#Núria Vila

[joaquimblog]

LICEU 2022/2023: PARSIFAL (SCHUKOFF-PANKRATOVA-PAPE-GOERNE-NIKITIN-BURCHULADZE;GUTH-PONS)

René Pape (Gurnemanz),Nikolai Schukoff (Parsifal) i Elena Pankratova (Kundry) Acte 3er Liceu 25 de maig de 2023 Fotografia d’ ©A Bofill gentilesa del departament d epremsa del Gran Teatre del Liceu LA PRÈVIA Ja és un clàssic que quan s’anuncien les temporades operístiques dels darrers anys del Gran Teatre del Liceu, tota la insatisfacció nacional crònica i la branca musical en particular, posa el…

[architectnews]

Kate Macintosh awarded 2021 Jane Drew Prize for women in architecture

Scottish architect Kate Macintosh has been awarded this year's Jane Drew Prize in recognition of her contribution to elevating the profile of women in architecture.

Macintosh, now retired, was selected in celebration of her work in public architecture and advocation for the use of buildings as a tool for social justice since the 1960s.

The Jane Drew Prize is awarded annually by the Architects' Journal and The Architectural Review as part of its W awards series, formerly known as the Women in Architecture awards.

Previous winners of the prize, which is named after modernist pioneer Jane Drew, include the likes of Denise Scott Brown, Amanda Levete and Pakistan's first female architect, Yasmeen Lari.

"I am absolutely thrilled by this news, not least because I knew Jane Drew personally and occasionally we shared a platform in schools of architecture," Macintosh told the award's organisers.

"Our value systems chimed as we discovered when we overlapped on RIBA council."

Top image: a portrait of Macintosh. Above: Dawson's Heights in London. Photo is by Nick Richards

Macintosh was born in 1937 and raised in Edinburgh, which was the same city in which studied to become an architect –  graduating from the Edinburgh School of Art in 1961.

She began her career in the industry working on the early designs for Denys Lasdun's National Theatre in London, before going on to design public buildings for local authorities in London from 1965 and onwards.

It was during this time, at the age of 26, that she conceived Dawson's Heights – a listed social housing estate in London. The scheme is widely regarded as her most significant project and has seen her dubbed one of the "unsung architects of social housing".

Macintosh continued to make her name in the public building sector in the years that followed, working on projects ranging from sheltered housing to schools and fire services. Many of these were completed in collaboration with her life and work partner, architect George Finch.

Last year, women's collective Part W said her "work has so often led the way – across public housing design, social theory, education, women's rights and tenants' rights."

This week, the W awards also announced that novelist and educator Lesley Lokko was the recipient of this year's Ada Louise Huxtable Prize. The award, named after American architecture critic Ada Louise Huxtable, honours those who have worked and contributed to the wider architectural industry.

It follows the reveal of this year's shortlists for the W awards' MJ Long prize, an award for excellence in practice, and the Moira Gemmill Prize for emerging architects.

The nominees for the MJ Long prize include Ingrid Petit of Feilden Fowles for her work on The Fratry, alongside Alice Brownfield of Peter Barber Architects, Hannah Anderson of Walters & Cohen and Wright & Wright's Naila Yousuf.

Architects in the running for the Moira Gemmill Prize include Creative Assemblages founder Nerea Amorós Elorduy, Cristina Monteiro of DK-CM, and the co-founder of Mínimo Común, Verónica Villate.

The six co-founders of Spanish studio Lacol – Ana Clemente, Laura Lluch, Núria Vila, Eulàlia Daví, Ariadna Artigas, and Cristina Gamboa – have also been shorlisted.

Portrait is by Ivan Jones.

The post Kate Macintosh awarded 2021 Jane Drew Prize for women in architecture appeared first on Dezeen.

[ideaimateria]

23 i 24 de setembre, entrada gratuïta per les festes de La Mercè

Exposició

FEMINISMES! 19 juliol 2019 - 6 gener 2020

FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals.

Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’��s dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític.

L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.

«L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena»

L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson.

El CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz.

Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes.

«Coreografies del gènere»

Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres.

«Coreografies del gènere» vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època.

Presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian i Eulàlia Valldosera.

Un espai de documentació

Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.

