#CASTELL

[wgm-beautiful-world]

Raglan Castle - WALES

[vintagepromotions]

Poster for "Castell" A.W. Faber stationery featuring two men using green Castell pencils as javelins while a crowd observes them in the background (c. 1900).

[livesunique]

State Bedroom,

Castell Powys, Welshpool, Powys, Wales.

(c) J.A. Phillips

[theemeraldforestafterdark]

All That Remains

March 2024

[negreabsolut]

El castell de Finstergrün (Burg Finstergrün, en alemany) és una fortalesa medieval de l'estat de Salzburg, Àustria. Fou erigit vora l'any 1296 per Rudolf von Fohnsdorf, amb l'intenció que vigilés la frontera entre l'arquebisbat de Salzburg i el ducat d'Estíria.

Després d'esser destruït per un incendi el 1841, el comte Sándor Szapáry el comprà, l'any 1899, i el remodelà en estil neo-romànic.

[postcard-from-the-past]

Faber-Castell pencil manufactory in Stein bei Nürnberg, Bavaria, Germany

German vintage postcard, mailed in 1935 to München

[castellsipalaus]

Castelsardo

L’actual població de Castelsardo és identificada amb la Tibula d’època romana, però el fet és més un mite que una certesa. Amb tota seguretat, el seu castell va esdevenir una fortalesa inexpugnable al llarg de l’Edat Mitjana gràcies a les seves muralles i les seves disset torres.

Inicialment, el castell de Castelsardo va rebre el nom de Castelgenovese en ser erigit pels Doria genovesos, probablement cap a l'any 1102, tot I que d’altres fonts situen la seva construcció un segle més tard. El casc antic de la població va anar creixent al seu voltant. I de la mateixa època és un dels edificis més destacats, el Palau de la Loggia, seu de l'ajuntament des del 1111.

Una possible vinculació amb Catalunya rau en la creació del bisbat d’Ampurias, que recrea el nom del comtat d’Empúries i el del bisbat establert allà entre els segle VI i VII. És per aquest motiu que un dels noms que va rebre a l’Edat Mitjana va ser el de Castell d’Empúries.

La diòcesi sarda va ser creada al segle XI i va mantenir la seva independència eclesiàstica fins el 1506, quan va unir-se a la de Civita per crear un nou bisbat, rebatejat com a Ampurias i Tempio el 1839 i Tempio-Ampurias el 1986.

A principis del s. XVI, sota la dominació de la Corona d’Aragó, Castelsardo va anomenar-se Castell Aragonès i el 1586 es va construir la catedral de Sant Antoni Abat, ara concatedral de la diòcesi. En aquesta època es van reforçar els seus bastions per fer front a les escomeses de l’Imperi Turc.

Sardenya va néixer com a regne vinculat a la Corona d’Aragó, el 1297. Amb la mort de Ferran el Catòlic, el 1516, va passar a mans de la Monarquia Hispànica, primer sota la dinastia dels Habsburg i després amb la borbònica, fins que el 1714 va incorporar-se formalment a l’Imperi Austríac.

El 1720, l’emperador austríac va bescanviar Sicília, més propera als seus territoris continentals, per Sardenya, on s’establí la dinastia dels Savoia. Va ser cap al 1767 quan el poble va prendre el seu nom actual per voluntat del rei Carlo Emanuele III.

[castellinc]

Commission for patreon.

[wgm-beautiful-world]

Olavinlinna Castle (Sankt Olof Castell) in Savonlinna, FINLAND

[negreabsolut]

Camelot 5, per TheSmilingOgre. [font]

[postcard-from-the-past]

Faber-Castell Castle in Stein bei Nürnberg, Bavaria, Germany

German vintage postcard, mailed in 1914

[castellsipalaus]

Château Gaillard

Si hi ha un prototip de castell normand, es pot parlar del Château Gaillard, tot i que avui és en ruïnes. Es troba a la vora del riu Sena, entre París i Rouen. La seva construcció va començar l'any 1196 sota el regnat del rei d’Anglaterra Ricard Cor de Lleó, que també tenia entre altres possessions a França el ducat de Normandia.

La construcció d’un castell a l’època medieval era cara, però la majoria de les obres del Château Gaillard es van fer en un període de temps inusualment curt. Només van trigar dos anys i, al mateix temps, es va construir el poble de Petit Andely.

