#Eivind Gullberg Jensen

[lesser-known-composers]

Hjalmar Borgstrøm (1864-1925) - Violin Concerto op. 25 - I: Allegro moderato

Live performance by Eldbjørg Hemsing and The Arctic Philharmonic, conducted by Eivind Gullberg Jensen in Stormen Concert Hall, Bodø, Norway.

[joaquimblog]

Retornant als festivals enllaunats, avui us parlaré de la representació que va tenir lloc al Théâtre de l’Archevêché, d’AIx-en-Provence el passat 11 de juliol en el marc del prestigiós festival que té lloc en la preciosa ciutat francesa, de l’òpera de Stravinski, The Rake’s Progress en una brillant nova producció escènica del britànic Simon McBurney, que després de l’èxit assolit en l’edició del 2104 de Die Zauberflöte, que es reposarà l’any vinent, presentava aquest nou i brillant enginy escènic, que va tenir la mala sort de veure com a darrera hora Daniel Harding, director musical de la proposta era substituït per Eivind Gullberg Jensen, degut a una lesió al canell, fet que ha llastrat les representacions, ja que especulant no és gens difícil imaginar que el director anglès hagués extret de l’Orquestra de París un rendiment molt més brillant d’una partitura contrapuntística que requereix de  molta més finesa  i detalls en les sonoritats i la riquíssima orquestració neo clàssica, que l’oferida pel director noruec, que en més d’una ocasió sembla que l’òpera se li escapi de les mans..

L’apartat vocal està servit per l’excel·lent  Paul Appleby com a Tom Rakewell, la soprano Julia Bullock com a limitada Anne Trulove, el poc maligne Nick Shadow de Kyle Ketelsen i l’aportació exòtica de fer cantar el rol de Baba la Turque a un home, concretament al contratenor Andrew Watts, que si bé dóna joc escènic, vocalment no ofereix les mateixes sonoritats que la vocalitat original de mezzosoprano o contralt.

David Pittsinger (Trulove), la sempre exòtica Hilary Summers (Mother Goose), Evan Hughes en el doble rol de guardià de Madhouse i segon Nick, i Alan Oke (Sellem) completen dignament el cast, juntament amb un eficaç cor i un grup molt actiu d’actors que recreen la proposta de Simon McBurney a partir d’un llibre blanc que es va omplint de suggeridores imatges que ens projecten en una caixa blanca i buida que ens portarà des d’un bucòlic paisatge camperol anglès a la resta d’episodis de la carrera del llibertí fins al desolador final al sanatori, on la caixa escènica tornarà a ser la capsa blanca inicial però amb els senyals de ferides obertes en els murs per on prèviament s’ha farcit l’escena d’elements escenogràfics, objectes i personatges.

Caldrà veure aquesta producció amb un altre director musical que ex`posi amb netedat i claredat tímbrica, totes les possibilitats de la partitura, alhora que amb alguns retocs en la distribució vocal, sense una Anne que fixi les notes agudes amb resultats per  ami enutjosos, malgrat que en altres moments la seva veu i la seva presència escènica siguin del tot seductores.

Al diabòlic Nick Shadow,  Kyle Ketelsen no pot dotar-lo de tota la foscor i gravetat del registre original, ja que el cantant nord.americà té una veu de baríton que no cobreix les parts més denses i fosques d’una vocalitat poc apropiada al rol, idònia per a un baix profund.

En qualsevol cas la bellíssima partitura mereix ser escoltada i la producció escènica una detinguda i pormenoritzada visió, ja que el ric i fantasiós món visual de Simon McBurney atorga a la dramatúrgia d’una vitalitat admirable.

Igor Stravinski THE RAKE’S PROGRESS òpera en 3 actes i un epíleg a partir d’un llibret de W.H. Auden i Chester Kallman

Anne Trulove – Julia Bullock Tom Rakewell – Paul Appleby Nick Shadow – Kyle Ketelsen Keeper of the Madhouse/Nick Shadow 2 – Evan Hughes Trulove – David Pittsinger Mother Goose – Hilary Summers Baba la Turque – Andrew Watts Sellem – Alan Oke Actors – Antony Antunes, Kirsty Arnold, Nichole Bird, Karl Fagerlund Brekke, Andrew Gardiner, Chihiro Kawasaki, Maxime Nourissat, Jami Reid-Quarrell, Gabriella Schmidt, Clemmie Sveaas

Orchestre de Paris/English Voices Director musical: Eivind Gullberg Jensen Director escènic:  Simon McBurney

Festival d’Aix-en-Provence Théâtre de l’Archevêché, 11 de juliol de 2017

En els propers dies aquí intentaré parlar-vos d’algunes coses que s’han passat per streaming i com aquest The Rake’s Progress havien quedat una mica enderrerides amb el el periple rossinià.

