#escenari
Explore tagged Tumblr posts
madel-man · 4 months ago
Video
youtube
IV edició Escenaris Singulars 2024, Alguaire actuació d'Abril Pinyol
0 notes
quatregats · 9 months ago
Text
youtube
NECESSITO escoltar el directe d'aquesta cançó
1 note · View note
ang0sgl4sses · 2 months ago
Text
I just read M O T H by streetcat and need to yap about it
I needed a Kokonui fic, and streetcat delivered, the whole narrative just felt like accurate poetry to the escenary of the plot. (maybe another time i would actually write about the way the writing makes you feel the atmosphere)
it is placed in the bonten timeline, so you know its gonna have angst, but what i really liked was the different interactions Koko and Inupi had with Mikey, Sanzu and Draken.
i've been thinking about the ending a lot (i adored it, dont get me wrong), but mainly about the posibilities it had of the relationships that were built over the plot.
Case 1: Sanzu and Mikey
i think that to fully dive into their relationship we have to consider the manga, we know that part of the loyalty that Sanzu has for Mikey is because he knows about the first timeline, he knows about what shinichiro did and the consequences it had. Sanzu is loyal bc hes Mikeys childhoold friend, and knows the impact of everything Mikey has lost. His loyalty is a double edged sword; Sanzu cannot defy his king, he cannot stop him from selfdestructing, but if a better path is open, he will sugest it and defend his point until it's taken. Sanzu chose staying and being the one Mikey tainted with his dark impulses.
Sanzus derangement and volatile personality is a show of his original self and the tainted version of the timelines.
so, in MOTH i think is interesting how he will follow orders, almost killing koko and inupi without a second thought bc that was his order from his king; being uncomfortable when confronted with his own values and interests ; admiring kokonui relationship from afar and talking to inupi about it (like his friendship with koko during boten, sharing what he knows from what was said during high conversations), offering an alternative to Mikey of a plan that wouldnt risk Koko, and Mikey listening to him. Mikey has never doubt of Sanzus loyalty
Case 2: Mikey and Inupi
it is said along the story that inupis boldness towards Mikey was gonna get him killed, and true, he did put himself in riskier situations but he also knew what to share. From what he remembers from his teens, to what hes heard from Takemichy and Draken, he knows that Mikey was idolized, and to some extent that was one of the steps he needed to dehuminazing himself, the fact that everyone thought Mikey was unreachable made him believe it.
Inupi realizes that Mikey is in a situation similar to kokos (at least in the MOTHverse) and he confronts him, and Mikey listens mostly because of Draken.
he didint kill inupi because draken asked him to, but he helped inupi to save koko because he saw the same drive draken had for saving him, only that he cannot allowed it
Case 3: Mikey and Koko
Overall i think they dont have many interactions, bc at the beginning Mickey is hunting koko for being a traitor, but when the time comes, he pardons kokos and inupis lives. when Mikey questions koko for his choice and answers that he just wanted an excuse to be killed bc he was fucked up and tired, thats when he decided to let him go, because unlike mikey , when someone offered a hand to help koko, he accepted it
Case 4: Sanzu and Inupi
i loved that there was a point were inupi was like "oh, hes crazy crazy" and he was so angry for what Sanzu did to koko (beating him up and have all the intentions of killing inupi infront of him), and he was just trying to find safe ground, questioning the severness of his actions and the meaning of his loyalty
but then koko disappears and turns out that Sanzu is the only one inupi knows that could help him
Sanzu laughs at knive point bc he was genuinly surprised by inupi, and hes willing to go with whatever hes asking bc it was interesting, even if it didnt concern him, Sanzu listen to what inuppi had to say.
Also, I think that Inupi starts to give him some slack after Sanzu tells Mikey that there's a way to save Koko without the risk of killing him, thats when he realizes that genuinely, Sanzu follows orders, but he ain't stupid, he has his own criteria of what it is worth speaking up for, your not supposed to understand that criteria.
Case 5: Sanzu and Koko
we know that they spent time together because of bonten, but in MOTHverse, they are the closest they have to friends. They've shared things, so they know each other; that's why Sanzu knows he has to hunt for Inupi, and Koko knows that he's just following Mikeys orders, thus, it's useless trying to talking him out of killing them, but he tries nonetheless.
