#stefania rotolo

[honeymoons33]

Stefania Rotolo - Cocktail d'amore

[m-a-86]

Stefania Rotolo (1951-1981)

Ballerina, showgirl, cantante, attrice, conduttrice televisiva e fantasista, scomparsa prematuramente all'età di 29 anni.

Stefania Rotolo è stata uno dei personaggi televisivi più amati tra la fine degli anni '70 e l'inizio degli anni '80.

Showgirl eclettica e conduttrice di programmi cult come "Piccolo Slam" e "Non stop".

Nella trasmissione "Tilt", andata in onda il 7 Aprile del 1980, esprime al meglio le sue capacità cantando e ballando con le coreografie ideate da Enzo Paolo Turchi.

Le originali scenografie realizzate con animazioni grafiche in chroma key dal sapore futuristico e visionario rendono questo show davvero unico.

[psychodollyuniverse]

CIAO STEFANIA! 

40 anni senza Stefania Rotolo, la "ragazza uragano"

Aveva un soprannome, "Ragazza Uragano", e non le stava male. Si, perché Stefania Rotolo, scomparsa 40 anni fa il 31 luglio del 1981 a trent'anni, era veramente una ragazza carica di energia. Energia vitale, però, non distruttiva, anzi, comunicava gioia e allegria, voglia di vivere e spensieratezza. Era nata a Roma nel 1951, figlia di Martha Matoussek, una delle leggendarie Bluebelles di Erminio Macario, e aveva iniziato la sua carriera ballando con i ‘collettoni e le collettine’, il giovanissimo corpo di ballo che accompagnava Rita Pavone nel 1964 e che animò le notti del Piper negli anni successivi, assieme a Loredana Bertè e Renato Zero che diventarono suoi amici.

Ci volle qualche anno perché la stella di Stefania Rotolo cominciasse a brillare: avvenne quando Franco Estil, primo ballerino con Raffaella Carrà e noto coreografo televisivo, la scoprì e decise di portarla con la sua compagnia in tour, portandola in America Latina, in particolare in Brasile, dove rimase per qualche anno. Al ritorno in Italia Stefania Rotolo approda nel mondo dello spettacolo italiano, con una particina in un fim di Riccardo Garrone, poi partecipando come ballerina al Cantagiro, nel 1975, e poi a teatro, in uno degli spettacoli di maggior successo di Garinei e Giovannini, Felicibumtà con Gino Bramieri. Ma fu la disco music a segnare il suo vero successo, quando nel 1977 viene scelta per condurre, al fianco di Sammy Barbot, Piccolo slam, un programma del primo canale Rai dedicato al pubblico più giovane, dove la Rotolo veste i panni di conduttrice, dj, e showgirl. La trasmissione ha un grande successo e viene riproposta nel 1978, anno in cui la showgirl pubblica il suo primo album, Uragano Slam, con molte cover di successi disco, a cui segue un fortunato tour nelle discoteche. Ma è prima con Non Stop, con la regia di Enzo Trapani, nel 1978, e poi soprattutto con Tilt del 1979 che la showgirl diventa uno dei volti più amati della TV italiana della fine del decennio, soprattutto per merito della sigla di Tilt, Cocktail d’amore, che diventerà il suo più grande successo.

Nell’80 approda a Canale 5, al fianco di Mike Bongiorno, ma poco dopo è costretta a ritirarsi dalle scene a causa di un tumore, che la porterà alla morte esattamente 40 anni fa. La stagione della disco music porta il suo marchio, il taglio di capelli, biondi e corti, lo stile giovanile, vivace ma mai eccessivo, la simpatia e la comunicativa, avevano consentito a Stefania Rotolo di diventare un personaggio televisivo di grande successo in pochissimi anni, anche perché, come si addice a una showgirl, sapeva cantare, ballare, recitare, condurre, e soprattutto era riuscita a conquistare il cuore del pubblico di tutte le età, bambini, adolescenti e adulti, con una verve e una carica da “uragano” davvero uniche.

da https://www.repubblica.it/

[renatozero]

Il 31 Luglio 1981 ci lasciava la Grande Donna e Artista Stefania Rotolo, lei e Renato erano molto amici, oggi dopo 40 anni, noi tutti Sorcini e Zerofolli la vogliamo ricordare, non abbiamo mai dimenticato il suo splendido sorriso. Ciao Stefania (presso Rome, Italy) https://www.instagram.com/p/CR-3g6ujOhb/?utm_medium=tumblr

[perfettamentechic]

