#El Mur del Poble Espanyol

[actualitatvalenciana-blog]

Una dotzena de cartells adhesius a favor de no tocar les restes de Franco pegats a la seu socialista alacantina http://actualitatvalenciana.com/alacant/una-dotzena-de-cartells-adhesius-a-favor-de-no-tocar-les-restes-de-franco-pegats-a-la-seu-socialista-alacantina/

[pensamentsisomnis]

Havies d'haver fet un altra fi; et mereixíes,hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí quin incendi de sang!.Podrit botxí, prou t'havía d'haver estovat la dura fosca dels pobles,donat a tortura, penjat d'un arbre al fons d'algun camí. Rata de la més mala delinqüència, t'esqueia un altra mort amb violència la fi de tants des de'aquell juliol Però l'has feta de tirà espanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!- Glòria de bunyol, ha mort el dictador més vell d'Europa Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa: Final

Cada cap de setmana un poema o una cançó, avui un poema: Final de Joan Brossa

(Escrit el 20 de novembre de 1975 a la mort del dictador Franco).

Segueix-em, Sigue-me, Follow me: PENSAMENTS i SOMNIS http://pensamentsisomnis.tumblr.com/archive http://songsandmusicworld.tumblr.com/archive http://alimentacioeco.blogspot.com.es/

[comunistescat]

11 de setembre de 2017: contra la tirania, ruptura democràtica!

Comunicat de Comunistes de Catalunya en motiu de la Diada nacional de Catalunya i la convocatòria de l'1 d'octubre. Enguany, 2017, celebrarem l'11 de setembre amb la mirada posada, inevitablement, en la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Comunistes de Catalunya fem una crida a la unitat de la classe treballadora, a l'organització i a la mobilització dels sectors més conscients de la societat, per a l'enderrocament del règim tirànic, en defensa de la democràcia, la justícia i la sobirania dels pobles.

Tirania o democràcia

Per a Comunistes de Catalunya, el debat fonamental que avui tenim al davant no és sobre la viabilitat jurídica, econòmica i política d'un procés de secessió de Catalunya de l'estat espanyol, sinó entre tirania o democràcia. Malauradament per a la classe treballadora de Catalunya, i també per a la resta de pobles d'Espanya, l'estat espanyol no ha deixat encara de ser un règim tirànic. Una tirania monàrquica, despòtica i repressiva, fonamentada en el caciquisme i el clientelisme, guiada per nacionalismes fanàtics i supersticions, governada per estafadors i criminals. Una tirania corrupta, des dels seus fonaments borbònics, fins a les seves institucions franquistes. Catalunya no ha estat una realitat a part. També aquí hem estat governats per cacics i virreis que han saquejat el bé col·lectiu i s'han apropiat de la bandera nacional. Governs nacionalistes conservadors que, durant dècades, en nom de la nació catalana, han sostingut a la dreta més feixista i reaccionària en el poder de l'estat. Governs que, embolicats en la senyera, han malvenut el patrimoni nacional, han desindustrialitzat el país, han sotmès la sobirania popular als poders financers i han endeutat les institucions. D'aquesta manera, el sorgiment d'un moviment sobiranista de masses a Catalunya durant la darrera dècada, ha estat expressió d'una aspiració democràtica popular majoritària, que considera, amb molta raó, completament esgotada la possibilitat d'un aprofundiment democràtic a través de les institucions actuals de l'estat espanyol. Institucions al servei d'una minoria que es revelen obertament corruptes, centralistes i classistes.

