#espígol

[negreabsolut]

Pujols d'espígols solcats per un riu sinuós que, lentament, s'endinsa vers muntanyes negroses.

[amateurchefstuff]

BASTONETS DE PA AMB FORMATGE

Ingredients: 4 cullerades soperes d’oli d’oliva 1 i ½ culleradeta de sal 2 culleradetes de sucre 1 i ½ culleradeta d’herbes seques o espècies ( criolles o farigola o herbes de provença o romaní o espígol, etc ) 475 grams de farina de força 1 i ¼ culleradeta de llevat sec en pols ràpid 50 grams de formatge ratllat ( manxego, parmesà, emmental…etc, depenen de si us agrada amb gust més fort o no…

[anadelacalle]

RELATS QUE EL VENT S'ENDUGUÈ

Trobada amb les autores: Ma Àngels Garcia Carpintero, Ana de Lacalle i Anna Vilar. Moderador: Jaume Centelles Conversarem sobre literatura, sobre les autores i les seves obres. Una magnífica oportunitat per conèixer els autors de la teva ciutat. T’hi esperem!!! Dilluns, 15 de maig a les 18h Espai Llamps i Centelles Gemma Isern i Espígol #CulturaSegura BIBLIOTECA CENTRAL TECLA SALA Avinguda…

[magnetiskblog]

Una ressaca després de la presentació de L’home sense dits.

Aquesta era la pinta que feia el muntatge del concert al Niu. Foto original de Pol R.

A mesura que ens cardem grans les ressaques s’allarguen. En les alcohòliques és una cosa negativa. En les musicals és positiu. Dissabte en Jordi Farreras va presentar el seu primer disc a l’espai Niu del Poblenou, i aquest és el motiu de la meva ressaca musical.

En Jordi no volia presentar el disc com un…

[jordifranco]

Doncs farem mel d' #espígol ...

[useless-catalanfacts]

A song against depopulation and horouring the resistance of small villages.

Xavi Sarrià and Auxili have recently released a new song called A ple pulmó (which translates to something like “on the top of our lungs”). They dedicate the song “to the small villages of great courages, to everyone fighting against depopulation and the abandonment around our [Valencian] geography”, especially the inhabitants of the Els Ports shire.

The video was shot at Herbers, a village with 50 inhabitants, and with participation of people from all around the shire. Currently, Els Ports has a population density of 6.7 inhabitants per km2, that’s even lower than the Artic lands of Sápmi! But even with the pressure to emigrate to more urban areas, its inhabinats are building tools of cooperation and resistance, and don’t plan on giving up their villages any time soon.

Here’s the lyrics in Valencian/Catalan and the translation to English:

Tocant el cel pobles penjats entre les roques The hanging towns between the rocks touching the sky

muntanyes aspres, els paisatges que enyores rough mountains, the landscapes that you miss

un país íntim de silencis i roselles an intimate country of silences and poppies

gegants de pedra a l’hortitzó d’ales esteses giants of stone in the horizon of spread wings

Als carrerons la gent del poble s’organitza In the alleys the people from the town get organized

colze a colze, persitir és la divisa elbow to elbow, to persist is the motto

besos i cànters, trobades i abraçades kisses and pitchers, reunions and hugs

el desig de viure plens d’emoció a les cares the desire to live full of emotion on our faces

I amb l’orgull del nostre tros de món And with the pride of our piece of the world

fem volar la vida a ple pulmó we make life fly on the top of its lungs

[Chorus:

I cantem poemes i consignes And we sing poems and chants

sota la lluna dels nostres orígens under the moon of our origins

i ens emocionen les ganes de viure and the desire to live moves us

quan cridem al vent que som irreductibles and when we shout to the wind that we are irreducible

som petits pobles de grans coratges we are small villages of great courages

tota la força recau en nosaltres all the strenght falls on us

m’ho recordes tu mentre somrius you remind me of it while you smile

amb la rebel·lia and with the rebellion

de sentir-nos vius! of feeling alive!]

