#CARRER DE LES INDUSTRIES

[ernestdescalsartwok]

SANT MARTI DE TOUS-PINTURA-ART-CARRER-CARRETERA-CARRER INDUSTRIES-PAISATGES-ANOIA-ANOIA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: SANT MARTI DE TOUS-PINTURA-ART-CARRER-CARRETERA-CARRER INDUSTRIES-PAISATGES-ANOIA-ANOIA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Escena de la entrada al pueblo de SANT MARTI DE TOUS, en la Comarca del Anoia, provincia de Barcelona, con la luz de la tarde he querido pintar este luminoso paisaje urbano con profundidad, mucho movimiento de personas que se dirigen hacia el centro histórico por el Carrer Carretera con entrada de la luz de sol en la esquina de el Carrer de Les Industries, algunos árboles y las características casas con el Castell y el campanario bajo un cielo de suaves tonos azules. Pintura paisajista y atmosférica del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50x 70 centímetros. Pintar los pueblos de Catalunya con el objetivo de documentar a través del Arte de la Plástica.

[l-ours]

2a Fira de Vi Natural a Pego

El diumenge 5 de maig 2024, per segona vegada fem de la vila de Pego la capital valenciana del vi natural amb la nostra fira de vinyaters que comparteixen la mateixa filosofia.

Vi Natural: vi elaborat sense additius ni tècniques industrials durant la seua vinificació a partir de raïm cultivat aplicant mètodes agroecològics i collit a mà.

Com l'any passat, a l’ombra dels pins de la plaça del Convent podreu tastar vins a una trentena de parades amb música en directe i menjar tot el dia.

Endrades anticipades

Ja podeu reservar al web d'Entrapolis o al celler de Pego. Inscripcions limitades.

10 eur i una copa oferta per a tastar els vins de:

La Zafra Vinyologia Canor Cos a Cos Endemic Joan de la Casa La Encina / Llunavins Finca Mont Roig Cup de la Muntanya Devotio Vinos libres por mujeres Les Foes Bodegas Pigar Veronica Romero Sopla Levante Casa Balaguer Cueva by Mariano Vi de Diània Ouiea Vins Sans Domaine Celler Los Daus Ca Foracaime Finca la Despeinada Antonio de Fábula Bizarria Wines Wine Multiverse (distribuïdor)

Convidat d'honor

Vicent Tomàs Soler

Un esdeveniment que no seria possible sense l’ajuda de l’Ajuntament de Pego, l'associació Comerç Pego, la Despensa Mediterranea; COOPEGO i Larouch (art de carrer).

[agernext]

Avís legal

De conformitat amb la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, l'informem que aquest web és titularitat de l’Associació Neorurals, (en endavant “EL TITULAR”), amb CIF G67883728, domicili a Carrer del Comte Borrell 121, 08015 Barcelona; telèfon +34622938868; correu electrònic info@neorurals.com.

PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL

Els continguts d'aquest lloc, incloent-hi els textos, imatges i dissenys gràfics, pertanyen a EL TITULAR, o a tercers que han autoritzat el seu ús. EL TITULAR presenta aquests continguts amb finalitats d'informació i promoció. EL TITULAR autoritza la seva utilització exclusivament amb aquestes finalitats. Qualsevol utilització d'aquests dissenys, imatges o textos haurà de citar expressament la seva pertinença a EL TITULAR, qui es reserva el dret a iniciar les accions legals oportunes per reparar els danys i perjudicis causats per qualsevol acte que vulneri els seus drets de propietat intel·lectual o industrial.

EXCLUSIÓ DE RESPONSABILITAT

EL TITULAR actua amb la màxima diligència possible perquè les dades i la informació que ofereix al seu lloc web estigui actualitzada en tot moment, si bé no garanteix ni es fa responsable de l'exactitud i actualització dels continguts del lloc web, reservant-se el dret a modificar aquests continguts en qualsevol moment. EL TITULAR tampoc serà responsable de la informació que es pot obtenir a través d'enllaços inclosos en el lloc web.

Les relacions comercials amb els clients es regiran per les condicions generals que, si escau, s'estableixin per EL TITULAR en un document específic a aquest efecte, o pels pactes concrets que es puguin acordar amb els clients.

CONDICIONS D'ÚS

L'ús d'aquest lloc web implica l'acceptació plena dels termes del present avís legal. Els possibles conflictes relatius a aquest web es regiran exclusivament pel dret de l'Estat Espanyol. Tota persona usuària del web, independentment de la jurisdicció territorial des de la qual es produeixi el seu accés, accepta el compliment i respecte d'aquestes clàusules amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que pogués correspondre-li.

[nauquercus]

Avís legal

De conformitat amb la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, l'informem que aquest web és titularitat de l’Associació Neorurals, (en endavant “EL TITULAR”), amb CIF G67883728, domicili a Carrer del Comte Borrell 121, 08015 Barcelona; telèfon +34622938868; correu electrònic info@neorurals.com.

PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL

Els continguts d'aquest lloc, incloent-hi els textos, imatges i dissenys gràfics, pertanyen a EL TITULAR, o a tercers que han autoritzat el seu ús. EL TITULAR presenta aquests continguts amb finalitats d'informació i promoció. EL TITULAR autoritza la seva utilització exclusivament amb aquestes finalitats. Qualsevol utilització d'aquests dissenys, imatges o textos haurà de citar expressament la seva pertinença a EL TITULAR, qui es reserva el dret a iniciar les accions legals oportunes per reparar els danys i perjudicis causats per qualsevol acte que vulneri els seus drets de propietat intel·lectual o industrial.

EXCLUSIÓ DE RESPONSABILITAT

EL TITULAR actua amb la màxima diligència possible perquè les dades i la informació que ofereix al seu lloc web estigui actualitzada en tot moment, si bé no garanteix ni es fa responsable de l'exactitud i actualització dels continguts del lloc web, reservant-se el dret a modificar aquests continguts en qualsevol moment. EL TITULAR tampoc serà responsable de la informació que es pot obtenir a través d'enllaços inclosos en el lloc web.

Les relacions comercials amb els clients es regiran per les condicions generals que, si escau, s'estableixin per EL TITULAR en un document específic a aquest efecte, o pels pactes concrets que es puguin acordar amb els clients.

CONDICIONS D'ÚS

L'ús d'aquest lloc web implica l'acceptació plena dels termes del present avís legal. Els possibles conflictes relatius a aquest web es regiran exclusivament pel dret de l'Estat Espanyol. Tota persona usuària del web, independentment de la jurisdicció territorial des de la qual es produeixi el seu accés, accepta el compliment i respecte d'aquestes clàusules amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que pogués correspondre-li.

[alexandrudavidhagiescu]

LA CIBERGUERRA

En aquest apartat soluciona-rem un total de cinc preguntes:

Qué és?

2. On s'utilitza?

3. A qui beneficia?

4. Dos artícles de prensa

5. Opinió personal

6. Links utilitzats per trobar l'informació

La ciberguerra és un poder que implica que un estat-nació realitze atacs cibernètics contra un altre país, com ara deixar sense comunicacions o sense cobertura.

Aquests tipus d'atacks beneficia a Rusia.

1º article d'opinió

Mentre Putin lliura una guerra amb Ucraïna, una barricada digital es va alçar entre Rússia i el món. Tant les autoritats russes com les empreses multinacionals d'internet van construir el mur a una velocitat vertiginosa. I eixes decisions han trencat una internet oberta que abans es considerava una ajuda per a integrar a Rússia en la comunitat global.

Estes mesures han convertit a Rússia en un Estat digital emmurallat similar a la Xina i l'Iran, els qui controlen estrictament internet i censuren els llocs web estrangers i la dissidència. La internet xinesa i l'occidental s'han separat quasi per complet al llarg dels anys, amb pocs servicis coincidents i poca comunicació directa. A l'Iran, les autoritats han recorregut a les apagades d'internet.

