#graudarts

[elfinaldelcamino]

Documentació del procés

La natura transdisciplinar del projecte El Final del Camino m’obliga a treballar de manera que els seus diversos components i disciplines es sincronitzin fins a obrar la màgia de l’obra final. Cal fer cada cosa al moment que toca: compondre primer la música i les lletres per després dibuixar-les amb imatges i escenes.

Fotograma del vídeo-collage Hay que tener huevos (Barcelona, maig de 2024)

En el context d’aquesta assignatura, al lliurament final marcat amb la data límit del 23 de juny de 2024, veurem fet realitat un vídeo, però també podrem assistir a la performance en què compartiré amb amics, col·legues i familiars la feina feta, escoltar la música -i/o creació sonora– a les plataformes d’streaming com Spotify o Sound Cloud o interactuar amb una demostració de l’espai escènic dissenyat de manera tridimensional amb el software de Unity.

Vaig enregistrar una primera capa sonora i visual mentre netejava la cuina de l’estudi dins la metodologia de documentar la meva quotidianitat (en acabar, vaig demanar menjar a domicili al meu restaurant japonès de referència). Aquest posar les coses al seu lloc em serveix per expressar el camí creatiu, en què primer els elements compositius estan mancats de coherència per a, de manera paulatina, ser desats a un lloc en què prenen sentit els uns respecte els altres.

Fotograma del material gràfic filmant tot endreçant la cuina de l’estudi. Barcelona, maig de 2024

A la segona capa hi combino una passejada per la plaça de Sóller i voltants efectuada just després d’haver-hi escrit els primers versos de la cançó, que aprofito per recitar i cantussejar per primera vegada.

Imatge de l’estany de la plaça de Sóller. Enregistrament de pantalla i so del mòbil (maig de 2024)

A la tercera, jugo improvisadament amb l’arpa romànica com a instrument de percussió i harmònic i amb la veu i el xiular com a instrument melòdic.

Cantant de manera improvisada. Enregistrament amb mòbil (maig de 2024)

El resultat és un esboç en forma de vídeo que mostra diverses possibilitats creatives i m’inspira a l’hora de construir allò que està encara per fer: Hay que tener huevos, que pot visualitzar-se a YouTube.

Vídeo collage Hay que Tener Huevos (Barcelona, 2024)

[llortfiguerola]

El @recfestival ja empapera els carrers de #tarragona, un píxel que creix, una bona imatge de @gerardjoan 👍 ⬛️ Òbviament, el públic mai entendrà el significat d'una obra d'art sense el coneixement dels esdeveniments històrics i la concreció del moment. Clar exemple “el quadrat negre” de #Malèvitx, que originà el #suprematisme, i el cartell del #festivaldecinemaRec, que semblen #mimesi, però són lluny conceptualment encara que s��assemblin. 🙋🏻‍♂️Per això m'encanta ensenyar, per entendre el món i posar valor en l'Art! #REC2022 #tarragonacultura #cinemarec ⬛️ #uoc #joancampàs #graudarts (at Taller Creatiu Gallus) https://www.instagram.com/p/Cli4hSDtGSp/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[elfinaldelcamino]

Alma Söderberg - COSAS

[elfinaldelcamino]

Mireia Sallarès

Entrevistes al Grid_Spinoza (3 de 3)

Les obres de la Mireia Sallarès poden definir-se com a documentals que narren la realitat amb l’ajut d’equips d’enregistrament molt austers, poc invasius. La seva metodologia de producció cultural es desplega en dues etapes. La primera d’elles és de caràcter poc endreçat, lineal i sense límits, documentant la realitat sense filtres. La segona, en canvi, condicionada pel format tecnològic videogràfic contrasta amb la primera per l’alt grau d’estructuració dels materials recollits a partir d’allò viscut.

Fotograma de l’entrevista del Grid_Spinoza a Mireia Sallarès (Barcelona, 2010)

Sallarès afirma formar part d’una comunitat de creadors que treballa fent servir uns determinats suports tecnològics com a tema comú (cosa que contrasta amb la natura individualista del treball de l’abans vist Laurent Mignonneau). Tot seguit, fa créixer aquesta llavor tecnològica, de marcat caràcter procedimental, sense oblidar la investigació bibliogràfica i webgràfica, deixant fluir la documentació del que succeeix, en les seves paraules, “pels racons”. Els seus llocs d’experimentació habituals transiten en la quotidianitat de les vivències personals, com per exemple en converses de bar.