Sanzu is aware of this, and he convinces himself that he's okay with any outcome, because its his kings will, but we see, when he and Inupi talked, that he had some kind of affection for Koko, for all the years that they have known each other
12 notes · View notes
infraaa · 2 years ago
Note
Hii! Can I request an Ananas Dragon Cookie x fem!reader smut one-shot? I'll like an escenary where the reader works as a maid for Ananas, have a nice day! ^^
『gets ananas brainrot- oh GET THE FU- also… finally… due to overwhelming demand, like 6-7 requests maybe- and sorry for it being a little short. I’m trying something different.』
Tumblr media Tumblr media Tumblr media
𝐀𝐍𝐃 𝐖𝐇𝐘 𝐀𝐑𝐄𝐍’𝐓 𝐘𝐎𝐔 𝐈𝐍 𝐔𝐍𝐈𝐅𝐎𝐑𝐌?!
ananas dragon x bratty!f!reader
tw y’all // I had a lot of fun w this but like hair pulling, feral behavior, master servant dynamic, brat taming, degradation, light bondage, implied impact play
NSFW UNDER THE CUT
Tumblr media
May the golden dragon be blessed with their royal retainers.
Especially you, a newcomer yet somehow, someway, Ananas grew especially fond of you. Kind and gentle, yet modest. Walking around their beaches with grace and poise you did. You were like a gemstone in the rough, smiling gracefully as you did roam. You came to the islands as a retreat, a get away of sorts. Little did you know you would be staying here. You grew fond of the lush tropics, the glittering waters… the gentle warmth…
Oh well, at least that’s how everyone saw you. But cut the crap, you weren’t all that.
When Ananas’s other retainers and disciples would discuss you they would say things like “oh she’s an enigma, oh she’s wild-“ like you cared. You enjoyed your new life regardless because like the golden dragon, you too were being taken care of as through you were a queen— a goddess of sorts. Someone to be worshipped. Never did you think you would get this far, a regular cookie?? Hell no! Now with this, what are you imagining to yourself? You, a crisp cookie in the best robes and glittering jewelry, with disciples of your own as you stand next to Ananas in pride? No. You wore a maid’s dress. It was quite clear that you were one of Ananas’s personal maids, but their favorite one at that. And even though you were a maid, living comfortably in the archipelago, you always loved to have a bit of fun. It took a bit to melt through Ananas and get them to soften up to you, but when that time came, oh baby it was time to shine!
You would constantly do little things that would piss Ananas off, but not to the point where he would go full on berserk on your ass and everyone else’s. Like you would make messes on purpose on his room for them to be like “Y/n, why are you so clumsy today?” Walk into their hoard with all their trinkets and gems, and steal them out little by little so that you would have them. Some of those items being their favorites in the hoard. It even escalated to yourself— changing your modest attire to a more… revealing style of clothing, parading around to the other disciples, accidentally (and we mean on purpose) spilling drinks on your chest, once again, in front of Ananas, purposefully dropping things, and disobeying commands given. You were surprised at how long Ananas went on for. Albeit hellishly annoyed, they were surprisingly patient with you. Classy, definitely. Oh but they were only playing along with your ruse. They know what you want, they’ve been alive long enough for them to know.
See, the only other thing that you wanted besides this comfortable like you have now is not just for you to figuratively be under Ananas, but also you wanted to physically be under them, too. You wouldn’t deny it but, you had a thing for Ananas for a while. You wanted them to absolutely crush you— to demolish and destroy you in the most beautiful ways. You heard from other female disciples how egregious they must be! Oh, you wanted a taste so bad!.. and you thought honestly that this was the best way to get them.
Little did you know, you were in for a lovely treat one afternoon.
“Y/N COOKIE!” You heard a familiar voice call. It was Ananas, they probably wanted something. You had finished all your cleaning for the day, surprisingly quickly at that. They probably just wanted to talk to you. And you had just the plan! You wanted into Ananas’s den.. in normal clothes. You bowed to them upon your entrance. “Sir, you called-?” “And WHY are you NOT in uniform?” They cut you off, causing you to mockingly look down at yourself and giggle. “Oops, my bad… allow me to go change, be right back!~” They sighed, taking to a growl on their face. “And HURRRRY BACK.” They boomed. Oh but you just shrugged and wanted to metaphorically give them the middle finger.