2º article d'opinió

En lloc de bombes, es llancen informes i notícies extretes subreptíciament de servidors aliens amb tècniques d'infiltració. En comptes de fàbriques i caseres, es destruïxen reputacions i carreres polítiques i es bloquegen pàgines web. En lloc d'ocupar territoris, els objectius són manipular eleccions, sabotejar plantes industrials, controlar a opositors o robar secrets, tecnològics o militars.

És la presumpta ciberguerra en la qual estem immersos, segons alguns des de 2010, l'any en què es va descobrir al cuc Stuxnet. O potser va ser des de 2003, quan els EUA va acusar a la Xina dels atacs informàtics coneguts com Titan Rain. Tal vegada tot va començar en 1999, amb la sèrie Moonlight Maze amb origen a Moscou. O amb els atacs sobre Estònia en 2007. Però si complicat és fixar el suposat inici de la ciberguerra, encara més difícil és descriure als bàndols en conflicte.

Opinió personal:Al meu parèixer aquest mètode pot ser molt bo per a liquidar un país sencer però també és una cosa que no deuria usar-se ja que pot aportar un caos total contra el país utilitzat.

El primer article parla sobre els actes que actua Putin i fa per a poder utililitzar la guerra cibernètica per a conquerir el seu país i ficar ordre com ha fet conquerint i limitant aplicacions per a que el seu pais no les puga utilitzar com ara facebook o encara més alla Twiter. Tot açó també te que vore amb la guerra amb Ucrania perque si talle les comunicacions dins del seu país no hi haura cap humà que puga infiltrar-se dins de Rusia i poder donar-li informació a Ucrania. Tot aço a ell no li perjudique perque clar ell impose i pot fer el que vullga perque com es el cap d'estat més alt amb l'autoritat més elevada no hi ha ningú que li puga discutir, debatre o guanyar una discussió contra ell. Que tot aço també me pareix injust ja que sempre manipule a la gent com vol i ell a soles podria acabar amb tots els països amb facilitat ja que dispose de un grtan territori i poder d'atack que ningú seria capaç d'imposar-se. El segon article d'opinió parla del mateix tema però també es especifiquen dates i més països com ara EEUU. I també parla sobre Putin que ha interferit en els vots i va manipular els vots per a que es queda-se ell com a President per mantindre el seu poder. També a part de parlar de Putin qui era el principal tema també es parla de un altre president que es supose que manipula els vots, Trump. Tornant al tema de Putin també ell va fer transaccions ilegals de materials com ara armes o petroli que es una de les grans coses per les cuals va pujar molt el preu de tot i es per culpa d'aquesta guerra ja que es una on els dos països són grans productors d'intdustries i que sense ells no podriem fer quasi cap cosa ja que Rusia vol recuperar part de Ucrania com ara Chernobill.

LINKS:

https://acortar.link/bszA2A

https://acortar.link/58ZK4N

[vudutv]

ALISON JACKSON: TRUTH IS DEAD.

19oct2023 - 26nov2023 - Espai: Dents de Serra - Roca Umbert Fàbrica de les Arts - Carrer d'Enric Prat de la Riba, 77, 08401 Granollers, Barcelona.

El treball d’Alison Jackson tracta sobre el voyeurisme, la nostra necessitat de creure i la simulació. Utilitza de manera intel·ligent actors o dobles de celebritats i personatges públics per produir falses fotos de paparazzi o fotografies d’estil documental convincentment realistes de les vides privades, íntimes, sovint salaces, imaginades de moltes de les icones o persones conegudes més famoses i infames del món: Donald Trump, la família reial britànica, Marilyn Monroe, Kim i Kanye West, Elton John, David i Victoria Beckham, són només alguns dels personatges que apareixen a les seves obres.

Photographer, filmmaker and sculptor, since the 1990s @AlisonJackson has explored the cult of celebrities, an extraordinary phenomenon manufactured by the media, the advertising industries and public personalities themselves. To raise questions about these phenomena, Jackson creates celebrity news stories that seem plausible and real but actually aren't. The works are astonishingly realistic montages that 'create' a future ‘What if’ that could have been – she creates images that exist in the remnants already of our imaginations. A true pioneer in the artistic study of what has been called post-truth, Jackson’s work constitutes a provocation against a world of appearances and gossip, a subversive and intelligent form of social commentary raising many questions.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

@alisonjacksonartist

[colecatalanculturalstudies]

Blog Post #2 Medieval Catalonia

Five streets that are dedicated to craftsmanship or trade are Carrer De Les Candeles, Carrer Dels Cotoners, Carrer Dels Mirallers, Carrer Dels Carders, and Carrer De Sant Antoni Dels Sombrerers. These streets were dedicated to specific work types such as candle makers, cotton workers, mirror makers, and more. Historically these streets were filled with shops divided by craft and craftsman that would be searching to sell their products. These streets all were very similar in building size and had narrow streets. The guilds were homes of the workers in this time which were organized by similar trade and expertise that ran the finances of trade.

The spaces were organized in a "Casa Taller" or house-workshop fashion where people would live and work in the same space. The lowest level had taller ceilings and wide windows and was used for the production of the craft (candles, mirrors, etc.) and the sale of the craft. The owner and family of the shop and space on the first floor would live in the space directly above the first floor and as the building went up the spaces would house lower members of the community. The wealthiest and most influential members of the guild would live above the shop and the spaces would progressively get smaller and more narrow for the members in the lower classes.

The craftsman work buildings in this area are much different to the more modern industrial production buildings of Barcelona. The buildings during the craftsman work time and the time of the guilds were built more traditionally with brick and more simple material whereas the more modern buildings are more unique and have different types of building materials. The spaces also differ and the construction methods are much different in both times. For example, the buildings during the guild time were built much more compact and less open compared to industrial buildings. The streets were also much more narrow and had cut edges in them so that chariots with horses would be able to navigate easier. The two periods of Barcelona were very different and the architectural elements demonstrate this very accurately.

There were four main places on the walk that are import to note in relation to the cultural meaning and symbolism that they represent. First off, Santa Maria del Mar is one of the most famous buildings in all of Barcelona. The church contains unique types of arches that are specific to Catalan gothic and gorgeous stained glass. It was built by the people of the guilds and the workers and this was represented through the architecture. The door of the church is quite large and on it there are images of the workers representing the hard work put into building the church. Located in the La Ribera neighborhood of Barcelona, El Mercat del Born was another very impressive landmark on the walk. In working condition the market was where craftsman would go and be able to distribute and sell their products. Today, it is known to be a museum and contain many important historical artifacts. For example, there were many remains that were found during renovation of the market showing Barcelona's past. El Fossa de les Moreres was one of the most unique locations visited and contains many different important historical elements that remind us of Catalan culture. The flame is always burning to represent when France defeated Catalonia in 1714 during the War of the Spanish Succession. After the defeat many were slaughtered and those that fought were buried underneath the bricks. It is said to hold 6,000 graves and is today a common site to visit and is a constant reminder of the oppression and difficulties Catalan people have endured. La Ciutadella Park is a very beautiful and historic park that was built by Philip V as a military base and fortress. The area was demolished and the park was built and now contains many different historical buildings and monuments that represent Catalan culture such as the Als Voluntaris Catalans.

After the War of the Spanish Succession the decrees of Nova Planta were set into place which were laws on Catalan people declared by Philip V. The set of laws had direct impact on Catalan language, institutions, political ability, and more. The Catalan people were extremely suppressed and were forced to learn Castilian as it became the official language at the time. Universities were taken down, courts and municipal groups were halted, and Castilian laws were imposted on the people. Universities were taken down, courts and governmental municipal groups were halted. Castilian laws were imposted in relation to tax and land and overall, the decrees of Nova Plants abolished many aspects of Catalan culture and forever changed the representation of Catalan in Barcelona. The Consolot de Mar is located in the center of the Gothic quarter of Barcelona. It was one of the most important institutional buildings at the time and dealt with regulatory and commercial issues. It was a court that played a vital role in maritime and commercial customs in Barcelona.

