#principat

[negreabsolut]

En groc, Catalunya, el país de la nació catalana. Aquest es divideix en diversos països polítics, o pàtries: el Principat de Catalunya, el Principat d'Andorra, les Illes Balears, i el País Valencià. L'Alguer és una ciutat sarda on s'hi parla català.

[negreabsolut]

Parc del Laberint d'Horta, Barcelona, Principat de Catalunya.

Image by Nicolas Gras

[jaudraws]

It's lore time!

There was a period in their world where people just became immortal sometimes and acquired powers. The rules of 'just before' and 'just after' death is universal, and although a lot of cultures made a difference between the two, some don't. In Medka's culture they're all ancestors. Meanwhile, the Wild/Dark god division pretty much only exists in the Principat, anywhere else they'd be in the same category.

[whencyclopedfr]

Principat d'Auguste

Fils adoptif et héritier de Jules César (100-44 av. J.-C.), Auguste (r. de 27 av. J.-C. à 14 av. J.-C.) mit fin à la République romaine et devint le premier empereur romain le 16 janvier 27 av. J.-C. Cependant, on ne s'adressait pas à lui comme à un roi, mais comme à un princeps, le premier citoyen.

Lire la suite...

[stampsoftheworld]

Principat d'Andorra Nadal 1980 · La epifania

Country: Andorra

Value: 22 pta

Year: 1980

[castellsipalaus]

Schloß Hellbrunn

La ciutat de Salzburg va ser l’epicentre d’un ric estat eclesiàstic en el que l’arquebisbe esdevenia automàtic príncep i tenia autoritat secular sobre un territori que s’estenia més o menys per l’actual estat federat austríac de Salzburg.

El principat-arquebisbat es va instituir cap a principis del segle XIII, quan Eberhard II va crear diversos bisbats sota la seva autoritat feudal (Chiemsee, Seckau i Lavant).

Un dels prínceps-arquebisbes de Salzburg més destacats fou Markus Sittikus, qui va planificar la seva residència d’estiu a Hellbrunn amb l’arquitecte de la catedral, el mestre d’obres Santino Solari. Aprofitant que la muntanya Hellbrunner Berg proporcionava un gran cabal d’aigua, es va bastir un palau en el què els anomenats “Jocs d’aigua” van passar a ser es protagonistes.

Les tècniques hidràuliques aplicades als jardins de Hellbrunn inclouen enginyosos jocs aqüàtics: des de cèrvols que treuen aigua per la boca, una corona que balla impulsada per l’aigua o, una de les més conegudes, una taula de pedra amb sortidors d’aigua ocults als seients per sorprende als convidats del príncep-arquebisbe.

Dintre dels murs del palau, el parc de Hellbrunn acull 60 hectàrees d’espais verds, amb prats, estanys i parcs infantils replets de flors i un horitzó emmarcat per les muntanyes dels Alps. Originalment va ser un vedat de caça del príncep-arquebisbe.

No obstant, la riquesa episcopal derivada del negoci de la sal (Salz, en alemany) no va ser la raó de la construcció de Hellbrunn.

El predecessor de Sittikus, Wolf Dietrich, que a més a més era cosí seu, va ser el responsable de la construcció del Schloß Altenau, un altre palau d’esbarjo fora del recinte de la ciutat.

Wolf Dietrich va construir-lo per la seva amant, anomenada Salome Alt, i els seus fills. Sittikus, en prendre el poder, va rebatejar-lo com a Mirabell i va decidir bastir-ne una altra residència que fes perrdurar el seu nom i el seu poder.

La dignitat va perdurar fins a principis del segle XIX, quan va ser secularitzat i convertit en ducat sota l’autoritat de Ferdinand III de Toscana, fill de l’emperador austríac Leopold II.