AIX-EN-PROVENCE 2017: THE RAKE’S PROGRESS Retornant als festivals enllaunats, avui us parlaré de la representació que va tenir lloc al Théâtre de l'Archevêché, d'AIx-en-Provence el passat 11 de juliol en el marc del prestigiós festival que té lloc en la preciosa ciutat francesa, de l'òpera de…

[iseilio-blog]

2010 － 2012 美國赤字預算

2010 － 2012 美國赤字預算

The Price of Inequality Joseph E . Stiglitz 天下雜誌 Jan. 2013

經濟大衰退來襲之後，政府的收入��減，國家赤字和債務則激升。

做法通常是實施所謂的「緊縮計劃」，急遽縮減支出。眾議院共和黨

議員拒絕允許提高預算上限，除非實施配套措施，承諾大幅縮減

預算，降低支出，或者提高稅收，這使得注意力轉移到赤字與債務

縮減的問題上，遮蓋掩了國家面對的經濟挑戰：高失業率，以及

經濟的潛在產出和實際產出之間出現差距，還有分配不均與日俱增

的長期隱憂。 預算剩餘沒多久就變成赤字。這些年減稅超過國家負擔的程度：

2012年的預算赤字中，約有 1／5 歸因於布希的減稅。造成國家

財���狀況急遽改變的第二項因素，是伊拉克和阿富汗戰爭的費用，

長期而言預算成本估計超過 2兆 到 3兆美元。除了這些戰爭之外，

其它軍事支出多達數 1000億美元。國防承包商抱走超額利潤，

其中一部分以競選獻金的形式 「 回收 」，有些以 「 租金 」 的形式

出現，也就是政府政府支付的價格高於競爭市場的費率。 造成赤字的第三大去處，便是醫療保險的藥品給付。不過部分成本

是給製藥業。由於醫療保險計劃受益人法案，有一條款規定，美國

政府不得和製藥公司議價，有人估計十年內價值高達 0.5 兆美元。 2001年的預算剩餘，到了 2011年，兩者間最大的差異是發生經濟

大衰退，導致稅收減少，支出增加。2012年，衰退造成約 2／3 的

赤字（16％），原因是由於採取各種措施刺激經濟，包括減稅、對

各州之補助，和公共投資。全部赤字有將近一半（48％）是經濟

不佳的結果導致稅收降低，以及失業保險、食物劵和其它社會保障

支出提高。 在縮減赤字的時候必需記住：是衰退造成赤字，不是赤字造成衰退。

更多的緊縮措施只會使經濟不振惡化，財政狀態的改善不會出現。 逆轉改善的方法是，把布希時代認為對百萬富翁減稅會促進投資，

卻適得其反的措施反轉回來、結束戰爭、縮減國防支出、允許政府

談判藥品價格。最重要的，讓國家體制能夠運作的正軌，恢復到

完全就業。不再以低於市場價格，將資源賣給石油、天然氣和礦業

公司、消除埋藏在稅制中給予企業的隱藏性補貼。還有富人繳稅

遠低於一般人的稅制不公等。

（作者為2001年 諾貝爾經濟學獎得主，立場較偏左派。）

小女孩 羅珊娜 https://www.facebook.com/messenger_media/...

2／22 柴寮偶寄 https://iseilio-blog.tumblr.com/post/677545040673914880

李碧華-浮水印 - YouTube

李碧華 - YouTube

Sibelius: Symphony No. 2 in D major, Op. 43 - Eivind Gullberg Jensen (youtube.com)

【航向世界旅遊】-【 巴布亞新幾內亞 原始部落探索 】 (youtube.com)

[elmartillosinmetre]

Genios populares

[John Axelrod justo antes de la presentación de la temporada 19-20 de la ROSS. La foto es de José Ángel García]

La última temporada programada por John Axelrod para la ROSS lleva el título genérico de Genios y hay en ella mucho de esfuerzo por atraer a un público amplio, generalista. Será una temporada casi de Clásicos populares. Domina la música romántica y la típica estructura en obertura - concierto - sinfonía. Pese a los problemas presupuestarios, será también una temporada de solistas, pues de los 14 programas de abono sólo en uno faltará la participación del solista. Se echan en falta, en cambio, obras corales que permitieran la participación del Coro del Maestranza en un momento en el que el conjunto necesita de este tipo de actuaciones. Desechada por razones financieras la prometida Octava de Mahler, Axelrod no parece haberle encontrado acomodo al coro, posiblemente también por las estrecheces presupuestarias. Una lástima.

