#general:vocab

[guillemelgat]

I'm trying to get back into the swing of studying Basque a bit more, so I'm going to try to listen to a song every day and look up all the words I don't know. I'm starting off with this song from Idoia's newest album, De amar y desandar, which is called "Autofikzioa" and which I'm a big fan of.

ilunpetan - in the dark (from ilunpe - 'darkness')

ito - to drown

kontraesan - contradiction

errai - gut

gatibu - captive, prisoner

hala ere - despite everything, nonetheless

(Ez nago ziur zer den "urperatzear" - uste dut "urpe" eta "atze" elkartzen dituela baina ez dakit zer esaten nahi duen)

[guillemelgat]

Gaurko abestia: "Beruna urre" - Bele

Abesti hau zailagoa izan da niretzat, ez dut asko ulertu, baina horrengatik hitz berri batzuk ikasi dut. Talde berria da, eta oso polita da bere musika, gomendatzen dut. 

Hiztegi berria:

zori - chance, luck

hautatu - to choose, to select

asti - free time

azti - clever, magic

haritz - oak

gupida - compassion, piety

lohi - mud

karramarro - crab

[guillemelgat]

Gaurko abestia: "Zapalduen olerkia" - Ken Zazpi

Erronka hau pixka bat aldatu nahi dut: egunero, abesti bat aukeratuko dut eta hitzak idazten saiatuko naiz. Gero, hemen ez dudan ezagutu hitzak ipiniko ditut. Eta euskaraz idatziko dut, oso gaizki baina egin ahal dut, ba egingo dut!

Gaur egun Ken Zazpi-ren "Zapalduen olerkia" aukeratu dut, oso abesti polita da eta asko gustatzen zait. Bertsio hau Euskadiko Orkestra Sinfonikoa-rekin eta nire gustokoena da, baina jatorrizkoa ere atsegin dut.

Hiztegia berria:

ezintasun - inability, incapacity

zapaldu - to oppress

estali - to cover

samin - sorrow, grief (also adj. bitter)

bizigabe - lifeless

istripu - accident

Eta galdera pare bat: (1) "hurbilao" eta "hurbil" berdina da edo zer da desberdintasuna? (2) zer esan nahi du "estalita dute"? (ezin dut ulertu zein denbora den)

[guillemelgat]

Solomon a Gaenor (1999)

1h40m | Welsh, Yiddish, & English

Y wythnos diwetha', nes i weld y ffilm 'ma. Mae hi'n am Solomon Levinsky, sy'n dod i'r Cymoedd De Cymru o Rwsia efo'i deulu, a Gaenor Rees, sy wedi byw yna ei holl fywyd. Mae Solomon a'i deulu'n Iddewon Uniongred, a mae Gaenor yn dod o deulu Anghydffurfiol, ond mae'r dau'n disgyn mewn cariad. Mae'r stori'n dipyn bach fel Romeo a Juliet, ond mae hi'n wahanol hefyd—mae'r cymeriadau'n mwy cymhleth, yn fy marn i, ac yn y diwedd o'n i ddim yn siwr beth i feddwl amdanyn nhw. Er hynny, mae'r hanes yn ddiddorol iawn, a mae'r ffilm yn sôn am y streiciau yn y Cymoedd ac am hanes Iddewig yng Nghmyru. Mae'r sinematograffi'n wych, ac o'n i'n licio'r trac sain hefyd, ond dwi'n dal i drio penderfynu am y plot. Rhaid i chi'w gweld a deud beth ydach chi'n meddwl!

Last week, I watched this film. It's about Solomon Levinsky, who comes to the South Wales Valleys from Russia with his family, and Gaenor Rees, who's lived there all her life. Solomon and his family are Orthodox Jews, and Gaenor is from a Noncomformist family, but the two fall in love. The story is a bit like Romeo and Juliet, but it's different too—the characters are more complex, in my opinion, and at the end I wasn't sure what to think about them. The history was really interesting, though, and the film talks about the strikes in the Valleys and about Jewish history in Wales. The cinematography is great, and I liked the soundtrack as well, but I'm still trying to decide about the plot. You have to watch it and tell me what you think!

