#Stefan Herheim

[infinitelytheheartexpands]

the ROH Herheim Vêpres: *is set inside the Salle le Peletier, the birthplace of French grand opéra, and has ballerinas in pretty much every scene*

also the ROH Herheim Vêpres: *does not include the ballet*

[verdiprati]

I feel about 80% certain that Xerxes’ magic fingers in the Herheim production (capable of giving Amastre a seismically good hand job from 2m away) are a parody of the statue-toppling gag from the venerable Hytner production. And I approve.

[joaquimblog]

L’any 2016 us deia a proposit de l’estrena de la producció de Pikovaia Dama a Àmsterdam:

La nova genialitat de Stefen Herheim, el director noruec que ja havia fet per a aquest mateix teatre (Òpera Nacional Holandesa) una producció genial d’Evgeni Onegin on al llarg de la representació passava per sobre de l’escenari tota la història de Rússia, com pocs anys més tard faria passar tota la història de Alemanya en aquell monumental Parsifal a Bayreuth, es podrà discutir per l’obsessiva manipulació del llibret per explicar moltes més coses de les que el propi llibret pot arribar a suggerir, ja que la inventiva teatral del director no té ni límits ni aturador, i per aquesta Pikovaia Dama, que no traeix mai l’original, Herheim ha volgut explicar-nos el conflicte vital del propi Txaikovski, que és l’eix central de la dramatúrgia.

Txaikovski és també el princep Jeletskyy, un personatge condemnat a casar-se amb una dona que pot admirar però no estimar, ja que la seva homosexualitat en el tortura i condiciona.

El plantejament és sorprenent, si voleu rebuscat, però és un treball teatral admirable, grandiós i colpidor.

Com sempre succeeix en Herheim  envolta l’acció en un marc imponent  gràcies a una escenografia de Philipp Fürhofer que situa l’acció en els salons de la casa de Txaikovski, un disseny de vestuari elegantíssim i imaginatiu, un disseny de llums que atorga a cada escena el clima just i variat, tot i situar l’escena sempre en el mateix entorn.

Amb la qüestió estètica esplèndidament resolta, el director ens fa viure el procés creatiu de l’òpera, amb un Txaikovski sempre assegut al piano i envoltat dels personatges, amb els que interactua, personatges que a vegades són el mateix compositor, en un desdoblament psicològic complexa i críptic.

L’acció escènica s’inicia abans de que l’orquestra ataqui l’inquietant preludi i intuïm a Txaikovski fent una felació a un militar assegut en una butaca d’esquena al públic. Aquest militar no serà altre que Hermann, que cobrarà els respectius honoraris pel servei abans de marxar i deixi al compositor abatut a punt per començar a sonar el malaltís tema del destí. La imatge és més potent que provocadora i tot el que es desenvoluparà després en aquell saló elegant i burgés de la casa de Txaikovski és un perfecta simbiosi de la lluita personal del compositor i dels seus torturats personatges de l’òpera.

Hi ha molts copets d’ull  en el muntatge, com sempre farcidíssim de detalls i referències erudites que necessiten més d’un visionat i sense cap mena de dubte un coneixement que a molts espectadors, com em succeeix en a mi, els passaran per alt, però coneixent l’admiració que Txaikovski sentia per Mozart, no ens ha d’estranyar gens la referència a Zauberflöte a l’inici de  l’obra i més tard en la gran pantomima del segon acte, amb Plutos i Daphnis personificant el famós duo d’ocellaires mozartians.

Són genialitats d’un treball teatral profund, erudit, enginyós i atrevit, amb acabats luxosos i càrregues de profunditat que van molt més enllà d’una posada en escena brillant i provocativa.

Sempre cap la possibilitat de no pensar, quelcom que sembla impossible en els muntatges de Herheim, i deixar-se endur per l’allau d’imatges, totes elles tan potents com belles i elegants. Fixeu-vos que no se m’acut dir-vos tancar els ulls i gaudir de la imponent banda sonora com altres vegades he aconsellat. En els muntatges de Herheim això és contraproduent.