El maestro de Houston se reserva ocho de esos catorce programas de abono en los que parece que se fija la temporada de la orquesta (hasta hace dos cursos, no lo olviden, eran normales hasta 16). Para los otros seis programas, sólo repite el japonés Junichi Hirokami, que dejó un buen recuerdo en su paso por el podio de la ROSS en abril de 2018. De los otros cinco, el más conocido es sin duda el mexicano Enrique Diemecke (que dirigió ya a la ROSS, pero no en su ciclo de abono, sino en el foso del Maestranza, en una Tabernera del puerto de hace más de una década). Los otros cuatro directores (Eivind Gullberg Jensen, Daniel Smith, Benjamin Yusupov y Giuseppe Finzi) son perfectos desconocidos.

Solistas

En el apartado de solistas, abundan sin embargo las caras conocidas. De los cuatro violinistas, sólo será debutante la joven ucraniana de 25 años Anastasiya Petryshak, que tocará el infrecuente 6º concierto de Paganini. El canadiense Alexandre Da Costa abrirá la temporada tocando otra obra rara, el Concierto de Sigfried Wagner, hijo del autor de Tristán e Isolda, que rellenará programa con El idilio de Sigfrido y el Preludio y Liebestod de ese Tristán. Dirigirá Axelrod. La madrileña Leticia Moreno tocará el 5º de Mozart en un programa dirigido por Gullberg Jensen que completará Mendelssohn. Y la moldava Alexandra Cornunova hará el Concierto de Beethoven, que compartirá programa con la 4ª de Bruckner. Por cierto, sorpresa: será la única obra de Beethoven de toda la temporada de abono en año internacionalmente beethoveniano (en 2020 se conmemora el 250 aniversario de su nacimiento).

En su debut con la ROSS el violonchelista Adolfo Gutiérrez Arenas tocará el Concierto de Elgar (lo que ya anunció en este Diario hace unas semanas). Xavier Phillips hará el Primero de Shostakóvich y Enrico Dindo, el de Dvorák en un monográfico dedicado al compositor checo. Entre los pianistas brilla la nueva presencia del sevillano Juan Pérez Floristán (1º de Chaikovski). Repite también Andrea Lucchesini, que tocará en una misma sesión los dos conciertos de Chopin, que se ofrecerán junto a dos poemas sinfónicos de Liszt, uno de ellos (Los ideales) muy infrecuente. Finalmente, Tatiana Postnikova, la pianista de la propia ROSS, tocará junto a Natalia Kuchaeva, sevillana de adopción, El carnaval de los animales de Saint-Saëns en un programa francés dirigido por el australiano Daniel Smith.

Una novedad será la presencia del dúo de clarinetistas que forman los hermanos gemelos Daniel y Alexander Gurfinkel (nacidos en 1992) que tocarán un Concierto para dos clarinetes del tayiko Benjamin Yusupov, Images of the Soul, con la batuta de su autor, que completa programa con música rusa (Mussorgski, Chaikovski, Rimski). También actuará como solista el guitarrista José María Gallardo del Rey en el estreno de su Concierto para guitarra y shamisen titulado El Samurai de Sevilla. La temporada concluye con otro estreno de un compositor sevillano, Alberto Carretero, que presentará La bella Susona, sobre textos de Rafael Puerto. Como solista cantará la neoyorquina de origen portorriqueño Marisol Montalvo (¡la inolvidable Lulu del Maestranza en mayo de 2006!) y un octeto de voces del Coro del Teatro. La Sinfonía Patética de Chaikovski cerrará, en la segunda parte de ese programa, que dirigirá Axelrod, la andadura del maestro tejano como director artístico de la ROSS, un camino con muchas más luces que sombras.

Repertorios

Como decía al principio, el repertorio está lleno de obras populares. Los conciertos se han citado ya. Con respecto a las sinfonías, anoten: 3ª de Mendelssohn (la Escocesa), 4ª y 6ª de Chaikovski, 2ª de Sibelius (una lástima que se caiga otra vez en su obra más difundida, ¿para cuando un ciclo con sus indispensables siete sinfonías?), 1ª de Bizet, 9ª de Schubert, 4ª de Bruckner y 8ª de Dvorák. De cualquier forma se cuelan también algunas oberturas de grandes maestros, como el Hamlet de Chaikosvki o el Otelo de Dvorák, poco frecuentes.