[error404vnotfound]

UPDATE: THE CATALANOARAGONESS CROWN IS NOW A THING™

ft. RB IV

also known for finishing his father's conquests. the Principat de Catalunya is now a thing™

[guiadecoraciondeandorra]

BGL Inspiració interiorisme, decoració, arquitectura, i realitat virtual al Principat d'Andorra.BGL Inspiració nou viatge on l’interiorisme, l’arquitectura, la realitat virtual i les experiències es fonen. BGL Inspiració aposta fort pel país, servei exclusiu i un concepte nou i únic al món de l'interiorisme, la decoració i l'arquitectura.Benvinguts a BGL Inspiració. Un nou viatge on l’interiorisme, l’arquitectura, la realitat virtual i les experiències es fonen en perfecta harmonia a Andorra. BGL Inspiració aposta fort pel país, oferint un servei exclusiu adaptat a les necessitats de la vida moderna. Ara a Andorra un concepte nou i únic al món de l'interiorisme.Amb un showroom a Andorra la Vella, BGL Inspiració és l’espai on emprenedors i arquitectes col·laboren per crear projectes excepcionals. Cada racó de la teva llar pot ser un refugi que reflecteixi qui ets, proporcionant harmonia i benestar. Perquè l’essencial no és només habitar un espai, sinó viure’l plenament.📍 Visita'ns i descobreix com podem transformar el teu espai!

[communitymanagerandorra]

Restaurant Grill La Sangria Barbecue la millor i autèntica brasa de llenya on es couen els millors xuletons i tomahawk del principat d’Andorra. #bbq #cargols #cargolsalabrasa #bbqtiktok #bbqfood #bbqlovers #bbqlife #snail #barbecue #barbacoa #caracoles #caracolesalabrasa #parrilla #grill #andorra #andorre #canillo #terraza #terrassa #food #foodies #chuleton #chuletonXXXXL #tonahawksteak #tomahawk #tomahawkxxxxl #bestrestaurants #andorrarestaurantes #restaurantesandorra

Restaurant Grill La Sangria Barbecue la millor i autèntica brasa de llenya on es couen els millors xuletons i tomahawk del principat d’Andorra. #bbq #cargols #cargolsalabrasa #bbqtiktok #bbqfood #bbqlovers #bbqlife #snail #barbecue #barbacoa #caracoles #caracolesalabrasa #parrilla #grill #andorra #andorre #canillo #terraza #terrassa #food #foodies #chuleton #chuletonXXXXL #tonahawksteak #tomahawk…

[christophe76460]

10 vérités au sujet de Christ

en Colossiens 1.15-20

Ce passage est un des plus beaux passages sur la christologie du Nouveau Testament. J'en ai retiré 10 vérités.

1. Jésus-Christ est l’image du Dieu invisible (15a)

L’image est quelque chose qui ressemble ou représente autre chose. C’est le même mot (eikōn) qui est utilisé pour parler du portrait ou de l’effigie de César sur les pièces de monnaie (Mt 22.20). En Genèse 1.26-28, l’homme est créé à l’image de Dieu. Mais cette image a été déformée (et non perdue) à la chute. En Christ, l’homme est renouvelé à l’image de Dieu (2Co 3.18), en conformité avec Christ, qui est l’image parfaite de Dieu (2Co 4.4).

En somme, on ressemble à Dieu en ressemblant à Christ. Christ est celui par qui Dieu se révèle. Personne n’a vu Dieu, mais Jésus nous le fait connaitre (Jn 1.18; Hé 1.3). En lui, l’invisible est devenu visible. De fait, pour mieux connaitre Dieu, nous voulons mieux connaitre Christ. Aussi, à ceux qui veulent connaitre Dieu, nous voulons leur présenter Christ.

2. Jésus-Christ est le premier-né de toute création (15b)

Certains, comme les Témoins de Jéhovah (ou déjà Arius au IVᵉ siècle), avancent que ce verset est la preuve que Christ est un être créé et que, par conséquent, il n’est pas Dieu.

Mais il faut noter plusieurs choses:

Le verset 16 nous dit que tout a été créé par lui. Le verset mettre l'accent sur la totalité de ce qui existe: visible et invisible, ce qui est sur la terre et dans les cieux. Si tout a été créé par lui, il ne peut pas lui-même avoir été créé.

L’expression "premier-né" est parfois employée de manière métaphorique pour souligner la prééminence (supériorité absolue de ce qui est au premier rang) qui était accordé au premier-né. Ainsi Israël est appelé le "premier-né" de Dieu (Ex 4.22; voir aussi le psaume –messianique– 89.27-30). En Hébreux 1.6, Christ est présenté comme le "premier-né" de Dieu.

