#josep maria miralles

[weirdlookindog]

Josep Maria Miralles (b. 1937) - Original cover painting for 'Dossier Negro' #117, 1979

[dark-art-666]

[doomreturn]

Josep Maria Miralles

[sandmandaddy69]

Josep Maria Miralles

[useless-catalanfacts]

I'm going to university now (in Germany) and the uni i'm at offers catalan as a side course. Tomorrow i'll finally be at an event where they introduce the subject among others. I'M SO EXCITED!!!!! ^^ Finally! >< Sadly, there won't be a class for catalan literature (omg actually - if you have recommendations of important works from the recent centuries, i'd love to hear, but i'm just rambling, no pressure xD). There will be linguistics and speech praxis. I can't wait! :D

That's great!! I hope you enjoy it very much ☺️

Some of the modern classics (from the late 19th century to the present):

L'Atlàntida (Atlantis, 1877) by Jacint Verdaguer. Epic poem that re-interprets history and legends. Jacint Verdaguer is the most representative poet of the Renaixença/Romanticism movement in Catalan literature.

Other poems by Jacint Verdaguer (1845-1902) and Joan Maragall (1860-1911) are the most important poetry of the Renaixença.

The theatre plays Terra Baixa (usually published in English with the title Martha of the Lowlands, 1896) by Àngel Guimerà. Also Mar i cel ("Sea And Sky", 1888) by him.

La febre d'or ("The gold fever", 1892) by Narcís Oller, the most representative of the realist movement.

The monologue La infanticida ("The Child Murderer", 1898) by Víctor Català (pseudonym of Caterina Albert). And her novel Solitud ("Loneliness", 1905), which is considered the most representative book of the modernist and naturalism movement in Catalan literature.

The satirical theatre plays by Santiago Rusiñol like L'auca del senyor Esteve (1917) —personally I really like his play El bon policia ("The Good Policeman", 1905).

The theatre play El cafè de la Marina ("The Marina Café, 1933) by Josep Maria de Segarra.

Poetry by Pere Quart (1899-1986)

La Plaça del Diamant (it has been translated to English with the titles In Diamond Square and The Time of the Doves, 1962) by Mercè Rodoreda. Her novels Mirall trencat ("Broken Mirror", 1974), La mort i la primavera (Death in Spring, 1986) and Aloma (1938) are also iconic.

The short stories books by Pere Calders, most famously Cròniques de la veritat oculta ("Chronicles of the Hidden Truth", 1955).

The short stories book El cafè de la Granota (1985) by Jesús Montcada,

Poetry: Josep Carner (1884-1970), J.V. Foix (1893-1987).

The novel Bearn, o la sala de les nines ("Bearn, Or The Doll Room", 1961) by Llorenç Villalonga.

Poetry: Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Salvador Espriu (1913-1985), Maria Mercè Marçal (1952-1998), Miquel Martí i Pol (1929-2003).

The essays by Joan Fuster, most importantly Nosaltres, els valencians ("We, the Valencians", 1962).

Mecanoscrit del Segon Origen (Typescript of the Second Origin, 1974) and Totes les bèsties de càrrega ("All The Load Beasts"?, 1967) by Manuel de Pedrolo, also personally by him I really liked the sci-fi short stories collection Trajecte Final ("Final Journey", 1975), and I will add my dad would be upset if I didn't mention his theatre play Homes i no ("Men and no", 1957).

Incerta glòria (Uncertain Glory, 1971) by Joan Sales.

Les veus del Pamano (Voices of the Pamano, 2004) and Jo confesso (I Confess, 2011) by Jaume Cabré.

I know some of them, at least Jaume Cabré's novels, Àngel Guimerà's plays, Uncertain Glory, and some Mercè Rodoreda novels have been published in German and/or English. In fact, Voices of the Pamano was a huge success in Germany.

I hope you enjoy the class very much!

[elfinaldelcamino]

Projecte I Moliner | 1. Introducció i Mòdul 1: La llavor

Faig una primer lectura del manual amb propostes d’eines i metodologies pràctiques Projecte I, de l’artista i investigadora Montserrat Moliner.

El mòdul didàctic s’estructura, de manera semblant al Manual d’Intrusions, en 6 parts numerades del 0 al 5:

0. Projecte I

1. La llavor: Preprojecte / avantprojecte

2. El símbol: Context / context social, històric, cultural i lingüístic / context artístic / referents

3. L’encanteri: Procés de formalització de l’obra 

4. El camí: Metodologia / recerca / procés de desenvolupament d’un projecte artístic

5. El mirall: Avaluació / autoavaluació / coavaluació

Faig servir Chat GPT per generar un diàleg entre dos amics, als quals he anomenat Amic i Amat, en homenatge a l'obra de Ventura Pons, que a més són companys d'estudis a la UOC i conversen sobre l'assignatura Projecte I.