Dormint al ras el teu cos cru entre les herbes Sleeping under the stars and your raw body among the plants

romer i espígol, el matí a les parpelles rosemary and lavender, the morning in our eyelids

cap a la plaça geranis i muixerangues geraniums and muixerangues [traditional Valencian walking human towers done in local festivities] towards the square

itineraris d’un amor curtit pels segles itineraries of a love hardened by the centuries

Toquen de tabals, ballen els nans entre les feres The drums play, the dwarfs dance among the beasts [dwarfs and fire beasts are dances of the local festivities around the Catalan countries]

punys i pupil·les, nit i foc, danses guerreres fists and pupils, night and fire, warrior dances

ressonen visques, lluites irreductibles echo hurrahs, irreductible fights

l’afany de perviure de la terra que estimes the ardent desire to survive of the land you love

I amb l’orgull del nostre tros món And with the pride of our piece of the world

fem volar la vida a ple pulmó we make life fly on the top of its lungs [Repeat chorus] I amb l’orgull del nostre tros de món And with the pride of our piece of the world

i amb la rebel·lia de ser petits and with the rebellion of being small

la llar encesa fent caliu al col·lectiu the fireplace on giving warmth to the collective

que fa la festa perquè el poble sobreviu that celebrates because the people/town survive

tronen els carrers, som la tempesta de l’estiu the streets thunder, we are the summer storm

Fins aribar al cim Until we reach the summit

fins aribar al cim until we reach the summit

vam pintar de roig we painted red

el cel dels Ports per resisitir the sky over els Ports in order to resist

a contracorrent against the tide

vam navegar rebels el riu we were rebels sailing the river

per la nostra gent for our people

per sentir-nos vius! to feel alive!

[arganianails]

Ungles semipermanents amb disseny en espígol @ruro_nails i plata @cndworld per clientes Divines! #arganianails #nails #instanail #uñas #unglessemipermanents #lavanda #unglesmanlleu #uñasmanlleu #uñasosona (en Argània Nails & Estètic) https://www.instagram.com/p/BsiEhyilPQL/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1uswzzbdypdtt

[annaagusti]

Secant espígol 178/365 . . . #365dies #365days #daquiidalla #espigol #lavande #instadaily #picoftheday #instamoment #moments #quotidianitat #quotidianità https://www.instagram.com/p/CQ7HHxkr6iT6WPt1v6cY00scmozzw6rN2VXj240/?utm_medium=tumblr

[ckii]

Em va venir per fer plantes... Això representa una branca d’espígol. Que maca aquesta paraula: ESPÍGOL

FITXA

- Mida: 23 cm

- Material: Filferro

[aliguesdecatalunya]

#Repost @ballsientremesos • • • • • • El 5 de juliol, Vic reviu un dels seus actes més propis i característics: el Seguici de Sant Miquel dels Sants. . Al matí, tot el seguici festiu de la capital d'Osona surt de l'ajuntament precedint les autoritats, i es dirigeixen en comitiva fins a la casa natal de Sant Miquel dels Sants, on es troba la imatge del patró. Allà la imatge s'afegeix a la comitiva (portada pels Sagals d'Osona, la colla castellera de la ciutat) i, un cop arriba a la plaça, entra a la catedral, per presidir l'ofici de Festa Major. L'àliga bicèfala és l'encarregada de tancar l'ofici amb el seu ball a dintre de la catedral. . A continuació la imatge de Sant Miquel dels Sants surt de la seu vigatana per contemplar, juntament amb les autoritats, els balls a plaça: l'Àliga, el Ball de l'Espígol i el ball dels Gegants, tot al so de la cobla. Per acabar es retorna al patró al seu domicili habitual, i el seguici retorna a l'ajuntament, amb les ballades finals dels Gegants a la plaça Major. . Cal destacar que tot el recorregut que fa la comitiva es recobreix amb espígol. Aquesta pràctica es remunta a l'antic costum de perfumar els carrers amb aquesta planta aromàtica el dia del patró vigatà. __________________________ #AligaDeVic #AligaBicefala #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga (en Vic.) https://www.instagram.com/p/CCUH5-7IPxB/?igshid=x2faj1tu7zm0

[tarannacosmetics]

Ens ho heu demanat moltíssim... i els vostres desitjos, són ordres! Ja tenim olis essencials!!! 😊 Ens hem decidit per Labiatae, una marca de Granada que es dedica al cultiu de plantes aromàtiques ecològiques per l'obtenció d'olis essencials i aigues florals. Els ingredients amb els que treballen són 100% purs, naturals i ecològics amb certificació CAAE. 👉 D'olis essencials n'hi ha molts, tindrem el llistat sencer a la vista per consultar i demanar-vos aquells que necessiteu. De moment, hem fet una selecció dels que creiem que més ens podeu demanar: 🔸 Arbre del te 🔸 Espígol 🔸 Eucaliptus 🔸 Lavanda 🔸 Llimona 🔸 Mandarina 🔸 Taronja 🔸 Palmarosa 🔸 Romaní 🔸 Sàlvia 🔸 Timó #olisessencials #cosmèticaecològica #remeisnaturals #manresa — view on Instagram https://ift.tt/34FyQ7t

[tastatast]

Es Racó d’es Teix

En un entorn privilegiat com és Deià, Es Racó d’es Teix és la perfecta unió entre la cuina afrancesada de l’alemany Josef Sauerschell i la dolça acollida mallorquina per part de la seva esposa Nori Payeras i tot el seu equip de sala. 

