#cartells adhesius

[actualitatvalenciana-blog]

Una dotzena de cartells adhesius a favor de no tocar les restes de Franco pegats a la seu socialista alacantina http://actualitatvalenciana.com/alacant/una-dotzena-de-cartells-adhesius-a-favor-de-no-tocar-les-restes-de-franco-pegats-a-la-seu-socialista-alacantina/

[lruiztrullols]

Y la europea?

Les darreres dues setmanes he estat a Utrecht, Brussel·les, Berlín i Barcelona. Els cartells de campanya de les europees són molt diferents en aquests quatre racons del continent.

Vora on viuen la Marina i en Martí, abans d’entrar al centre d’Utrecht, hi havia un plafó enorme on els cartells electorals mostraven més logos de partit que no pas rostres de candidats. Sobretot ens va sorprendre la manera com estaven endreçats. Tots junts i col·locats ben rectes, en sintonia amb la resta del paisatge impol·lut d’aquesta ciutat dels Països Baixos. Els canals, les casetes, tot en ordre. Els cartells de les europees, també. 

A Brussel·les, les darreres setmanes, els cartells i les pancartes han envaït molts balcons i, sobretot, les finestres dels bars i botigues. Com que està prohibit penjar cartells a les parets, els partits fan campanya a cada racó on són els amos els que decideixen a qui donen suport. Alguns candidats, sobretot els verds, fins i tot duen la seva cara estampada al manillar de la bicicleta amb què es desplacen.

I és que diumenge, a Bèlgica, hi ha eleccions regionals i estatals, a més d’europees. En aquest país de països, cada barri és un món. Ja us podeu imaginar el caos. Els cartells dels diferents comicis es barregen i predominen els d’un color o d’un altre segons quin tipus de votant hi viu.

A Berlin, a més de cartells gegants més clàssics, fixats a les avingudes i fanals, és on he vist la publicitat més creativa. A la ciutat de l’street art per excel·lència, fins i tot vaig trobar adhesius demanant el vot al lavabo d’un bar del barri multiètnic on viu en Carles.

A Alella, els cartells de les europees són minoria comparat amb els dels alcaldables. Com a Barcelona, els candidats europeus més visibles són Puigdemont i Junqueras. Tanmateix, és innegable que aquesta vegada la campanya europea ha guanyat cobertura a Catalunya. I és que de motius per votar no ens en falten, com explicava ahir en Partal a l’editorial.

A les eleccions amb més votants del món després de l’Índia, a cada país hi ha en joc elements ben diferents. Espero que molts dels 350 milions d’europeus amb dret de vot tinguin clar que hi ha moltes decisions que ens afecten que es decideixen a les institucions de la UE.

Durant el temps a Brussel·les he conegut gent treballant en organitzacions que representen interessos de tota mena. Tenen per objectiu influenciar els debats que tenen lloc abans que les normes europees s’acabin adoptant. Júlia, coneixes l’European Circus Association? Gerard, saps que existeix una European Cyclists' Federation? Feu l’exercici: penseu en qualsevol àmbit que us interessi i cerqueu “European Federation/Association…” i veureu, segur que existeix!

Tenir veus al Parlament Europeu que us representin és de les poques maneres que tenim els ciutadans d’assegurar-nos que algú vetllarà pels nostres interessos en un fotimer de decisions. També per canviar que els interessos dels estats s’acabin imposant tan sovint.  

Un ex eurodiputat deia la setmana passada que són les històries com la de la primera presidenta de l’eurocambra, Simon Veil, supervivent d’Auschwitz, les que donen sentit al Parlament Europeu. Hi estic d’acord. Jo també trobo a faltar defensors dels drets humans com ella, veus inspiradores, al capdavant de les institucions europees. Penso que també depèn de mi, i de vosaltres, que n’hi hagi. També que el projecte europeu sigui engrescador. Per això, demà VOTEU VOTEZ VOTE ABSTIMMEN VOTAD STEMMEN