#Vaticà

[martas-trip19]

Viatge a Roma

Perquè?

· Lloc molt turístic.

· Hi ha molt monuments historics.

· Té llocs molt chulos.

· El menjar està super bó.

· És un lloc molt historic.

Què puc fer?

· Anar a la fontanta de Trevi.

· Anar al coliseu Romà.

· Anar al museu Vaticà.

· Anar a la Borghese Galery.

· Menjar pasta i pizza ja que estaras en Italia.

Millors dates:

D’abril a maig i de septembre a octubre.

Millors allotjaments: 

Hotel colisseum

Ibis Styles Vintage Hotel Rome

[influencesformyeyes]

EL "GRAND TOUR":

El Museu del Louvre (París, França)

La Galeria Uffizi (Florència, Itàlia)

El Museu del Vaticà (Ciutat del Vaticà, Roma)

La Galeria d'Art de l'Acadèmia (Venècia, Itàlia)

El Museu Britànic (Londres, Regne Unit)

La Galeria Borghese (Roma, Itàlia)

El Museu Nacional de l'Antiguitat (Torí, Itàlia)

El Museo Nazionale di Capodimonte (Nàpols, Itàlia)

El Museu d'Arqueologia de Nàpols (Nàpols, Itàlia)

La Pinacoteca de Brera (Milà, Itàlia)

El Musée d'Orsay (París, França)

El Museo del Prado (Madrid, Espanya)

La Galeria Palatina (Florença, Itàlia)

El Museu d'Història de l'Art de Viena (Viena, Àustria)

El Museo Archeologico Nazionale di Paestum (Paestum, Itàlia)

[negreabsolut]

Armes vaticanes.

[felixviader]

Per ordre del Papa Juli II, Miquel Àngel va decorar la Capella Sixtina a la Ciutat del Vaticà. No va ésser una tasca fàcil; va començar a adornar la volta al 1508, acabant al 1512. A Miquel Àngel no li va agradar aquest encàrrec perquè creia que el seu treball només era per satisfer la necessitat de grandesa del papa.

Per ordre de Núria Puig Borràs, Fèlix Viader va començar a elaborar la combinació d'imatges el dotzè mes del 2020. No va ésser una tasca fàcil, però finalment, al 2021, va veure la seva obra creada.

Sense més dilació, us presento La Mona (Fèlix Viader, 2020-2021)*.

*aquesta obra no té relació amb La Mona Lisa (Leonardo Da Vinci, 1503).

[benvolgutsguiris]

SOBRE LA SENYERA Què fer quan et trobes amb un fatxa lerdo que pretén alliçonar-te dient que la senyera és d’origen aragonès, basant-se en la teoria papal de l’any 1990: La hipòtesi aragonesa de que els colors groc i vermell de la senyera eren aragonesos la va proposar Guillermo Fatás al 1990 (que curiós que fins a 1990 no hi hagués CAP historiador aragonès que exposés aquesta teoria. Ans al contrari. Se’ls deuria passar per alt). Aquesta hipòtesis es basava en un estudi de l'historiador alemany Paul F. Kehr. A l'estudi Kehr parlava d'una bula papal que estava lligada amb fils de seda de color groc i vermell (la bula ja no existeix, els fils sí). A partir d'aquí Fatás dedueix (s'inventa) que aquests eren els colors de la santa seu, i com que el Rei Sancho Ramirez d’Aragó i Pamplona (1043-1094) va fer un acostament al Vaticà per ser nomenat oficialment rei (cosa que va passar al 1063), Fatás pressuposa que els aragonesos comencen a utilitzar “els colors vaticans” a partir de llavors. El tema és que després, l'any 2004, Juan Jauregui va recopilar 47 referències de bules papals d'entre 1002 i 1198, i els fils de seda eren de colors molt variats. O sigui que amb la referència que feia servir Fatás no es pot afirmar res. A part, si la teoria papal fos certa, també el Regne de Pamplona hagués adoptat els colors papals. I un altre detall és que no es coneixen amb certesa els colors que representaven exactament al Vaticà en aquella època. De fet, a l’Arxibasílica papal de San Giovanni di Laterano (Itàlia)  hi ha la pintura que il·lustra aquest article. La va fer pintar el Papa Lleó III (750-816) al s.VIII, i on hi veiem representats Sant Pere (amb les claus símbol de la potestat donada per Crist al sant, a la falda) entregant el pal·li a Lleó III, i a la dreta hi veiem a Sant Pere entregant el seu estendard (el de la ciutat de Roma/Estats Pontificis) a Calemany (742-814), que és de color verd i vermell. Com podeu veure, de quadribarrada té el que tinc jo de pilot de F1. Partint d’aquí, no hi ha cap representació de la bandera Vaticana que sigui posterior, i quadribarrada. Ja hem d’anar al pontificat d’Inocenci III (1198-1216) per trobar la següent. Si us aburriu, l’Arxibasílica de Sant Joan de Letràn (San Giovanni di Laterano) permet ser visitada virtualment: http://www.vatican.va/various/basiliche/san_giovanni/vr_tour/index-it.html  Resumint, que la hipòtesi de que la senyera és d’origen aragonès està més que descartada, però la pseudo-història espanyolista a vegades encara insisteix. Sobretot els més incultes.