You took a full ass hour. That’s when the glass finally cracked. You heard footsteps marching towards your room, where you were actually changed. The door slammed abruptly open and before you could even react, an angry dragon was in your doorway. “Uh oh, is someone angry?” Ananas, without further comment, pinned you to your bed, pushing you down onto your mattress, holding your wrists tightly. “I… am the almighty dragon… the dragon of the earth…” they muttered coldly as they took a belt that you had failed to notice from beside you and slung it over their shoulder.
“And you will respect me.”
Tumblr media
126 notes · View notes
sefaradweb · 8 days ago
Text
Trump amenazó con retirar las visas a los estudiantes internacionales que protestan
🇪🇸 Momodou Taal, un estudiante de Gambia, viajó a Estados Unidos para estudiar un doctorado en estudios africanos en la Universidad de Cornell. Su interés era comprender la perspectiva estadounidense sobre temas de raza y contribuir a la conversación global. Sin embargo, tras participar en protestas pro-palestinas en apoyo a los civiles de Gaza durante la guerra entre Israel y Hamas en octubre de 2023, fue suspendido y amenazado con la revocación de su visa. El presidente Donald Trump ha hecho declaraciones en contra de las protestas estudiantiles, sugiriendo que los estudiantes internacionales que participen podrían perder su derecho a estudiar en EE.UU., creando un clima de incertidumbre. Aunque algunos estudiantes, como Taal, defienden el derecho a la libertad de expresión, también enfrentan las consecuencias de su activismo, como perder su estatus migratorio. Cornell restableció su condición como estudiante, pero no le permite regresar al campus, lo que refleja el debate en torno a la libertad de expresión en las universidades estadounidenses y las implicaciones de las políticas de Trump.
🇺🇸 Momodou Taal, a student from Gambia, came to the United States to pursue a Ph.D. in African Studies at Cornell University. His goal was to understand the American perspective on racial issues and contribute to global discourse. However, after participating in pro-Palestinian protests in support of Gaza civilians during the Israel-Hamas war in October 2023, he was suspended and threatened with visa revocation. Former President Donald Trump made statements against student protests, suggesting that international students who participate could lose their right to study in the U.S., creating uncertainty. While some students, like Taal, defend the right to free speech, they also face the consequences of their activism, such as losing their immigration status. Cornell reinstated his student status but does not allow him to return to campus, reflecting the debate around free speech on U.S. campuses and the implications of Trump’s policies.
2 notes · View notes
asterlae · 2 years ago
Text
Tumblr media Tumblr media Tumblr media Tumblr media
My girls in the fantasy AU
Both of them are insurance workers.
Meryl is a witch who mainly uses a magic powered gun to deffend herself while Milly is an elf who can create whatever she wants with magic energy but this desapears once she is done with it or she runs out of magic.
Elfs can see the future using an especific rune but only when they have a question to concentrate into and only some part of it, depending on de color of the gem on their foreheads: Purple/Pink gems can see actions and emotions related to the future event, Red/Orange gems can see individuals related to that future and their role on it, Yellow/Green gems can see the escenary in which the future event takes place and glimpses of words/conversations that takes place and Blue gems can see the event in its entirety, as if watching a play.
As Vash claims to be an hybrid Elf/Witch ( which is a lie) Milly thought that he could also use the rune to see the future, which he can not. (He claims that this is becouse his elf heriage its a very distant one, this is also a lie, kind of)
28 notes · View notes
xjulixred45x · 6 months ago
Text
Kokushibo y su hijo/lector(TRADUCCIÓN)
GRANDES SPOILERS DEL MANGA A QUIEN NO LO HAYA LEIDO, ESPECIALMENTE DE LA HISTORIA DE KOKUSHIBO!!!
¿Viste que Kokushibo cuando era humano tenia una familia entera? esposa y dos hijos.
me gusta imaginarme que el realmente los amaba, solo que su deseo por poder supero mucho su cariño por su familia..
eso + ser convertido en demonio hizo que su instinto paternal descendiera considerablemente de "decente" a "tortuga marina"...algo asi.
imagínate que justamente Kokushibo vigilando a su familia desde lejos, especialmente a su hijo mayor, justamente termina...extrañando ese sentimiento.
no lo admitira, obviamente, pero es lo suficientemente fuerte como para que termine vigilando y "cuidando" a sus hijos desde la distancia. pero con un especial enfasis en su hijo mayor. el cual por ser su proximo heredero tiene que aprender artes marciales y manejo de armas...
