#Llei de la Memòria Històrica

[actualitatvalenciana-blog]

Una dotzena de cartells adhesius a favor de no tocar les restes de Franco pegats a la seu socialista alacantina http://actualitatvalenciana.com/alacant/una-dotzena-de-cartells-adhesius-a-favor-de-no-tocar-les-restes-de-franco-pegats-a-la-seu-socialista-alacantina/

[historieseuropa]

Notícies arqueològiques del 2021. Recull anual de l’Eugeni

[tuportavoz]

Guanyar pren la iniciativa per a que Franco deixe de ser Medalla d'Or d’Alcoi

Guanyar pren la iniciativa per a que Franco deixe de ser Medalla d’Or d’Alcoi

González: “10 anys ha tardat el govern de Francés en iniciar el procediment de retirada del títol a Franco, incomplint la llei de Memòria Històrica” Al passat plenari es va aprovar la proposta de Guanyar Alcoi perquè s’iniciaren els tràmits administratius per a revocar i deixar sense efecte els honors i distincions que se li van concedir des de l’Ajuntament al dictador Francisco Franco i fer que…

[nelmarti]

Repressió franquista contra LGTBI a les Illes (Manifest-proposta de les associacions LGTBI de les Illes Balears)

Restitució i memòria

El final de la dictadura franquista i els inicis cap a la democràcia no van suposar una ruptura immediata amb la legalitat homofòbica ni amb la cultura masclista i heteronormativa. L'indult i les amnisties dels anys 1976 i 1977 no van tenir en compte els presos socials, ni en concret als homosexuals, detinguts sota la legalitat repressiva del nacionalcatolicisme.

Van haver de passar 30 anys perquè una llei –la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de la memòria històrica- reconegués el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiars de les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

A les Illes Balears l’any 2018 es va aprovar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (Llei 2/2018, de 13 d’abril), en l’exposició de motius de la qual s’afirma: “durant tota la Dictadura i el principi de la Transició es va exercir una dura repressió per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la “Ley de Vagos y Maleantes” i la “Ley de Peligrosidad Social”.

Les mesures aplicades derivades de les dues lleis anteriors són raquítiques i insuficients per a donar resposta a la voluntat memorialitzadora –i per tant visualitzadora- i restitutiva que les inspira. És hora de no excloure cap víctima del franquisme, les LGTBI tampoc. És per açò que, davant l’absència d’iniciatives al respecte, les entitats LGTBI de les Illes Balears sotasignades llancem 5 propostes per a impulsar o posar en pràctica a les Illes, reivindicades o posades en marxa des d’altres àmbits socials i institucionals.

 Propostes de memòria i restitució

1.      Declarar la nul·litat dels judicis. Prendre les mesures, a nivell autonòmic i estatal, perquè les sentències emparades en la Llei de Vagos y Maleantes i la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, així com també en l’”escàndol públic” previst en el codi penal, basades en l’orientació sexual, identitat sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere de les persones acusades i jutjades, siguin declarades nul·les i/o sense efecte (quant a condemna i sanció, amb els efectes corresponents) per vicis de forma i fons.

2.      Ampliar, en quanties i terminis, les indemnitzacions a favor dels anomenats "expresos socials" del franquisme recollides en la Disposició Addicional 18ª de la Llei 2/2008, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009 (BOE nº 309, de 24 de desembre).

3.      Assimilar com a alta en la cotització a la Seguretat Social el temps que les persones homosexuals van ser privades de llibertat. Les persones LGTBI van patir una doble repressió: van patir la privació de llibertat igual que els presos polítics, però a més una estigmatització per la seva orientació sexual, vexacions, violacions i tortures, tant dins com fora de la presó. Segons la Llei 18/1984, les persones que van ser privades de llibertat durant el franquisme pels supòsits contemplats en la Llei d'Amnistia de 1977, és a dir, per motius polítics, podien cotitzar el temps passat a la presó com assimilat a l'alta. En canvi, la privació de llibertat dels homosexuals, només pel fet de ser-ho, com una manera de repressió franquista contra la seva orientació sexual, no ha obtingut aquesta assimilació.

