#sentit de la vida

[negreabsolut]

Pèredur, el qui perdura en la questa. Perceval, el qui es val per si sol. El cavaller del Greal cerca eixerit el sentit de la Vida, i fent aital cerca fa el Camí del Greal.

[surroundedbytheworld]

[...] qui no viu ara la vida eterna, tampoc no la viurà després. Això és l'experiència pasqual. És a dir, no em preocupa el demà perquè ja he vist la realitat. I, en conseqüència, no és que sigui molt valent perquè domino la por, sinó que no tinc por perquè no en tinc, de por. Un misticisme que descobreix que el sentit de la vida no es troba a la fi d'aquesta, sinó en la vida mateixa.

– Raimon Panikkar, La nova innocència (1998), p. 455

[fletxerandoliver]

Un racó sense amagatall, una casa sense ànima

Un núvol de paraules

un mar de miralls

Una espurna que no calfa

un dibuix sense significat

Un sol sense llum

la vida requereix preguntes

Una cançó sense lletra

unes lletres sense paraules

Què s’ha fet d’aquelles flors?

Unes preguntes sense resposta

Un estimar sense passió

Poesia i lleis, la llei del vianant, la llei del mínim esforç , la llei de l’atracció

Una vida sense sentit, encara que semble impossible

Tot té un sentit, encara que no el trobem en aquest precís instant…

Agg 21/12/2021

[guillemelgat]

30 llibres en català!

Bon any! (Sí, ja sé que arribo molt tard, però necessitava un descans després dels examens i tant de viatjar durant les vacances 😅) Porto un temps volent fer algun pas més amb el català, com que ja tinc un C1 còmode i no gaire pressió per millorar. El fet és que arribat en aquest punt, encara em queda moltíssim per aprendre, i per fer el pas al C2 i més enllà he d’esforçar-me més per afinar el lèxic i aprecisar els registres. També és cert que no he tingut gaires oportunitats aquest any per utilitzar el català, i es nota. Però tot això té un remei: tornar a estudiar, verament estudiar, el català.

Amb el C1 i C2, com que depenen tant de l’ús precís i mesurat de la llengua, és molt important interactuar amb una diversitat de gèneres i estils lingüístics. Amb el català, no tinc cap problema amb la gran majoria de registres orals ni escrits, si és que són informals, però entrats en coses més formals ja hi tinc molt menys familiaritat. També cal dir que el llenguatge literari sol ser més ric, tant a nivell lèxic com estilístic, i per això és un bon punt de partida per treballar la llengua. A més a més, llegir en anglès ja forma una gran part del meu dia-a-dia, i tot i que no puc canviar-ho tot al català, fer que el català sigui una de les llengües que faig servir tindrà un impacte important en el meu nivell i també podrà ser una part fonamental de la meva vida professional en algun moment, com que em vull dedicar a la catalanística. Per totes aquestes raons, crec que posar-me a prova amb la lectura en català serà un bon repte.

He pres com a punt de partida aquest repte en castellà (que he arribat a conèixer gràcies a, i que també ha estat elaborat més per @cernuda), però he decidit rebaixar la quantitat de llibres per algunes raons: (1) la persona que ha fet el repte ha triat llibres més curtets, i jo en tinc algunes de 500 pàgines i més, per tant crec que és més que justificat, (2) tinc moltes coses que em demanen l’atenció i sé que si poso un número més alt no em trobaré amb els ànims d’acabar el repte, (3) vull tenir el temps d’assaborir alguns d’aquests llibres perquè són clàssics, i (4) ja faig moltes més coses en català, i llegir 30 llibres ja per mi són molts llibres per llegir en un any, ni que siguin en català. Crec que, vist així, té tot el sentit del món la xifra que he triat.

Tinc una llista més o menys elaborada, amb una gran varietat de llibres (no-ficció, juvenil, medieval, poesia, tant moderns com clàssics de la llengua), i espero que amb això ja tindré prou per ocupar-me fins a desembre. Si teniu recomanacions ja em direu, i moltes gràcies a @no-passaran i @quimerathetraveler per l’allau de llibres que ja m’heu recomanat, sou els millors ❤️ Si algú més s’anima a acompanyar-me, ja em diràs i podem intercanviar llistes. I amb això, apa, a llegir!

[madame-fear]

Primero que nada ofrezco mis más sinceras disculpas en caso de que esto te haga sentir presionada porque no es mi intención, pero tengo mucha curiosidad (a.k.a horniness) y quería preguntar... ¿Cu��ndo sale la historia con Priest!Kuku? 🤭🥴

Sentite en completa libertad de ignorar o eliminar este ask!

Lu mi vida, ¿¡Para qué te vas a disculpar!? Acá no hay nada por lo cual habría que pedir disculpas, es una pregunta completamente válida 🤭💗

Lo más gracioso de todo es que estos días vengo mirando ese borrador, preguntándome a mi misma cuando lo iba a terminar AJJAJAJAJ Yo ahora estoy terminando de escribir 2 cositas, pero mientras tanto, voy a ir terminando el smut de Priest!Kuku... Lo más probable es que, con mucha suerte, lo pueda publicar en un par de semanas... ¿Capaz que en 2, máximo 3 semanas?

Últimamente estuve en modo vaga para escribir pero de la nada me surgió las ganas de escribir varias cosas,, así que probablemente como estoy inspirada, pueda ser publicado en una semana AHSHJD 🤭💗

[translucent-serendipity]

Estic tan cansada, i es diumenge nit, dilluns matinada més aviat (4–AM!), però la meva sensació és que el cap de setmana ha volat entre reunions i ni me n'he adonat. Sort, que demà 1) li han ajornat el judici a una amiga i 2) no tinc classe, només una assemblea a la tarda, 3 horetes.