No vull intentar explicar-vos més del compte, amb Herheim sempre resulta fascinant anar descobrint tot el que amaguen les seves propostes sense gaires explicacions prèvies i per això em limito tant.

Doncs bé, una vegada re visitada en ocasió de les representacions d’aquesta òpera al Covent Garden, em reafirmo amb el que vaig dir, si bé l’experiència ha estat radicalment diferent ja que la representació londinenca m’ha semblat globalment molt decebedora i notablement inferior en la totalitat del seu conjunt a aquella enlluernadora representació holandesa.

Per començar ni el sempre excel·lent Antonio Pappano, ni la meravellosa orquestra de la Royal Opera House Covent Garden brillen a la mateixa alçada que la del Royal Concertgebouw sota la direcció de Mariss Jansons. Potser Pappano amb un equip vocal millor hauria brillat més, però tot i els bons resultats no aconsegueix aquell esplendor passional del letó amb la luxosa orquestra.

I el cast londinenc és molt decebedor, en algun moment al límit de la catàstrofe. Només  el Jeletzki de Stoyanov i la Polina de Goryachova que curiosament ja varen cantar aquests rols a Amsterdam, estan bé, tot i que ell per sota de l’any 2016, la resta m’han semblat poc rellevants i en alguns cas desastrosos, començant pel rol protagonista, el Hermann del tenor Sergey Polyakov, absolutament insuficient i només vàlid si el considerem com un substitut d’última hora per salvar una representació, perquè el resultat és caòtic per la poca qualitat del cant, la veu i la tècnica.

Eva-Maria Westbroek continua lluint una veu sumptuosa quan es situa en una zona còmode al voltant del centre del seu registre, però a la que ha de pujar a l’extrem de la seva zona aguda, aleshores tot és problema, un neguit i una indecisió que culmina normalment amb un agut estripat, calat, obert i imprecís. És una llàstima perquè la cantant continua sent poderosa, però segurament provar en repertoris excessivament dramàtics l’ha portat a un deteriorament prematur de la veu.

John Lundgren fa un correcte, però sense més Tomsky, mentre que la veterana Felicity Palmer no pot dotar a la seva Comtessa de la grandiositat mítica que cantants de primer nivell en la darrera fase de la seva vida operística li han atorgat.

Fantàstica la Polina d’Anna Goryachova. Veu fresca i vellutada i condemnadament malaltís i nostàlgic  el Jeletzki/Txaikovski de Vladimir Stoyanov.

Amb tantes mancances al capdavant de l’equip vocal, els rols més petits, servits amb la deguda professionalitat van quedar ofegats en un arepresentació més aviat gris que la brillantor escènica es va mostrar incapaç de fer aixecar el vol, perquè agradi o no, les veus continuen sent les protagonistes principals d’una representació operística. .

Piotr Iliitx Txaikovski PIKOVAIA DAMA

Sergey Polyakov, Hermann John Lundgren, Count Tomski, Zlatogor Vladimir Stoyanov, Txaikovski/Prince Jeletzki Alexander Kravets, Tschekalinski Tigran Martirossian, Surin Konu Kim, Tschaplizki Michael Mofidian, Narumov Felicity Palmer, Countess Eva-Maria Westbroek, Lisa Anna Goryachova, Polina, Milovzor Louise Winter, Governess Renata Skarelyte, Mascha Jacqueline Stucker, Prilepa Harry Nicoll, Master of Ceremonie

Royal Opera Chorus Director del cor: William Spaulding

Orchestra of The Royal Opera House Director musical: Antonio Pappano

Director d’escena: Stefan Herheim Escenografia: Philipp Fürhofer Disseny de vestuari: Philipp Fürhofer Disseny de llums: Bernd Purkrabek Dramatúrgia: Alexander Meier-Dörzenbach