Parlar d’en Josef Sauerschell és parlar d’un referent dins l’anomenada alta cuina a Mallorca i d’una cuina amb un saber fer i unes maneres que s’estan perdent. Des de la senzillesa d’una gustosa “sopa de peix amb crosta d’herbes” que recordava a una gran bouillabaisse, passant per dues magnífiques carns com van ser l’“ibèric i carré de porcella amb salsa de xoriço” i el “carré de xai en crosta de figues i ametlles”, fins a una acadèmica i deliciosa “tarta tatin de poma amb gelat de mel i espígol”.

Tot un viatge en el temps que ens reconforta i que ens fa apreciar les arrels de la cuina.

[magnetiskblog]

Jordi Farreras en escena

Jordi Farreras obrint per Ran RanRan i The Missing Leech al Balboa de Sabadell

Sembla mentida que el concert del 7 de març de 2015 al Balboa de Sabadell m’obrís tantes portes. Aquella nit van compartir cartell The Missing Leech, Ran Ran Ran i Jordi Farreras. Amb els dos primers, per carambola, hi vaig començar a tocar el baix, i a col·laborar-hi durant una llarga temporada. Amb en Jordi també…

[rosercabre]

Agost

Dissabte 31

Suo la poca nostàlgia que em quedava. Demà passat serà octubre. 

Divendres 30

Torno a la ciutat, envio un relat i no faig les paus amb l’agost perquè no s’ha acabat. 

Dijous 29

Si no poso la mà al foc és perquè un dia m’encenia. En faria una foguera de noms i llocs i anys que ja mai no seran. 

Dimecres 28

Em molesta tancar els ulls i no veure galàxies i veure, en canvi, ossos de conill. 

Dimarts 27

No voldria aquesta vida i no sé dir que trobo a faltar el bullir de la Meridiana a quarts de nou del matí. 

Dilluns 26

Només faig que explicar contes. Van de merles i tractors i activistes superpoblació i claus i portes màgiques i avortaments i trens i gallines i homes que se suïciden i senyores que s’ho miren. 

Diumenge 25

Costa deixar la vida que sura. Dins l’aigua, l’agost no pesa.  

Dissabte 24

Ens enamorem del matí dels altres, del pa amb mantega amb onades, d’un peu d’herba i un de sorra, de la pell salada i el cap a l’ombra. Diem: això volem i no ho tindrem. 

Divendres 23

Que poc s’enyora el desert quan, entre els trens i els canyissars, som només nosaltres i el mar. 

Dijous 22

Un poble dura sovint més que una dona. Sobretot si està avorrit. 

Dimecres 21

M’he inventat una heroïna que no em crec. Les figues ja són bones. Mariana Enríquez m’empeny. En aquest ordre, passen les coses.

Dimarts 20

Primer ploro i després em fa mal el coll. Avui no és lleig perquè dins meu hi és ella.  

Dilluns 19

Fa un mes que olorem espígol i espiem la merla. Avui seria bonic si dins meu no fos agost.  

Diumenge 18

És la fideuà que m’omple d’ella, ja no són pedretes, són empentes. Que bé, dic, demà l’octubre serà més a prop. 

Dissabte 17

Comptem seixanta-vuit trens i tretze ciutats i això també és una manera de no ser aquí.

Divendres 16

L’olor de gat persisteix com la d’humitat. Quan s’acabaran els dies de les olors, en vindran uns altres. 

Dijous 15

Hi ha una torre d’electricitat enfadada i, a sota, una carabana oblidada. La fressa de les gotes quan no hi ha sostre fa feredat. 

Dimecres 14

Migdiada, sardines al forn i lluna plena. No sé què m’ajuda més a desagradar-me menys.  

Dimarts 13

Recupero el mar que és aigua enfonsada que no s’acaba mai i no ho dic jo, això, però m’ho crec perquè ja ho sabia. 

Dilluns 12

Està bé tornar a la ciutat un dia núvol, de calor baixa, de casa quieta. Diem fins aviat al futur, una mica més preparat. 

