#Núria Vila

[joaquimblog]

LICEU 2022/2023: PARSIFAL (SCHUKOFF-PANKRATOVA-PAPE-GOERNE-NIKITIN-BURCHULADZE;GUTH-PONS)

René Pape (Gurnemanz),Nikolai Schukoff (Parsifal) i Elena Pankratova (Kundry) Acte 3er Liceu 25 de maig de 2023 Fotografia d’ ©A Bofill gentilesa del departament d epremsa del Gran Teatre del Liceu LA PRÈVIA Ja és un clàssic que quan s’anuncien les temporades operístiques dels darrers anys del Gran Teatre del Liceu, tota la insatisfacció nacional crònica i la branca musical en particular, posa el…

[architectnews]

Kate Macintosh awarded 2021 Jane Drew Prize for women in architecture

Scottish architect Kate Macintosh has been awarded this year's Jane Drew Prize in recognition of her contribution to elevating the profile of women in architecture.

Macintosh, now retired, was selected in celebration of her work in public architecture and advocation for the use of buildings as a tool for social justice since the 1960s.

The Jane Drew Prize is awarded annually by the Architects' Journal and The Architectural Review as part of its W awards series, formerly known as the Women in Architecture awards.

Previous winners of the prize, which is named after modernist pioneer Jane Drew, include the likes of Denise Scott Brown, Amanda Levete and Pakistan's first female architect, Yasmeen Lari.

"I am absolutely thrilled by this news, not least because I knew Jane Drew personally and occasionally we shared a platform in schools of architecture," Macintosh told the award's organisers.

"Our value systems chimed as we discovered when we overlapped on RIBA council."

Top image: a portrait of Macintosh. Above: Dawson's Heights in London. Photo is by Nick Richards

Macintosh was born in 1937 and raised in Edinburgh, which was the same city in which studied to become an architect –  graduating from the Edinburgh School of Art in 1961.

She began her career in the industry working on the early designs for Denys Lasdun's National Theatre in London, before going on to design public buildings for local authorities in London from 1965 and onwards.

It was during this time, at the age of 26, that she conceived Dawson's Heights – a listed social housing estate in London. The scheme is widely regarded as her most significant project and has seen her dubbed one of the "unsung architects of social housing".

Macintosh continued to make her name in the public building sector in the years that followed, working on projects ranging from sheltered housing to schools and fire services. Many of these were completed in collaboration with her life and work partner, architect George Finch.

Last year, women's collective Part W said her "work has so often led the way – across public housing design, social theory, education, women's rights and tenants' rights."

This week, the W awards also announced that novelist and educator Lesley Lokko was the recipient of this year's Ada Louise Huxtable Prize. The award, named after American architecture critic Ada Louise Huxtable, honours those who have worked and contributed to the wider architectural industry.

It follows the reveal of this year's shortlists for the W awards' MJ Long prize, an award for excellence in practice, and the Moira Gemmill Prize for emerging architects.

The nominees for the MJ Long prize include Ingrid Petit of Feilden Fowles for her work on The Fratry, alongside Alice Brownfield of Peter Barber Architects, Hannah Anderson of Walters & Cohen and Wright & Wright's Naila Yousuf.

Architects in the running for the Moira Gemmill Prize include Creative Assemblages founder Nerea Amorós Elorduy, Cristina Monteiro of DK-CM, and the co-founder of Mínimo Común, Verónica Villate.

The six co-founders of Spanish studio Lacol – Ana Clemente, Laura Lluch, Núria Vila, Eulàlia Daví, Ariadna Artigas, and Cristina Gamboa – have also been shorlisted.

Portrait is by Ivan Jones.

The post Kate Macintosh awarded 2021 Jane Drew Prize for women in architecture appeared first on Dezeen.

[ideaimateria]

23 i 24 de setembre, entrada gratuïta per les festes de La Mercè

Exposició

FEMINISMES! 19 juliol 2019 - 6 gener 2020

FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals.

Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític.

L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món.

«L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena»

L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson.

El CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz.

Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes.

«Coreografies del gènere»

Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres.

«Coreografies del gènere» vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època.

Presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian i Eulàlia Valldosera.

Un espai de documentació

Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.

Comissariat: Gabriele Schor, Marta Segarra

https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/feminismes/231713

[ferreringrid]

Postals promocionals de l’àlbum Cyclamen (2023) de Núria Graham. Fotografies pintades a mà (edició limitada 250 còpies).

