#constel·lacions bastardes

[elfinaldelcamino]

Hechizo: Enunciado del Reto 3 del Projecte I

Queda claro: el objetivo de la práctica del Projecte I es crear y documentar tu propia producción cultural. Mientras avanzo, reflexiono y evalúo los detalles de cada etapa, pero ahora llega la hora de la verdad: hacer realidad mi idea soñada de creación performática sobre el tema de la filiación bastarda!

Semilla + Símbolo de El Final del Camino, collage producido mezclando la semilla bastarda del primer reto con la luna que preside las Constelaciones Bastardas del segundo y que simboliza la fuente primordial de toda existencia

Es la hora de obrar la magia y producir una obra cultural. En mi caso tendrá vocación interdisciplinar, pués es la nota común del resto de creaciones que he producido hasta el momento. Mi última creación estrenada Nou Leiermann (2022) sirve de ejemplo sobre performance que atraviesa disciplinas: música, performance, happening, videoproyecciones, creación comunitaria... Ahora quiero partir de la performance para despliegar un entorno virtual que reproduce el espacio donde esta se dará virtualmente. Aunque la obra final que presentaré será un vídeo de alrededor de 20 minutos, no será más que una maqueta de El Final del Camino, un espectáculo a cavallo entre la escena y la performance incluyendo la creación de un entorno tridimensional.

Videoteaser de 'Nou Leiermann', que firmo con mi alias DJ Leiermann

Encendamos pués los fogones donde combinaremos los ingredientes deseados, obrando la alquimia de la creación de algo nuevo. Soñemos con el momento en que todos los elementos estarán en su sitio: atrezzo, vestuario, movimientos, música, proyecciones en una sucesión que impacta en el espectador moviendo su ser en sus múltiples planos físicos y metafísicos.

Como en el resto de mis obras estrenadas, la naturaleza de esta es también co-creativa, así que me interesa de manera especial la relación con los co-cocreadores, tanto con los amateur como con los profesionales. Visualizo a estas personas formando parte de la obra y, a la vez que la transforman, siendo transformadas por ella a través de emociones, sensaciones, reflexiones y reacciones.

En el proyecto Sempre Neu (2021-22) desplegué co-creativamente un proceso de creación comunitaria con tres actores culturales del tercer sector en Barcelona. En las fotos, proceso y resultado de la creación de cianotipias inspiradas en el Viaje de Invierno de Wilhelm Müller i Franz Schubert que produjeron las mujeres del colectivo Hèlia, que hacen acompañamiento a mujeres que sufren o han sufrido procesos de violencia machista.

La idea de transformación puede entenderse intuitivamente observando el collage en forma de postal Màgia, de Marta Sureda. En él, las burbujas de jabón producidas por una niña se convierten en uvas, ¿o es al revés? Se muestra así la naturaleza cambiante y sorpresiva de toda producción cultural.

Marta Sureda, Màgia, postal

Y es que las etapas de un proceso creativo se solapan muy a menudo y pueden representar nuevos puntos de inicio en cualquier momento del desarrollo del proyecto. No existe principio, tampoco final. En su lugar tenemos una continuidad que une los diversos momentos materializados en la obra producida, tal y como decía el filósofo francés Gilles Deleuze.

Gilles Deleuze (1925-1995)

El proceso puede también contener giros inesperados tanto en el fondo como en la forma. Roc Parés resalta esta idea en su novela Tzompantli, donde la lectura puede ordenarse de casi infinitas maneras. En realidad cualquier punto de partida (conceptual, simbólico, metodológico, productivo o documentativo) podría ser bueno. Eso sí, la meta será la misma en todos los casos: el hechizo obrado con la nueva obra.

Estructura fractal de Tzompantli de Roc Parés

El proceso existe interconectado con su medio tanto cultural como humano. Es necesario tener presente al público durante el desarrollo del proyecto, pués la obra deberá ser presentada en un espacio adecuado a sus necesidades, en el caso que nos ocupa a la vez físico y digital, y ser experimentada por unas personas concretas. Haré esfuerzos para adecuar los contenidos y forma de El Final del Camino al posible impacto buscado en los espectadores.