Ce verset souligne donc que Christ est supérieur à toute la création sur laquelle il règne et dont il est l’héritier (Hé 1.2).

3. Tout a été créé par lui (16a)

Paul précise bien que Christ a tout créé, y compris les trônes et les seigneuries, les principats et les autorités. Ces quatre noms détaillent le monde invisible et font référence à des êtres spirituels (Ép 1.21; 2P 2.10; 1Co 15.24).

Dans un contexte où les faux enseignants portaient une attention et une portée excessives aux anges (Col 2.18), Paul rappelle que Christ les a créés (Col 1.16), qu’il en est le chef (Col 2.10) et qu’il les a vaincus à la croix (Col 2.15).

Dans notre contexte, nous rappeler que tout a été créé par Christ nous garde de l’idolâtrie. L’homme est prompt à remplacer l’adoration du Créateur par l’adoration de la création. Cela nous pousse aussi à la reconnaissance: tout nous vient de lui (1Tm 6.17).

4. Tout a été créé pour lui (16b)

Après avoir dit que Christ est le début de la création, par qui tout a été créé, Paul souligne maintenant que Christ est aussi la fin de la création, pour qui tout a été créé. Ailleurs, Paul souligne que Dieu a voulu tout réunir sous Christ (Ép 1.10). Tout ce qui a été créé est pour Christ et donc tout lui doit allégeance. C’est pour Christ que nous avons été créés, c’est à lui que nous devons adoration.

5. Tout se tient en lui (17)

Jésus-Christ est celui qui maintient toute chose en existence. L’auteur de l’épître aux Hébreux nous dit qu’il “soutient toutes choses par sa parole puissante” (Hé 1.3). Christ ne s’est pas retiré de la Création après l’avoir créée (passé) ou n’attend pas le moment où tout sera réconcilié en lui (futur), mais il agit dans le présent, en maintenant toute chose. Si le monde continue de tourner, c’est grâce à l’œuvre présente de Christ. Christ maintient toute chose. Il est souverain sur absolument toute la création. Cela devrait nous encourager de savoir que rien ne lui échappe et que tout ce qui arrive a été voulu par lui.

6. Il est la tête de l’Église (18a)

Paul parle de l’Église comme le corps de Christ ailleurs dans la lettre (Col 1.24; 2.19; 3.15). Le commentateur Bruce note que la conception de l’Église comme corps de Christ nous aide à comprendre comment Paul peut parler des croyants comme étant en Christ, mais également de Christ comme étant en eux. De son côté, Moo note que dans le monde ancien, la tête était conçue comme étant le membre qui gouvernait tout le corps, à la fois en le contrôlant et en fournissant le nécessaire à sa vie et son développement […] Contre ceux qui enseignaient que l’expérience spirituelle ultime devait être trouvée en plus du Christ, Paul affirme que Christ est la seule vraie source de vie pour le corps.

La deuxième partie (18b-20) parle de Christ comme étant l’agent de la rédemption, ou de la nouvelle création. Christ est ici présenté comme le chef de cette nouvelle création, dont font partie tous les croyants (2Co 5.17).

7. Jésus-Christ est le premier-né d’entre les morts (18b)

Le texte nous dit qu’il est "le commencement" (grec. archē), ici, il y a une idée temporelle. Comme au verset 15, l’expression "premier-né" marque surement la prééminence (comme le confirme la fin du verset: “afin d’être en tout le premier”), mais l’idée de priorité temporelle est aussi présente.

Dans l’Ancien Testament, la résurrection d’entre les morts annonce la venue eschatologique du royaume de Dieu (Dn 12.1-2; Éz 37). En 1 Corinthiens 15.20, il est les prémices (grec. aparchē), celui qui initie et annonce la résurrection eschatologique (de la fin des temps). Sa résurrection annonce celle de tous ceux qui le suivent (Ac 26.23; Mt 27.52-53).

Cette prééminence affirme aussi que Christ est le maitre de la Création qu’il a créée et qu’il veut réconcilier par la croix.

8. En lui habite toute la plénitude (19)

La plénitude dont il est question est la plénitude de Dieu (voir Col 2.9). On pourrait aussi traduire par “Dieu dans toute sa plénitude a choisi d’habiter en Christ”.