Disseny de l’adhesiu: Edu Vila Impremta: Copyset Vic

[nosvemosenprimerafila]

EMERGENTES: CUEVA MAPACHE nos sumergen en el rock clásico desde Barcelona......... Acaban de publicar el nuevo sencillo "El Duelo" que ya está disponible en todas sus plataformas digitales y redes sociales. Cueva Mapache son un grupo musical de Barcelona autogestionado, con influencias del rock and roll, el pop, el rockabilly y la música americana. De ellos han dicho los medios especializados que: "su trabajo es una lectura fresca y desinhibida del rock and roll, en la que se combinan el respeto por los clásicos y la voluntad de darle un enfoque más actual". El pasado 2019 publicaron de forma autoeditada su primer LP "Bravo" formado por 10 temas propios. Además han sido ganadores del concurso Amplifica't 2019 de Barcelona, 3er premio del Delayta'ns 2020, y semifinalistas del concurso L'Hospisona 2019. Cueva Mapache son Núria Vila (voz), Jaume Grau "Jimmy" (guitarra eléctrica, guitarra acústica), Edu G (contrabajo) y Manel Priego (batería). Ahora publican nuevo sencillo digital con dos temas nuevos, "Raíces" y "Camino". Este nuevo lanzamiento ha sido grabado, mezclado y masterizado en Studio Tiny Room (Mataró), con el soporte de las becas de Cases de la Música y el arte y diseño gráfico ha sido realizado por Santi Pozzi.  Continúa en www nosvemosenprimerafila Com #rock #rockandroll #indie #emergentes #barcelona #cuevamapache (en El duelo) https://www.instagram.com/p/CLfFzf5jPoz/?igshid=j0inbv249k4i

[surroundedbytheworld]

La fuerza aérea finlandesa elimina la centenaria cruz gamada de su emblema y uniformes

por Núria Vila (La Vanguardia, 2020)

[light-worlds]

Иллюстрации на этой упаковке кофе напечатаны красками, изготовленными из кофейной гущи. Таким образом, дизайнеры ввели круговую экономику, использовав основные отходы своего клиента при производстве чернил для печати на пакетах. Дизайн: Núria Vila

[karlosharrison-blog]

It had been a trip full of firsts after we successfully conquered the skies in our tandem parachute jump and traversed the rocks of Sant Feliu de Guíxols using a Via Ferrata. And with climbing, kayaking and mountain biking also in the bag, it was one of the most active excursions we’ve had in a long time. Quite different from lounging on a beach in the Maldives, that’s for sure – and we weren’t done yet!

Joined once again by our good friend, fellow blogger and travel companion Lydia, our sights were set on our first snowshoeing adventure, up into the mountains of the Pyrenees. We were on our way to a place called Vall de Núria (Valley of Núria), accessible only by railway and footpath and a site of historical religious significance and pilgrimage. Once again, we set out early from our base in Girona to enjoy the day.

Waiting at the Ribes Vila Station, a handy two minutes from our apartment.

Into the Mountains

We boarded the train to our destination which winds its way up into the Pyrenees, a forty-minute journey through gorgeous scenery. From the comfort of our seats, we took in the alpine landscape unfolding before us outside the train windows. Craggy mountains dotted with coniferous forests and scree-covered slopes bathed in bright sunlight from a brilliant blue sky.

This landscape left us speechless!

As we rattled along the tracks, we would occasionally pass rushing waterfalls and white-water rivers, heartily fed by the winter’s melting snow – something incredible to see.

Nature photographer of the year – but you get the idea!

It was a train ride that we’d have happily doubled in length, but before we knew it we were stepping onto the platform of the Vall de Núria station. We should really take this opportunity to mention that we were accompanied by Damià, our guide for the day, and he took us to his office nearby for a boosting breakfast. Snowshoeing is an energy-sapping activity, so we loaded up on ham and cheese baguettes, fruit and plenty of water. We’re were going to need it!

Getting the Gear On

Shortly after our morning feed, Damià provided us with our equipment for the day. Snowshoes and walking poles, sunscreen (vital when you’re exposed at high altitudes) and sunglasses. Well, for me anyway, because I’d forgotten my own pair!

We’re off! Our first taste of snowshoeing!

Eye protection is also very important as the sun can be blinding off the white snow – a perfect reflector that can damage your eyes and REALLY ruin your day. It was great they had spares for forgetful types like me!

Shedding the Layers

It was interesting to note that once we’d put on all our warm clothing, including hats and scarves, it wasn’t long before we’d taken them off again. Believing it to still be chilly in the mountains, we’d come prepared, but the combination of bright, warm sunlight and the exertion that snowshoeing demands, soon had us sweating buckets and down to lighter layers. Cez was even in his T-shirt at one point! We really didn’t need half the stuff we brought with us!