y es BUENO con ellas..
no creo que el Hijo/lector sea un prodigio nivel Yorichi, pero definitivamente es lo suficientemente astuto e inteligente como para pasar a la media de su edad y compensar su falta de masa muscular (por ser tan joven).
y Kokushibo se siente INTERESADO en esto.
ve la oportunidad de, en cierta forma, "salvar" a su hijo, "ayudarlo" a mejorar.
aunque en realidad es una forma de decir que extraña a su hijo y que no quiere que muera como humano. pero nunca lo admitira.
entonces, cuando el niño es lo suficientemente grande como para ir a expediciones por su cuenta, Kokushibo le pone ciertas "pruebas", algunas que necesitan de estrategia, fuerza bruta o intelecto, pero indiferentemente hijo/lector logra pasarlas.
lo interesante es que al principio, hijo/lector realmente no sabe porque de la nada se le aparecen criaturas o obstáculos tan extraños 😅 pero poco a poco empieza a sospechar que un demonio podria tener algo que ver..
lo que el niño no se esperaba era que ese demonio fuera su padre!
el mismo padre que lo abandono a el, su hermano y madre..¿lo estaba cuidando?
digamos que cuando Kokushibo finalmente defide aparecerse ante su hijo, realmente no da respuestas concretas, y no es buena idea tratar de forzarlo. por lo que hijo/lector simplemente se conforma con esta nueva dinámica extraña.
son como Omniman y Mark pero menos extremo en cierta forma.O más bien Atenea y Odiseo. Actúan como Amigos, pero la GIGANTE diferencia en poder/mortalidad y autoridad hace que en realidad no lo sean.
Kokushibo quiere que su hijo mejore como espadachin a medida que crece y va probando ser un gran luchador tanto con o sin armas, pero al mismo tiempo no actuaria de forma paternal perse.
porque, después de todo, Kokushibo ya no es el padre de hijo/lector, el lo sabe. y en el fondo lector también lo sabe, por mas que quería tener una relación con su padre de nuevo, porque el sabe que si su padre lo cuida es porque lo quiere, pero si lo quiere ¿porque lo aleja?
es una dinámica en la que hijo/lector quiere tener esperanzas de que su padre sigue en alguna parte, mientras que lo que Kokushibo quiere al ser un demonio es dejar lo que le detuvo una vez siendo humano, por lo que quiere arrastrar a su propio hijo al bando de los demonios.
probablemente en los años en los que Kokushibo se ve con su hijo y lo entrena(ya sea en el Aliento Lunar o en una variante) tambien trate de enseñarle como ser lo mas cercano a un demonio humano, osea, que solo vele por sus intereses y SU poder, ya que después de todo ¿de que sirve todo lo que ha logrado si no es para el?
hijo/lector es un buen chico, pero gracias a estos años de básicamente grooming termina siendo un guerrero despiadado y socialmente muy inepto. estando algo aislado de los demas.
sin embargo, cuando hijo/lector entra oficialmente en la cofradia caza demonios (por mandato de cubrir el lugar de Michikatsu), empieza a estar mas expuesto a la gente en general, gente que no se siente particularmente intimidada por el..que lo ven como un compañero.
seria especialmente interesante(sobretodo para un escenario yandere) si justamente hijo/lector encontrara una nueva figura paterna en el grupo de los pilares(a los cuales ascendió muy joven, para satisfacción de Kokushibo) que justamente trata de enseñarle que el poder y las técnicas no lo son todo, no tienes la gatantia de que algo te presceda, por lo que deberías centrarte mas en vivir felizmente.
(le hecharia sal a la herida si esa figura paterna resulta ser Yorichi cuidando a su sobrino de la figura demoníaca que tiene por padre).
sin embargo, cuando mas hijo/lector empieza a dudar y flaquear en su ideología, mas presion recive de Kokushibo para no "decepcionarlo", no después de todo lo que ha progresado, todo lo que le ha enseñado, hijo/lector es un guerrero especial, no puede permitirse esto.
especialmente no cuando Kokushibo va a ponerle una prueba muy importante, en la cual se decidira si es digno o no de convertirse en un demonio.
digamos que justamente hijo/lector es enviado a una mision, en la cual junto a un grupo de cazadores deben ir tras un demonio de alto rango.
esa no es la parte que le interesa a Kokushibo.