Vídeo documentant un moment de l'aproximació als referents culturals bastards del projecte (abril de 2024).

[elfinaldelcamino]

Disseny Tridimensional: Constel·lacions Bastardes

CONSTEL·LACIONS BASTARDES

Repte 2 Tasca 3

SÍMBOL | REFERENTS DEL PROJECTE

ANTONIO FAJARDO RUIZ

20.232 PROJECTE I AULA 1 - GRAU EN ARTS DE LA UOC

ABRIL DE 2024

LUZ MARÍA SÁNCHEZ CARDONA (Professora)

JAUME FERRETE VÁZQUEZ (Professor col·laborador)

[elfinaldelcamino]

SketchUp: disseny tridimensional per a les Constel·lacions Bastardes

SketchUp és una plataforma en línia amb software gratuït per a la recreació d'espais tridimensionals. Hi faig les primeres proves per a la virtualització de les Constel·lacions Bastardes, a falta d'habilitats per part meva per fer servir eines més potents com Adobe Dimension.

Aquí el resultat d'unes quantes hores de jugar amb SketchUp:

[elfinaldelcamino]

Work in Progress Constel·lacions Bastardes

Projecte I · Repte II Símbol

Prova bastarda de collage amb imatges dels referents d'"El Final del Camino" sobre una Constel·lació de Joan Miró 😛

[elfinaldelcamino]

Hacer Figuras Tridimensionales Bastardas

Trabajo sobre la idea de construir una constelación de estrellas bastardas imprimiendo sobre cartulina las fotografías de los 20 referentes para hacer figuras geométricas en 3D con ellas. Las figuras que proyecto colgaran de hilos a modo de constelación ya veremos de donde. Lo importante ahora es generar las imágenes que configurarán las representaciones en las figuras geométricas: pirámides de 3 y cinco caras, cubos, poliedros varios y conos.

Primero unifico el formato de las imágenes de los 20 referentes:

A continuación, busco plantillas de figuras geométricas y hallo en Pinterest. Genero siete plantillas adaptadas al formato de las imágenes anteriores:

[elfinaldelcamino]

Creació d'un mapa bastard a Google Maps

Per tal de crear la forma de la constel·lació, així com les distàncies entre elles, procedeixo a dibuixar-les sobre la tel·la preciossísima de Google Maps. L'aplicatiu en línia My Maps és una eina molt potent, a més de permetre afegir-hi enllaços i fotografies.

Situo els diferents referents al mapa de la següent manera:

1. Cultura Occidental Europea Moderna

1. Romanç de la Princesa Bastarda i el Segador: Campanario, Extremadura (Espanya)

2. Leonardo da Vinci: Anchiano, nascut a Anchiano, Toscana (Itàlia) i mort al castell del Clos Lucé, Amboise (França)

3. Ferran Colom va fundar la seva opera magna, la Biblioteca Colombina, a Sevilla, Andalusia (Espanya), on hi va morir havent nascut a Còrdova

4. Marco Scavazza: Va formar-se musicalment a Rovigo, Vèneto (Itàlia)

2. Cultura Occidental Europea Contemporània

1. Madrid, on van posar-se a la venda els gravats Los Caprichos de Goya en la seva primera estampació

2. Londres, a la Royal Academy, on Redgrave va presentar la pintura The Outcast en el seu accés a la institució com a acadèmic

3. Barcelona Palau de Mar, indret on va morir el pare del protagonista de Barcellona Ferita Aperta a causa d'un bombardeig feixista

4. Helsinki (Finlàndia), on va néixer la banda Op:L Bastards

5. Berlín (Alemanya), ciutat base d'operacions per a Julian Jeweil

6. Amsterdam (Països Baixos), seu de l'Amsterdam University Press, editora de 'Bastard Culture' i 'Bastard or Playmate?'

7. Amberes (Flandes), que va acollir la creació i estrena de Madrigals

3. Cultura Occidental American

1. Amberes (EUA), que va acollir la creació i estrena de Madrigals

Colônia Juliano Moreira

4. Cultura Occidental Austral

5. Cultura Oriental

5. Cultural Bastarda Oriental

[elfinaldelcamino]

Naomi Kawase 河瀨 直美

Naomi Kawase al Festival de Cinema de Cannes (2014)

La directora cinematogràfica Naomi Kawase (1969), abandonada pels seus pares essent un infant, inicià la seva filmografia dins el gènere documental amb el film Ni tsutsumarete («Als seus braços», 1992), on exposa la cerca del pare.