Fotograma d'Amic | Amat de Ventura Pons (1998), amb David Selvas i Josep Maria Pou.

A continuació, els dos primers capítols del Projecte I d'Amic i Amat

0. Projecte I: Introducció

Amic: Oi que tens l'assignatura de Projecte I aquest semestre?

Amat: Sí, i he llegit la introducció sobre els cinc eixos de l'assignatura.

Amic: De què tracta tot això?

Amat: Bàsicament, es tracta d'un procés creatiu per desenvolupar projectes artístics. Utilitzen una metàfora molt poètica, com si fos un somni màgic que guia tot el procés. 

Amic: Quins són aquests eixos?

Amat: La llavor és com el primer brot de la idea, el símbol és com els elements significatius que afloren, l'encanteri és fer visible l'invisible en la creació, el camí és el mètode per desenvolupar el projecte i el mirall és l'autoavaluació del procés.

Amic: Sembla bastant complexe.

Amat: Sí, però es tracta d'entendre com tots aquests aspectes es relacionen i es complementen entre ells durant el procés artístic.

Amic: I com s'apliquen això en la pràctica?

Amat: Bé, hi ha diverses pràctiques recomanades com observar, recordar, llegir, dibuixar, caminar, etc., que ajuden a alimentar tots aquests aspectes creatius.

Amic: Així que no hi ha un únic camí a seguir?

Amat: Exacte, pots començar des de la idea, des de la pràctica, des del símbol, des de l'estudi... El més important és la passió i l'atenció que hi poses.

Amic: Entenc, sembla un viatge artístic molt interessant!

Amat: Sí, segur que serà una experiència enriquidora!

Amic: Després he llegit els objectius de l'assignatura Projecte I. Sembla bastant intens!

Amat: Sí, volen que aprofundim en el procés de creació artística amb una metodologia que ens permeti reflexionar i posar en pràctica tot el que aprenem.

Amic: Quins són els objectius específics?

Amat: Bàsicament, volen que aprenguem a generar idees, que fem una reflexió sobre referents històrics contemporanis, que aprenguem a documentar i planificar el nostre treball, i que siguem capaços de presentar el projecte amb un llenguatge artístic adequat. 

Amic: Uau, això implica molta feina!

Amat: Sí, però crec que serà molt gratificant. Ens ajudarà a créixer com a artistes i a desenvolupar el nostre propi estil i metodologia de treball.

Amic: Doncs espero estar preparat per afrontar aquests reptes!

Amat: Segur que sí, tot és qüestió de posar-hi ganes i treballar dur! Tal com diu la Moliner, “per trobar les respostes s’ha d’incidir a fer la pregunta correcta per a cada moment del procés, i d’aquesta manera trobaràs noves opcions als pensaments”.

1. Mòdul 1: La llavor

Amic: Hola! He llegit la introducció de “La llavor | Preprojecte / avantprojecte”, el primer mòdul de Projecte I de Montserrat Moliné, sobre la creació d'una obra artística, i m'ha semblat molt interessant.

Amat: Sí, diu que és un procés poètic i màgic, on les idees van creixent i sorgeixen en silenci. M’ha agrada quan diu “la llavor d’una idea es desenvolupa gràcies a la suma del treball conscient més l’inconscient i a la tensió que es produeix entre tots dos.” (p. 5)

Amic: Exacte. Parla de la llavor de les idees i com aquestes germinen i es desenvolupen al llarg del procés creatiu tant físic com metafísic.

Amat: I també destaca la importància de mantenir la imaginació viva, sense posar-hi límits racionals.

Amic: Sí, diu que hem de fer-nos preguntes lliures, sense filtrar-les amb la lògica, per trobar noves opcions als nostres pensaments.

Amat: Sembla que ens anima a explorar tots els camins creatius sense por a l'error.

Amic: Exacte. Jo ho veig com una invitació a deixar volar la imaginació i a confiar en el procés creatiu.

Amat: Doncs estic emocionat per començar a crear i veure on ens porten les nostres idees i somnis!

Amic: Jo també! Serà una aventura emocionant explorar tots aquests camins creatius.

Procesos de gestació d’idees

La pluja d’idees

Amic: Hi ha un seguit de tècniques que ens facilitaran el procés de trobar idees, combinar-les i fer-les créixer: la pluja d’idees, els mapes mentals, la sinèctica... En primer lloc, saps què és una pluja d'idees?