el sabe que los compañeros de hijo/lector no van a sobrevivir a esto, son muy debiles en comparación con su hijo, pero si el los usa de señuelo, podra matar fácilmente al demonio.
facil ¿no? bueno, no para hijo/lector.
al principio todo salio bien, como habían planeado en caso de toparse con un demonio de alto rango, atacar por atras, mantener la distancia, estar en el punto ciego--
pero en un momento, casi sin darse cuenta, uno de sus compañeros ya estaba muerto, aplastado contra el suelo...
y luego otro..
y otro..
hijo/lector se dio cuenta de que el podia con este demonio, pero sus compañeros no podrian, a este paso todos moririan. y el NO QUERÍA ESO.
asi que hizo algo que nunca habia hecho.
hijo/lector tomo a sus pocos compañeros restantes y HUYO. tan rapido como pudo. lejos del demonio. hacia donde saldria el sol dentro de poco.
y, oh dios, Kokushibo estaba FURIOSO.
y prácticamente ahi mismo tienen su momento de My Goodbye de Epic.
Kokushibo esta decepcionado, su hijo no solo termino siendo imprudente, sino sentimental en el mejor de los casos, SUAVE. algo que incluso sus compañeros muertos se avergonzarian. se supone que debe reprimir cualquier sentimiento que lo atraze de la victoria, y no solo ignoro esto, sino que fallo todas las etapas de su última prueba.
asi que, Kokushibo se va.
talvez asi el aprenda su lugar, talvez asi aprenda a no cruzarlo, a no gastar su tiempo, A NO DECEPCIONARLO.
pero esta vez, hijo/lector tiene ALGO QUE DECIR.
...no esta sorprendido..
es algo muy en personaje para su padre, egoista, orgulloso y VANO, porqué después de todo ¿que sabra el ahora de SER HUMANO?¿de lo que es tener sangre en las manos y sentirse mal al respecto?
todo el respeto que tenia hijo/lector por su padre ha desaparecido, reemplazado por una gran amargura. le ALIENTA a irse, ya lo hizo una vez, ya no correra detras suyo, ya no llorara por su atención, porque ya no estara plagando su vida para empezar.
el obtendra lo que quiere y no le importa en lo mas mínimo.
y eso enfurece AUN mas a Kokushibo ¿como pudo pensar que un NIÑO tan irrespetuoso podria llegar a ser una buena adquisición? que perdida de tiempo.
pero al menos hijo/lector sabe porque hizo las cosas, sabe porque es lo que lucha ahora, LO QUE EL QUIERE, si su padre fuera tan poderoso y se sintiera mejor ahora como demonio...¿entonces porque esta ahi con el, en ese momento?
.....
mientras hijo/lector se va hacia donde empieza salir solar, aun puede escuchar a su "padre" hablandole por atras.
-"...algun dia...entenderas lo que te digo....algun dia...puede que me escuches...algun dia...pero no hoy, después de todo...eres solo un hombre"-
un hombre mortal, que morira como el resto.
-"todo por lo que trabajaste...se hechara a perder...te has condenado...tu solo..lo has perdido...TODO"-
_"..... adiós, padre..."-
mientras lentamente camina hacia la luz solar, con el resto de su grupo, no sin antes ver como la silueta en las sombras parpadea brevemente antes de simplemente. desaparecer.
5 notes · View notes
petxina · 7 months ago
Text
pensant encara en el fet que a la festa de sant joan on vaig anar van posar un remix techno de criticarem les noves modes de pentinats què se suposa que has de fer en aquest escenari ballar o posar-te a plorar
2 notes · View notes
perqueheplorat · 9 months ago
Text
Tumblr media
S'ha anunciat el repartiment de Mar i cel 2024!
Aquí el teniu. Hi afegeixo algunes obres on han sortit els actors que potser reconeixeu.
Blanca: Alèxia Pascual (ex-concursant d'Eufòria)
Saïd: Jordi Garreta
Ferran i Arquebisbe Ribera: Eloi Gómez (sens dubte, un dels actors joves amb més experiència al teatre musical als escenaris catalans: L'alegria que passa, El petit príncep, El despertar de la primavera, Golfus de Roma, Next to Normal, Paràsits el musical, Sweeney Todd...)
