuvres du diable. En effet, ce n'est pas contre le sang et la chair que nous luttons, mais contre les principats, contre les autorités, contre les pouvoirs de ce monde de ténèbres, contre les puissances spirituelles mauvaises qui sont dans les lieux célestes » (v.10-02). Ensuite, l'écharde est dans sa « chair ». Nous sommes des esprits régénérés vivant dans des corps non régénérés. C'est pourquoi la Bible nous ordonne de crucifier la chair, de l'affamer et de refuser de céder à ses impulsions. Avec la force de Dieu, c’est possible. La Bible dit : « Dans sa puissance, Dieu nous a donné tout ce qu’il faut pour vivre en lui restant fidèles. En effet, il nous a fait connaître celui qui nous a appelés à participer à sa gloire et à sa bonté. Par cette gloire et cette puissance, Dieu nous a donné des promesses très grandes et précieuses. Alors, en recevant ce qu’il a promis, vous pourrez sortir de ce monde pourri par des désirs mauvais et vous pourrez être unis avec Dieu lui-même » (2P 1.3-4, PDV).

B365 — Plan de lecture Ésaïe 31-32

Prière du jour Jésus, aide-moi à résister aux attaques de Satan.

[christophe76460]

Tout le monde a une écharde (2)

Paul dit deux choses à propos de son écharde. D’abord qu’il s’agit d’un ange de Satan envoyé pour le frapper. Le mot utilisé pour frapper signifie «rendre coup pour coup».

Ce n’est pas une bataille isolée, mais une série d’attaques successives et incessantes. Satan connaît nos points faibles, et il nous attaquera à plusieurs reprises dans ces domaines.

Comment le vaincre ? La Bible dit : «Soyez puissants dans le Seigneur, par sa force souveraine. Revêtez toutes les armes de Dieu, afin de pouvoir tenir bon devant les manœuvres du diable. En effet, ce n’est pas contre le sang et la chair que nous luttons, mais contre les principats, contre les autorités, contre les pouvoirs de ce monde de ténèbres, contre les puissances spirituelles mauvaises qui sont dans les lieux célestes.» (v.10–02).

Ensuite, l’écharde est dans sa «chair». Nous sommes des esprits régénérés vivant dans des corps non régénérés. C’est pourquoi la Bible nous ordonne de crucifier la chair, de l’affamer et de refuser de céder à ses impulsions. Avec la force de Dieu, c’est possible. La Bible dit : «Dans sa puissance, Dieu nous a donné tout ce qu’il faut pour vivre en lui restant fidèles. En effet, il nous a fait connaître celui qui nous a appelés à participer à sa gloire et à sa bonté. Par cette gloire et cette puissance, Dieu nous a donné des promesses très grandes et précieuses. Alors, en recevant ce qu’il a promis, vous pourrez sortir de ce monde pourri par des désirs mauvais et vous pourrez être unis avec Dieu lui-même.» (2 Pierre 1, 3-4, PDV).

Prière du jour :

Jésus, aide-moi à résister aux attaques de Satan.

Parole du Jour de Bob Gass,

19 février 2025

© Copyright 2025 - Parole du Jour

[timriva-blog]

El primer rabí d'Andorra en els seus mil anys d'història

Es calcula que hi ha almenys 250 jueus al Principat El rabí d’Andorra, Kuty Kalmenson, i la seva família En els seus mil anys d’història, Andorra no havia tingut mai un rabí propi fins ara. El rabí Kuty Kalmenson s’ha instal·lat al Principat i ha establert el Jabad-Lubavitch, una de les branques més esteses del judaisme ortodox. A Andorra la religió oficial és el catolicisme, no es permeten la…

[communitymanagerandorra]

Restaurant Grill La Sangria Barbecue la millor i autèntica brasa de llenya on es couen els millors xuletons i tomahawk del principat d’Andorra. #bbq #cargols #cargolsalabrasa #bbqtiktok #bbqfood #bbqlovers #bbqlife #snail #barbecue #barbacoa #caracoles #caracolesalabrasa #parrilla #grill #andorra #andorre #canillo #terraza #terrassa #food #foodies #chuleton #chuletonXXXXL #tonahawksteak #tomahawk #tomahawkxxxxl #bestrestaurants #andorrarestaurantes #restaurantesandorra