Faré... una mica de diari. De tant en tant miro les meves publicacions antigues i em fa gràcia trobar càpsules com aquesta, i veure com canvia la meva vida i el meu ús del llenguatge. Som-hi:

Estic cansada-rara. La passada nit, de fet, vaig dormir pràcticament onze hores... derivat de no haver dormit pràcticament res l'anterior, desvetllament amb dos noms i un cognom. no vam tenir sexe, però si molta tendresa. Com solem fer els divendres al vespre, vam quedar per vbeure'ns una estona i unes birres, i del Grup només érem ell (J), en T i jo, però s'hi van sumar vàries de la Mt, CJ i de CT; va ser una vetllada xulita. a mitja nit vaig (vam) decidir que no tornaria a casa, que alguna d'elles dues m'acolliria. després de la Cl vam anar al Gtz i entre ratafia i ratafia vam jugar a la petanca totes juntes. Excepte en Br i nosaltres, la resta va marxar després de les partides (algunes tenen filles, en general són un bon grapat d'anys més grans... otro ritmo). Total, que ens vam quedar xerrant fins casi les tres, quan ja tancaven, i com ambdues viuen al mateix barri vam tornar juntes caminant i deidrimin' (bé, era de nit) amb fer una mica les vàndales a una empresa que ho mereix. Arribada La cantonada, jo ja sabia que volia anar a dormir a ca d'en J, por lo que sea (buf!), tot i que no sabia si m'esperava el seu llit, un altre matalàs o una altra habitació... tot m'hauria estat bé. I sí que va estar-ho, cuqui preguntant-me si em podia abraçar, i jo que per favort.

Copypaste d'això que havia posat més amunt però... millor ara:

[

És curiós, perquè tot i que és una persona atractiva (diria, normativa), a priori no és algú per qui em senti atreta... però suposo que el roce hace el cariño, y roce en tenim de varis tipus: 1) ens veiem sovint, 2) tenim un projecte de convivència entre mans!!, 3) tenim diferències ideològiques clares, i les discutim, però 4) sovint coincidim en la forma de fer les coses i en el grau de compromís. Com deia, pot ser bastant sexi (i enriquidor!) el conflicte en aquest sentit, quan va acompanyat d'afinitat d'altres tipus. Què coi, i també va haver-hi roce subtil durant la nit, abans d'anar a se casa, vull dir, d'això que a la taula es toquen els genolls, o que vam estar com la última mitja hora al Gtz ell i jo (borratxes, almenys jo) parlant d'història de l'art, d'avantguardes, composició... entusiastes i d'apropet. En aquell moment vaig decantar-me pel seu sostre (que m'estimo molt en T i quedar-me a ca seva és molt còmode, però... una té desitjos i apetències, suposo).

i bé, és una bogeria haver passat casi cinc hores com les vam passar i encara no saber com besa l'altre. no vull fer d'això un relat eròtic però alhora sí que vull (m'escudo en l'idioma, en part, sospito que l'entenen no més de quatre mutuals). quina contenció, quin desig no satisfet, les cares tocant-se, els alès barrejant-se, les mans, acariciant-nos les esquenes, els colls (bof quan em tocava el coll per davant), els cabells, les mans, o (només ell a mi) la panxa, o (només jo a ell) l'orella. i ---- no faré d'això un relat erotic, no, i --- però no gosar més que moure'm molt subtilment estant-hi en contacte. tot plegat, una bomba que no acaba d'explotar, però alhora es tan tendre el plaer que no cal que exploti. qui ho diria. i aquí som totes molt lliures i hi ha parelles però poques de tancades, però ell en té (amiga meva tb) i no té clar fins a on els hi està bé arribar. Per això la contenció (entre altres motius, per part meva). L'últim que vull (volem) és fer patir i patir naltres. Per mi, ell concretament és, Ante todo, un amic i camarada/company. I si el millor per totes és que no ens permetem aquesta proximitat, que així sigui. Però vull saber-ho. Ho resoldrem, ho resoldrem.

]

. Total, que a les vuit i escai ja estàvem en peu, i ens acomiadàvem amb una senzilla abraçada mentre les veïnes descarregaven el menjar reciclat d'una furgoneta.

Un cop a casa, vaig esmorzar i vaig fer dissabte esperant a que pugés a casa un altre futur company de lluita, d'això nou on m'estic ficant ara. Estava una mica nerviosa per tot plegat (als seus trenta sis anys em posa una mica nerviosa, sí, però en un sentit probablement més intel·lectual que físic (tot i que... en fi; que no, no res). Però vaig sobreviure-ho. I quan va marxar, vaig aguantar potser una hora desperta (pendent de mogudes importants que estaven passant en aquell moment al poble) i no més tard de les vuit i mitja del vespre, vaig caure morta al llit. Fins avui a les set del matí, que he somiat que me mare havia tornat, i jo era al llit i els membres em pesaven tant que no els podia moure, però -somiant- tenia tanta son que no em generava ansietat o preocupació la meva immobilitat; només havia de continuar dormint. En fi, he acabat aixecant-me a les vuit i pico i he tingut un matí tranquil. He llegit, hem dinat fora al solete i xerrat amb mun pare, m'he dutxat, he imprès uns documents... i cap a la reunió. He acabat tornant a casa casi a les onze de la nit; en realitat la reunió ens ha durat fins les nou o així, però després en M, en J i jo hem anat a prendre un aquarius, una tònica i un nestea respectivament, i per variar hem continuat parlant d'habitatge, d'Iran, israhell i Palestina, de les eleccions d'Euskal Herria i de les catalanes, de la nova org fatxa de turno i de FO, del curro i dels nostres calendaris horribles que no hi quep res més... moltes coses, les de sempre. Hem fet els acudits de sempre, alguns de nous, i hem rigut una bona estona. M'agrada lo còmoda que em sento amb aquest parell, però tant. Cada cop més amb pràcticament totes (amb totes a les que estimo i tinc arreladíssimes al cor i al cos).

Estan canviant coses. Jo continuo comprometent-me i assumint més i més responsabilitats. Durant les properes setmanes hauré d'analitzar com tirar-ho endavant i quines coses deixar de prioritzar per poder dedicar temps a d'altres. Aquesta setmana en particular és una bogeria. No sé. Està bé però em fan por coses, em fan angoixa d'altres, i encara d'altres em fan mandra. Però ho faré, d'alguna manera sempre acabo fent-ho. Només sé que compto amb gent que m'estima i treballo perquè ellis puguin comptar amb mi, i això li dona sentit a tot. Ahir a la tele feien Expediente X i el meu pare parlava de com la tendresa, les carícies i la tranquil·litat de l'amor quotidià és més maco i omplidor que el sexe i la genitalitat i, tot i que li queda lluny, com d'agrait se sent d'haver gaudit d'aquests tant intensament i durant tants anys de la seva vida... i no podria estar-hi més d'acord.

