#selaci

[factorydefaultlu]

PLEASE! reactions to sandor, theon, jorah, jon, tyrion, sansa and missandei for praising them during sex?

I just did the men for this one, my character limit is 4 but I couldn't choose so I did all of them

Sandor buries his face into the crook of his lovers neck. His face flushing at their words, his hips don't slow however. He opts to kiss at their delicate skin, trying to ignore the praise. It's not as though he doesn't like it, he just feels as though he doesn't deserve it. The praise keeps coming however, his lover keeps mumbling how good he feels and how amazing he is.

He sits up, bringing his lover with him. Sandor holds them close, their chests pressed together, then his lips find theirs. A desperate attempt to silence them as he keeps thrusting, bouncing them on his cock. Their arms wrap around him, as well as their legs. Clinging to him as he fucks them mercilessly. They make a note to praise him like that more often if this is how he'll react.

Theon is cocky about it, smirks and thrusts into his lover even harder. "You like that huh?" his hands wander and he gropes at every part of their body. Even if he doesn't fully believe that he's the best man out there, he makes his lover moan and squirm and cum. That's all that matters to him. Theon makes sure they'll remember him even if they leave him, he's the best cock they'll ever have.

His fingers pinch at his lovers nipples, he loves the way they squeal at the sensation. His cock plows into them, the wet sound of their slick and his hot precum is downright selacious. He wants to hear more about how good he feels, how hot he is. If he had it his way, he'd never leave his lovers bed.

Jorah can't help but get flustered when he hears the praise. His heart climbs up his throat as his lover moans and tells him how amazing he's doing. He leans down, his head resting against their chest. His thrusts don't slow down, in fact he angles his hips to go deeper. He opts to kiss their soft skin and hide his face from them. Jorah knows he shouldn't feel embarrassed, but how can someone so perfect love someone like him?

His hands roam their body, tracing down their sides and groping their hips. Pulling them against him and losing himself in their love. He believes that if he doesn't acknowledge the praise, he doesn't have to accept it. He can't accept it, not a man like him.

Jon doesn't register his lovers words at first. He's so lost in them, wanting to make them feel as good as possible. When they repeat themselves, it hits him. He can't help but pick up his pace, he wants to hear it again. His hips angling in such a way that his cock goes deeper than before. Again and again his lover praises him, calling him a good boy and moaning that he feels heavenly.

He doesn't believe their words, not really. But it doesn't stop Jon from drinking them down like a deserted man. He knows that outside of this bed he isn't good, though he tries. No, the only place he's truly good and thoroughly skilled is right here between his lovers legs.

Tyrion lives for praise, craves it and works hard for it. He knows he's good in bed, downright godly even. The words of his lover fuel his ego, he'd laugh and smile, asking if they want him to fuck them stupid. He loves to hear how good he's doing, how good his cock feels up inside them. He's thrusting his hips into theirs, hands roaming, he wants to hear more. Tyrion will keep going long after he and his lover cum, he doesn't want them to stop praising him.

He knows that when he pulls out, and they get cleaned up, that the praise ends. He doesn't want it to, perhaps that's why most of his free time is spent in brothels. Either way, he'll revel in his lovers words for as long as they can last.

[toontitsgoopbrain]

selaciously slipping this shit sloppy style

[oscarisaacasimov]

The Barbie Movie as metaphor for girlhood

Barbieland is not a feminist fantasy; Barbieland represents girlhood.

We often hear the suspicion (or have watched the classic scifi tale) that what feminists "really want" is not their stated goal of more communal & humanistic living but rather a straight role reversal - hyperindividualist capitalism continues but now WOMEN control the socioeconomic order and men are disrespected.

But Barbieland is a half imagined half remembered childhood. For those of us who were privileged enough to be naive in their early years, what did play look like?

Money was unlimited in imaginary play, everyone could pretend they had their own pink dreamhouse. The future was wide open, so you could imagine being president one day, astronaut on tuesday, princess-dancer the next day, and so on, but still always You.

Of course boys and girls can be friends, but often a posse of girls and your collective imaginations is the center of the world, while boys kinda just exist on the periphery. You don't know what sex is.

What starts to bother our Barbie in her paradise? Thoughts of aging and death eventually, but the first indication that something big and unprecedented - her BODY STARTS CHANGING.

With the onset of puberty, the innocence of girlhood is disrupted and we start to encounter...

The Real World

It's not anti-man to depict the street harassment or belittling that women (especially the youngest women & teens) have all encountered.

Nor is it anti-man to see Ken lean into the patriarchy during his own "teen years," trying to make sense of how he relates to Barbie and how he wants to be less dependent.

His aggressive return to Barbieland is not the mark of an evil unredeemable character, but rather an immature guy lashing out in frustration.

Barbie also encounters older experienced women who relate to, console, and advise her - this too is a near-universal experience of that transition from girlhood to womanhood. Ken has his own character arc, screen time, and motivations, much more than the female love interest in a man's movie typically gets. I was rooting for him to grow up and have a happy ending.

America Ferrera can visit Barbieland, but she can't live there (because it's not for feminists, it's for children). Her role in the story is to help the adolescent Barbie and her own adolescent daughter make the transition from girl to woman.

At the end of the story, both the female-centric Barbieland & the patriarchy of Kendom fail to provide Barbie & Ken with their full humanity.

At the end they decide to part ways, rebuffing the idea that you must prioritize seeking a romantic partner or that they will grant you fulfillment.

Barbie decides to embrace real womanhood with all its harm and imperfection, and the final line about the gynocologist is the perfect summary of that decision.

(Greta Gerwig was wise to confirm in the screenplay that Barbie & Kens don't have genitals, but they do in the real world. This pre-empted the internet's inevitable debate about those anatomical details.) More importantly, women taking care of their health is neither scatalogical or selacious! It's something you do for yourself, an unglamorous but necessary part of being a woman, even if you currently have no interest in sex partners or motherhood! I hope that's something all the 8 year olds who watched the movie take away.

[drgaes]

favorite dunmeshi character?

OH they're all so excellent I'm hard pressed to come up with just one, but Izutsumi has a special place in my heart as the least sexualized catgirl on the internet. Like I've seen some completely wild selacious art about basically everyone else but that cat !!!!! She just chills!!!! She just takes naps and does acrobatics!!!!!! And her design is so pleasing to the eye ❤️ Her characterization is incredibly endearing and as soon as I saw her I knew she was perfect ❤️

[tastatast]

LA BASTINA

Parlar de “bastina” és ben poc precís.

Per una banda, la llengua catalana ha generat una gran abundància de noms referents a la família Rajidae, la majoria d’origen popular, però també uns quants cultismes proposats per estudiosos. Hi ha ben bé una cinquantena de denominacions diferents, entre les més conegudes trobem: bastina, rajada, ratjada, escrita (que s’hauria d’aplicar únicament a espècies amb taquetes o ratlles susceptibles de ser interpretades com a signes d’escriptura), clavellada (que s’hauria d’aplicar únicament per a l’espècie Raja clavata), romeguera (nom motivat per les espines de la cua), menjamoixines, cardaire, piscat, llisol i grisol, a més de la rajada blanca, estrellada, de boca rosa, de miralls, de taques, vestida, de Sant Pere, jaspiada, peluda i punxosa, entre altres. Si només als Països Catalans ja trobem tanta varietat de noms, no em vull ni imaginar la magnitud del caos si comencem a investigar en altres idiomes, altres països i altres mars. Tot i que el terme bastina (derivat del terme llatí besta: bèstia) té certes connotacions negatives, aquesta abundor de noms em fa pensar que les bastines estan valorades des del punt de vista alimentari i que es consumeixen al llarg de tot el litoral generant una riquesa cultural immensa. En castellà li diuen raya, en basc arraia gastaka, en asturià escayuda, en francès raie, en italià razza i en anglès ray fish o skate (tot i que ray i skate no siguin el mateix exactament).

Per altra banda, parlar de “bastina” és tan o més genèric que dir “tomàquet” o “gamba”, ja que n’hi ha centenars d’espècies (entre 300 i 700 espècies diferents, en funció de la classificació taxonòmica que seguim), de les quals una trentena neden en aigües mediterrànies. Però per si això no fos prou, la classificació taxonòmica (en ordres, famílies, gèneres, etc.) que es troba és tan variable (i sovint poc actualitzada) que es genera una àmplia generalització portant a confusions i equivocacions.