Restaurant Grill La Sangria Barbecue la millor i autèntica brasa de llenya on es couen els millors xuletons i tomahawk del principat d’Andorra. #bbq #cargols #cargolsalabrasa #bbqtiktok #bbqfood #bbqlovers #bbqlife #snail #barbecue #barbacoa #caracoles #caracolesalabrasa #parrilla #grill #andorra #andorre #canillo #terraza #terrassa #food #foodies #chuleton #chuletonXXXXL #tonahawksteak #tomahawk…

[guiadecoraciondeandorra]

RESTAURANT BORDA XIXERELLA a La Massana Erts al Principat d'Andorra. Dilluns dia 23 tenim obert i dimarts dia 24 dia de la Merce també tenim obert normalment com cada setmana. https://restaurant-borda-xixerella-andorra.com/dilluns-dia-23-tenim-obert-i-dimarts-dia-24-dia-de-la-merce-tambe-tenim-obert-normalment-com-cada-setmana

http://dlvr.it/TDW8TJ

[kovalski-flagsoftheworld1]

16) Andora, Księstwo Andory, Principat d’Andorra, Andorra, Principality of Andorra

1. Flaga państwowa. Pionowy trójkolorowy pas w kolorach niebieskim, żółtym i czerwonym, z herbem narodowym umieszczonym na żółtym pasku

2. Zaprojektowana przez Napoleona III. Flaga i chorągiew cywilna. Pionowy trójkolorowy wzór w kolorze niebieskim, żółtym i czerwonym

3. Pierwsza flaga (1806–1866)

4. Druga flaga (1866-1939)

5. Trzecia flaga (koniec XIX wieku)

6. Trzecia flaga (Koniec XIX wieku – ok. lat 30. XX wieku)

7. Późniejsza flaga (ok. 1939– ok. 1949)

8. Późniejsza flaga. Jedna z odmian flagi sprzed 1993 r. [1]

9. Późniejsza flaga. Jedna z odmian flagi sprzed 1993 r. [2]

[negreabsolut]

Neu a Santa Maria de Taüll, església romànica de Taüll, Alta Ribagorça, Principat de Catalunya. La fotografia és de Bernat Vivancos.

[castellsipalaus]

Schloß Hellbrunn

La ciutat de Salzburg va ser l’epicentre d’un ric estat eclesiàstic en el que l’arquebisbe esdevenia automàtic príncep i tenia autoritat secular sobre un territori que s’estenia més o menys per l’actual estat federat austríac de Salzburg.

El principat-arquebisbat es va instituir cap a principis del segle XIII, quan Eberhard II va crear diversos bisbats sota la seva autoritat feudal (Chiemsee, Seckau i Lavant).

Un dels prínceps-arquebisbes de Salzburg més destacats fou Markus Sittikus, qui va planificar la seva residència d’estiu a Hellbrunn amb l’arquitecte de la catedral, el mestre d’obres Santino Solari. Aprofitant que la muntanya Hellbrunner Berg proporcionava un gran cabal d’aigua, es va bastir un palau en el què els anomenats “Jocs d’aigua” van passar a ser es protagonistes.

Les tècniques hidràuliques aplicades als jardins de Hellbrunn inclouen enginyosos jocs aqüàtics: des de cèrvols que treuen aigua per la boca, una corona que balla impulsada per l’aigua o, una de les més conegudes, una taula de pedra amb sortidors d’aigua ocults als seients per sorprende als convidats del príncep-arquebisbe.

Dintre dels murs del palau, el parc de Hellbrunn acull 60 hectàrees d’espais verds, amb prats, estanys i parcs infantils replets de flors i un horitzó emmarcat per les muntanyes dels Alps. Originalment va ser un vedat de caça del príncep-arquebisbe.

No obstant, la riquesa episcopal derivada del negoci de la sal (Salz, en alemany) no va ser la raó de la construcció de Hellbrunn.

El predecessor de Sittikus, Wolf Dietrich, que a més a més era cosí seu, va ser el responsable de la construcció del Schloß Altenau, un altre palau d’esbarjo fora del recinte de la ciutat.

Wolf Dietrich va construir-lo per la seva amant, anomenada Salome Alt, i els seus fills. Sittikus, en prendre el poder, va rebatejar-lo com a Mirabell i va decidir bastir-ne una altra residència que fes perrdurar el seu nom i el seu poder.