I ja prou de xerrameca, que és tardíssim. Bona nit i estimeu tant com pugueu les coses belles d'aquest món. Olors boniques per a totis🌼

[xoanavila]

Mucho tiempo pase ahogado y hoy, soy el mar.

Me convierto en lo que fui algun dia, lo que soy y lo que voy a ser, en uno solo.

Mi destino es todo lo que tenga que venir y sera siempre bienvenido.

Deseoso de mi mismo voy a existir, mas aun sabiendo que lo proximo a eso, es dejar de hacerlo.

Exigente y orgulloso de que el siguiente paso sea el mismo que el anterior, pero siempre en la misma direccion.

Me voy a convertir en faro para los perdidos, y voy a vencer con los vencidos.

Voy a ser siempre la maxima expresion de mi mismo, como si de hablar conmigo mismo se tratase.

Abrazo todo lo que me daño algun dia y me planto a la siguiente paliza que la vida me presente.

Voy a mejorar, mas nunca voy a cambiar y no voy a vender mi ser, ni por amor, ni por dinero.

Lo voy a hacer por mi y vos, sentite re zarpado.

[laila2008]

La guerra digital/ciber....

La guerra digital , la ciberguerra , guerra tecnològica o guerra híbrida , fa referència a l'ús d'atacs digitals per part d'un país per a danyar els sistemes informàtics més essencials d'un altre país. Per a això es poden usar virus informàtics o realitzar atacs de pirateria informàtica. La ciberguerra té com a objectiu trobar vulnerabilitats tècniques i tecnològiques en els sistemes informàtics de l'enemic per a atacar-les, obtenint dades i informació sensible, o simplement per a danyar i destruir alguns dels servicis més essencials o primordials. Les cada vegada més pròximes ciberguerres seran dutes a terme per hackers que ataquen les infraestructures crítiques de l'enemic a través de mitjans tecnològics, és a dir, sense necessitat d'estar presencialment en el terreny de combat. Aquest camp de batalla serà Internet i tot el que guarde relació amb aquesta xarxa en què estem tots interconnectats. Actualment, es comença a escoltar el terme de guerra híbrida, que és la forma en la qual s'està combatent hui dia, no sols a través dels mitjans considerats “tradicionals” (com un exèrcit en el camp de batalla o bombardejos), sinó a través de qualsevol altre mitjà per a danyar a l'enemic. Internet ofereix unes possibilitats infinites en aquest sentit. La guerra digital , és un terme utilitzar per ha indicar baralles mitjançant la internet , a aquesta s’utilitza en estats , països que necessiten utilitzar informació contra altres . Aquesta guerra beneficia a l'Estat que més poder té .

ºArtícles

OPINIÓ

En la meua opinió el terme de guerra ens a terroritza ens provoque una sensació de perill , tota mena de guerres no són benèfiques per a la societat. El terme guerra és desavinença i trencament de la pau entre dues o més potències. En aquest cas les guerres digitals o ciberguerres són una situació que poca gent coneix ,però existents. La ciberguerres les podem entendre com guerres entre un estat o zona geogràfica que com a mitjà i arma utilitzen la internet . Normalment aquest tipus de conflictes s'utilitzen per a fer mal a l'altre . Com a Estat tindre arxius importants en la internet és perillós , ja que en aquestes situacions pot acabar amb l’estat . Per allò s'ha d'atendre a les xerrades que vegades fan del ciberbullying que es pot traduir com a ciberguerra es a dir en el ciberbullying es un conflicte que el mitjan es la internet com les ciberguerres per allò es important atendre a les xerrades . Diríem que una ciberguerra beneficia a l’estat que guanya la gerra , en canvi aquesta beneficia realment als hackers , aquest son contractats per l’estat i els beneficia , ja que guanyen milions . Les guerres com ja he dit no se solen veure molt , però estan més prop de nosaltres del que creem , com a exemple tenim la guerra de Ucraïna i Rússia , si es veritat la guerra es física per molts arxius ucraïnès han sigut robant per hackers russos , cosa que ha afectat als Ucraïnès. En personal per a mi les guerres són roïnes , i un mitjà com d'internet que realment ens tendia que ajudar a resoldre problemes i no crear-los s'està utilitzant mal. Tot açò ho podem traduir a la vida quotidiana és ha dir , moltes persones sofreixen deciberbullying, i la gent que fa aquest crim està trencant una privacitat, està creant una ciberguerra . En la meua opinió el terme de guerra ens a terroritza ens provoque una sensació de perill , tota mena de guerres no son benèfiques per a la societat. El terme guerra és i trencament de la pau entre dues o més potències. En aquest cas les guerres digitals o les ciberguerres són una situació que poca gent coneix ,però existents. La ciberguerres les podem entendre com guerres entre un estat o zona geogràfica que com a mitjà i arma utilitzen el internet . Normalment aquest tipus de conflictes s'utilitzen per a fer mal a l'altre . Com a Estat tindre arxius importants en la internet és perillós , ja que en aquestes situacions pot acabar amb l’estat . Per allò cal atendre a les xarrades que a vegades fan del ciberbullyingque es pot traduir com a ciberguerra es a dir en el ciberbullying es un conflicte que es la internet mitjà com les ciberguerres per allò es important atendre a les xarrades .

Laila Elg

[x-fragilethings-xx]

Mi tesoro más grande... Mi hija.

No puedo creer todavía lo que estoy viviendo... No es fácil, nada fácil... solo espero dejarte lo mejor en tus recuerdos, no transmitirte mi tristeza y mis inseguridades. Quiero que te sientas suficiente, capaz, útil, bella, fuerte. Para que nunca nadie logré lastimarte de gravedad y por sobre todo para que nunca seas capaz de lastimarte a vos misma, sos oro puro, sentite orgullosa de vos misma. Te amo y te voy a amar en esta y en todas las vidas que me toque el honor de ser tu mamá.

Ir...N©

[no-passaran]

Molt bon dia, just he acabat el capitol 6 de Koisenu Futari i estic pel terra. Em sento tan identificat amb tot el que diuen 🥲

Q porto molt de temps oscil•lant entre identitats perquè no sé on vaig (com un metrònom entre aroace i lesbiana, però no em demanis la logística d'això), però és que sóc els dos protagonistes d'una manera tan forta...