Queda Mahler. Como no le han aceptado su propuesta con la Octava, Axelrod se ha reservado un programa mahleriano (el único sin solistas) en el que tocará Blumine, el movimiento eliminado en la versión final de la 1ª, Totenfeier, el primer movimiento de la 2ª, que tuvo, en una versión algo diferente, vida independiente como poema sinfónico, y dos de los movimientos lentos más difundidos del compositor, el Adagietto de la 5ª y el Adagio de la 10ª.

Cámara

El ciclo de cámara que patrocina ELI (English Language Institute) en el Espacio Turina tendrá trece citas. El crecimiento se debe a la celebración beethoveniana del fin de semana del 6 al 8 de marzo, que incluirá seis cuartetos del genio de Bonn interpretados por tres conjuntos diferentes. Del resto del programa cabe destacar la apertura con el Cuarteto para el fin de los tiempos de Messiaen, que se contrasta con el Trío elegíaco de Rajmáninov, la vuelta de un clásico navideño (el Royal Brass Quintet) y sendos monográficos dedicados a Poulenc y Nino Rota.

[Diario de Sevilla. 26-06-19]

[anatermeulenagenda]

 14 January 2021 Trondheim Symphony Orchestra: Digital konsert Bruch violin concerto & Rimsky-Korsa Scheherazade, conductor Nick Davies

21 January 2021 Trondheim Symphony Orchestra: Digital konsert Rachlin and Mozart Mozart Sinfonia concertante for violin and viola and Symphony no. 41 Jupiter

19.30 h Olavshallen, Trondheim, https://www.tso.no/program/rachlin-med-mozart, livestream at www.adressa.no.

28 January 2021 Trondheim Symphony Orchestra: Digital konsert: Wallin and Brahms Brahms: Tragic Overture, Wallin: Double concerto for percussion and cello, conductor Peter Szilvay

19.30 h Olavshallen, Trondheim, https://www.tso.no/program/wallin-berlioz, livestream at: www.adressa.no

11 February 2021Trondheim Symphony Orchestra: Grieg & Sibelius Grieg: Two lyric pieces, Glière: Horn concert, Sibelius: Symphony no. 1, conductor Eivind Aadland

https://www.tso.no/program/grieg-sibelius

9 and 11 March 2021 Trondheim Symphony Orchestra: Marita Solberg with Wagner and Puccini, conductor James Gaffigan

19.30 h Olavshallen Trondheim, 

https://www.tso.no/program/s%C3%B8lberg-meg-wagner

https://www.tso.no/tso-play/marita-s%C3%B8lberg-med-wagner-og-puccini 

19 March 2021: Trondheim Sinfonietta: Bhakti Jonathan Harvey: Bhakti, conductor Christian Eggen

20 h Dokkhuset, Trondheim

https://www.facebook.com/trondheimsinfonietta/photos/a.160166364025818/5113447495364322/

https://liveklassisk.no/concert/OwdK40lr6yidVs6XyZIx?fbclid=IwAR3IGB9eMgnnnHguqTbUw_7T3ZnN-KwrJ1Ybm-E4_uBalby3KNzRo2BfZC0

22 March 2021 Trondheim Symphony Orchestra: Grieg night with Andsnes and Davidsen

19.30 h Olavshallen, Trondheim

https://www.tso.no/program/andsnes-og-davidson

25 March 2021 Trondheim Symphony Orchestra: Lise Davidsen

19.30 h Olavshallen, Trondheim

https://www.tso.no/en/concert/lise-davidsen-med-tso

8 April 2021: Trondheim Symphony Orchestra: Super Tuesday Young Promises, conductor: Nick Davies

https://www.tso.no/program/supertorsdag-unge-lovende

9 April 2021 Trondheim Sinfonietta: TSi Respons with Terje Viken,

conductor Rolf  Gupta

20.00 h Dokkhuset, Trondheim

https://dokkhuset.no/2021/03/tsi-respons-terje-viken/

15 April 2021 Trondheim Symphony Orchestra and Eldbjørg Hemsing, Shostakovich violin concerto I and Tchaikovski Symphony 5

conductor: Eivind Gullberg Jensen

19.30 h Olavshallen, Trondheim

https://www.tso.no/tso-play/eldbj%C3%B8rg-hemsing-med-sjostakovitsj 

22 April 2021 Trondheim Symphony Orchestra: Kleiberg and Sibelius

conductor:  Tabita Berglund

19.30 h Olavshallen, Trondheim

https://www.tso.no/program/kleiberg-sibelius

29 May Trondheim Soloïsts with Ragnhild Hemsing in Bergen International Festival

20.00 h  Håkonshallen, Bergen

https://www.fib.no/program/ragnhild-hemsing--trondheimsolistene/

15 June 2021 Arctic Philharmonic Orchestra with  Leif Ove Andsnes

Mendelssohn, Midsummernight’s dream, Brahsm Liebeslieder-Waltzer, Op. 52 Schumann , pianoconcert in a-moll, Op. 54