ROH 2018/2019: PIKOVAIA DAMA (POLYAKOV-WESTBROEK-LUNDGREN-STOYANOV-PALMER-GORYACHOVA;HERHEIM-PAPPANO) L'any 2016 us deia a proposit de l'estrena de la producció de Pikovaia Dama a Àmsterdam:

[persinsala]

La Cenerentola

Jusqu’au 1er janvier 2018 l’Opéra de Lyon présente La Cenerentola de Rossini. Si Stefano Montanari soutient la composition avec brio et légèreté, Stefan Herheim conçoit des décors emboitables et une mise en scène que soulignent le jeu et la suite parfaite des événements qui amènent au triomphe de la bonté. E che trionfo sia !

(more…)

[operaexplorer-blog]

"La bohème" with very personal touch: Sølberg, Søberg, Christiansen, directed by Herheim in Oslo

“La bohème�� with very personal touch: Sølberg, Søberg, Christiansen, directed by Herheim in Oslo

I saw the pictures. I did not read any reviews. I read the website abstract in English citing “Stefan Herheim’s version of Puccini’s La bohème caused the international opera scene to turn towards Oslo” some 5 years ago. I was not ready and did not expect this well-known piece to touch me so deeply. Marita Sølberg as Mimi. Photo: operaen.no I am not a big fan of exploiting opera librettos as a…

[reziprok]

Trailer: XERXES - Oper Graz

[estherattarmachanek]

@theateranderwien Die Vereinigten Bühnen Wien (VBW), ein Unternehmen der #WienHolding, starten im Frühjahr 2022 mit der notwendigen #Grundsanierung und #Modernisierung des Theater an der Wien. Stefan Herheim #stefanherheim designierter #Intendant Theater an der Wien Im Anschluss präsentiert Arch. DI Daniel Bammer, #Projektleiter der Sanierung des Theater an der Wien, Linke Wienzeile 6, 1060 Wien www.wienholding.at (hier: Theater an der Wien - Das Opernhaus) https://www.instagram.com/p/CbFPTq6AkLN/?utm_medium=tumblr

[globalhappenings]

Two men and a sword

Two men and a sword

It feels like it’s the last party forever. The babble of voices in the Deutsche Oper sounds more international again, the Wagner world community has come to experience the first cyclical performance of Stefan Herheim’s “Ring” interpretation. Set tables in the foyer invite you to refresh yourself, you can treat yourself to drinks for which the masks fall. If you spend more than six hours in the…

[zestaffer]

Delayed by the coronavirus pandemic, Stefan Herheim’s “Ring” cycle, rumored for a future Met Opera season, gets underway in Berlin.

[the-wagnerian]

(via Stefan Herheim, "Opera for me is not about entertaining people or giving them a good time" - The Wagnerian)

[reziprok]

Trailer: RUSALKA - Oper Graz

[estherattarmachanek]

@theateranderwien Grundsanierung und Modernisierung des Theater an der Wien. Gesprächspartner: KR Peter Hanke, Stadtrat für Finanzen, Wirtschaft, Arbeit, Internationales und Wiener Stadtwerke Mag.a Veronica Kaup-Hasler, Stadträtin für Kultur und Wissenschaft Dr. Kurt Gollowitzer, Geschäftsführer Wien Holding Prof. Dr. Franz Patay, Geschäftsführer VBW Stefan Herheim designierter Intendant Theater an der Wien Im Anschluss präsentiert Arch. DI Daniel Bammer, Projektleiter der Sanierung des Theater an der Wien, Linke Wienzeile 6, 1060 Wien www.wienholding.at Die Vereinigten Bühnen Wien (VBW), (hier: Theater an der Wien - Das Opernhaus) https://www.instagram.com/p/CbFOqsqgjIF/?utm_medium=tumblr

[javierpenadea]

Debussy’s “Pelléas et Mélisande,” staged by Stefan Herheim for the Glyndebourne Festival, is set in the manor house where the festival takes place.