[classesdhistoria]

El Vaticà és l'estat que encapçala el rànquing mundial de criminalitat per habitant

Si el Vaticà fos de gran com Mallorca, i Rússia fos proporcionalment igual de gran, ocuparia dos vegades la superfície de Júpiter.

L'obelisc que presideix el centre de la plaça de Sant Pere, va ser dut a Roma provinent d'Egipte en temps de l'emperador Calígula.

[juudit6]

De quan estava a Roma i tenia el cabell llarg, fins que la mama me'l va tallar, però "segueix llarg", tot i que no tant, però creix així que zero drames. Total hi va haver un papa que es va sentir més segur en aquest castell que al Vaticà 🇮🇹🏰 #roma #castelsantangelo #italy (at Castel Sant'Angelo) https://www.instagram.com/p/B9g85FDJN3U/?igshid=diwp6xyanz5d

[dariomarcollection]

Sant Pere / Saint Peter, Vaticà / Vatican

[that-conlang-dude]

European Countries in Catalan

Albània - Albania

Alemanya - Germany

Andorra - Andorra

Armènia -Armenia

Àustria - Austria

Azerbaidjan - Azerbaijan

Bèlgica - Belgium

Bielorússia - Belarus

Bòsnia i Hercegovina - Bosnia and Herzegovina

Bulgària - Bulgaria

La Ciutat del Vaticà - Vatican City

Croàcia - Croatia

Dinamarca - Denmark

Eslovàquia - Slovakia

Eslovènia - Slovenia

Espanya - Spain

Estònia - Estonia

Finlàndia  -  Finland

França - France

Geòrgia - Georgia

Grècia - Greece

Hongria - Hungary

Irlanda - Ireland

Islàndia - Iceland

Itàlia - Italy

Kazakhstan - Kazakhstan

Letònia - Latvia

Liechtenstein - Liechtenstein

Lituània -  Lithuania

Luxemburg - Luxemburg

Macedònia - Macedonia

Malta - Malta

Moldàvia - Moldova

Mònaco - Monaco

Montenegro - Montenegro

Noruega - Norway

Polònia - Poland

Els Països Baixos - The Netherlands

Portugal - Portugal

El Regne Unit - The United Kingdom

La República Txeca - Czech Republic

Romania - Romania

Rússia - Russia

San Marino - San Marino

Sèrbia - Serbia

Suècia - Sweden

Suïssa - Switzerland

Turquia - Turkey

Ucraïna - Ukraine

Xipre - Cyprus

Bonus:

Abkhàzia - Abkhazia

Kosovo - Kosovo

Ossètia del Sud - South Ossetia

La República d’Artsakh - Nagorno-Karabakh

La República Turca de Xipre del Nord - Northern Cyprus

Transnístria - Transnistria

[elsborja]

Ivan PARISI, “Papa Alexander VI dominus beneficiorum”: Più che raddoppiato il numero delle schede consultabili sul web -

[art-neutre]

19è Simposi sobre la història censurada de Catalunya | Arenys de Munt | 22 i 23 nov.