 4.      Crear l’Espai de la Memòria LGTBI. Aquesta figura, que ja es contempla en algunes lleis autonòmiques, com la valenciana, té l’objectiu de promoure i afavorir el coneixement, l’estudi i la investigació sobre la història del col·lectiu LGTBI, mitjançant informació bibliogràfica i documental. Entre d’altres tasques l’Espai de la Memòria LGTBI hauria de ser l’espai per a recordar les persones LGTBI que van ser perseguides, torturades i assassinades.  

 5.      Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva orientació sexual. Aquest monòlit en memòria a las persones LGTBI represaliades ja existeix, per exemple, a Euskadi (Durango). És una escultura de Koldobika Jáuregui creada l’any 2009 par a recordar las persones “perseguidas y represaliadas por el régimen franquista debido a su opción sexual y afectiva y que lucharon bajo ese régimen por vivirla en libertad” (extret del text del monòlit).

 Associació LGTBI de les Illes Balears-Ben Amics

Col·lectiu de la Llave del Armario

Ses Foneres Col·lectiu Transfeminista de Menorca

Associació de famílies de menors trans - Chrysallis Illes Balears

Balears Diversa - Asociación lgtbiqa y feminista de les Illes Balears Balears

Diverxia Menorca

[lavozdelarepublica]

La Policía Local de sa Pobla ha denunciado al vecino de la localidad que el pasado sábado por la tarde colgó, en la céntrica calle Marina, dos grandes banderas franquistas, unos hechos tipificados en la Llei de Memòria Històrica. La voz de alarma la dieron los propios vecinos del municipio que denunciaron, a través de las redes sociales, que se habían colgado la bandera de española con el águila de San Juan (símbolo franquista) y la bandera de la Falange de parte a parte de la calle. Los agentes se personaron en seguida en la casa del autor de los hechos y le obligaron a retirar las enseñas de la vía pública. La Policía de sa Pobla denuncia al vecino que colgó banderas franquistas en la callewww.ultimahora.esLa Policía Local de sa Pobla ha denunciado al vecino de la localidad que el pasado sábado por la tarde colgó, en la céntrica calle Marina, dos grandes banderas franquistas, unos hechos tipificados en la Llei de Memòria Històrica.

https://ift.tt/35cmJA0

[comunistescat]

Comunicat de Comunistes de Catalunya davant la proposta del Partit Popular d'il·legalitzar organitzacions «comunistes i populistes»