Geirfa - Vocabulary

(Note: The movie is set in South Wales, so some of these are Southern Welsh variants)

swllt - shilling cefn gwlad - countryside cenhadwr - missionary perthyn i - belong to, be related to pai' bod yn ddwl - don’t be silly rhywpryd eto - another time tost - sick moddion - medicine damwain - accident twymo - to heat up darn - passage tlawd - poor cwlwm - knot siort - type pobi - to back carthu - to clean bod mas o gyrraedd - out of reach of, past main - fine cyhuddiad - charge, accusation dieithryn - outsider cosb - punishment disgwyl babi/plentyn - to be expecting a child, to be with child cywilydd - shame bradychu - to betray gwlân - wool sodli - heel gweddi - prayer rheol - rule haearn - iron lliain - towel pyped - puppet dere ymlaen - come on, let’s go carchar - prison cyfeiriad - address gwau - to knit

Os ti isio gweld y ffilm, mae hi ar Youtube // If you want to watch the movie, it's on Youtube:

Fersiwn Gymraeg (heb isdeitlau/isdeitlau i'r Iddew-Almaeneg yn Gymraeg) / Version in Welsh (no subtitles/subtitles for the Yiddish in Welsh)

Fersiwn Saesneg (y rhan amla' yn Saesneg efo rhannau yn Gymraeg a Iddew-Almaeneg/isdeitlau i'r holl ffilm) / Version in English (mostly English with parts in Welsh and Yiddish/subtitles for the whole film)

[guillemelgat]

Malayalam Verb of the Day: ചെയ്യുക /ceyyuka/ - to do

Past: ചെയ്തു /ceytu/

Present: ചെയ്യുന്നു /ceyyunnu/

Future: ചെയ്യും /ceyyum/

NEGATIVE FORMS

Past: ചെയ്തില്ല /ceytilla/

Present: ചെയ്യുന്നില്ല /ceyyunnilla/

Future: ചെയ്യില്ല /ceyyilla/

[guillemelgat]

I'm trying to learn more vocabulary in Malayalam and also learn the verb conjugations (because the past tense sucks), so I'm going to be trying to post a verb every Monday, Wednesday, and Friday. Today we have a very basic but important one: കഴിക്കുക /kaḻikkuka/ (to eat)!

കഴിക്കുക /kaḻikkuka/ - to eat

Past: കഴിച്ചു /kaḻiccu/

Present: കഴിക്കുന്നു /kaḻikkunnu/

Future: കഴിക്കും /kaḻikkum/

NEGATIVE FORMS

Past: കഴിച്ചില്ല /kaḻiccilla/

Present: കഴിക്കുന്നില്ല /kaḻikkunnilla/

Future: കഴിക്കില്ല /kaḻikkilla/

Pronunciation side note: ഴ /ḻ/ is pronounced kind of like the letter r in English, not like an l. And ച /c/ is pronounced like ch.

[guillemelgat]

Malayalam Verb of the Day: പറയുക /paṛayuka/ - to tell, to speak

Past: പറഞ്ഞു /paṛaññu/

Present: പറയുന്നു /paṛayunnu/

Future: പറയും /paṛayum/

NEGATIVE FORMS

Past: പറഞ്ഞില്ല /paṛaññilla/

Present: പറയുന്നില്ല /paṛayunnilla/

Future: പറയില്ല /paṛayilla/

[guillemelgat]

Malayalam Verb of the Day: കുടിക്കുക /kuṭikkuka/ - to drink

Past: കുടിച്ചു /kuṭiccu/

Present: കുടിക്കുന്നു /kuṭikkunnu/

Future: കുടിക്കും /kuṭikkum/

NEGATIVE FORMS

Past: കുടിച്ചില്ല /kuṭiccilla/

Present: കുടിക്കുന്നില്ല /kuṭikkunnilla/

Future: കുടിക്കില്ല /kuṭikkilla/

[guillemelgat]

Day 2 - Music Theory (CAT)

There’s a Quizlet set here if you want to study these!

