#vidres

[amateurchefstuff]

Coca de vidre i ametlla

Ingredients: Base pizza fina 80gr ametlla picada crua oli de gira-sol sucre Elaboració: Preescalfem el forn a 250 º dalt i baix i amb aire. Estirem la base de pizza sobre el mateix paper en que ve cargolada i untem la massa amb oli de gira-sol, hi espolsem sucre, hi escampem l’ametlla i ho acabem amb més sucre, generosament. La posem al forn 10 minuts o fins que la veiem quasi cremada. La…

[ernestdescalsartwok]

VIMBODI-PINTURA-MUSEU-FORN DEL VIDRE-POBLES-TARRAGONA-DETALLS-PAISATGES-FOTOS-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: VIMBODI-PINTURA-MUSEU-FORN DEL VIDRE-POBLES-TARRAGONA-DETALLS-PAISATGES-FOTOS-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Fotos pintado al aire libre en el pueblo de VIMBODÍ, pueblos de la Comarca de la Conca de Barberà en Tarragona, Catalunya, escena paisajista con la luz de Primavera y dando los últimos retoques al cuadro sobre lienzo con el objetivo de pintar el MUASEU FORN DEL VIDRE entre puertas y escaleras de diversas casas adosadas, los colores de tierra destacan de los rojos y los blancos, con el pequeño pincel para detallar los contornos. Pintura del artista pintor Ernest Descals con paisajes originales que muestran la personalidad estética de cada lugar pintado.

[julianen2020]

[selin-n]

💙🥀

Beni kör kuyularda merdivensiz bıraktın,

Denizler ortasında bak yelkensiz bıraktın, 🥀

Öylesine yıktın ki bütün inançlarımı;🥀

Beni bensiz bıraktın; 🥀

Beni sensiz bıraktın.....🥀

Ümit Yaşar

💙🥀🦋

Ağlamak ____😞💧

Bazı acılarda yetmez ___😞💧

Mutlu akşamlar 💙

[shakingparadigm]

they call me shakingparadigm cause tja. that vidr. that video really. shook. my paradigm..

[tearz-abi]

Finely my new mixtape Castell De Vidre is out on all digital platforms

[doriangray1789]

Rodrigo’nun Gitar Konçertosu ile Deniz Gezmiş’i buluşturan gerçeklik

Asıl adı Joaquin Rodrigo Vidre… Ünlü İspanyol klasik müzik bestecisi ve piyano virtiözü… Tüm dünya onu Concierto de Aranjuez adlı eseriyle tanır. Bizdeki yaygın adıyla “Rodrigo’nun Gitar Konçertosu”…

Rodrigo 22 Kasım 1901’de İspanya’da, Valencia – Sagunto’da doğdu ve 6 Temmuz 1999’da 98 yaşındayken Madrid’te vefat etti.

Henüz üç yaşındayken difteri’ye yakalandıktan sonra görme yetisini kaybetti… Sekiz yaşında solfej, piyano ve keman eğitimine başladı. On altı yaşında armoni ve kompozisyon dersleri aldı. Piyano virtiözü oldu, bir çok klasik müzik eseri yazdı. Erken bir yaşta kör olmasına rağmen, büyük başarılar kazandı. Beklenilenin aksine, gitarı hiçbir zaman çok iyi çalamadı.

Rodrigo, 19 Ocak 1933’te, Valencia’da, Kamhi ailesinin kızı Victoria Kamhi ile evlendi.

Victoria Kamhi ünlü piyano hocaları Lalewichz, Lévy and Viñes’dan piyano eğitimi aldı. Rodrigo’yla 1929 yılında tanıştı ve Valencia’da evlendiler. 1939’da İspanya’ya dönmeden önce, İkinci Dünya Savaşı’nın en vahşi dönemlerinde, Hitler Faşizminin Fransa ve Almanya’sında yaşadılar. Üstelik, 27 Ocak 1941’de tek kızları Cecilia doğdu. Bu dönemlerinde yaşadıkları bile başlı başına bir sinema eseri olur sanırım; kör bir piyanist, onun Yahudi asıllı eşi…

Kamhi şartlar gereği piyano kariyerine son verip, çocukluğundan beri kör olan besteci kocasının asistanı oldu ve onun biyografisi olan, birçok dile çevrilmiş De la mano de Joaquín Rodrigo: Historia de nuestra vida’yı yazdı. (Türkçesi:Joaquin Rodrigo’yla el ele:Maestro’nun yanında hayatım)

Kamhi 1997’de kocası Rodrigo’dan iki yıl önce, 92 yaşında öldü. Kendisinin ve eşinin mezarları Aranjuez mezarlığındadır.