La filiació és un tema recurrent a la seva obra, destancant Genpin (2010), documental sobre el part natural en què mort i naixement s'entrecreuen amb plaer i dolor on la productora documenta l'infantament del seu propi fill.

Fotograma de Genpin

A Madres verdaderas (2020) Kawase reflexiona sobre la vida i la mort des de la maternitat. Satoko i Kiyokazu adopten l'Asato, després que la seva mare biològica, adolescent, es veu forçada a renunciar-hi. Fent un ús magistral del flashback, les dues històries convergeixen en una trobada carregada de sororitat.

True Mothers va veure's dins la programació oficial del Festival de Cinema de Donòstia (2020)

[elfinaldelcamino]

5. Cultura Bastarda Oriental

5.1. Rasheed Araeen

A l'assaig de Hammad Nasar Notes from the Field (2015) conec l'obra i figura del productor cultural conceptual, escultor, pintor, escriptor i activista paquistanès resident a Londres Rasheed Araeen (1935). Amb l'exposició The Other Story (1989) va sembrar la polèmica a l'opinió pública britànica pel frontal rebuig del cànon cultural europeu, que mantenia amagada darrera polítiques culturals neoimperialistes la producció cultural afroasiàtica a la seva història de l'art. De manera impactant i provocadora, Araeen advocava per una descolonització cultural des del cor d'Europa.

Rascheed Araeen

Entre la seva obra destaca per a la meva recerca sobre producció cultural bastarda la performance Paki Bastard: Portrait of the Artist as a Black Person (1977). Políticament compromès, Racheed Araeen desafia la monoculturalitat institucional eurocentrista parlant de racisme, justícia social, identitat i alteritat en el context d'una Gran Bretanya que es preparava per escollir les polítiques neocapitalistes de Margaret Thatcher (1979-1990).

5.2. Naomi Kawase

La directora cinematogràfica Naomi Kawase (1969), abandonada pels seus pares essent un infant, inicià la seva filmografia dins el gènere documental amb el film Ni tsutsumarete («Als seus braços», 1992), on exposa la cerca del pare.

La filiació és un tema recurrent a la seva obra, destancant Genpin (2010), documental sobre el part natural en què mort i naixement s'entrecreuen amb plaer i dolor on la productora documenta l'infantament del seu propi fill.

Fotograma de Genpin. Naomi Kawasi (2010)

5.3. Elogi de la creativitat anònima

Jiddu Krishnamurti (1895-1986) va deixar orfes de pare espiritual els adeptes de l'Ordre de l'Estrella d'Orient, fundada el 1911 per proclamar l'adveniment de l'Instructor del Món, amb ell mateix com a màxim dirigent. El 1929, va dissoldre l'Ordre a davant tres mil dels seus membres amb un discurs després titulat La veritat no té camins.

Tot seguit, va dedicar la vida a l'oratòria en viatges que el van portar arreu del món. Aprofundí de manera oral en variats problemes filosòfics i espirituals, amb el tema central de la revolució de la psique, segons ell a l'abast de la Humanitat.

A un dels seus últims discursos a Ojai, Califòrnia, el 1980, contesta a la pregunta

What is true creativity and how is it different from that which is so considered in popular culture?

(Què és la creativitat veritable i de quina manera és diferent d'allò considerat talment a la cultura popular?)

La seva resposta, carregada en reflexió, planteja com és d'habitual donar per fet que la creativitat convencional, basada en l'acumulació de coneixement i abastament influïda pel context sòcio-cultural per proposar la possibilitat d'un tipus de creativitat diferent, que brolli de la llibertat de la ment, sense pressió ni condicionament social. Aquesta creativitat, afirma, és inherent a tots els éssers humans i no només als professionals o reconeguts com a tal, i, des de l'anonimat, és essencial per possibilitar que la creativitat convencional faci realitat els seus projectes.