Our intrepid guide Damià leads the way.

Breath-taking in Many Ways

The scenery was once again beautiful to behold as we huffed and puffed our way into the mountains, making it literally and figuratively breath-taking. The weather was perfect and it was amazing to be out in such uplifting surroundings, although it certainly was a challenge learning how to snowshoe. It was a blessing that we stopped at regular intervals to snap some pics and fill our lungs with the thinning air.

Lydia is dwarfed by the mountains.

It’s Snow Joke!

It turns out that snowshoeing is a lot more challenging than it looks. It’s not the common misconception that it’s a pair of tennis racquets strapped to your feet; as there’s a technique you need to master in order to make decent progress and not run out of steam. I struggled to keep my balance, moving slowly and tediously with all the grace of a drunken elephant. The view was really nice though!

This must have been what Shackleton felt like…

Cez faired little better (although considerably better than me) while Lydia once again took it all in her stride. Along the way, we chatted with Damià and enjoyed the landscape while trying our very hardest not to fall over. This endeavour yielded mixed results.

A Valiant Effort

Well, we gave it a shot and while the company and knowledge of Damià was charming, snowshoeing is not something we’d be in a rush to do again.

This is what happens if you snowshoe too much!

We’d heartily recommend for anyone to try it as it’s an interesting experience, but I think it would be more suitable for those who can really nail the walking technique and maintain their balance. It’s a fantastic work out though, and you’re going to have buns of steel if you do this regularly!

Homeward Bound

Snowshoeing in the Pyrenees was a fun day out, but there was nothing left in the tank at the end and we’re definitely going to sleep tonight! We bid our farewells to Damià and returned via train for our last night in Spain, tired but happy.

The beautiful alpine landscape of the Vall de Núria.

Our Costa Brava adventure is drawing to a close and home is calling. At least for a little while anyway!

Have you ever tried snowshoeing? Let us know if you found it as challenging as we did!

The post Snowshoeing at Vall de Núria appeared first on Etramping Travel Blog.

[spatula]

Arquitecturia (Josep Camps yOlga Felip) y Núria Vila

[amkretov]

A10 der FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) in Monistrol-Vila- Montserrat, Spanien

Der A10 der FGC ist eigentlich im Val Núria zu Hause, ergänzt hier aber den Park der Zahnradbahn auf den Montserrat.

Baureihe: Beh 2/6 Typ FGC Núria Fahrzeugfamilie: Stadler GTW Autor: Peter Hürzeler Aufnahmedatum: 24.09.2013 13:17

[joaquimblog]

LICEU 2021/2022: NORMA (YONCHEVA-IERVOLINO-HERNÁNDEZ-MIMICA-OLLÉ-HINDOYAN)

NORMA_ROH, Norma; Sonya Yoncheva, Fotografia ©Bill Cooper Ahir vaig tornar al Liceu després del sotrac de dimarts del que encara no m’he pogut recuperar del tot, gràcies a la majoria de crítiques oficials aparegudes als mitjans que semblen d’una representació diferent de la que vaig viure i patir, per assistir a una altra representació de l’òpera de Bellini, amb el mateix repartiment, però amb…

[diyeipetea]

INSTANTZZ: Conducció d’Iván González (La Quadra-Sala Cultural, MontMusic -Les noves músiques al Montseny- Santa Maria de Palautordera. 2017-10-29) [09] [Galería fotográfica]

Fecha: Domingo, 29 de octubre de 2017

Lugar: La Quadra-Sala Cultural (Santa Maria de Palautordera -Barcelona-)

Grupo: Conducció d’Iván González Iván González, conducción Jordina Millà, piano compartido Agustí Fernández, piano compartido Sarah Claman, violín Núria Andorrà, percusión Vasco Trilla, percusión Paul Pignon, clarinete Marc Vila, saxo alto Joachim Badenhorst, clarinete Maria Mora, danza

T…

[architectnews]

Five notable projects by emerging Spanish architecture collective Lacol

From a converted ship-sail factory to a housing cooperative built from cross-laminated timber, here's a look at five significant projects by the emerging architecture collective Lacol.

The 14-strong group of Spanish architects (above) came together as students in Barcelona in 2009 and today operate as an architecture cooperative that strives for social and environmental justice through the design of sustainable community infrastructure.

Lacol is also tackling the lack of affordable homes in Barcelona through the development of housing cooperatives that offer residents ownership and control.