Gelelim meşhur konçerto’nun hikayesine…

Hitler ve Mussolini destekli General Franco’nun komutasındaki faşist güçlerin, 17 Temmuz 1936’da seçimle işbaşına gelen Sosyalistlerin “Halk Cephesi” koalisyonuna karşı ayaklanmasıyla İspanya bir iç savaşa sürüklendi…

Bir yanda Alman Nazi ordusunun bombardıman uçakları… Mussolini’nin askerleri… Ve faşist İspanya ordusu…

Diğer yanda birçok ülkeden gelen devrimcilerden, sosyalistlerden ve anti-faşistlerden oluşan ‘Enternasyonal Tugaylar’… Ve çeşitli partilerin bir araya gelerek oluşturduğu ve halkın desteğiyle iktidara gelen İspanya Sosyalistlerinin Halk Cephesi…

Üç yıl süren ve büyük yıkıma yol açan İç Savaş Halk Cephesi’nin yenilgisiyle sonuçlandı… Ve İspanya’da Franco’nun, 1975 yılında ölümüne kadar 40 yıl sürecek olan, diktatörlük dönemi başladı.

İşte, bu meşhur konçerto bu dönemi anlatır…

İspanya iç savaşı sırasında ve sonrasında Franco diktatörlüğünün halkına çektirdiği acıları, zulmü anlatan ve Faşizme karşı direnen devrimcilerin coşkusunu içeren bu muhteşem konçerto’yu Rodrigo görmez olduğu için bölümler halinde eşine yazdırmıştır.

Concierto de Aranjuez, varolanlar içerisinde çalınması en zor olan Gitar Konçertosu olarak bilinir. Ve Konçertoyu tam anlamıyla Paco de Lucia’nın çalabildiği söylenir…

Özellikle 68, 78, ve ‘88’ kuşağı gençliğini yaşayıp da Rodrigo’nun Gitar Konçertosunu ezbere bilmeyenine doğrusu ben pek rastlamadım.

Peki neden?… Hiç düşündünüz mü?…

Cevabını ben vereyim: Bizim Deniz’in etkisinden…

Deniz Gezmiş’ten bahsediyorum…

Ne güzel yazmış Can Yücel Mare Nostrum şiirinde Denizi…

En uzun koşuysa elbet Türkiye’de de Devrim, O, onun en güzel yüz metresini koştu en sekmez lüverin namlusundan fırlayarak… En hızlısıydı hepimizin, en önce göğüsledi ipi… Acıyorsam sana anam avradım olsun, Ama aşk olsun sana çocuk, aşk olsun!

Başka söze gerek var mı Denizi anlatmak için….

Öncülüğünün ve yaptıklarının yanı sıra, bizlere bu muhteşem konçertoyu keşfetme fırsatı verdiğin için de;

Aşk olsun sana çocuk, aşk olsun!…

Deniz Gezmiş 6 Mayıs 1972’de idam edilmeden önce son arzusu olarak demli bir çay ve sigara eşliğinde Rodrigo’nun Gitar Konçertosu’nu dinlemek istedi…

idama giderken arkadaşları ıslıkla ona bu konçertoyu çaldılar 

sonra da idam edildi 

[vsnotresponding]

first line tag

i was tagged by @on-noon and @my-cursed-prince. thank you so much for the tag!

tagging @sunset-a-story @e-klair @oh-no-another-idea and @aquil-writes. share the first line of your stories (all of them or just some)

i'll include some from my short stories because i can ngl (also with their corresponding original version also because i can)

short stories

a white death (2018)

El cel col·lapsa, i sé que el fi està a prop.

The sky collapses onto itself, and I know the end is near.

the revolution of silence (2019)

Cada dia s’aturava per a escoltar la seva cançó.

They stopped every day to listen to their song.

conseqüències (2021)

(consequences: a the revolution of silence sequel)

Aliè al dolor de les cremades seguia rebuscant entre els vidres trencats coberts de cendra i sang.