19.00 h. Stormen Konserthus, Bodø

https://konserthus.stormen.no/I-stormen/?Activities=1057

!6 June 2021 Arctic Philharmonic Orchestra with  Leif Ove Andsnes

Mendelssohn, Midsummernight’s dream, Brahsm Liebeslieder-Waltzer, Op. 52 Schumann , pianoconcert in a-moll, Op. 54

19.00 h kulturhuset, Tromsø

https://kulturhuset.tr.no/arrangement/leif-ove-andsnes-med-arktisk-filharmoni/

[idealconservateur]

Stravinsky : The Rake's Progress (Aix 2017 )

L’Orchestre de Paris dirigé par Eivind Gullberg Jensen interprète The Rake’s Progress d’Igor Stravinsky. Mise en scène de Simon McBurney. Avec Julia Bullock, Paul Appleby, Evan Hughes, David Pittsinger... Opéra enregistré le 5 juillet 2017 au Théâtre de l’Archevêché à Aix-en-Provence.

[jwckhodgins]

"Música fala com o coração e apenas com o coração: é amor!" - Sergei Rachmaninoff.

Por muitos anos tenho sido fascinada constantemente com os encantos e surpresas da música clássica. Desde uma idade bem nova, as melodias difíceis e sutis das orquestras me prenderam completamente. Escutei atentamente por anos e anos os mais clássicos dos clássicos: Mozart, Beethoven, Chopin e outros. Com o tempo, fui dando pequenos passos em novos mundos da música clássica, conhecendo Liszt, me aprofundando em Tchaikovsky (que compartilha o primeiro lugar no meu coração com outro russo que citarei em breve), transcendendo totalmente com Mahler, sendo cativada pelas leves e doces melodias de Debussy e descobrindo o movimento russo que me mudou completamente.

Tenho a impressão que mesmo com o passar dos anos, a primeira vez que escutei uma composição de Sergei Rachmaninoff ficará marcada na minha memória para sempre.

Como uma pessoa que ama assistir patinação artística, fui introduzida a várias peças que nunca tinha escutando antes. Mas nenhuma foi tão significativa quanto a patinação do programa livre da japonesa Mao Asada nas Olimpíadas de Inverno em Vancouver. Prelude in C minor. Essa foi a primeira composição que escutei de Rachmaninoff na minha vida. A essência tão profundamente russa, e ainda assim universal em cada nota me prendeu desde o primeiro momento. Essa composição me perseguiu por dias, até eu escutar o Piano Concerto no. 2. Depois disso, creio que algo mudou dentro de mim para sempre.

A arte pode nos tocar de jeitos diferentes, e a maneira que esse concerto para piano me tocou eu não sei descrever de uma maneira que faça justiça às emoções que sinto quando o escuto. Música tem o poder de nos fazer crescer como pessoas, de nos levar a outros lugares, aqueles pertencentes a nós mesmos, capazes de fazer com que o ser humano conheça um pouco se quer do seu interior. A música tem o poder de tocar a alma! Rachmaninoff entrou na minha vida me fazendo sentir coisas novas e lindas, que até então nunca havia sentido.

O Piano Concerto no. 2 é a pura essência russa e expressa com majestade a genialidade e a sensibilidade do compositor. Me emociona saber a história por trás da composição e como Rachmaninoff se superou com, o que eu acho, ser sua obra prima. Seus adágios são uns dos movimentos mais tocantes dos meus movimentos favoritos de composições clássicas, especialmente o adágio da sua segunda sinfonia.