19è Simposi sobre la història censurada de Catalunya  22 i 23 de novembre del 2019 a Arenys de Munt Institut Nova Història PROGRAMA: Divendres, 22 de novembre de 2019 Entrada gratuïta Sala municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Munt 7 del vespre Presentació del Simposi: - Albert Codinas, President de l'Institut Nova Història - Josep Sànchez, Batlle d'Arenys de Munt - Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador - Elisenda Sala i Ponsa, Ceramista Ponències: - Francesc Jutglar: «L'horta d'En Ferran Colom a Barcelona. Una proposta d'ubicació». - Vittorio Pedrocchi: «Els terços espanyols i el Gran Capità». - Àlex Vilarroig: «Del relativisme al negacionisme». - Josep Lluís Larriba: «Estratègies per a la internacionalització de la feina de l'Institut Nova Història». —2/4 de 9 Brindis d’obertura —9 vespre: Sopar Dissabte, 23 de novembre de 2019 Entrada: 10€ / Adherits: entrada gratuïta —9 matí: Acreditacions —2/4 de 10 del matí: Tònia Vila, Regidora de Cultura: Benvinguda Conferència inaugural: Neus Rossell, Psicòloga clínica: «Assetjament psicològic i recerca històrica». Ponències del matí: —10 del matí: - Josep Abela: «Els Abela i la presència catalana a Malta. 1283-1530». - David Beltran: «Catalanismes a l'espanyol de Colòmbia». - Miquel Riera: «Anselm Albareda: de Montserrat al Vaticà». - Quim Gibert: «Traces catalanes a Puerto Rico. Notes d'un viatge d'estiu». - Eulàlia Casas: «Brígida Terrer: la mística revolució». —11 del matí: - Miquel Izquierdo: «Shakespeare és Cervantes: enigma resolt». - Jordi Àlvarez: «A la recerca dels veritables Guifré el Pilós i Duoda». - Pol Bragulat: «La casa d'En Sirvent i el temps de la seva estada a Barcelona». - Lluís Botinas: «L'enorme força actual de la nostra veritable història». - Sergi Turiella: «El bateig de Califòrnia: la toponímia catalana». —12 del matí: - Lluís M. Mandado: «La vila d'Escatalans: el primer esment del terme "català" al s. X». - Enric Guillot: «Els comtes de Barcelona i la legitimitat de la monarquia hispànica». - Paolo Pellegrino: «La Calandria, primera novel·la en prosa de l'era moderna». - Dani Bello: «Mitologia nòrdica o mitologia catalana?». - Lluís Batlle: «La font catalana de "en un quítame allá esas pajas"». —1 migdia: - Ramon Serrano: «En Colom i altres curiositats a les Corts catalanes del 1701». - Josep Prats: «El flamenc més antic és català». - Joan Cassola: «Les traduccions catalanes medievals de La Bíblia». - Víctor Cucurull: «Angèlica és Urgèllica a l'Orland Furiós» - Montse Camps: «Els argunets catalans de Malta i els arguments de la fonètica» —2 tarda: - Dinar (arròs cuinat per l'Ateneu Independentista d'Arenys de Munt) Ponències de la tarda/vespre: —5 de la tarda: - Manel Capdevila: «Malta 1429: el Consell Popular» - Josep M. Orteu: «La Historia del rey Canamor y del infante Turian, su hijo: una novel·la catalana passada al castellà» - Pere Baladron: «Similitud de cognoms entre els Colom de Barcelona i els dels Països Baixos» - Joan Casajuana: «Orígens perduts de la guitarra i d'En Juan de la Enzina» - Francesc Magrinyà: «El Coloquio de los perros i la Nació Catalana» —6 del vespre: - Pere Alzina: «100 mots maltesos d'origen català» - Cesc Garrido: «L'església i catedral visigòtica dels Sants Just i Pastor esmentada com a "St. Iuste"» - Rafel Mompó: «L'Inquisidor Fernando de Montemayor i Sigüença» - Pere Coll: «Els Calders de Barcelona i el seu anagrama» - Vicent-Marc Adell: «El Lazarillo i la literatura catalana» —7 del vespre: - David Vilasís: «Les plantes de la Mare de Déu de les Roques d’En Lleonard» - Joanjo Albinyana: «Notes sobre el 1r viatge de Carles I per terres valencianes» - Pep Mayolas: «La reina Maria a la Catalunya ginocèntrica del segle XV» - Ivan Giménez: «Antoni de Nebrixa i la substitució de Tarragona per Aragó» - Albert Fortuny: «El cherry picking i el mètode científic» —8 del vespre: - Lliurament de l'«11è Guardó Nova Història» a En Josep Maria Orteu, editor Conferència de clausura: - Jordi Bilbeny: «El rostre de "Leonardo da Vinci" demostra que no és "Leonardo da Vinci"» Allotjaments a Arenys de Munt: - Art Print Residence: 937938397 - Pensió Garrido: 937951224 - Habitatges turístics a Arenys de Munt: http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=6734 Allotjaments a Arenys de Mar: - Hostal La Lluna: 937959788 - Pensió La Premsa: 937921808 - Sa Voga: 937959293 + informació .