31 luglio … ricordiamo …

31 luglio … ricordiamo … #semprevivineiricordi #nomidaricordare #personaggiimportanti #perfettamentechic #felicementechic #lynda

2017: Jeanne Moreau, è stata un’attrice, cantante e regista francese. Interprete tanto incisiva quanto versatile di più di centotrenta film, lavorò coi maggiori registi del XX secolo diventando fin dagli esordi una delle più celebri attrici francesi. Il primo matrimonio con il regista Jean-Louis Richard si celebrò nel 1949. Si trattò di un’unione riparatrice, dato che il figlio Jérôme Duvon…

[pamelameadows]

Scatenarsi fa chic ❤️

[salvo-love]

La statua della Madonna del Carmine di Avigliano a San Pietro

01-01-2023

Papa Francesco ha presieduto stamane la messa nella Giornata Mondiale della pace e nella solennità di Maria Santissima Madre di Dio. Sull’altare di San Pietro, la statua della Madonna del Carmine di Avigliano

Servizio di Stefania Rotolo

Immagini e montaggio Massimo D’Olimpio

Intervistato: Don Domenico Lorusso, Rettore Basilica San Maria del Carmine Avigliano

[personal-reporter]

Stefania Rotolo, show girl degli anni Settanta

Stefania Rotolo, show girl degli anni Settanta

Uno dei volti nuovi della Rai degli anni settanta. Stefania Rotolo nacque a Roma il 23 febbraio 1951, fin da bambina aveva il sogno di emulare le gesta della madre, la ballerina austriaca Martha Matoussek, che aveva danzato all’Opera di Vienna e poi si era trasferita in Italia per unirsi al celebre corpo di ballo delle Bluebelles che si esibivano con il comico-presentatore Erminio Macario. (more…)

[spiraledecadente]

Aperitivo Rainbow

ABBA – Fernando

Alizée – Moi Lolita

Alkalino – La Mia Musica

Heather Parisi – Cicale

Maria Vidal – Body Rock

ABBA – Mamma Mia!

Baccarà – Sorry, I’m a Lady

Donatella Rettore – Kobra

Donatella Rettore – Lamette

Donatella Rettore – Splendido Splendente

Stefania Rotolo – Cocktail d’Amore

Viola Valentino – Comprami

Power Francers and D-Bag - Pompo Nelle Casse

Fiordaliso – Non Voglio Mica la Luna

Loretta Goggi – Maledetta Primavera

Caterina Caselli – Nessuno Mi Può Giudicare

Dalida – Bang Bang

Pink Martini – Una Notte a Napoli

[effemerideitalia]

Ranucci: “Seicento persone l’anno pensionate dallo Stato per conseguenze dei vaccini, capiamo perché”

Ranucci: “Seicento persone l’anno pensionate dallo Stato per conseguenze dei vaccini, capiamo perché”

ROMA – Sigfrido Ranucci, conduttore della trasmissione di RaiTre “Report”, è intervenuto questa mattina ai microfoni di Radio Roma Capitale nel corso della trasmissione di Francesco Vergovich “Roma ogni giorno”.

Ranucci ha dato la sua versione sull’ultima puntata di Report, che ha sollevato un vespaio sulla questione vaccini.

“Chi ha visto il programma sa cheabbiamo mostrato l’utilità del vaccino…

[cerentari]

Zone Bianche 02

Ricordo sempre con affetto Stefania Rotolo, oramai sono quasi 40 anni che ci ha lasciati, ma ieri sera, quando Astralaminchia è tornato sugli scudi, non ho potuto fare a meno di pensarla. Insomma, la Rotolo e Malgioglio hanno precorso i tempi: hai meno di 60 anni, sei stato vaccinato con Astralaminchia? bene, anzitutto cazzi tuoi e già ti è andata bene che non ti è venuta ‘na trombosi, il…

[psychodollyuniverse]

Remembering the one and only Stefania Rotolo (1951-1981) italian showgirl, dancer and singer of the late seventies and early eighties. We never forget you!!!