Enllaç al text del discurs recollit a www.jkrishnamurti.org

[elfinaldelcamino]

4. Cultura Bastarda Occidental Austral

4.1. La bastardia de Jack Charles

Actor d'origen aborígen, Jack Charles (1943-2022), a més de ser fill bastard, va ser apartat de la seva mare, que el va tenir amb 15 anys, quan només tenia quatre mesos com a part del programa australià d'assimilació forçada.

Jack Charles

El 1972 va protagonitzar l'obra de teatre Bastardy de John Romeril que, narrant la vida d'un aborígen que entra i surt constantment de presó per petits robatoris mentre lluita contra la seva addicció a les drogues, s'inspira en l'experiència personal de l'actor.

Dècades més tard, el 2009, el cineasta Amiel Courtin-Wilson, va adaptar l'obra de Romeril al format documental tot seguint la vida de Jack Charles amb la càmera durant set anys. La pel·lícula va rebre el reconeixement tant de crítica com de públic i va servir per rellançar la carrera del bastard com a intèrpret.

[elfinaldelcamino]

3. Cultura Bastarda Americana

3.1. Els somnis del bastard Leonardo dreams of his flying machine

Tormented by visions of flight and falling, More wondrous and terrible each than the last, Master Leonardo imagines an engine To carry a man up into the sun...

And as he's dreaming the heavens call him, "Leonardo. Leonardo, vieni á volare". ("Leonardo. Leonardo, come fly".)

L'uomo colle sua congiegniate e grandi ale, Facciendo forza contro alla resistente aria.

(A man with wings large enough and duly connected Might learn to overcome the resistance of the air.)

II. Leonardo Dreams of his Flying Machine...

As the candles burn low he paces and writes, Releasing purchased pigeons one by one Into the golden Tuscan sunrise...

And as he dreams, again the calling, The very air itself gives voice: "Leonardo. Leonardo, vieni á volare". ("Leonardo. Leonardo, come fly".)

Vicina all'elemento del fuoco...

Scratching quill on crumpled paper,

Rete, canna, filo, carta.

Images of wing and frame and fabric fastened tightly.

...sulla suprema sottile aria.

III. Master Leonardo Da Vinci Dreams of his Flying Machine... As the midnight watchtower tolls, Over rooftop, street and dome, The triumph of a human being ascending In the dreaming of a mortal man.

Leonardo steels himself, Takes one last breath, And leaps...

- poesia de Charles Anthony Silvestri

Aquesta onírica poesia de Charles Anthony Silvestri va ser musicada pel compositor Eric Whitacre (Nevada, 1970). El text, en anglès i italià, ens apropa a l'obsessió de da Vinci sobre la construcció d'una màquina voladora. Com una versió moderna d'Ícar, Leonardo idea un motor meravellós per elevar l'ésser humà envers el Sol. Entre somnis, el Cel el crida "Leonardo. Leonardo vieni à volare". Ell dibuixa, escriu, prototipa ales i màquines voladores fins que, dins la nit, decideix llençar-se al buit...

3.2. Robert Cenedella: Art Bastard

Al documental Art Bastard (2021) en Robert Cenedella (1940) explica la seva pròpia filiació il·legítima alhora que fa un llarg recorregut per la seva vida com a productor cultural des dels anys 60 fins al present.

La seva obra és un reflexe de l'efervescència de Nova York, alhora que sovint ha suscitat polèmica dins i fora els EUA, com per exemple amb la seva obra The Presence of Man (1988) en què presenta un Pare Noel clavat a la creu, destacant la sobrecomercialització d'aquest símbol sagrat per als cristians.

3.3. Arthur Bispo do Rosário

La peculiar vida d'Arthur Bispo do Rosário (Brasil, 1909-1989) el va portar a passar cinquanta anys tancat dins una institució psiquiàtrica de Rio da Janeiro diagnosticat d'esquizofrènia. Important productor d'obres creades amb objectes trobats per designi diví, ha rebut el reconeixement de la comunitat artística internacional a partir de la mostra de la seva obra a la Biennal de Venècia de 1995.