Diumenge 11

Com m’empatxa la manca de cadència, els dies llargs farcits de llum, la xafogor entre les cuixes, la ciutat que enyoro viva, el desterrament, l’interior buit, la criatura que em vol només a mi, la criatura que no tinc temps de sentir. 

Dissabte 10

Etxera era fàcil de dir. 

Divendres 9

Aquí tot és sec, eixut. Els pobles tenen la desídia a dins i a mi em tornen les ganes. És curiós com floreixo quan soc lluny de la humitat. 

Dijous 8

Ara sí: canten les cigales i és estiu. En Jose menja coca i en Boi dorm com un gat. Només per avui, ja val la pena tot plegat. 

Dimecres 7

Marxem i deixem aquests dies tancats en un calaix ple de tovalloles humides que ningú no ha ventilat mai. 

Dimarts 6

La marea ens bressola i el riure del fill ens consola. És més difícil ser-hi ara que prometre que tornarem d’aquí a deu anys.

Dilluns 5

La ciutat que posa nom a les grues té set carrers i un mercat, vies buides i un sol que ens fa plorar. El fill dorm entre esnifades d’art. Després donem pa als ànecs grossos com estruços. Viuria aquí, dic i sé que en voldria escapar. 

Diumenge 4

Les dones prenen el sol davant del cementiri i comptem sis coixos per metre quadrat. Els carrers fan olor de gavina o de nen que crida i diem pirates quan volem dir pirats. Chicago o Bermeo, lluny de casa tot em fa por i és per això que enyoro marxar. Duc el viaje para una persona a la butxaca.

Dissabte 3

No l’oblido a la carretera de Gernika, pedretes a les parets de la panxa. Arribar és maleïr les vistes amb l’esquena podrida. 

Divendres 2

El carrer principal és un secarral. Ja ningú no balla a la discoteca Hawaii. On és Sauveterre-de-Béarn, vull saber. 

Dijous 1

Almendros, olivos i llamps florescents. La nit és tos de caliqueño.

[macarulles]

Xuclant espígol (Papallona zebrada, Iphiclides podalirius).

[salutgirona]

“ROEDORES. CUERPO DE EMBARAZADA SIN EMBRIÓN” de Paula Bonet

“Pero al ratón se le paró el corazón y se quedó allí dentro quieto, mudo. Como si no quisiera molestar. Estoy segura de que aquel ratón era una ratona”. Aquestes són paraules de la pintora i escriptora Paula Bonet, la qual ens agradaria presentar-vos a través del seu llibre més íntim, “Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión”, publicat el setembre d’enguany. Aquest consta d’un conte en acordió amb dibuixos d’animals, tots rosegadors (“roedores”), i d’un diari personal. Però, com pot ser que quelcom tan íntim es mostri al món? La Paula Bonet va treure les forces arrel del seu segon avortament espontani, el qual va aportar-li la necessitat de donar veu a l’experiència i rectificar el silenci del primer viscut.

Referent a l’acordió, l’artista va començar a dibuixar per a regalar-li el resultat a la nena que finalment no va poder tenir. D’aquesta manera, el vessant infantil que havia donat a les seves il·lustracions va canviar i, durant el procés de dol, va decidir plasmar, a través de l’escriptura, les seves emocions, el dolor i la pèrdua treballant conjuntament amb la vida i amb la mort.

El llibre col·labora en el debat feminista per a fer front als tabús que regeixen la nostra societat i amb els quals convivim dia rere dia, alhora que reivindica el paper de la dona davant les desigualtats de gènere existents. “No tenemos la experiencia y además estamos en un contexto en el que a las mujeres se nos bombardea con imágenes y modelos imposibles. Si ya cuando no estás embarazada te cuesta abrazarte, cómo es esa relación con el cuerpo cuando ni te reconoces en el espejo”, Paula Bonet fa èmfasi a les pèrdues gestacionals, a la responsabilitat que socialment recau sobre la dona, al silenci del dol, a la importància de viure’l i sentir-lo, a la normalització, i a la culpa que se sent quan es viu una experiència com la seva.

Si la informació ha estat del vostre interès, us convidem a consultar un post del nostre blog que es diu “Què s’entén per dol i quines són les seves fases?”. Alhora, també podeu fer un cop d’ull a una entrevista que La Vanguardia va fer a l’artista i que creiem que us pot agradar. La teniu disponible al següent link: https://youtu.be/VWnMSE5BPrA Laia Espígol, estudiant de Psicologia de la Universitat de Girona.