[renatozero]

Renato e Stefania Rotolo (presso Roma, Italia / Rome, Italy) https://www.instagram.com/p/CBH1hCnpelE/?igshid=nzmsymt9oi3m

[ewaprati]

“Niebo należy do aniołów”   (Il cielo e` degli angeli)

         Przepiękna poezja, niezwykle wzniosła a jednocześnie pełna lekkości. Kiedy słucha się jej po raz pierwszy odnosi się wrażenie, że jest zadedykowana konkretnej osobie, której już nie ma – może Mia Martini lub Stefania Rotolo, dwie przyjaciółki Renato, dla których w przeszłości stworzył wspaniałe utwory. Ale sam artysta wyjaśnił w jednym z wywiadów ideę powstania piosenki: „Napisałem ją pod wpływem prawdziwej epidemii separacji, która dotknęła wiele par moich przyjaciół. Sytuację, która absolutnie musi się wiązać z wojną do samego końca za każdym razem gdy przerzuca się winę za rozpad z jednej strony na drugą, uważam za wysoce niekorzystną i nie do przyjęcia, szczególnie w obecności dzieci. Dlatego zdecydowałem się napisać ten utwór - „Niebo należy do aniołów”. To znaczy do tych, którzy mają cierpliwość, nie niszczą i nie negują tego co było – przyrzeczenia o miłości, ale starają się ustanowić przyjacielskie stosunki. Bo nie możemy przez całe życie nosić w sobie żalu, wyrzutów sumienia i poczucia winy”. Tak więc piosenka zadedykowana jest parom, które się rozstają i nigdy nie próbują wróci�� do siebie aby zacząć wszystko od nowa.

[italreport]

I ragazzi del Palco dei Talenti in vetrina a San Giuseppe Jato

I ragazzi del Palco dei Talenti in vetrina a San Giuseppe Jato was originally published on ITALREPORT

[ribesorg]

Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada del passat divendres...

El Gattopardo, de Giusseppe Tomasi di Lampedusa 

(traducció: Pau Vidal) 

Tertúlia de divendres 19 de maig de 2017

  Hem finalitzat el curs del Club de lectura Tardes literàries amb una obra que, amb el pas dels anys, ha esdevingut un clàssic de la literatura: El Gattopardo, de Giusseppe Tomasi di Lampedusa. Però malgrat aquesta programació amb traca final, diverses circumstàncies han confluït en un parell de condicions desfavorables: per una banda una assistència poc nombrosa (comparat amb les altres trobades) i per l’altra banda la impossibilitat d’haver acabat la lectura del llibre, per diferents motius. 

Val a dir, però, que és gratificant comprovar que les tertulianes de Tardes literàries, a pesar de, en la seva majoria, no haver pogut llegir l’obra a comentar, han assistit igualment a la nostra trobada. Un aspecte, aquest, en el qual no he deixat d’insistir mai: assistir a les trobades, s’hagi efectuat la lectura o no. I una actitud, aquesta, que cal elogiar en tant que implica un ferm compromís vers el grup.

Al voltant de la novel·la s’han comentat alguns aspectes estructurals, com podria ser l’aparent desequilibri de les diferents parts en què se subdivideix la narració. Hem considerat que existeix cert desajust ja que els quatre primers apartats (entre maig de 1860 i novembre de 1860) consten, cadascun d’ells, d’aproximadament una seixantena de pàgines (en l’edició amb què hem treballat). És a dir, seccions més o menys llargues per a un període de temps breu. I curiosament els quatre darrers apartats (entre febrer de 1861 i maig de 1910), cada secció consta d’una trentena de pàgines i, en canvi, el temps cronològic de la ficció que se’ns està mostrant avança amb rapidesa. 

En aquest sentit hem valorat el fet que El Gattopardo es va publicar pòstumament i la seva edició va estar envoltada de polèmiques, ja no només sobre la possible lectura reaccionària que en va fer algun sector de la societat, sinó també per la decisió d’inserir o no diversos capítols en la publicació final. 

Hem incidit, també, en el tractament entre la tendresa i l’afecte amb què l’autor, Lampedusa, mitjançant el narrador omniscient (però profusament focalitzat en el personatge del príncep Frabrizio Salina), exposa el declivi i anorreament d’un ordre establert i privilegiat, l’aristocràcia, que es veu obligat a cedir el pas a la nova classe social: la burgesia. Un tractament, per l’altra banda, que s’estén per tota l’obra i que provoca que els diversos personatges siguin compresos, pel lector actual, en base a les seves accions i també en base a la situació de l’època descrita. I un tractament, a més a més, que no fa caure Lampedusa en el maniqueisme a l’hora de descriure el món de l’aristocràcia, sinó que ens el mostra de forma ponderada, assenyalant allò que pot tenir de positiu i també allò que pot tenir de negatiu.

També, òbviament, ens hem plantejat la catalogació de la novel·la dins el gènere històric. Cal dir que en aquest sentit es tracta gairebé d’un tractat fidedigne d’un món i d’una època, amb la narració d’esdeveniments històrics reals i de personatges també reals. Una situació que hem comparat amb Bearn o La sala de les nines, de Llorenç Villalonga (autor que va ser el primer a oferir-nos la traducció en català de la novel·la de Lampedusa). 