"We work to generate community infrastructures for the sustainability of life, as a key tool for the eco-social transition, through architecture, cooperativism and participation," said Lacol member Núria Vila.

"We started in 2009 as architecture students renting a space to work on our academic projects," she told Dezeen. "Then we founded a collective and started collaborating with neighbourhood associations and cooperatives in Sants, Barcelona, where our studio is located."

Lacol's female partners were recently named as the winners of the Moira Gemmill Prize for Emerging Architecture at this year's W Awards for women in architecture in recognition of their efforts to take "architecture out of the traditional client-user commissioning relationship by politicising it".

The group hopes that through its future work and recognition in the W Awards, it can also help "give more visibility to women in a very masculinised field".

Read on for five key projects by the collective:

La Comunal, 2020

One of Lacol's latest projects is the overhaul of a group of abandoned ship-sail factories from 1926 to create workspaces for eight Barcelona-based cooperatives – including itself.

The project involved the restoration of the original factory buildings and the introduction of greenhouses, water recycling systems and high performing insulation that help improve its environmental performance.

Photo is by Lluc Miralles

La Borda, 2018

La Borda is a housing cooperative completed in 2018 in a former industrial neighbourhood of Barcelona. According to Lacol, it is one of the tallest cross-laminated timber buildings in Spain.

The collective developed it through participatory workshops with its future inhabitants, who now own and control the building. A quarter of La Borda is dedicated to shared spaces, which are arranged around a central courtyard alongside 28 homes.

Photo is by Álvaro Valdecantos

Coòpolis, 2017

Elsewhere in Barcelona, the group built a facility called Coòpolis that offers spaces for the training and support of other groups striving for a "cooperative economy" in the Catalan capital.

It occupies a former industrial complex and is intended as a low-cost, temporary intervention, using recyclable wood as the primary material alongside others that were upcycled from the site.

Photo is by Ajuntament de Barcelona

La Model Participatory Process, 2018

In the lead up to the closure and renovation of an old prison in Barcelona, Lacol has worked with the city's council to carry out workshops with locals to gather ideas on how the building should be reused.

While discussing how the building could best meet the needs of the neighbourhood, the collective also invited discourse on the degree of preservation and urban configuration surrounding the site. The result is a set of guidelines for the designer that takes on the transformation.

La Balma, 2021

Following the success of the La Borda, the studio is currently developing another housing cooperative called La Balma, which is due to open in the Poblenou neighbourhood later this year.

It will contain 20 affordable homes, as well as a rooftop garden and a ground floor filled with community spaces to "enhance human relationships, spontaneous encounters, and cooperative activities" according to Lacol.

The post Five notable projects by emerging Spanish architecture collective Lacol appeared first on Dezeen.

[ideaimateria]

FAD Live!

Projecte

Cicle de trobades online en directe sobre disseny i arquitectura que organitza el FAD de forma periòdica al voltant de temes d’actualitat o interès per la comunitat.

Segona sessió d’aquest cicle intencionadament temàtic i d’esperit multidisciplinar protagonitzada per tres projectes que destaquen per seves aportacions a l’hora d’abordar alguns dels reptes globals per al desenvolupament sostenible.

Amb el nom de «Aporten: projectes per a un món millor», la sessió va començar amb una breu presentació de Slowmov de Núria Vila, seleccionat als Premis ADG Laus 2020; Refugi per a cap de setmana d’Àgora Arquitectura, finalista dels Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2020; i Infinit Denim de Back To Eco, seleccionats als Premis Delta de disseny industrial 2020. Després va començar el bloc de debat, moderat per Núria Moliner, per posar en comú diferents temes relacionats amb el desenvolupament sostenible.

https://www.fad.cat/ca/news/6030/la-sostenibilitat-a-la-segona-sessio-del-fad-live

AGENDA

Novembre-Desembre 2020

https://www.fad.cat/adi-fad/ca/agenda

[learnaboutsantacoloma]

AJUNTAMENT (town council)

It is the building where the mayoress and the different councilors work to run the municipality. In the case of Santa Coloma, the town hall is located in the town square (Plaça de la Vila)  and the current mayor is Núria Parlon.