Joanot: Abel Garcia
Felip, Duc de Lerma i Caporal: Bittor Fernández (l'actor que fa de Titó a l'S3, que també té experiència al teatre musical en diverses obres per a públic familiar i El despertar de la primavera, Cantando bajo la lluvia, Carrie, The producers)
Hassèn: Albert Gràcia (llarga experiència també en el teatre musical espanyol i català, a produccions a Madrid com El rey león i La bella y la bestia i vàries a Catalunya, incloent-ne amb La Cubana)
Idriss: Berta Luna (ex-concursant de La Voz Kids, si no m'equivoco serà la seva 2a obra professional després del Médico)
Don Carles: Xavi Fernández (qui ja havia interpretat aquest paper anteriorment als revivals del 2004 i del 2014-2016)
Mare de Saïd i Teresa: Clara Renom (ja ha cantat anteriorment obra de Guinovart en versió concert)
Malek i soldat: Sergio Escribano (també amb participació a musicals a Madrid i al País Valencià)
Maria i dona morisca: Candela Díaz
Osman i soldat: Esteve Roig
Salam, baró de Dénia i soldat: Cisco Cruz (Maremar i El petit príncep)
Rei Felip II, Albanès i soldat: Albert Mora
Reina Margarida, Carme i dona morisca: Anna Alborch (guanyadora del Premi a Millor Actriu de Musical dels Premis Butxaca 2008 pel seu paper a Ruddigore o la nissaga maleïda, ha participat a molts altres musicals inclòs Scaramouche)
Saïd nen i Montserrat: Estel Aparicio
Rosa i dona morisca: Carme Giner (cantant de música tradicional valenciana, ha aparegut en diverses sèries d'À Punt com ara L'alqueria blanca)
Abderrahim i Idriss 2: Biel Llongueras
Pare de Saïd: Guillem Ripoll
Mohamed i soldat: Guillem Fole (L'alegria que passa)
13 músics a l'orquestra
Enhorabona per aquest repartiment tan prometedor!
6 notes · View notes
negreabsolut · 2 years ago
Text
Tumblr media
Teatre d'òpera espacial, per Jason M. Allen mercès a Midjourney, una plataforma d'inteŀligència artificial generativa. Fou la primera obra pictòrica en guanyar un premi de belles arts (el premi anual de belles arts de la Fira de l'Estat de Colorado, el 5 de setembre de 2022), generant una controvèrsia sobre l'autoria i el paper de les IAs en la creació artística.
1 note · View note
cffabioblog · 11 months ago
Text
Note: Mir Watching Pop Show
Tumblr media
Reference:
www.google.com/maps/@41.917847…
(© Google and RAI, Radiotelevizione Italiana)
Here, in the inside of the escenarie of the famous or historic Television series "Canzonissima", in this edition or season, producced by Disney and Pixar.
Miriam watch a Pop performance at the show.
For more info, Canzonissima, was an Italian musical variety show broadcast by RAI1 from 1958 to 1974, aired on Saturday evening except for the last two editions in which it was aired on Sunday afternoon. The program was referred to as "the synthesis and the model of comparison of the Italian television variety.
The show consisted of a musical contest (with singers combined with some state lottery numbers) from the elaborate rules which were generally different from one edition to another; the competition was interspersed with dances and comedy sketches involving special guests
Note: is the firsth time in that she has happy without showing her dental braces to smile white watch ist. without showing your
Copyrights
Miriam
© Pixar / Domee Shi. All Rights Reserved
Teatro Delle Vittorie / Canzonissíma
© RAI, Radiotelevizione Italiana. All Rights Reserved
3 notes · View notes
megustayoussef · 1 year ago
Text
Guerra Digital
Que es una guerra digital?
Una guerra digital és quan s'implica que un estat-nació realitze atacs cibernètics contra un altre, no obstant això, tercers actors poden realitzar atacs en nom d'una nació.
On ocorre la guerra digital?
La guerra digital sol ocórrer als Estats Units, la Xina i Rússia, mentre que en un segon nivell es troben Israel i França. Altres nacions amb capacitat per a la guerra cibernètica són Taiwan, l'Iran, Austràlia, Corea del Sud, l'Índia i el Pakistan, entre altres.
A qui beneficta la guerra digital?
La guerra digital no sols servix per a guanyar batalles històriques, sinó també per a realitzar millores significatives en el desenvolupament de les telecomunicacions, la creació de medicaments o vacunes.