Le théologien Moo explique que l’on peut facilement imaginer, compte tenu du reste de la lettre, que les faux enseignants à Colosses invitaient les chrétiens à faire l’expérience d’une véritable plénitude en suivant leur philosophie (Col 2.8) et leurs règles (Col 2.16-23); ce à quoi Paul répond: “La plénitude que vous recherchez ne se trouve qu’en Christ.”

Tout ce que nous pouvons connaitre et expérimenter de Dieu est en Christ. Il est suffisant, et rien ni personne ne doit lui être ajouté.

9. Par lui, Dieu réconcilie tout avec lui-même (20a)

L’idée de réconciliation exprime qu’on a perdu la qualité d’une relation. Dans la première partie (15-17), nous avons vu que Christ règne sur tout ce qu’il a créé. Mais quelque part, cette souveraineté a été déréglée, et tout n’est pas soumis au Créateur tel que cela devrait être. Il y a donc un besoin de réconciliation.

Douglas Moo note que dans les autres passages du Nouveau Testament (Ép 2.16; 2Co 5.18; Rm 5.11), l’idée de réconciliation fait référence à la restauration de la relation entre Dieu et les pécheurs.

Mais la portée de cette réconciliation est cosmique. Comme en Romains 8.18-25, l’efficacité de la rédemption s’étend à toute la création. Les effets du péché sont cosmiques (il a affecté la création en entier et la terre attend aussi sa libération), de même les effets de la rédemption sont cosmiques. Paul ne parle pas ici "d’universalisme" (l’idée que tous les êtres humains seront sauvés), mais de "l’universalité" de la restauration cosmique: toute la création est au bénéfice de la réconciliation en Christ.

Moo déclare également que par l’œuvre de Christ à la croix, Dieu a ramené toute sa création rebelle sous le règne de sa puissance souveraine. Christ règne déjà sur tout, même si nous ne le voyons pas encore totalement (Hé 2.8).

10. Par lui, Dieu fait la paix, par le sang de sa croix (20b)

La croix est le centre de la prédication chrétienne. Le message de l’Évangile s’articule autour de la mort et de la résurrection de Christ. Cet évènement historique est le plus important de toute l’histoire de l’humanité.

En Romains 5.1-2 nous lisons:

Étant donc justifiés par la foi, nous avons la paix avec Dieu par notre Seigneur Jésus-Christ; c’est à lui que nous devons d’avoir eu [par la foi] accès à cette grâce, dans laquelle nous demeurons fermes, et nous nous glorifions dans l’espérance de la gloire de Dieu.

La paix dont parle Paul dans ces deux passages n’est pas une paix subjective, mais objective. Ce n’est pas une paix que l’on sent, mais que l’on sait. Cette paix est certaine et inébranlable. Elle ne dépend pas de ce que je fais, mais de ce que Christ a fait. Christ a fait la paix par le sang de la croix. Il a payé le prix que je devais payer, et je suis pardonné

(voir Col 1.14).

Matthieu Giralt

https://toutpoursagloire.com/article/10-verites-sur-christ-en-colossiens-1-15-20

[negreabsolut]

Família de Guissona de 1840. L'home i el xiquet porten barretina llarga, jupetí i camisa nuada al coll. No duen ni mocador ni corbata, però sí gec, i l'home també porta faixa roja, calça curta lligada per sota el genoll, d'on surt el calçó, i una mena de polaines a les cames que només deixen veure les calces als peus, on hi duu espardenyes de veta. Duu també una manta típica. La dona i la filla porten mocador al cap, també al pit o sobre els muscles, i va nuat per dins del gipó, i aquest es lliga amb cordó creuat. Ambdues també vesteixen faldilles amples i davantal.

Tres homes a Barcelona el 1854. Tots tres porten barretina: curta, musca i llarga, i jupetí per dins o fora de la faixa. Un d'ells porta el gec a les espatlles, i els altres dos duen una manta al coll. Tots tres duen calça curta i espardenyes: el primer duu calces o mitges blanques, i els altres dos vesteixen calces de cuir o polaines per sobre de les de llana o cotó, sense peu, i espardenyes.