Imatge de dos dels ponents del simposi del 2018.

https://1.bp.blogspot.com/-IrbeXji0Ky8/XdHJ9q9urzI/AAAAAAAACLU/hZqg9l8OqScBAMmL6SL5Vnc86tOTbs0OwCLcBGAsYHQ/s640/EJIDHmqXUAEPAsR.jpg http://www.artneutre.net/2019/11/19e-simposi-sobre-la-historia-censurada-de-catalunya-arenys-de-munt-inh.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[elfinaldelcamino]

1. Cultura Occidental Europea Moderna

1.1. El romanç de la princesa bastarda i el segador

Cançó de sega de tradició oral, d'origen medieval.

1.2. Leonardo da Vinci (1452-1519)

Nascut tal dia com avui (15 d'abril de 1452) il·legítimament per Caterina, una dona del poble, i Piero da Vinci, notari i ambaixador toscà. El biògraf Walter Isaacson descriu Leonardo da Vinci com un geni autodidacta i curiós, la condició de bastard del qual va ser una benedicció que li va permetre seguir les seves pròpies passions sense la influència d'idees antiquades.

L'home de Vitruvi. Leonardo da Vinci (1492). Tinta sobre paper.

Tot i ser esquerrà, homosexual, herètic i vegetarià distret, el seu rebuig primerenc del sistema educatiu convencional i la seva residència a Florència el van exposar a noves idees i el van encoratjar a pensar de manera diferent. Isaacson destaca l'habilitat de Da Vinci per unir art i tècnica, semblant a la d'Steve Jobs amb l'iPad, i assenyala que la seva creença en la connexió entre la bellesa de la natura i l'art va ser clau per al seu èxit. Encara que Leonardo va lluitar amb la depressió i la por al fracàs, el seu llegat es caracteritza pel seu mestratge en obres tant artístiques com científiques, encara que moltes van quedar inconcluses.

1.3. Ferran Colom i l'incipient món modern del Renaixement catòlic

Fill il·legítim de Cristòfor Colom i una seva amant, Ferran va ser clau tant per fer justícia al seu pare en els famosos plets colombins contra la Corona Espanyola com per escriure les seves memòries.

Portada de la primera edició de les memòries de Ferran Colom Historie del Signore Don Fernando Colombo (Venècia, 1571).

Ferran Colom va fundar la Biblioteca Colombina, incloent-hi una col·lecció exhaustiva de les obres d'un altre bastard destacat del Renaixement europeu: Erasme de Rotterdam, qui va ser fill bastard de capellà catòlic. En parla exhaustivament el text Erasmo en la biblioteca de Hernando Colón, trobat a la Biblioteca digital de la UOC.

1.4. Cant alla bastarda

Pràctica de cant popular al Vaticà que consistia en fer un collage amb les diverses veus d'una composició polifònica a quatre, cinc o sis veus per tal d'interpretar-les només per dos intèrprets. En Marco Scavazza ho explica prou bé, en aquest vídeo presentació del seu disc 'Cantar bastardo' (2011):

2. Cultura Occidental Europea Contemporània

2.1. Francisco de Goya: La Filiación (1797-1799)

A l'arxiu en línia del Museo Nacional del Prado trobo aquest interessant gravat de Goya, número 57 de la sèrie Los Caprichos. L'actitud lasciva d'una núvia, que es casa ataviada amb una m��scara de guineu, suggereix les intencions paleses de ser infidel al marit. No cal dir que aquesta sol ser la llavor de tota filiació il·legítima...

En tot cas, val a dir que en el meu cas va ser així, doncs vaig ser fruit d'una relació extramatrimonial de la meva mare amb un company de la seva feina com a oficinista a Freixenet...

2.2. Filiació il·legítima a l'Anglaterra victoriana

L'oli The Outcast (1851) del pintor anglès Richard Redgrave (1804-1888) ens mostra un dramatisme a l'hora de tractar el tema de la filiació il·legítima molt allunyat de l'alegria amb què notaris i homes de món afrontaven el mateix fet segles abans, tal com hem vist als casos de Da Vinci o Colom.

Richard Redgrave The Outcast (1851). Pintura a l'oli.

El físic William Hunter (1718-1783) ja va recollir, un segle abans, evidències sobre els trastorns mentals que tenien les mares de fills bastards que, sota una gran pressió social, cometien infanticidi per tal de no tacar la seva imatge pública. Podeu llegir On the uncertainty of the signs of murder in the case of bastard children (publicat pòstumament el 1808) al següent enllaç trobat a través d'una cerca a la Biblioteca digital de la UOC:

2.4. Barcellona Ferita Aperta

Mónica Uriel signa aquest documental del 2015 que presenta la trobada entre la filla d'un pilot italià que va bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil, el març de 1938, i el fill d'un home mort a causa d'aquells bombardejos.

M'interessa incloure aquest referent per diversos motius. Per una banda per obrir un espai de solidaritat entre bastards i orfes, amb la reflexió sobre els paral·lelismes que poden seguir les seves vides. Després, vull apropar-me a uns fets històrics que va generar la bastardització de tots aquells espanyols i espanyoles que van perdre la guerra i no volien combregar amb el nou status quo feixista que va instaurar-se un cop la Segona República va perdre l'enfrontament. En tercer lloc, perquè obre un espai de reconciliació, única sortida positiva per a les situacions de filiació obstruïda a causa de violència.

Barcellona ferita aperta, que he trobat a través dels Recursos per a projectes de la UOC, està disponible en línia i en obert a Vimeo:

2.5. Op:L Bastards

Op:L Bastards és un trio electrònic d'Hèlsinki que es va formar el 1996 i fan música innovadora mirant alhora a banda i banda del nou mil·leni. Els he conegut gràcies a una cerca a l'arxiu del MoMA de Nova York, on van actuar en el marc dins del PS1's, és a dir, la programació de música a l'aire lliure del cèlebre museu, el 23 d'agost del 2008, ja gairebé al final del seu recorregut com a grup (1998-2009).

En aquests enllaços a la música de "The Job" he trobat inspiració per a la producció de música per al projecte "El Final del Camino" que estic construint a partir de la llavor de l'univers del bastard. La seva música electroacústica generada a trio per nombrosos sintetitzadors i instruments com panderos acompanya veus cantades i altres sons humans (rialles, xiulets, sons guturals) en estructures harmòniques complexes.

2.6. Julian Jeweil: Bastard (EP)

Diversos estils musicals com el techno o el metal reneguen de la seva filiació artística de la cultura musical immediatament anterior, generant un canvi estètic trencador respecte als seus "pares naturals" dins la disciplina.

Com que sóc productor de música techno, sota el nom de DJ Leiermann, i aquesta no faltarà a 'El Final del Camino', incloc en Julian Jeweil dins aquest recull de creadors i creacions bastardes amb el seu EP titulat 'Bastard', publicat per Plus 8 Records el 2012.

2.7. Cultura Bastarda! de Mirko Tobias Schäfer

Amsterdam University Press va publicar el 2011 aquest puntillista estudi de Mirko Tobias Schäfer, professor i investigador en Societat Digital, sobre com la participació de l'usuari transforma la producció cultural.

Per a la meva investigació, em centro en la lectura del capítol 4, homònim al del llibre, on s'exposa com la creativitat dels usuaris de consoles de videojocs com l'Xbox són capaços de modificar-les de manera activa. Schäfer posa de relleu la importància dels usuaris en la co-creació i evolució dels productes industrials culturals, que en el cas de l'Xbox va generar el naixement d'una consola alternativa fruit de la seva col·laboració amb hackers. La Xbox bastarda funciona amb tecnologia Linux per oferir totes la funcions de joc i desenvolupament "capades" a la versió oficial de Microsoft.

Mirko Tobias Schäfer

El text íntegre de Bastard culture! està disponible en línia a través de la Biblioteca digital de la UOC:

2.8. Bastard or Playmate?: Filiació bastarda de les arts escèniques al tercer mil·leni

Assaig col·lectiu, editat per Robrecht Vanderbeeken, Christel Stalpaert, David Depestel i Boris Debackere i també publicat per l'Amsterdam University Press. Al text es reflexiona sobre l'elevat grau de mutabilitat observable al subsector cultural de les arts escèniques al segle XXI. La constant aparició de nous dispositius i mitjans creatius reconfigura constantment les connexions entre mitjans expressius, oferint nous dispositius que, alhora que eixamplen els límits de la creativitat, n'instauren de nous.

a tesi dels autors és que els productors culturals han passat a buscar la innovació i la polèmica de manera creixent al llarg del segle XX com a conseqüència d'un entorn social marcat per "la globalització, la migració, el transculturalisme, la fi dels grans relats, la desaparició dels valors tradicionals i l'augment abrupte de l'individualisme" (p. 10).

Avui els productors de cultura investiguen els límits i les possibilitats dels mitjans que utilitzen, tot intervenint en la seva creació, millora i la mutilació.

El text íntegre, que també he trobat fent recerca a la Biblioteca digital de la UOC, està disponible en línia:

Com a extraconnexió relacionada amb aquest text, una experiència professional pròpia. Bastard of Playmate? analitza el context de les arts escèniques des dels Països Baixos, on participo com a performer en un projecte a cavall entre l'òpera i la performance titulat Madrigals.

Documental MADRIGALS | behind the scenes sobre el procés de creació de l'obra

Puc donar fe de fins a quin punt el llenguatge escènic del neerlandès Benjamin Abel Meirhaeghe, director del projecte, és subvertit tant en la forma com en el fons, incloent un procés de creació de l'obra en què la psicologia dels intèrprets i les seves decisions creatives són troncals per a la definició de la peça d'art en viu.

La pàgina web de Madrigals és una cova de les meravelles on poden trobar-se tota mena de tresors creatius:

[germandejuana]

Tweeted

El Vaticà ha demanat perdó en diverses ocasions per la conquesta d'Amèrica, però Espanya no ho ha fet MAI. 👇👇👇👇 El president de Mèxic torna a pressionar Espanya: "Demanin perdó" via @elnacionalcat https://t.co/i1QsH5o7qV

— II*II Gamba amb samarreta🙌🙌 (@datilindepe) October 12, 2019

[lavozdelarepublica]

El Vaticà es desmarca del nunci a Espanya, que va dir: "Han ressuscitat Franco"

https://ift.tt/2JNQay9

[amateurchefstuff]

Tipologia de Butlles pontifícies | Grup d'Arxivers de Lleida

Tipologia de Butlles pontifícies | Grup d’Arxivers de Lleida

Fa uns mesos es va presentar el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198-1417) obra escrita pels doctors Tilmann Schmidt i Roser Sabanés fruit de l’àrdua cerca en diversos arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya, a l’Arxiu Secret del Vaticà i la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Aquesta…

[socials201718]