Tumblr media
Opinió
La guerra digital és un conflicte que s'ha emmotlat als avanços tecnològics i a la creixent dependència de les societats modernes en el món virtual. En lloc de camps de batalla convencionals, els ciberatacs i la manipulació de la informació s'han convertit en les armes clau en aquesta nova forma de conflicte.
A mesura que avancem en l'era digital, la guerra digital s'ha tornat cada vegada més rellevant i freqüent. Els ciberatacs poden paralitzar les infraestructures crítiques d'un país, com els sistemes d'energia, transport i comunicació. A més, les tècniques de seguretat cibernètica convencionals no sempre són suficients per a garantir una protecció completa enfront dels constants atacs d'actors maliciosos.
En este escenari, la guerra digital presenta tant avantatges com desafiaments. D'una banda, ofereix als països i actors no estatals una manera d'exercir poder i pressió sense l'ús de la força física. Això pot ser beneficiós per a aquells amb menors capacitats militars convencionals, ja que els brinda una eina per a anivellar el camp de joc.
No obstant això, la guerra digital també planteja desafiaments significatius. D'una banda, la dependència de la tecnologia exposa a les nacions i les organitzacions a un major risc d'atacs cibernètics. Això pot tindre conseqüències devastadores per a l'economia, la seguretat nacional i la privacitat dels ciutadans.
A més, la propagació de desinformació i notícies falses és un altre aspecte preocupant de la guerra digital. Els actors maliciosos poden utilitzar les xarxes socials i altres canals en línia per a difondre informació enganyosa i manipulada, la qual cosa posa en perill la confiança i l'estabilitat de les nostres societats.
Per a fer front a la guerra digital, és fonamental enfortir les capacitats de ciberseguretat i la col·laboració entre països. Això implica millorar les infraestructures crítiques, invertir en recerca i desenvolupament de tecnologies de defensa cibernètica i fomentar la consciència i l'educació sobre ciberseguretat en la societat.
En conclusió, la guerra digital és una realitat que hem d'enfrontar. Si bé presenta desafiaments i riscos significatius, també ofereix oportunitats per a aquells que sàpien utilitzar-la de manera ètica i responsable. Només a través d'un enfocament integral que prioritze la seguretat i la cooperació podrem mitigar els riscos i aprofitar els beneficis que l'era digital ens ofereix.
Articles de premsa
2 notes · View notes
babyatreusbaby · 2 years ago
Text
Reading some people complain about GoW Ragnarok and I think sometimes people forget games are hard to make.
Of course the artbook is going to look cooler, there's more Freedom while doing that. But when you translate that to the game you need to make sure there aren't any bugs, that the player can see the escenary well, and you simplify a lot of stuff to make it easier for the programmers to work with it.
(Just a bit of a rant after seeing some YouTube comments.)
3 notes · View notes
amateurchefstuff · 7 days ago
Text
XXVIa Fira del Camí Ral - Vilanova del Camí
Dies 12 de gener del 202 Vilanov del Camí (Anoia) L’anomenat camí ral al seu pas per Vilanova del Camí esdevindrà, un any més, escenari firal amb motiu de la Festa Major d’Hivern del municipi. Mostra de productes artesans Mostra i tastet d’antics oficis Parades d’entitats, comerços i artesans locals Espectacles itinerants i tallers infantils MÉS INFORMACIÓ A: https://www.vilanovadelcami.cat/  
0 notes
marssafont · 19 days ago
Text
EL JO DOCENT, PER QUÈ I COM
26.11.2024
PER QUÈ
Vaig decidir cursar el Màster perquè en el seu moment, ara fa una mica més d'un any, es va produir un petit clic, ho vaig deixar tot, vaig deixar la feina per problemes i motius personals, i quelcom em va fer plantejar-m'ho, pensant que potser podia intentar dedicar-me a la docència. Estava força farta de treballar per caps totalment aliens a mi, dedicant el meu temps i explotant-me per projectes i feines externes que no significaven absolutament res.
Penso que necessito sentir que el que duc a terme, té algun sentit per a mi, i la docència sento que el té, o si més no, el pot tenir. Porto tota la vida estretament lligada a l'art, he cursat un cicle formatiu de grau superior de fotografia i la carrera de Belles Arts, i sempre hi estic en contacte, mitjançant diferents projectes. Per tant, considero que l'art és quelcom primordial, però més enllà d'un factor econòmic o un bé d'intercanvi, penso que la seva màxima potencialitat és el seu caràcter transformador, social, crític i trencador.