Cartell promocional de «Las Muertes Chiquitas» (Sallarès, 2013)

La manera de procedir de Sallarès integra positivament l’error, entenent que és necessari i positiu per a l’aprenentatge que hi ha al darrera de tota producció cultural. Reivindica l’element convuls de tota creació contenint bellesa. Possiblement sigui per això que la Mireia defensa l’assumpció de riscos creatius, que sovint la porten a mantenir una tesi inicial de projecte fins al final, per més que en alguns moments aquesta pugui semblar poc adequada o fructífera.

Tràiler de la pel·lícula Las Muertes Chiquitas

Es declara una apassionada del llenguatge cultural transdisciplinar, que la impulsa a lloar “l’esperit festiu” que hi ha a darrera tota reunió entre diverses aproximacions disciplinars que treballen en pro d’un objectiu expressiu comú. Això sí, no oblida advertir que la intensitat que genera tot allò amb caràcter “trans” pot ocasionar ferits en el seu camí vers la realització.

[elfinaldelcamino]

Laurent Mignonneau

Entrevistes al Grid_Spinoza (2 de 3)

Seguint aquest fil de fer allò que els altres no han fet, les produccions culturals de Laurent Mignonneau comencen amb una idea o desig d’anar més enllà del que s’ha explorat fins al moment present en la solució d’un problema. En aquest punt de partida el més comú és haver de col·laborar amb enginyers informàtics de software i/o hardware. La seva metodologia és, doncs, de caràcter transdisciplinar i passa per integrar coneixements tecnològics amb la creació d’imatges.

Fotograma de l’entrevista del Grid_Spinoza a Laurent Mignonneau (Barcelona, setembre de 2012)

En Laurent Mignonneau defensa que els laboratoris universitaris haurien de servir per, havent après una determinada tecnologia -ja sigui software o hardware-, cercar-hi nous usos i aplicacions de manera creativa. Tot i la natura marcadament tecnològica de la seva feina, afirma pertànyer a una generació de creadors encara no avesats a fer servir internet com a base per a la recerca. A més, remarca que, per a ell, el camí de la creació passa per l’individualisme, perspectiva personal que li permet concentrar-se en la cerca de la pròpia expressió. Això, però, no li priva d’haver creat un potent nexe co-creatiu amb la també productora cultural especialitzada en interactivitat Christa Sommerer.

Instal·lació de Mignonneau & Sommerer «The Artwork as a Living System» a Linz (Àustria, 2022)

En Mignonneau manté una manera de procedir oberta a viaranys i bifurcacions, actitud que es dedueix quan explica com reconverteix les aplicacions tecnològiques que crea en noves obres variant-ne l’algoritme o les interfícies.

[elfinaldelcamino]

Entrevistes al Grid_Spinoza (1 de 3)

Exploro els més de vint vídeos que el Grid_Spinoza posa a disposició en línia, amb entrevistes a productors culturals sobre els seus camins creatius. D’entre ells, n’escullo tres que m’interessen especialment en el context de la creació d’El Final del Camino: les corresponents a en Francesc Torres, en Laurent Mignonneau i la Mireia Sallarès.

1. Francesc Torres

Trio per visionar a fons el vídeo dedicat a en Francesc Torres (Barcelona, 1948) perquè m’atrau el seu comentari sobre aquells que treballen al terreny de la narració, que, diu, tenen la virtut de produir allò que cap altre productor encara no ha produït, a fi de fer visible allò abans mai vist.

Fotograma de l’entrevista del Grid_Spinoza a Francesc Torres (març de 2011)

L’exposició que Torres fa de la seva metodologia m’ha semblat molt intuïtiva, lliure i oberta de ment. Comença establint una separació clara entre ciències exactes i ciències socials i com el coneixement de tall artístic és més propera a les segones, les ciències humanes. Tot seguit argumenta que, malgrat que la seva metodologia personal de treball no és pas la de les ciències socials, s’hi assembla. Allò que fa que difereixi de les ciències socials és en un aspecte essencial: el seu treball neix a partir de la intuïció i no de l’observació de dades objectives relatives a l’ésser humà. 

Instal·lació de Torres Amnèsia-Memòria al MACBA (1991)

En Francesc Torres, més que investigar sobre un determinat tema, prefereix emprendre el camí de la indagació sobre un determinat tema, desmarcant-se del terreny de la investigació. No obstant aquest fet, defineix aquesta indagació com un procés basat en la lectura inmersiva sobre un tema determinat que moltes vegades deriva en una feina similar a la de l’investigador. Així doncs, podem entendre que el seu camí creatiu és flexible, podent bifurcar-se o canviar el sentit segons la intuïció del productor.