Amat: No, mai n'he sentit a parlar. Què és?

Amic: És una tècnica per generar un munt d'idees de manera ràpida i espontània. Va ser inventada per Alex F. Osborn el 1939.

Amat: Interessant. Com funciona?

Amic: Bé, bàsicament reunim un grup de persones i comencem a llençar idees sense cap mena de crítica o judici. L'objectiu és generar tantes idees com sigui possible en un període curt de temps.

Amat: Com ho fas?

Amic: La clau és centrar-se en la quantitat d'idees, no en la qualitat. Suspenem el judici i permetem que les idees flueixin lliurement, fins i tot les més estranyes o salvatges.

Amat: Entenc. I després què feu amb totes aquestes idees?

Amic: Després les analitzem i les agrupem segons la seva utilitat. Hi ha idees que podem utilitzar immediatament, altres que ens porten a explorar noves àrees i altres que ens fan replantejar-nos la pregunta inicial.

Amat: Sembla una manera molt efectiva d'aconseguir un munt d'idees noves.

Amic: Ho és. I el millor és que totes les idees, fins i tot les més estranyes, poden conduir-nos a nous descobriments i solucions creatives.

Amat: Genial. Haurem de provar-ho en alguna ocasió.

El mapa conceptual

Amic: En segon lloc, s’hi parla d'una cosa anomenada "mapa mental". T'imagines què pot ser?

Amat: Sí, jo n'he sentit a parlar. Són una mena de diagrama que utilitzes per organitzar les teves idees i pensaments d'una manera visual i estructurada.

Amic: Ah, interessant. Qui va inventar això?

Amat: Va ser popularitzat per un psicòleg i escriptor anomenat Tony Buzan, però la idea en si no és nova. Ve de fa molt de temps, fins i tot es pot remuntar a l'escriptura egípcia.

Amic: Com funciona exactament?

Amat: Bé, comences amb una paraula o idea central al centre del paper, i després vas afegint idees secundàries i terciàries que s'irradien d'aquesta paraula principal. Utilitzes colors, dibuixos i símbols per fer-ho més visual i fàcil de comprendre.

Amic: Em sembla una manera genial d'organitzar els pensaments. Quan podries utilitzar un mapa mental?

Amat: És molt útil per a l'estudi, per planificar projectes, o fins i tot per brainstorming. Et permet veure les connexions entre les idees i organitzar-les de manera lògica.

Amic: Em sembla que provaré a fer-ne un per al meu proper projecte. Gràcies per explicar-m'ho! 

La sinèctica

Amic: També parla d'una cosa anomenada "sinèctica". Té alguna cosa a veure amb la creació d'idees, oi?

Amat: Sí, és una tècnica de generació d'idees que va ser desenvolupada per William Gordon fa bastant temps. Funciona d'una manera una mica diferent de la pluja d'idees.

Amic: Com és diferent?

Amat: Bé, mentre que la pluja d'idees es centra en generar tantes idees com sigui possible en un temps molt curt, la sinèctica busca anar més enllà del que és habitual i familiar, obrint la ment a noves dimensions de pensament. Escolta, llegiré aquesta frase reveladora de la pàgina 9: “es considera que els elements que han de ser compresos per augmentar les possibilitats en el procés creatiu són els elements emocionals i irracionals”.

Amic: Interessant. Com ho fa?

Amat: Utilitza cinc tècniques diferents per generar analogies i obrir la ment a noves possibilitats. Una d'aquestes tècniques és l'analogia directa, on busques comparacions entre objectes o paraules que s'assemblin d'alguna manera.

Amic: I quines altres tècniques hi ha?

Amat: Hi ha l'analogia personal, on t'intentes identificar personalment amb el tema que estàs tractant, i l'analogia contrària, on busques conceptes o idees que siguin totalment diferents al que estàs considerant.

Amic: I què més?

Amat: També hi ha l'analogia simbòlica, on busques expressar el tema amb enunciats poètics, i l'analogia fantàstica, on deixes anar la teva imaginació i busques opcions més imaginatives i fora del comú.

Amic: Em sembla que la sinètica pot ser una eina interessant per explorar noves idees i perspectives. Ho provaré al meu pròxim projecte!

Pràctiques rituals

Observar

Saps què m'agrada d'aquesta lectura? Tot això sobre les pràctiques per fer visible allò invisible. Sembla que ens estiguessin donant les eines per explorar el món de les idees d'una manera molt profunda.

Amat: Sí, totalment! És com si ens estiguessin mostrant com obrir-nos a un univers d'imaginació i creativitat. M'agrada especialment com parlen sobre l'observació i la manera com ens insten a veure les coses amb una nova mirada, sense prejudicis ni expectatives.