És per això que penso que és essencial en la docència, que ensenyar les arts és quelcom que pot transformar la societat, i aquest és el camí que vull seguir.
Espero obtenir del màster totes aquelles competències que puguin fer de mi una bona docent. Assolir coneixements pedagògics i didàctics, així com sabers relacionats amb l'atenció a la diversitat, per poder dur a terme les meves classes de la millor manera possible, tenint en compte cada aspecte i cada persona. Alhora, també m'agradaria qüestionar-me coses, és a dir, que cursar-lo em porti a obrir finestres i fer créixer la meva curiositat.
EL JO DOCENT
He de dir que no sé molt bé com imaginar-me en una classe, tot i que si voldria defugir d'algunes formes de docència que he tingut al llarg del meu recorregut, així que potser em defineixo en contraposició al que he viscut. No voldria caure en executar les classes des de l'apatia i passivitat, basant les meves lliçons a repetir exercicis i mecanitzar conceptes centrats en la tècnica i execució, sense deixar espai a la improvisació, la creativitat, la curiositat, el dubte...
Malgrat l'exposat, potser cal ser conscient que som persones, que tenim dies més bons i més dolents, i a vegades podem caure en reproduir les classes d'una manera que no ens imaginàvem.
El dia a dia comporta moltes coses, així que crec en la possibilitat de caure en contradiccions. Ara bé, soc una persona atenta i observadora, i penso que com a docent, seguiré amb aquest tarannà. Voldria generar un espai on els i les alumnes se sentin a gust, sense inseguretats, fomentant la seva creativitat i esperit crític, mitjançant dinàmiques i metodologies diverses i pràctiques, on l'experimentació i l'error formin part del procés, i tot plegat, tingui una significació més enllà de les parets de la classe.
Tanmateix, penso que és vital tenir en compte totes les diversitats, i l'art és una eina capaç de generar inclusió, per les potencialitats que té i que representa, i perquè fomenta un llenguatge que pot esdevenir universal.
Per tant, és important promoure una visió inclusiva i innovadora, per tal que la praxi a l'aula tingui en compte totes les individualitats.
EL PAPER DE LA DOCÈNCIA EN LA SOCIETAT
El docent presenta un rol fonamental en la societat, pot esdevenir camí per a la transformació social, i presenta la capacitat d'integrar canvis estructurals. Més enllà de transmetre uns coneixements, és un agent mediador, referent, que ha de buscar educar en valors i en la diversitat, per tal de fomentar el desenvolupament personal i emocional dels i les alumnes.
La seva consideració social actual és complexa i, sovint, ambivalent. D'una banda, el professorat ha de promoure la integració de metodologies innovadores i l'educació inclusiva, que abraci totes les necessitats diverses, en un escenari constantment canviant, contextualitzat per les transformacions globals, digitals, socials... Tanmateix, aquest reconeixement sovint no es tradueix en una valoració suficient, ni en unes condicions laborals estables. Els actors com la sobrecàrrega administrativa (canvis curriculars, legislatius...), la temporalitat de molts contractes i la dificultat per gestionar les demandes d'un món cada cop més plural, poden generar tensions.
Amb tot plegat, malgrat que la consideració de la professió docent pugui no estar a l'altura, és important tenir en compte el pes que representa aquesta. És cabdal lluitar pels drets dels i les docents, i pel seu apreuament, si bé, l'educació és la base de la societat, capaç de generar autonomia i pensament crític en els individus.
"L’existència humana rau, perquè es va fer preguntant, en l’arrel de la transformació del món. Hi ha una radicalitat en l’existència, que és la radicalitat de l’acte de preguntar."
Paulo Freire,  Per una pedagogia de la pregunta.
0 notes
tuportavoz · 1 month ago
Text
L’IVASS no ha finalitzat el procés d'estabilització de les seues treballadores després de dos anys de termini
El Sindicat d’Administració Pública de la Confederació General del Treball (CGT) de València denuncia que l’Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS), presidit per Susana Camarero, deixa a les seues treballadores en un escenari d’incertesa a unes setmanes de finalitzar l’any Finalitza l’any 2024 i organismes com l’Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS) es troben en un escenari complex.…
0 notes