[objecteiespai]

Escuela de Bellas Artes aplicadas al arte suntuario (decorativo) e industrial.

En los años 50, la Escuela Massana era rebautizada oficialmente como “Conservatorio Municipal de Artes Suntuarias Massana”.

https://es.wikipedia.org/wiki/Artes_decorativas

Agustí Massana i Pujol 

La Massana: bancal d'artistes des de fa 85 anys

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20140328/escola-massana-bancal-artistes-85-anys-3225894

Un gest filantrop ...

Tot va començar amb un generós gest d’Agustí Massana, que va donar a l’Ajuntament 500.000 pessetes per a la creació d’una escola gratuïta on els fills dels obrers poguessin formar-se. L’any 1929, la jove Escola Massana obria les portes al carrer d’Avinyó i, posteriorment, l’any 1935, es traslladava a l’edifici actual, a l’antic Hospital de la Santa Creu. Des de llavors l’escola ha format professionals de les arts aplicades i els oficis artístics en àmbits tan diferents com la pintura, la joieria, la forja, la fotografia, la il·lustració, el gravat, el disseny d’indumentària o l’escenografia...

 http://lameva.barcelona.cat/ca/estima-la/les-10-barcelones/atractius/lescola-massana_92086009585.html 1. 

HISTÒRIA: ORIGEN I RECORREGUT 1929-2013 

“Llega, per últim, a la ciutat de Barcelona i, en representació d’aquesta al seu Il·lustríssim Ajuntament, cinc-centes mil pessetes en mil obligacions del Deute Municipal, per a la creació d’una Escola de Belles Arts aplicades a la Indumentària i Arts Sumptuàries, en la qual, a més d’admetre i donar ensenyament gratuït a un nombre d’alumnes que estiguin faltats de tot recurs, puguin estudiar i aprendre per mòdic estipendi, els joves obrers i demés persones dedicades a especialitats industrials, desitjoses d’adquirir una preparació i cultura artístiques.” Aquest paràgraf del testament del Sr. Agustí Massana (1855-1921) donà a l’Ajuntament de Barcelona la responsabilitat de la creació i manutenció de l’Escola Massana. I serà el FAD (Foment de les Arts Decoratives) l’encarregat, sota l’impuls entusiasta del seu president de aleshores Santiago Marco, de materialitzar aquesta institució formativa. I el 14 de gener del 1929 comença les seves classes a la pròpia seu del FAD sota la direcció d’un jove pintor i decorador sortit de l’Escola Superior dels Bells Oficis (1914-1924) i alumne predilecte de Francesc d’Asís Galí: Jaume Busquets (1903-1968). És ell qui deixa escrit (Memòria presentada a la Junta del Patronat Escola Massana el 6 de desembre de 1931): “Serà la nostra actuació respectar la personalitat del deixeble i donar-li la màxima llibertat, és a dir, considerar l’alumne com un vertader artista. (…) El taller ha d’ésser considerat en l’escola com un laboratori, per bé que el professor quedi despullat de tota responsabilitat artística ve obligat a col·laborar amb l’alumne mitjançant l’aportació del màxim de coneixements tècnics i ve obligat així mateix a fer remarcar els avantatges i inconvenients que presenta el projecte i ha d’ésser també disposat a admetre qualsevol projecte, per erroni que li sembli, ja que d’aquesta manera poden ésser aconseguits resultats insospitats.”... https://www.escolamassana.cat/projecte-educatiu-de-centre_9013.pdf 

La mona del señor Massana XAVIER THEROS https://elpais.com/diario/2008/03/19/catalunya/1205892462_850215.html 

 LA MONA DEL SR. MASSANA http://descobertesbcn.blogspot.com.es/2014/06/la-mona-del-sr-massana.html El senyor Massana, de l’Escola Massana. http://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?p=273847 

 MONES DE XOCOLATA 

https://www.barrigotic.cat/cat/espais/5/Mones-de-Xocolata#.WWCXaIjyiM8

 85 anys amb molt d'art BEATRIZ PÉREZ http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciutat-vella/anys-amb-molt-dart-3052737 La Massana marca Laura Olea y Marta Archilés https://inmediaresmagazine.wordpress.com/2014/03/16/la-massana-marca/ "Cinc dies a..." visita l'Escola Massana

 El centre va iniciar la seva tasca pedagògica l'any 1929, fruit del llegat del pastisser Agustí Massana

 http://www.rtve.es/alacarta/videos/cinc-dies-a/cinc-dies-massana/3839301/

 Localització: Escola Massana, Centre d’Art i Disseny 

 Aquest és el darrer curs que l’Escola Massana allotja el talent i la creativitat dels seus alumnes a l’històric recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu. 

El centre és tot un referent en art i disseny a escala internacional. Es va fundar el 1929 gràcies a la generositat del pastisser i filantrop Agustí Massana, que va deixar el seu llegat per crear aquesta escola dedicada a l’ensenyament dels oficis artístics, un centre municipal on es poguessin formar els fills dels obrers. http://beteve.cat/clip/localitzacio-escola-massana-centre-dart-i-disseny/ 

 Más salas para la biblioteca El edificio actual de la Escola Massana precisa de una profunda restauración http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/mas-salas-para-biblioteca-4289230 

 Trias reivindica la “gran transformació” que representa la primera pedra de la Massana i la nova plaça de la Gardunya http://bit.ly/2szZv2V

ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/intervencionsarqueo/darreres-troballes-arqueologiques-a-la-placa-de-la-gardunya/

Documents adjunts Web: VELASCO , A., “Plaça de la Gardunya”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012, pàg. 68-70 Links relacionats Carta Arqueològica de Barcelona. Fitxa Plaça de la Gardunya. Codi 278/05 Carta Arqueològica de Barcelona. Fitxa Plaça de la Gardunya. Codi 130/08

http://darreramirada.ajuntament.barcelona.cat/#mapa

https://comanegra.com/barcelona/38-barcelona-cau-orella.html

GENIUS LOCI

ISBN 0-8478-0287-6

gettextbooks.com/isbn/9780847802876/

En la ideologia clàssica romana, 1 genius loci (genii loci plural) era l'esperit protector d'un lloc. En ús contemporani, es refereixen generalment a l'atmosfera distintiva d'un espai, o a l ' "esperit de el lloc", més que necessàriament a un espíritu guardià.

Alexander Pope va fer de l' Genius Loci un principi important en el disseny de jardins i paisatges amb les següents línies de l'Epístola IV a Richard Boyle, comte de Burlington:  

Consultar a el geni de el lloc en tot; Això diuen les aigües o s'aixequen, o cauen; O ajuda al turó ambiciosa del cel a escalar,   O recollir en cercles els teatres de la vall; Trucades al país, les clares captures d'obertura,   S'uneix a boscos disposats, i varia ombres d'ombres,   Ara trenca, o dirigeix ara, les línies d'intenció; Pintures mentre que vostè planta, i, mentre que vostè treballa, dissenya.  

Sobre aquest principi els dissenys paisatgístics s'han d'adaptar a l'context en què es troben.  

