#exèrcit

[negreabsolut]

Berserk. La Banda del Falcó i els Cavallers del Rorqual blau.

[patachula]

La Guerra Digital

Li diem "Guerra Digital" a un conflicte que pren el ciberespai i les tecnologies de la informació com a camp d'operacions. Encara que aquesta és la definició que millor ho definix, també podem afirmar que es tracta d'un conjunt d'accions portades per un Estat per penetrar en els sistemes informàtics d'un altre país.

Com ja he dit abans, aquests països i estats al intentar controlar o ficar-se dins de certes aparells tecnològics o webs el que intenten és hackejar o treure informació de l'altre estat atacat per així fer-se amb dades o diferent maquinària tecnològica, coses importants per a comprendre millor les intencions de l'altre país o simplement obtindre dades importants.

En aquests enllaços podreu visualitzar dos articles relacionats amb aquest tema, si hi voleu profunditzar.

En la meua opinió, aquest mètode de "declarar" la guerra a algun país o Estat contrari em pareix una millor forma de fer-ho, ja que d'aquest mode no es malgasten vides humanes en massa com a les anteriors guerres mundials i civils que han afectat al nostre país i, en general, a països de tot el món.

En una època on el control de les dades és tan important, aquestes guerres digitals arriben a ser primordials, molt més que formar un exèrcit i lluitar amb armes i soldats, com als anys anteriors. Aquestes dades s'utilitzen per a hackejar distintes webs, sistemes informàtics i altres que, al igual que en una guerra, serveix per a "enfastidir" al país atacat. A més, com ara quasi totes les estructures internes d'un país han de veure amb la nova tecnologia, es poden desestructurar països sencers amb només infiltrar-se en el seu sistema. És per això que crec que els estats haurien de ser més dependents de les tecnologies i de la digitalització.

El problema que trobe amb la Guerra Digital és el següent:

Per començar, també les vides dels ciutadans estan bastant relacionades amb la tecnologia. Per tant, qualsevol pàgina, servidor o distints sistemes informàtics d'un país al qual un Estat ataca a part de ser manipulat per a l'Estat del país atacat, també afectarà la població d'aquesta part del món. Amb això vull dir que no només l'Estat o companyia formarà part de la guerra sinó també persones innocents sense res a veure. A més, dades personals o col·lectives d'aquestes persones també poden ser furtades i utilitzades pel país atacant, sense tindre en compte la seua privacitat.

En conclusió, sí que em pareix una millor forma de formar una guerra abans que lluitar com tantes vegades ho hem fet en segles anteriors o actualment, però no deixa de ser una guerra en la qual no es tenen en compte milions de persones involucrades que es consideren innocents.

[laila2008]

La guerra digital/ciber....

La guerra digital , la ciberguerra , guerra tecnològica o guerra híbrida , fa referència a l'ús d'atacs digitals per part d'un país per a danyar els sistemes informàtics més essencials d'un altre país. Per a això es poden usar virus informàtics o realitzar atacs de pirateria informàtica. La ciberguerra té com a objectiu trobar vulnerabilitats tècniques i tecnològiques en els sistemes informàtics de l'enemic per a atacar-les, obtenint dades i informació sensible, o simplement per a danyar i destruir alguns dels servicis més essencials o primordials. Les cada vegada més pròximes ciberguerres seran dutes a terme per hackers que ataquen les infraestructures crítiques de l'enemic a través de mitjans tecnològics, és a dir, sense necessitat d'estar presencialment en el terreny de combat. Aquest camp de batalla serà Internet i tot el que guarde relació amb aquesta xarxa en què estem tots interconnectats. Actualment, es comença a escoltar el terme de guerra híbrida, que és la forma en la qual s'està combatent hui dia, no sols a través dels mitjans considerats “tradicionals” (com un exèrcit en el camp de batalla o bombardejos), sinó a través de qualsevol altre mitjà per a danyar a l'enemic. Internet ofereix unes possibilitats infinites en aquest sentit. La guerra digital , és un terme utilitzar per ha indicar baralles mitjançant la internet , a aquesta s’utilitza en estats , països que necessiten utilitzar informació contra altres . Aquesta guerra beneficia a l'Estat que més poder té .