Parella de Barcelona el 1840. Ella va pentinada amb els cabells agafats al darrere per una pinta d'argent (aquí trenquem esquemes i veiem una peça característica de l'indumentària del País Valencià). Porta gipó i falda del mateix color, a manera de vestit llarg. Per sota de les mànigues hi veiem les puntes de la xambra o camisa. Damunt de les espatlles duu un mocador de pit de seda brodat. També porta faldellí o davantal. Als peus hi té escarpins i mitges blanques. L'home porta barretina a plecs plans i un gec curt i de coll molt alt amb dos rengles de botons, amb dues butxaques d'on en surten uns mocadors opulents. Jupetí de drap amb el coll alt, corbata nuada sota el coll de la camisa i penjant de fora el jupetí. Faixa de llana al damunt de les calces de seda, fins a sota del genoll. Les calces, per la part de baix, van lligades amb cintes; les calces són sense peus, i les espardenyes, simple, envetades de vermell. [font]

[kovalski-flagsoftheworld1]

16) Andora, Księstwo Andory, Principat d’Andorra, Andorra, Principality of Andorra

1. Flaga państwowa. Pionowy trójkolorowy pas w kolorach niebieskim, żółtym i czerwonym, z herbem narodowym umieszczonym na żółtym pasku

2. Zaprojektowana przez Napoleona III. Flaga i chorągiew cywilna. Pionowy trójkolorowy wzór w kolorze niebieskim, żółtym i czerwonym

3. Pierwsza flaga (1806–1866)

4. Druga flaga (1866-1939)

5. Trzecia flaga (koniec XIX wieku)

6. Trzecia flaga (Koniec XIX wieku – ok. lat 30. XX wieku)

7. Późniejsza flaga (ok. 1939– ok. 1949)

8. Późniejsza flaga. Jedna z odmian flagi sprzed 1993 r. [1]

9. Późniejsza flaga. Jedna z odmian flagi sprzed 1993 r. [2]

[independenciaesrevolucio]

Sobre la desfeta electoral de l’Esquerra Independentista

El passat diumenge 12 de maig vam veure com una campanya a la que hem dedicat molt temps i esforços no s’ha vist recompensada a les urnes. Que els resultats del procés electoral han sigut decebedors és una realitat que cap de nosaltres pot negar, i ara ha arribat el moment de fer autocrítica. Més enllà de llepar-nos les ferides, enganyar-nos a nosaltres mateixes o llençar acusacions que atiin les flames de la discòrdia, l’objectiu d’aquesta reflexió és proposar un marc d’anàlisi i un seguit de conclusions per poder mirar junts cap endavant, pendents com estem de guanyar temps millors pel nostre país i la nostra classe.

Trobant-nos avui dia enmig d’un procés de refundació, congelat temporalment per aquests comicis del darrer 12 de maig, hi ha moltes converses pendents sobre la futura organització i els objectius a mig termini del nostre partit. Estar a l’espera de les ponències i els debats resultants de tota aquesta feina de mesos que les camarades del Grup Motor estan realitzant, necessàriament farà que moltes de les reflexions exposades en aquest text restin dolorosament antiquades. Malgrat això, al meu parer és necessari fer una tasca d’anàlisi per combatre el possible creixement del desencís i la dissidia entre les nostres files.

Un fet del qual en podem estar segures sobre el resultat del Procés Garbí és que els nostres quatre pilars romandran intactes, i aquests mateixos són els pilars sobre els que hauriem de construir el marc d’anàlisi. El nostre és un partit revolucionari d´ideologia independentista, socialista, feminista i ecologista. Tenint sempre present aquesta definició, quin és, doncs, l’objectiu de la participació en el parlamentarisme burgés?

Com a partit revolucionari, des de l’anàlisi marxista entenem que l’objectiu de participar és doble: fer un recompte de forces de la classe obrera nacional organitzada i mostrar a les treballadores en general les limitacions de la política parlamentària burgesa a manera de propaganda per reclutar-les a la nostra causa. Pel que fa al primer punt, ens numerem a la vora de les 130.000 ànimes al Principat, per tant comptem a la nostra causa 60.000 camarades menys que fa tres anys, lleugerament per sobre de la nostra irrupció a la política parlamentària l’any 2012. Hem construït un moviment que, malgrat trobar-se en una conjuntura adversa, encara compta amb un gens menyspreable suport entre la classe treballadora. Finalment, pel que fa al segon punt, el recorregut del Procés Independentista iniciat amb les consultes populars i culminat l’any 2017 ens hauria de servir com a font inacabable d’arguments sobre la futilitat de l’acció parlamentària en la política burgesa, com ja expandiré més endavant.