En el context de la teoria arquitectònica moderna, genius loci té implicacions profundes per a la fabricació de el lloc, caient dins de la branca filosòfica de la "fenomenologia". Els diferents contextos donen diferents explicacions per a l'existència d' genius loci . No obstant això, en la majoria dels casos, l'entitat intel·ligent, màgica, simplement es desenvolupa a partir de l'anomenat "esperit de lloc" durant molt de temps. En altres contextos, genius loci està format per poderosos esdeveniments màgics, i en altres són els resultats de les línies llei, les piscines de mannà o un equivalent.casawabi.org/genius-loci

https://en.wikipedia.org/wiki/Genius_loci

Site-specific_art

Sitio-instalación concreta por Dan Flavin, 1960, Menil Colección -  light-art-wikipedia

ESPECÍFIC DEL LLOC

El terme específic de lloc fa referència a una obra d’art dissenyada específicament per a una ubicació concreta i que té una interrelació amb la ubicació

https://www.tate.org.uk/art/art-terms/s/site-specific

https://en.wikipedia.org/wiki/Site-specific_art

Javier Maderuelo. Conferencia sobre El campo expandido de la escultura - Medio siglo de Arte

[rosercabre]

Maig

Diumenge 31

El fill s’ha fotografiat, un primer pla amb la boca tapada, i l’ha fotografiada, mig esborrada per la son, encara. He dit: quines fotos tan boniques, les guardarem per al record. He callat: sovint se’m gira el cor quan recordo que sou dos. Més tard, ja fosos quan és fosc, estreno un llibre. Comença amb una cita de T.S Eliot: Who is the third who walks always beside you?

Dissabte 30

Per cert, parir de gener és un altre record: un lavabo compartit i un llençol moll. M’ho dic mentre lamento la nit, la son ofuscant el delit per la nena que em menja el pit. Em passa (una mica tot) quan dormo deu minuts seguits.

Divendres 29

M’estiro a la camilla i obro la boca i el forat que es queixa al queixal em torna a l’obertura que riu a l’abdomen. Sempre igual, escric més tard a l’amiga: és ser sota la llum quirúrgica i tornar a parir d’octubre.

Dijous 28

No m’he llevat per dir: he vist totes les hores amb el pit enfora perquè no m’he llevat i prou. Vull dir: com se’n diu de no dormir estirada? Com se’n diu, d’estimar-la d’una manera esgotada, pels ulls i els braços i els mugrons pansits i adolorits i premuts?

Dimecres 27

M’ha contestat: jo et bressolo i la promesa (la certesa) ha sonat melosa com el cotó que li tapa mitja cara. Qui’ns va parir, com ens hem de no veure.

Dimarts 26

He dit una queixa que no ho era i ell l’ha sentit. He callat i he fet. Obeïr, creure. La distopia. Un altre ell m’ha preguntat què passa amb la distopia i la llibertat. No he trobat cap verb i he balbucejat un sedant. Un sedant, vull. No maquillatge ni tampoc frescor mental. Un sedant i dormir dies seguits fins que en torni a saber. De què, de dir. Coses i no queixes.

Dilluns 25

Ha semblat el matí de reis amb mascareta. He dit: encara us enyoro. Una mica ens hem tocat.

Diumenge 24

Qui ho havia de dir que hi hauria onze diumenges així — com demà i com ahir.

Dissabte 23

Pregunto: i a mi qui em bressola?

Divendres 22

M’he tret una escola de l’esquena que és una manera de dir que necessitava dormir més lleugera i no suar possibilitats i probabilitats. Aquest moment també l’escric a la llista de coses-que-no-havien-de-ser-així. Ni aquí. Però no em fa mal i això em fa mal. Vull dir que no sé quan em vaig començar a resignar.

Dijous 21

Ha passat un mes, dic a l’amiga com si això hagués de canviar alguna cosa. L’únic canvi que sé és al carrer: la canalla juga amb globus d’aigua. Porten mascareta i els xiscles s’ofeguen i els riures s’amaguen. Fa calor i em sap greu tot.

Dimecres 20

Dic: hauria de triar una escola i no una mascareta.

Dimarts 19

Un dia com avui duia una pizza i un bambino a la panxa i deia: benvingut a la dècada prodigiosa, amore. Tres anys després duc engrunes de galetes esquinçades i un úter cansat a la panxa i dic: aquests dos prodigis podran amb nosaltres, xaval.

Tornarem a celebrar-te al Rione, un dia, tutti e quatro.

Dilluns 18

Jo ja ho sabia que la teta era una trampa i no em vaig escoltar quan m’ho deia i mira’m ara: farta dels mugrons tibats de matinada.

Diumenge 17

Escolta això que et diré: els diumenges encara em molesten i aquesta record d’una nosa normal em fa feliç. He dit feliç i quan feia que no ho deia i quan feia que no m’hi veia, eh.

Dissabte 16

Vaig deixar de comptar els dissabtes i ja no els reconeixo. Em diuen: cal dir-los i no dic que no. Surto a mirar la plaça, a les mans una cervesa sense alcohol i amb enyorança.

Divendres 15

M’he dit: cada dia és un continuu de no passar res més que créixer.

Dijous 14

Fins avui sabia i després ja no. El calendari de la cuina m’ensenya el dit del mig. Afluixo els ulls i dic: calla, que plou i ja n’hi ha prou. Sempre que ho fa el temps recula i jo no duc paraigua pel diluvi d’estones que no són ni ara ni avui.

Dimecres 13

He dit: fa dos mesos que no t’abraço i la filla ha somicat. Percep aquest meu no estar bé ni avui ni d’aquí a un mes. No corro perquè imagino setembre i no veig res. Vull dir: vaig començar a ser cega de futur el 2017 i encara em trobo forçant els ulls calendari enllà. Que no ho veus, que no t’hi veus ni t’hi veuràs.

Dimarts 12

La filla xerra amb els ulls i no m’agrada el que veu. Què veu: un pit destapat i una boca reclosa. No dorm i penso que és per l’excés d’estímuls del carrer, mitja vida confinada, avui, però potser és perquè les nanes que li canto ressonen ofegades.

Dilluns 11

He dit: quina pena, aquest caminar pel carrer gran engarjolat, que la cadena em tiba al coll si penso en anar a veure què hi ha més enllà de la Rambla. Què hi ha més enllà del maig.

Diumenge 10

Plou de matinada i la sento tota, bressolant d’esma dreta i descalça amb el fred just. Em faria plorar saber que un dia podia tornar al llit i quedar-m’hi un diluvi i mig però no ploro perquè no sé res. Tinc massa son i estic feta de llet.

Dissabte 9

He escrit a l’amiga: no sé recordar-me amb jersei de llana. Però el duia i hi dormia mig glaçada amb els mugrons despullats. La filla era petita com ja no la sé i el fill tenia febre i no respirava bé. Recordo engrunes i només fa quatre mesos. Què en quedarà, d’aquest crostó de dies, un dia?

Divendres 8

De vegades, molt tímides i força afòniques, em mig dic que la reclusió forçada ens ha anat per força bé. Vull dir, mira’ns: som una família sempre, tota l’estona des de fa tanta estona.

Dijous 7

Truca i em pregunta si vull inventar un univers. El farem entre uns quants, afegeix. Per quan ha de ser, pregunto i ell parla d’un octubre que ara és només un nus al cap però sentir-lo una mica em desembolica. Dic que sí i fujo a la tardor. Potser serà pitjor, em diu l’altre més tard, i tanco les orelles perquè té raó però és igual és igual és igual perquè tots aquests dies ja estaran. En vindran uns altres però no seran aquests: un altre futur, un altre univers.

Dimecres 6

Escric una pregunta: quanta ansietat hi cap en un plat d’espaguetis menjat sense gana però amb fam. Ella escriu que no ho sap, que fa temps que no menja pasta, mala mobilitat intestinal. Jo, als intestins hi tinc: una escola, una teta, una casa amb piscina, un estiu fora de la capital, una tardor reclosa, moltes nits despertes i tanta salsa de tomàquet industrial. Vull tornar a tenir gana de veritat.

Dimarts 5

Una cosa, pregunto: què és abans, la mare o la filla? Ser i/o fer i/o enyorar i/o renunciar i/o abraçar i/o allunyar i/o entendre i/o atendre? Eh?

