#eleccions

[useless-catalanfacts]

What the current elections in Spain will mean for our germans and germanes in the Catalan countries?

It will most likely go badly and mean we lose many rights: language/cultural rights, LGBTQIA+, women's, working class rights, sex ed in schools... This will happen for sure if there's a PP+Vox win, but to be fair it won't be much different for us with a PSOE win (PSOE is also very Spanish nationalist, pro-police torturing dissidents, pro-monarchy, pro-capitalism, etc, they're the ones who created the GAL and who keep sending secret police and illegal surveillance to investigate Catalan independentist movement and related leftist movements like the housing movement).

Many independentists are refusing to vote this time, because they see that no parties can actually apply independentist/leftist policies from inside the system (despite how Junts and CUP are really trying, but find their work frustrated by the judicial system or by what's legally limited). As a result of this and the difference in how we should react to Spain's repression, the independence movement is quite distracted with in-fighting, while the right-wing is united as always.

Despite what we feel about the parties and indirect/bourgeois democracy limited by this fascist state (Spain's laws are not great and separation of powers is non-existant), it's very dangerous to hand the control of laws, police, army, education, and all public office to those who want us dead. This "punishment abstention" will have consequences, and they won't be the consequences that those who chose not to vote or to vote null would have liked.

The only good news is that BILDU seems to be going up a lot. That's good work from our friends in the Basque Country.

[melodaia]

[cantoghalpon]

Mérito de Borja López

[independenciaesrevolucio]

Sobre la desfeta electoral de l’Esquerra Independentista

El passat diumenge 12 de maig vam veure com una campanya a la que hem dedicat molt temps i esforços no s’ha vist recompensada a les urnes. Que els resultats del procés electoral han sigut decebedors és una realitat que cap de nosaltres pot negar, i ara ha arribat el moment de fer autocrítica. Més enllà de llepar-nos les ferides, enganyar-nos a nosaltres mateixes o llençar acusacions que atiin les flames de la discòrdia, l’objectiu d’aquesta reflexió és proposar un marc d’anàlisi i un seguit de conclusions per poder mirar junts cap endavant, pendents com estem de guanyar temps millors pel nostre país i la nostra classe.

Trobant-nos avui dia enmig d’un procés de refundació, congelat temporalment per aquests comicis del darrer 12 de maig, hi ha moltes converses pendents sobre la futura organització i els objectius a mig termini del nostre partit. Estar a l’espera de les ponències i els debats resultants de tota aquesta feina de mesos que les camarades del Grup Motor estan realitzant, necessàriament farà que moltes de les reflexions exposades en aquest text restin dolorosament antiquades. Malgrat això, al meu parer és necessari fer una tasca d’anàlisi per combatre el possible creixement del desencís i la dissidia entre les nostres files.

Un fet del qual en podem estar segures sobre el resultat del Procés Garbí és que els nostres quatre pilars romandran intactes, i aquests mateixos són els pilars sobre els que hauriem de construir el marc d’anàlisi. El nostre és un partit revolucionari d´ideologia independentista, socialista, feminista i ecologista. Tenint sempre present aquesta definició, quin és, doncs, l’objectiu de la participació en el parlamentarisme burgés?

Com a partit revolucionari, des de l’anàlisi marxista entenem que l’objectiu de participar és doble: fer un recompte de forces de la classe obrera nacional organitzada i mostrar a les treballadores en general les limitacions de la política parlamentària burgesa a manera de propaganda per reclutar-les a la nostra causa. Pel que fa al primer punt, ens numerem a la vora de les 130.000 ànimes al Principat, per tant comptem a la nostra causa 60.000 camarades menys que fa tres anys, lleugerament per sobre de la nostra irrupció a la política parlamentària l’any 2012. Hem construït un moviment que, malgrat trobar-se en una conjuntura adversa, encara compta amb un gens menyspreable suport entre la classe treballadora. Finalment, pel que fa al segon punt, el recorregut del Procés Independentista iniciat amb les consultes populars i culminat l’any 2017 ens hauria de servir com a font inacabable d’arguments sobre la futilitat de l’acció parlamentària en la política burgesa, com ja expandiré més endavant.

Des del punt de vista independentista, la participació en unes institucions garantistes del règim del 78 i per tant estructuralment contràries a l’alliberament del nostre poble sempre vindrà de la mà de contradiccions. Mitjançant els procediments parlamentaris, les limitacions de les que parlàvem abans queden al descobert en el plànol nacional, quan el nostre partit arriba a, o bé força, amplis consensos per dur a terme reformes en matèria social, només per xocar frontalment amb els límits de les estructures nacionals, ja sigui el Congrés dels Diputats a Madrid o, en última instancia, el Tribunal Constitucional. Aquests són arguments que ja hem creat al llarg de l’abans esmentat Procés Independentista, per tant, discursivament, no hi ha necessitat de buscar argumentari nou en aquesta línea des de l’acció parlamentària, i podem prendre un rol d’observadores mentre aprofitem una plataforma més reduïda per seguir fent arribar el nostre discurs a més compatriotes.