L'escala (f.) - Scale

el to - whole step

el semitò, el mig to - half step

major - major

menor - minor

natural - natural

harmònica - harmonic

melòdica - melodic

cromàtica - chromatic

de tons - whole-tone

pentatònica - pentatonic

el mode - mode

el mixolidi - mixolydian

el lidi - lydian

el frigi - phrygian

el dòric - dorian

la transposició - transposition

la modulació - modulation

El pentagrama - Staff

la clau - clef

la clau de sol - treble clef

la clau de do - viola clef, C clef

la clau de fa - bass clef

l'armadura (f.) - key (signature)

el bemoll - flat

el sostingut - sharp

el becaire - natural

la indicació de compàs - time signature

la pulsació - beat

el compàs - measure, bar

l'anacrusi - pickup

la barra (de compàs) - bar (line)

la barra senzilla - single bar

la doble barra - double bar

la barra final - end bar

la barra de repetició - repeat bar

l'inici de repeticio (m.) - start repeat

el final de repetició - end repeat

La nota - Note

el silenci - rest

la rodona - whole note

la blanca - half note

la negra - quarter note

la corxera - eighth note

la semicorxera - sixteenth note

la fusa - thirty-second note

amb punt - dotted

la nota ornamental - grace note

la lligadura - slur, tie

L'interval (m.) - Interval

l'uníson - unison

la segona - second

la tercera - third

la quarta - fourth

el tríton - tritone

la quinta - fifth

la sexta - sixth

la sèptima - seventh

l'octava (f.) - octave

l'acord (m.) - chord

la tònica - tonic

la dominant - dominant

la subdominant - subdominant

disminuït - diminshed

augmentat - augmented

l'acord de sèptima (m.) - seven chord

[guillemelgat]

Day 1 - Musical Instruments (EUS)

musika tresna - musical instrument

piano - piano

biolin, bibolin - violin

gitarra - guitar

bateria - drums

baxu - bass

tronpeta - trumpet

tronboi - trombone

txirula - flute, whistle

trikitixa - diatonic accordion

pandero - tambourine

txalaparta - xylophone-like percussion instrument

ttun-ttun - string drum

alboka - single-reed horn

hari - string

arku - bow

tekla - key

pedal - pedal

tonuan jarri, afinatu - to tune

jo - to play

entsegu - to rehearse

kontzertu - concert

talde - group, band

orkestra - orchestra

[guillemelgat]

Day 2 - Music Theory (EUS)

Quizlet set is here!

musika - music

nota - note

erritmo - rhythm

pultsazio, aldi - beat

konpas - measure

maior - major (n.)

maiorreko - major (adj.)

minor - minor (n.)

minorreko - minor (adj.)

eskala - scale

zortzidun - octave

diese - sharp

bemol - flat

akorde - chord

doinu, melodi - melody

harmonia - harmony

partitura - score

[guillemelgat]

Com que és el mes d’orgull LGBTI+ i hi ha alguns posts celebrant-lo des de la comunitat langblr, he volgut afegir els meus cinc cèntims. Primer de tot, dec la inspiració d’aquest post al repte del mes d’orgull de @portugue, moltes gràcies per fer-lo! Va suggerir fer un post amb els colors de la bandera d’orgull original (la de Gilbert Baker) i els seus significats. He fet una mica més, també afegint les banderes lesbiana, bisexual, transgènere, i asexual (només he fet els que cabien en dues pàgines però sé que en fa falta moltíssimes - si voleu que en faci més sisplau digueu-m’ho). Aquí en teniu la transcripció:

Bandera d’orgull LGBT / Bandera de l’arc de Sant Martí

Aquesta versió és l’original, feta per Gilbert Baker el 1978. L’havia dissenyat per substituir el triangle rosa, que fins llavors havia sigut el símbol de la comunitat gai però que tenia origens en l’Holocaust i per tant, una connotació bastant negativa. La versió de Baker probablement està inspirada en les banderes de pau/harmonia universal del moviment hippie a la dècada dels 60. Té vuit franges, que amb el pas del temps han anat reduint-se fins arribar a la versió més típica d’avui, que en té sis. He optat per la versió amb més franges simplement perquè crec que en un post sobre els colors i signficats de les banderes LGBTI+, com més colors i significats millor! Aquests són els colors i significats corresponents:

rosa - sexualitat

vermell - vida

taronja - salut

groc - llum del sol

verd - natura

turquesa - art

blau (anyil) - serenitat

violeta - esperit

Bandera d’orgull lesbiana

Aquesta bandera té moltes versions també, però és un disseny relativament recent. També n’hi ha d’altres, però aquesta sembla la més normalitzada i utilitzada en aquest moment. He fet servir la versió de cinc franges, però també n’hi ha una de set, que podeu veure aquí. Aquests són els colors i significats corresponents:

taronja fosc - disconformitat de gènere

taronja clar - comunitat

blanc - relació única amb ser dona

rosa - serenitat i pau

rosa fosc - feminitat

Bandera d’orgull bisexual

Aquesta bandera fou creada el 1998 per Michael Page. Està inspirat en els biangles (triangles de bisexualitat) de Liz Nania, que també té el triangle rosa com a base. Els significats que he posat aquí són els originals, que he tret del següent explicació del mateix Page:

«El color rosa representa l'atracció sexual entre persones del mateix sexe (gais i lesbianes). El blau representa l'atracció sexual únicament cap al sexe oposat (heterosexuals) i el solapament resultant d'ambdós colors representa l'atracció sexual cap ambdós sexes (bisexuals).»

Dit això, molta gent bisexual (com jo) defineix la bisexualitat com a atracció a tots els gèneres (o bé sense tenir en compte el gènere de la persona); també està acceptada definir-la com a atracció a dos o més gèneres, i per exemple, alguna gent bi es declara atreta per dones i gent no-binària, o per homes i gent no-binària, o qualsevol altre combinació. L’únic que sí que és important és que la gran majoria de les defincions de la bisexualitat avui en dia reconeixen l’existència de més de dos gèneres, i no es basen en la binaritat. Amb aquest disclaimer, els colors i significats originals són aquests:

magenta/rosa - atracció a persones del mateix sexe

lavanda - atracció a persones d'ambdos sexes

blau reial - atracció a persones del sexe oposat

Bandera d’orgull transgènere

La bandera d’orgull transgènere és un disseny de Monica Helms, creada el 1999. És simètrica i, per tant, no pot ser hissada de manera incorrecte. Aquests són els colors i significats corresponents, tenint en compte que les franges de blau cel i rosa es repeteixen sense un segon significat:

blau cel - color tradicional dels nadons masculins/nois

rosa - color tradicional dels nadons femenins/noies

blanc - transició o gènere neutre/indefinit

Bandera d’orgull asexual

La bandera d’orgull asexual va sorgir el 2010 després d’un debat i contacte amb diverses comunitats asexuals, creada per un equip de persones i guanyadora d’una enquesta general al fòrum de l’Asexual Visibility & Education Network (AVEN; “Xarxa de visibilització i educació asexual”). Aquests són els colors i significats corresponents:

negre - asexualitat

gris - asexualitat grisa i demisexualitat

blanc - aliats i parelles no-asexuals

violeta - comunitat

Fins aquí el meu recull! Com sempre, afegeixo que no soc parlant nadiu del català, i probablement hi ha deu mil errors aquí, però he mirat de treure tant de vocabulari com podia d’articles de Viquipèdia i altres coses escrites per catalanoparlants, per tant la majoria de terminologia clau hauria de ser correcte. Les correccions sempre estan benvingudes, tant del llenguatge com de la informació. He fet servir la Viquipèdia com a font principal, feu d’això el que vulgueu. I si voleu que faci més banderes, o voleu fer una versió en una altra llengua, envieu-me un missatge, jo encantat de la vida d’ajudar-vos!

[guillemelgat]

Day 2 - Music Theory (CYM)

Quizlet set is here!

cerddoriaeth (f.) - music

nodyn (m.) - note

rhythm (m.) - rhythm

curiad (m.) - beat

bar (m.), mesur (m.) - measure

mwyaf - major

lleiaf - minor

graddfa (f.) - scale

wythfed (m.) - octave

llonnod (m.) - sharp

meddalnod (m.) - flat

cord (m.) - chord

alaw (f.), melodi (f.) - melody

harmoni (f.) - harmony

sgôr (m.) - score

[guillemelgat]

Day 1 - Musical Instruments (CYM)

offeryn cerdd - musical instrument

feiolin (m.), ffidl (f.) - violin

siello (m.) - cello

telyn (f.) - harp

gitâr (f.) - guitar

drwm (m.) - drum

bas (m.) - bass

trymped (m.) - trumpet

trombôn (m.) - trombone

ffliwt (m.) - flute

llais (m.) - voice

cerddorfa (f.) - orchestra

côr (m.) - choir

band (m.) - band

canu - to play (an instrument), to sing

cyngerdd (m./f.) - concert

[guillemelgat]