Amic: Exacte! Em sembla que a vegades ens acostumem tant a veure les coses d'una manera concreta que oblidem explorar altres possibilitats. Aquesta idea de mirar les coses amb la ingenuïtat de la primera vegada em sembla molt potent.

Dibuixar

Amat: I el tema del dibuix també és interessant. Sembla que el dibuix no només és una forma de representar objectes, sinó que també és una eina per explorar noves idees i relacions. Em recorda a quan érem petits i dibuixàvem sense cap mena de limitació.

Amic: Sí, jo també penso que hi ha una gran llibertat en el dibuix. És com si ens permetés expressar les nostres idees de manera intuïtiva i ràpida. La cita d'en Bruce Nauman sobre dibuixar com equivalent a pensar ho resumeix molt bé.

La memòria

Amat: I què em dius de la part sobre la memòria? M'ha semblat molt interessant com parlen de la importància d'ordenar els records i com això pot influir en la nostra creativitat.

Amic: Sí, és veritat. La manera com recordem les experiències passades i com les relacionem amb el present pot tenir un impacte enorme en la nostra manera de crear i imaginar. Em sembla que aquest exercici de pensar en un objecte que ens ha acompanyat i ordenar els records és molt potent.

Escoltar el silenci

Amic: És que hi ha un seguit de coses que es fan per predisposar-te a trobar l'estat adequat per crear. Com ara observar, dibuixar, escoltar el silenci...

Amat: Espera, escoltar el silenci? Com es fa això?

Amic: Sembla ser que es tracta de posar-te en contacte amb el silenci per dins, com si meditessis. Diu que això facilita una mena d'escolta interna, perquè la ment en silenci pot formular noves idees.

Caminar

Amat: Interessant. I què més diu?

Amic: També parla de caminar, jugar, llegir i portar una llibreta com a pràctiques per estimular la creativitat.

Jugar, llegir, portar una llibreta…

Amat: Caminar, jugar... això sembla més divertit.

Amic: Sí, diu que caminar sense un destí concret pot estimular el pensament i la creativitat. I jugar també és important, perquè ajuda a experimentar i a veure les coses des de punts de vista diferents.

Amat: I llegir?

Amic: Doncs diu que la lectura et permet accedir a altres punts de vista i et fa més empàtic. A més, expandeix la teva perspectiva i et porta a noves idees i històries.

Amat: I el tema de portar una llibreta?

Amic: Bé, aquesta és interessant. Diu que les llibretes serveixen per atrapar les idees i donar-los forma. Pots portar-les de forma física o virtual, però recomanen ügg v lang in v pp versió física perquè afavoreix la memòria i és més còmode per fer dibuixos.

Amat: En resum, sembla que tot aquest conjunt de pràctiques ens ajuda a connectar amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta d'una manera molt profunda i creativa.

Amic: Exactament! Em fa pensar en com podem aplicar aquestes idees al nostre propi procés creatiu. Potser podríem portar una llibreta i fent alguna passejada per inspirar-nos.

Amat: Em sembla una excel·lent idea! Jo també estic emocionat per començar a explorar aquestes pràctiques i veure com influeixen en la nostra manera de crear i pensar. Molt interessant tot plegat. Potser hauríem de provar alguna d'aquestes pràctiques.

Amic: Sí, què et sembla si comencem amb la pràctica de l'escolta del silenci? Proposo un minut de silenci en memòria del productor de tants moments d'inspiració cinematogràfica, en Ventura Pons, que va morir el passat 3 de gener d'aquest any. Va per tu, Ventura!

Amat: Perfecte, podríem intentar-ho ara mateix

(Un minut de silenci per en Ventura)

[cccovers]

Nightmare #9 (October 1972) cover by Josep Maria Miralles.

Reprinted in Dossier Negro #60 (May 1974), Creepy #145 (February 1983), and Werewolf Fangs of Horror.

[balu8]

Josep Maria Miralles

Werewolf Fangs of Horror / 1984

[segledepericles]

Hola! què són alguns bons llibres catalans o poesia? :)

Òbviament n'hi ha moltíssims pero alguns que a mi m'agraden personalment i que són moderns:

De poesia: Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Josep Carner, Joan Maragall.

I poesia de la Renaixença a mi personalment m'agrada molt (💕Jacint Verdaguer💕) i teatre d'Àngel Guimerà però està escrit l'ortografia que s'utilitzava abans de la reforma de Pompeu Fabra i si encara estàs aprenent la llengua potser et costa. No és gaire diferent (a part de lo=el i algunes paraules) però l'ortografia és diferent i potser despista o et costa buscar paraules al diccionari.