A segunda sinfonia do Rachmaninoff. Devo realmente me atrever a tentar descrever sua beleza e complexidade? Tenho a felicidade de poder ter agradecido ao condutor Eivind Gullberg Jensen por sua condução totalmente genuína e bela dessa sinfonia. Sinto que nenhuma palavra existente pode fazer justiça a cada momento, não me passa pela cabeça como um ser humano pode ter composto algo tão transcendental. Mas, novamente, sabendo um pouco das circunstâncias, devo deixar meu sincero respeito ao Rachmaninoff. Que ser humano incrível. Eu realmente gostaria de saber o que ele sentiu quando compôs essa sinfonia, creio que foi o sentimento de nostalgia mais intenso possível.

Concluo que Rach estava certo, música realmente fala com o coração e apenas com o coração, é uma das formas mais singelas de amor. Nada se compara.

[istandistmag]

İş Sanat Kapılarını 3 Kasım’da Açıyor

Dinamik ve yenilikçi programlarıyla İstanbul’u kültür sanat alanında uluslararası bir buluşma noktası haline getiren İş Sanat, 7’den 70’e her zevke hitap eden 18. sezonuna Kasım ayında ‘merhaba’ diyor. Biletleri 12 Ekim’de satışa çıkan etkinlikler, Mayıs sonuna dek sürecek ve konserler geçtiğimiz yıl olduğu gibi bu yıl da 20.30’da başlayacak.

Sanat tutkunlarının heyecanla beklediği yeni sezon 3 Kasım’da Eivind Gullberg Jensen yönetimindeki Cumhurbaşkanlığı Senfoni Orkestrası konseri ile başlayacak. Soprano Mari Eriksmoen ile birlikte İş Sanat’ın Parlayan Yıldızlar serisindeki performanslarıyla hafızalarda yer eden genç sanatçılar Umut Sağlam (çello) ve Yiğit Karataş (keman) açılış konserinin solistleri olacak. Hemen ardından sahneyi dans dünyasının süperstarı Carlos Acosta’nın yepyeni topluluğu Acosta Danza alacak. Topluluk, Saddler’s Wells’teki prömiyerlerinin ardından 6- 7 Kasım tarihlerinde iki gece üst üste sergileyeceği gösteriler ile İstanbullu dans severler ile buluşacak.

Müzikle edebiyatın iç içe geçtiği dinleti serisi 13 Kasım’da Nâzım Hikmet şiirleri ile başlayacak. Duayen oyuncular Metin Belgin, Bülent Emin Yarar ve Hakan Gerçek’in seslendireceği dizelere Vedat Sakman da gitarıyla ve besteleriyle eşlik edecek. Sahneyi 23 Kasım’da Grammy ödüllü İsveçli besteci ve şarkıcı Lisa Ekdahl devralacak. Diskografisine sığdırdığı 10 albüm ile platin satış rakamlarına ulaşan sanatçı, İstanbullu hayranları için pop, caz ve bossa nova janrında şarkılar seslendirecek. 26 Kasım’da İş Sanat miniklere rezerve…

Geçtiğimiz yıl kapalı gişe oynayan, sevilen oyuncular Tuba Ünsal, İbrahim Selim, Ata Berk Mutlu, Sercan Badur, Yeliz Kuvancı ve Hayal Köseoğlu’nun yer aldığı Fantastik Hikâyeler Makinesi tüm meraklı çocukları mucitlerin maceralarla dolu dünyasına götürecek. Kasım ayının son konseri ise sevilen sanatçı Mehmet Erdem’den olacak. Sanatçı, Kulislerden Şarkılar ismini verdiği özel projesinde, Çalgı Çengi, Polis, Leyla ile Mecnun gibi birçok film ve diziye bestelediği eserleri oyuncu dostları ile birlikte seslendirecek. Sürprizlerle dolu bu konseri kaçırmak istemeyenlerin ajandalarına not düşmesi gereken tarih 30 Kasım.

CSO ve genç sanatçılarla yeni sezona dinamik başlangıç

İş Sanat 18. sezonunun açılış konserinde, dünyanın en eski senfonik topluluklarından biri olan ve ülkemizin yetiştirdiği en değerli müzisyenlerden oluşan Cumhurbaşkanlığı Senfoni Orkestrası’nı ve birbirinden yetenekli üç yıldız solisti ağırlıyor. Norveçli soprano Mari Eriksmoen ile birlikte İş Sanat’ın Parlayan Yıldızlar serisindeki performanslarıyla hafızalarda yer eden genç sanatçılar Umut Sağlam (çello) ve Yiğit Karataş (keman) deneyimli Norveçli şef Eivind Gullberg Jensen’in batonu altında muhteşem bir müzik ziyafeti sunacak.