A la imatge veiem en Bispo do Rosário lluïnt una de les seves obres més conegudes: el Manto da Apresentaçao, un mantell que va confeccionar durant dècades mentre estava internat a la Colònia Juliano Moreira, vella manta transformada en vestit majestuós, brodat amb paraules i símbols, que revelen la síntesi de la seva obra. Tal com ell mateix deia:

"Quan hi pugi, el cel s'obrirà i el temps del món tornarà a començar. Hi aniré en aquest vaixell, amb aquesta capa i aquestes miniatures que representen l'existència. Em presentaré".

3.4. Carlos Leppe: Yo soy mi padre

Carlos Leppe (1952-2015) és considerat el màxim exponent de la performance a Xile. A la seva acció corporal Los Zapatos (2000), presentada al Museo Nacional de Bellas Artes de Santiago de Xile, hi arriba en taxi, amb una pissarra penjant del coll amb el missatge "YO SOY MI PADRE", i en un estat físic molt desmillorat, com d'indigent. Al llarg de la performance, molt ben documentada i disponible a YouTube, Leppe llença sobre l'espectador imatges desagradables entorn la pèrdua de la identitat precolombina de la nació xilena, acabant amb una cita de Nicanor Parra "Mis zapatos son dos pequeños ataúdes". Poc després torna sortir del recinte del Museu per muntar-se al taxi, que encara se l'espera a la porta, i deixar l'espectador plantat sense un comiat.

[elfinaldelcamino]

Francisco de Goya: La Filiación (1797-1799)

Constel·lacions Bastardes 6 de 21

La Filiación forma part de Los Caprichos, sèrie de 80 gravats de Goya en què la societat espanyola del segle XVIII és examinada des del sarcasme crític i mordaç. La col·lecció va del realisme dels primers a la fantasia i l'absurd dels gravats finals. Els cossos dibuixats en aiguafort i aiguatinta, encarnen el vici humà criticant aristocràcia, superstició i religió. La Inquisició no va mostrar-se indiferent envers la seva circulació pública, així que en va retirar la venda, per més que no va evitar que els productors culturals posteriors la coneguessin i se'n publiquessin fins a 13 edicions oficials.

Primer dels Caprichos a mode d'autorretrat

[elfinaldelcamino]

1. Cultura Occidental Europea Moderna

1.1. El romanç de la princesa bastarda i el segador

Cançó de sega de tradició oral, d'origen medieval.

1.2. Leonardo da Vinci (1452-1519)

Nascut tal dia com avui (15 d'abril de 1452) il·legítimament per Caterina, una dona del poble, i Piero da Vinci, notari i ambaixador toscà. El biògraf Walter Isaacson descriu Leonardo da Vinci com un geni autodidacta i curiós, la condició de bastard del qual va ser una benedicció que li va permetre seguir les seves pròpies passions sense la influència d'idees antiquades.

L'home de Vitruvi. Leonardo da Vinci (1492). Tinta sobre paper.

Tot i ser esquerrà, homosexual, herètic i vegetarià distret, el seu rebuig primerenc del sistema educatiu convencional i la seva residència a Florència el van exposar a noves idees i el van encoratjar a pensar de manera diferent. Isaacson destaca l'habilitat de Da Vinci per unir art i tècnica, semblant a la d'Steve Jobs amb l'iPad, i assenyala que la seva creença en la connexió entre la bellesa de la natura i l'art va ser clau per al seu èxit. Encara que Leonardo va lluitar amb la depressió i la por al fracàs, el seu llegat es caracteritza pel seu mestratge en obres tant artístiques com científiques, encara que moltes van quedar inconcluses.

1.3. Ferran Colom i l'incipient món modern del Renaixement catòlic

Fill il·legítim de Cristòfor Colom i una seva amant, Ferran va ser clau tant per fer justícia al seu pare en els famosos plets colombins contra la Corona Espanyola com per escriure les seves memòries.

Portada de la primera edició de les memòries de Ferran Colom Historie del Signore Don Fernando Colombo (Venècia, 1571).

Ferran Colom va fundar la Biblioteca Colombina, incloent-hi una col·lecció exhaustiva de les obres d'un altre bastard destacat del Renaixement europeu: Erasme de Rotterdam, qui va ser fill bastard de capellà catòlic. En parla exhaustivament el text Erasmo en la biblioteca de Hernando Colón, trobat a la Biblioteca digital de la UOC.