Ahir el Partit Popular i Ciutadans van tornar a mostrar sense vergonya la seva veritable cara, abstenint-se en la votació al ple del Senat de la reforma de la Llei de Memòria Històrica en què es recull la condemna explícita del franquisme. Aquest fet greu no és, però, cap sorpresa ni cap novetat perquè aquestes forces polítiques representen els hereus i els beneficiaris de la dictadura feixista que va reprimir durant 40 anys els pobles d'Espanya: banquers, empresaris, església, etc. Ni ha estat el primer cop ni serà el darrer que el fals centre polític evita condemnar el feixisme perquè, en el fons, seria condemnar-se a si mateix. La novetat aquest cop ha estat que el Partit Popular, imparable en la seva deriva autoritària, ha volgut vincular la condemna del franquisme amb la il·legalització d'organitzacions «comunistes i populistes». El Partit Popular contribueix així a popularitzar un relat pervers i absolutament malintencionat que busca dissimular el creixement de l'extrema dreta a Europa tot atacant els moviments polítics i socials de resistència popular front a l'estafa capitalista. I és que en un moment de crisi sistèmica profunda com l'actual, en què cada cop més i més persones treballadores pateixen i busquen solucions diferents, són els partits que defensen el règim del 78 els qui tenen por. Por perquè temen que les idees socialistes puguin resultar atractives per a les classes populars i busquen criminalitzar-les, mentre justifiquen la seva intolerable connivència amb el feixisme antic (evitant condemnar el franquisme) i actual (alimentant el monstre de VOX, per exemple). A més, el relat de postveritat del Partit Popular (que compta amb el ple suport de Ciutadans) resulta profundament indignant: equiparar el feixisme o el nazisme ―que van teoritzar i aplicar el genocidi de forma sistemàtica i organitzada― amb el comunisme ―la ideologia d'aquells que, precisament, van contribuir de forma contundent a derrotar-los― és senzillament ridícul. La idea que els comunistes som també «enemics de la democràcia» a qui cal combatre és una fal·làcia alimentada pel neoliberalisme en un exercici de revisionisme històric groller. Lluny de defensar règims autoritaris, els i les comunistes lluitem per una democràcia real que ens alliberi de les cadenes que ens imposen els mercats ben diferent de la falsa democràcia que el neoliberalisme defensa. Només cal recordar les ingerències de la Troica limitant la sobirania dels estats per decidir els seus pressupostos o la sentència del TS sobre l'impost de les hipoteques per veure fins a quin punt el capitalisme és profundament incompatible amb la democràcia. Els i les Comunistes de Catalunya sabem molt bé que volen dir quan parlen d'il·legalitzar-nos. Recordem perfectament la tortura, la presó, els afusellaments, els infants robats i l'oblit al qual volen condemnar les víctimes del franquisme. Però nosaltres no oblidem i no ens rendim. Seguirem dia rere dia combatent el capitalisme i denunciant les noves formes que adopta el feixisme, que muta i es tenyeix de blau o de taronja segons manin els mercats. Seguirem als carrers, a les places, al sindicat, a les associacions de veïns. Denunciarem la repressió dels moviments socials amb la Llei Mordassa o la instrumentalització de la justícia per perseguir polítics sobiranistes, artistes i activistes a les xarxes socials. Organitzarem les classes populars i plantarem cara perquè sabem que feixisme i capitalisme són dues cares de la mateixa moneda. I en aquesta lluita només concebem un final: la victòria! Ni un pas enrere. No passaran! Comunistes de Catalunya via el Bloc dels i les Comunistes de Catalunya

[germandejuana]

Tweeted

Pregunteu-vos perquè mai @CiutadansCs ha engegat una campanya per promoure la retirada dels incomptables símbols franquistes que encara queden al nostre país malgrat la llei de Memòria Històrica de 2007. Els llaços grocs molesten, el jou i les fletxes no. pic.twitter.com/dw0eIzLHtb

— Jordi Borràs (@jordiborras) August 11, 2018

[diarideclasse]

21/11/2017 ⇢ La Guerra Civil: una qüestió no resolta

La Guerra Civil (1936-1939) és un tràgic i apassionant capítol de la nostra història. Tot i que l'Estat ens fan creure que és un simple esdeveniment del passat i que l'hem d'oblidar per tal d'obtenir «la reconciliació», és tracta d'un conflicte molt viu, no resolt i inoblidable que continua marcant políticament i socialment. Espanya és un país construït sobre les ruïnes d'un passat que no vol acceptar i no té intenció de fer front.

La forma en què es gestionen tots els continguts relacionats amb l'episodi de la Guerra Civil és pèssima i deplorable; i encara més avui en dia que ens trobem en la celebració del 80è aniversari. El conflicte no només s'ha d'estudiar des dels múltiples àmbits històrics possibles (com per exemple: la vida a la rereguarda; el paper de la dona en la guerra, el de l'URSS o el dels intel·lectuals que vingueren; etc) sinó que també es pot, i és necessari, fer l'estudi arqueològic ja que obtindrem més coneixement i tot un ric patrimoni gestionable. És més, la correcte gestió i difusió del conflicte sí que ajudarà a produir «la reconciliació» i permetrà honrar la memòria dels vençuts, retornar-los la seva dignitat i fer justícia. El problema és que l'Estat no ho posa fàcil ja que no vol reobrir la porta del passat. Per sort, neixen associacions i col·lectius, de caràcter privat o amb l'ajuda de l'administració local i la població, per tal de preservar i recuperar la memòria històrica com és el cas de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica o el Memorial Democràtic (que és de la Generalitat). Les seves tasques, però, no són suficient si no va acompanyades d'una bona divulgació. I això és el que succeeix. En el cas del Memorial Democràtic, la seva tasca és molt correcte: disposen de diverses institucions, organitzen exposicions, treballen en diversos projectes, etc. Però encara haurien de fer més. Existeixen a l'estil europeu cementiris de guerra tant pels republicans com pels franquistes? Existeix un bon museu-memorial amb imatges, vídeos, textos multilingüe i restes materials permanent sobre la guerra? Com és que encara hi ha símbols franquistes? Queda moltíssima feina per fer encara.