Oblivious to the pain of their burns, they rummaged in between the broken glasses covered by ash and blood.

event horizon (2020)

L'eternitat. Un cercle viciós. La serp que es mossega la pròpia cua buscant satisfer la seva gana.

Eternity. A vicious circle. The snake that bites its own tail attempting to satisfy its hunger.

microwave background (2021)

L’existència. La via de tren morta. La caiguda a la vora d’un precipici, el mar fora de l’abast de la humanitat i el sol cegant les seves passes.

Existence. The dead train rail. The fall off a cliff, the sea out of humanity's reach and the sun blinding their steps.

la societat dels homes cocodril (2018)

(the society of crocodile men)

En estat natural els homes cocodril, cap de cocodril, cos d’home, es guien per les seves necessitats primàries: sexe, aliment i por.

In their natural state, the crocodile men—crocodile head, human body—are guided by their primary needs: sex, sustenance, and fear.

kaos (2017)

Ell era el caos i la serenitat que el cel necessitava, imparable plugim que enfonsava els seus cors en un profund desconsol.

He was the chaos and the serenity the sky needed, an unstoppable drizzle that sank their hearts in deep despair.

novels

cor vitae (2017)

Fue rápido, la verdad. Cuando el monstruo le mordió se hizo a la idea de morir.

It was fast, to be honest. When the monster bit him, he'd accepted the fact that he was going to die.

nemesis (2017)

Llovía. Hacía frío. Pero eso no lo detenía. Tenía que llegar-no, debía llegar.

It was raining. And cold. But that wasn't stopping him. He needed to get there—no. He had to.

project:nemesis (2017)

Enzo estaba sentado en su jardín.

Enzo sat at his garden.

genesis (2017)

Camino por la fina grava del camino, pensativo.

I walk through the fine gravel of the path, deep in thought.

púlsar (2020)

Resbalo al saltar de un tejado a otro, la lluvia oscureciendo el mundo a mi alrededor, los pasos de la guardia de los imitadores detrás de mí a punto de alcanzarme.

I slip as I jump from roof to roof, the rain darkening the world around me, the steps of the imitators' guard almost upon me.

untitled project (2021)

“I'm ready” the old man says.

[likealarryqueen]

Agora é esperar 2026 né galerinha

E se eu comer vidr-

[acpao22-grup06]

Cai Guo Qiang

Autor: Cai Guo Qiang

Títol: Head On

Any de realització: 2006

Material i tècnica: 99 rèpliques de llops mitjançant filferros de metall, pell d’ovella pintada i farcida de palla.

Dimensió en cm: -

Museu o col·lecció: Deutsche Bank Collection al Guggenheim Museum de Berlín.

Explicació continguts: Aquesta instal·lació està formada per 99 rèpliques de llops atrapades en moviment mentre corren en manada cap a un mur de vidre. La col·locació de la manada representa un cicle perpetu en el qual corren, salten cap a una obstrucció desastrosa i s’estavellen. L’escena és una metàfora de la tendència humana de seguir cegament ideologies sense revisar-les amb una visió crítica i estar destinats a repetir els mateixos errors ja que els primers llops de la fila han vist com els altres s’estavellaven, però estan preparats per a llançar-se ells també. Tradicionalment, el llop és un animal mitològic relacionat amb el coratge i, al ser un animal salvatge, també es relaciona amb el perill i la por. En aquest cas simbolitza la naturalesa depredadora inherent a l’home i la confiança cega de l’acció col·lectiva.

Biografia: Cai Guo Qiang va néixer l’any 1957 a Quanzhou, Xina. Va estudiar escenografia en l'Acadèmia de Teatre de Shanghai i va participar en dues pel·lícules d’arts marcials gràcies a aquests estudis. Després de la Revolució Cultural de la Xina, es va obrir pas a l’estrellat de l’art internacional. Des de llavors, ha utilitzat mitjans innovadors com la pólvora i els focs artificials per crear una nova forma de performance. Cai pensa que tothom és artista i, per això, sovint crea projectes a gran escala que conviden a la participació de ciutadans corrents.