1.4. Cant alla bastarda

Pràctica de cant popular al Vaticà que consistia en fer un collage amb les diverses veus d'una composició polifònica a quatre, cinc o sis veus per tal d'interpretar-les només per dos intèrprets. En Marco Scavazza ho explica prou bé, en aquest vídeo presentació del seu disc 'Cantar bastardo' (2011):

2. Cultura Occidental Europea Contemporània

2.1. Francisco de Goya: La Filiación (1797-1799)

A l'arxiu en línia del Museo Nacional del Prado trobo aquest interessant gravat de Goya, número 57 de la sèrie Los Caprichos. L'actitud lasciva d'una núvia, que es casa ataviada amb una màscara de guineu, suggereix les intencions paleses de ser infidel al marit. No cal dir que aquesta sol ser la llavor de tota filiació il·legítima...

En tot cas, val a dir que en el meu cas va ser així, doncs vaig ser fruit d'una relació extramatrimonial de la meva mare amb un company de la seva feina com a oficinista a Freixenet...

2.2. Filiació il·legítima a l'Anglaterra victoriana

L'oli The Outcast (1851) del pintor anglès Richard Redgrave (1804-1888) ens mostra un dramatisme a l'hora de tractar el tema de la filiació il·legítima molt allunyat de l'alegria amb què notaris i homes de món afrontaven el mateix fet segles abans, tal com hem vist als casos de Da Vinci o Colom.

Richard Redgrave The Outcast (1851). Pintura a l'oli.

El físic William Hunter (1718-1783) ja va recollir, un segle abans, evidències sobre els trastorns mentals que tenien les mares de fills bastards que, sota una gran pressió social, cometien infanticidi per tal de no tacar la seva imatge pública. Podeu llegir On the uncertainty of the signs of murder in the case of bastard children (publicat pòstumament el 1808) al següent enllaç trobat a través d'una cerca a la Biblioteca digital de la UOC:

2.4. Barcellona Ferita Aperta

Mónica Uriel signa aquest documental del 2015 que presenta la trobada entre la filla d'un pilot italià que va bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil, el març de 1938, i el fill d'un home mort a causa d'aquells bombardejos.

M'interessa incloure aquest referent per diversos motius. Per una banda per obrir un espai de solidaritat entre bastards i orfes, amb la reflexió sobre els paral·lelismes que poden seguir les seves vides. Després, vull apropar-me a uns fets històrics que va generar la bastardització de tots aquells espanyols i espanyoles que van perdre la guerra i no volien combregar amb el nou status quo feixista que va instaurar-se un cop la Segona República va perdre l'enfrontament. En tercer lloc, perquè obre un espai de reconciliació, única sortida positiva per a les situacions de filiació obstruïda a causa de violència.

Barcellona ferita aperta, que he trobat a través dels Recursos per a projectes de la UOC, està disponible en línia i en obert a Vimeo:

2.5. Op:L Bastards

Op:L Bastards és un trio electrònic d'Hèlsinki que es va formar el 1996 i fan música innovadora mirant alhora a banda i banda del nou mil·leni. Els he conegut gràcies a una cerca a l'arxiu del MoMA de Nova York, on van actuar en el marc dins del PS1's, és a dir, la programació de música a l'aire lliure del cèlebre museu, el 23 d'agost del 2008, ja gairebé al final del seu recorregut com a grup (1998-2009).

En aquests enllaços a la música de "The Job" he trobat inspiració per a la producció de música per al projecte "El Final del Camino" que estic construint a partir de la llavor de l'univers del bastard. La seva música electroacústica generada a trio per nombrosos sintetitzadors i instruments com panderos acompanya veus cantades i altres sons humans (rialles, xiulets, sons guturals) en estructures harmòniques complexes.

2.6. Julian Jeweil: Bastard (EP)

Diversos estils musicals com el techno o el metal reneguen de la seva filiació artística de la cultura musical immediatament anterior, generant un canvi estètic trencador respecte als seus "pares naturals" dins la disciplina.

Com que sóc productor de música techno, sota el nom de DJ Leiermann, i aquesta no faltarà a 'El Final del Camino', incloc en Julian Jeweil dins aquest recull de creadors i creacions bastardes amb el seu EP titulat 'Bastard', publicat per Plus 8 Records el 2012.