El franquisme i les seves bases

El 1939 Franco va imposar una dictadura militar que suprimia els llibertats democràtiques, La Constitució del 1931 és va anul·lar, a els Partits i a els Sindicats és van prohibir, els eleccions es van suprimir les Institucions republicanes és van desmantellar El franquisme no reconeixia l'existència de diferents nacionalitats a Espanya defensava una concepció centralista i unitària de l'Estat. Això, l'any 1938 va decretar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El dictador, Francisco Franco, ostentava i ol de cabdill i amb. centrava Tots els poders: era cap de l'Estat i Generalisimo dels exèrcits, governava per decret, el su càrrec era Vitalici I, Fins i tot s'atorgava el dret de nomenar successor Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (FET i de les JONS) és va convertir en el partit únic, que agrupava a els Guanya dors de la Guerra Civil. Del partit en depenia la Central Nacional Sindicalista (CNS), un sindicat vertical que agrupava de manera patrons i obrers Per provar de donar una aparença de Legalitat al règim és van crear unes Corts (1942), que no s'elegien an promulgar el Fur del Treball (1938) i el Fur dels espanyols (1945), sense cap at democràtica.

El règim franquista va tenyir el soporte dels Col.lectius que pretenien restaurar el vell ordre i eliminar Totes les reformes de l'etapa republicana: L'exèrcit, que, enfortit després de dir la victòria militar, va disposar d'nombrosos privilegis i de càrrecs rellevants a l'Administració La Falange, que va mantenir el control social; i a els Seus m van ocupar carrecs estratègics a els Governs franquistes. L'Església catòlica, que va recuperar la preeminència social i nodrir d'ideologia el nou Estat (nacionalcatolicisme). D'AQUESTA manera, és va instituir la confessionalitat de l'Estat, és va restablir el Pressupost de culte i de clergat, i 1 concordat (1953) va concedir dir a l'Església nombrosos privilegis. A més, és va prohibir l'vorci i és va reimplantar l'ensenyament religiós Els Grans Propietaris i a els 'empresaris, que van Tenir plena llibertat per garantir su primacia econòmica: és va anul·lar la reforma agrària, igual que Totes els reforma laborals republicanes

El franquisme és va caracteritzar per reprimir qualsevol OPOSICIÓ: tenia l'objectiu de castigar a els qui havíen Donat soporte a la causa republicana i d'evitar l'aparició ció de nous Moviments opositors Les Accions repressives incloien depuracions laborals rals, reclusió en presons o en camps de concentració Treballs forçosos en obres públiques, tortures, empresonaments i execucions per Motius polítics És calcula que durante la postguerra hi va haver 50000 execucions any 1940 hi havia 270.719 pre- sos, dels quals 23232 eren dons. A Catalunya van ser JUTJATS en consell de guerra uns 78000 catalans a van executar 4000. Entre els de la Repressió h va haver el president de la Generalitat Lluís Companys. L'any 1940 a els nazis van detenir-ho a Franca, on s'havia exiliat, i van lliurar-ho a les autoritats franquistes, que el van jutjar a consell de guerra i el van executar al castell de Montjuïc (15 d'octubre de l'any 1940) Cartell que Recorda l'afusella- ment de Lluís Companys.

Durant la Segona Guerra Mundial el franquisme va mostrar su soporte a les potències de l'Eix (Mussolini Hitler), els quals havíen contribuit de manera decisiva victòria de Franco a la Guerra Civil. De FET, és va en viar va batallar de voluntaris, la Divisió Azu a AJU donar L'exèrcit nazi a Rússia L'any 1945, després de dir la derrota de les potències de l'Eix, a els organismes internacionals van reclamar el Retorn d'Espanya a la democràcia i el 1946 els Nacions Unides van condemnar el franquisme Per assegurar-se la supervivència, Franco va capgirar su política internacional i va intensificar els relacions amb el Vaticà i con los Estats Units. El 1953 va signar 1 concordat amb la Santa Seu que garantia la preeminència de l'Església catòlica i Acords con los Estats Units que convertien Espanya en aliada fidel contra la Unió Soviètica. 

Aquí es resum de manera interessant.