Però encara en aquesta temàtica de la possible catalogació, hem destriat la importància que pot tenir, o no, l’existència de diversos anacronismes dins El Gattopardo. Un element, aquest, que en principi no hauria de produir-se en novel·la històrica. 

En resum, hem celebrat una interessant trobada al voltant de El Gattopardo, de Guisseppe Tomasi di Lampedusa perquè l’obra ho mereix, i perquè el Club de lectura Tardes literàries té un llarg i ric bagatge de lectures a les seves espatlles. 

L’autor

Escriptor sicilià en llengua italiana (1896-1957), va ser l’onzè príncep de Lampedusa. Quan ell tenia tot just un any va morir la seva germana Stefania, i Giusseppe Tomasi va créixer molt lligat i influït per la mare, i també sota l’influx fred i distant del pare. Va estudiar al seu palau de Palerm (una mestra, la mare i l’àvia van ser les seves educadores), i ja de jove es va inscriure a la facultat de Dret, a Roma, tot i que no va acabar els estudis. 

Va ser cridat a l’exèrcit i va participar en la batalla de Caporetto de 1917, on el van capturar les forces austrohongareses. Però va aconseguir fugir i tornar a peu cap a Itàlia. Un cop llicenciat, amb grau de tinent, es va instal·lar de nou a Sicília i va alternar la passió pels viatges amb el repòs al palau. Va ser en aquesta època quan va reprendre l’estudi de llengües estrangeres i quan, sembla ser, va començar a idear la seva futura i única novel·la, El Gattopardo. 

Es va casar amb Alexandra Wolf von Stomersee (anomenada familiarment Licy), alemanya bàltica de família noble i estudiant de psicoanàlisi, que no va aconseguir en cap moment mantenir bona relació amb la mare de Giusseppe Tomasi (motiu pel qual se’n va tornar a Letònia). En morir el pare de l’escriptor el 1934, ell va heretar-ne el títol principal, i en morir la mare el 1946, la parella va tornar a instal·lar-se a Palerm.

A partir de 1953 va començar a freqüentar un grup de joves intel·lectuals, a més de residir ben sovint a casa del seu cosí, el poeta Lucio Piccolo. 

Però el 1957 li van diagnosticar un tumor al pulmó i el juliol d’aquell mateix any va morir. Curiosament, Giusseppe Tomasi va morir lluny de casa seva, com ho fa el protagonista de la novel·la El Gattopardo. I una altra coincidència és que va ser inhumat al mateix cementiri que el seu personatge de ficció. Cal dir que la novel·la va ser rebutjada per un parell d’editorials, cosa que va provocar amargor en els seus darrers dies, i que la publicació es va fer pòstumament. 

L’obra

Publicada pòstumament (1958) després d’haver estat rebutjada per altres editorials, i guanyadora del premi Strega l’any següent a la seva publicació, El Gattopardo és l’única novel·la escrita per Giusseppe Tomasi di Lampedusa. 

L’argument ens mostra, per una banda, la vida del seu protagonista, el príncep Fabrizio Salina, i de retruc les vides de la seva família. Coneixerem la seva descendència i, sobretot, la fascinació que sent Don Fabrizio pel seu nebot Tancredi, en qui de vegades s’emmiralla tot recordant la seva joventut. També coneixerem els seus servents i homes de confiança: el pare Pirrone, l’organista i company de cacera Ciccio Tumeo, l’administrador Onofrio Rotolo... 

I per l’altra banda se’ns mostren els canvis socials, polítics i econòmics que tenen lloc, bàsicament, a la Itàlia de la segona meitat del segle XIX. Així, el primer capítol de la novel·la ens situarà al maig de 1860, quan s’anuncia el desembarcament dels piemontesos comandats per Garibaldi, i tancarem el llibre el juliol de 1883 (amb l’afegitó d’un darrer capítol, potser a tall d’Epíleg, datat el maig de 1910).

Aquestes dues línies temàtiques aniran avançant en paral·lel perquè l’una influencia l’altra, ja que la Sicília que se’ns dibuixa és la d’un espai que es troba de ple en la transició entre un ordre antic i un ordre nou, cosa que remou els fonaments de l’aristocràcia a què pertany el príncep Fabrizio Salina. 

El 1963 Luchino Visconti va realitzar una aclamada adaptació cinematogràfica de la novel·la, amb actors com Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale dins el seu elenc. 

Sílvia Romero

http://bit.ly/1otws7O

(maig 2017) 

from ribes.org http://bit.ly/2rzXwOQ