L'obertura de fosses, un les temes més importants no solucionats encara, té una gestió de pena. Existeix un greu problema amb la llei ja que no permet identificar el mort com a resta arqueològica. Això vol dir que com que és possible establir llaços de parentiu amb algú present, el mort no pot ser objecte d'estudi si no es dóna el vistiplau. També, a vegades, s'ha de consultar si es permet o no obrir una fossa. Això és un desencert. Tan si es vol com si no, totes les fosses s'haurien d'obrir i els morts haurien de patir un estudi tant arqueològic com forense. Llavors, la bona forma de gestionar aquests cossos seria creant cementiris específics pels dos bàndols i enterrar-los aquí amb honors (menys pels del bàndol franquista). Si el mort és identificable i els familiars continuen vius, llavors si que s'hauria de consultar on el volen enterrar.

[actualitatvalenciana-blog]

Carrascco: "No té sentit que Compromís s'aferre a la Llei de Memòria històrica per a eliminar-la” http://actualitatvalenciana.com/castello/carrasco-memoria/

[coneixercanals]

L’Alcúdia de Crespins retirarà els símbols franquistes de les seus carrers.

L’Alcúdia de Crespins retirarà els símbols franquistes de les seus carrers.

L’Ajuntament anuncia la retirada de plaques aplicant la Llei de Memòria Històrica.

L’Alcúdia de Crespins 10 d’octubre de 2017. L’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins vol eliminar dels seus carrers els símbols al·lusius al Franquisme. El consistori governat pel PSOE i Compromís anuncia, en una proposta d’alcaldia, que en el municipi s’han localitzat 12 plaques identificatives de vivendes de…

[noticierouniversal-blog]

El PP s'oposa a la llei valenciana de la Memòria Històrica i Ciutadans s'absté

El PP s’oposa a la llei valenciana de la Memòria Històrica i Ciutadans s’absté

“No em sorprèn. Rajoy diu que no ha posat ni un sol euro i no m’estranya que el PP digui que no, que s’oposi”, són paraules de Pilar Alcorisa, després de conèixer que el PP valencià s’oposa a la Llei valenciana de Memòria Històrica. Pilar és filla de Teófilo Alcorisa, penjat el 1947 per no voler delatar al seu fill, guerriller. La seva va ser una lluita de vuit anys fins que el 2016 va aconseguir…

[jad-news]

(via EsPPeonza‏ @EsppeonzAguirre) 

- Aviam... que no estàvem seguint la Via Democràtica? Portem ja gairebé 40 anys seguint-la, eh? Vols dir que no ens hem desviat una mica?

- La Guia del Viatger temporal diu: “Adreça encara inexistent, futur d’allò més incert. Localitzacions més properes en la magnitud temporal i física, les següents... Nota a peu de pàgina: ‘Com no us ho feu vosaltres mateixos...!’”

Qu'est ce que on peut dir?

Ce rue ne semble pas la meme chose que l'autre là-bas

Ahí es na’!

Una mica d’història relacionada, així... a primera gogglejada:

-  Homenaje a las víctimas del franquismo en Saint-Denis, afueras de París -  Les Espagnols dans la Résistance -  Hommages aux Espagnols en Seine-Saint-Denis -  División Azul - Wikipedia -  Llei de la memòria històrica

[nelmarti]

Repressió franquista contra LGTBI a les Illes Balears

Restitució i memòria

El final de la dictadura franquista i els inicis cap a la democràcia no van suposar una ruptura immediata amb la legalitat homofòbica ni amb la cultura masclista i heteronormativa. L'indult i les amnisties dels anys 1976 i 1977 no van tenir en compte els presos socials, ni en concret als homosexuals, detinguts sota la legalitat repressiva del nacionalcatolicisme.