Hacettepe Üniversitesi Ankara Devlet Konservatuvarı’nda başladığı viyolonsel eğitimini Mimar Sinan Güzel Sanatlar Üniversitesi İstanbul Devlet Konservatuvarı’nda sürdüren ve 2016 yılından bu yana çalışmalarına Barenboim-Said Akademie’de Cladius Popp ile devam eden Umut Sağlam;Daniel Barenboim, Johannes Moser, Alexander Rudin gibi tanınmış isimlerle birlikte çalıştı. Keman eğitimini Mersin Üniversitesi Devlet Konservatuvarı’nda tamamlayan ve ardından tam burslu olarak kabul edildiği Manhattan School of Music’te ünlü keman pedagogu Albert Markov ile devam eden Yiğit Karataş da genç yaşına rağmen kazandığı başarılarla övgü topluyor.

Konserin Norveçli sopranosu Mari Eriksmoen ise Norwegian Academy of Music, Conservatoire National Superieur ve Royal Danish Academy of Opera gibi prestijli okullarda tamamladığı eğitiminin ardından geniş konser repertuvarı ve kusursuz yorumuyla uluslararası opera sahnelerin aranan yeteneklerinden biri oldu.

Daha önce Berlin, Münih, Oslo Filarmoni, Stockholm Kraliyet Filarmoni Orkestrası gibi birçok seçkin topluluğu yöneten ve Truls Mork, Helene Grimaud, Sol Gabetta, Hilary Hahn, Emmanuel Pahud, Vadim Repin gibi ödüllü ve ünlü solistlere çalışan Eivind Gullberg Jensen’in yönetimindeki konserde Brahms’ın Keman ve Çello için İkili Konçertosu ve Mahler’in 4 numaralı senfonisi seslendirilecek. Konser, 3 Kasım 2017, Cuma akşamı saat 20.30’da İş Sanat’ta.

Dansın süperstarı Carlos Acosta ve topluluğu ilk kez İş Sanat’ta

Parlak bale kariyerini Royal Opera House’daki baş dansçılık görevi ile noktalayan ve ülkesi Küba’da kurduğu Acosta Danza ile dans dünyasına yepyeni bir soluk getiren Carlos Acosta, topluluğu ile İş Sanat’a konuk oluyor.

Yoksul bir ailenin on birinci çocuğu olarak dünyaya gelen Carlos Acosta, aralarında Ramona de Sáa’nın da yer aldığı en iyi hocaların ders verdiği Küba Ulusal Bale Okulu’nda eğitimini tamamladı. 1991-92 yıllarında İngiliz Ulusal Balesi’nde, 92-93 yıllarında Küba Ulusal Balesi’nde, 93-98 yılları arasında Houston Balesi’nde dans eden Acosta, 1998 yılında Anthony Dowell yönetimindeki İngiliz Kraliyet Balesi’ne katıldı. 2003 yılında topluluğun konuk baş dansçılığına yükselen sanatçı, burada birçok başarılı balet ve koreografla birlikte ilk uzun soluklu işi “Don Quixote” u sahneledi.

Kariyeri boyunca Paris Opera ve Balesi, Amerikan Bale Tiyatrosu ve Bolşoy Balesi gibi prestijli topluluklarda konuk baş dansçı olarak yer alan Carlos Acosta, Olivier Award, Prix Benois de la Danse, Prix de Lausanne, Frédéric Chopin Prize gibi sayısız ödüle layık görüldü. Carlos Acosta, klasik danstan çağdaş dansa kadar her tarzı birleştiren bir topluluk yaratma ve genç dansçılara dünya standartlarında bir eğitim verme hayaliyle 2015 yılında Acosta Danza’yı kurdu.

Bale ve modern dans alanında eğitim almış yetenekli dansçılardan oluşan Havana merkezli topluluk, Saddler’s Wells’teki prömiyerlerinin ardından 6- 7 Kasım tarihlerinde İş Sanat’ta iki gece üst üste İstanbullu dans severlerle buluşacak.

Vedat Sakman’ın gitarı eşliğinde Nâzım Hikmet dizeleri

İş Sanat, dinleti serisini şiir tutkunlarının en gözde kalemlerinden Nâzım Hikmet ile başlatıyor. Dünya şairi Nâzım Hikmet’in şiirlerinden kronolojik sıra gözetilerek derlenenDenize Dönmek İstiyorum! başlıklı dinletiyi Atilla Birkiye hazırladı, Mehmet Birkiyesahneye uyguladı. Usta oyuncular Metin Belgin, Bülent Emin Yarar ve Hakan Gerçek’in sesinden hayat bulacak dizelere Vedat Sakman gitarıyla eşlik edecek. Sakman, kendi şarkılarının yanı sıra bu dinleti için özel olarak bestelediği eserleri de seslendirecek.Serdar Yalçın’ın müzik direktörlüğünü üstlendiği akşama vokalde Burcu Bal, klasik gitarda Koray Hatipoğlu, basgitar ve buzukide Zafer Aslan renk katacak. Şiirle müziğin iç içe geçeceği bu dinleti 13 Kasım 2017, Pazartesi akşamı İş Sanat’ta.