Merci x penjar coses de la sèrie (tot i q aconseguir veure-la va ser tota una odissea haha)

De res! Me n'alegro que t'hagi agradat i que t'hi hagis sentit identificat.

El final de la sèrie és preciós 🥹

Crec que és el missatge de la sèrie l'hauria d'interioritzar tothom, no cal només a les persones de l'espectre aroace, tothom hauria de tenir l'opció de no emparellar-se si no els ve de gust i de saber que es pot tenir una vida plena i perfectament satisfactòria així! La de maldecaps, desesperacions i males decisions que ens estalviaríem...

[lesfoteses]

La puta tos

11 de gener del 2023

L'instint assassí també pot sortir-me al teatre. Ahir, hores després de quedar-me tancada a l'ascensor, vaig anar amb el Marc a La Villarroel a veure 'Ragazzo', un monòleg que interpreta l'Oriol Pla. Fa un paper sensacional i crec que és una obra que val molt la pena sobre l'activista italià Carlo Giuliani, assassinat a tiros per la policia a Via Tolemaide de Gènova, l'any 2001.

Qui no va fer un paper sensacional va ser el Marc, que quasi em fa emprenyar perquè va arribar passades les 20h al teatre, quan en teoria començava l'obra. Per sort això no és ni Alemanya ni el Japó: som a Barcelona i aquí no som tan puntuals. A mi m'encanta la gent puntual, crec que és la meva virtut preferida.

Com deia, el Marc va arribar abans de començar l'obra, per tant, finalment no va caldre que m'emprenyés pel seu retràs. El que no ens esperàvem és el que passaria a continuació: comença l'obra, primer fosc… Una dona files darrere nostre tus. No em vaig immutar, però sí fixar-m'hi, pensant "ai, aquesta, a veure si ara està malalta i ens donarà la turra tota l'obra amb la seva tos". No m'equivocava massa: NO NOMÉS ella tenia tos, 30 segons després, un home de segona fila tus. Però no és tos de malaltia aquest cop, és carraspera, allò que rasca el coll en dos tempos, com si el paio hagués de parlar (? wtf ets al teatre, no has de parlar) i s'esclarís la veu. L'Oriol Pla no s'havia aixecat del llit -literalment l'obra comença amb ell al llit-, que una tercera persona també fa la carraspera. Ja està. En aquell moment vaig veure clar que el públic que m'havia tocat no sabia que era al teatre sinó que es pensava que era una jam session de la tos i que tothom hi podia participar. No van parar en tota l'obra de tossir. Que si el tio de davant, la tia de darrera, la senyora de més enllà, MARE MEVA. Si estigués pirada, m'hagués aixecat de la cadira i hagués cridat "a la de 3 tossiu tots a la vegada i JA NO TORNEU A TOSSIR MÉS EN TOTA L'OBRA". O hauria escanyat l’home de dues files endavant, cridant "para de tossiiiiiir que no sentim res" mentre els meus peus haguessin quedat a la falda de la noia la fila del darrere i li hagués tacat el jersei blanc que ens il·luminava a tots, amb les meves vambes. Potser hagués acabat a Twitter fent això. O pitjor, a l'En Blau. Per sort no estic pirada.

Total que avui, per coses de la vida (mentida, per coses laborals) he anat a l'Antiga Fàbrica Damm al photocall que munten dels nominats i nominades dels premis Gaudí, que seran el diumenge 22. Total, que qui hi havia? Efectivament, Oriol Pla. I m'hi he acostat i li he preguntat: "escolta, tu eres conscient ahir a 'Ragazzo' de la quantitat de gent amb pulmonia que hi havia? No paraven de tossir". I m'ha confirmat que sí, i que "és tot un tema això de la tos, però crec que la majoria de cops és la tos nerviosa quan hi ha silencis". Doncs mira, si és així -que segurament sí perquè qui deu tenir més experiència amb la puta tos de la penya afortunadament no soc jo-, crec que hi ha individus d'aquesta societat que tenen una feina pendent que és aprendre a interactuar en el silenci. I arribar puntuals als llocs, també, ja que hi som.

Com deia, he estat a la Damm. La Damm és un espai meravellós que sempre m'ha agradat molt, i no per la birra (que és la meva preferida entre les poques cerveses que tolero). A la Damm hi ha cerveses per tot arreu, però per tot arreu. Els que fan la newsletter deuen somiar en cerveses. Està plena de cerveses l'entrada, la sortida i també el lavabo. Et rentes les mans després de fer caca al costat d’Estrelles selectes que no estan a la venda. Hi ha fins i tot samarretes de cerveses allà exposades amb les ampolles. Marketing. Bueno, total, que he entrat a fer pipí i mentre estava pixant he sentit que entrava algú i que tan bon punt es posava a pixar, patapam. Un tro, uau, quin pet s'ha tirat la pájara aquesta. M'he tapat la boca per no riure perquè el que em pensava que era només un pet ha acabat sent un fusil de asalto M4 i vinga metralleta. M'he espantat i tot. He pensat "Pobra, es pensa que està sola". I res, que per pudor -mai millor dit- m'he quedat més estona de rigor per esperar que sortís i així no havíem de creuar mirades. Quina vergonya. Ara deu dormir pensant que ningú l'ha sentit fer caca a la Damm, però filla, t'equivoques.

[surroundedbytheworld]

No perdem el temps amb teories. Pensar que ho podem arranjar i solucionar tot és un error. El misteri de la vida és que el mal existeix, que les tensions no poden pas ser suprimides i que nosaltres hi estem ficats. Hem de fer el que puguem sense deixar-nos dominar ni pensar mai que posseïm la veritat absoluta. Cal acceptar la condició humana, saber que el dubte no s'oposa pas a la fe; saber que el sentit de la contingència és necessari a la nostra vida; cal que jo m'adoni que sóc una part d'aquesta realitat i que no em toca pas a mi de controlar-la. Descobrir el sentit de la vida en les alegries, en les penes, en les passions; i, en lloc de lamentar que la vida no sigui fàcil –diferint per a un dia que no arriba mai el moment de gaudir profundament d'aquesta mateixa vida–, trobar aquest sentit de la vida en cada instant.