MONONOKE PRINTZESA: Hiztegiak Euskaraz - 6. Atala

Hey look, several months literally way more than half a year later, I’m finally trying to finish watching Princess Mononoke! I think I have about a quarter of it left, but a fair amount of that might be action which goes by a lot quicker because I don’t need to translate it 😅 And here’s the Quizlet set for those who are interested in studying the vocabulary :’)

arrunt - ordinary, common, run-of-the-mill

hiltzaile - murderer, killer

ergel - stupid, foolish

hedatu - to extend

lotan - sleeping

hilzori - agony, dying

etzan - to rest, to lie

txikitu - to destroy, to cut up

ahul - weak

soil - simple, pure

burugogor - stubborn

alferrik galdu - to waste

gori - red-hot

ehortzi - to bury

amu - hook

lurrazpi - underground

jaurti - to throw

aintzira - lake

tori - take!

[guillemelgat]

Food Vocabulary in Basque

Photo by Dan Gold on Unsplash

Vocabulary related to food from my Basque class notes! Let me know if there are any mistakes. You can find the Quizlet set here!

Barazkiak - Vegetables

alberjinia - eggplant

arbi - turnip

aza - cabbage

azalore - cauliflower

azenario - carrot

baba - fava bean

babarrun - bean

baratxuri - garlic

dilista - lentil

erremolatxa - beet

garbantzu, txitxirio - chickpea

ilar - pea

kalabaza - pumpkin

kalabazin, kuiatxo - zucchini

leka - green bean

orburu, alkatxofa, artixot - artichoke

perretxiko - mushroom

perrexil - parsley

piper - pepper

porru - leek

tipula - onion

tomate - tomato

uraza, letxuga - lettuce

zainzuri - asparagus

zerba - Swiss chard

ziazerba - spinach

Frutak - Fruits

ahuakate - avocado

angurri, sandia - watermelon

gerezi - cherry

laranja - orange

limoi - lemon

mahats - grapes

mandarina - mandarin

marrubi - strawberry

meloi - melon

platano - banana

sagar - apple

txirimoia - custard apple

udare, madari - pear

Esnekiak - Dairy

esne - milk

gazta - cheese

gurin - butter

jogurt - yogurt

mami, gatzatu - curd

Haragia - Meat

azpizun - sirloin

hanburgesa - hamburger

odolki - blood pudding

oilasko - chicken

saltxitxa - sausage

solomo - loin

txistor - chistorra, pork sausage

txorizo - chorizo

txuleta - chop

urdaiazpiko - jamón, Spanish ham

xerra - steak

Arrainak - Fish

antxoa - anchovy

atun - tuna

bakailao - cod

berdel - mackerel

itsaski - shellfish

legatz - hake

muskuilu - mussel

muxila, txirla - clam

olagarro - octopus

sardina - sardine

txipiroi - squid

Janari Prestatuak - Prepared Food

albondiga, haragi-bola - meatballs

arroz-esne - rice pudding

eltzeko, erregosi - stew

entsalada - salad

entsaladilla - potato salad

ezti - honey

flan - flan

izozki - ice cream

kroketa - croquettes

natilla - custard

ogitarteko - sandwich

oilasko erre - roast chicken

opil - roll, bun

patata frijitu - french fry

patata-tortilla - potato omelette

salda - broth

tarta - cake

txokolate - chocolate

zopa - soup

Bestelako jakiak - Other Foods

arrautza - egg

arroz - rice

arto - corn

azukre - sugar

fideo - noodle

fruitu lehor - nut, dried fruit

gatz - salt

irin - flour

kafe - coffee

kamamila - chamomile

makarroi - macaroni

ogi - bread

oliba - olive

olio - oil

ozpin - vinegar

piperbeltz - pepper (spice)

te - tea

Edariak - Drinks

ardo - wine

freskagarri - soda

garagardo - beer

patxaran - pacharan (sloe aniseed brandy)

sagardo - cider

txakolin - chacoli (tangy white wine)

ur - water

zuku - juice

Jatorduak - Meals

gosari - breakfast

bazkari - lunch

askari - afternoon snack

afari - dinner

hamarretako, hamaiketako - elevenses, midmorning snack

Aditzak - Verbs

jan - eat

edan - drink

prestatu - prepare, cook

irakin - boil (water)

egosi - boil (food), bake

erosi - buy

eskatu - order

gosaldu - eat breakfast

bazkaldu - eat lunch

afaldu - eat dinner

gose izan - be hungry

egarri izan - be thirsty