Com a socialistes, entenem que la força política ha de retornar a la classe treballadora i per tant entenem que només la política proletària ens portarà a un escenari de superació del sistema capitalista. Les tesis revolucionàries esmentades abans ens han ajudat també al llarg del nostre recorregut parlamentari a construir arguments de classe sobre els límits de la política burgesa, tant per part de la burgesia de Castella, sempre dominant al seu Congrés dels Diputats, com per part de la burgesia nacional, en la seva majoria declaradament espanyolista i reaccionària, per no oblidar-nos de la petita burgesia, generalment alineada amb la mateixa dreta catalana que va anar apropiant-se discursivament del Procés Independentista. Només cal mirar l’anterior legislatura per trobar una ingent quantitat d’exemples d’aquestes forces, en principi antagòniques, treballant conjuntament per fer prevaldre els seus interessos de classe. 

La mirada de la política feminista fa aflorar les estructures subjacents del cisheteropatriarcat i ens posa de manifest la naturalesa repressiva de les institucions burgeses respecte les dones, identitats dissidents de gènere i sexualitats, com hem pogut veure en el brutal assetjament que ha patit durant la campanya la nostra camarada Ortèsia Cabrera. Dins del reformisme és possible aconseguir petits guanys en drets, però malauradament com hem comprovat sempre són reversibles i condicionats a un assimilacionisme que, lluny d’acceptar la nostra diversitat, amaga les contradiccions forçant-nos a conformar a els estàndards més propers a la cisheteronorma. L’únic camí possible és l’alliberament, i aquest només es podrà aconseguir plenament des de la política proletària.

Finalment, tot i que no menys important o urgent, la situació de crisi climàtica i ecologica en la que ens trobem ha posat de manifest les mancances de la política parlamentària burgesa, que ni tan sols davant de la potencial extinció de la nostra espècie és capaç d’actuar més enllà del model capitalista de creixement infinit. Qualsevol acció que s’emprengui dins del reformisme ajudarà a pal·liar els efectes més severs del canvi climàtic, però arribades a aquest punt només unes polítiques de decreixement i un ajut incondicional als països del sud global, els principals afectats per les conseqüències del desastre ecològic causat pel nord global durant segles, aconseguiran revertir el curs d’esdeveniments catastròfic en el que ens veiem atrapades.

Tots aquests punts de vista exposats des dels nostres quatre pilars parteixen d’una concepció del nostre partit com un partit revolucionari, cosa que vistes les decisions empreses durant les anteriors dues legislatures i el procés de refundació en marxa que he esmentat abans, és possible que estigui en dubte. Per tant, em veig obligada a plantejar dues conclusions que se’n poden extreure d’aquest anàlisi:

Si som verdaderament un partit revolucionari per la classe treballadora nacional, aquests resultats no haurien de ser decebedors, perquè ja hem extret de l’experiència parlamentària tot el que podríem voler-ne. Tocaria plantejar un futur pel partit més enllà de les institucions, on ens puguem retrobar amb les nostres camarades d’altres organitzacions revolucionàries i de les diverses lluites socials, i contribuir en la tasca d’organització de la classe treballadora.

Si, contràriament, som un partit socialdemòcrata reformista, cal prendre aquesta decisió fermament i comunicar-la a la militància el més aviat possible. El més segur és que comporti un procés de baixes massiu, però cal recordar que ja ens veiem en un context de desmobilització i desencís amb la nostra militància. Pel cantó positiu, una posició obertament socialdemòcrata ens alliberaria de moltes contradiccions internes i obriria la porta a buscar fonts de finançament alternatives per poder fer campanyes més efectives i professionals en el futur.

El meu anàlisi, que no exposo en aquest text per motius de brevetat, em porta a concluir que l’alliberament tant del nostre poble com de la nostra classe van de la mà, i que aquest només és possible des de la política proletària revolucionària. Només si el nostre partit emprèn (o es manté en) aquesta lluita, eventualment triomfarem i construirem col·lectivament un món millor.

[agamaviatges]

Nou sistema de recompte electoral a Alaska, que juga a favor dels candidats menys extremistes.

[jun-elli]

Votació feta i ara a distreure's fins la nit 🥹

[not-gurecat]

Recordeu la importància d'anar a votar. Per què sabeu qui mai s'oblida? Qui ens vol treure drets.