2.7. Cultura Bastarda! de Mirko Tobias Schäfer

Amsterdam University Press va publicar el 2011 aquest puntillista estudi de Mirko Tobias Schäfer, professor i investigador en Societat Digital, sobre com la participació de l'usuari transforma la producció cultural.

Per a la meva investigació, em centro en la lectura del capítol 4, homònim al del llibre, on s'exposa com la creativitat dels usuaris de consoles de videojocs com l'Xbox són capaços de modificar-les de manera activa. Schäfer posa de relleu la importància dels usuaris en la co-creació i evolució dels productes industrials culturals, que en el cas de l'Xbox va generar el naixement d'una consola alternativa fruit de la seva col·laboració amb hackers. La Xbox bastarda funciona amb tecnologia Linux per oferir totes la funcions de joc i desenvolupament "capades" a la versió oficial de Microsoft.

Mirko Tobias Schäfer

El text íntegre de Bastard culture! està disponible en línia a través de la Biblioteca digital de la UOC:

2.8. Bastard or Playmate?: Filiació bastarda de les arts escèniques al tercer mil·leni

Assaig col·lectiu, editat per Robrecht Vanderbeeken, Christel Stalpaert, David Depestel i Boris Debackere i també publicat per l'Amsterdam University Press. Al text es reflexiona sobre l'elevat grau de mutabilitat observable al subsector cultural de les arts escèniques al segle XXI. La constant aparició de nous dispositius i mitjans creatius reconfigura constantment les connexions entre mitjans expressius, oferint nous dispositius que, alhora que eixamplen els límits de la creativitat, n'instauren de nous.

a tesi dels autors és que els productors culturals han passat a buscar la innovació i la polèmica de manera creixent al llarg del segle XX com a conseqüència d'un entorn social marcat per "la globalització, la migració, el transculturalisme, la fi dels grans relats, la desaparició dels valors tradicionals i l'augment abrupte de l'individualisme" (p. 10).

Avui els productors de cultura investiguen els límits i les possibilitats dels mitjans que utilitzen, tot intervenint en la seva creació, millora i la mutilació.

El text íntegre, que també he trobat fent recerca a la Biblioteca digital de la UOC, està disponible en línia:

Com a extraconnexió relacionada amb aquest text, una experiència professional pròpia. Bastard of Playmate? analitza el context de les arts escèniques des dels Països Baixos, on participo com a performer en un projecte a cavall entre l'òpera i la performance titulat Madrigals.

Documental MADRIGALS | behind the scenes sobre el procés de creació de l'obra

Puc donar fe de fins a quin punt el llenguatge escènic del neerlandès Benjamin Abel Meirhaeghe, director del projecte, és subvertit tant en la forma com en el fons, incloent un procés de creació de l'obra en què la psicologia dels intèrprets i les seves decisions creatives són troncals per a la definició de la peça d'art en viu.

La pàgina web de Madrigals és una cova de les meravelles on poden trobar-se tota mena de tresors creatius:

[elfinaldelcamino]

Cantar Bastardo

Constel·lacions Bastardes 4 de 21

@cantarlontano a YouTube (2011)

Marco Scavazza, baríton italià, va iniciar els seus estudis musicals de manera precoç. Va graduarse en Corn Francès, Cant Líric i Curs de Reparació de Teclats al Conservatori Statale di Musica "Francesco Venezze" de Rovigo. Després va obtenir el Diploma de Música Vocal de Cambra sota la direcció del Mestre Erik Battaglia. Ha col·laborat amb directors com Filippo Maria Bressan, Jordi Savall i Rinaldo Alessandrini. És membre fundador del Consorci Carissimi, dedicat a la música de l'Escola Romana. Ha actuat com a solista en obres de Bach, Monteverdi, Haydn, Handel i Vivaldi.