Processisme o ruptura

Per a Comunistes de Catalunya, el moviment sobiranista ha comès un greu error en haver cedit la direcció del sobiranisme popular a l'expressió política de la burgesia conservadora catalana. Limitada per les seves pròpies contradiccions d'interessos i desacreditada per una llarga llista d'escàndols, la burgesia catalana ha tingut ocasió de dilatar al màxim tot el procés i actuar com un veritable mur de contenció de les aspiracions democràtiques de la majoria. Això ens ha abocat al processisme i també ha propiciat una imatge xovinista del moviment a la resta de l'estat espanyol, que ha estat alimentada i manipulada pels mitjans. A la convocatòria de l'1 d'octubre s'hi arriba després de mesos d'inacció política i molta gesticulació inútil, quan la burgesia s'ha vist abocada a fer alguna cosa per a no perdre el lideratge del moviment sobiranista, després d'haver negat una vegada i una altra la via del referèndum, que els i les comunistes sempre hem defensat. La decisió s'ha pres intentant eludir la confrontació directa amb l'estat espanyol, a través d'argúcies jurídiques i tripijocs. Sembla, per tot això, que la intenció de la burgesia catalana era que el referèndum de l'1 d'octubre vinent esdevingués, com a màxim, la repetició del 9 de novembre: un acte electoral més, en el context d'una fràgil i arriscada estratègia de manteniment en el poder. Malgrat això, la situació política i social ja no és la mateixa. Havent-se revalidat en el poder, gràcies al PSOE i C's, el govern reaccionari del PP sembla clarament decidit a traspassar qualsevol límit per tal de mantenir el control de l'aparell de l'estat. És molt probable que l'1 d'octubre vinent el poble de Catalunya no pugui exercir el seu dret a expressar-se democràticament de manera vinculant, perquè no existiran les suficients garanties democràtiques per a que pugui celebrar-se un referèndum vàlid. Però no ens equivoquem: no és el referèndum el que no té les suficients garanties democràtiques, és l'estat espanyol. Ara més que mai, és el moment d'enfortir la unitat pel dret a decidir, la unitat popular en favor d'un procés constituent, per la ruptura democràtica amb el règim del 78, és el moment d'estar a la barricada del poble, plantant cara a la tirania. És hora de trencar la roda del processisme i forçar la ruptura amb el règim. Però això només serà possible des de la unitat de la majoria social progressista i democràtica del país, des de la renúncia a les posicions maximalistes per assolir una estratègia que doni resposta a les necessitats de la majoria, i no només als d'un sector de la població, en clara confrontació amb l'altre.

El règim al límit de les seves contradiccions

Per a Comunistes de Catalunya, la convocatòria de l'1 d'octubre és una manifestació més del frac��s de la burgesia espanyola, també de la catalana, per a seguir sostenint el seu règim tirànic i corrupte. Un règim polític fallit que ja no és capaç de mantenir ni la seva façana de democràcia, on tots els poders de l'estat estan al servei de la mateixa patronal i treballen coordinadament en contra dels interessos de la majoria treballadora. L'1 d'octubre és una baula dèbil de la cadena opressiva del règim, nascuda de la pressió popular, una bretxa que hem de saber utilitzar totes les forces polítiques i socials democràtiques i progressistes per a enderrocar la tirania. I no només les catalanes, sinó també, les de la resta de pobles d'Espanya. Hi ha una altra Espanya rebel que també està disposada a posar-se dempeus contra el règim i que esperem trobar al nostre costat en la lluita per la república. La Diada Nacional de Catalunya ha estat històricament una jornada de reivindicació contra la tirania. Una jornada nacional de lluita per a recordar-nos que, per damunt de reis i de tirans, som un mateix poble i una sola classe, totes les persones treballadores que vivim en aquest país. La lluita contra la tirania no és exclusiva del poble de Catalunya, és la mateixa lluita de tots els pobles del món, una lluita per la sobirania, la democràcia i la justícia, una lluita universal. És indubtable que la societat catalana i l'espanyola s'han polaritzat. Però, a diferència del que podria semblar, no s'han dividit per qüestions identitàries o en relació al posicionament favorable o contrari a la independència de Catalunya. La divisió que més s'ha agreujat és la desigualtat social i això ha comportat una major definició dels antagonismes. Una gran majoria treballadora ens hem empobrit mentre una minoria s'ha enriquit desorbitadament a través de l'estafa especulativa, la corrupció estructural i la complicitat dels governs tirànics. Existeix una gran majoria de persones indignades que comencen a posar-se dempeus i a dir prou.

Crida a la mobilització per la ruptura

Comunistes de Catalunya fem una crida a la unitat de les classes populars per la ruptura democràtica i l'obertura d'un procés constituent, a través del qual el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació. Fem una crida a la mobilització de la classe treballadora i a les forces progressistes de tot l'estat per a l'enderrocament del règim tirànic i per a la revolució democràtica. Convidem a la participació en la convocatòria de Catalunya en Comú al Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet de l'11 de setembre. Una convocatòria que desitgem que marqui l'inici de la reconstrucció de la unitat popular que tant necessita el nostre país. Fem de l'1 d'octubre una jornada de lluita i reivindicació, pel dret a votar i a decidir, pel dret a viure amb dignitat, en una societat justa i amb igualtat d'oportunitats. Per la ruptura definitiva amb el règim. Per la República Catalana, per la lliure federació de tots els pobles d'Espanya, per la democràcia i el socialisme! Visca la Diada nacional de l'11 de setembre! Visca la Classe Treballadora! Visca Catalunya! Comunistes de Catalunya Secretariat nacional 7 de setembre de 2017 via el Bloc dels i les Comunistes de Catalunya

[comunistescat]

EUiA fa una crida a la participació massiva a la manifestació d’aquest dissabte per l’acollida de persones refugiades

Informació d'Esquerra Unida i Alternativa.

Esquerra Unida i Alternativa serà als carrers per reclamar vies segures, dret d’asil i lliure circulació de les persones

Barcelona serà un clam aquest dissabte. A partir de les 16h, la plaça Urquinaona i els carrers adjacents s’ompliran de gent per reclamar que s’obri la porta a les persones que fugen de la guerra i de la fam, per l’acollida de les milers de refugiades que fa temps que truquen a les portes d’Europa i que s’han trobat amb murs, rebuig, violència i indiferència. Esquerra Unida i Alternativa serà als carrers i fa una crida a la participació massiva a la que es preveu serà la manifestació més gran d’Europa per l’acollida de les persones refugiades.

“Estem cansades i fartes de mots que apel·len a la solidaritat, però que no es tradueixen en fets davant l’actitud criminal de la Unió Europea, on l’anomenada raó d’estat ofega els drets humans i dels tractats que els mateixos Estats han signat”, assenyala el responsable de Polítiques Socials d’EUiA, David Companyon. Vies segures, dret d’asil, lliure circulació de les persones, eradicar la violència estructural. Són les demandes bàsiques que exigeix la formació per a atacar d’arrel el problema.

“Que més de 4.500 persones hagin mort ofegades a la Mar Mediterrània és molt més que un drama humanitari, és el resultat de polítiques criminals que tenen el seu origen en un capitalisme capaç de generar guerres imperialistes per apropiar-se de les matèries primeres i sotmetre governs i pobles als interessos d’oligopolis i multinacionals”, afirma Companyon, alhora que denuncia que “l’Estat Espanyol és un bon exemple d’aquestes polítiques que institucionalitzen els racisme i la xenofòbia”. Concertines a les tanques de Ceuta i Melilla, bales de goma disparades contra migrants al mar i devolucions en calent en són una bona mostra.

“La Unió Europea i tots els Trumps o Rajoys del món són els campions de la “lliure circulació” de capitals i mercaderies, de la llibertat per evadir impostos a paradisos fiscals, però aixequen murs reals i culturals entre els ésser humans apel·lant a suposat “enemic extern” per infondre la por al conjunt de la ciutadania, llavor de la islamofòbia o la lgtbifòbia”, apunta Companyon.

La Campanya Casa Nostra, Casa Vostra, que ha implicat a centenars de persones dels àmbits més diversos del país, exigeix anar més enllà de la crida a la solidaritat i passar de les paraules als fets, i interpel·la a totes les institucions catalanes a fer efectiva l’acollida i el dret d’asil. Malgrat l’hostilitat i rebuig tant de l’Estat Espanyol com de la Unió Europea, exigeixen fer-ho col·laborant amb les entitats i ONG que ja desobeeixen rescatant persones, ajudant a crear vies segures,  o coordinant-se amb altres regions o Estats que estan disposats a deixar de ser espectadors de la barbàrie.

Declaració d’EUiA: Catalunya és un clam: Volem acollir!

Font: Esquerra Unida i Alternativa

via el Bloc dels i les Comunistes de Catalunya