La dignitat va perdurar fins a principis del segle XIX, quan va ser secularitzat i convertit en ducat sota l’autoritat de Ferdinand III de Toscana, fill de l’emperador austríac Leopold II.

[independenciaesrevolucio]

Sobre la desfeta electoral de l’Esquerra Independentista

El passat diumenge 12 de maig vam veure com una campanya a la que hem dedicat molt temps i esforços no s’ha vist recompensada a les urnes. Que els resultats del procés electoral han sigut decebedors és una realitat que cap de nosaltres pot negar, i ara ha arribat el moment de fer autocrítica. Més enllà de llepar-nos les ferides, enganyar-nos a nosaltres mateixes o llençar acusacions que atiin les flames de la discòrdia, l’objectiu d’aquesta reflexió és proposar un marc d’anàlisi i un seguit de conclusions per poder mirar junts cap endavant, pendents com estem de guanyar temps millors pel nostre país i la nostra classe.

Trobant-nos avui dia enmig d’un procés de refundació, congelat temporalment per aquests comicis del darrer 12 de maig, hi ha moltes converses pendents sobre la futura organització i els objectius a mig termini del nostre partit. Estar a l’espera de les ponències i els debats resultants de tota aquesta feina de mesos que les camarades del Grup Motor estan realitzant, necessàriament farà que moltes de les reflexions exposades en aquest text restin dolorosament antiquades. Malgrat això, al meu parer és necessari fer una tasca d’anàlisi per combatre el possible creixement del desencís i la dissidia entre les nostres files.

Un fet del qual en podem estar segures sobre el resultat del Procés Garbí és que els nostres quatre pilars romandran intactes, i aquests mateixos són els pilars sobre els que hauriem de construir el marc d’anàlisi. El nostre és un partit revolucionari d´ideologia independentista, socialista, feminista i ecologista. Tenint sempre present aquesta definició, quin és, doncs, l’objectiu de la participació en el parlamentarisme burgés?

Com a partit revolucionari, des de l’anàlisi marxista entenem que l’objectiu de participar és doble: fer un recompte de forces de la classe obrera nacional organitzada i mostrar a les treballadores en general les limitacions de la política parlamentària burgesa a manera de propaganda per reclutar-les a la nostra causa. Pel que fa al primer punt, ens numerem a la vora de les 130.000 ànimes al Principat, per tant comptem a la nostra causa 60.000 camarades menys que fa tres anys, lleugerament per sobre de la nostra irrupció a la política parlamentària l’any 2012. Hem construït un moviment que, malgrat trobar-se en una conjuntura adversa, encara compta amb un gens menyspreable suport entre la classe treballadora. Finalment, pel que fa al segon punt, el recorregut del Procés Independentista iniciat amb les consultes populars i culminat l’any 2017 ens hauria de servir com a font inacabable d’arguments sobre la futilitat de l’acció parlamentària en la política burgesa, com ja expandiré més endavant.

Des del punt de vista independentista, la participació en unes institucions garantistes del règim del 78 i per tant estructuralment contràries a l’alliberament del nostre poble sempre vindrà de la mà de contradiccions. Mitjançant els procediments parlamentaris, les limitacions de les que parlàvem abans queden al descobert en el plànol nacional, quan el nostre partit arriba a, o bé força, amplis consensos per dur a terme reformes en matèria social, només per xocar frontalment amb els límits de les estructures nacionals, ja sigui el Congrés dels Diputats a Madrid o, en última instancia, el Tribunal Constitucional. Aquests són arguments que ja hem creat al llarg de l’abans esmentat Procés Independentista, per tant, discursivament, no hi ha necessitat de buscar argumentari nou en aquesta línea des de l’acció parlamentària, i podem prendre un rol d’observadores mentre aprofitem una plataforma més reduïda per seguir fent arribar el nostre discurs a més compatriotes.

Com a socialistes, entenem que la força política ha de retornar a la classe treballadora i per tant entenem que només la política proletària ens portarà a un escenari de superació del sistema capitalista. Les tesis revolucionàries esmentades abans ens han ajudat també al llarg del nostre recorregut parlamentari a construir arguments de classe sobre els límits de la política burgesa, tant per part de la burgesia de Castella, sempre dominant al seu Congrés dels Diputats, com per part de la burgesia nacional, en la seva majoria declaradament espanyolista i reaccionària, per no oblidar-nos de la petita burgesia, generalment alineada amb la mateixa dreta catalana que va anar apropiant-se discursivament del Procés Independentista. Només cal mirar l’anterior legislatura per trobar una ingent quantitat d’exemples d’aquestes forces, en principi antagòniques, treballant conjuntament per fer prevaldre els seus interessos de classe. 