Dilluns 4

Avui una mare ha plorat i una mare m’ha escoltat. Escolta: he cridat al fill amb el puny a la taula i la filla tenia les orelles obertes. Això de plorar als fills no passaria si, dic. No acabo la frase perquè no puc. O un o l’altra m’ha interromput. Més tard, la calma de la son, busco la Magnani. Perquè ella m’ha dit: t’hi assembles. Llegeixo el que Montanelli va dir-ne: Pero, Dios, ¡qué bella es esta mujer fea, despeinada, sin afeites, que se yergue ante mí y, a través de los cristales, contempla discurrir la vida de la ciudad! i l’envejo perquè jo, lletja, despentinada, sense arrecades, a través dels vidres bruts de ditades, no veig moure’s cap vida a la ciutat i voldria, oh si voldria.

Diumenge 3

Avui una mare ha plorat i una mare s’ha llevat amb el pit guixat de llet estancada. Li diuen perla i jo li dic parla, digues què et fa plorar i també dic mama, filla, mama’m, que la pena que no vessa fa mal.

Dissabte 2

Ens hem llevat i li he dit: fa un any que et sé però ja et sabia. Ella també ho sap perquè sap moltes coses sense saber-ho i com ella les diu, sense xerrar, i com jo les entenc, no ho sabré mai.

Divendres 1

Ella diu que té les ungles massa maldestres per dur sandàlies. Jo també: gruixudes i desdentegades. Però tan és: fa calor i tot em pesa. El cotó, els mugrons, les espatlles, la filla que no s’adorm al carrer. Al carrer: falta gent, sobra pol·len. No ho sé: si ha de ser així, que és millor d’ahir, sí, però desemparat i quiet una estona llarga, no sé si ho vull. Què vull: no tenir pressa per tornar a casa.

[juanobn]

Uno de los eventos que más me acuerdo en mi vida fue cuando tenía 9 años. Estaba en la puerta de mi casa con un amigo del colegio de la misma edad. Lo estaba recibiendo para jugar a algo... no sé, a algún juego de la compu o cambiar figuritas de Pokémon. Cuando lo saludé le quise dar un beso en el cachete, y no le di la mano. Me salió así. Saludar como saluda la gente y no con el apretón de mano. "¡Qué hacés! No soy una nena, no me toqués". Yo no entendí, o sí entendí y fue el principio de una opresión que empezó a tener más sentido. Porque nunca es el primer evento. Qué te gustan las Barbies, qué te juntás con nenas, qué hiciste teatro, qué te movés raro, qué "no me toques". Juzgando a un niño de 9 años.

Los años pasaron y yo generé una coraza. Un estilo de campo de fuerza que no me permitió confiar en la gente, porque si se acercan mucho puedo generar confianza y los puedo defraudar simplemente siendo, pensaba. Y llegó el secundario. Y no fue diferente sino que en los primeros dos años me rompieron el corazón y los sentimientos ya no eran iguales. Ya no sentía de una manera infantil con cierta ingenuidad. Ya era con cierto rencor, con cierto resentimiento.

Me cambié de colegio en en el tercer año del secundario. No soporté el acoso de mis compañeros cis-varones y entré a un nuevo mundillo de expresiones en las que cuidé cada paso que daba para no volver a sufrir. Ya no era una coraza solamente. Era una nueva personalidad... Una mucho más violenta, que buscaba encajar, y lo hizo. En ese momento me convertí en eso que no me gustaba y me hizo sufrir. Me convertí en ese chico que se junta con los chicos "populares" del colegio y que se encargan de establecer las reglas que subyacen los movimientos de los cursos.

En cuarto año ya tenía mi grupo de amigos. Mi mejor amigo era Santi, que le gustaba Boca Juniors y era un machito, pero compartíamos ideas políticas y nos reíamos de estupideces, y eso me bastaba en, ese momento, para sentirme bien. También estaba el otro Santi que era con el que salíamos a fiestas y conocíamos chicas. También estaba Agus, mi gran amiga y con quién tuve mis primeras confusiones amorosas.

Uno de los días más importantes de mi adolescencia fue cuando me empezó a gustar el tenis. Semifinales de los Juegos Olímpicos de Londres 2012. Jugaban Del Potro y Djokovic. Y ahí empezó un fanatismo que me hacía sentir parte de un grupo de amigos con gustos hetero-normativos. No sólo ya me gustaba algo (me reconocía como parte de algo) sino que ya podía compartir otras cosas que no fueran estupideces con mis amigos y que los impresionara. Me sabía el top 20 de varones y el top 10 de mujeres de todas las semanas. Me miraba todos los torneos: ATP 250, 500, 1000, Masters y Grand Slams. Compraba revistas y pelotitas. Me estaba convenciendo de que no era raro. Qué tenía sentimientos que no podía controlar, como que me parecieran lindos los chicos, pero que yo ya era un varón hecho y derecho: tenía amigos varones, me gustaba un deporte y le caía bien a la gente.

En mi casa la adolescencia fue diferente. Como me ocupé de generarme como varón hetero-normado, la relación con mis padres fue tensa. Todos mis conflictos internos de querer ser y sentir, y no poder, los expresaba en mi casa. Sobre todo contra mi papá, que representaba un varón que yo no aceptaba por su forma de ser. Ja.

El 19 de diciembre de 2014 fue mi cena de egresados del secundario. El día en que terminó el calvario que te obliga a pertenecer a un grupo de personas que no elegiste. Sentí mucha satisfacción, mucha liberación y entuciasmo. Pero se venía algo duro: el sobrevivir a un mundo universitario que no le importa qué hacés ni quién sos, dónde no te salva ninguna coraza ni resentimiento multiuso... Y me topé con algo. Bah, alguien. Y me di cuenta que había algo que no estaba pudiendo manejar. Y era algo que ya ni mi forma de ser, ni mis amigos varones, ni el tenis me salvaba. Me gustaba un chico. Tomás se llamaba. Estudiabamos juntos Diseño Industrial en la FAUDI. Y nunca pude hablar con él. Sólo lo agregué a Facebook y fue un momento muy feo en el que no sabía qué hacer. Cómo hacer para que se enterara que existía pero sin mover cosas en mi mundo. Entonces me resigné.

Cuando me resigné a no hablarle a alguien, me di cuenta que esos sentimientos hacia los varones y otras emociones y formas de ser estaban, y se estaban expresando. En mi cabeza, pero lo hacían.

Dejé la facultad. En ese momento me puse como excusa que no me gustaba la carrera, pero en realidad no estaba soportando las disyuntivas que me generaba el saber que me gustaban los varones y que eso iba a llevar a expresiones que me habían hecho sufrir mucho en el pasado. Entonces tuve una gran oportunidad de abrir mi cabeza y descubrirme. Viajé con mi abuela a visitar a mi tía María que vive en Marsella al sur de Francia y me quedé en su casa tres meses. Ya habíamos llegado y entonces empecé a recorrer solo. Éramos mis zapatillas, mi cámara, las calles angostas y con adoquines y yo. Conocí París, el sur de Francia, Madrid y Barcelona. Conocí otro estilo de vida y otra forma de ser y estar. Vi a chicos de la mano y bares gay. Fui al barrio gay de Madrid, Chueca, y me empecé a sentir más vivo. Como que eso existe, que eso está y que yo soy parte de eso. Como que ya no había vuelta atrás.

Los primeros días del otoño europeo de 2015 se dio uno de los días más importantes. Estaba en Barcelona en la casa de una amiga. Sobre carrer de Navas de Tolosa, cerca del Hospital Sant Pau. Eran las 9 de la noche. Yo comía un helado Magnum de chocolate blanco y Nati, mi amiga, fumaba un porro. Estaba muy necesitado de expresar todo eso que venía pensando y sintiendo. Entonces le conté a Nati que me gustaba un chico en Argentina. Qué me gustaban los chicos.

"Ahora necesitamos que lo grites. Quiero que grites que te gustan los tíos" fue su respuesta. Me abrazó fuertísimo. De esos abrazos donde sentís el cuerpo de la otra persona sin compromisos. Mis ojos miraban las puntas altas de la Sagrada Familia.