[void-meditatum]

Ovidi Montllor - Carta a Casa

Estimada Antònia T'escric des d'ací

Molt lluny de casa La pluja va mullant

Els vidres bruts Del bar estrany

On, ara, em trobe esperant

Un got de vi I un poc d'engany

No tinc més solució Ja ho saps: l'engany

I m'ompliré tot d'ell Per anar vivint

Per anar aguantant Per anar estimant

T'he enviat els diners Com tots els mesos

Per ara no hi ha augmentPaciència, tot arriba

Me n'he guardat uns quants Per a comprar-me un abric

L'hivern, sense el teu cosÉs molt més cru

Diuen que em passaranA una secció més descansada

I, si Déu vol, molt prompte Trobaré casa

I vindreu tu i la nena

El company del meu "cuarto" Ha estat malalt

La grip, coses molt d'ara Ja saps... l'hivern

Fa més d'una setmana Que espere carta

Esteu malalts? Em feu patir moltíssim

Tan lluny de casa L'any que ve, potser

Tindrem cotxe Qui ho havia de dir!

I escola per a la nena Sense pagar

I diners suficients Per a no plorar

Tot això, però, ja saps Lluny de casa

Allò que no s'oblida Ni tan sols amb vi

Aquest que tinc jo ara Posat a taula

Encara plou, Antònia Demà serà diumenge

I no passejarem tots tres junts Per la plaça del poble

Cuideu-vos molt. Besades

Escriu-me més sovint

---------

Dear Antonia I am writing to you from here Far away from home

The rain is getting wet The dirty glasses From the strange bar Where, now, I find myself waiting

A glass of wine And a bit of deception I have no other solution You know: the deception And I will be filled with him

To go on living To hold on To love

I sent you the money Like every month

For now there is no increase Patience, everything comes

I have saved a few To buy me a coat Winter, without your body It's much more tough

They say they will pass me To a more rested section And, God willing, very soon I will find a home And you and the girl will come

My roommate He has been sick The flu, very recent things You know... winter

More than a week ago I'm waiting for a letter are you sick? You make me suffer a lot so far from home

Next year, maybe We will have a car

Who was to say! And school for the girl Without paying And enough money To not cry

All that, though, you know Far from home That which is not forgotten Not even with wine This one I have now put on the table It's still raining, Antonia

Tomorrow will be Sunday And the three of us won't walk together By the town square Take good care of yourselves. kisses Write me more often

[amateurchefstuff]

Pa de vidre amb bolets i pernil ibèric

Ingredients:  (Per a 4 persones) pa de vidre 150gr. de pernil ibèric 400gr. de bolets frescos variats 3 alls tendres 16 tomates xerri 4 carxofes sal oli d’oliva un polsim de pebre vermell dolç per adornar el plat Preparació: Si el pa de vidre el voleu fer vosaltres, trobareu la recepta aquí. Netegeu el bolets i si són grossos, feu-los a trossets. Fregiu-los amb els alls tendres trossejats.…

[ernestdescalsartwok]

VIMBODÍ-PINTURA-ART-FORN DEL VIDRE-POBLE-CONCA DE BARBERÁ-TARRAGONA-MUSEU-PAISATGES-CASES-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: VIMBODÍ-PINTURA-ART-FORN DEL VIDRE-POBLE-CONCA DE BARBERÁ-TARRAGONA-MUSEU-PAISATGES-CASES-PINTOR-ERNEST DESCALS- Fotos de los viajes y excursiones para pintar los paisajes de los pueblos de Tarragona, hace dos años quise estar pintando el paisaje panorámico con todas las casas de VIMBODÍ en la Comarca de la Conca de Barberà, con fuerte luz de Primavera he pintado el bello conjunto en el que destaca el Museu y FORN DEL VIDRE, patios traseros y esplendorosos árboles con colorido. Fotos del artista pintor Ernest Descals con la Pintura en el caballete.

[theparadoxmachine]

One of the guys in my office has this super long beard and he's gone grey. I just overheard this conversation in the office:

Voice I Don't Recognize: "Oh hey I thought one of the members of ZZ Top was sitting here."

Bearded Guy: "Yeah I'm the dead one."

VIDR: "Oh so this is hell?"

BG: "Yeah!"