Comissariat: Gabriele Schor, Marta Segarra

https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/feminismes/231713

[nosvemosenprimerafila]

EMERGENTES: CUEVA MAPACHE nos sumergen en el rock clásico desde Barcelona......... Acaban de publicar el nuevo sencillo "El Duelo" que ya está disponible en todas sus plataformas digitales y redes sociales. Cueva Mapache son un grupo musical de Barcelona autogestionado, con influencias del rock and roll, el pop, el rockabilly y la música americana. De ellos han dicho los medios especializados que: "su trabajo es una lectura fresca y desinhibida del rock and roll, en la que se combinan el respeto por los clásicos y la voluntad de darle un enfoque más actual". El pasado 2019 publicaron de forma autoeditada su primer LP "Bravo" formado por 10 temas propios. Además han sido ganadores del concurso Amplifica't 2019 de Barcelona, 3er premio del Delayta'ns 2020, y semifinalistas del concurso L'Hospisona 2019. Cueva Mapache son Núria Vila (voz), Jaume Grau "Jimmy" (guitarra eléctrica, guitarra acústica), Edu G (contrabajo) y��Manel Priego (batería). Ahora publican nuevo sencillo digital con dos temas nuevos, "Raíces" y "Camino". Este nuevo lanzamiento ha sido grabado, mezclado y masterizado en Studio Tiny Room (Mataró), con el soporte de las becas de Cases de la Música y el arte y diseño gráfico ha sido realizado por Santi Pozzi.  Continúa en www nosvemosenprimerafila Com #rock #rockandroll #indie #emergentes #barcelona #cuevamapache (en El duelo) https://www.instagram.com/p/CLfFzf5jPoz/?igshid=j0inbv249k4i

[surroundedbytheworld]

La fuerza aérea finlandesa elimina la centenaria cruz gamada de su emblema y uniformes

por Núria Vila (La Vanguardia, 2020)

[light-worlds]

Иллюстрации на этой упаковке кофе напечатаны красками, изготовленными из кофейной гущи. Таким образом, дизайнеры ввели круговую экономику, использовав основные отходы своего клиента при производстве чернил для печати на пакетах. Дизайн: Núria Vila

[spatula]

Arquitecturia (Josep Camps yOlga Felip) y Núria Vila

[amkretov]

A10 der FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) in Monistrol-Vila- Montserrat, Spanien

Der A10 der FGC ist eigentlich im Val Núria zu Hause, ergänzt hier aber den Park der Zahnradbahn auf den Montserrat.

Baureihe: Beh 2/6 Typ FGC Núria Fahrzeugfamilie: Stadler GTW Autor: Peter Hürzeler Aufnahmedatum: 24.09.2013 13:17

[diyeipetea]

INSTANTZZ: Conducció d’Iván González (La Quadra-Sala Cultural, MontMusic -Les noves músiques al Montseny- Santa Maria de Palautordera. 2017-10-29) [09] [Galería fotográfica]

Fecha: Domingo, 29 de octubre de 2017

Lugar: La Quadra-Sala Cultural (Santa Maria de Palautordera -Barcelona-)

Grupo: Conducció d’Iván González Iván González, conducción Jordina Millà, piano compartido Agustí Fernández, piano compartido Sarah Claman, violín Núria Andorrà, percusión Vasco Trilla, percusión Paul Pignon, clarinete Marc Vila, saxo alto Joachim Badenhorst, clarinete Maria Mora, danza

T…

[joaquimblog]

LICEU 2021/2022: NORMA (YONCHEVA-IERVOLINO-HERNÁNDEZ-MIMICA-OLLÉ-HINDOYAN)

NORMA_ROH, Norma; Sonya Yoncheva, Fotografia ©Bill Cooper Ahir vaig tornar al Liceu després del sotrac de dimarts del que encara no m’he pogut recuperar del tot, gràcies a la majoria de crítiques oficials aparegudes als mitjans que semblen d’una representació diferent de la que vaig viure i patir, per assistir a una altra representació de l’òpera de Bellini, amb el mateix repartiment, però amb…

[architectnews]

Five notable projects by emerging Spanish architecture collective Lacol

From a converted ship-sail factory to a housing cooperative built from cross-laminated timber, here's a look at five significant projects by the emerging architecture collective Lacol.

The 14-strong group of Spanish architects (above) came together as students in Barcelona in 2009 and today operate as an architecture cooperative that strives for social and environmental justice through the design of sustainable community infrastructure.

Lacol is also tackling the lack of affordable homes in Barcelona through the development of housing cooperatives that offer residents ownership and control.

"We work to generate community infrastructures for the sustainability of life, as a key tool for the eco-social transition, through architecture, cooperativism and participation," said Lacol member Núria Vila.

"We started in 2009 as architecture students renting a space to work on our academic projects," she told Dezeen. "Then we founded a collective and started collaborating with neighbourhood associations and cooperatives in Sants, Barcelona, where our studio is located."

Lacol's female partners were recently named as the winners of the Moira Gemmill Prize for Emerging Architecture at this year's W Awards for women in architecture in recognition of their efforts to take "architecture out of the traditional client-user commissioning relationship by politicising it".

The group hopes that through its future work and recognition in the W Awards, it can also help "give more visibility to women in a very masculinised field".

Read on for five key projects by the collective:

La Comunal, 2020

One of Lacol's latest projects is the overhaul of a group of abandoned ship-sail factories from 1926 to create workspaces for eight Barcelona-based cooperatives – including itself.

The project involved the restoration of the original factory buildings and the introduction of greenhouses, water recycling systems and high performing insulation that help improve its environmental performance.

Photo is by Lluc Miralles

La Borda, 2018

La Borda is a housing cooperative completed in 2018 in a former industrial neighbourhood of Barcelona. According to Lacol, it is one of the tallest cross-laminated timber buildings in Spain.

The collective developed it through participatory workshops with its future inhabitants, who now own and control the building. A quarter of La Borda is dedicated to shared spaces, which are arranged around a central courtyard alongside 28 homes.

Photo is by Álvaro Valdecantos

Coòpolis, 2017

Elsewhere in Barcelona, the group built a facility called Coòpolis that offers spaces for the training and support of other groups striving for a "cooperative economy" in the Catalan capital.

It occupies a former industrial complex and is intended as a low-cost, temporary intervention, using recyclable wood as the primary material alongside others that were upcycled from the site.

Photo is by Ajuntament de Barcelona

La Model Participatory Process, 2018

In the lead up to the closure and renovation of an old prison in Barcelona, Lacol has worked with the city's council to carry out workshops with locals to gather ideas on how the building should be reused.

While discussing how the building could best meet the needs of the neighbourhood, the collective also invited discourse on the degree of preservation and urban configuration surrounding the site. The result is a set of guidelines for the designer that takes on the transformation.

La Balma, 2021

Following the success of the La Borda, the studio is currently developing another housing cooperative called La Balma, which is due to open in the Poblenou neighbourhood later this year.

It will contain 20 affordable homes, as well as a rooftop garden and a ground floor filled with community spaces to "enhance human relationships, spontaneous encounters, and cooperative activities" according to Lacol.

The post Five notable projects by emerging Spanish architecture collective Lacol appeared first on Dezeen.

[ideaimateria]

FAD Live!

Projecte

Cicle de trobades online en directe sobre disseny i arquitectura que organitza el FAD de forma periòdica al voltant de temes d’actualitat o interès per la comunitat.

Segona sessió d’aquest cicle intencionadament temàtic i d’esperit multidisciplinar protagonitzada per tres projectes que destaquen per seves aportacions a l’hora d’abordar alguns dels reptes globals per al desenvolupament sostenible.

Amb el nom de «Aporten: projectes per a un món millor», la sessió va començar amb una breu presentació de Slowmov de Núria Vila, seleccionat als Premis ADG Laus 2020; Refugi per a cap de setmana d’Àgora Arquitectura, finalista dels Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2020; i Infinit Denim de Back To Eco, seleccionats als Premis Delta de disseny industrial 2020. Després va començar el bloc de debat, moderat per Núria Moliner, per posar en comú diferents temes relacionats amb el desenvolupament sostenible.

https://www.fad.cat/ca/news/6030/la-sostenibilitat-a-la-segona-sessio-del-fad-live

AGENDA

Novembre-Desembre 2020

https://www.fad.cat/adi-fad/ca/agenda

[learnaboutsantacoloma]

AJUNTAMENT (town council)

It is the building where the mayoress and the different councilors work to run the municipality. In the case of Santa Coloma, the town hall is located in the town square (Plaça de la Vila)  and the current mayor is Núria Parlon.

[art-neutre]

Exposició: FEMINISMES! al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Exposició FEMINISMES! 19 juliol - 1 desembre 2019

Comissariat: Gabriele Schor, Marta Segarra

Inauguració: 18 de juliol del 2019 FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals. Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític. L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món. «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson. El CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz. Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes. «Coreografies del gènere» Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres. «Coreografies del gènere» vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època. Presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian i Eulàlia Valldosera. Un espai de documentació Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Carrer Montalegre, 5

Barcelona, Catalunya Més informació

.

https://1.bp.blogspot.com/-ZqZLZwwTHjM/XRYB7fbC-cI/AAAAAAAABb8/cVv57mDkJxceGV-cR1WRoIxYlsSLplZXwCLcBGAs/s640/feminismes%2521%2Bcccb%2Bbarcelona.jpg http://www.artneutre.net/2019/06/exposicio-feminismes-centre-de-cultura-contemporania-barcelona-cccb.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValenci�� #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[cdr-vila-seca-blog]

Taller: Gestiona la teva por

Et causa angoixa la situació política actual? Organitzem un taller pràctic de gestió de les emocions.

Dia: 29 de novembre

Hora: 20h

Lloc: Centre Cívic Colomí, C. Tarragona, 22 Vila-seca

A càrrec de: Núria Farriol, psicòloga.

Vindràs?

[thaurusus]

1. Lo han llamado la revolución de las sonrisas. Pero han empujado a los catalanes al borde del enfrentamiento civil.

2. Se creen pacíficos. Pero durante cuarenta años han acallado al 50% de los ciudadanos de la comunidad.

3. Dicen ser demócratas. Pero el partido con mayor intención de voto entre los suyos ostenta en su currículum dos golpes de Estado (1934 y 2017), miles de asesinados, torturados y represaliados por Lluís Companys y una guerra civil.

4. Les prometieron a sus votantes una potencia económica mundial. Pero sólo han logrado expulsar a las empresas, a los turistas, a los inversores, a los ahorradores y, ahora, a los trabajadores.

5. Dicen defender la verdadera separación de poderes. Pero exigen que el poder político anule las decisiones del judicial y que el judicial no aplique las leyes promulgadas por el legislativo. Incluidas las que fueron votadas por ellos.

6. Creen ser buena gente. Pero opinan que las masas están por encima de la ley y que el procés es un rodillo que aplastará a aquellos que rechacen significarse como amigos o como enemigos.

7. Alardean de europeístas. Pero cuando Europa les dio la espalda la acusaron de corrupta, totalitaria y represora de los derechos de los pueblos.

8. Dicen luchar por la dignidad de Cataluña. Pero su procés ha derivado en un grotesco esperpento rematado con la fuga del que dice ser el legítimo presidente de la recién nacida república catalana. Hasta las autoridades belgas le han recordado a Puigdemont que los líderes que declaran independencias unilaterales deben permanecer junto a su pueblo en vez de huir al extranjero.

9. Planearon el hundimiento de la economía española y el alza de la prima de riesgo. Pero acabaron sacando 160 € del cajero y pagando una comisión de 2 € por hacerlo.

10. Fantasearon con la quiebra del consenso en torno a la Constitución del 78. Pero sólo han logrado la división y el hundimiento electoral de Podemos.

11. Hablan de respeto a la legalidad catalana. Pero han votado una declaración de independencia ilegal por mayoría simple y con la mitad de su Parlamento vacío.

12. Pontifican sobre la corrupción del Estado. Pero Cataluña es la comunidad española con un mayor número de corruptos encausados por los tribunales de justicia.

13. Presumen de la vitalidad de su sociedad civil. Pero todas las organizaciones civiles nacionalistas catalanas han sido generosamente regadas con presupuesto público.

14. Presumen de la ecuanimidad de su prensa regional. Pero una inmensa mayoría de los medios de prensa catalanes recibe subvenciones directas del Gobierno de la Generalidad.

15. Apelan al corazón de los demócratas. Pero sus exdiputados siguen fantaseando con una violencia que vaya más allá de “las manifestaciones y las caceroladas”.

16. Hablan de justicia social. Pero están siendo investigados por el presunto desvío de fondos de la Consejería de Asuntos Sociales hacia las empresas tecnológicas que debían gestionar la construcción de las llamadas “estructuras de Estado”.

17. Presumen de una cultura democrática superior a la española. Pero invitan a Otegi y se fotografían con él.

18. Dicen ser demócratas de raza. Pero creen que los delitos se convierten en legales cuando son incluidos en un programa electoral y votados por una minoría de los ciudadanos.

19. Se atribuyen la representación de todos los catalanes. Pero sólo representan a una minoría de ellos.

20. Dicen ser encarcelados por sus ideas. Pero miles de catalanes, incluidos varios diputados del Congreso, tienen esas mismas ideas y nadie ha pedido su ingreso en prisión ni ha intentado acallarles jamás.

21. Presumen de una ética del trabajo alemana. Pero han sido incapaces de construir una sola estructura de Estado durante los dos últimos años o de planear siquiera las 24 horas posteriores a la declaración de independencia.

22. Presumen de unidad de acción. Pero no sabían nada de la huida de Carles Puigdemont a Bélgica y ya califican a Santi Vila de botifler (traidor).

23. Dicen que la república catalana ya está en marcha. Pero se presentan a unas elecciones autonómicas convocadas por Mariano Rajoy al amparo del artículo 155 de la Constitución española y con el antiguo Gobierno de la Generalidad en prisión.

24. Dicen hablarle con sinceridad a los catalanes. Pero hablan de presos políticos, de un Gobierno republicano legítimo y del pueblo de Cataluña.

25. Hablan de represión. Pero fue Joaquim Forn, el jefe de los mossos, el que amenazó el pasado 11 de octubre con lanzar a la policía autonómica contra la nacional con la frase “si hay buena voluntad y se acepta la nueva realidad política [en referencia a una independencia de facto] no habrá ninguna colisión entre policías”.

26. Aluden a un fantasmal Gobierno democrático legítimo. Pero se refieren al mismo Gobierno que aplastó los derechos de la oposición los días 6 y 7 de septiembre violando su propio Estatuto de Autonomía.

27. Hablan de una supuesta legitimidad preexistente superior a la legalidad del ordenamiento jurídico actual. Pero cuál es esa legitimidad y cuáles sus consecuencias en la práctica lo deciden ellos en función de sus intereses políticos coyunturales.

28. Su talante democrático dice ser exquisitamente británico. Pero Núria de Gispert, expresidenta del Parlamento, llamó el jueves pasado “canalla de extrema derecha” a la juez Carmen Lamela. No fue la única.

29. Han presumido de contarle la verdad a los catalanes. Pero mintieron respecto a la viabilidad económica de una hipotética Cataluña independiente y cuando ninguna de sus otras fantasías se hizo realidad recurrieron a vídeos melodramáticos, escenificaciones hiperventiladas frente a las cámaras de televisión y un desacomplejado uso de la cursilería.

30. Especularon con un cataclismo político en España que condujera al país a una segunda Transición. Pero han logrado la unidad de una amplia mayoría de los españoles en torno a la Constitución del 78 y la recuperación de la bandera española como símbolo de democracia, respeto a la ley y europeísmo.

31. Defienden indignados la imparcialidad de TV3. Pero el jueves pasado el programa humorístico Polònia fue suspendido porque sus responsables “no tenían ganas de reír ni de bromear con gente que está en la cárcel”.

32. Dicen que su causa es internacional y defiende derechos universales. Pero no han recibido el apoyo de un solo gobierno, de un solo organismo internacional o de una sola personalidad relevante a lo largo de los últimos años. Y eso a pesar de las cantidades ingentes de dinero público invertido en ello.

33. Presumen del uso de las más avanzadas técnicas de comunicación política. Pero usan los términos habituales del más rancio populismo fascista. “Pueblo”, “humillación”, “lucha”, “destino”, “dignidad”.

34. Son un movimiento transversal e inclusivo. Pero han clasificado como franquistas a Serrat, Sabina, Frutos, Llamazares, la UE, Borrell, los catalanes no nacionalistas, el PP, el PSOE, Ciudadanos e incluso Ada Colau (en días alternos y dependiendo de a quién quiera complacer ese día la alcaldesa de Barcelona).

35. Se rieron de Aznar cuando dijo que antes se rompería Cataluña que España. Pero Aznar acertó y ellos se equivocaron.

36. Lo fiaron todo a una hipotética masa de cientos de miles de ciudadanos catalanes desobedeciendo masivamente. Pero sus concentraciones, incluso las que se convocan en días señalados, cada vez cuentan con menos asistentes y la vida en Cataluña sigue inalterada salvo por las ya rutinarias molestias provocadas por unos cuantos cientos de universitarios con pocas ganas de estudiar.

37. Dicen rebelarse contra el poder. Pero todas sus manifestaciones, huelgas y concentraciones han sido diseñadas, organizadas y financiadas por el régimen que ha gobernado en Cataluña durante cuarenta años ininterrumpidos.

38. Presumen de inteligencia política. Pero cuando Puigdemont decidió el pasado 26 de octubre convocar elecciones para evitar la aplicación del 155, el extremismo independentista le calificó en las redes sociales de traidor y le obligó a retractarse. Si Puigdemont, ese Napoleón de mercería gerundense, no hubiera hecho caso de esas pocas docenas de fanáticos tuiteros, hoy ningún exmiembro del Gobierno catalán dormiría en la cárcel.

39. Presumen de haber cambiado la historia de este país. Y sólo han repetido la del catalanismo político de los últimos cien años. Huida por las alcantarillas incluida en su versión 2.0.

40. Están convencidos de que España les odia. Y ni siquiera eso (convertir esa disonancia cognitiva en una profecía autocumplida) han logrado.