Van haver de passar 30 anys perquè una llei –la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de la memòria històrica- reconegués el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiars de les persones que van patir persecució i violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

A les Illes Balears l’any 2018 es va aprovar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (Llei 2/2018, de 13 d’abril), en l’exposició de motius de la qual s’afirma: “durant tota la Dictadura i el principi de la Transició es va exercir una dura repressió per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, amb tractaments contraris als drets humans com a conseqüència de l’aplicació de la “Ley de Vagos y Maleantes” i la “Ley de Peligrosidad Social”.

Les mesures aplicades derivades de les dues lleis anteriors són raquítiques i insuficients per a donar resposta a la voluntat memorialitzadora –i per tant visualitzadora- i restitutiva que les inspira. És hora de no excloure cap víctima del franquisme, les LGTBI tampoc. És per açò que, davant l’absència d’iniciatives al respecte, les entitats LGTBI de les Illes Balears sotasignades llancem 5 propostes per a impulsar o posar en pràctica a les Illes, reivindicades o posades en marxa des d’altres àmbits socials i institucionals.

 Propostes de memòria i restitució

1.      Declarar la nul·litat dels judicis. Prendre les mesures, a nivell autonòmic i estatal, perquè les sentències emparades en la Llei de Vagos y Maleantes i la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, així com també en l’”escàndol públic” previst en el codi penal, basades en l’orientació sexual, identitat sexual, identitat de gènere i/o expressió de gènere de les persones acusades i jutjades, siguin declarades nul·les i/o sense efecte (quant a condemna i sanció, amb els efectes corresponents) per vicis de forma i fons.

2.      Ampliar, en quanties i terminis, les indemnitzacions a favor dels anomenats "expresos socials" del franquisme recollides en la Disposició Addicional 18ª de la Llei 2/2008, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009 (BOE nº 309, de 24 de desembre).

 3.      Assimilar com a alta en la cotització a la Seguretat Social el temps que les persones homosexuals van ser privades de llibertat. Les persones LGTBI van patir una doble repressió: van patir la privació de llibertat igual que els presos polítics, però a més una estigmatització per la seva orientació sexual, vexacions, violacions i tortures, tant dins com fora de la presó. Segons la Llei 18/1984, les persones que van ser privades de llibertat durant el franquisme pels supòsits contemplats en la Llei d'Amnistia de 1977, és a dir, per motius polítics, podien cotitzar el temps passat a la presó com assimilat a l'alta. En canvi, la privació de llibertat dels homosexuals, només pel fet de ser-ho, com una manera de repressió franquista contra la seva orientació sexual, no ha obtingut aquesta assimilació.

 4.      Crear l’Espai de la Memòria LGTBI. Aquesta figura, que ja es contempla en algunes lleis autonòmiques, com la valenciana, té l’objectiu de promoure i afavorir el coneixement, l’estudi i la investigació sobre la història del col·lectiu LGTBI, mitjançant informació bibliogràfica i documental. Entre d’altres tasques l’Espai de la Memòria LGTBI hauria de ser l’espai per a recordar les persones LGTBI que van ser perseguides, torturades i assassinades.  

 5.      Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva orientació sexual. Aquest monòlit en memòria a las persones LGTBI represaliades ja existeix, per exemple, a Euskadi (Durango). És una escultura de Koldobika Jáuregui creada l’any 2009 par a recordar las persones “perseguidas y represaliadas por el régimen franquista debido a su opción sexual y afectiva y que lucharon bajo ese régimen por vivirla en libertad” (extret del text del monòlit).

 Associació LGTBI de les Illes Balears-Ben Amics

Col·lectiu de la Llave del Armario

Ses Foneres Col·lectiu Transfeminista de Menorca

Associació de famílies de menors trans - Chrysallis Illes Balears

Balears Diversa - Asociación lgtbiqa y feminista de les Illes Balears Balears

Diverxia Menorca