Oh my god

[lesfoteses]

El fakir Kirman

18 de gener del 2023

He conegut un faquir. Es diu Josep Miret, però el nom artístic que li ha donat la fama és Fakir Kirman, i és l'últim faquir català en actiu amb 60 anys de trajectòria. Amb 17 anys diu que va començar amb les perforacions. I no menteix: he anat a casa seva a gravar-li una entrevista, m'ha ensenyat els àlbums de fotos que té, i en el primer que m'ha ensenyat hi ha fotos de quan va començar amb 17 anys. Hi surt travessat per un sable. Després en té unes on surt amb una mena d'agulles llarguíssimes clavades pel nas. Em faria més angúnia si hi hagués sang, però ni rastre. És la gràcia dels faquirs, que ni sang ni dolor "si estàs ben entrenat, no raja sang a menys que et pillis una vena", m'explica. I llavors m'ensenya una foto on hi surt escopint foc i diu "sembla fàcil" -i jo penso Què dius, com m'ha de semblar fàcil veure't escopir foc?-, "però no ho és. Em va costar molt de temps aconseguir treure aquesta llengüeta de foc per la boca". Llavors m'ensenya una foto on s'està menjant una bombeta, "abans de començar l'encenia per demostrar que era de veritat, si no la gent es pensava que era de sucre i que feia trampes". Això de la bombeta ja em fa més cosa. Li he preguntat per si després quan anava de ventre li feia mal i m'ha dit que no, que el truc és triturar el vidre fins que sigui pols.

És fort perquè acaba de fer 76 anys i encara continua en actiu. L'últim que ha fet és participar a la cavalcada de Massanes traient foc per la boca, "des que em van treure les serps -feia espectacles amb boes i pitons, en va arribar a tenir 11- i que ja tinc una edat, no puc fer el llit de claus i aguantar pes". Eren els seus números estrella, de fet té un rècord Guinness per haver aguantat 150kg de formigó mentre ell estava estirat en un llit de pinxos. Em sembla fascinant. Li he preguntat que per què creu que la gent ja no es fa faquir, "surt més a compte comprar-te una caixa i posar-te a aprendre trucs de màgia, no has de portar el cos a aquests límits". Li he preguntat també si no ha tingut mai por de morir i m'ha dit que no, que només té por del dolor, que morir "ho farem tots tard o d'hora". Raó no n'hi falta, però això de clavar-te un sable a la panxa, si falles una miqueta a l'hora d'inserir-lo potser també et rebentes l'estómac, saps el que et vull dir?

M'ha entendrit quan ha parlat de les serps. A mi no em fan cosa les serps, hi ha gent que no les pot ni veure. Hi ha un punt que m'entendreixen, i quan ell m'ha parlat de les seves serps li he vist l'emoció continguda als ulls. "Les dues últimes que tenia, amb la nova llei animal, les vaig haver de donar a un centre de Calafell que cuiden animals exòtics. Encara les vaig a visitar sempre que puc", i ha afegit "la meva dona i jo hem plorat quan s'han anat morint les serps que teníem. Els agafes carinyo". Hi estic d'acord. Ara bé, els veïns no sé jo si els tindrien molt de carinyo a aquestes quantes serps sota casa seva... Com deia, en faré un reportatge que quan estigui llest el compartiré.**

**N. del A. (05/02) Ja està disponible el reportage aquí.

[mufibarridelport]

Malalt, envellit, deteriorat, fosc, sòrdid, corrupte, gris, verd, marró, pútrid, patètic i desesperant món. Les pedres del camí són cada cop més grans i pesades. Tot el que ens passa a la vida succeeix de la mateixa manera que succeeixen les diferents parts d'una cerimònia. Ara em giro i penso en una altra cosa. Espero que vingueu, cada cop sento més que podem compartir-ho tot. Sentat en aquesta pedra (seient incomodíssim) miro com es mouen les onades del mar. Fa una pila d'anys que porto la mateixa maleta buida d'aquí cap allà, d'allà cap aquí. Afegeix més gent. Afegeix més gent. Afegeix més gent. Ja no hi ha més olors noves, ni sabors diferents.

Una hora i mitja per arribar, dues hores i deu minuts per tornar; en el cas de que puguis tornar. Un ganivet fred i una copa de vidre trencada a la pica. Ningú va néixer ensenyat (suposo). Les estovalles, la botifarra i totes les coses diferents que vam menjar junts, dos dies amb mal de cap, dos dies de maldecaps. El passadís i totes les seves variants.