La mirada de la política feminista fa aflorar les estructures subjacents del cisheteropatriarcat i ens posa de manifest la naturalesa repressiva de les institucions burgeses respecte les dones, identitats dissidents de gènere i sexualitats, com hem pogut veure en el brutal assetjament que ha patit durant la campanya la nostra camarada Ortèsia Cabrera. Dins del reformisme és possible aconseguir petits guanys en drets, però malauradament com hem comprovat sempre són reversibles i condicionats a un assimilacionisme que, lluny d’acceptar la nostra diversitat, amaga les contradiccions forçant-nos a conformar a els estàndards més propers a la cisheteronorma. L’únic camí possible és l’alliberament, i aquest només es podrà aconseguir plenament des de la política proletària.

Finalment, tot i que no menys important o urgent, la situació de crisi climàtica i ecologica en la que ens trobem ha posat de manifest les mancances de la política parlamentària burgesa, que ni tan sols davant de la potencial extinció de la nostra espècie és capaç d’actuar més enllà del model capitalista de creixement infinit. Qualsevol acció que s’emprengui dins del reformisme ajudarà a pal·liar els efectes més severs del canvi climàtic, però arribades a aquest punt només unes polítiques de decreixement i un ajut incondicional als països del sud global, els principals afectats per les conseqüències del desastre ecològic causat pel nord global durant segles, aconseguiran revertir el curs d’esdeveniments catastròfic en el que ens veiem atrapades.

Tots aquests punts de vista exposats des dels nostres quatre pilars parteixen d’una concepció del nostre partit com un partit revolucionari, cosa que vistes les decisions empreses durant les anteriors dues legislatures i el procés de refundació en marxa que he esmentat abans, és possible que estigui en dubte. Per tant, em veig obligada a plantejar dues conclusions que se’n poden extreure d’aquest anàlisi:

Si som verdaderament un partit revolucionari per la classe treballadora nacional, aquests resultats no haurien de ser decebedors, perquè ja hem extret de l’experiència parlamentària tot el que podríem voler-ne. Tocaria plantejar un futur pel partit més enllà de les institucions, on ens puguem retrobar amb les nostres camarades d’altres organitzacions revolucionàries i de les diverses lluites socials, i contribuir en la tasca d’organització de la classe treballadora.

Si, contràriament, som un partit socialdemòcrata reformista, cal prendre aquesta decisió fermament i comunicar-la a la militància el més aviat possible. El més segur és que comporti un procés de baixes massiu, però cal recordar que ja ens veiem en un context de desmobilització i desencís amb la nostra militància. Pel cantó positiu, una posició obertament socialdemòcrata ens alliberaria de moltes contradiccions internes i obriria la porta a buscar fonts de finançament alternatives per poder fer campanyes més efectives i professionals en el futur.

El meu anàlisi, que no exposo en aquest text per motius de brevetat, em porta a concluir que l’alliberament tant del nostre poble com de la nostra classe van de la mà, i que aquest només és possible des de la política proletària revolucionària. Només si el nostre partit emprèn (o es manté en) aquesta lluita, eventualment triomfarem i construirem col·lectivament un món millor.

[anaisbuffa]

Grandalla, la flor del Principat 🇦🇩✨

[ernestdescalsartwok]

OS DE CIVIS-PINTURA-CUADROS-DETALLE-VENTANAS-CASAS-MEDIEVALES-PAISAJES-VALLS DE VALIRA-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: OS DE CIVIS-PINTURA-CUADROS-DETALLE-VENTANAS-CASAS-MEDIEVALES-PAISAJES-VALLS DE VALIRA-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Detalles de los cuadros pintados en el pueblo de OS DE CIVIS, Valls de Valira, fragmento de la pintura con las ventanas y balcones en las paredes de sus antiguas casas medievales, el tiempo detenido en un pueblo escondido en las montañas, la memoria de vidas transcurridas en silencio. Obras del artista pintor Ernest Descals pintando las comarcas de LLeida en su conexión con Sant Juliá de Loira en el Principat d'Andorra.