– Raimon Panikkar, La nova innocència (1998), p. 324

[ahrikima]

Memories of Light - The Stars

|| Memories of light (cover) || The mirrors || The bubble || The Cards || The Hug || The Walk || The Pancakes || The Concert || The Ramen || The labyrinth || The Stars ||

------------------------------------------------------------------------------

" The time continues…and your light is gone… but.. in a hope… of our path cross it again… i will always wait for you…hidden in the deeps of my heart…"

------------------------------------------------------------------------------

Memories de llum - Les Estrelles

Originalment aquesta pagina no estava planejada pero e trobat la necesitat de fero... ja que el ultim text ademes o vaigs escriure molt abanas que uns altres...

Apesar de la gran farida que mas deixan dintre meu... No ia dia que no perdi la esperansa de que tu un dia tornis...

i no i a dia que no amb senti culpaple de tot aixo... saben que alomillor som realment els dos culpables de no habero gestionat com calia...

Cuan vaigs voler fertre entrega del regal del teu cumple que mai vaisg poderte donar.. vaigs escriure una carta a ma per donartela tambe... diente com mestava sentit amb tot aixo...i per intentaro aregla cara a cara si aguesis accedit a que to entregues... i encara seguixo aquet dia en que tu responguis aquets misatges...

Es molt doloros tindre que mentir a la meva mara cuan amb pregunta per tu...trellen mil excuses per no tindre que treure el tema... per que se perfectament que el cabreix que sagafaria ella seria monumental un altre com... despres de que ella amb digues que sembalabes algu amapla i bona persona... i que no et perdesi... es molt trist tot aixo...

Ni habia moltes coses que magues agardat fer amb tu de las cuals amb vaigs callar moltes... i que no faria amb cualsevol aixi com aixi... i amb el zaspian res es lo mateix per mi...

Recordu que vam parla de anari a llocs per veura i abans de tot aixo vam comentar danar a la exposisio de animacio de disnye que va haberi el juny... vaigs espera a que tu re aparexisis i tornesis a parlarme... pero mai va ser aixi... i no vaigs anari per que no tenia les forses per fero... al igual que la indigames day.. que vam dir que podriam anari junts... entre altres coses... no e pugut trepijar cap exposision desde tot aixo... i mes el salo del manga saven que podia trobarte alla... i incomudarte amb la meva presesia...

He tingut que oculta la meva presesia en casis tots llocs si volia sobreviura... i no molestarte a tu.... ja no publico els meus treballas on tu estaves... nomes publico aqui a tumblrs unicament o al meu servidor per la gent que li agrada el meu treball... Habegades.. e vulgut torna.. per publicar i que tu o puguesis veura... pero no e sigut capas encara.. tic por... pero magradaria motl podertu ensnyea tot lo que fet fins ara.. per que recordu que a tu tangradavem els meus treballs i majudaves amb les teves opinions... trobu molt afaltar poderi ensnyeare coses i poderia parla...

Fins i tot poc despres de que caducaran els anuncis de la tenda que vaigs obri gracies al teu suport... la vaigs tacar permanetment... perque no tenia les forses amb tot aixo pel migs per mantidrela i per que ningu va compra res...

Abagades es agobian sentir que no tens suport de ningu ... se que e sigut algu molt forta durat tota la vida ie tirat amb tot.. pero aixo ma superat...inteto portalo a la meva manera sense que ningo o gaire nigu o noti... i seguixo tirat poc a poc... pero o trobu a faltar.. tindre algu que amb recolsi... costa mantidres motivat...

Amb tot aquesta tristor amb mi... o vaisg arrastra amb la feian tambe a punt de enjegarlo a la merda tambe... pero era lo unic que amb quedava... i o deixava tot seria pitjor per mi... ja que es algo que magrada i vaigs dir seguire fins al final... per que vui que el mom veixis que de lo que soc capas i de que tu o veixis algun dia...

A la demo et vaigs dedicar un persunatge a tu i al zaspian... no tene dialegs per que no amb vaisg atrevir a demana molt pero estan ocults aprop de la zona final de la demo , els tres junts... si estas llegin aixo ara... post jugari encara... no esta planejat tancaro per que o em renombrat com a prolag i a la gent li va encatar... o vam conseguir finaciar pero o vam cancelar poc despres.. per que el equip es va trecar... pero encara i treballo .. fins al final anire..

Durant tot aquet temps me dunat conte de que sempre perdere alguna cosa cada any... i es molest... tu, els meus companys de feina.. un dels meus ocells... i lo seguent no pinta gens be... i no se com u portare cuan arrivir pero.. amb trobare en una situasio en la que no tindre a ningu que majudi a aguataro... cuan safir martix... tot sera encara mes pitjor per mi... la agonia aquetsa es tornara mes dolorosa... i ja estic sufrin petites crisis amb aixo... i es lo unic que amb queda...

Tots sabiua que jo estava al meu limit, i oabia comentat.. de que un altre comp ja no u soportaria mes... Ja habia aguata suficient amb molta gent... rebitjada... excluida... aguanta bulling per tot arreu.. metides.. etc... I tenia la sertesa de que amb volsatres... amb tu.. no tindria que pasar lo mateix... i al final... un altre cop la mateixa historia es repeteix...era felis amb lo que tenia en aquell moment... era felis amb la guild i amb tu... i anava tot com magradava a mi... i donaria lo que fos per recuperaro tot...per arreclaro tot...

Moltes vegades torbo a faltar els bons temps de la nostra guild.. on estavau tots... i ara es com... dolors... magradaria poder torna a fer coses jutns amb tots... poderi torna parla amb els demes tambe... magradaria poder paralari tambe amb el eloi.. pero tinc por de aproparme i que sescali tot encara mes... i si abadonesis la guild seria horriple...

Comboco missions de clan amb la situacio aquesta amb la petita esperansa de que algun dia tu i / o els demes per alguna rao volgue repapareixa... i encara no e desistit.... pero es molt frustrat a la vegada...sentirse ignorat.. pero seguixo conbocanles per si algun dia... tu o als demes ... voleu...