ºArtícles

OPINIÓ

En la meua opinió el terme de guerra ens a terroritza ens provoque una sensació de perill , tota mena de guerres no són benèfiques per a la societat. El terme guerra és desavinença i trencament de la pau entre dues o més potències. En aquest cas les guerres digitals o ciberguerres són una situació que poca gent coneix ,però existents. La ciberguerres les podem entendre com guerres entre un estat o zona geogràfica que com a mitjà i arma utilitzen la internet . Normalment aquest tipus de conflictes s'utilitzen per a fer mal a l'altre . Com a Estat tindre arxius importants en la internet és perillós , ja que en aquestes situacions pot acabar amb l’estat . Per allò s'ha d'atendre a les xerrades que vegades fan del ciberbullying que es pot traduir com a ciberguerra es a dir en el ciberbullying es un conflicte que el mitjan es la internet com les ciberguerres per allò es important atendre a les xerrades . Diríem que una ciberguerra beneficia a l’estat que guanya la gerra , en canvi aquesta beneficia realment als hackers , aquest son contractats per l’estat i els beneficia , ja que guanyen milions . Les guerres com ja he dit no se solen veure molt , però estan més prop de nosaltres del que creem , com a exemple tenim la guerra de Ucraïna i Rússia , si es veritat la guerra es física per molts arxius ucraïnès han sigut robant per hackers russos , cosa que ha afectat als Ucraïnès. En personal per a mi les guerres són roïnes , i un mitjà com d'internet que realment ens tendia que ajudar a resoldre problemes i no crear-los s'està utilitzant mal. Tot açò ho podem traduir a la vida quotidiana és ha dir , moltes persones sofreixen deciberbullying, i la gent que fa aquest crim està trencant una privacitat, està creant una ciberguerra . En la meua opinió el terme de guerra ens a terroritza ens provoque una sensació de perill , tota mena de guerres no son benèfiques per a la societat. El terme guerra és i trencament de la pau entre dues o més potències. En aquest cas les guerres digitals o les ciberguerres són una situació que poca gent coneix ,però existents. La ciberguerres les podem entendre com guerres entre un estat o zona geogràfica que com a mitjà i arma utilitzen el internet . Normalment aquest tipus de conflictes s'utilitzen per a fer mal a l'altre . Com a Estat tindre arxius importants en la internet és perillós , ja que en aquestes situacions pot acabar amb l’estat . Per allò cal atendre a les xarrades que a vegades fan del ciberbullyingque es pot traduir com a ciberguerra es a dir en el ciberbullying es un conflicte que es la internet mitjà com les ciberguerres per allò es important atendre a les xarrades .

Laila Elg

[historiadelart]

Exèrcit Roig Obrer i Llaurador

Aquarel·la Collage Fotomuntatge, per a la revista “Za rubezhom” ("A l'estranger")

1930

Varvara Stepanova

[timriva-blog]

Els avantpassats jueus de Ferran el Catòlic inicien la diàspora a Babilònia

La resbesàvia jueva de Ferran el Catòlic era descendent de la diàspora jueva a Babilònia Escrit per  Marc Pons Tal dia com avui de l’any 587 aC, fa 2.611 anys, els exèrcits babilonis que havien conquerit el regne de Judea destruïen el temple de Jerusalem. Quan es va produir aquell fet, una bona part del poble jueu havia estat sotmès al captiveri; i, tot seguit, serien conduïts a Babilònia en…

[therainyfrutea]

JAUME 5:1-6 Biblia Evangèlica Catalana

Avís als rics explotadors

[1] Ara toca als rics: Ploreu desconsoladament per les misèries que us sobrevindran. [2] Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat; [3] el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies! [4] Heus aquí que heu escatimat el jornal dels obrers que han segat els vostres camps, i ara clama, i els crits dels segadors han arribat a les orelles del Senyor dels exèrcits. [5] Heu viscut en plaers sobre la terra i heu estat dissoluts; heu afartat els vos-tres cors per al dia de la matança. [6] Heu condemnat i mort el just, i ell no s’ha resistit.

[castellsipalaus]

Palais Schwarzenberg

L’any 1697, el mariscal Heinrich Franz von Mansfeld, comte de Mansfeld i príncep de Fondi, a més a més de president del Consell de Guerra Imperial sota el regnat de Leopold I, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, va encarregar un palau a Viena a un dels arquitectes més renombrats de la Cort austriaca, Johann Lucas von Hildebrandt.