Torres rodejat de la seva instal·lació La Campana Hermètica (Barcelona, 2018)

Remarca la importància d’aquest component irracional com a inspiració que porta vers una determinada revelació creativa, similar al que pot succeir al terreny de les ciències exactes. Cita el cas del Pointcarré, que va arribar a teoritzar de manera científica exacta a partir d’una intuïció sobrevinguda després d’una excursió en què la seva ment va poder-se relaxar d’un problema que, de tant pensar-hi, el tenia ofuscat. Torres parla de l’artista com a constructor / realitzador d’allò que els altres no gosen construir, amb el fi de veure realitzat allò abans mai vist.

Autorretrat amb el nas sagnant (Barcelona, 2015)

[elfinaldelcamino]

Camino: Tareas

Este tercer reto de Projecte I se materializa en tres ejercicios interpenetrados:

1. Reflexionar sobre los métodos de otros productores culturales

Visionar tres vídeos de los artistas recogidos por el Grid_Spinoza del Hangar Barcelona y reflexionar sobre sus métodos de trabajo en un texto de entre 250 y 300 palabras per cápita. Esto me ayudará a comprender enfoques diversos y reflexionar cómo aplicarlos a mi proceso.

2. Planificar mi camino creativo

Acto seguido, planificaré mi camino en un documento de corte reflexivo ocupando entre 2 y 3 páginas. ¿Qué método me funcionará mejor? ¿Cómo lo integro en el proyecto? Se trata de no cortarse especulando sobre preferencias de trabajo y cómo puedo aprovechar los métodos conocidos a las necesidades de El Final del Camino.

3. Documentar mi proceso productivo actual

En un tercer ejercicio documentaré el proceso creativo de mi proyecto mediante imágenes e incluso breves descripciones que faciliten la comprensión del ojo externo.

La tarea me ofrece espacio reflexivo para analizar, planificar y documentar mi proceso actual para comprender mejor mi propio modus operandi.

Fotografia presa i trivisa dins el procés creatiu de El Final del Camino

[elfinaldelcamino]

Hechizo: Enunciado del Reto 3 del Projecte I

Queda claro: el objetivo de la práctica del Projecte I es crear y documentar tu propia producción cultural. Mientras avanzo, reflexiono y evalúo los detalles de cada etapa, pero ahora llega la hora de la verdad: hacer realidad mi idea soñada de creación performática sobre el tema de la filiación bastarda!

Semilla + Símbolo de El Final del Camino, collage producido mezclando la semilla bastarda del primer reto con la luna que preside las Constelaciones Bastardas del segundo y que simboliza la fuente primordial de toda existencia

Es la hora de obrar la magia y producir una obra cultural. En mi caso tendrá vocación interdisciplinar, pués es la nota común del resto de creaciones que he producido hasta el momento. Mi última creación estrenada Nou Leiermann (2022) sirve de ejemplo sobre performance que atraviesa disciplinas: música, performance, happening, videoproyecciones, creación comunitaria... Ahora quiero partir de la performance para despliegar un entorno virtual que reproduce el espacio donde esta se dará virtualmente. Aunque la obra final que presentaré será un vídeo de alrededor de 20 minutos, no será más que una maqueta de El Final del Camino, un espectáculo a cavallo entre la escena y la performance incluyendo la creación de un entorno tridimensional.

Videoteaser de 'Nou Leiermann', que firmo con mi alias DJ Leiermann

Encendamos pués los fogones donde combinaremos los ingredientes deseados, obrando la alquimia de la creación de algo nuevo. Soñemos con el momento en que todos los elementos estarán en su sitio: atrezzo, vestuario, movimientos, música, proyecciones en una sucesión que impacta en el espectador moviendo su ser en sus múltiples planos físicos y metafísicos.

Como en el resto de mis obras estrenadas, la naturaleza de esta es también co-creativa, así que me interesa de manera especial la relación con los co-cocreadores, tanto con los amateur como con los profesionales. Visualizo a estas personas formando parte de la obra y, a la vez que la transforman, siendo transformadas por ella a través de emociones, sensaciones, reflexiones y reacciones.

En el proyecto Sempre Neu (2021-22) desplegué co-creativamente un proceso de creación comunitaria con tres actores culturales del tercer sector en Barcelona. En las fotos, proceso y resultado de la creación de cianotipias inspiradas en el Viaje de Invierno de Wilhelm Müller i Franz Schubert que produjeron las mujeres del colectivo Hèlia, que hacen acompañamiento a mujeres que sufren o han sufrido procesos de violencia machista.

La idea de transformación puede entenderse intuitivamente observando el collage en forma de postal Màgia, de Marta Sureda. En él, las burbujas de jabón producidas por una niña se convierten en uvas, ¿o es al revés? Se muestra así la naturaleza cambiante y sorpresiva de toda producción cultural.

Marta Sureda, Màgia, postal

Y es que las etapas de un proceso creativo se solapan muy a menudo y pueden representar nuevos puntos de inicio en cualquier momento del desarrollo del proyecto. No existe principio, tampoco final. En su lugar tenemos una continuidad que une los diversos momentos materializados en la obra producida, tal y como decía el filósofo francés Gilles Deleuze.

Gilles Deleuze (1925-1995)

El proceso puede también contener giros inesperados tanto en el fondo como en la forma. Roc Parés resalta esta idea en su novela Tzompantli, donde la lectura puede ordenarse de casi infinitas maneras. En realidad cualquier punto de partida (conceptual, simbólico, metodológico, productivo o documentativo) podría ser bueno. Eso sí, la meta será la misma en todos los casos: el hechizo obrado con la nueva obra.

Estructura fractal de Tzompantli de Roc Parés

El proceso existe interconectado con su medio tanto cultural como humano. Es necesario tener presente al público durante el desarrollo del proyecto, pués la obra deberá ser presentada en un espacio adecuado a sus necesidades, en el caso que nos ocupa a la vez físico y digital, y ser experimentada por unas personas concretas. Haré esfuerzos para adecuar los contenidos y forma de El Final del Camino al posible impacto buscado en los espectadores.

Vídeo documentant un moment de l'aproximació als referents culturals bastards del projecte (abril de 2024).

[elfinaldelcamino]

La práctica creativa como hechizo

Objetivos y competencias de la actividad práctica del Projecte I

La semilla del hechizo, video producido cruzando Adobe Premiere y la IA Kaiber

En la actividad práctica del Projecte I, formalizaré la creación de El Final del Camino a través de la magia del hechizo. Las tareas se ejecutan transversales en el tiempo a las de los retos 3 y 4, los cuales corresponden de manera respectiva al camino y al espejo.

Como objetivo principal, el de ordenar las ideas y producir una obra cultural comme il faut. Se me reta a presentar mi proyecto de manera profesional, habiendo escogido los medios y formatos más adecuados para explicar la representación mental que es a día de hoy El Final del Camino. Integraré como las piezas de un rompecabezas el diseño, la gestión y la producción cultural sin olvidar honestidad, ética y respeto hacia el medio que me rodea.

La actividad comenzó el pasado 28 de marzo de 2024 y da tiempo hasta el 23 de junio para presentar la entrega final, que más tarde será evaluada de manera múltiple en el reto 4, el espejo.

La semilla del hechizo

Mi bandeja de vídeos en la IA Kaiber [si clicas en la foto podrás ver los vídeos allí mismo]

Doy imagen al hechizo jugando con las herramientas de transformación y generación de imágenes con inteligencia artificial Adobe Firefly y Kaiber. Las imágenes producidas hace casi dos meses durante la conceptualización de El Final del Camino cobran una nueva dimensión.

Dejo aquí la imagen de partida y la tuneada con Adobe Firefly, con que destaco la imagen que simbolizaba el hechizo en el collage que realicé con diferentes objetos encontrados en mi Inventario Interior resultado del reto 1 de Projecte I.

Collage Inventari Interior (1) e imagen del Hechizo (2) y luego transformado con Adobe Firefly (3)

A continuación le pido a la IA Kaiber que transforme el Hechizo en texturas y poderes mágicos con el prompt:

the same image but with an ambience and texture of spell - magic - magic power . a piece of magic work; a piece of magic that happens - spell, in the style of 3D, Photo real, hyper-realistic, high dynamic ran.

La semilla del hechizo, fotomontaje generado por la IA Kaiber

[elfinaldelcamino]

Enunciat del 3er Repte del Projecte I: Camí | Metodologia

El tercer repte s'ofereix a posar en odre el meu "camí" productiu, és a dir, el mètode a través del qual arribo als meus objectius creatius. Exploraré com d'altres artistes han recorregut camins similars que poden influir el meu treball. Veuré els mètodes utilitzats pels referents reunits a les Constel·lacions bastardes. A més, tinc la possibilitat de participar a una activitat no avaluable Documentant el mètode per reflexionar sobre el meu procés creatiu més a fons. Els recursos de l'aula m'ajudaran a entendre encara millor el concepte de camí.

La llavor del camí: Camí dibuixat per al Repte I (febrer de 2024) i, ara processat per l'IA Kaiber

Ha arribat el moment de pensar com vull abordar la producció d'El Final del Camino. El tercer repte és descriure el mètode que millor s'adapta al meu projecte creant un full de ruta personalitzat. Després, també demana documentar el procés creatiu de la pràctica fins al moment actual.

La llavor del camí, ara en format animat

[elfinaldelcamino]

Disseny Tridimensional: Constel·lacions Bastardes

CONSTEL·LACIONS BASTARDES

Repte 2 Tasca 3

SÍMBOL | REFERENTS DEL PROJECTE

ANTONIO FAJARDO RUIZ

20.232 PROJECTE I AULA 1 - GRAU EN ARTS DE LA UOC

ABRIL DE 2024

LUZ MARÍA SÁNCHEZ CARDONA (Professora)

JAUME FERRETE VÁZQUEZ (Professor col·laborador)

[elfinaldelcamino]

SketchUp: disseny tridimensional per a les Constel·lacions Bastardes

SketchUp és una plataforma en línia amb software gratuït per a la recreació d'espais tridimensionals. Hi faig les primeres proves per a la virtualització de les Constel·lacions Bastardes, a falta d'habilitats per part meva per fer servir eines més potents com Adobe Dimension.

Aquí el resultat d'unes quantes hores de jugar amb SketchUp:

[elfinaldelcamino]

Work in Progress Constel·lacions Bastardes

Projecte I · Repte II Símbol

Prova bastarda de collage amb imatges dels referents d'"El Final del Camino" sobre una Constel·lació de Joan Miró 😛

[elfinaldelcamino]

Hacer Figuras Tridimensionales Bastardas

Trabajo sobre la idea de construir una constelación de estrellas bastardas imprimiendo sobre cartulina las fotografías de los 20 referentes para hacer figuras geométricas en 3D con ellas. Las figuras que proyecto colgaran de hilos a modo de constelación ya veremos de donde. Lo importante ahora es generar las imágenes que configurarán las representaciones en las figuras geométricas: pirámides de 3 y cinco caras, cubos, poliedros varios y conos.

Primero unifico el formato de las imágenes de los 20 referentes:

A continuación, busco plantillas de figuras geométricas y hallo en Pinterest. Genero siete plantillas adaptadas al formato de las imágenes anteriores:

[elfinaldelcamino]

Creació d'un mapa bastard a Google Maps

Per tal de crear la forma de la constel·lació, així com les distàncies entre elles, procedeixo a dibuixar-les sobre la tel·la preciossísima de Google Maps. L'aplicatiu en línia My Maps és una eina molt potent, a més de permetre afegir-hi enllaços i fotografies.

Situo els diferents referents al mapa de la següent manera:

1. Cultura Occidental Europea Moderna

1. Romanç de la Princesa Bastarda i el Segador: Campanario, Extremadura (Espanya)

2. Leonardo da Vinci: Anchiano, nascut a Anchiano, Toscana (Itàlia) i mort al castell del Clos Lucé, Amboise (França)

3. Ferran Colom va fundar la seva opera magna, la Biblioteca Colombina, a Sevilla, Andalusia (Espanya), on hi va morir havent nascut a Còrdova

4. Marco Scavazza: Va formar-se musicalment a Rovigo, Vèneto (Itàlia)

2. Cultura Occidental Europea Contemporània

1. Madrid, on van posar-se a la venda els gravats Los Caprichos de Goya en la seva primera estampació

2. Londres, a la Royal Academy, on Redgrave va presentar la pintura The Outcast en el seu accés a la institució com a acadèmic

3. Barcelona Palau de Mar, indret on va morir el pare del protagonista de Barcellona Ferita Aperta a causa d'un bombardeig feixista

4. Helsinki (Finlàndia), on va néixer la banda Op:L Bastards

5. Berlín (Alemanya), ciutat base d'operacions per a Julian Jeweil

6. Amsterdam (Països Baixos), seu de l'Amsterdam University Press, editora de 'Bastard Culture' i 'Bastard or Playmate?'

7. Amberes (Flandes), que va acollir la creació i estrena de Madrigals

3. Cultura Occidental American

1. Amberes (EUA), que va acollir la creació i estrena de Madrigals

Colônia Juliano Moreira

4. Cultura Occidental Austral

5. Cultura Oriental

5. Cultural Bastarda Oriental

[elfinaldelcamino]

Projecte I Moliner | 1. Introducció i Mòdul 1: La llavor

Faig una primer lectura del manual amb propostes d’eines i metodologies pràctiques Projecte I, de l’artista i investigadora Montserrat Moliner.

El mòdul didàctic s’estructura, de manera semblant al Manual d’Intrusions, en 6 parts numerades del 0 al 5:

0. Projecte I

1. La llavor: Preprojecte / avantprojecte

2. El símbol: Context / context social, històric, cultural i lingüístic / context artístic / referents

3. L’encanteri: Procés de formalització de l’obra 

4. El camí: Metodologia / recerca / procés de desenvolupament d’un projecte artístic

5. El mirall: Avaluació / autoavaluació / coavaluació

Faig servir Chat GPT per generar un diàleg entre dos amics, als quals he anomenat Amic i Amat, en homenatge a l'obra de Ventura Pons, que a més són companys d'estudis a la UOC i conversen sobre l'assignatura Projecte I.

Fotograma d'Amic | Amat de Ventura Pons (1998), amb David Selvas i Josep Maria Pou.

A continuació, els dos primers capítols del Projecte I d'Amic i Amat

0. Projecte I: Introducció

Amic: Oi que tens l'assignatura de Projecte I aquest semestre?

Amat: Sí, i he llegit la introducció sobre els cinc eixos de l'assignatura.

Amic: De què tracta tot això?

Amat: Bàsicament, es tracta d'un procés creatiu per desenvolupar projectes artístics. Utilitzen una metàfora molt poètica, com si fos un somni màgic que guia tot el procés. 

Amic: Quins són aquests eixos?

Amat: La llavor és com el primer brot de la idea, el símbol és com els elements significatius que afloren, l'encanteri és fer visible l'invisible en la creació, el camí és el mètode per desenvolupar el projecte i el mirall és l'autoavaluació del procés.

Amic: Sembla bastant complexe.

Amat: Sí, però es tracta d'entendre com tots aquests aspectes es relacionen i es complementen entre ells durant el procés artístic.

Amic: I com s'apliquen això en la pràctica?

Amat: Bé, hi ha diverses pràctiques recomanades com observar, recordar, llegir, dibuixar, caminar, etc., que ajuden a alimentar tots aquests aspectes creatius.

Amic: Així que no hi ha un únic camí a seguir?

Amat: Exacte, pots començar des de la idea, des de la pràctica, des del símbol, des de l'estudi... El més important és la passió i l'atenció que hi poses.

Amic: Entenc, sembla un viatge artístic molt interessant!

Amat: Sí, segur que serà una experiència enriquidora!

Amic: Després he llegit els objectius de l'assignatura Projecte I. Sembla bastant intens!

Amat: Sí, volen que aprofundim en el procés de creació artística amb una metodologia que ens permeti reflexionar i posar en pràctica tot el que aprenem.

Amic: Quins són els objectius específics?

Amat: Bàsicament, volen que aprenguem a generar idees, que fem una reflexió sobre referents històrics contemporanis, que aprenguem a documentar i planificar el nostre treball, i que siguem capaços de presentar el projecte amb un llenguatge artístic adequat. 

Amic: Uau, això implica molta feina!

Amat: Sí, però crec que serà molt gratificant. Ens ajudarà a créixer com a artistes i a desenvolupar el nostre propi estil i metodologia de treball.

Amic: Doncs espero estar preparat per afrontar aquests reptes!

Amat: Segur que sí, tot és qüestió de posar-hi ganes i treballar dur! Tal com diu la Moliner, “per trobar les respostes s’ha d’incidir a fer la pregunta correcta per a cada moment del procés, i d’aquesta manera trobaràs noves opcions als pensaments”.

1. Mòdul 1: La llavor

Amic: Hola! He llegit la introducció de “La llavor | Preprojecte / avantprojecte”, el primer mòdul de Projecte I de Montserrat Moliné, sobre la creació d'una obra artística, i m'ha semblat molt interessant.

Amat: Sí, diu que és un procés po��tic i màgic, on les idees van creixent i sorgeixen en silenci. M’ha agrada quan diu “la llavor d’una idea es desenvolupa gràcies a la suma del treball conscient més l’inconscient i a la tensió que es produeix entre tots dos.” (p. 5)

Amic: Exacte. Parla de la llavor de les idees i com aquestes germinen i es desenvolupen al llarg del procés creatiu tant físic com metafísic.

Amat: I també destaca la importància de mantenir la imaginació viva, sense posar-hi límits racionals.

Amic: Sí, diu que hem de fer-nos preguntes lliures, sense filtrar-les amb la lògica, per trobar noves opcions als nostres pensaments.

Amat: Sembla que ens anima a explorar tots els camins creatius sense por a l'error.

Amic: Exacte. Jo ho veig com una invitació a deixar volar la imaginació i a confiar en el procés creatiu.

Amat: Doncs estic emocionat per començar a crear i veure on ens porten les nostres idees i somnis!

Amic: Jo també! Serà una aventura emocionant explorar tots aquests camins creatius.

Procesos de gestació d’idees

La pluja d’idees

Amic: Hi ha un seguit de tècniques que ens facilitaran el procés de trobar idees, combinar-les i fer-les créixer: la pluja d’idees, els mapes mentals, la sinèctica... En primer lloc, saps què és una pluja d'idees?

Amat: No, mai n'he sentit a parlar. Què és?

Amic: És una tècnica per generar un munt d'idees de manera ràpida i espontània. Va ser inventada per Alex F. Osborn el 1939.

Amat: Interessant. Com funciona?

Amic: Bé, bàsicament reunim un grup de persones i comencem a llençar idees sense cap mena de crítica o judici. L'objectiu és generar tantes idees com sigui possible en un període curt de temps.

Amat: Com ho fas?

Amic: La clau és centrar-se en la quantitat d'idees, no en la qualitat. Suspenem el judici i permetem que les idees flueixin lliurement, fins i tot les més estranyes o salvatges.

Amat: Entenc. I després què feu amb totes aquestes idees?

Amic: Després les analitzem i les agrupem segons la seva utilitat. Hi ha idees que podem utilitzar immediatament, altres que ens porten a explorar noves àrees i altres que ens fan replantejar-nos la pregunta inicial.

Amat: Sembla una manera molt efectiva d'aconseguir un munt d'idees noves.

Amic: Ho és. I el millor és que totes les idees, fins i tot les més estranyes, poden conduir-nos a nous descobriments i solucions creatives.

Amat: Genial. Haurem de provar-ho en alguna ocasió.

El mapa conceptual

Amic: En segon lloc, s’hi parla d'una cosa anomenada "mapa mental". T'imagines què pot ser?

Amat: Sí, jo n'he sentit a parlar. Són una mena de diagrama que utilitzes per organitzar les teves idees i pensaments d'una manera visual i estructurada.

Amic: Ah, interessant. Qui va inventar això?

Amat: Va ser popularitzat per un psicòleg i escriptor anomenat Tony Buzan, però la idea en si no és nova. Ve de fa molt de temps, fins i tot es pot remuntar a l'escriptura egípcia.

Amic: Com funciona exactament?

Amat: Bé, comences amb una paraula o idea central al centre del paper, i després vas afegint idees secundàries i terciàries que s'irradien d'aquesta paraula principal. Utilitzes colors, dibuixos i símbols per fer-ho més visual i fàcil de comprendre.

Amic: Em sembla una manera genial d'organitzar els pensaments. Quan podries utilitzar un mapa mental?

Amat: És molt útil per a l'estudi, per planificar projectes, o fins i tot per brainstorming. Et permet veure les connexions entre les idees i organitzar-les de manera lògica.

Amic: Em sembla que provaré a fer-ne un per al meu proper projecte. Gràcies per explicar-m'ho! 

La sinèctica

Amic: També parla d'una cosa anomenada "sinèctica". Té alguna cosa a veure amb la creació d'idees, oi?

Amat: Sí, és una tècnica de generació d'idees que va ser desenvolupada per William Gordon fa bastant temps. Funciona d'una manera una mica diferent de la pluja d'idees.

Amic: Com és diferent?

Amat: Bé, mentre que la pluja d'idees es centra en generar tantes idees com sigui possible en un temps molt curt, la sinèctica busca anar més enllà del que és habitual i familiar, obrint la ment a noves dimensions de pensament. Escolta, llegiré aquesta frase reveladora de la pàgina 9: “es considera que els elements que han de ser compresos per augmentar les possibilitats en el procés creatiu són els elements emocionals i irracionals”.

Amic: Interessant. Com ho fa?

Amat: Utilitza cinc tècniques diferents per generar analogies i obrir la ment a noves possibilitats. Una d'aquestes tècniques és l'analogia directa, on busques comparacions entre objectes o paraules que s'assemblin d'alguna manera.

Amic: I quines altres tècniques hi ha?

Amat: Hi ha l'analogia personal, on t'intentes identificar personalment amb el tema que estàs tractant, i l'analogia contrària, on busques conceptes o idees que siguin totalment diferents al que estàs considerant.

Amic: I què més?

Amat: També hi ha l'analogia simbòlica, on busques expressar el tema amb enunciats poètics, i l'analogia fantàstica, on deixes anar la teva imaginació i busques opcions més imaginatives i fora del comú.

Amic: Em sembla que la sinètica pot ser una eina interessant per explorar noves idees i perspectives. Ho provaré al meu pròxim projecte!

Pràctiques rituals

Observar

Saps què m'agrada d'aquesta lectura? Tot això sobre les pràctiques per fer visible allò invisible. Sembla que ens estiguessin donant les eines per explorar el món de les idees d'una manera molt profunda.

Amat: Sí, totalment! És com si ens estiguessin mostrant com obrir-nos a un univers d'imaginació i creativitat. M'agrada especialment com parlen sobre l'observació i la manera com ens insten a veure les coses amb una nova mirada, sense prejudicis ni expectatives.

Amic: Exacte! Em sembla que a vegades ens acostumem tant a veure les coses d'una manera concreta que oblidem explorar altres possibilitats. Aquesta idea de mirar les coses amb la ingenuïtat de la primera vegada em sembla molt potent.

Dibuixar

Amat: I el tema del dibuix també és interessant. Sembla que el dibuix no només és una forma de representar objectes, sinó que també és una eina per explorar noves idees i relacions. Em recorda a quan érem petits i dibuixàvem sense cap mena de limitació.

Amic: Sí, jo també penso que hi ha una gran llibertat en el dibuix. És com si ens permetés expressar les nostres idees de manera intuïtiva i ràpida. La cita d'en Bruce Nauman sobre dibuixar com equivalent a pensar ho resumeix molt bé.

La memòria

Amat: I què em dius de la part sobre la memòria? M'ha semblat molt interessant com parlen de la importància d'ordenar els records i com això pot influir en la nostra creativitat.

Amic: Sí, és veritat. La manera com recordem les experiències passades i com les relacionem amb el present pot tenir un impacte enorme en la nostra manera de crear i imaginar. Em sembla que aquest exercici de pensar en un objecte que ens ha acompanyat i ordenar els records és molt potent.

Escoltar el silenci

Amic: És que hi ha un seguit de coses que es fan per predisposar-te a trobar l'estat adequat per crear. Com ara observar, dibuixar, escoltar el silenci...

Amat: Espera, escoltar el silenci? Com es fa això?

Amic: Sembla ser que es tracta de posar-te en contacte amb el silenci per dins, com si meditessis. Diu que això facilita una mena d'escolta interna, perquè la ment en silenci pot formular noves idees.

Caminar

Amat: Interessant. I què més diu?

Amic: També parla de caminar, jugar, llegir i portar una llibreta com a pràctiques per estimular la creativitat.

Jugar, llegir, portar una llibreta…

Amat: Caminar, jugar... això sembla més divertit.

Amic: Sí, diu que caminar sense un destí concret pot estimular el pensament i la creativitat. I jugar també és important, perquè ajuda a experimentar i a veure les coses des de punts de vista diferents.

Amat: I llegir?

Amic: Doncs diu que la lectura et permet accedir a altres punts de vista i et fa més empàtic. A més, expandeix la teva perspectiva i et porta a noves idees i històries.

Amat: I el tema de portar una llibreta?

Amic: Bé, aquesta és interessant. Diu que les llibretes serveixen per atrapar les idees i donar-los forma. Pots portar-les de forma física o virtual, però recomanen ügg v lang in v pp versió física perquè afavoreix la memòria i és més còmode per fer dibuixos.

Amat: En resum, sembla que tot aquest conjunt de pràctiques ens ajuda a connectar amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta d'una manera molt profunda i creativa.

Amic: Exactament! Em fa pensar en com podem aplicar aquestes idees al nostre propi procés creatiu. Potser podríem portar una llibreta i fent alguna passejada per inspirar-nos.

Amat: Em sembla una excel·lent idea! Jo també estic emocionat per començar a explorar aquestes pràctiques i veure com influeixen en la nostra manera de crear i pensar. Molt interessant tot plegat. Potser hauríem de provar alguna d'aquestes pràctiques.

Amic: Sí, què et sembla si comencem amb la pràctica de l'escolta del silenci? Proposo un minut de silenci en memòria del productor de tants moments d'inspiració cinematogràfica, en Ventura Pons, que va morir el passat 3 de gener d'aquest any. Va per tu, Ventura!

Amat: Perfecte, podríem intentar-ho ara mateix

(Un minut de silenci per en Ventura)