Avegades e tingut la sertesa de que el zaspian majudes arreclaro.. ja que mavia promes que si pasava alguna cosa entre nosaltres miraria de ajudar a areclaro... pero ma acavat desesionan sinserament... nomes observant i ja.. com si li donguesi igual que jo estiguesi aixi.... i les poques vegades que hem parlat a veu e acabat ploran... i ja garie parlem despres de aquesta decepsio i de oblidarse de mi en el mue aniversari... es molt doloros esta totalmen sol... cuan o nesesites... tutom es va oblidar... i sinseramnet a perdut tota la meva confiansa... i arrel de tot aixo.. amb fa sentire o donarme conte de que si jo ara moris... se perfectament que ningu es donaria conte... ni li donaria importacia... per que no soc res per ningu...

Ja rara vegada entro a discord.. no tinc motiu per fero per que es mol extrany trobari algun misatge de algu... nomes entro molt dora de matinada a revisar o entregari coses de la feian... o per convocar o reviar les misison de clan.... pero encara aixi tinc la petita esperansa de que algun dia aparegui algun misatge teu... de sorpresa... al igual que encara tinc el wasap instalat.. per si algun dia .. amb tornes a paral... i e smolt rallat que arrivi algun misatge de gent random...

No estic normalment pendet dle movil i rara vegada rep notificacions.. pero cuan veigs la llum blanca ensnea amb dona la petita sensasio de poisibilitat de que siguis tu... i es molt frustrat... sobreto de matinada...

Avegades amb pregunt que es lo que tinc jo per mereixam tot aixo sempre... o relament ma mare te rao... que soc algu que no val la pena per ningu.. que soc repulsiva.. i que no mes valgo per la meva feina i ja... Nomes volia tindre un amic de veritat... en que confira... i fer coses tna simples com las que feiam... pero sembal que era demanar molt per algu per mi... pero era motl felis amb nomes aquestas coses tan simples...i magues agradat que agues continiat aixi... pero sembla que era une storp perr tu veritat..? i que tenia rao amb tot lo que et vaigs escriura aquell dia per celebra els dos anys de coneixans...? per aixo et vas desfer de mi tu tambe..? i enacra aixi amb costa molt creura relament tot axio... semblava com si ja no fosis la persona que jo vaixs coneixar...

on esta aquella persona que va dirme que li van caura lalgrimes amb " the wolf with no wings" ... on esta la persona que jo conexia... precupada i amaple... i que sentia que li importava... on esta..? per que es va sentir en els ultims dies com si ja no fosis la mateixa persona que jo conexia... la que deilla que no desaparexaria de la meva vida... la que no amb faria ghosting...que no amb faria mal... que si jo desapareixia.. amb buscaria... on esta?... per que la trobu a faltar a la meva vida...

To aguesi sigut diferent amb un misatge diferent aquell dia... Un "o sento man sortit una cosa que tinc que atendre..." o un simple " alfinal no puc aquetsa tarda " en contes de ferme esperar al canal de veu del discord... o que ignoresis el msiatges meus cuan amb vas dir que tavises cuan estigues a casa... per mi aixo va ser mol dolors.. per que mo a fet molta gent aixo... i de tu mai u haguesi esperant... i se perfectament que podia haberi sigut dun altre manera.. i res de aixo aguesi pasat... i la nostra amistad haguesi continuat... pero no... tan devo pugeis cambiar aquell dia.. pero recuperaro tot.. i que jo no estiguesi aix d'aquesta manera... Era aquell el me verdader regal d'aniverasir... ? el deixame aixi...? es lo que relament amb meirexo..? no u se.. pero tan deov puguesi cambiaro tot... o trobo tot a faltar...

Despres de que pases aixo... vaigs desidir no tornarme a apropar a ningu mai mes ni deixaria entrar a ningu a la meva vida mai mes... estic farta de se ferida sempra... mai mes cosiderare a ningu el meu amic.. nomes seran simples compains i ja... i e anat portan aquet pesamet desde que va pasar tot aixo... enganyanme a mi mateixa per sobreviura... la amisata, els amics, la leyaltat, la felisitat o el amor... per que sembla que res de aixo no existex en aquet mon... i que se bona persona no serveix per res... pero es part de la meva naturaleza aunque estigui esgotada de serlo... al igual que soc lo mes leyal que et post tira a la cara... aixi dons... e de tornarme a adpatarme en viura en solitari i sentirme sola un altre cop... i no tindre a ningu al meu custat...per no se ferida un altre cop...

Desde fa un llarg temp vaigs agafar el costum deixar el guild obert afk a a la sala de clan cada dia... a la teva illa amb el meu personatge dormin, per que amb fesi companya durant la tarda mentres treballava...se que es estupid.. pero cuan et sents sol... buscas coses que poden ferte serta conpanya...i sinserament... tambe amb la petita esperansa de que apareixis alla... aunque sempre tingui la conte en invisiple... i tambe amb fico a tocar musica alla... com bink sake... i algunes altres mes.. per aquesta en especial sa tornat important per mi... ja que e sla primera que vaigs aprendra a tocar i que e vaigs utilizar el el teu retrat...

Tu as sigut de les poques persones per no ser el unic que a sabut aprecia els meus treballs...i que amb va animar a millora encara mes, amb els treu propis comentaris o feme entra en una academia... pero que la vaigs deixar poc despres de que colapsesi tot i per que le meu mentor va martxa i ja no era igual.. i provari en un altre lloc.. pero era ignorada... Magardava molt.. poderta ensyear els meus treballs, i malrego de haberi pugut crear el teu personatge... intentare que no abandoarlo ... pero... magradaria algun dia poder que acavesim de treballar el teu personatge... de disenyar lo que ens faltava... el drac i el hibrid de dinosaura... pero encara aix es perfecta com esta disenyat.. un dels meus favorits de tot lo que tinc.. i apesar que encara no tingui nom.. utlizo el teu com a place holder... aunque sa tornat mes com una memoria mes de tu...

He disfruta motl cada moment que esta amb tu personalment... se que no e illustrat tot per que he agafat els millors.. pero no significa que les que no e fet no an sigut guays.. com cuan bam veura one piece red... o moltes de les nostre patejades i charles llargues... pero tambe an sigut bons moments caun jugabem junts al guild fen hisotria.. o missions...el tribulation del sab...o inclus velleme jugar a dark souls...tirna boses sens le smeves ulleres per veura.. entre un miller de coses mes... cuats riures vam tindre... i que no podre oblidar cada moment... que pasavem junts... o amb els demes... i seguixo pesant que tot es culpa meva...