El mariscal, procedent d’una família de Saxònia, i amb un feu principesc al Lazio italià desprès de servir la Cort espanyola, volia una residència d’estiu amb un ampli jardí. Però el que de veritat volia era rivalitzar amb un altre gran estadista de la Cort de Viena, el príncep Eugeni de Savoia, noble d’origen francès al servei dels exèrcits austriacs, que va lluitar a la Guerra de Successió espanyola i en diverses campanyes contra els turcs.

La voluntat de Von Mansfeld de no quedar per sota del príncep de Savoia va quedar reflectit a l'elecció de l'emplaçament al costat dels terrenys del Belvedere i a l'elecció del mateix arquitecte, que s’havia format sota la tutela del seu rival i també va haver de rivalitzar amb dos dels altres gran arquitectes del Barroc austriac, Johann Bernard Fischer von Erlach i el seu fill Joseph Emanuel.

No obstant, uns anys més tard, el comte Von Mansfeld va morir i la finca, encara en construcció, va ser adquirida el 1715 pel príncep Adam Franz Karl von Schwarzenberg, qui va encarregar la terminació de l'edifici a Fischer von Erlach pare, que va fer instal·lar les primeres màquines de vapor d’Àustria per garantir el bon funcionament del sistema d’aigua del jardí. Una placa commemorativa a l'ala lateral que dóna a la Prinz Eugen Straße ho testifica avui dia.

La intervenció dels arquitectes més representatius de l’època deixa clara la importància de l’edifici. Von Hildebrandt va participar amb d’altres arquitectes als projectes de l’Abadia de Göttweig i el Palau Weissenstein i obra seva va ser el complex integrat per l’Oberes Belvedere i l’Unteres Belvedere, dos palaus rodejats de grans jardins, encarregat pel rival de Von Mansfeld quan aquest ja havia mort.

Fischer von Erlach pare, per la seva part, té com a principal obra l’església de San Carles Borromeu (Karlskirche, en alemany), projecte iniciat el 1715 que va finalitzar el seu fill. La seva monumentalitat es va inspirar en els temples més importants de la història de l’arquitectura, alguns dels quals va poder conèixer gràcies als seus viatges per Europa.

Una vegada finalitzat, el palau va romandre en mans dels Schwarzenberg (Švarcenberk, en txec), una família que tenia les seves arrels a Bohèmia i Francònia, una àmplia regió principalment situada al nord de Baviera. L’ascens d’aquesta família aristocràtica es va plasmar en els favors rebuts de la noblesa vienesa durant el segle XVIII. Al segle XIX, l’edifici va ser reformat per deixar espai a nous espais enjardinats.

Durant la Segona Guerra Mundial, el palau va patir greus danya pels bombardejos, però va ser restaurat poc després del final del conflicte i roman en possessió de la mateixa família Schwarzenberg fins a l’actualitat. Una part del palau acull un hotel de luxe i un restaurant.

El Palau Schwarzenberg és un dels palaus barrocs amb jardí més importants de Viena. Els jardins ascendents situats darrere de l'edifici inclouen estàtues de gres de Lorenzo Mattielli, gerros de pedra dissenyats per Fischer von Erlach i cascades projectades per Andrea Steinböckh. L'esplèndid interior del palau s'ha conservat en gran part. L'antic pati d'honor està ara asfaltat i serveix d'aparcament.

[antoniriera]

"Serà necessari un exèrcit de Margalides Solivellas"

Margalida Solivellas em va atorgar l’honor de ser el seu padrí al Reconeixement de Mèrits de l’Escola de Mallorquí i que va rebre dijous passat. Aquest és el text que hi vaig llegir: Margalida Solivellas, autoritats, poble de Manacor, gent que heu vengut de poble extern, bon vespre. De Margalida Solivellas Lladó hauríem de dir que és selvatgina i nascuda el 1957. Podríem dir que és periodista i…

[masolmar]

Sant Jordi i Barcelona

Any 960. Barcelona es troba ocupada pels sarraïns. Conta la llegenda que quan el comte Ramón Borrell intenta alliberar la ciutat amb el seu fidel exèrcit Sant Jordi va aparèixer per ajudar-los.

Tot sol atacà on actualment hi ha la plaça de l'Àngel, que és on hi havia la muralla, fent un extraordinari estrall entre la morisma que la defensava.

Sant Jordi lluità amb un ardor formidable i els soldats catalans en veure'l invulnerable s'enardiren i lluitaren amb gran valentia i decisió per a entrar i conquerir la ciutat.