Per tal de centrar-nos, la meva intenció era dedicar-me únicament a parlar de l’espècie que se subhasta a la llotja d’Arenys de Mar (al Maresme), la bastina que acostumo a menjar, la Raja naevus, que és la mateixa espècie que la Leucoraja naevus, tot i que a Arenys sembla que no han actualitzat el nom científic després de la reorganització taxonòmica. Però tot i volent-me centrar només en aquesta espècie, a mesura que anava llegint, investigant, comprant, observant i m'anava formant i informant, m'he adonat que, fins i tot quan veiem que el tiquet de subhasta diu un nom científic, pot ser que aquest no estigui actualitzat i, a més, que en aquella mateixa caixa de peix hi hagi espècies diferents. Així que, ni amb la "matrícula" del peix tenim la garantia i certesa absoluta de saber quina espècie estem menjant. El problema de les etiquetes és mundial (ja no en parlem del peix ensavasat!) i, almenys a nivell europeu, s'està treballant des de fa anys per fer un sistema.

Les rajades són molt properes als taurons. Són de la mateixa classe dels chondrichthyes (condrictis o condroïctis, la dels peixos cartilaginosos) i de la mateixa sub-classe dels elasmobranchii (elasmobranquis), però de super-ordres diferents: les rajades són del super-ordre batoidea (bastoïdeus o rajades) i els taurons són del super-ordre selachimorpha (selaquimorfs, selacimorfs, selacis o esquals). De fet, els ous de les rajades i les rajades juvenils s’assemblen molt als taurons. La Leucoraja naevus en concret forma part de l’ordre dels rajiformes (raïformes), de la família Rajidae (raids o ràids, les rajades comunes) i del gènere Raja (actualment Leucoraja).

A QUINS MERCATS N’HE TROBAT

Als mercats de Catalunya, és habitual trobar únicament les ales (no la peça sencera), pelades i tallades, de l’espècie Raja naevus. Per aquest motiu, el dia que en vaig veure un exemplar sencer i de poc més d’1 kg, vaig tenir la curiositat de veure’n el resultat feta sencera (i, evidentment, sense pelar), al forn. Tenia molta curiositat per tastar la resta de l’animal (cap, cua, fetge, etc.), provar-ne un d’una mida molt més petita i, a més, vaig pensar que aquella mucositat que desprenia generaria un bon pilpil, i així va ser, més endavant, ho explicaré. 

Fora de Catalunya, només recordo haver-ne vist a algun mercat d’Andalusia i de la costa adriàtica d’Itàlia. Al Mercado de Sanlúcar de Barrameda (Cadis), també en venien només les ales tallades i sense pell. Com que no hi havia la matrícula de la subhasta, no puc assegurar-ne l’origen ni l’espècie, però anava a 5,99€/kg el juny del 2023, un preu que em sembla baixíssim tractant-se de la peça venuda a talls i no sencera, és a dir, generant molta merma. Allà, també hi vaig veure la tembladera o raya torpedo (Torpedo marmorata), que en català coneixem com a vaca tremolosa, vaca enrampadora o vaca marbrada, un peix que em va semblar una bastina molt gruixuda, però veient el nom científic vaig poder comprovar que, tot i ser un elasmobranqui del super-ordre dels bastoïdeus, és de l’ordre dels torpediniformes i no dels raïformes com la bastina. El nom de tremolosa i enrampadora li ve per les cèl·lules musculars convertides en òrgans elèctrics amb els que produeix una sacsejada que immobilitza a la seva víctima fins al punt de poder fer perdre el coneixement als humans.

Al Mercado Central de Atarazanas de Màlaga havia vist una altra espècie del mateix gènere, la Raja clavata (raya de clavos). Les venien senceres, devien fer 1 kg i eren de la Lonja de Punta del Moral (Ayamonte, Huelva). Una espècie que també es troba a Roses i al Cantàbric i que també vaig veure a Itàlia, al mercat del port de Senigallia, a la província d’Ancona (Marche). A l’Adriàtic també havia vist l’espècie Raja miraletus en un mercat de Pescara (Abruzzo), on li deien razza nostrana, pescada amb rete da traino que, tot i que traino signifiqui “remolc”, entenc que fa referència als bous o barques d’arrossegament, igual que la pesca a strascico, que seria la traducció literal d’arrossegament. Estava pescat a l’Adriàtic (divisió 37.2.1 FAO, sense especificar a quina llotja s’havia subhastat) i eren exemplars d’1 kg venuts sencers i a 8,90€/kg l’agost del 2023.

COM L’HE MENJAT ALS RESTAURANTS

Als restaurants, mai l’he vist oferta sencera, així com sí que ofereixen, per exemple, turbots, llobarros i déntols; sinó que sempre he vist, únicament, les ales pelades i la majoria de vegades, també sense espines o, més ben dit, radis cartilaginosos i sempre acompanyada de salses. Tampoc he vist a cap carta fetge de bastina o alguna altra part d’aquesta bèstia marina que no siguin les ales.

N’havia menjat a La cuina de Can Simon (Tossa), on els germans Josep Maria i Xavier Lores-Gelpí feien un cim i tomba de Tossa amb bastina desespinada, patates bullides, allioli i una tasseta de suc servida a part i que acabava de coure la bastina. El servien amb pinces, a l’estil japonès. A Cal Josep (Barcelona) feien un all i pebre de bastina. Al Direkte (Barcelona), l’Arnau Muñío oferia un “ramen: ou de guatlla amb salsa d’all i pebre i amb fideus de bastina” deliciós. Al Cruix (Barcelona), en Miquel Pardo feia un “taco de bastina” prou bo. A l’Estimar (Barcelona), en Rafa Zafra oferia bastina amb el seu propi suc, oloroso, ametlles, avellanes i tàperes i l’acompanyava d’un còctel de rom, yuzu, vermut i vi de Jerez. Al Marea Alta (Barcelona), l’Enrique Valentí servia un “fricandó de bastina acompanyat d’un arròs bullit amb llorer i farigola”, que no deixava de ser un suquet amb un arròs bullit que no s’havia impregnat del gust de peix i que era bastant obviable. El mateix Valentí, a l’Adobo (Barcelona), feia una “bastina fregida en adobo gaditano” que recordo especialment bast, amb una cuirassa de l’arrebossat excessiva i amb un fregit amb el mateix gust de l’ou ferrat i les gambes que havíem demanat. Al Suculent (Barcelona), en Tonet Romero feia la bastina a la mantega negra amb un puré de patates a la llimona. Al Mont Bar (Barcelona), en Fran Agudo ofereix la “bastina a la beurre blanc de caviar”. A l’Hisop (Barcelona), l’Oriol Ivern feia una rajada amb una truita d’alls tendres per sobre que semblava ben bé com una salsa holandesa, també feia una rajada amb flor de carbassó i anxoves i una rajada amb safrà, avellanes i rossinyols, totes tres receptes exquisides. A El Celler de Can Roca, el 2014 em van oferir la seva versió de la rajada a la brasa, mostassa salvatge, mantega i tàperes, on els acompanyaments estaven per separat sense tocar el peix i el toc de brasa era ben subtil, finíssim. 

A Mallorca recordo la de Ca Na Toneta (Caimari), on la Maria Solivellas feia uns “tallarins de carabassí, mozzarella de vaca mallorquina, peix sec de Formentera (bastina), pinyons, alfàbrega i tomàtiga seca” amb uns sabors nets i purs tan propis de la seva cuina. També penso en la rajada fregida i amb tumbet del Celler Ca’n Ripoll (Inca) i en la que feia l’Andreu Genestra (Llucmajor, Mallorca), quan encara estava a Son Jaumell (Capdepera), una bastina a la salsa barbacoa, fusionant la idea d’unes costelles a la brasa amb salsa barbacoa i el peix sec d’Eivissa. L’acompanyava d’una endívia a la brasa, un aligot a base de pastanaga i formatge de Mahó de Menorca i també d’un paté de fetge de rap, un plat que recordo especialment bo. 