Sincerament.. anyoro absolutament tot lo que feiam junts.. i no trobu res que ompli aquet vuid de merda que tinc ara... i pagaria lo que fos per torna enrrera.. i podero rebiura... si al mon amb regales una nova oportunitat pe deixarme arreclaro tot....requilibraro... pero nomes puc seguir el meu dia dia endevant... per mol pesat que sigui... i intenti que acavin els meus dias lo avans posiple per no pensar fen overworking... se que soc forta.. i puc tirar amb temps... pero res es lo mateix per mi...

Almenys.. espero que tu seguixes fen les coes que a tu tagradben...o que eren importants per tu.. o que segixis encara amb la feina que tagradava...i espero que tu almneys siguis felis... sincerament... mragadaria savero... com et va tot.. i com estas tu... com feiam avegades de parla de com ens anava el dia al principi.. i que vaigs voler recupera avans de que colapses... no i a dia que no amb pregunti com et va tot... pero espero que be... i sempre te desitjat lo millor per tu de tot cor... i que arribis a cumplir els teus somnis... que maguesi agradat veurao... pero tambe espero que tu almenys no maixis oblidat...

He tingut molts malsomins i sons sobre axio costanment... de moltes maneres de haberta perdut pero ni habia moltes de com tot sarreclaba... fins punts de avegadas pensar que era real i revisa les converes per veura si habia pasat de veritat... o despertanme plurant de plena matinada per que sabia que no era real... fins el punt avegades de donarli un cop de puny a la paret de la rabia i la frustrasio que sentia...al igual que els malsons...ploran.. o amb attacks de ansietat...pero peso moltes vegades.. que amb aquets somnis es una manera de dirme a mi mateixa de no perdre la esperansa... i no la e perdut encara.. soc algu que no es redeix facilment per desgracia meva.. i per molt que amb machaqui seguixo aguantant... com sempre he fet...

Diria mil coses mes.. i alomillor me repetit.. pero tinc el cap sobresaturat i crec que pusat la majoria de lo que volia dir…pero alomillor pot ser que amb deixi alguna...

Si as arrivat fins aqui ... despres de llegir tot els capituls... siuplau... buscam... no se on habre acavat pero.... donaria lo que fos per tornarte aveura un altre cop...i parlari... i arreclaro tot...siuplau..

He plorat molt escribit totes les pagines i fen les ilustracions... pero son records que aprecio molt... que no vuy perdre... i es lo unic que tinc de tu... i vuy atesorarlo... al igual que les fotos...

Pero si tinc una cosa clara... aunque no arrivesis a torna mai i a veura aixo... per mi sempre seras el meu millor amic... per que as sigut el unic que ma tractat com amb mereixia.. ma ajudat i donat suport en les meves coses... i as fet moltes coses que ningu a fet per mi... i aixo no u puc cambiar...

Mai et podre oblidar.. no puc..mas deixat molt marcada per poder oblidarte...i mai pedre les esperansas...de torna a saber de tu algun dia...

Gracies per tot els bons records.. moments, riures, etc.. que mas donat... to agraixo molt de tot cor... Gracies per tot.. Joel.. amic meu...

magardaria deixar alguna de les nostres fotos aqui.. pero es algo molt privat aixi que deixo une de les meves fotos favoritas que tenim fetes al guild...

Per els bons temps... again.. gracies...

------------------------------------------------------------------------------

you like my work? so feel free to support me on Ko-fi

also you can check my card fo other things!

or you can always join my discord server

[vudutv]

Exposició a Girona - documentació.

INFRALOCUS - Els 90 a Girona - és un projecte obert d’arqueologia cultural contemporània. «Obert», perquè no pretén ser exhaustiu ni definitiu. La manca d’iniciatives destinades a posar en valor la bigarrada activitat (contra) cultural a la Girona d’aquests anys (1985-2005) justificaria, per ella mateixa, l’intent d’esbossar-ne un retrat provisional. Els autors, els espais i les iniciatives presents a la mostra són, en aquest sentit, intercanviables. «Arqueològic», perquè rastreja el passat (recent) a través de les seves restes materials, però també immaterials. Una de les principals característiques d’INFRALOCUS és que ha recollit, en forma de converses/entrevistes, la veu d’alguns dels principals actors culturals d’aquell període. «Cultural», en sentit ampli: INFRALOCUS aposta per substituir el concepte de «contracultura» o el de «cultura alternativa» pel de «cultura expandida». La idea, en el fons, recuperaria el vell somni de les avantguardes de fusionar l’art i la vida. «Contemporani» perquè parlem d’un període històric ben delimitat. INFRALOCUS explora les darreres raneres de la postmodernitat. L’empatx de postestructuralisme francès, o la seva mala digestió, es tradueix en el pessimisme característic de la generació que va viure l’ocàs de les utopies després del maig del 68. Al mateix temps, però, la generació nascuda als anys setanta (postfranquisme) portaria a la pràctica un reviscolament del pensament utòpic en forma d’activisme polític (feminisme, LGBTI, ecologisme...) o d’expansió de l’esfera cultural, sobretot, en l’àmbit de la música electrònica i urbana. Comissaris, Eudald Camps i Jordi Mitjà -@jordi_mitja

[tuportavoz]

El Nostre Condol a les Famílies i Companys que han perdut un Ésser Estimat, i Denúncia a la Decisió de fer anar a Treballar en Situació de Nivell Roig per la DANA

País Valencià 30/10/2024 Davant la devastadora situació creada per la recent DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) que ha afectat greument València i les seves comarques, volem expressar el nostre més sentit condol a les famílies i amistats de les persones que han perdut la vida en aquesta tragèdia. La nostra solidaritat és total amb els afectats i amb tots els qui han patit les conseqüències…

[machaonreads]

Whumptober 28 : Denial

Déni, Harry Potter

Minerva prit une grande inspiration, qui la fit tiquer quand elle sentit dans ses poumons l'humidité glaciale des cachots, expira lentement en maîtrisant l'air sortant de ses narines, pour s'obliger au calme, puis frappa trois grands coups à la porte.

« Entrez ! » lui ordonna une voix sèche.

Assis derrière son bureau, dos raide comme un monarque sur l'échafaud, Severus corrigeait des copies quand elle l'avait interrompu. Elle reconnaissait, à l'envers, l'écriture de Katie Bell sur un parchemin barré de rouge partout. 