El castell té un disseny complex i avançat, i utilitza els primers principis de fortificació concèntrica; també va ser un dels primers castells europeus que va utilitzar l’estructura dels castells fortificats que els croats van bastir a Síria. El castell consta de tres recintes separats per fossats secs, amb una torre al recinte interior, que el feia pràcticament inexpugnable.

Château Gaillard va ser capturat el 1204 pel rei de França Felip II després d'un llarg setge. A mitjans del segle XIV, el castell va ser la residència a l’exili del rei David II d'Escòcia. El castell va canviar de mans diverses vegades durant la Guerra dels Cent Anys, però el 1449 la monarquia francesa el va capturar definitivament arrabassant-lo definitivament al rei anglès.

Enric IV de França va ordenar l'enderrocament del Château Gaillard el 1599. Tot i que en aquell moment ja estava en ruïnes, es va considerar que era una amenaça per a la seguretat de la població local en una ubicació relativament propera a les possessions dels Habsburg espanyols a Flandes. El seu desballestament va ser suspés a principis del segle XVII, però reempresa per ordres del cardenal Richelieu pocs anys després.

[wgm-beautiful-world]

Raglan Castle (Castell Rhaglan) - WALES

[negreabsolut]

Castell costaner de fantasia fosca, per AbbadonArt. [font]

[ernestdescalsartwok]

SANT MARTI DE TOUS-PINTURA-ART-CARRER-CARRETERA-CARRER INDUSTRIES-PAISATGES-ANOIA-ANOIA-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals Por Flickr: SANT MARTI DE TOUS-PINTURA-ART-CARRER-CARRETERA-CARRER INDUSTRIES-PAISATGES-ANOIA-ANOIA-PINTOR-ERNEST DESCALS- Escena de la entrada al pueblo de SANT MARTI DE TOUS, en la Comarca del Anoia, provincia de Barcelona, con la luz de la tarde he querido pintar este luminoso paisaje urbano con profundidad, mucho movimiento de personas que se dirigen hacia el centro histórico por el Carrer Carretera con entrada de la luz de sol en la esquina de el Carrer de Les Industries, algunos árboles y las características casas con el Castell y el campanario bajo un cielo de suaves tonos azules. Pintura paisajista y atmosférica del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50x 70 centímetros. Pintar los pueblos de Catalunya con el objetivo de documentar a través del Arte de la Plástica.

[castellsipalaus]

Castell de Santa Pau

El castell de Santa Pau es remonta en els seus orígens documentats al segle IX, quan aquest topònim pareix esmentat per primera vegada. No obstant, l’actual castell, de planta quadrada i assentat sobre el promontori rocós on és situada la població homònima, va començar a ser bastit cap al segle XII.

En aquell moment, els senyors de Finestres, pertanyents al llinatge familiar dels Porqueres, van concedir en feu el castell de Santa Pau a la família del mateix nom. Al llarg de més de 60 anys, a cavall entre els segles XII i XIII es succeïren quatre castlans d’aquest llinatge, moment en que apareixen els senyors de Santa Pau, encara que el títol es presuposa que ja existia anteriorment.

Els Porqueres, en vendre’s a mitjan del segle XII el seu castell familiar a l’abat de Banyoles, van adoptar el cognom de Santa Pau i s’instal·laren a la Garrotxa, exercint-hi d’amfitrions del rei Pere el Gran en la seva campanya contra els francesos, que va acabar amb la batalla del coll de Panissars.

Diversos barons de Santa Pau van estar al costat dels reis de la Corona d’Aragó, com Ponç III, que participà a la campanya siciliana el 1297, o Huguet II, que reté homenatge el 1312 a Jaume II pels seus castells, inclosos els de Finestres i Santa Pau.

Més tard, al segle XV, la propietat de la baronia figura en mans de la família Oms. Probablement el primer baró de Santa Pau d’aquest llinatge va ser Berenguer V, que també ostentava la baronia de Montesquiu i era castlà de Cotlliure, entre d’altres títols.

A partir d’aquí, el llinatge d’Oms adopta l’afegit “de Santa Pau”. El primer en fer-ho va ser el fill d’en Berenguer, Guillem I d’Oms de Santa Pau, que morí el 1517. Posteriorment, en unir-se als Sentmenat, la baronia de Santa Pau restà en mans dels marquesos de Castelldosrius.

Actualment, el títol nobiliari és ostentat per una descendent de la família Sentmenat, la dissenyadora de moda Agatha Ruiz de la Prada i Sentmenat, que n’ocupa la vint-i-novena posició en la llista dels titulars de la baronia garrotxina. No obstant, el castell ja no pertany a la família, que el tenia en desús.