Al Corpus de la Cuina Catalana hi apareix escrita amb fesols, una bastina tallada a trossos, enfarinada, sofregida i, posteriorment, bullida uns minuts juntament amb una picada, fesols i caldo de la cocció dels llegums. 

A Eivissa i Formentera fan la borrida de bastina, amb una picada d’ametlla, alls, julivert, pa (galetes d’Inca) i safrà o ous durs i una copeta de pastís o Ricard. Un nom que li ve de “bullida” (en occità bolhida) i no pas d’”avorrida”.

A Galícia la solen preparar en caldeirada, és a dir, guisada. A Euskadi diria que no és gaire apreciada, però estic segura que algun marmitako deuen fer; i sinó, amb el pilpil que desprèn, en salsa verda o amb una bona salsa bizkaina estic segura que seria deliciosa. I, a Andalusia, és tradició guisar-la amb taronja amarga. 

A La Tasquita de Enfrente (Madrid), en Juanjo López segueix la recepta clàssica de la bastina a la mantega negra de La Gastroteca (Madrid) homenatjant l’Stéphane Guerin i l’Arturo Prados, que la van posar de moda als anys 80 i 90. A La Buena Vida (Madrid), en Carlos Torres i l’Elisa Rodríguez també ofereixen la mateixa recepta: la bullen amb aigua amb sal gruixuda i la fan a la mantega negra, amb vinagre de vi negre i tàperes i acompanyada de patates petites, una bastina de la que en tinc molt bon record. Al Sacha (Madrid), en Sacha Hormaechea també la feia a la mantega negra amb tàperes.

Ves que a Madrid no s’inspiressin en la recepta d’en Jacques Le Divellec qui, el 1982, ja parlava de “la” preparació, la clàssica raie au beurre noir, que poxava (escalfava) prèviament uns 10 minuts en un court-bouillon al vi blanc o en aigua amb sal. Le Divellec també mencionava la raie au fromage (amb gruyère ratllat) i també el foie de raie au vinaigre de cidre en el que, a partir d’uns 400 grams de fetge escalfat en un court-bouillon al vinagre durant 5 minuts, després passava el fetge en escalopes per una paella amb mantega, eliminava l’excedent de greix i afegia el vinagre.

Al Radici (ara Àbitat), al Lago di Como, en Mirko Gato feia una ali di razza a la BBQ, una ala d’una bastina d’uns 12-15 kg cuita a la brasa (sense pell) i lacada amb una reducció de koji i bolets fermentats. Per sobre, aglio orsino (Allium ursinum, all bord) en vinagre com si fossin tàperes; fulles d’all bord conservades en un shoyu casolà; i una reducció de les espines de la bastina com si fos una demi-glace. La recordo saladíssima i, després de manipular-la tant, ja no tenia cap gust de bastina. L’acompanyava amb una de les begudes més rares que he pres mai, l’Acid Trip, un suc de lardi di pino (agulles/fulles de pi) i una mica de poma verda; d’un color verd ben intens, en nas feia una olor penetrant d’aiguarràs però, en boca, era atraient, addictiu, fresc, molt àcid i amarg. El proposaven com a maridatge de la bastina, però sobretot com a pre-postres.

A l’Andreina (a la província d’Ancona, a Le Marche), l’Errico Recanati serveix la razza, un trosset de bastina embolcallada amb pebrot vermell escalivat i, a sobre, fetge de rap, una esferificació de llimona a la brasa i una fulla de caputxina. Servit a sobre d’una petita bastina assecada que era molt maca, però que dificultava tallar el menjar per la inestabilitat i perquè tampoc es podien agafar bé els sucs que desprenien tant el pebrot com la bastina o el fetge.

A la cuina asiàtica, trobem receptes al nord de la Xina i a la província de Sichuan, on la fan bullida, guisada, amb xucrut (col agra, sauerkraut) o verdures envinagrades i també a la brasa. A la cuina japonesa no en trobem gaires exemples perquè els pescadors nipons creuen que porta mala astrugància ja que els forada les xarxes. Tot i així, la fan crua en sashimi, les ales a la brasa, en nimono (bullida en un dashi) i himono d’aleta (en salmorra, assecat i salat). A les cuines del Magreb no la utilitzen gaire ja que els jueus i molts islàmics, seguint els principis bíblics i les lleis kosher, no la poden menjar perquè és un peix sense escates i, per tant, condemnat com el rap, l’anguila, l’esturió, el congre, etc.

El consum d’aquest peix ve de molt antic. Al s. XV, ja apareix al Llibre del Mostassaf de Mallorca, així com també apareix a receptaris de cuina medieval com el Llibre de Sent Soví  o el Llibre del Coch. Tot i així, avui en dia es considera un peix de segona, poc conegut i poc apreciat. M’ha agradat fer repàs de les bastines que he menjat perquè m’ha fet adonar de la quantitat de receptes que he anat gaudint al llarg dels anys i perquè els grans cuiners sí que la valoren més del que sembla que el consumidor mig fa. Tot i així, no estic pas d’acord amb els qui pensen que és un peix burgès perquè el relacionen únicament amb la recepta francesa a la mantega i les preparacions que descriuen com a acadèmiques. 

LES ALES DE BASTINA DE CA LA CAROLA

Primer de tot, aclarir que les ales no deixen de ser les aletes pectorals, no és pas que la bastina tingui ales com un ocell. 

Doncs bé, com que a les peixateries sempre havia vist únicament les ales pelades (per sort, la meva peixatera només pela la part del dors, no la ventral, que hi ha peixateries que li treuen aquella capeta blanca i tot!) i tallades a trossos (pràcticament irreconeixibles), a casa sempre havia cuinat només aquesta part, a la planxa, fregida o a la cassola i, ocasionalment, en escabetx o a la brasa. Ben cuinada, crec que és ben sucosa i que té un gust ben particular que no sabria reconèixer a cap altre peix. Pot recordar la sucositat i la textura dels gats (Scyliorhinus canicula), però el perfil gustatiu no té res a veure, sent molt més difícil la bastina.

Tot i així, com que és un peix que he menjat sovint al llarg de la vida i, tot i que, com ja sabeu, tinc predilecció per no aportar gaire gustos exògens al peix, sempre que aquest sigui fresc, de qualitat i gustós, durant una època la vaig fer condimentada amb una bona varietat d’acompanyaments: amb safrà; al verjús; amb ceba i mostassa; amb salsa de tomàquet i orenga; amb samfaina; amb unes cintes de carbassó, ceba, daus de formatge tendre i pinyons; amb col llombarda; amb un sofregit de ceba al vi blanc; amb diferents vinagretes; i, evidentment, la clàssica amb mantega, tàperes, julivert i patates. Fins i tot n’havia fet amb crestes de gall en escabetx, amb amanides de llegums i algun entrepà ben untat amb alguna salsa perquè quedés ben sucós. Per a moltes d’aquestes receptes, la feia a la planxa, la “desfilava” (li trèia els radis cartilaginosos) i la tornava a saltar per, finalment, homogeneïtzar-la a la cassola o paella amb la resta d’ingredients. 

Pel que fa als vins, és un peix que m’acostuma a agradar acompanyar-lo d’una copa de Jerez abans o després de menjar-la. Finos i Manzanillas Pasadas d’Equipo Navazos, amb la seva intensitat i profunditat. O amb Champagnes ben vinosos, blanc de noirs, com els d’en Francis Boulard, l’Egly Ouriet, la Françoise Bedel o en Pierre Gatinois. I també amb algun Savagnin ouillé del Jura, d’en Ganevat o en Macle especialment. I també gaudeixo la bastina amb vins fragants i aromàtics com l’Ageno de La Stoppa o el Sota els ametllers d’en Toni Carbó de La Salada. Trobo que el cert punt d’”amoníac” del peix i el toc fregidet que li aporta la planxa queden de meravella amb la salinitat, el calcari i la sequedat d’aquests vins. Només de pensar-hi, ja obriria una ampolla!

La bastina, com altres peixos cartilaginosos i que no tenen espines, en cru, pot desprendre una olor molt intensa, lleugerament desagradable, el que coneixem com a “olor de peix”, el peix descompost, o “olor d’infecció”, una olor que, en concentracions altes és semblant a l’amoníac o a l’orina. Com que no té bufeta natatòria, ha de mantenir una tensió muscular de manera constant que fa que acumuli substàncies com la trimetilamina i la urea a la sang. La urea vindria a ser l’orina o la suor i la bastina l’expulsa per la pell enlloc de fer-ho a través de la bufeta natatòria. Així que l’olor d’amoníac és degut a una resposta natural biològica.