Des del punt de vista independentista, la participació en unes institucions garantistes del règim del 78 i per tant estructuralment contràries a l’alliberament del nostre poble sempre vindrà de la mà de contradiccions. Mitjançant els procediments parlamentaris, les limitacions de les que parlàvem abans queden al descobert en el plànol nacional, quan el nostre partit arriba a, o bé força, amplis consensos per dur a terme reformes en matèria social, només per xocar frontalment amb els límits de les estructures nacionals, ja sigui el Congrés dels Diputats a Madrid o, en última instancia, el Tribunal Constitucional. Aquests són arguments que ja hem creat al llarg de l’abans esmentat Procés Independentista, per tant, discursivament, no hi ha necessitat de buscar argumentari nou en aquesta línea des de l’acció parlamentària, i podem prendre un rol d’observadores mentre aprofitem una plataforma més reduïda per seguir fent arribar el nostre discurs a més compatriotes.

Com a socialistes, entenem que la força política ha de retornar a la classe treballadora i per tant entenem que només la política proletària ens portarà a un escenari de superació del sistema capitalista. Les tesis revolucionàries esmentades abans ens han ajudat també al llarg del nostre recorregut parlamentari a construir arguments de classe sobre els límits de la política burgesa, tant per part de la burgesia de Castella, sempre dominant al seu Congrés dels Diputats, com per part de la burgesia nacional, en la seva majoria declaradament espanyolista i reaccionària, per no oblidar-nos de la petita burgesia, generalment alineada amb la mateixa dreta catalana que va anar apropiant-se discursivament del Procés Independentista. Només cal mirar l’anterior legislatura per trobar una ingent quantitat d’exemples d’aquestes forces, en principi antagòniques, treballant conjuntament per fer prevaldre els seus interessos de classe. 

La mirada de la política feminista fa aflorar les estructures subjacents del cisheteropatriarcat i ens posa de manifest la naturalesa repressiva de les institucions burgeses respecte les dones, identitats dissidents de gènere i sexualitats, com hem pogut veure en el brutal assetjament que ha patit durant la campanya la nostra camarada Ortèsia Cabrera. Dins del reformisme és possible aconseguir petits guanys en drets, però malauradament com hem comprovat sempre són reversibles i condicionats a un assimilacionisme que, lluny d’acceptar la nostra diversitat, amaga les contradiccions forçant-nos a conformar a els estàndards més propers a la cisheteronorma. L’únic camí possible és l’alliberament, i aquest només es podrà aconseguir plenament des de la política proletària.

Finalment, tot i que no menys important o urgent, la situació de crisi climàtica i ecologica en la que ens trobem ha posat de manifest les mancances de la política parlamentària burgesa, que ni tan sols davant de la potencial extinció de la nostra espècie és capaç d’actuar més enllà del model capitalista de creixement infinit. Qualsevol acció que s’emprengui dins del reformisme ajudarà a pal·liar els efectes més severs del canvi climàtic, però arribades a aquest punt només unes polítiques de decreixement i un ajut incondicional als països del sud global, els principals afectats per les conseqüències del desastre ecològic causat pel nord global durant segles, aconseguiran revertir el curs d’esdeveniments catastròfic en el que ens veiem atrapades.

Tots aquests punts de vista exposats des dels nostres quatre pilars parteixen d’una concepció del nostre partit com un partit revolucionari, cosa que vistes les decisions empreses durant les anteriors dues legislatures i el procés de refundació en marxa que he esmentat abans, és possible que estigui en dubte. Per tant, em veig obligada a plantejar dues conclusions que se’n poden extreure d’aquest anàlisi:

Si som verdaderament un partit revolucionari per la classe treballadora nacional, aquests resultats no haurien de ser decebedors, perquè ja hem extret de l’experiència parlamentària tot el que podríem voler-ne. Tocaria plantejar un futur pel partit més enllà de les institucions, on ens puguem retrobar amb les nostres camarades d’altres organitzacions revolucionàries i de les diverses lluites socials, i contribuir en la tasca d’organització de la classe treballadora.