[art-neutre]

Exposició: FEMINISMES! al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Exposició FEMINISMES! 19 juliol - 1 desembre 2019

Comissariat: Gabriele Schor, Marta Segarra

Inauguració: 18 de juliol del 2019 FEMINISMES! reuneix les exposicions «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» i «Coreografies del gènere» i un extens programa d’activitats per posar de manifest el diàleg, les continuïtats i les ruptures entre el feminisme radical dels anys setanta i els feminismes actuals. Els anys setanta van marcar un punt d’inflexió en el moviment feminista. Una nova generació va irrompre en la vida pública per capgirar el món i sacsejar l’ordre simbòlic establert a través de múltiples pràctiques i representacions culturals. L’art que va sorgir llavors fou trencador, tant per l’ús dels llenguatges i les formes com pel seu desafiament de les construccions de gènere, la reivindicació del dret a decidir sobre el propi cos i la denúncia de les violències masclistes, o el descobriment crucial que el que és personal també és polític. L’explosió de llibertat i creativitat del feminisme dels setanta ha estat una font d’inspiració constant per als feminismes actuals, que han esclatat en una riquesa i pluralitat sense precedents, però també per a molts altres moviments d’emancipació col·lectiva. En el context actual d’auge del conservadorisme i de regressió dels drets, el projecte FEMINISMES! vol reivindicar l’aportació cabdal de les lluites per la igualtat i la diversitat dels feminismes que han canviat definitivament la nostra manera d’entendre el món. «L’Avantguarda Feminista dels anys 70. Obres de la VERBUND COLLECTION, Viena» L’exposició destaca les fites de l’avantguarda feminista que, a la dècada dels setanta, va reescriure el cànon de la història de l’art. Mostra més de 200 obres de 73 artistes com ara Cindy Sherman, Helena Almeida, Ana Mendieta, Judy Chicago, VALIE EXPORT, Birgit Jürgenssen, Ketty La Rocca, ORLAN, Gina Pane, Martha Rosler o Martha Wilson. El CCCB ha incorporat a l’exposició vuit artistes locals: Pilar Aymerich, Eugènia Balcells, Mari Chordà, Marisa González, Eulàlia Grau, Fina Miralles, Àngels Ribé i Dorothée Selz. Mitjançant l’ús de llenguatges i tècniques com la fotografia, el cinema, el vídeo, la performance i els happenings, aquestes artistes van desconstruir els condicionants culturals i socials repressius de l’època, així com els mecanismes i automatismes de l’opressió a les dones. Per primera vegada en la història de l’art, les artistes començaven, com a col·lectiu, a prendre la iniciativa en la «representació de la dona» mitjançant la creació d’una pluralitat d’identitats femenines determinades per elles mateixes. «Coreografies del gènere» Els feminismes actuals són massa plurals per recollir-los en un sol relat. En els quasi cinquanta anys que han passat des del 1970, s’ha obert el subjecte del feminisme i s’ha imposat el terme «gènere» per tal d’indicar que la diferència sexual (homes/dones, masculí/femení) no és «natural», sinó que està condicionada per la cultura, i que les combinatòries poden anar més enllà d’aquests pols oposats. A més, el moviment feminista s’ha combinat cada cop més amb altres lluites contra les desigualtats: el sexisme no es pot destriar d’altres formes de dominació com el racisme, l’homofòbia i la transfòbia, l’especisme, el menyspreu cap a les persones pobres o les considerades discapacitades o estrangeres. «Coreografies del gènere» vol reflectir algunes figures i moviments de la dansa dels gèneres, d’entre les moltes possibles. Els focus temàtics que l’orienten complementen i enriqueixen la visió dels anys setanta, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb veus d’artistes que no eren presents encara a l’escena artística d’aquella època. Presenta l’obra de les artistes Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Lucía Egaña, Nuria Güell, ideadestroyingmuros, María Llopis, Jesús Martínez Oliva, Julia Montilla, O.R.G.I.A, Daniela Ortiz, Linda Porn, María Ruido, Anna Irina Russell i Txe Roimeser, Mireia Sallarès, Toxic Lesbian i Eulàlia Valldosera. Un espai de documentació Completa el recorregut un espai que presenta documentació històrica i un apartat sobre còmic i feminisme, «El cos i el conflicte», comissariat per Marika Vila, amb obres originals de Montse Clavé, Laura Pérez Vernetti Núria Pompeia, Mariel Soria i Marika Vila.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Carrer Montalegre, 5

Barcelona, Catalunya Més informació

.

https://1.bp.blogspot.com/-ZqZLZwwTHjM/XRYB7fbC-cI/AAAAAAAABb8/cVv57mDkJxceGV-cR1WRoIxYlsSLplZXwCLcBGAs/s640/feminismes%2521%2Bcccb%2Bbarcelona.jpg http://www.artneutre.net/2019/06/exposicio-feminismes-centre-de-cultura-contemporania-barcelona-cccb.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma