#flor de nit

[negreabsolut]

Coberta del cinquè volum de l'edició catalana de Berserk, versió ‘Maximum’, que conté El cavaller de la Calavera, El principi de la nit sense fi, El falcó abatut, La fi del somni, El torneig, Fugitius, El lluitador, Companys d'armes, Confessió, Cicatrius (parts 1, 2), Espurnes a l'espasa, Incursió a Wyndham (parts 1, 2), Vigília festiva (parts 1, 2), Mil anys de reclusió, Retrobada a l'abisme, Sender de sang, Els Bakiraka (parts 1, 2), Flors al castell de pedra.

[guillemelgat]

I'm sharing this song by Tarta Relena which is an adaptation of Pashtun women's improvised poetry published in the book Songs of Love and War, compiled by Afghan poet Sayd Bahodine Majruh and translated into Catalan as El suïcidi i el cant by Margarida Castells Criballès. Tarta Relena are a band of two young women who adapt lots of interesting texts and pieces of music from all sorts of eras and places into stripped-down electronic and vocal works with incredible harmonies and sonorities. I think this song has a lot of really interesting things going on, and the lyrics are very intense but very beautiful.

M’arrenquin amb un ganivet totes les pigues Let them tear out all of my freckles with a knife si nego que et desitjo, si amagues que m’estimes. If I deny that I love you, if you hide that you love me

Benamat, vine a la vora i seu amb mi una estona, Beloved, come to my side and sit with me a while que la vida aviat serà tal com l’hivern que s’escola. Because life will soon be like the winter that trickles away

L’espai entre nosaltres que ens separa l’un de l’altra The space between us that separates the one of us from the other em nega com l’onada quan s’empassa les barques. Drowns me like the wave when it swallows ships

Ai, agafa’m, ai, abraça’m, ai, tingue’m a la vora, Oh, take me, oh, embrace me, oh, have me by your side que aquesta pena meva se m’emporta i deixa sola. This pain of mine is taking me over and leaving me alone

La meva boca és teva, pots devorar-la sens por, My mouth is yours, you can devour it without fear però deixa’m la llengua lliure per anar-te parlant d’amor. But leave my tongue free to keep speaking to you of love

El jardí del món creares, oh déu meu, i no és pecat You created the garden of the world, oh god, and it’s not a sin que n’hagi pres la flor que a mi més m’ha agradat. That I’ve picked the flower which I like best

Amor meu, jura una cosa, jura que vindràs amb mi, My love, swear me something, swear that you’ll come with me que pugui jo sembrar-te totes les flors del camí. So that I can sow all the flowers on your path

Quan passo prop de la tomba d’un sant When I pass close to the tomb of a saint li tiro pedres pels desitjos que em va negant. I throw stones at them for the desires they deny me

I si era veritat que tu no em sabies estimar, And if it was true that you didn’t know how to love me digue’m per què despertes el meu cor endormiscat? Tell me why you awake my sleeping heart?

Ves-te’n lluny, amic meu, bon viatge i bon vent, Get yourself far from me, my friend, goodbye and good riddance dels amants n’eres un més, i ara me’n trobaré cent! As a lover, you’re just one more, and now I’ll find myself a hundred

M’he repintat les pigues i avui nit em crema el ventre. I’ve repainted my freckles and tonight my insides are burning Si ara em veiessis, perdries la raó per sempre. If you saw me now, you’d lose your mind forever

Demà els que tinguin gana deixaré ben satisfets Tomorrow anyone who wants it I’ll leave well satisfied travessaré la vil·la amb els cabells al vent. I’ll cross the village with my hair blowing in the wind

[useless-catalanfacts]

A traditional Catalan Christmas song called “El desembre congelat” (“Frozen December”). In this video it’s sang by the sisters Judit and Meritxell Neddermann.

Lyrics in Catalan and translation to English:

El desembre congelat Confús se retira Abril de flors coronat Tot el món admira

Frozen December withdraws confusedly. April, crowned with flowers, is admired by all the world.

Quan en un jardí d'amor Neix una divina flor D'una ro, ro, ro D'una sa, sa, sa D'una ro D'una sa D'una rosa bella Fecunda i poncella

When in a love garden a divine flower is born from a ro-, ro-, ro-, from a se-, se-, se- from a ro-, from a se-, from a beautiful rose, a fecund and maiden rose.

El primer pare causà La nit tenebrosa Que a tot el món ofuscà La vista penosa Mes en una mitja nit Surt el sol que n'és eixit

The first father caused the gloomy night that darkened the grievous sight to the whole world But in a midnight the sun rises

D'una be, be, be D'una lla, lla, lla D'una be D'una lla D'una bella aurora Que el cel enamora

From a beau-, beau-, beau- from a ti-, ti-, ti- from a beau- from a ti- from a beautiful first light of day that makes the sky fall in love

El mes de maig ha florit Sense ser-ho encara Un lliri blanc tot polit De fragància rara Que per tot el món se sent De llevant fins a ponent

The month of May has bloomed without being it yet a white lilly, all neat of a rare fragrance that is felt all around the world from the East to the West

I que amb dol, dol, dol I que amb çu, çu, çu I que amb dol I que amb çu I que amb sa dolçura Dóna gran ventura

And that with swee-, swee-, swee- that with tne-, tne-, tne- that with sweet- that with -ness that with her sweetness she gives great luck/happiness.

The lyrics are a metaphor about the Virgin Mary giving birth to Baby Jesus at midnight, remembering that it’s the night of the winter solstice, when the sun starts to return.

[eky11]

💖;🐧;💐;🎟️ (I bet the person who typed up that ask game was some flavor of German)

💕 - tell something about your favorite person

Starts with R and ends with a

Also, a really great artist!!! 💕

🐧- whats your favorite animal?

Ehhh...I relate to sheep and goats in an espiritual and physical level. I also really love magpies, they are really funky, and I adore their name in Spanish (Urraca). It is also the name of my favorite queen and El Cid character!

💐 - what is your favorite flower?

A HARD QUESTION HERE

I'm so normal about flowers actually. One of my favorite writers ever (Mercè Rodoreda) uses them constantly as symbols, so I had to make it part of my personality hahaha. I like more plants than specifically flowers, but here are some I like:

-Amapolas/Poppy (writing Spanish names because I hate English names and it doesn't even feel like it's the same flower hahaha)

This one is here because I had and Hypnos fase, and we'll, this is his flower. And also because there are many occurrences in my life that have made this flower important. Amapolas always seem relevant and near me.

-Don Pedro/Flor de nit/Four-o-clock (The catalan name gets here too because it's pretty)

This is a flower that blooms at night and it holds a special place in my heart. It seems to be linked to all my fond and happy memories.

-Claveles/Carnations

This one is just cool. 💃

(It is also part of a song that they use to sing to me as a child) (One of those songs that is imbedded in your brain forever)

🎟️ - where would you take someone out on a date (must not be romantic)?

Eh...very good question.

See, I am that one person that takes the time to learn the intricate canter streets that everyone seems to get lost in. So I've localized all the beautiful hidden buildings that no one seems to know that they are there. I've also taken the time to do research about them. So I would like to take that person to the center and Ekysplain them all about those forgotten streets. Also, if the city I'm in has a river (Leon I'm looking at you) I would like to take them there. Water is comforting, it is nice to be relaxed after walking that much. It is also a balance between the nature I carve for as someone from the village and the old buildings I love. I really like how those intricate and dense streets are right next to something so free and vast as water.

[lesfoteses]

Sempre hi ha flors més dissortades que d’altres

Dissabte 16 de desembre del 2023

El cel, allà dalt, per sobre de la silueta que dibuixen els arbres i les muntanyes, i més amunt d’on volen els ocells, comença a blavejar. La negra nit ja no és tan negra, les estrelles s’han amagat i l’aire ja fa una estona que s’està quiet, ho sap perquè les seves fulles no es mouen gens. El silenci inunda la vall, llisca des dels cims més alts i carena les tarteres de rocallam esquerdillat, s’esmuny entre pins i avets, i més avall, entre el neret. Aquest silenci dura pocs minuts, però li basta per repetir-se que juntament amb l’espectacle visual que es va obrint pas és el seu moment preferit del dia. I des d’on és ella, enmig d’aquest prat tan gran, la vida sembla més bella.

La llum ja deixa veure on s’acaben les muntanyes i on comencen els boscos. Les minúscules gotes rodones com la lluna, incrustades a la seva tija tan dreta i tan verda, saben que desapareixeran aviat evaporades. Al seu voltant, les seves germanes també es lleven, a poc a poc, mentre de fons, els primers ocells comencen a piular. Els sent buscar-se entre les branques després d’una nit silenciosa, tranquil·la, càlida. De seguida es posaran a cercar cucs per esmorzar, cucs que ella no necessita. Ella en té prou amb l’aigua que li arriba des de les entranyes de la terra humida, que nota com infla les seves fulles blanques, a poc a poc, alhora que aquestes s'alliberen i s’estiren. El cel, d’un blau marí cada cop més clar, no deixa que cap núvol esguerri aquest matí.

L’aire també ha tornat a córrer, tan suau que només la natura el sap percebre. El silenci s’ha retirat. Ja carrisquegen els grills, ja canten els ocells, i unes vaques al sud-est mugeixen. De cop i volta, li arriba una remor llunyana. No la sap situar, no sap d’on ve, què l’ha provocat, pot haver estat un talp, un conill, una guineu, un esquirol. Mentrestant, el primer raig de llum solar, alè càlid de color groc, fa brillar les seves fulles delicades com la seda, que s’escalfen ben de pressa, igual que les petites gotes que encara eren a la tija, que de tan molles roden cap avall i se’n van. Llavors la remor torna. Ara sí que ho ha sentit bé: no són animals els que parlen, tampoc el vent ni el rierol que hi ha a uns quilòmetres a l’oest… Són veus humanes. Ho sap perquè si presta atenció, el terra vibra a cada passa que fan els bípedes. I per la quantitat de vibracions, hi deu haver almenys quatre humans. Passen uns minuts i les passes ressonen cada cop més: ara pot sentir-los fins i tot la respiració. No parlen massa, intercanvien només algunes paraules. És molt aviat per ser tan amunt, el fred alpí els deu haver expulsat d’aquestes tendes que carreguen a l’esquena. Llavors un d’ells diu “Esmorzem en aquest prat, que hi toca el sol i s’hi està molt bé”. Oh, desgraciat, i és clar que s’hi està bé, n’hi ha que hi porten tota la vida i mai han volgut marxar-ne! Els quatre individus, aleshores, amb ulls famèlics devoren el bell entorn, volen l’esplanada perfecta on deixar les motxilles, les estovalles, els coberts, els formatges i els embotits, les cantimplores, la roba i el fogonet. “Seiem aquí”, s’aventura un d’ells, amb tan mala sort que ha anat a escollir aquest precís racó, el més preciós de tot el prat, des d’on es veu tota la vall, des d’on cada dia les flors veuen aixecar-se el matí i després, caure la nit. Des d’on el món sembla tan bonic que ben mirat, es podria acabar ara i així.

[jaumesclub]

🍿 Benvinguts a un episodi més de CINEJAU, el programa de cinema més emocionant de la xarxa, presentat pel sempre sensual Jau Fibla! 😏 Aquesta vegada, tenim un capítol extraordinari que es va emetre el dijous, 7 de setembre del 2023, al nostre canal de Twitch preferit: JauFibla, i ara finalment disponible per a tots vosaltres a YouTube! 🎉

🎬 Prepareu-vos per a una dosi de rialles i emoció mentre comentem les últimes estrenes de cinema de la setmana:

1️⃣ "La Monja 2": La terrorífica continuació que et farà saltar del seient! 😱

2️⃣ "Verano en Rojo": Un thriller carregat de misteri i intriga! 🌅🕵️‍♂️

3️⃣ "Creatura": Una peli catalana sobre el sexe al voltant d'una noia.

4️⃣ "Las Dos Caras de la Justícia": Un drama humà francès que us deixarà corpresos! 🔍👥

5️⃣ "Fumar Provoca Tos": Una comèdia hilarant sobre uns surrealistes lluitadors contra el mal! 🚬😂

6️⃣ "Alma Mahler, la Pasión": Una historia d'amor d'aquelles que marque època! 🎶❤️

7️⃣ "El Valle de la Esperanza": Un emotiu drama amb les emocions a flor de pell! 🏞️🌟

8️⃣ "Karnawal": Un viatge vibrant i un drama familiar que ha guanyat grans premis!🎉🇦🇷

9️⃣ "Isabel II: Retrato de la Reina": Una mirada fascinant a la vida d'una monarca icònica! 👑📜

🔟 "El Nuevo Juguete": Una divertida comedia que ens farà pensar sobre el que realment importa a la vida! 🧸

1️⃣1️⃣ "Panda Contra Aliens": Una batalla èpica entre peluts i extraterrestres que no et pots perdre! 🐼👾

1️⃣2️⃣ "Jawan": Acció trepidant a l'estil hindú, que et mantindrà enganxat del principi al final! 💥🤯

1️⃣3️⃣ "Caro Diario" (reestrena): Una oportunitat de reviure aquest clàssic del cinema! 📖🎞️

I com sempre, no pot faltar la peli preferida d'en Jau de la setmana:

🌙 "Hechizo de Luna", amb Cher i Nicolas Cage: Una història d'amor màgica que et farà somiar! ✨❤️

Així que prepara't per a una nit plena de cinema i diversió amb CINEJAU! No oblidis subscriure't, deixar els teus comentaris i compartir amb els teus amics aquesta cita de cinema que no et pots perdre! 🎥🍿

[perqueheplorat]

Musicals catalans sencers ben filmats a internet

He intentat fer una llista de tots els musicals catalans que he trobat penjats sencers a YouTube o TV3 a la carta. Estan filmats professionalment per ser emesos per televisió i estan penjats amb força bona qualitat.

Intentaré tenir aquesta llista actualitzada, és a dir que si en trobo més els afegiré.

Antaviana (1978): YouTube, YouTube 2

Glups!! (1983): YouTube

Mar i Cel

Producció del 1988 (amb Àngels Gonyalons): YouTube

Revival del 2004 (amb Elena Gadel): YouTube, YouTube 2

Revival del 2014 (amb Ana San Martín i Roger Berruezo): YouTube

Flor de Nit (1992): YouTube, YouTube 2.

Flor de Nit en concert (2011): YouTube.

Els Pirates (1997): YouTube

Memory (1998): YouTube, YouTube 2. (Espectacle de l'Àngels Gonyalons amb altres cantants i ballarins a partir de cançons de diferents musicals famosos).

Poe (2002): YouTube, YouTube 2

Nit de Sant Joan

Revival del 2010: TV3 a la carta, YouTube, YouTube 2

A Cop de Rock (2011): YouTube

La Família Irreal (2012): TV3 a la carta, YouTube

Polònia, el musical: la independència tenia un preu (2015): TV3 a la carta 

Gente Bien de La Cubana (2016): YouTube

Scaramouche (2016): YouTube, YouTube 2

Verdaguer, ombres i maduixes (2016): YouTube

Maremar (2019): YouTube

L’emperadriu del Paral·lel (2022): TV3 a la carta.

For Evita. Una astracanada musical (2023): YouTube.

.

Altres produccions en català de musicals estrangers:

El Mikado (1986): YouTube, (2017): YouTube.

Estan tocant la nostra cançó (1991): YouTube

Germans de sang (1994): YouTube, YouTube 2

T’odio amor meu (1995): YouTube, YouTube 2

Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet (1995 Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya): YouTube. Nota: aquesta és la producció original catalana que Stephen Sondheim en persona va dir que era una de les millors versions que havia vist mai!

The Rocky Horror Show (1996): YouTube.

La Perritxola (2003): YouTube

Una rossa legal (2011 Sabadell): YouTube, (2022 Sant Andreu): YouTube.

13 (2011 Sabadell): YouTube.

[jayflrt]

the breakup pact

PAIRING ▸ park jongseong x fem!reader (ft. enha, yeonjun, and wonyoung)

GENRES ▸ social media au (smau), crack, fluff, slight angst, exes to lovers, college au

WARNINGS ▸ profanity, sexual jokes, no braincells, jungwon is a jungkook solo stan 

SUMMARY ▸ after you and jay broke up, you created a set of rules: 1. no hooking up 2. no simp texts and 3. no sharing of mr. gubbles. problem is, you both want to keep the goldfish.

TAG LIST ▸ at the bottom (send me an ask here or comment if you’d like to be added!)

AUTHOR’S NOTE ▸ hello !! here’s my new smau starring the loml so i hope you guys enjoy it! ♡ also i used some random faceless pic for mc’s pfp but you can imagine whoever!

INCOMING MESSAGES !

TEASER

PROFILES ONE | TWO

01. can someone flush that fish

02. mr. gubbles antis unite 

03. mary and joseph kinnies 

04. jay’s foot fetish era

05. my onglydoople Belyflop

MORE TO BE ADDED.

UNCUTS !

TBA.

ONGOING last updated 3/25/22

TAG LIST ▸ @mmsriza @changmin-wrlds @fiantomartell @iconjaeyun @maknaechu @liliansun @c9tnoos @nyujjan @mishtidoie @baekhyunstruly @flameykeese @jaesvelvet @yeonwon @ohmy-fandoms @yangrden @yougeans @zukotheefirelord @emobeomgyu @yourlocalhotgf @hrtattcker @dazumis @xueyangcr @baekhyuns-lipchain @wonwushu @blank-velvet @freckledwinterfalls @13isacoolnumber @from-xero @yangrden @acciomylove @sakuracoffe @nyujjan @goldenhypen @bbanggami @honeyju @lvsunq @notmangojuice @luvrjn @cb97curls @ac-ewow @ily-cuz-i @msxflower @baekhyunstruly @mykalon @heelariously @hobistigma @simplyxlea @wntrsgf @person-standing @ja4hyvn

SECOND TAG LIST ▸ @fearcolors @sophiko22 @nyujjan @heetendo @jkjkseo @moasworld @that-awkward-shiz @annoyingbitch83 @mendesboii98 @allorysayshi @pshwyfie @fairycheol @hae06 @dynamight @candidupped @shmooooo @pr0dbeomgyu @heeyunkist @sunshine-skz @so-jays @nyfwyeonjun @jakesim-p @maeum-your @ncityy04 @lilacboba @blessed-sky @jakeyuni @beomsun @25dejulho @yizhoutv @heatrache @oharella @koroktsuya @doievoir @lunaflvms @lala-loopsydoll @hoteldelluna @j4y-lvr @minijim @dinosdance @onedreampalette @i-m4rk @jjun4thitboy @killyoselff @rikibae @frozen-yogurt14 @mochisnlix @yunascular @babygay-stay @soobisms​

THIRD TAG LIST ▸ @nar-nia @angelicncity @softforqiankun @loversfolder @catsmenu @02sjy @i-dont-know-dont-know @jaylaxies @soobin-chois @catecita @bluesoobinnnie @nyusuckz @beibybtch @navi-llera @bigtittietoji @leeis @that-awkward-shiz @sbnchaos @seungstrong @gu8ki @mymeloem19 @sirephines @gwangjoy @cparqx @3ggieyolk @articxari @awkwardnesshabitat @haknyeonsju @dilfnct @wonyofanclub @ohnle @snowyseungs @jalnandanz​ @junityy​ @vantxx95​ @firstjake​ @qolaroidlove​ @seollyeong​ @i-kai​ @kimiczi​ @todorokiskitten​ @jyunholic​ @hae06​ @magssu​ @faeriwon​ @bloomedberry​ @sseastar-main​ @ineedcoffeeandtherapy​ @xiaosimp3​ @bluenandan​ 

FOURTH TAG LIST ▸ @hiqhkey​ @sjyuniverse​ @idyllicangel​ @heartseong​ @navsnct​ @enhacolor​ @seong-bird​ @hira127​ @cha-raena​ @cyuuupid​ @pegms​ @maeumiluv​ @ahnneyong​ @enhasengene​ @cowstiddymilk​ @sunshinble​ @n1k1tty​ @flor-de-nit​ @chiyuv​ @cixrosie​ @astra-line​ @gyufxc​ @leeis​ @kaitalovesniki​ @racheluvzkook​ @erodemyedges​ @loviieu​ 

CAN’T TAG ▸ @upper-side-dreamin-supremacist @badbishriki @i3rbyjane @afiaaa19 @changminniebb @leohee @heeseungi @berryseong @ramye0nz @raehyun-byeoll @meijiamikas @tentenenen @ifwytyun 

being added to this tag list means you will be mentioned in the tag list of all of the chapters listed in the series.

[mercigracies]

Oques Grasses - Elefants || Catalonia

Tinc un cel i un infern a dins Milers de nits que es fan matins Comptant les llàgrimes al buit He après a caure cap amunt

I have a sky and a hell inside Thousands of nights turning into mornings I’m counting my tears in this emptiness I learnt to fall on my feet

Dins el plany, dins el pla... iaiai Hi ha una estrella que em diu Que no et trepitgi mai ningú No deixis mai de ser tu

In my tears, in my tears  There’s a star telling me To never let anyone step on you To never stop being you

I si el cor diu que vol jugar-s'ho tot Qui soc jo per dir-li que no? Qui soc jo per dir-li que no? Qui soc jo per dir-me que no?

What if your heart wants to risk it all? Who am I to tell him no? Who am I to tell him no? Who am I to tell myself no?

Si veig l'error com una religió Reso a les nits per viure dies nous Estimo el sol quan fa dies que plou Vull viure-ho tot com un primer petó De què em serveix la por?

If I see mistakes as a religion At night I pray I can live new days I love the sun on rainy days I want to live it all like a first kiss What do I need fear for?

Hi ha un mur per cada decisió Salto a l'abisme perquè és el que vull La sort no et busca, te la busques tu Ningú afronta per tu les teves pors

There’s a wall for each decision I jump into the abyss because it’s what I want Fortune does not find you, it’s you who find it No one faces your fears for you

Segur que has pensat que no es pot Tornar a renéixer des de dins el sot Quan m'he fet pols sempre m'ha fet millor He après a veure-ho clar quan es fa fosc

I’m sure you thought you can’t Be born again from within the pit When I’ll be dust then I’ll be a better person I learnt to see clearly when it’s dark

Perdent és quan més he guanyat Què m'impedeix anar amb el cap amunt? Vull veure un cel que no es pot governar Jo només vull veure elefants volant

I’ve gained more from losing What stops me from walking with my head held high? I want to see a rebellious sky I only want to see elephants flying

Jo només vull veure elefants volant I only want to see elephants flying

Creixen flors on cauen les pedres Tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva Busco un lloc entre la incertesa Per quedar-m'hi a viure Si sempre que em perdo és quan puc trobar-me

Flowers grow where stones are fallings Everything that sinks us is all that saves us I’m looking for a place in the midst of uncertainty So as to live there Every time I get lose is when I can find myself

[annaflorsdefum]

ESP || Este retrato es muy especial porque en el se puede ver una persona muy especial y la amistad más duradera de mi vida! Des de que me alcanza la memoria siempre hemos estado juntas… Quien diría que nos conocimos hace ya más de 20 años! Me encanta ver como, aunque seamos como el día y la noche, somos inseparables y nos hacemos más fuertes la una a la otra! Nuestra amistad es como estas flores: fuertes, llenas de vida y bellas. Espero haber captado toda la sensibilidad y belleza interior y exterior de esta gran mujer! Espero que todos tus sue��os, proyectos e ideas se hagan realidad @miss_txantxangorri !! ♥️ Si queréis un retrato por encargo no dudéis en mandarme un mail i os mando toda la información! ✉️ ENG || This portrait is very special because it’s about a very special person and the most lasting friendship of my entire life! Since memory reaches me we have always been together... Who would say that we met more than 20 years ago! I love to see how, even though we are like day and night, we are inseparable and we make each other stronger! Our friendship is like these flowers: strong, full of life and beautiful. I hope I have captured all the sensitivity and inner and outer beauty of this great woman! I hope all your dreams, projects and ideas come true @misstxantxangorri! ♥️ If you want a commissioned portrait, don’t hesitate and send me an email, I will send you all the info! ✉️

CAT || Aquest retrat és molt especial perquè s’hi pot veure una persona molt especial i l'amistat més duradora de la meva vida! Fins on m’arriba la memória sempre hem estat juntes ... Qui diria que ens vam conèixer ja fa més de 20 anys! M'encanta veure com, encara que siguem com el dia i la nit, som inseparables i ens fem més fortes l'una a l'altra! La nostra amistat és com aquestes flors: fortes, plenes de vida i bella. Espero haver captat tota la sensibilitat i bellesa interior i exterior d'aquesta gran dona! Espero que tots els teus somnis, projectes i idees es facin realitat @miss_txantxangorri!! ♥ ️ Per cert, si voleu un retrat per encàrrec no dubteu a enviar-me un mail i us envio tota la informació! ✉️

[rosercabre]

Agost

Dilluns 31

Demà és un lloc que he esperat.  

Diumenge 30

Sovint penso que aquest diari seria més útil si fos descriptiu. Ens hem llevat i hem esmorzat amb màniga llarga. Més tard he respirat la fageda que ha sigut respirar la tardor. El fill volia pinyes però només hi havia molsa que no li he deixat tocar. El fill comença a preguntar que per què no li deixo fer coses. No li dic que, sovint, és per pura comoditat. La comoditat és útil. Aquest diari no és còmode.   

Dissabte 29

Ens hem cregut la pluja i hem perdut el nord. Dic que un dia d’octubre no plourà, potser, o dic mentides que no sé. 

Divendres 28

Agirre, Lamott, de Vigan, Ginzburg, Rodoreda, Roig, Baltasar, Bastašic, Ferrante, Atwood, Braidotti, Enríquez, Schweblin.

Dijous 27

Per exemple, no podria escriure mai sobre què és viure la música. Em sap greu des de lluny. 

Dimecres 26

La mare no sap cantar, la filla no sap dormir. No soc ni l’una ni l’altra i desafino quan no reposo. 

Dimarts 25

He caminat fins als estius de finals dels vuitanta i estaven tapiats i abandonats. Eren un lloc que havia estimat. 

Dilluns 24

Havia enyorat que fos avui i ho sabia sense plorar-ho. 

Diumenge 23

La fideuà d’avui torna a parlar del Nadal que qui sap. És fràgil aquest no saber-nos junts fins quan, fins quan. El fill cull pedres i jo defenso la submissió dels girasols.

Dissabte 22

Havíem de venir al nord per estimar més el sud. Sort, una mica, de Rupià.

Divendres 21

La nit és de les lloques i els mosquits. Em piquen i m’esgarrapen. La son em cou al cap que no sé aguantar. Vaig venir a reposar, a l’Empordà.

Dijous 20

La terra plana m’embala la tristor, que és antiga en mi, més que no pas l’alegria. 

Dimecres 19

Malgrat l’empatx, aprofitem-nos de la menta i les atmetlles. Aviat tindrem mal de panxa.

Dimarts 18

He vist al fill feliç enfilat a la creu. Un dia duia la germana a la falda, en aquest mateix lloc. Un altre dia em creia la ouija, en aquest mateix lloc. Un dia més ballava morada, en aquest mateix lloc. Això de l’espaitemps ho duc poc bé, en aquest mateix lloc.

Dilluns 17

A la una tinc el pit esquerra ple de llet i una punta d’eufòria que feia vuit mesos que no.

Diumenge 16

Dir: ara torno i ser la flor pansida que veu morir els dies. Sí, sé que no tinc motius per enyorar la làpida, però tinc pits i nits i illes i filles, per exemple. Que no m’entenguis no m’és nou però m’escou.

Dissabte 15

Tinc l’estómac brut i les persianes abaixades. Escric per plorar les coses fondes.

Divendres 14

Evitar la pena, levitar els dies: guixar-me les ungles com si fos gener. O bé: acceptar que el consol era una onada. Torno a no estar bé enlloc i tinc un lloc al cap.

Dijous 13

Em poso el vestit verd per mirar la Garrotxa, la filla a coll, el fill a la mà. He de deixar de fer-me venir nostàlgia com qui es fa vomitar. Per por d’entendre el pes que l’habita.

Dimecres 12

Sé fer bé: ajuntar paràgrafs. No sé fer bé: dir les coses quan el lloc no acompanya, no està bé renegar amb aquesta llum de tarda. Tardo molt a entendre que aquest meu mal és culpa de les persianes abaixades. Només llegir, puc fer a la fosca. Dones fosques: Cecilia Ce, Lily von Karachi. La filla fa set mesos i no és fosca o no encara. Quan m’adormo penso en el vestit que no m’he posat.

Dimarts 11

Ho he pensat: era avui de l’any 96 a l’oest austriac. La seva llengua calenta com el talp que ens foradava la terra de sota la tenda. No l’estimava. M’agradaria dir que vint-i-quatre anys més tard estimo millor però tinc una llaga al llavi i no faig cap petó.

Dilluns 10

Tinc un consol que em dura deu dies bons.

Diumenge 9

He menjat sardines per dinar i també per sopar. La calima no em deixa enyorar la ciutat. He obviat el disgust de la licra molla i salada. He escrit una estona més.

Dilluns 3 - Dissabte 8

El fill s’enfila al garrofer i hi creix i creix la filla, dues dents trencant la geniva. Eren aquests els dies que volia i més del que em pensava, els necessitava. No he dut calces cap dia i els tomàquets tenien gust cada dia i els mosquits no ens han picat cap dia i ens hem llevat amb els galls cada dia. També: he escrit sobre el Locus Amoenus i ho he entès tot. Em calia ser aquí per tornar-hi quan em falti.

Diumenge 2

Està bé que falti menys per la tardor que voldria i això ho penso ajaguda a la gespa que després, serà novembre, enyoraré. Si ja em conec no sé per què m’escolto.

Dissabte 1

Torna a ser Nadal. A dins, la taula és plena de gent que beu i sua. Roastbeef i gelat de torró. El fill juga amb un camió nou. La filla dorm com quan encara no hi era. Els cosins tenen ressaca. Els grans sonen vells. A fora, la calima fa boira densa a qui la mira. Qui soc jo.

[useless-catalanfacts]

Did you know that many Valencian people consider this song the anthem of the Valencian Country?

Technically, nowadays the Valencian Country is recognised as having a “regional anthem”, but the one that was chosen for that official honour is hated by many Valencians. That song is called “Himne de l’Exposició” and was composed in the year 1909 for an event that was held that year called the Regional Exhibition. The song talked about the Valencian people “offering their glories to Spain”, so as you can imagine many Valencian people don’t feel it at all as their anthem. (You can listen to the Exhibition Anthem here, but it if you don’t want to, just imagine what an average anthem sounds like and you will be close).

On the opposite, the song that I link to in this post is a much more ancient song, a traditional song whose author is unknown. It’s a traditional song played to dance the muixeranga (the traditional Valencian human towers dance) and has been seen for a long time as a symbol of Valencian identity. For this reason and for its beautiful combative lyrics, many Valencians consider this their anthem.

This is the lyrics in Valencian-Catalan and the translation to English:

Des de la nit Brolla la llum Que ens crida a despertar

From the night the light springs that calls us to wake up

Som a l'albada I la terra es manifesta Un país precís Que es fa ben cert Des del somni secular.

We are at the dawn and the land manifests a precise country that is becoming certain from the age-old dream.

Som a l'albada I la terra es va fent clara, Un antic país Que hem d'endreçar I portar a l'avenir.

We are at the dawn and the land is turning lighter, An ancient country that we must sort out and bring to the future.

Des de l'hivern Mouen els brots Que l'arbre cobriran de flor.

Since winter the buds that will cover the tree in flowers move.

Des de les serres A la mar i a les estrelles, Un país ardent Engendrarà L'enyorada llibertat

From the mountain ranges to the sea and to the stars, a burning country will beget the longed-for freedom.

Des de la història Ens aguaita la memòria, Un antic país Que hem d'endreçar I portar a l'avenir.

From history, memory looks at us, an ancient country that we must sort out and bring to the future.

Poble menut, Arcà i juí, Que el dia està arribant Són els nostres fills Qui gestaran Una terra en llibertat.

Small people, arcane and wise, the day is arriving! It will be our children who will gestate a land in freedom.

L'aire està moguent per la Llibertat I el vent de ponent girarà en Llevant.

The air is moving for Freedom And the wind of the West will turn in the East. [Note: the Valencian Country is sometimes called “East” because of its geographical situation in the Iberian peninsula.]

As I hope you can see despite my translation, the lyrics are a subtle call for resistance, fight, and hope. The light sprouts in the night as the buds were moving in winter, preparing for the spring before anyone could see they were alive. We are now in the dawn, where we are being called to wake up. Anyone familiar with the history of how the Valencian Country has been oppressed by Spain for centuries will understand the emotion behind those lyrics.

Many people demand that this should be the official anthem of the Valencian Country, as many people consider it to be representative and, on the opposite, they consider that the Himne de l’Exposició doesn’t represent them and is Spanish imperialist.

[alex-seity]

Aquesta setmana he estat pensant en com t'estimo.

Dir que t'estimo molt és quantificar-ho,

i els números no se'm donen gaire bé.

(però t'estimo molt)

Dir que t'estimo com els gats a les papallones és infantil

(tot i que dec ser un nen per tu)

Que t'estimo com el coixí del meu llit no seria cert

perquè no vull dormir;

vull passar la nit murmurant secrets dolços.

Dir que t'estimo com l'olor de les flors és molt cursi

(però a vegades soc una cursi,

i per cert, les magnòlies et quedarien molt bé)

Potser

com l'olor d'humit o

com el so de la pluja que canten les fulles,

com els ulls plorosos quan s'acosten al foc,

com la rosa a les espines i com les espines a la sang,

com un dolor plaent

(el meu dolor)

o simplement

com jo a tu

                                         és com t'estimo.

[translucent-serendipity]

6 de març 2024 esgotada. tantes coses. vull un dia de no haver de baixar a la ciutat ni sortir de casa ni fer res important. vull que sigui primavera verda i posar-me el pijama de flors blau cel. vull tornar a envoltar l'escalfor de la seva esquena i encara més que m'envolti el tòrax (tendresa, just sota els pits) amb l'escalfor dels seus braços. i dir-li: saps el que em vas dir a la furgo sobre la conversa que vam tenir fa dos estius a vlm? vull que floreixi el gessamí. tinc el cap a mil llocs, massa tasques, però vull cantar es mentira eso de que pienso en otra cosa i que sigui veritat (em cago en el tardocapitalisme i en el capitalisme en general, en la quantitat d'informació i la complexitat absurda). vull sentir-me a gust amb el meu cos sent percebut per qui sigui. vull tenir-me'n cura. vull que torni a riure com riu en aquells moments i riure amb ell o fer-li petons en comptes de preguntar-li per què (ja no cal). vull que no se'ns acabi l'aigua de la tauleta de nit. vull que torni i no haguem canviat massa. vull que surti bé allò altre i que ens entenguem ells dos i jo, i construïr família escollida, o banda amada, o cèl·lula amb passamuntanyes (vull humor i shitposting). vull que ens coneguem amb elles dues i crec que vull que ens estimem. vull que em demani el llibre. vull seure a parlar durant hores. vull que perduri.

vull que demà no se'ns trunqui ni una miqueta la vida.

fent tot i la por

[larevistadelinsti]

Textos guanyadors del concurs Sant Jordi en català

La participació al concurs literari de Sant Jordi en llengua catalana ha estat extraordinària en quantitat i qualitat. Publiquem avui els escrits guanyadors. Bon Sant Jordi!!!!

1r d’ESO

EL JARDÍ SOMIAT,  Zayd El Kasmi, 1rB

Cada dia que passa desitjo canviar l'estil de la meva vida. Un estil on hi hagi tranquil·litat per descansar i respirar. Un dia, en llevar-me, vaig sentir que era un dia especial. Era primavera. Vaig treure el cap per la finestra. Tot era diferent. Hi havia un gran jardí tot florit de diferents tipus de flors. També hi havia una font amb una aigua que brillava amb la llum del sol.

Se sentien els xiulets dels ocells que volaven i jugaven al voltant d'aquella font. Era l'ambient que desitjava. Però, per desgràcia, era simplement un somni.

L'endemà, vaig rebre la notícia de mudar-nos. Quan vam arribar no em podia creure el que veia amb els meus ulls. Era aquell jardí que havia somiat! Per fi, el meu somni s'ha fet realitat.

                                     ****************************                                                              

EL  BOSC,  Shahina Uddin, 1rC

   Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Vivia a la vora de un riu i al costat hi havia un bosc. Li agradava molt la natura, i cada dia regava les flors del seu jardí, però els seus pares no li deixaven anar al bosc a ella sola.

  Un dia, la Maria s’havia plantejat que volia anar al bosc ella sola, així que es va escapar per la nit: va agafar una llanterna i se’n va anar. Pel camí es va trobar un nen plorant li va preguntar què li passava, però ell no va contestar. Després d’una estona, li va dir que s’havia perdut feia tres dies, i que tenia 7 anys. Li vaig preguntar que com es deia i a on vivia: em va dir que es deia Marc i que vivia a la ciutat. No estaba molt lluny, així és que li vaig dir que l’endemà el portaria a casa seva, que ara havia d’anar anar a casa meva.

  Quan va arribar a casa, la Maria va despertar a la seva mare i li va dir la veritat: que s'havia trobat un nen plorant. La mare la va castigar, però també l’endemà va deixar anar sola a la Maria al bosc perquè portés el Marc a casa.    

                                 ***************************

2n d’ESO

Natàlia i l’estrany jardí,  Silvia Alas, 2n A

Una vegada hi havia una noia que es deia Natàlia. Quan Natàlia tenia set anys la seva mare va morir i des de llavors el seu pare es va convertir en alcohòlic. Sempre que bevia, es va tornar molt boig, així que va acabar cridant i colpejant a Natàlia.

Un dia, Natàlia es va cansar de tots els abusos i va fugir de casa seva.Va córrer per moltes hores quan va topar amb un jardí.Ella va decidir explorar-la.

Al principi semblava un jardí normal. Va seguir caminant quan va veure una glorieta. Al bell mig de la glorieta hi havia una flor que brillava. Va pujar a la glorieta i va admirar la flor, quan de sobte va sentir una veu darrere seu.

-Què fas aquí?- va dir la persona.

Es va girar ràpidament i va veure un noi.El noi tenia els cabells rossos i els ulls blaus, però el que era realment estrany és que tenia orelles d'elf.

Natàlia li va dir al nen, Luca, que es va escapar de casa. Luca va entendre i la va deixar quedar-se amb ell.La va portar a la seva casa que està en el jardí i li va mostrar la seva habitació.Mentre Luca tancava la porta, va dir...

-Mai no deixaré que aquell home et torni a fer mal.-

L'endemà al matí, es va despertar amb un somriure a la cara, quan de sobte es va adonar que... Tot era un somni.

                                     **************************

La rosa solitària,   Qian Qian, 2n C

Al jardí, hi havia una rosa que estava apartada de la resta. Era molt més bonica que les altres, i les flors no volien estar amb ella perquè li tenien enveja i la ignoraven.

La rosa es va sentir molt trista. Se sentia malament amb si mateixa, ja que creia que havia fet alguna cosa malament. Va pensar que si canviava, les altres flors tornarien a parlar amb ella, però res del que feia era suficient perquè tornessin a fer-li cas.

Un dia va aparèixer una papallona i li va preguntar per què estava trista. Ella li va dir que estava trista perquè les altres flors la ignoraven i no li parlaven. L’animaló va respondre que si feien allò era perquè no veien l'important que era, que no valia la pena canviar per tenir unes amigues que no apreciaven la seva vàlua, i que valia més estar sola a tenir amigues com aquelles.

                                        *************************

3r d’ESO

Situació increïble,  Amabela Irish Tamaño Celestial, 3rA

Sota la llum de la lluna brillant, el riu fluïa en la nit silenciosa. Em vaig quedar al damunt d’una muntanya, a punt per fer una foto d’aquest paisatge, però per a la meva sorpresa un mussol va agafar la meva càmera mentre estava a punt de plasmar aquest bell moment. Vaig començar a córrer pel bosc, vigilant el meu entorn, les gotes de llum volaven a prop de l’herba gairebé negra.

Vaig continuar mirant cap a on havia anat el mussol, sentia que caminava en cercles i que corria per a sempre. Finalment, el mussol va desembarcar en un arbre. Poc a poc vaig començar a pujar a l’arbre i vaig agafar la càmera, vaig pensar que mai no tornaria a veure aquella vista tan bonica, però mentre em vaig asseure a la branca de l’arbre, vaig mirar els voltants i vaig trobar la visió més bonica del bosc i la muntanya a prop. Em fa molta gràcia que em passés aquesta situació.

                                        *************************

La promesa,  Salma Alkamboui, 3rC

Una vegada en Nick que anava caminant pel bosc, de cop i volta va beure un paper i un llapis al terra, els va agafar i va llegir el que posava en el llapis: "Dibuixa el bosc que vols", el Nick va començar a dibuixar un arbre i quan va acabar de dibuixar, l'arbre va cobrar vida pròpia i va sortir del full, després va dibuixar un altre i es va donar compte que era veritat que tot el que dibuixava es feia realitat; llavors va començar a dibuixar animals, rius, i tota mena d'arbres.

Després va dibuixar un nen, quan el nen va sortir del paper va agafar el llapis i va començar a dibuixar llaunes, bosses de plàstic, ampolles de vidre i de plàstic, paper ,cartró, bolquers … Va dibuixar tantes deixalles que el bosc que en Nick havia dibuixat ja no es podia veure, també es va donar compte que els animals no podien respirar, que els esquirols es pensaven que les piles eren avellanes i els conills pensaven que els retoladors taronges eren pastanagues.

En Nick va poder observar com en un minut tots els animals del bosc morien i com els arbres desapareixien gràcies a la tala d'arbres excessiva. Va ser llavors quan va voler buscar el nen que ell mateix havia dibuixat però ja no el podia trobar. Després de buscar entre les deixalles el va trobar assegut damunt d'una rentadora. Veia com el nen dibuixava fàbriques, gent fent caça furtiva, gent posant-se roba de pell d'animals, etc.

Quan li va preguntar que perquè hi havia dibuixat totes aquelles coses el nen li va respondre que era perquè els humans havien fet que la realitat fos d’aquella manera: animals morint per menjar plàstic, esquirols confonent piles amb avellanes, peixos ofegats, boscos plens de plàstics, fins i tot boscos sense arbres de tant talar-los.

Llavors el Nick va entendre que la humanitat estava fent malament les coses fins i tot que ell mateix estava fent malament les coses. Llavors li va demanar al nen si podia esborrar totes les deixalles perquè desapareguessin i el nen li va dir que les esborraria si ell prometia fer les coses bé, en Nick va acceptar i el nen va esborrar les deixalles.

                                         ************************

4t d’ESO

La pluja, la meva companya,  Scarlet Labour Encarnación, 4t C.

Avui torna a ser dilluns, però no és un dilluns qualsevol, és un dilluns plujós.

M'encanta seure davant de la finestra i veure com llisquen les gotes fins que arriben a la seva fi.

Aquesta preciosa pluja em permet veure l'exterior, després que diversos dies, el meu marit em tingués tancada a l'habitació. Avui, després de molts dies de de súpliques, em permet veure la pluja.

És el moment en què puc estar connectada amb l'exterior. La resta dels dies, és una tempesta, de la qual no puc escapar, per això desitjo que cada dia plogui, per poder retrobar-me.

Perquè jo, com a víctima de violència de gènere, visc en un confinament complet, on la natura és la meva única companyia i via d'escapament.

                                      *************************

El Cavaller Cec,  Aroa Mesa, 4t D

Yang era un Drac que vivia en una cova del Montseny. Durant el dia se'l passava dins la cova i durant la nit prenia les verdures dels horts de la gent del poble. Un dia va arribar l'esperat 23 d'abril, segons la llegenda, dia en què vindria el cavaller Sant Jordi per venjar-se de les malifetes de Yang. Però el drac no tenia por, perquè subestimava les capacitats del cavaller per la seva condició d'home cec. El cavaller Sant Jordi però, tenia un pla B que Yang no coneixia.

Així doncs, el dia d'abans, el cavaller va plantar una rosa amb un cascavell a l'entrada de la cova. La nit següent, quan el drac va sortir de la cova i va trepitjar la rosa, va fer sonar el cascavell avisant amb el seu so al cavaller. En aquell moment, Sant Jordi li va endinsar la fletxa deixant anar un rajolí de sang que caient a la terra va fer brollar un munt de verdures formant l'hort més extens que mai ha existit.

                                       ***********************

1r de Batxillerat

No tan vulnerable poncella inquieta,  Laia Rui Martínez Sánchez, 1r batx. A

Si fossis una estació series la primavera. Ets el pol·len que viatja pel vent sense destí aparent. La flor que floreix sense importar el temps. Ets l’olor que queda després d’un dia de pluja, aquest que agrada tant però al mateix temps és tan odiat. Ets un ocell lliure que té por a ser tancat en una gàbia. És més, donaries la teva pròpia vida abans que això succeís. Creus que la llibertat hauria d’anar de la mà amb la vida i que existeix bellesa en allò intangible. Et consideres forta, però en el fons els dos sabem que no deixes de ser una vulnerable poncella inquieta. Ets de les que mai seguirà patrons i sempre serà impredictible. Ets inspiració, màgia i singularitat.

                                          **********************

2n de Batxillerat

Avui és un dia com qualsevol altre,  César Peguero, 2n batx.A

És al matí i m'acabo d'aixecar, el sol m'acompanya, la neu que ahir vaig gaudir ja s'està escampant. Avui és un dia com qualsevol altre, miro a l'horitzó i no ha canviat res, la meva vida segueix sent la mateixa.

El temps cada vegada corre més ràpidament i jo no em moc, tot i això, el meu entorn evoluciona. L'amor es respira i els colors creixen per tots llocs. Jo també començo a canviar, m'adapto als colors, il·luminats pel sol que brilla sense por. Mentre aquest brilla, la pluja comença a caure sobre un camp de flors, però no importa, ja que l'arc de Sant Martí omple l'escena.

Passa el temps i les flors ja no són com eren. Des del meu lloc habitual sento les rialles d'uns nens jugant al riu, es respira una felicitat tan forta que m'obliga a somriure.

El color marró banya tot allò que conec. Començo a tenir fred, miro a terra i el meu abric s'ha caigut. Miro a l'horitzó amb l'esperança de trobar alguna cosa de color, no ha canviat res. Sense avisar apareix la pluja mentre jo dormo, i aquesta em desperta pensant que aquella època de les flors ha tornat, però l'arc de Sant Martí no hi és.

Un altre cop el temps passa, i jo l'acompanyo. Neu cau sobre meu, i torno a sentir les rialles de nens jugant. Passa el dia i passa la nit, la neu ja s'ha escampat, és al matí i avui és un dia com qualsevol altre per un arbre.

                                           **********************