[miamiclasica]

Tchaicovsky por Stefan Heirheim

Tchaicovsky por Stefan Heirheim

Una versión radical que por una vez convence. Y es, otra vez, Stefan Herheim quien se sale con la suya para una puesta reveladora, audaz y brillante de la penúltima ópera de Tchaicovsky, producción que le fuera encargada en 2016 por la Opera Nacional de los Paises Bajos para celebrar su medio siglo de existencia. Hasta ahora, y mas obvia, sólo Eugenio Oneginhabía sido tratada a menudo como…

[onlinevideoproduction]

Edinburgh International Festival

This summer, France is brought into the limelight at the Edinburgh International Festival with a special residency of the Théâtre des Bouffes du Nord bringing 3 daring works to the Scottish capital: Peter Brook's The Prisoner, The Beggar's Opera staged by Robert Carsen with the Baroque ensemble Les Arts Florissants, and La Maladie de la mort by Katie Mitchell. Other highlights include The Barber of Seville staged by Laurent Pelly, Rossini's with the Opera de Lyon Orchestra and 3 concerts by acclaimed French pianist Pierre-Laurent Aimard, artist in residence at this year's festival.

Brilliant French productions and performances from French artists include:

Theatre:

La Maladie de la mort, by Katie Mitchell Théâtre des Bouffes du Nord The Lyceum 16-18 Aug 20:00 / 18-19 Aug 15:00

The Prisoner by Peter Brook & Marie-Hélène Estienne Théâtre des Bouffes du Nord The Lyceum 22-26 Aug 19:30 / 25 Aug 14:30

The End of Eddy Based on the book by Édouard Louis Unicorn Theater / Untitled Projects The Studio at the Festival Theatre 21-26 Aug 19:00 / 23-26 Aug 14:00

Hocus Pocus Philippe Saire Company The Studio at the Festival Theatre 10-12 Aug 18:00 / 11-12 Aug 14:00

Opera:

The Barber of Seville Théâtre des Champs-Elysées Jérémy Rohrer / Laurent Pelly Festival Theatre / 5,7,8 Aug 19:15

La Cenerentola Opéra de Lyon Stefano Montanari / Stefan Herheim Festival Theatre / 24-26 Aug 19:15

The Beggar's Opera Théâtre des Bouffes du Nord William Christie / Robert Carsen/ Ian Burton King's Theatre 16-18 Aug 19h30 / 18-19 Aug 14:30

Music:

Victoria Mullova & Katia Labèque Play Schumann, Ravel & Prokofiev The Queen's Hall / 8 Aug 11:00

Jean-Guihen Queyras & Alexandre Melnikov Play Beethoven, Chopin & Rachmaninov The Queen's Hall / 14 Aug 11:00

City of Birmingham Symphony Orchestra Plays Debussy, Ravel & Stravinsky Featuring Ludovic Morlot, Conductor Usher Hall/ 17 Aug 20:00

Colborn Orchestra Conducted by Stéphane Denève Usher Hall / 20 Aug 19:30

Pierre-Laurent Aimard Plays Chopin, Debussy & Messiaen The Queen's Hall / 20 Aug 11:00

Des Canyons aux Etoiles by Olivier Messiaen Scottish Chamber Orchestra Featuring Pierre-Laurent Aimard, Piano Usher Hall / 22 Aug 19:30

Pierre-Laurent Aimard & Tamara Stefanovich Messiaen's Visions de l'Amen The Queen's Hall / 24 Aug 11:00

from Institut Français Écosse http://www.ifecosse.org.uk/Edinburgh-International-Festival.html via IFTTT

[whatstheweather]

Review: An Operatic Locavore Consumes the English Countryside

By ZACHARY WOOLFE Debussy’s “Pelléas et Mélisande,” staged by Stefan Herheim for the Glyndebourne Festival, is set in the manor house where the festival takes place. Published: July 2, 2018 at 09:26AM from NYT Music https://ift.tt/2NjyEmq via IFTTT