Diu la llegenda que en arribar a l'actual Plaça de Sant Jaume els soldats volgueren retre homenatge al valent cavaller que els havia menat a la victòria. Sant Jordi va llençar enlaire la seva espasa davant la multitud d'homes armats i aquesta es va convertir en una creu vermella i el Sant desaparegué.

[negreabsolut]

[negreabsolut]

L’Exèrcit dels morts.

[useless-catalanfacts]

En saps alguns moviments en contra de la repressió i opressió francesa i espanyola que van passar a Catalunya i Catalunya Nord? (Coses com la Caputxinada, fets del Palau de la Música, etc) O saps on podría buscar-ne??

Contra l'ocupació espanyola abans del Tractat dels Pirineus (és a dir, abans que la Catalunya Nord passés a formar part de França):

Guerra dels Segadors (1640-1652, començant amb el Corpus de Sang)

República catalana de Pau Claris (1641-1652)

Catalunya Nord contra l'annexió francesa:

Revolta dels Angelets de la Terra (revolta dels pagesos nord-catalans als anys 1667-1675)

Conspiració de Vilafranca (complot de la noblesa i la burgesia nord-catalana amb l'intenció d'alliberar la Catalunya Nord amb la lluita armada, 1674)

Pel que fa a l'activisme i la lluita política recent, la feina que va fer el Comitè Rossellonès d'Estudis i Animació (fundat el 1970) que a partir del 1972 passa a ser l'Esquerra Catalana dels Treballadors fins al 1981.

Actualment (des dels anys 1970s), la tasca cultural que duen a terme les escoles La Bressola i Arrels, i la Ràdio Arrels.

Catalunya (Sud):

Revolta dels Barretines i la creació de l'Exèrcit de la Terra per part d'ells (1687-1689)

òbviament la Guerra de Successió (1701-1714)

hauria de mencionar els inicis del catalanisme polític, la declaració de l'Estat català dins la Federació Espanyola (1873) i sobretot els documents i assemblees com les Bases de Manresa (1892), el Memorial de greuges (1895), el Missatge a la Reina Regent (1888) etc però en general tots aquests van més aviat en la direcció d'aconseguir autonomia i autogovern dins d'Espanya, tot i que en aquesta època ja hi ha una cert moviment independentista que començarà a tenir molta força a partir de 1920.

la Setmana Tràgica (1909), aquí s'hi uneixen moltes causes però destaca el sentiment contra l'imperi espanyol

Fets de Prats de Molló (1926)

Proclamació de la República Catalana amb Francesc Macià (1931)

Fets del Sis d'Octubre, amb Lluís Companys (1934)

Fets del Paranimf (1957)

Fets del Palau de la Música (1960)

Òmnium Cultural (fundat el 1961) també va fer molta feina per ensenyar català i promocionar la llengua i la cultura durant l'època de repressió.

La Caputxinada (1966)

No és un únic esdeveniment però vull remarcar en general tota la tasca del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), fundat el 1968. És a partir d'aquí que s'articula el moviment independentista com l'entenem avui en dia, es pot considerar la "fundació" de l'Esquerra Independentista.

Tancada d'intel·lectuals a Montserrat (1970)

l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), un dels grans òrgans de lluita antifranquista i en defensa de l'autodeterminació

Marxa de la Llibertat (1976), promoguda entre d'altres per Lluís Maria Xirinacs

MDT (Moviment de Defensa de la Terra) fundat el 1984.

cal mencionar EPOCA (Exèrcit Popular Català, 1976-1980) i Terra Lliure (1978-1991) tot i que allò no va anar gaire enlloc, va ser important al seu moment.

relacionat amb aquest últim punt, sí que ha deixat més llegat els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (fundat el 1979, l'òrgan antirepressiu que es va crear per donar suport als presoners i repressaliats independentistes, bàsicament l'antecessor del que ara és Alerta Solidària).

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (1981-1993). Normalment anomenat només "la crida".

considero important remarcar la Operación Garzón de repressió de l'independentisme just abans de les Olimpiades a Barcelona (1992). Fa poc en vaig fer un post: aquest.

Les consultes populars sobre la independència que van començar a partir de la d'Arenys de Munt (2009)

A partir d'aquí ja ho sabem prou bé: ANC, 9N (2014), 1-O (2017), CDRs, etc.