Contes: Trajecte Final de Manuel de Pedrolo, qualsevol cosa de Pere Calders, El perquè de tot plegat de Quim Monzó, El cafè de la granota de Jesús Moncada.

Teatre que vagi bé de llegir: LA CANÇÓ DE LES BALANCES DE J.M. CARANDELL m'enamora aquesta obra, de debò 😍 però no crec que sigui gaire fàcil trobar-la si vius fora dels Països Catalans. Homes i no del Pedrolo no l'he llegida però sempre m'han dit que és una passada.

De novel·la n'hi ha moltíssims però els top moderns serien Jo confesso i Les veus del Pamano de Jaume Cabré, Mirall Trencat de Mercè Rodoreda (o moltes altres seves), diverses coses de l'Albert Sánchez Piñol (a molta gent li apassiona La pell freda però a mi personalment tampoc em va semblar per tant, la que tinc més ganes de llegir-me des de fa temps és Pandora al Congo però aviso que es veu que és una bogeria. I no puc no mencionar la gran obra mestra del Sánchez Piñol, Victus, tot i que la va escriure en castellà és un dels meus llibres preferits). També m'han recomanat molt les de Rafel Nadal.

I de novel·la juvenil el típic seria Jordi Sierra i Fabra, que en té algunes en català i d'altres en castellà. O per infantil-juvenil qualsevol cosa de Vaixell de Vapor.

Jo la veritat és que llegeixo relativament poca literatura catalana, pots trobar més coses al Twitter de la Institució de les Lletres Catalanes o de Catalan Culture, i alguns posts al tag #literatura de @useless-catalanfacts

[simena]

Josep Maria Miralles

[canalsart]

Aquest divendres dia 11 de novembre 2022 a Canals Galeria d'Art

Josep Castellví, regidor de Cultura l’any 1981, i Doris Leusler parlen de l’organització del primer homenatge popular a Ferrater a St. Cugat. Seguidament, projecció del documental “Metronom Ferrater”

Acte gratuït

Aforament 25 persones, Inscripcions: galeriacanals@canals-art.com

Aquest és l’últim acte dins la programació oficial de l’Any Gabriel Ferrater, organitzat per Canals Galeria d’Art,

El poble de Sant Cugat va fer el primer homenatge nacional a Gabriel Ferrater el juny de 1981, nou anys després de la seva mort, essent regidor de Cultura en Josep Castellví, que va destinar el pressupost més important del seu departament als actes que es varen celebrar, i que va dirigir Doris Leusler.

Una comissió de santcugatencs que varen conèixer Ferrater, varen organitzar diferents actes a la seva memòria, entre els quals destaca l’exposició que es va fer al Claustre del Monestir amb obres de diferents artistes, entre els quals Artigau, Borssa, Pep Codó, Grau Garriga, Maria Girona, Guinovart, Hernández Pijoan, Fina Miralles, Ràfols Casamada, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Susana Solano, Josep Mª Subirachs...

També es varen organitzar dues taules rodones amb la participació, entre d’altres, de Vicenç Altaió, Àlex Broc, Xavier Bru de Sala, Jaime Gil de Biedma, Joaquim Molas, Àlex Susanna i Josep Mª Valverde.

Completava el programa l’obra de teatre “Teoria dels cossos” de l’Agrupació Teatral Maragall, amb poemes de Gabriel Ferrater.

En l’acte del divendres 11 de novembre també es projectarà el documental “Metronom Ferrater”

Com galeria d’art, ens hem sumat a l’Any Gabriel Ferrater tot recordant la implicació del poeta en el món de la Cultura i la crítica d’art.

Els santcugatencs dels anys seixanta que ens vàrem relacionar amb ell volem donar a conèixer el Ferrater home, que va influir en les vides dels adolescents santcugatencs interessats en les Belles Arts. Ens referim a l’home que ens parla de cultura i sensibilitats, tot animant els joves artistes, ara reconeguts, com Josep Royo, Doris Leussler, Pep Codó, Josep Canals, Carles Delclaux, entre d’altres.

[weirdlookindog]

Josep Maria Miralles (b. 1937) - Tödliches Amsterdam (Deadly Amsterdam), 1994

[sonyclasica]

ALBERT GUINOVART

EL LAMENT DE LA TERRA

El último trabajo discográfico del compositor catalán Albert Guinovart que nos invita a reflexionar sobre la urgente necesidad de implicarnos activamente en el cuidado del planeta y el respeto por el medio ambiente. A la venta el viernes 30 de octubre.

Resérvalo AQUÍ

Sony Classical edita “El Lament de la terra”, último trabajo discográfico del compositor Albert Guinovart, en el que el autor nos invita a reflexionar sobre la urgente necesidad de implicarnos activamente en el cuidado del planeta y el respeto por el medio ambiente.

Junto a “El Lament de la terra”, este trabajo discográfico incluye “Les mans del vent”, tercer concierto para piano y orquesta del compositor y lo completa otra de sus geniales obras sinfónicas de pura inspiración barcelonesa, El somni de Gaudí.

Grabado en diciembre de 2019, en L´Auditori de Barcelona y junto a la Orquestra Simfònica de Barcelona I Nacional de Catalunya (OBC) bajo la dirección de Diego Martin-Etxebarria, Albert Guinovart también participa en el proyecto como solista, interpretando su propia composición, el Concierto para piano y orquesta nº 3 “Les mans del vent”

Este tercer trabajo discográfico de Albert Guinovart para Sony Classical completa, por un lado, la integral de sus conciertos para piano, los dos anteriores se editan también en Sony Classical bajo la dirección del prestigiosos director de orquesta Vasily Petrenko junto a la State Symphony Academic Orchestra of Sant Pettersburg y nos invita a participar del impresionante universo onírico de impecable desarrollo sinfónico de Guinovart, lleno de vitalidad, optimismo, con tímbricas delicadas y discurso melódico de enorme belleza.

En el libreto del CD se puede leer:

“La música de Albert Guinovart nos hace olvidarnos de la temeridad con la que nos enfrentamos a lo desconocido. Con Albert nos encontramos en casa, en la bella Barcelona, en esa porción de Barcelona que todos llevamos dentro. Su música desafía el trueno de la tormenta convirtiéndolo en color y cuando nos es difícil alcanzar la alegría, tan solo hay que recordar una melodía de Guinovart para volver a sonreír porque su música está donde toda hermosura y nobleza descansa”

SOBRE ALBERT GUINOVART

Formado musicalmente en Barcelona, en Londres estudia con la pianista y pedagoga Maria Curcio de quién fue su asistente. Su actividad musical se divide en diferentes vertientes: composición, orquestación, docencia, interpretación pianística y grabaciones.

Como pianista ha tocado con orquestas como la Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña, Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Gürzenich Orchester-*Kölner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, Israel Chamber Orchestra o Franz Liszt de Budapest y en calidad de solista ha  colaborado con Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, Daniel Cohen, James Laughram, Josep Pons i Salvador Mas, entre otros. Ha colaborado con artistas como Victòria dels Àngels, Ainhoa Arteta, Julia Migenes, Juan Diego Flórez o Nacho Duato.

Su catálogo de obras como compositor incluye las óperas AZAR (1998) y ALBA ETERNA (2009), el ballet TERRA BAIXA (1999), abundando música sinfónica (entre estas, ocho conciertos para solista y orquesta) y una prolífica producción camerística. Sus obras han sido dirigidas por directores como Neville Marriner, Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko; y arreglos suyos, por directores como Plácido Domingo o Gustavo Dudamel.

Es conocido también por sus musicales: MAR I CEL (premio Max a la mejor composición 2006), FLOR DE NIT, GAUDÍ, el musical de Barcelona (2003), Paradís (2005) y La Vampira del Raval (premio Max a la mejor composición 2012).En 2007 se estrenó la versión alemana de Mar i Cel (Der Himmel und das Meer) en el Opernhaus de Halle, con una nueva orquestación sinfónica.

En su vinculación con el cine ha creado la música para diferentes películas, entre las que destacan “El llarg hivern”, dirigida por Jaime Camino y con la que obtuvo varios premios. También destaca su colaboración en la orquestación de la oscarizada banda sonora de “The Artist”. En el terreno audiovisual, ha compuesto la sintonía de algunas series televisivas (Nissaga de Poder, Laberint d’ombres, Mirall trencat y El Cor de la ciutat), así como diferentes montajes teatrales dirigidos por Sergi Belbel (TNC y CDN). También ha sido el creador de la música oficial de los Campeonatos Mundiales de Natación 2003 y 2013, y de la música para celebrar el Tricentenario compuesta para trescientos chelos.

Desde 2002 es profesor de orquestación y composición en la ESMUC (Escuela Superior de Música de Cataluña), y desde el 2014 académico numerario de la Real Academia de Bellas artes de San Jorge. También ha ganado el premio Ciudad de Barcelona de Música de 2014.