Volví a Argentina después de tres meses. Más grande, cambiado, con mente abierta, con vitalidad. Y puto.

Pasaron los años, logré salir del closet con mi familia, cancelé gente, empecé Comunicación Social. Hice amigues reales.

Este último sábado salimos a la maricoteca. En la previa había un chico trans que no conocía, pero que le veía cara conocida. Killian se llamaba. Y nos pusimos a hablar. Y me contó que vivía cerca de casa. Entonces le pregunté: ¿tenés un hermano? Respondió "Sí..." ¿Tu hermano se llama Juan Pablo? Pregunté. "Sí..." respondió. Entonces Killian es hermano de Juampi, mi amiguito del primario que no quería que lo salude con un beso en el cachete. Y me volvió la infancia a la cabeza en el instante.

"Pará, Juani. Mi hermano te manda un saludo".

-

A esta foto la saqué este año. Volví a Europa después de tres años con mi hermano. Conocimos mucho y aprendimos mucho. Comimos mucho también. Y esta captura es una de las más importantes. Hay una bandera arcoíris por fuera del barrio gay, Chueca. Es en Lavapiés. Porque nosotrés vamos a brillar en todos lados, por más que nos quieran enfrascar.

[joliekessler-blog]

Lets Go to the Born (Field Trip)

1. Make a list of five streets dedicated to craftsmanship or trades and describe them. What were “Els Gremis” (guilds)?

-Carrer de Corders

-Carrer dels Cottoners

-Carrer de le Semoleres

-Placa de la Llana

-Carrer de las Candeles

Els Gremis, or guilds, were groups or associations of craftsmen who all operated in a certain area or region.  In Barcelona, the guilds that we saw were all on streets named after what was produced there. For example, Carrer de Corders (rope), Carrer dels Cottoners (Cotton), Carrer de le Semoleres (Iron), Placa de la Llana (wool), Carrer de las Candeles (candles). 

2. “La casa-taller” (The house-workshop) was the typical craftsmanship family house. The same place to live and work. Describe how spaces were organized in a “Casa-taller”.

Spaces within La Casa-taller were very stragically organized. The houses are very narrow with a staircase running through it. The staircase was so tight that only small beds could be brought up them. The master of the house always lived on the first floor, which was the largest and had the highest cielings and biggest window. The top floors are where the servants lived, and were often very small. Only the bottom floor, the workshop, had a bathroom, so people often kept pots to use as toilets in their rooms.

3. Observing the buildings of this area of Barcelona, mention some of the main architectural aspects that distinguish the craftsmanwork buildings to the industrial production ones. For exemple, materials, spaces or structures of the buildings and streets.

- Craftsman work buildings were made out of stone, while industrial production buildings were made out of plaster. Additionally, if you look at craftsman work buildings, they appear very geometric and boxy, and have very small windows and doors. Each of the craftsmen buildings have an emblem on the front that demonstrates what type of building it is. Industrial production buildings have iron balconies which were later additions. Aditionally, these industrial buildings usually are more colorful than craftsmen work buildings.

4. Find the cultural relation of this five places cited bellow to catalan culture. Take on account the different historical periods in each case.

a)    Santa María del Mar

-Santa Maria del Mar is a great representation of Catalan Gothic and follows the traditional style of these types of buildings. It is a church built between 1329 and 1383. At the time of its creation, the guilds in the area were fully functional, which are another important element of Catalan culture.

b)    El Mercat del Born

-The construction of El Mercat del Born was the start of modernism in Catalan architecture. This market was used as the central market in town until 1971, and therefore was a central location for buying and trading. This building is the argest covered square in all of Europe.

c)     El Fossà de les Moreres

- El Fossa de les Moreres is next to Santa Maria del Mar, and is a memorial square. This square was build over a cemetary of bodies killed in the Siege of Barcelona after the War of the Spanish Succession. In this war, Catalonia lost their autonomy. This had a great affect on Catalan culture, because they no longer could operate as an individual state. This square is now a place of remeberance and memorial on the National Day of Catalonia each year.

d)    La ciutadella Park (The Fortress of Philip V by 1714)

-Citadel park contrains the city zoo, a lake, museums, and a fountain. It also contains Palau del Parlament de Catalunya. At the time of its construction, the citadel of Barcelona was the largest fortress in Europe. The citadel wasa protective boundary of the city of Barcelona. This represents Catalan culture because it was the defensive barrier of the city and everything within the barrier represents Catalunya. Today, it is a very important artifact from decades ago and serves as a sight to tourists today.

5. After September 11th1714 the decrees of Nova Planta were proclaimed in Catalonia by Philip V. Mention the main changes in catalan society doing a little research after the Field study.

The main changes in Catalan society after the decrees of Nova Planta were primarily the establishment of Spanish nationality that did not distinguish between Castilian and Aragonese. It also gave all Spaniards access to trade with the Americas, whereas before only Catalans could. Overall, this integrate Catalunya into Spain and unified the country.

6. What is el Consolat de Mar?

Consolat de Mar, or Consulate of the Sea, was a judicial body set up to administer maritime law. This institution is traced back to Barcelona under James I of Aragon. Consolat de Mar gave merchants a way to resolve conflicts without having to involve the royal courts. The Llibre del Consolat de Mar, which was published in 1494, is a collection of maritime ordinances published in the Catalan language.

[newsupdate12]

News update 78232

https://all-andorra.com/gellone-abbey-unesco-heritage/https://all-andorra.com/saint-michel-de-grandmont-priory/https://all-andorra.com/the-collegiate-church-of-saint-paul-and-its-bells/https://all-andorra.com/lake-salagou-known-for-its-red-soil/https://all-andorra.com/international-toy-museum-of-france/https://all-andorra.com/the-largest-museum-park-in-europe-devoted-to-dinosaurs/https://all-andorra.com/valmagne-abbey-with-its-wineries/https://all-andorra.com/abbey-saint-felix-de-montceau/https://all-andorra.com/cucugnan-village-with-its-mill/https://all-andorra.com/balenciaga-museum/https://all-andorra.com/saint-paul-de-vence-medieval-village-and-its-art-galleries/https://all-andorra.com/the-pont-du-diable-unesco-heritage/https://all-andorra.com/saint-guilhem-le-desert-is-in-the-list-of-the-most-beautiful-villages-of-france/https://all-andorra.com/the-abbey-of-st-mary-of-lagrasse-founded-in-779/https://all-andorra.com/lagrasse-village/https://all-andorra.com/the-national-museum-of-science-and-industry-of-catalonia/https://all-andorra.com/symbols-of-the-cold-war-abandoned-radio-liberty-station-pals-catalonia/https://all-andorra.com/tour-and-chapel-des-minimes-in-montmerle-sur-saone-france/https://all-andorra.com/alat-museum-helicopters/https://all-andorra.com/sorde-an-abbey-in-france-that-is-a-unesco-world-heritage-site/https://all-andorra.com/cars-museum-in-vendee-and-its-collection/https://all-andorra.com/esperaza-dinosaur-museum-the-first-dinosaur-museum-in-france/https://all-andorra.com/montolieu/https://all-andorra.com/villeneuve-abbey/https://all-andorra.com/citroen-museum-citromuseum/https://all-andorra.com/the-medieval-site-of-donzy/https://all-andorra.com/vermillion-and-amethyst-coast/https://all-andorra.com/saint-victoret-aviation-museum/https://all-andorra.com/villa-rothschild-gardens/https://all-andorra.com/french-riviera/https://all-andorra.com/arthous-abbey/https://all-andorra.com/monaco-top-cars-collection/https://all-andorra.com/automobile-museum-of-provence/https://all-andorra.com/pic-du-midi/https://all-andorra.com/st-papoul-abbey/https://all-andorra.com/niaux-cave-in-ariege-a-masterpiece-of-paleolithic-art/https://all-andorra.com/saint-martin-du-canigou-abbey-has-the-status-of-a-historical-monument/https://all-andorra.com/canigou-peak-is-the-national-symbol-of-catalonia/https://all-andorra.com/grandes-canalettes-cave-a-trip-to-another-world/https://all-andorra.com/eus-the-commune-of-the-eastern-pyrenees-included-in-the-list-of-the-most-beautiful-french-villages/https://all-andorra.com/the-moulin-paper-mill-in-brousse/https://all-andorra.com/the-museum-of-machine-dolls-le-musee-des-automates-a-laboratory-of-magic/https://all-andorra.com/castillon-lake/https://all-andorra.com/benedictine-abbey-of-saint-hilaire/https://all-andorra.com/church-of-sant-andreu-del-castell-de-tona/https://all-andorra.com/calmont-or-bald-mountain/https://all-andorra.com/the-monastery-of-santa-maria-de-bellpuig-de-les-avellanes-ruled-by-the-order-of-saint-augustine/https://all-andorra.com/the-notre-dame-dalet-benedictine-abbey-ruins/https://all-andorra.com/the-yellow-train/https://all-andorra.com/the-abbey-of-fontfroide/https://all-andorra.com/sant-sadurni-darenys-demporda/https://all-andorra.com/accordion-museum-alt-urzhel-catalonia-private-collection/https://all-andorra.com/vizcaya-bridge-a-world-heritage-site-by-unesco/https://all-andorra.com/royal-abbey-of-santa-maria-de-poblet/https://all-andorra.com/rural-house-with-bas-reliefs-at-llers-carrer-de-muralla-catalonia/https://all-andorra.com/the-sanctuary-de-la-mare-de-deu-de-lord/https://all-andorra.com/costa-daurada-resorts/https://all-andorra.com/languedoc-and-occitania-their-history-and-major-tourist-attractions/https://all-andorra.com/salt-mountain-salins-de-cardona-one-of-the-major-natural-monuments-of-the-pyrenees/https://all-andorra.com/isturitz-and-oxocelhaya-caves/https://all-andorra.com/costa-brava-resorts/https://all-andorra.com/prehistoric-park-in-tarascon-sur-ariege-pyrenees-france/https://all-andorra.com/museums-of-the-pyrenees-bishops-palace-in-saint-lizier/https://all-andorra.com/the-magic-of-the-lombrives-the-stunning-lombrives-caves-are-the-widest-in-europe/https://all-andorra.com/monastery-of-montserrat/https://all-andorra.com/les-ferreres-aqueduct-pont-del-diable-devils-bridge-tarragona/https://all-andorra.com/roman-arches-arch-de-bera-20-km-north-of-tarragona-approximate-age-1-2-century-ad/https://all-andorra.com/roman-forum-circus-and-pretori-tower-tarragona-unesco-sites/https://all-andorra.com/roman-colosseum-tarragona/https://all-andorra.com/hiking-trip-to-tristaina-lakes-estany-primer-estany-mig-estany-mes-amunt/https://all-andorra.com/hiking-tours-around-andorra-cerdanya-eastern-pyrenees-meranges-malniu-lake/https://all-andorra.com/valbonne-abbey/https://all-andorra.com/the-best-luxury-hotels-of-france/https://all-andorra.com/the-monumental-complex-of-olerdola/https://all-andorra.com/salvador-dali-triangular-in-catalonia/https://all-andorra.com/notre-dame-de-marceille-basilica/https://all-andorra.com/sant-antoni-del-tossal-spain-catalonia/https://all-andorra.com/villelongue-abbey/https://all-andorra.com/atlantic-resorts-of-spain/https://all-andorra.com/atlantic-resorts-of-france/

[jgorzko]

MlFive Streets dedicated to craftsmanship:

1. Cordez - Area for butchers to ogive intestine strings to instrument makers

2. Semolaras - Catalan cus cus - The prices were always set to make competition fair

3. Blacksmiths

4. Placa de la Llana - Exchange street/market for wool

5. Carrer Dels Cotoners - Guild of cotton makers

La casa-taller - The bottom of a Casa-taller was the workshop. It was typically small, the size of a room in the building. There would be an extremely small/thin staircase going to rooms directly above the workshop. The room directly above the workshop was where the owner of the building lived, as there were fewer stairs. The servants lived on the top floor.

Main architectural aspects - Initially, the building of craftmanwork buildings were all made of stone. As industrial production began, the stones were covered with a paste to make it “look better.” This was a problem, however, as stone tends to breath to control the temperature within the buildings. Craftsmanwork buildings were also typically on the same street and organized very closely to each other. They also tended to face an empty square if trade occurred outside. They were also close to other similar professions. For example, the butchers were close to instrument makers as intestines were made into strings for instruments.

Santa Maria del Mar is a church built between 1329 and 1383 during a period when Catalunya’s maritime and commercial activity was at its peak. Merchants and sailors would often pray here, and the design of the church mimics that of Catalan culture. It is a very simple way of life. Work, pray, eat, repeat.

El Mercat del Born is a small, restored farmers market. It consistently has fresh food, symbolizing how much the Catalan people care about health. In today’s age, it is easy to eat a lot, but it is hard to eat well.

El Fossà de les Moreres is a memorial square to the defenders of the Siege of Barcelona during the War of the Spanish Succession in 1714. This tribute marks how the Catalan people are consistently reminded of their somewhat strained relationship with the rest of Spain.

La Ciutadella Park is one of the oldest green parks in Catalunya. For decades, it was the only park in Barcelona. The presence of such a large park marks the importance the Catalan people place in nature and living in harmony with all around them.

Decrees of Nova Planta - Catalan society became more isolated after the 1714 decrees of Nova Planta instituted by Bourbon King Philip V. The King appointed all his main servants from Madrid and declared Castilian as the sole language of the country. This most definitely caused a distance to brew between Catalunya and the rest of Spain.

El Consolat de Mar - El Consolat de Mar was a governing institution during the Crown of Aragon that administered commercial and maritime law.

[objecteiespai]

“Per a nosaltres, visitar una ferreteria local en una cultura estrangera és tan intrigant com anar a un museu”, van dir Chen i Yang. “Gaudim d'estar exposat a allò desconegut, allibera la nostra imaginació sobre com utilitzar-la.”…

…El duet va viatjar arreu del món col·leccionant diferents peces i estudiant maneres de “fer realitat els seus potencials sense complir” per esbrinar com fer-ne un ús indegut pot “facilitar la vida de la gent”…

https://liangjungchen.com/The-Misused-Story

https://www.instagram.com/liangjung_chen/

https://www.instagram.com/the_misused/

https://the-misused.com/

https://www.thisiseindhoven.com/en/start/maker-districts/strijp-t-r

https://pietheineek.nl/event/ddw-2019-designer-exhibitions-bij-piet-hein-eek

https://www.core77.com/projects/80564/The-Misused-A-Collection-of-Home-Objects-Inspired-by-Improvisation

http://mocosubmit.com/the-misused-by-liang-jung-chen-and-shuei-yuan-yang/

https://mocoloco.com/page/2/

https://international.thenewslens.com/article/110004

THE MISUSED és un projecte de recerca que estudia els fabricants locals de metalls de tot el món i com fer-ne un mal ús pot facilitar la vida de la gent. Amb un enfocament tant antropològic com industrial, el projecte convida el públic a la pluja d’idees i a fer servir els treballs metàl·lics de la vida quotidiana.