En general, tothom l’escalda prèviament per eliminar aquest característic gust d’amoníac i per a desespinar-la més fàcilment, cosa que, al menys a Ca La Carola, no m’ha donat bons resultats. Tot i que faciliti l’operació de desespinar-la, crec que d’aquesta manera es perden els seus sucs, la seva gelatina i, per tant, gust i gran part de la gràcia d’aquest peix, a part que, si es consumeix ben fresc, no té pas temps de desenvolupar aquest aroma tan terrible. Alternativament, també hi ha qui sempre la macera amb sal i llimona per a eliminar aquest sabor que pot resultar en amargor. I també hi ha qui l’enfarina i la fregeix lleugerament o salteja mínimament abans d’acabar-la a la cassola. Al principi, jo també seguia aquests passos, però més endavant vaig cuinar-la directament i trobo que el resultat, segueix tenint una bona cocció, mantenint la integritat de l’animal i podent, igualment, formar una capa cruixent.

Una altra recepta que feia i a la que li tinc especial estima perquè és de les que la meva mare m’havia cuinat i, a posterior, m’ha transmès és la bastina amb patates i allioli negat. Es tracta, primer de tot, de passar per la cassola, amb oli i algun gra d’all, la bastina, tomba i tomba. Reservem la bastina i, en aquesta mateixa cassola hi fem les patates (pelades i esqueixades, és a dir, tallades com si les esparraquéssim). Es cobreixen d’aigua (o més aviat, amb algun suquet o brou de galeres, escamarlans o pessics, d’aquests que sempre corren per casa i que tant m’agraden d’aperitiu), es bullen i, abans d’acabar l’ebullició, hi afegim els talls de bastina a sobre i ho deixem un parell o tres de minuts més. Per anar bé, a la cassola hi hauria d’haver quedat suc, que és el que s’agafa amb un cullerot i es tritura en el got mesclador d’una batedora de braç juntament amb una mica d’oli i algun gra d’all cru (si pot ser tendre), obtenint una emulsió semblant a una maionesa, l’allioli negat. A l’hora de servir-ho, en un plat lleugerament fons hi disposem algunes patates, la bastina a sobre i, en un bol a part (o des del mateix got triturador, que no som pas al Ritz de París), l’allioli negat perquè cadascú s’hi afegeixi la quantitat que li convingui. És un plat del que en tinc grans records, l’allioli negat és un de tants oblidats de la cuina catalana. Un dia m’agradarà explicar tot el que en faig a casa amb aquesta delícia. 

LA BASTINA SENCERA I AL FORN DE CA LA CAROLA

Fins aquí, tot era normal, fins el dia que, a la peixateria, hi vaig trobar una bastina sencera, petita, d’1,2 kg, podent contemplar de ben a prop l’aspecte i l’anatomia d’aquesta bèstia marina. Com que era un fet tan extraordinari, la vaig comprar, tenia la curiositat de veure’n el resultat feta sencera (i, evidentment, sense pelar), al forn. Volia saber com era la resta de l’animal (el cap, la cua, el fetge, etc.). Volia provar-ne una d’una mida molt més petita; els peixos, en funció de la mida, varien molt la seva textura i el seu gust. No és pas el mateix un Gall de Sant Pere de mig quilo, que un d’un quilo o un de tres. Per a mi, cada peix té el seu pes, color i mida ideals. A més, vaig pensar que aquella mucositat que desprenia generaria un bon pilpil, i així va ser. Tot i que el més sorprenentment positiu va ser la gelatina. El luxe el trobo precisament en la mínima intervenció. Això, pràcticament, només es pot fer a casa, perquè un cuiner, a un restaurant, la gran majoria de vegades voldrà deixar la seva autoria i aportar-li el seu punt, encara que només sigui amb una mica d’all o al algun toc d’algun altre ingredient.

En aquest cas, explico una bastina Raja naevus (Leucoraja naevus) d’Arenys de Mar, del mes de gener, un mascle d’1,2 kg, de tresmall (vaig trobar l’ham i tot) i pescada per la barca Dallas U. Simplement estripada (com que és un peix que no té escates, no cal ni escatar-lo). Un exemplar que anava a 9,50€/kg.

L’aspecte és ben distintiu. Està dividida entre el disc i la cua. El disc té el cap, el tronc i les ales, que no deixen de ser unes aletes pectorals molt eixamplades i soldades lateralment a tota la llargada del conjunt del cap i el tronc. De forma aplanada i romboidal-circular, té un contorn ben sinuós. És bifacial, és a dir, la superfície superior i la inferior tenen una estructura ben diferent. I, finalment, té una cua llarga i prima, més estreta que la resta del cos i ben diferenciada. La pell té taques fosques de forma irregular.

Primer de tot, he de dir que, tot i ser un peix que s’enterri a la sorra per a caçar les seves preses, aquest exemplar no tenia gens de sorra, estava netíssim. També vull destacar, abans de res, l’extraordinària varietat de gustos i textures diferents que ofereix aquest peix. Cada part té el seu sabor i la seva densitat i viscositat. La cua (amb espina inclosa) és cruixent i es pot mastegar perfectament, me la menjo com un bastonet, podria ser un aperitiu fantàstic. Aquesta espècie no té cap esperó verinós, així que no cal patir, una escórpora punxa molt més. Com que era mascle, tenia les dues protuberàncies llargues al costat de la cua i unides a les aletes pèlviques (dividides en 2 lòbuls), els òrgans copuladors (mixopterigis, gonopterigis o clàspers), unes parts ben cartilaginoses que els mascles utilitzen per a fecudar l’òvul. Les espines exteriors de les ales, s’ondulen de seguida, tal com s’ondulen quan neda com si es tractés del vol d’una au, però més lent i molt elegant; queden ben cruixents i recorden olis d’herbes aromàtiques com el romaní, la farigola o el fonoll. La carn de les ales (les aletes pectorals) es desenganxa tan fàcilment... queda ben cuita i ben hidratada. L’espina central es pot mastegar perfectament per esprémer i gaudir dels sucs que surten de la medul·la espinal. Les aletes pèlviques (dividides en 2 lòbuls) són ben tendres i encara tenen una mica de carn. Però tant les 2 aletes dorsals (situades a sobre la cua) com l’aleta caudal (bastant reduïda, gairebé absent, del tipus heterocerca com la dels taurons) són molt petites i primes, semblants a les dels gats (sobretot les dorsals) i no té aleta anal. La mucositat de la pell de tot el cos (de cap a cua) desprèn una gelatina que, barrejada amb l’oli, fa una mena de pilpil extraordinari.

El cap, com sempre, mereix un capítol a part, tot i que els peixos plans mai tenen la matèria que tenen altres peixos. El morro o musell és pura gelatina, tou com una papada i amb la consistència d’uns melosos peus de porc; i té una espina/cartílag acabat en punxa que, mastegat, desprèn tot d’olis exquisits. Com tots els raïformes, té la boca, els 2 forats nasals i els 5 parells d’obertures branquials a la cara ventral. Té les dents petites, soldades les unes amb les altres, fan de trituradora i són molt eficaces per a trencar la closca dels crustacis i els mol·luscs dels que s’alimenta. La pell del cap queda un pèl més cruixent que la del cos, per les “dentetes”, “clavellades” o “punxes” que hi té. A la superfície dorsal hi té els ulls, difícils de separar i gaudir sols, s’estiren juntament amb la pell i els 2 espiracles que té just al darrere i són ben gustosos, són la sal del peix. Sota els ulls hi ha la galta, amb una carn més magra i ferma. El cervell no l’acostumo a trobar ni aconsegueixo separar, és ben petit.