CONTENIDO DEL CD

1             El lament de la terra                                                                                    

                              Concierto para piano y orquesta nº 3 “Les mans del vent”                          

2             Allegro                                                                                                                              

3             Adagio                                                                                                                                

4             Allegro                                                                                                                                

5             El somni de Gaudí                                                                                                        

Orquestra Sinfónica de Barcelona I Nacional de Catalunya

Diego Martin-Etxebarria, conductor

Albert Guinovart, piano

CONECTA CON ALBERT GUINOVART

Página web: https://www.albertguinovart.com/es/

Facebook: https://www.facebook.com/ALBERT-GUINOVART-39808944332

Twitter: https://twitter.com/guinovartalbert?lang=es

Instagram: https://www.instagram.com/albertguinovart/?hl=es

Spotify: https://open.spotify.com/artist/4zWsPzrwV38onHR0yjq1w5

[lanetasiempre]

Josep María Ribé Ramos, un chef pastelero que no pierde la oportunidad de compartir sus creaciones y conocimientos con los demás, talento que lo posiciona como uno de los grandes representantes del sector a nivel mundial. Un personaje obsesionado con el buen trabajo, enfoque que le ha valido para perfeccionar con el tiempo sus habilidades en la cocina a base de creatividad, conocimiento y rigor profesional.​

Apasionado por el chocolate y el dulce en general

Josep María Ribé Ramos nació en 1982, en Centelles (España), comarca de Osona, en plena Cataluña central. Al crecer en un entorno familiar ligado a la gastronomía, demostró desde muy joven tener ganas de ayudar en él. Hecho que influyó en su gusto por la restauración y terminó estudiando hostelería en la Escuela Joviat de Manresa, tiempo en el que descubrió el mundo de los dulces y en especial el del chocolate.

En 2001 se unió al equipo de la Academia del Chocolate de Barcelona (llamada en aquel entonces Aula Chocovic) y en el 2003 inicia su labor como profesor y técnico en el mismo centro de formación. Desde entonces imparte cursos, talleres, seminarios y demostraciones a nivel nacional e internacional.

Te puede interesar: Alán Sánchez Guzmán, chef apasionado que innova con la cocina orgánica mexicana

Su dedicación le llevó rápidamente a destacarse en el sector y resultó ganador del CANJOP 2004 (Campeonato Nacional de Jóvenes Pasteleros - España) y luego en el 2005 también ganó el máximo galardón de la chocolatería española, el MMACE 2005 (Mejor Maestro Artesano Chocolatero Español, Trofeo Lluis Santapau).

Discípulo del maestro Ramón Morató, figura del que aprendió a enfocarse en la creatividad desde el conocimiento, la demanda, el rigor profesional y el trabajo bien hecho. Ribé es desde el 2015 el director de Chocolate Academy Barcelona y chef de la marca Callebaut, además de ser el flamante autor del libro "Cuatro en uno, en los límites del chocolate" que fue lanzado en el 2016 al mercado... Definitivamente, parte de la generación de relevo de gran valor en la gastronomía. Fuente: canalcocina.es Miembro del Colectivo 21 Brix, reinventando la pastelería Ribé es parte hoy en día del Colectivo 21 Brix, grupo de profesionales que busca reinventar constantemente la pastelería dulce. Pasteleros que exaltan dicho sector de la gastronomía a través de la suma de esfuerzos, conocimiento y habilidades para generar nuevas creaciones, debatir sobre productos y evaluar ingredientes y técnicas que pueden incluirse en los postres para innovar.

Puedes leer también: ​Chef Lizette Galicia, digna representación de la cocina tradicional de Puebla

El Colectivo está formado por: Josep Maria Ribé, Jordi Farrés, Rubén Álvarez, Jordi Bordas, Carles Mampel, Albert Roca, Lluis Costa, Miquel Guarro, Sergi Vela, Quim Vilaseca, Rafa Delgado, Ricard Martinez, Daniel Alvarez, Sandra Ornelas, Enric Monzonis, Maties Miralles, Andrea Dopico y Raul Bernal; miembros que a través de su visión y talento individual han ido enriqueciendo al mundo de la pastelería en general. Fuente: vimeo.com Este chef pastelero es un digno representante de la pastelería y su generación de relevo, siendo además partícipe de las bondades de su localidad (Centelles), tierras donde la trufa es un producto característico que él siempre busca proyectar para impulsar su comercialización y uso así a través de la tradicional Feria de la Trufa que organizan en el lugar. Por todo lo que significa su figura en la gastronomía actual, es que hoy en La Neta te referimos a su cuenta en Instagram @jmribe82 (52.645 seguidores) y a su espacio en Twitter @JMRibe82 (3.889 seguidores), plataformas donde suele poner al día sobre sus movimientos en el sector.

No dejes de comentarnos y seguirnos en nuestras redes para que te mantengas al tanto de muchas cosas sobre la movida gastronómica actual.

via La Neta – La comunidad más grande de influencers emergentes y creadores en español

[blue-tenorio-blog]

Antoní Gaudí

(Reus, España, 1852 - Barcelona, 1926) Arquitecto español. La obra de Antoni Gaudí se inscribe dentro del movimiento modernista, aunque lo supera ampliamente por la originalidad de sus concepciones y su capacidad para romper moldes y crear nuevas soluciones.

Principales obras

La principal obra de Gaudí es la basílica de la Sagrada Família. Le dedicó 43 años de su vida y tenía allí su despacho profesional. 

Pero Gaudí hizo otras obras —pocas, en comparación con los demás arquitectos de su generación—, en las que probaba formas y estructuras que después usaría en su proyecto de la Sagrada Familia (1883-1926). Gaudí se ocupaba tanto del conjunto del edificio como de los detalles de la decoración. Así, fue un excelente diseñador de muebles y de objetos litúrgicos. También conservamos unos pocos dibujos. Algunas obras de Gaudí han sido efímeras, porque ya se hicieron con esta intención o porque han sido destruidas con el paso del tiempo. Por último, Gaudí hizo bastantes proyectos que nunca se han construido. En Barcelona: -El Born (1874-1876, como ayudante de Josep Fontserè) -Gran Cascada y otros elementos del parque de la Ciutadella (1875-1885, como ayudante de Josep Fontserè) -Cerca del parque de la Ciutadella (1876) -Ábside de la basílica de Montserrat (1876-1887, como ayudante de Francisco del Villar) -Farolas de la plaza Reial y del Pla del Palau (1878) -Capilla de Jesús-Maria de Sant Andreu ( 1879) -Iglesia de las Salesas (1882-1885, como ayudante de Joan Martorell) -Iglesia de los Jesuitas de la calle de Casp (1882-1889, como ayudante de Joan Martorell) -Puertas y otros elementos de la finca Güell (1884-1887) -Casa Vicens (1883-1888) -Casa Güell (1886-1889) -Colegio de Santa Teresa (1888-1889) -Casa Calvet (1898-1899) -Cerca de la finca Miralles (1902) -Casa Batlló (1904-1906) -Bellesguard (1900-1909) -Escuelas provisionales de la Sagrada Família (1909) -La Pedrera (1906-1912) -Park Güell (1900-1914) En el resto de Catalunya y Mallorca: -Algunos edificios de La Obrera Mataronense (Mataró, 1883) -Altar de la capilla de Jesús-Maria (Tarragona, 1880-1884) -Bodegas Güell (El Garraf, 1895-1901) -Refugio del Catllaràs (La Pobla de Lillet, 1902-1903) -Jardín de la Font de la Magnèsia (La Pobla de Lillet, 1903-1910) -I Misterio de Gloria del Rosario Monumental de Montserrat (1900-1907) -Iglesia de la Colonia Güell (Santa Coloma de Cervelló, 1908-1917) -Restauración de la Catedral de Mallorca (1903-1914) Fuera de Catalunya: -El Capricho (Comillas, 1883-1885) -Casa Botines (León, 1891-1892) -Palacio Episcopal de Astorga (Astorga, 1889-1893) 

Fuente: http://www.antonigaudi.org/principales-obras-de-gaudi-9.html 

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gaudi.htm

[anoiaverda-blog]

Inici de la campanya

L’actor i humorista Peyu serà l’encarregat, a través d’una campanya de comunicació, d’apropar el nou sistema de recollida porta a porta als veïns dels 16 municipis de l’Anoia on s’implantarà la propera primavera. Es tracta d’Argençola, Bellprat, El Bruc, Castellolí, Carme, Capellades, Copons, Jorba, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Montmaneu, Orpí, Rubió, Sant Martí de Tous, Santa Maria de Miralles i Veciana.

El mateix humorista va presentar aquest dimarts la campanya als alcaldes anoiencs en un acte a l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt, acompanyat de l’alcalde del municipi, Santi Broch; el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete; i Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya.

Entre les accions per difondre el nou sistema de recollida i els seus detalls -quin dia es recull cada tipus de residu, per exemple- hi haurà una prova pilot, amb la que deu famílies practicaran el porta a porta durant la primera quinzena de desembre, mesos abans de la implantació definitiva. A les escoles i instituts s’aprendrà sobre el nou sistema i s’elaboraran materials que donin suport a la campanya publicitària, que inclourà un butlletí informatiu.