Per més informació, la Fundació Reeixida (una fundació que es dedica a fer recerca i divulgació sobre la història del catalanisme i l'independentisme) té un apartat dedicat a la història de l'independentisme.

[fugintdeltemps]

Jacint Bofarull Foraster.

Els Aixafarem !!! ... amb l'Exèrcit Popular. Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Catalunya; Exèrcit Popular de Catalunya.

[objecteiespai]

Pep Bou, somniador d’impossibilitats i improbabilitats, porta més de vint anys de carrera professional encantant a tot tipus de públic amb les bombolles de sabó.

Poesia com a espectacle

Aquí l’escenari xiscla i s’omple de fruits, renovat per una alenada lírica que els rellotges no encerten a vigilar. Pep Bou és un mim excel·lent que té els braços prou llargs per a assolir el blau de la llunyania. Ha triomfat amb les bombolles, flors de l’aire, onades impossibles per a l’aigua mateixa. Aquesta poètica de les bombolles de sabó, equivalents a les paraules, és obra del seu enginy. On dimoni podem inscriure aquest espectacle insòlit? No es tracta tant de la màgia operativa com de poetitzar l’efectivitat del joc de les bombolles. L’espai escènic respira i té el nervi de la puresa. L’estrella d’aquest número és un gran peix, fill del vent, que s’escapa de la rutina del teatre. La neu en un finestral no acabaria millor la comèdia. Tanmateix els claus i la dentadura de la prosa no hi tenen res a fer. Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.

Joan Brossa

pepbou.com/

vimeo.com/user13461663`

iridescència

AIRE / LLUM

[actualitatvalenciana-blog]

New Post has been published on Actualitat Valenciana

Alfonso Novo: “Amb l'exèrcit a la seu de capitania de València està garantit la conservació, l'ús públic i les visites al monument" http://actualitatvalenciana.com/alfonso-novo-capitania-valencia/

[castellsipalaus]

Dunnottar Castle

El castell de Dunnottar és situat a sobre d’un penya-segat a la costa nordest d’Escòcia, entre Stonehaven i Aberdeen. Les seves ruïnes són datades al segle XV, però els seus orígens es remunten als anomenats “segles foscos”, una època prou àmplia per fer que les llegendes envoltin el seu emplaçament.

El protagonisme de Dunnottar sorgeix en el moment en que Escòcia es debatia per mantenir la seva independència envers Anglaterra, el poder de la qual s’havia estès per les illes britàniques des de la invasió normanda del segle XI, amb l’excepció de les terres de l’antiga Caledònia.

El segle XVI fou crucial en la imminent l’annexió d’Escòcia a Anglaterra, doncs va servir com a refugi per a les Regalia of Scotland, les joies de la Corona escocesa, símbol de la seva independència.

Les guerres religioses van coincidir en el temps amb la coronació de Jaume VI com a rei d’Anglaterra a principis del segle XVII. En aquella època, els anomenats covenanters, seguidors de la fe presbiteriana molt arrelada a Escòcia, s’hi van refugiar i van resistir els setges dels exèrcits del rei.

El 1651, durant les Guerres Civils angleses, les joies de la Corona escocesa van ser treslladades de nou al castell de Dunnottar. Quan les forces de lord Oliver Cromwell s’apropaven, un grup de dones va aconseguir treure-les del castell, que finalment va ser ocupat, i amagar-les.

Més tard, al 1685, una nova rebelió fallida va portar un munt de presoners al castell, on van morir en condicions inhumanes. El lloc on eren tancats, l’anomenada Whig’s Vault, era una dependència que, després de complir amb la seva funció com a masmorra, va rebre el malnom de "Presó Negra”.

Al segle XVIII, el castell va ser abandonat quan els seu senyor, l’Earl Marischal of Scotland, del clan Keith, va canviar la seva residència. El càrrec era un dels principals d’Escòcia. Fou creat el 1160, va adquirir la dignitat d’earl al segle XV i va ser suprimit degut a la participació en l’aixecament jacobita del 1715 per part del darrer de la nissaga en ostentar el càrrec.

Des de llavors, les pedres que queden han estat escenari de llegendes autòctones, com la de la Dama Verda, que es remunta als temps dels pictes, els antics habitants de les Terres Altes d’Escòcia, i foranes, doncs ha estat escenari de películes com Victor Frankenstein o Hamlet, personatges que poc ténen a veure amb Escòcia.