Si, contràriament, som un partit socialdemòcrata reformista, cal prendre aquesta decisió fermament i comunicar-la a la militància el més aviat possible. El més segur és que comporti un procés de baixes massiu, però cal recordar que ja ens veiem en un context de desmobilització i desencís amb la nostra militància. Pel cantó positiu, una posició obertament socialdemòcrata ens alliberaria de moltes contradiccions internes i obriria la porta a buscar fonts de finançament alternatives per poder fer campanyes més efectives i professionals en el futur.

El meu anàlisi, que no exposo en aquest text per motius de brevetat, em porta a concluir que l’alliberament tant del nostre poble com de la nostra classe van de la mà, i que aquest només és possible des de la política proletària revolucionària. Només si el nostre partit emprèn (o es manté en) aquesta lluita, eventualment triomfarem i construirem col·lectivament un món millor.

[anaisbuffa]

Grandalla, la flor del Principat 🇦🇩✨

[castellsipalaus]

Castell del Rei

El Castell del Rei és un antic edifici romà, motiu pel qual és conegut també com a pretori d’August o torre de Pilat. Es desconeix si va patir una degradació després de la caiguda de l’Imperi a l’antiga Tarraco, però sí que va ser endreçat a principis del segle XII, davant l’embranzida dels comtes de Barcelona cap al sud del Principat de Catalunya.

A part dels noms romans que se li atribueixen, s’intueix la importància del Castell del Rei pel fet de què es trobava al Fòrum provincial -la ciutat era la capital de la província Tarraconense- i a la capçalera del circ.

Quan Ramon Berenguer III restaurà el castell en l’estil romànic de principis del segle XII, és probable que les restes que avui l’envolten encara tinguéssin la protecció de la muralla original que ara s’alça de cara al mar, necessàriament reforçada per restablir la que segurament va ser la ciutat romana més important del litoral mediterrani a l’oest de Roma, com s’aprecia a la propera Torre de les Monges.

La importància del castell rau en l’interès desplegat en ell pels successors de Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona, bolcats en l’engrandiment dels seus dominis després de que la seva nissaga reunís la corona comtal amb la del regne d’Aragó i abandonés el somni transpirinenc després del dessastre de Muret (1213).

El 1282, el futur Alfons III d’Aragó deixa constància de’un assalt al castell per part dels vilatants de la propera població de la Selva del Camp per una disputa sobre impostos reials i confiscació de caps de bestiar. Sota els regnats de Jaume II, Pere IV i Joan II s’hi van fer ampliacions i reformes.

Amb la dinastia castellana dels Trastàmara, instaurada a la Corona d’Aragó a principis del segle XV, tot canvia. Ferran I resta a la residència de l’arquebisbe en comptes de al seu propi castell quan s’està a Tarragona. Al segle XVI ja no té cap funció, però al segle XVII es converteix en caserna i dipòsit militar. Al segle XVIII passa a ser una presó.

A principis del segle XIX, durant la Guerra del Francès, la retirada de les tropes del mariscal francès Suchet deixen les fortificaciones tarragonines molt malmeses, degut a les voladures que en van fer en marxar de la ciutat. El castell també patí les conseqüències, tot i que a mitjan de segle va recuperar la seva funció penitenciària, que va mantenir gairebé un segle, fins el 1953.

[ernestdescalsartwok]

OS DE CIVIS-PINTURA-CUADROS-DETALLE-VENTANAS-CASAS-MEDIEVALES-PAISAJES-VALLS DE VALIRA-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: OS DE CIVIS-PINTURA-CUADROS-DETALLE-VENTANAS-CASAS-MEDIEVALES-PAISAJES-VALLS DE VALIRA-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Detalles de los cuadros pintados en el pueblo de OS DE CIVIS, Valls de Valira, fragmento de la pintura con las ventanas y balcones en las paredes de sus antiguas casas medievales, el tiempo detenido en un pueblo escondido en las montañas, la memoria de vidas transcurridas en silencio. Obras del artista pintor Ernest Descals pintando las comarcas de LLeida en su conexión con Sant Juliá de Loira en el Principat d'Andorra.