[elfinaldelcamino]

Filiació il·legítima a l'Anglaterra del segle XIX

Constel·lacions Bastardes 7 de 21

"The Outcast" és una pintura a l'oli de 1851 de l'artista victorià Richard Redgrave, que representa la reacció d'una família davant una filla que ha tingut un fill il·legítim. L'obra melodramàtica mostra un patriarca sever i moralista, expulsant una dona caiguda i el seu fill il·legítim de casa seva. Malgrat la neu a terra, ell l'expulsa mentre una altra filla li suplica i altres membres de la família estan afligits o confosos. La pintura pot ser interpretada com una advertència o com una crida a la compassió. Mesura 31x41 polzades i va ser presentada a la Royal Academy of Arts per Redgrave quan va ser elegit com a membre de ple dret.

Richard Redgrave The Outcast

William Hunter va néixer el 23 de maig de 1718 i va morir el 30 de març de 1783. Va obtenir el títol de M.D. a Glasgow el 1750 i va ser membre de la Royal College of Physicians i de la Royal Society. Després d'una formació a Glasgow i Edimburg, va estudiar anatomia a Londres sota la tutela de Dr. James Douglas. Va destacar com a professor d'anatomia i obstetrícia, guanyant reputació i respecte. Va fundar un museu anatòmic a Londres i va contribuir significativament a l'educació mèdica i científica. Va morir el 1783, deixant un llegat científic notable.

William Hunter

[elfinaldelcamino]

Jack Charles

Constel·lacions Bastardes 9 de 21

Jack Charles, també conegut com a Oncle Jack Charles, va ser un actor i activista australià, nascut el 5 de setembre de 1943 i mort el 13 de setembre de 2022. Va fundar el primer teatre indígena a Austràlia, Nindethana, el 1971. La seva vida va estar marcada per la lluita contra l'addicció a l'heroïna i passà diverses vegades per la presó. Va protagonitzar pel·lícules com The Chant of Jimmie Blacksmith (1978) i sèries com Cleverman (2016) i Preppers (2021). Reconegut com a ícone per a la comunitat LGBTQI+ i indígena, va ser guardonat amb diversos premis, com el Senior Australian of the Year de Victòria el 2015 i Male Elder of the Year als premis National NAIDOC Week el 2022.

John Romeril

Amiel Courtin-Wilson

El director de cinema Amiel Courtin-Wilson va estrenar el 2008 el documentral Bastardy, en què Jack Charles és presentat com a actor llegendari co-fundador de la primera companyia de teatre aborígen d'Austràlia. Narra la lluita entorn la identitat de Jackie entrant a la fase final de la seva vida.

Entrada de Bastardy a l'IMDB

[elfinaldelcamino]

Jiddu Krishnamurti

Constel·lacions Bastardes 8 de 21

Jiddu Krishnamurti (1895-1986) va dedicar la seva vida a l'oratòria en viatges que el van portar arreu del món. Aprofundí de manera oral en variats problemes filosòfics i espirituals, amb el tema central de la revolució de la psique, segons ell a l'abast de la Humanitat.

Jiddu Krishnamurti

Krishnamurti va deixar orfes de pare espiritual els adeptes de l'Ordre de l'Estrella d'Orient, fundada el 1911 per proclamar l'adveniment de l'Instructor del Món, amb ell mateix com a màxim dirigent. El 1929, va dissoldre l'Ordre a davant tres mil dels seus membres amb un discurs després titulat La veritat no té camins.

A un dels seus últims discursos a Ojai, Califòrnia, el 1980, contesta a la pregunta

What is true creativity and how is it different from that which is so considered in popular culture?

(Què és la creativitat veritable i de quina manera és diferent d'allò considerat talment a la cultura popular?)

La seva resposta, carregada en reflexió, planteja com és d'habitual donar per fet que la creativitat convencional, basada en l'acumulació de coneixement i abastament influïda pel context sòcio-cultural per proposar la possibilitat d'un tipus de creativitat diferent, que brolli de la llibertat de la ment, sense pressió ni condicionament social. Aquesta creativitat, afirma, és inherent a tots els éssers humans i no només als professionals o reconeguts com a tal, i, des de l'anonimat, és essencial per possibilitar que la creativitat convencional faci realitat els seus projectes.

Enllaç al text del discurs recollit a www.jkrishnamurti.org

Madanapalle, a Andhra Pradesh, és la ciutat índia que va veure néixer Krishnamurti