“Els trets metàl·lics són encantadors. Són un disseny col·lectiu anònim que les persones de tot el món perfeccionen una i altra generació. Està relacionat amb la cultura local perquè el tipus d'objectes que utilitzen les persones reflecteixen la seva vida. “ Inspirat originàriament en com els majors de les zones rurals de Taiwan improvisen creativament les necessitats quotidianes amb els ferros metàl·lics existents, el projecte de recerca de Liang-Jung i Shuei-Yuan va començar el 2018. pels sectors més joves, habitants de la societat moderna i els objectes funcionals i mundans afavorits per la gent gran. El que va unir aquestes diferents generacions, es va adonar del duo, va ser el maquinari metàl·lic (les femelles, els forrells i molts més) que van mantenir tots aquests productes junts. El 2018, el projecte es va presentar per primera vegada a Taiwan amb una col·lecció de 12 objectes realitzats amb ferros de metall taiwanesos. Pel que fa a la segona edició del projecte, aquest any en DDW,

https://www.ddw.nl/en/programme/1711/the-misused

https://www.dezeen.com/2019/11/11/the-misused-liang-jung-chen-shuei-yuan-yang-design/

Proveïdores / Ferreteríes

http://www.arcon.es/

https://www.ferreteriabolibar.com/

Proveïdors:

Resines

Jordi Sagristà

Resina Acrílica Ecològica

Resineco

Alginat motlles:  

Químics Dalmau  Villarroel 180 bcn  

Porcellana:  

Angela Colls

Anper

Botigues de paper/ cartró: Fusta  

Paperam

Industrial Bolsera

Rayma

PepaPaper

Conesa

Fusta

Pérez  Ares (a prop de l’escola, no sempre és obert)

fargas (bcn) estadella (bcn) gilabert (bcn)

Fustes Garriga (bcn, fustes naturals)/  

Gabarró (vallès)

Metall

Castells Vilaseca Bcn (costat plaça Espanya)

Matute  (no fèrrics) Bcn (Comte d’Urgell, 63-65-69)

BCN Metall Carrer del Carme, 106 C (molt a prop de l’Escola)

Hiperaluminio (perfils d'alumini Bcn Carrer Corsega)

Metacrilats  

plasticexpress

complasbcn

Proveïdors material elèctric

https://www.ondaradio.es/Catalogo-Detalle/369/zzz-varios-articulos-sin-clasificar/43716/panel-solar-03-a-15-v

https://monsoybenet.com/592-monta-tu-lampara?page=1

https://monsoybenet.com/135-portalamparas

Cablematic

https://cablematic.com/ca/productes/categoria/bombeta-de-led/

Rs online

https://es.rs-online.com/web/c/iluminacion/

Dx. com

https://www.dx.com/es/c/lights-lighting-14

Subministraments Elèctrics Dalmau

http://sedalmau.com/vendaMat.html

Material Elèctric Brescó y Blasi

http://www.brescoyblasi.com/ca/productes-bresco-y-blasi/material-electric-bresco-y-blasi.html

http://www.brescoyblasi.com/ca/productes-bresco-y-blasi/il-luminacio-bresco-y-blasi.html

[jesslisser]

Excursion 2

1. Make a list of five streets dedicated to craftsmanship or trades and describe them. What are the "Els Gremis" (guilds)?

Five streets that were dedicated to craftsmanship or trade were; 

Carrer Corders - dedicated to the robe making guild, with wool

Placa del Llana - considered the square of wool, the exchange of wool would take place in this square. 

Carrer de Candelas – the candle making guild

Carrer de Cottoners – the cotton guild 

Carrer de les Soleres – the guild of couscous makers (semolinas is a moroccan couscous)

These streets were all very narrow and lacked much sunlight.  The “els gremis” were similar to business organizations or unions. Each guild was unique and specialized in different craftsmanship. Each guild had different skill sets that they used to earn their living. Many of the guilds were in the El Born area and remnants can be seen today. 

2. "La casa-taller" (The house-workshop) was the typical craftsmanship family house in medieval Catalonia. The same place to live and work. Describe how spaces were organized in a "Casa-taller"

“La casa-taller”, the house-workshop, was the typical craftsmanship family home in medieval Catalonia. The first floor was dedicated to the workshop and had a large window so people could look in and see what was being created. Next to the window was the entrance to the family home. The buildings were made of stone to keep the homes cool in the summer and warm in the winter. Balconies were used to demonstrate wealth, and tiles meant the individuals were even wealthier. The owner of buildings lived on the first floor above the workshop and then the individuals decreased in importance and wealth as you moved up the building. All the workers in the guild would sleep here as well as eat and socialize. Servants would sleep on the top floor. All staircases would have small windows to let in light. These were built so that all individuals learning the same skill were together and could be taught by their master.

3. Observing the buildings of this area of Barcelona, mention some of the main architectural aspects that distinguish the craftsman work buildings to the industrial production ones. For example, materials, spaces or structures of the buildings and Streets.

There are many architectural aspects that distinguish the craftsman work buildings from the industrial production ones. The craftsman work buildings were made of stone, had a large window on the bottom floor, small windows lining the staircase, and had displays of wealth through balconies and tiles. There was only one bathroom on the main floor, so many times people would throw their pee out the window. Additionally, the streets were made of cobblestone so it was easier for the horses to walk, and many women had to walk close to the buildings for protection. The industrial production buildings were typically made of plastic and concrete and the balconies were not made for beauty. The windows were much smaller and could only open half way. Lastly, the structures were different when comparing casa-teller style to mass apartment production in industrial production buildings. 

4. Find the cultural relation and symbolism of these five places cited below to Catalan culture. Take on account the different historical periods in each case.

a. Santa María del Mar

Santa Maria del Mar is the church that was built by the craftsmen in the guilds. The church got the name “mar” because it is located close to the port.  Religion was very important to the guilds and in their free time, the craftsmen would help build this church. On the door of the church, two men are carrying stones to represent that the guilds have their own money and did the work to build the church. Additionally, the church did not reflect wealth, it was designed for the working class and families of the working class were buried here. 

b. El Mercat del Born

El Mercat del Born is one of the most important public markets in this neighborhood. The location of the market has served many purposes. The place began of Roman origins, then became a convent, then held its current purpose of  a public market. There are still some Roman remains that exist, such as the acropolis as well as temples. After the Roman origins were demolished, this place was for the covenants, built in 1219. When the covent was closed, this place became a public market.  It is a rectangular form, contained by two large domed intersecting buildings. The construction of this market marks the beginning of the modernism period in Catalan culture. The building is made of iron and was built in 1874. 

c. El Fossà de les Moreres

El Fossá de les Moreres is a symbolic location next to Santa Maria del Mar that represents Barcelona’s last stand against Philip the Fifth after the Spanish war of Succession. This square was built over a cemetery, in memory of the Catalans who were killed during the Siege of Barcelona. After the war, Barcelona lost their right to self govern and had to suppress their culture and language. This place serves as a memorial for those who were defending Spain and as a reminder of the Siege. 

d. La Citadella Park (The Fortress of Philip V by 1714)

The Citadella Park was built on the fortress that Phillip V created to protect his arm during the war. The fortress consisted of five corners to help increase defense and protect against any resistance movements. Today, it has become a tourist attraction to remember the time and celebrate the culture.  

5. After September 11th 1714 the decrees of Nova Planta were proclaimed in Catalonia by Philip V. Mention the main changes in Catalan society doing a little research after the Field study.

After September 11th, 1714 the decrees of Nova Planta were proclaimed in Catalonia by Phillip V. and many changes in Catalan society took place. The main notable change was banning traditional Catalan values and mandating that regions had to follow Castilian Law. The decrees of Nova Plan took away many of Catalans previous rights as their traditional values were banned. Individuals had to follow the laws of Castiles. A new tax system was imposed as well as a new system of mayors and councilors. Lastly, many buildings were demolished and the Citadel military took over. 

6. What is el Consolat de Mar?

The Consolat de Mar was established in 1258 and was  a judicial body in the Crown of Aragon that administered maritime and commercial law. The original Llotja was a seaside exchange mart built by Peter Llobet. At this time, merchants were vital to the economy as trade was the foundation of economic growth. The consolat allowed the merchants to settle their own disputes without interference from the royal courts, according to maritime law. The institution was backed by Jaume I during the Catalan and Aragon Empire.