Exaspérant, mais pas le sujet de sa visite.

« Gilderoy a été empoisonné.

– Pardon ?

– Mme Pomfresh l'a sorti d'affaire en lui administrant un bézoard, il ne devrait pas avoir de séquelles. Il s'est écroulé dans un couloir devant Hannah Abbot, dont la présence d'esprit a permis qu'il soit pris en charge tout de suite, heureusement.

– Heureusement, comme vous dites, commenta le professeur de potions d'un ton doucereux.

– Quelqu'un avait pilé de l'aconit dans la confiture de rose qu'il a étalée sur son scone à l'heure du thé. 

– Voilà qui est… terrifiant. J'imagine que les elfes des cuisines ont été interrogés ? 

– Ils s'en punissent horriblement, comme vous pouvez l'imaginer, mais ils n'y sont vraiment pour rien. La même confiture a été servie avec le spongecake à la vanille du dîner, sans aucun dommage : leur préparation n'est donc pas en faute. »

Elle marqua une pause.

« Eh bien ? interrogea Severus.

– Auriez-vous une idée de la manière dont le poison a pu arriver dans son assiette ?

– Comment pourrais-je le savoir ? Je ne comprends même pas par quel miracle cet écervelé parvient à retrouver le chemin de sa salle de classe chaque matin.

– Il dort dans la pièce à côté, répondit Minerva du tac au tac, avant de se souvenir qu'elle n'était pas là pour rigoler. Mais vous n'avez pas remarqué de diminution indue de vos stocks ?

– Rien de tel, non, d'ailleurs la clef de la réserve ne me quitte pas. 

– Quand avez-vous vérifié pour la dernière fois ?

– Auriez-vous des soupçons précis, Minerva ? »

Les yeux fatigués de Severus s’étaient mis à briller d’une lueur inquisitrice et elle se demanda s’il n’était pas en train de chercher à lire dans ses pensées. Par réflexe, elle vida son esprit.

« Aucun, mentit-elle effrontément. Mais j’aimerais explorer toutes les pistes jusqu’au bout.

– Et de quelle piste s’agit-il en l’occurrence ?

– D’une hypothèse valide concernant l’origine de l’aconit. »

Severus soupira d’une manière tout à fait théâtrale, après quoi il se leva dans un bouillonnement de cape. « Étonnant, nota Minerva, comme on peut avoir les manières d’un histrion et mener la vie d’un moine. » Elle le suivit en direction des étagères fermées à double tour qui contenaient les ingrédients de potion les plus toxiques. Il marmonna une incantation et posa sa baguette contre la serrure, qu’il ouvrit ensuite avec une grosse clef en argent.

« Une pinte trois quarts, mesura-t-il en levant le bocal gradué à la lumière. Exactement autant qu’il y a deux jours, quand j’ai fait l’inventaire de la semaine. Désolé, Minerva, votre poison ne vient pas d’ici. Connaissant Gilderoy, il l’a peut-être acheté lui-même en croyant que ça le protégerait des lutins de Cornouailles… »

Avec une ouverture pareille, Minerva ne pouvait pas résister.

« Ça m’étonnerait, commenta-t-elle, car s’il l’avait simplement ajouté à la confiture, le goût infect de la mixture l’aurait arrêté dès la première bouchée. Il faut un art tout particulier pour mélanger le tue-loup au sucre sans déclencher cette réaction, et je pense que nous admettrons tous les deux qu’il est peu probable que Gilderoy ait cultivé cette science. Vous, en revanche, Severus, vous devriez le savoir : c’est en lisant un de vos articles l’été dernier que j’ai appris cela. »

Elle ne s’attendait à rien, et cependant elle fut impressionnée : il ne cilla même pas. D’un autre côté, il avait espionné Voldemort et survécu, alors…

« Si vous avez quelque chose à dire, Minerva, dites-le moi franchement : comme vous le voyez, j’ai une longue pile de devoirs à noter et la nuit est déjà bien avancée.

– Avez-vous essayé de tuer le professeur Lockhart ?

– Bien sûr que non. Si c’était le cas, j’aurais choisi un moyen moins suspect pour un maître des potions que le poison. À l’inverse, si j’avais été professeur de métamorphose et que j’avais lu l’article publié par l’un de mes collègues…

– Je ne vous permets pas ! »

Ils se dévisagèrent un long moment, sans plus rien dire. Minerva s’appliqua à rester impassible. Severus avait peut-être dupé le plus grand mage noir du XXe siècle, mais elle était déjà directrice de maison qu’il n’était pas encore né : au jeu du premier qui craquerait, elle avait l’avantage.

De fait :

« Les mains de Rufus Balbeck étaient rouges d’eczéma, ce matin, ce qui se produit souvent si l’on oublie de porter des gants pour cette manipulation. Il est mon meilleur élève de potions après Arachnée Greengrass et il souhaite étudier la médicomagie à Saint-Mungo : il est très possible qu’il ait lu mon article. En outre, sa tante est apothicaire ; il lui aurait été facile d’obtenir de l’aconit en poudre. »

Minerva hocha la tête, songeuse.

« Il déteste effectivement le professeur Lockhart : je l’ai entendu se disputer avec Pénélope Deauclaire, sa petite amie, à laquelle il reprochait d’être obsédée par Gilderoy et de le délaisser en conséquence. Cet écervelé n’a pas compris qu’elle est surtout tombée sous le charme de Percy Weasley.

– La rose aura aggravé les effets du tue-loup : la dose en elle-même n’était sans doute pas fatale. Il s’agit probablement moins d’une tentative d’assassinat que d’une vengeance adolescente, si stupide et dangereuse soit-elle. »

Minerva acquiesça, satisfaite d’avoir résolu l’énigme, mais épuisée d’avance à l’idée de devoir punir le coupable. Elle regrettait presque de ne pas pouvoir inculper plutôt son déplorable collègue de Serpentard… Mais, au fond d’elle-même, et quoiqu’elle l’eût nié jusque sous la torture, elle était soulagée de conserver Severus comme allié (certes récalcitrant), surtout en ces temps troublés où un monstre hantait le château et où la position de Dumbledore à la tête de l’école était chaque jour plus menacée.