Pel que fa a les entranyes, també, sempre es mereixen un apartat. En aquest cas, saltejades en una paella antiadherent. El cor és tan petit que amb prou feines es pot degustar. El fetge és molt bo, té un gust molt suau, poc marí i proporcionalment amb la resta del cos és més aviat gros (30-40 gr). De vegades, en menjo de bastines de 6 o 7 kg i fan uns 150 gr. De fet, ja ho diu la dita “tenir més fetge que una rajada”, que fa referència a les persones molt tranquil·les o despreocupades que no perden la calma per res. Doncs aquest fetge està enganxat a una part cartilaginosa i blanca que sembla una mena de ventricle, desprèn molt d’oli i és poc sòlid, un pèl esponjós, com una royale. També té una mena d’intestí gros, cilíndric, un pèl gomós, que costa de punxar amb la forquilla i farcit d’una emulsió blanca i tova, semblant a la textura d’un cervellet de xai. Com els taurons, no té bufeta natatòria.

Tot plegat, deliciós. Tan de bo, si encara no ho heu fet, la pugueu gaudir d’aquesta manera.

COMPARANT DUES BASTINES DE CA LA CAROLA

En aquest article, a part d’explicar com n’és de bona feta sencera, amb pell, simplement amb un raig d’oli d’oliva i al forn, trobo interessant la comparativa de les següents bastines.

Totes dues van ser subhastades al port d'Arenys sota el nom de Raja naevus (Leucoraja naveus), per tant, en principi, eren de la mateixa espècie. A més, totes dues: de pes molt similar (1,2 kg la de l’esquerra i 950 gr la de la dreta), mascles i de preu molt semblant (a 9,50€/kg la de l’esquerra i a 7,50€/kg la de la dreta).

La de l’esquerra, la que acabo de descriure a l'apartat de "La bastina sencera i al forn", era del mes de gener (quan n’és, per a mi, la millor temporada); la de la dreta, de l’octubre (quan comença). A l’estiu, almenys a Arenys, no en surten tantes. Però a Mallorca sí, bé que la mengem amb tumbet.

La de l’esquerra era de tresmall i no va tenir gens de sorra; la de la dreta, d’arrossegament (pescada per la barca Bitel) i ben farcida de sorra, apretava la part ventral del cos i no li parava de sortir sorra a través dels 5 parells d’obertures branquials. La vaig haver de passar per sota l’aixeta amb el risc que perdés la mucositat i, per tant, la gelatina; i així va ser, va ser menys gelatinosa que la de l’esquerra.  

La de l’esquerra va ser molt més gustosa; la de la dreta, estèticament més atractiva, però més insípida, sense xispa. Així com en el cas dels calamars es veu de seguida quan són de potera o d’arrossegament (sent molt més bons i atractius els de potera), en aquest cas, les aparences enganyen.

Els dos exemplars no van tenir res a veure, ni pel que fa a l’aspecte (tal com s’aprecia a la foto) ni pel que fa al gust.

És qüestió de l’època de l’any? A l’estiu, com de morenes, no en surten tantes. Són més bones a l’hivern que a l’octubre, quan comença la temporada?

És qüestió del sistema de pesca? Un tresmall sempre és més respectuós que l’arrossegament, tant amb el medi com amb el peix.

És qüestió de l'origen exacte en el terroir del mar? Sabem que es van subhastar a Arenys, però no a quina zona exacta van ser pescades. Potser una vivia a una zona més fangosa?

Tots dos exemplars estaven cuinats exactament igual.

Si són de la mateixa espècie i el mateix sexe, per què tenen aspectes tan diferents? O no són de la mateixa espècie i a Arenys subhasten totes les bastines sota el nom científic de Raja naevus sense que un veterinari o un biòleg ho confirmi? Per què una tenia sorra i l'altra no? Si és un peix que s'amaga entre la sorra, per molt que estigui pescat amb tresmall, pot ser que tingui sorra?

La diferència de tonalitats era degut a l’edat? Una era juvenil i l'altra adulta? El fet de tenir un pes similar em fa pensar que tenien edats similars. A més, totes dues feien més de 50 cm de llarg, per tant, diria que totes dues eren adultes. És possible que tingui a veure amb el fet que la seva coloració sigui mimètica?

Per què a la mateixa caixa de la peixateria n’hi havia amb els 2 ocels (del llatí, ulls, un òrgan fotoreceptor que també tenen molts insectes i cnidaris com les meduses) a la cara dorsal, tan propis de l’espècie Leucoraja naevus, i n’hi havia sense ocels? Els ocels no apareixen fins a l'edat adulta o la bastina que té els 2 ocels és una Raja miraletus enlloc d’una Leucoraja naevus?

Sincerament, tot plegat em fa pensar que ni una ni l'altra eren Leucoraja naevus, tal com indicava el tiquet de subhasta.

UNS APUNTS FINALS

Desconec si hi ha alguna espècie amb la pell aspre, però la Leucoraja naevus no cal pas pelar-la. La pell, fins i tot quan parlem de bastines de fins a 5 kg (no he pogut comprovar si la pell canvia amb bastines més grosses), no és una pell per llençar, no és pas com el paper de vidre, tal com m’havien dit. I, en tot cas, si es prefereix enretirar, sempre se’n poden fer brous plens de col·lagen, gelatina i bon gust per a prendre d’aperitiu o utilitzar per a un munt de receptes.

Així com amb el turbot, el virrey, el llenguado o la gamba vermella trobem restaurants on la cuinen de manera exquisida, amb la mínima intervenció i mantenint-ne al màxim les seves característiques organolèptiques, trobo que la bastina no es "respecta" tant i que mai l'he vist feta sencera al forn.

La bastina sencera al forn és una recepta fantàstica. L’espècie es considera que té un bon estat de conservació, té un risc mínim o simplemente està "gairebé amenaçada". Nutricionalment, és un peix blanc amb un baix contingut en greix (1gr/100 gr) i, tot i que no conté quantitats elevades de proteïnes, són d’alt valor biològic, ja que inclouen tot els aminoàcids essencials. És fàcil de fer, només cal anar a comprar l’animal i engegar el forn. No té escates i no s’ha ni d’escatar. I, pels al·lèrgics a les espines, tampoc té espines pròpiament dites. A més, un cop a casa, com que mantenim la pell, no es fa malbé tan aviat com quan comprem les ales pelades, que de seguida (al cap d’un parell de dies) comencen a desenvolupar una aromàtica desagradable com d’amoníac. Un cop cuit, tampoc és tan intens com els exemplars més grans, és molt més fi i elegant. Evita el malbaratament del menjar, no cal llençar la pell ni tot el que no siguin ales, les peixateries llencen més de la meitat del pes de l’exemplar. A més, això fa que el preu sigui molt més baix (les ales van a 16-23€/kg i la peça sencera a 7,50-9,50€/kg). I, finalment, el fet de veure la bèstia sencera, ens apropa al producte, portant-nos a un grau de coneixement més elevat i tenint un contacte més directe amb el peix. Així que, no sé a què espereu a anar a comprar una bona bastina!

______________________________________________________________

Traducción automática del artículo en castellano

Automatic translation of the article into English

[tennash]

@therealcolinnash: I'm not going to participate in the vicious, homophobic dismissal of such selacious lies. I understand that even tweeting this is enough to feed the rumor mill, and I accept that that's just the bullshit, hateful, deeply bigoted world we live in. @therealcolinnash: What I do want to address is the fact that I am, of course, friends, coworkers, and even opponents to many people who identify with the LGBT+ community. Using people's sexualities as a means to spread hate and vitriol is the kind of cruelty that I'd hoped we might be moving away from. @therealcolinnash: As the older brother to two beautiful sisters who both identify with the Queer community, I'm not going to stand for this kind of behaviour. Nor will I let any of you speak ill about @realmatthiascastillo, @notteddyswims or @roryosully or use my name to try and tarnish their reputations.

[psychonaut-anonyma]

Dream Diary 20230321

I dreamt a good friend of mine T___ returned to my home after many weeks of being away, but she returned through the living room instead of the front door and had a strange smile.

I dreamt I was sitting next to a famous youtuber as he called a fan of another famous pop singer and told her fake selacious details about the singer.

I dreamt someone was rennovating my bathroom cabinet as a project for his doctorate. He remade it, cleaned it, and nailed a metal insignia with his name on it to the front. Then he told me he left a bunch of rubik's cubes inside, but they were made of paper and magnets and had to be assembled by hand, so I spent the rest of the dream trying to assemble them and discussing cubes with people who passed by, because I was apparently outside a restaurant at this point.

I dreamt I was wandering a museum where all the rope barriers separating the public from the art were strewn along the floor, and someone was telling me how much of a struggle it was to keep the art safe. Then I saw members of The Beatles one by one try to sneak into the gallery, trying unsuccesfully to disguise themselves by wearing bright yellow hats. They then spontatiously started performing. I forgot about protecting the art. People began to crowd around to get a good view, but at the very front was a writhing mass of people dancing estatically. I slipped into the front and danced. I no longer saw the museum, the art, the beatles, I only felt myself dancing among the dancers.

[coolarunromi]

New furnishings. #Airbnb #Newpossibilities🌷 #selacyfurniture #torontolife🇨🇦 (at Selacy Furniture & Mattress Factory Outlet) https://www.instagram.com/p/Cp_YQdGL0HO/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[orikuu]

🪷Riku

NAME: Riku

NICKNAME(s): My Love (Asra) , Best customer (selaci) , Magician (Street kids) , Witch (valerius) , Friend (Faust) , Bestie (Noelle) , Court magician (Nadia) , Thief (lucio)

AGE: late 20's

BIRTHDAY: May 27

GENDER: Non binary

PRONOUNS: They/Them

SEXUALITY: Pansexual

NATIONALITY: Firent

[armadilllidiumvulgare]

u will see an FA profile and the gallery and faves will be like almost exclusively like the most selacious if-not-explicitly pornogaphic images of animal men you've ever seen and the profile bio will be like:

---[]--- put this ---[]--- on your ---[]--- page [] [][] [] if your ---[]--- not embarrassed ---[]--- to tell ---[]--- others that ---[]--- your a ---[]--- Christian, I love Jesus 37 / male / straight in real life :) and it's like Yeah bud sure my dude if that works for you.

something a bit endearing about the ability of Christian furries to reconcile their faith with their consumption of various fetish pornography in earnest

[factorydefaultlu]

Can you do headcannons for pervy jace, aemond and aegon x innocent!twin sister

Jace

It's so easy for him to pass off his perverted intentions as innocent. He's such a gentleman and a good big brother, no one suspects a thing.

Especially not his little sister, she has no idea where her nightgowns are going, or what the white stuff all over her pillows is.

She doesn't pay any mind to the way Jace touches her, he tells her that he's just checking on her to make sure she's healthy.

Jace will watch her face contort in pleasure and drink her whimpers as he slides his fingers in and out of her sopping cunt.

He always tells her to keep their activities to herself. It's their little secret.

Aemond

He isn't obvious about his perversions at all. Aemond sneaks around and is never seen when he steals his little sisters things.

She doesn't know he watches her in the bath, or spreads her legs open in her sleep and rubs her folds with his thumb. He'll even get brave and lean down to taste her every now and then.

He'll stand outside her door at night, listening to her finger herself. Her sweet moans make his cock throb and he can't help but fuck his fist while he listens to her.

Aemond is always with her, he's like her shadow. He hates when other men talk to her, and often speaks for her in those situations.

Aegon

He doesn't try and hide his selacious actions. In fact he loves getting caught by her.

Humping her pillows, blatantly watching her change, even climbing into bed with her at night.

His favorite game to play with her is "doctor" he'll have her lay on the bed and spread her legs apart. Poking and prodding at her cunt, getting her dripping wet before collecting the slick and making her suck it off his fingers.

Aegon is always touching her, his hand is always somewhere on her body. Even in public he has no shame in grabbing at her tits or cunt.

[fantroll-purgatory]

One of the more complex Suechained trolls for me to work out a good way to do.

Name: Selaci Lomeda (First name is drawn from Selachimorpha, the clade used for modern sharks; Lomeda is drawn from a heavily scrambled Megalodon, an ancient and massive shark. He usually goes by Bivali Poista- Bivali is taken from the class containing clams, while Poista is from the Finnish “poistaa”, meaning “remove”.)

Theme: Sharks. His theme within the Suechained group is seadwellers of colors lower than purple on the hemospectrum.

;~; You gotta fuckin’ know that I am terrified of sharks, and the image searches for this review were very trying for me but I love your trolls so so much I would look at a shark’s open mouth for them.

Age: 6 sweeps

Strife Specibus: Hookkind (though he rarely uses it any more)

Fetch Modus: Fishing, maybe? With him having to “catch” the card he wants and reel it in, and it resisting based on its importance.

Blood Color: Violet, though he currently presents as brown, for reasons which will be explained further down.

I read your reasons, and I think it’s a good one! I want a lot more information about his moirail, though, because stories about grief and the way it affects you are as much about the departed as they are about the living. I wonder if there’s a way for the moirail to be rustblooded? My reasoning:

Even if they died traumatically, there’s the added layer that they would’ve died much earlier than Selaci anyway, and that unwillingness to deal with the inevitable mortality of his loved ones (including his mom) would be an interesting theme to explore in contrast to his current bloodlust.

The association of sharks with blood in the water, which is a very human concept but rust would be the most immediate visual cue with their moirail’s blood being the thing that makes them snap

If ever there was a time to go for the “lowest of the low” blood caste trope, it would be here; it seems appropriate that someone so removed from the lower class would go for what they he would gain the most sympathy; if he cared about whether or not he was viewed as low caste, he would probably pick something higher up the hemospectrum, like an olive blood. In fact, olive blood also works quite well, since it would explain both his lack of psychic abilities and psychic resistance, as well as symbolize him as a troll who seeks greener pastures. Dealer’s choice! I’ll probably try oliveblood out in my redesign, but I’ll be happy to provide the other version if asked.

Symbol and meaning: Actual symbol is a simplified shark fin, though the one he’s using to hide himself has no meaning and was just something he drew up and thought looked alright.

If you decide to go with him using his moirail’s blood color, it stands to reason that he would also use his moirail’s shirt and symbol; it’s faster than making one up, and he can raid their hive for extra shirts

If that doesn’t track, my other suggestion would be to make his new symbol a simplified shark mouth with a tongue? As a bonus, it kind of looks like an open clam shell with a pearl.

Trolltag: ???

Old one could be…greatCarcharias? It’s pretty simple but in my defense Selaci didn’t seem like a very subtle person pre-getting-his-ears-ripped-off.

The new one…I kinda like the idea of a cheesy one like clamTastic.

(I just looked up the scientific name for clam and it’s Mercenaria mercenaria which is so ominous what are they planning, these shelled double mercenaries)

Quirk: ???

I mean there’s the very s^mple replacement of i’s w^th the l^ttle hats wh^ch looks l^ke a shark f^n along w^th th^s emoj^ o^^^^o to ^nd^cate a buncha fuck^n’ TEEF and also to m^rror h^s lusus’s dorsals in keeping with my suggestion below. (I originally tried owwwwo, but honestly I just saw an extended ‘owo’ which didn’t really parse with his personality I think.)

N{o}w that he’s underc{o}ver, I like the idea {o}f him using brackets ar{o}und the {o}’s like a pearl in a clamshell. It’s als{o} nice because it c{o}ntrasts what l{o}{o}ks like a sh{o}rtening {o}f the “I” s{o}und t{o} the lengthening {o}f the “O” sound.

Quirk Example (BOTH): The qu^ck brown fox jumps {o}ver the lazy red d{o}g.

I think it might be fun to have him slip up and use his “natural” quirk from time to time.

Important stuff: Selaci is currently masquerading as a brownblood in a desperate attempt to survive- within the past two sweeps, he’s managed to alienate many of his friends, get his lusus killed, and murder enough lowbloods to get the ones in his area to organize and attempt to execute him, resulting in him losing his fins. This honestly isn’t the first time he’s had to go on the run, though it is the first time he’s had to try to hide himself properly instead of just getting out of the area.

Lusus: Sharkmom, who had four pectoral fins and roughly all the teeth. Was killed maybe half a sweep ago by extremely angry lowbloods.

The lusus is usually the same “gender” as its troll, though for what it’s worth I’m p sure they don’t have a concept of gender and just answer to whatever their troll decides to call them. Given that you’ve listed his ancestor below as a woman, do you think he’s the type of highblood that researched his ancestor and decided to project some of those qualities onto his lusus? If not, “Sharkdad” works just as well, though I’ll continue to use Sharkmom throughout my review.

In terms of a shark lusus that doesn’t look like a traditional shark, what about this scary-ass dick shark that I am afraid of looking at directly:

I actually like the idea of four DORSAL fins; cuts a very intimidating and impressive figure in the water, and it’s the part of a shark that’s probablyt he most iconic.

Personality: As ruthless as anyone would expect of a young seadweller, and enjoys hunting down his “prey” the way most people enjoy their favorite video game. Right now, he’s doing his best to play the part of a meek little lowblood.

Hemoloyalty: Have you even read the rest of this? (He’s horribly, terrifyingly hemoloyal, and fails to see any real use for the vast majority of lowbloods other than cannon fodder and lusus food.)

Quadrants: None right now. Had a moirail, who died in a freak cliff-based accident a sweep ago and whose death did nothing good for his mental state. Has developed a friendship with Tetria.

Interests: Enjoys fishing, and has a knack for building stuff. Used to make jewelry from the bones and horns of his kills, though that’s obviously not an option any more.

Dislikes: Has an intense fear of heights, and dislikes being away from the water for long periods of time. When he still had them, hated having his fins touched; as it is right now, he’s still highly uncomfortable with allowing anyone to see the scars from their removal.

Title: Seer of Life (No clue how I decided on this, honestly.)

Hm. I really like Doom given his theme around death and working through it. I think…maybe Mage of Death? Like his current issue is that he’s not actually engaging with his grief and is instead acting out in other ways, and I feel that Skaia would want him to confront that before he’s ready to win a game, not because it’s better for his personal growth, but because it would make him a more effective player.

A Mage of Death, I think, would have had to come to terms with the inevitability of death. He’d have to be positively ruthless in following the rules to win the game to its logical end. Of course, this doesn’t mean he has to do that! Sollux was a Mage of Doom who learned to be happy when he abandoned the role that the game had assigned him, and it’s possible that Selaci may do the same! Or, he may overembrace the role and kill others even if the game is technically winnable with them in play.

Land: Land of Cliffs and Basins (His quest is to refill the basins, bringing water to the consorts.)

I like Land of Fame and Fortune to complement his inflated self-importance as a highblood. Probably very Vegas-like in nature, with a vibe similar to LOHAC. His quest could be to erect a mausoleum for dead consorts to get them to appreciate the fortune of being alive? I don’t actually know if it tracks…

Dream Planet: Derse (as he’s trying desperately to avoid the fate his ancestor suffered.)

Hm. I wonder if it would actually be more interesting to place him on Prospit? I like the idea of him being literally haunted by the memory of his dead ancestor every time he sleeps. Imagine the paranoia it would breed! It would also tie into the theme of inevitability granted to him by the Doom aspect.

Ancestor: The Huntress, who patrolled the shores near her hive and killed any lowbloods she found. Was eventually caught by a group of lowbloods she had attempted to kill before, who cut her fins and limbs off, strung her up from a cliff in a cage, and left her to bleed out.

As stated above, a troll’s ancestor is typically the same gender as they are unless there’s a specific design reason, but I’ll leave it up to you to decide if you want to change the title and I will refer to her with she/her pronouns throughout this review. For what it’s worth, I chuckled over “The Hunterer.”

Dancestor: ???

How about Charia Lomeda, after the great white shark? Given her Alternian self’s fate, I like the idea that she’s a lifeguard who allows certain lower-blooded swimmers to drown (with the argument that their blood color indicated that they would die soon anyway, making them not worth the effort), giving her a passive role in mass death.

Beforan self: ???

For ONCE I actually have an idea about this, which is that this is a universe in which Sharkmom stays with the Sharkman and the two hunt in a tag team for lowbloods who have angered the Condesce. He loses his fins one day when his mother mistakes him for prey, straining their relationship. However, when Sharkmom is killed by the local lowbloods in an effort to establish a base, the Sharkman begins silently picking off the remaining lowbloods regardless of their crimes, until a brave lowblood (possibly based off his moirail?) shoots a hole in the air tank he must now use to breathe underwater. The pressurized can explodes, and he finally dies.

Hive: Currently living in a simplistic, abandoned hive, as the one he was living in before (taken from an indigoblood, who was promptly fed to Sharkmom) was utterly destroyed by the latest attempt to kill him.

Appearance notes: The blood color he’s currently using is that of his old moirail.

Other notes: The whole thing with how Selaci’s ancestor died is intended to reference what usually happens to sharks caught for their fins. Additionally, the clam thing in his alternate name is a character design reference for him, as he was originally going to be clam-based.

I like that part especially, since one of my favorite parts of Homestuck is the lore referencing “hidden” parts of the story.

Anyway, on to the redesign!

As usual, let’s go top to bottom. I actually designed pre-finless Selaci before figuring out what he looked like after going on the run.

Horns – I mean Kanaya-like horns may not be the most interesting of horns but it matches his symbol shape so well.

Hair – I love giving seadwellers short hair because in my personal opinion it’s the most convenient. I gave him a mohawk with 4 spikes to remain consistent with the redesign of his lusus. For the finless version, I tried to imagine what the hairstyle would look like if he was growing it out for the first time. The awkwardness is deliberate and draws from personal experience of what it’s like to grow your hair out. As an added bonus, his new hair’s softer ridges sort of resembles a carton clam.

Eyebrows and Eyes – I took off the eyebrows because honestly not a lot of the trolls have eyebrows in their sprite unless it would be considered a defining feature. For the eyes, I notice you used one of fan-troll’s standard ones, but I figured that if I was gonna hammer home the “4 dorsal fins” design concept I might as well stick ‘em on the eyes as well. Yeah, yeah when we started this blog we said only women had eyelash definition but a) given that you’ve given him a female lusus and ancestor there’s a design reason and b) Hussie’s creation of like 3 alien races that adhere to the gender binary is silly and I don’t really think it makes a lot of sense.

Mouth – for the pre-finless, I basically looked up kids’ sharkteeth (where some teeth grow behind others) and did my best to replicate that in a whole mess of pixels. I also gave him shark bite piercings for what I hope are self-evident reasons. Post-finless, I imagine he wouldn’t smile quite so much.

Shirt – I will cop to changing the shirt just so I could have enough area to fit the new symbol. As of the Hiveswap leaks, we can confirm that, while trolls usually need their symbol on a black shirt, it doesn’t always need to be centered, so I moved it to the side. Shoutout to fan-troll for the base of that shirt, and for those of you reading who want to make quick, easy, beautiful sprites, I highly recommend you check that sheet out.

Shoes – I changed ‘em to the Rugged Shark outdoor shoes using fan-troll’s template.

Aaaand that’s about it! As always, thank you for the pleasure of reviewing one of your fantrolls.

-TR

[cafffine]

I think in all my past lives I was a mean little sidekick to a far more menacing and powerful main villian. Like I would just hop around while they beat the hell out of someone and be like “HAHA get em boss! >:)”

[venusianphase]

if ppl are interested in following my nsfw blog it's @ milf-sexer

[vintagenorway]

Government building at the end of working hours, 1962

Gro Harlem Brundtland and AUF leader Jens Stoltenberg on Utøya, 1987

Utøya and Oslo July 2011

On this day it is 10 years since the 22 july attack. On July 22, 2011, a far-right terrorist detonated a car bomb in the government quarter in Oslo, before driving to the Labor Party's summer camp for young people on the island of Utøya. 8 people died in the bombing, the massacre on Utøya lasted 66 minutes and 69 people, mainly teenagers, were killed.

The perpetrator was motivated especially by the racist Eurabia conspiracy theory and hatred for the Labor Party, Muslims, immigrants, feminism and social democratic Norway in general.

While the terrorist was motivated by hate, the civilian efforts to help the victims was impressive. In the government quarter people helped each other. On Utøya, as the kids tried to hide or swim off the island, despite the fact that the perpetrator was shooting, civilians in boats went out to pick them up.

Today we take a moment to remember the victims of this attack and all victims of hate crimes and political violence, rest in peace:

Mona Abdinur, Ismail Haji Ahmed, Thomas Margido Antonsen, Pamela Ardam, Modupe Ellen Awoyemi, Lene Maria Bergum, Kevin Daae Berland, Trond Berntsen, Sverre Flåte Bjørkavåg, Torjus Jakobsen Blattmann, Carina Borgund, Johannes Buø, Monica Elisabeth Bøsei, Åsta Sofie Helland Dahl, Sondre Furseth Dale, Monica Iselin Didriksen, Gizem Dogan, Andreas Edvardsen, Tore Eikeland, Bendik Rosnæs Ellingsen, Aleksander Aas Eriksen, Andrine Bakkene Espeland, Hanne A. Balch Fjalestad, Silje Merete Fjellbu, Hanne Kristine Fridtun, Andreas Dalby Grønnesby, Snorre Haller, Rune Havdal, Ingrid Berg Heggelund, Karin Elena Holst, Eivind Hovden, Guro Vartdal Håvoll, Jamil Rafal Mohamad Jamil, Steinar Jessen, Maria Maagerø Johannesen, Ronja Søttar Johansen, Espen Jørgensen, Sondre Kjøren, Margrethe Bøyum Kløven, Syvert Knudsen, Anders Kristiansen, Elisabeth Trønnes Lie, Gunnar Linaker, Tamta Lipartelliani, Eva Kathinka Lütken, Even Flugstad Malmedal, Tarald Kuven Mjelde, Ruth Benedichte Vatndal Nilsen, Emil Okkenhaug, Diderik Aamodt Olsen, Henrik André Pedersen, Rolf Christopher Johansen Perreau, Karar Mustafa Qasim, Bano Abobakar Rashid, Henrik Rasmussen, Ida Beathe Rogne, Synne Røyneland, Marianne Sandvik, Fredrik Lund Schjetne, Lejla Selaci, Birgitte Smetbak, Isabel Victoria Green Sogn, Silje Stamneshagen, Victoria Stenberg, Tina Sukuvara, Sharidyn Svebakk-Bøhn, Simon Sæbø, Håvard Vederhus, Håkon Ødegaard, Hanna M. Orvik Endresen, Kai Hauge, Ida Marie Hill, Anne Lise Holter, Tove Åshill Knutsen, Jon Vegard Lervåg, Hanne Ekroll, Kjersti Berg Sand

[theoutlierdjournal]

Saya dan suami berbaring berhadap-hadapan malam ini. Ia memegang perut saya, berbicara dengan calon anak kami agar berputar ke posisi optimal karena dari pekan lalu posisinya masih sungsang. Sedangkan saya sedang menangis, sambil mendengar kelas relaksasi malam ini. Afirmasi-afirmasi positif untuk ibu dengan bayi sungsang dan ada lilitan, dua hal yang saya alami dan sepertinya tidak saya alami di kehamilan sebelumnya.

Saya menangis karena.. saya takut memaksakan kehendak untuk bayi saya agar berputar.

Takut. Ah.

Kata-kata yang menjadi PR bagi saya, ketika prenatala meeting di hari rabu lalu bersama doula saya. Yes, ainna banyak ketakutan. Especially mengenai ketakutan pada kontraksi dan proses melahirkan kelak, dan mgkn skrg bertambah, ketakutan jika tidak bisa melahirkan pervaginam. Tapi hei, tujuannya melahirkan bayi adalah keselamatan kan bukan pervaginam? Saya hanya ingin lebih nyaman ketika memasuki trimester 4 tanpa ada drama nyeri di bekas jahitan SC, hanya itu.

Kelas relaksasi yang sudah saya ikuti 5 minggu ini lumayan membantu saya walau sering kali kurang optimal karena ternyata malam minggu saya cukup sering keluar. Walau hari ini terlambat setengah jam dan sempat disambi mandi karena gerah, tapi tema relaksasi malam ini sangat relate dengan saya : ketakutan. PR besar saya. Karena bisa jadi ketakutan tersebut yang menghalangi bayi saya berada di posisi optimal karena otot psoas-nya terlalu tegang sehingga tidak ada cukup ruang untuk anak bayi, ah....

Pagi ini dimulai dengan yoga prenatal yang menjadi pertemuan terakhir dengan provider yg ini. 4 minggu sudah saya menjalani yoga di setiap sabtu pagi (pernah sekali di minggu sore). Yoga menjadi salah satu ikhtiar yang saya seriusi pada kehamilan ini karena saya merasa di kehamilan sebelumnya hal ini kurang maksimal. Apalagi ditambah pd kehamilan skrg, semakin dekat dengan persalinan, pekerjaan semakin banyak sehingga ckp menyita waktu untuk olahraga.

Setelah selesai dengan provider yg satu, saya sudah mengambil kelas yoga lanjutan di provider yg lain yg harganya lebih murah wkwkw. Sama, durasi 1 bulan juga, setiap minggu pagi. Insya Allah besok menjadi pertemuan kedua. Tapi memang beda, ada harga ada barang, karena ini rame banget, jadi gerakan kita sengikutinnya aja, gak di evaluasi satu2. sedangkan provider saya yg sebelumnya, peserta terbanyak maksimal 4 peserta. Well, ttp berdoa semoga ttp dihitung ikhtiyar baik oleh Allah.

Another PR untuk saya dalam menghadapi kelahiran adalah : kurangi berpikir!

What?

Yes, masyaa Allah banget kemarin prenatal meeting saya - suami - doula - dan konselor laktasi, bener2 jadi kaya momen konseling masalah persalinan buat saya. Ia bertanya dan mengklarifikasi beberapa hal yang sudah saya tulis di form, kami mengobrol sekitar 1.5 jam, mengenal lebih jauh tntg proses persalinana yg diharapkan dan juga tntg PR-PR saya yang diberikan oleh obgyn dan guru yoga saya. Alhamdulillah-nya, doula saya adalah teman baik obgyn saya, sehingga lumayan tersinkronisasi semuanya, Alhamdulillah :')

Doula saya juga membantu saya untuk melihat segalanya lebih dalam.. ia meminta saya untuk menerima, memvalidasi perasaan takut saya. Bukan untuk ditolak atau dihempaskan. Karena setiap perasaan adalah valid. Dan dari jujur dengan perasaan kita, malah emosi tersebut akan release dengan cara yang baik... Yes.. doula saya emg jago bgt, kaya lagi konsul ke psikolog tapi khusus persalinan.

Ia menamai grup kami berempat dengan : Ainna ecscatic birth atau kalau dibahasa indonesiakan artinya adalah pengalaman melahirkan ainna yang menyenangkan. Huwaaa... Aamiinn yaa rabbal alamiinn 😭😭😭❤️❤️❤️ semoga menjadi doa dan benar terjadi..

Well, honestly yang menjadi pikiran saya juga sekarang adalah : masa udah hire doula tapi lahirannya SC?! HUHUHU padahal mah gapapa.. bahkan doula saya yang terus bilanh untuk berserah.. berserah.. berserah.. berpasrah dan jangan memaksakan.. kita bisa berusaha, tp Allah yg menentukan bukan bagaimana cara lahir yg akan ditempuh dedek bayi? Lagi.... Tujuannya kan nak bayi selamat, bukan SC gak SC HUHUHU :')

TAPIII SEMOGAA ALLAH MUDAHKAN DAN ALLAH IKHLASKAN APAOUN YG TERJADI DALAM PROSES PERSALINAN INI! Kalau kata obgyn-ku, dokter riyana, "banyak loh ketika udh di tahap berpasrah malah Allah mudahkan dan kabukkan doanya" HUHUHUHU

Laa hawlaa walaa quwwata illa billah..

Sepekan ini hectic bgt karena ngambil proyekkan. Pekan depan cm bs follow up-follow up klien aja utk ngisi kuisioner, sepertinyw belum bisa untuk wawancara klien karena verbatimnya belum jadi. Yes.. jalan 36 week pekerjaan masih lumayan banyak tp Alhamdulillah cukup santai dan yg juga gak kalah penting : saya jadi punya uang tabungan sendiri utk beli ini itu HEEEE......

Alhamdulillah wasyukurillah... Semoga Allah ridho dan ttp bisa nyambi nyiapin lahiran. Bismillah... Pekan depan PR nya juga adalah nyuci semua baju bayi yg ada selaci, turunan dari Almarhumah kakak Qilla yg belum sempet kepake ya :')

Kramat jati, 11 september 2021

Jalan 36 week preggo.

Setelah 5 hari di hotel, dikirain mau lsg pulang tp malah mampir nginep di rumah mertua karena udh lama gak nginep.