Si sou d'esquerres no caigueu en el "es que no hi ha cap partit 100% d'esquerres/que m'agradi", sabeu qui vota sempre? Els rics. Recordeu que no existeix ningú amb més consciència de classe que un ric

[michoodles]

¡Y va' caer! ¡Y va' caer! ¡Este gobierno va' caer!

I'm pretty nervous so i started to make some doodles and I end up with this, sorry

EYES ON VENEZUELA!

[vgukly]

el pueblo venezolano exige democracia ahora 🇻🇪

[useless-catalanfacts]

Vídeo que explica ràpidament quin efecte té no votar i votar en blanc.

[orion-archives]

Dear Americans and people outside Mexico: Please stop.

I have seen many posts of people outside Mexico saying: Congrats, Mexico! Claudia, a leftist feminist ambientalist jewish woman, is president! Take notes US!

Meanwhile, you go out in the streets in Mexico today and no one is celebrating. No one. The streets are empty, everything feels sad and hopeless.

A lot of people didn't want her. Because we know what is going to happen.

Morena (her political group) is literally in every position of power. From senators, to city governors. They have EVERY SINGLE thing in the goverment.

You know how bad things are gonna get for us here? Do you know what she has allowed? What THEY have done to our country? All the shit we have been through because of them?

No, because you don't care. You haven't cared enough to research who this woman is really and just praise her without knowing a shit.

Because you have to make everything about you, don't you?.

"I can't believe Mexico has a woman president before US!"

"OMG, US take notes!"

"The US-"

Can you stop for a second and think outside of your bubble? Do you truly know who this woman is and what she has done to Mexico? Or you are just using this to talk about you and your own country and problems?

Please. Please do your research.

She is not your precious feminist ally.

She has denied multiple times the ongoing wave of violence against women in Mexico (11 women go missing A DAY). She has sent riot police to gas feminist protests.

Did you hear what I said?

11 WOMEN GO MISSING A DAY.

EVERY DAY 11 WOMEN NEVER COME BACK, ARE KILLED, ARE RAPED, ARE TORTURED, ARE GETTING FORGOTTEN WITHOUT LEAVING A TRACE. EVERYDAY.

And she denies this. She has denied MULTIPLE TIMES that the violence against women is at an all time high.

A feminist would denied that 11 mothers/sisters/daughters/aunts/girls/women/people are going missing PER DAY?

No. Because she doesn't fucking care.

She is no ambientalist.

She was more than happy to support the Tren Maya, a project AMLO, the former president, was hooked on making since the begining.

The issue?

DEFORESTATION. MASSIVE DEFORESTATION.

10 MILLION TREES HAVE BEEN CUT DOWN.

Entire natural spaces gone for a train that isn't even working and already is having problems.

Also, how can I forget this?

27 people died, 80 injured.

The line 12 (Linea 12) of the CDMX Metro collapsed. The structure and the entire transport had (and still are) been neglected by the city administration.

Guess who was in charge of CDMX at the time of the tragedy?

Exactly, Claudia Sheinbaum. What was she doing instead of sending resources and money to fix and mantain the Metro?

But political propaganda for herself, of course!

And even after that tragedy, there have been multiple issues and accidents in the metro. A fucking coworker of a family member was trapped in a wagon alongside multiple people for HOURS due to a malfuction of the metro. They weren't allowed to get out even if they were cooking alive due to the heat of being inside a closed wagon and police ordered them TO NOT FILM what was happening to them.

She is not a saint. She is not an icon. She is not someone you should praise.

FUCKING INFORM YOURSELF BEFORE TALKING.

Mexico is not USA. Get it? We don't have the same politics and issues you have, get that?

The entire world doesn't revolve around you. We aren't your argument to use, we aren't your little meme to fuck around with.

We are people that are tired. People that didn't want this. People that are upset, dissapointed, mad, hopeless.

My blog isn't a political place, so as a final note, I want to say this:

I want to be wrong. I really, really want to be fucking wrong.

I want my country, Mexico, to be ok. To be a better place to live.

I HOPE to be wrong and that things get better. For me, for my family, for my friends, for the millions of people that stay, study, work, breathe, live and love this country.

Claudia Sheinbaum, I really want to be wrong about you. Not because I love you, but because I love Mexico.

I don't have high hopes for the future, but I really, REALLY, want things to be better.

That's all I have to say for now.

[malkaviian]

shitty edit but i'm so anxious it doesn't matter

[aroaceofthesea]

Vale acabo de veure una foto d municipis de catalunya i podem com a minim ferla de junts?xd

[cantoghalpon]

Mérito de Martín Fernández

[theginkosakata]

[lusidraws]

Vote for the normal guy