Dinleti ücretsizdir. Yerler numarasız ve salon kapasitesiyle sınırlıdır.

Grammy ödüllü şarkıcı Lisa Ekdahl İstanbullu hayranları ile İş Sanat’ta buluşacak

İş Sanat’ta caz serisi, İskandinavya’nın büyülü seslerinden Lisa Ekdahl ile başlıyor. 1971 yılında Stockholm’de dünyaya gelen sanatçı, İsveçli caz üçlüsü ‘’The Peter Nordahl Trio’’ ile küçük caz kulüplerinde şarkı söylemeye başladı.

Henüz 22 yaşındayken çıkardığı ilk solo albümü “Lisa Ekdahl” ile dört kere platin satış rakamlarına ulaşan ve üç dalda Grammy Ödülü’ne layık görülen sanatçı, 1994 tarihli hiti “Vem Vet” ile üne kavuştu. Ekdahl, İsveççe kaydettiği ilk üç albümünün ardından üç başarılı İngilizce albümle dünyaya açıldı. 2001 yılında çıkardığı 6. albümü ‘’Lisa Ekdahl Sings Salvador Poe’’ ile bossa nova janrına yönelen şarkıcı, Fransa başta olmak üzere birçok Avrupa ülkesinde çok beğenildi ve altın satış rakamlarına ulaştı. Bossa nova tarzını kırılgan ve çocuksu sesiyle harmanlayan Ekdahl’ın İş Sanat’taki konserini kaçırmamak için23 Kasım 2017, Perşembe akşamını ajandalarınıza şimdiden not edebilirsiniz.

İş Sanat meraklı minikleri mucitlerin dünyasına davet ediyor

İş Sanat’ın geçtiğimiz yıl kapalı gişe oynayan ve çok sevilen çocuk oyunu Fantastik Hikâyeler Makinesi bu sezon da sahnelenecek. Can Yılmaz’ın yazdığı Serdar Biliş’in yönettiği oyunun eğlenceli müziklerini Çiğdem Erken, koreografisini Tuğçe Tuna hazırladı. Çocukları uçağın mucidi Wright Kardeşler’den Hezârfen Ahmet Çelebi’ye, sinemanın mucidi Lumiere kardeşlerden taş devrine uzanan geniş bir zaman diliminde benzersiz bir yolculuğa çıkaracak oyunun meraklı kahramanı Ömer’e yetenekli genç oyuncu Ata Berk Mutlu hayat veriyor.

Ömer, büyükbabasının hediyesi ile zamanda yolculuğa çıkıyor ve tarihteki birtakım buluşlara hem tanıklık hem de müdahale ediyor. Renkli kostümlerini Tomris Kuzu’nun, ışık ve sahne tasarımını Cem Yılmazer’in yaptığı oyunda sevilen oyuncular Tuba Ünsal,İbrahim Selim, Sercan Badur, Yeliz Kuvancı ve Hayal Köseoğlu canlandırmalarıyla kahkaha dolu anlar yaşatıyor. Bu fantastik makineden neler çıkacağını merak ediyorsanız26 Kasım 2017, Pazar günü saat 15.00’daki oyunu kaçırmayın!

  Mehmet Erdem ile Kulislerden Şarkılar

Türkiye’de popüler müziğin en sevilen isimlerinden biri olan Mehmet Erdem, Kulislerden Şarkılar isimli çok özel bir proje ile İş Sanat sahnesine konuk oluyor.

Kardeş Türküler ile başlayan müzikal yolculuğunu, 2012 tarihli solo albümü “Herkes Aynı Hayatta” ile sürdüren Erdem, sevilen şarkılara getirdiği orijinal yorumuyla dikkat çekiyor. Puslu ses tonuyla Leonard Cohen, Tom Waits gibi isimlere benzetilen Erdem’in birçok film ve dizinin müziklerinde de imzası bulunuyor. “Deli Deli Olma” filmi için yaptığı müziklerle Altın Portakal Film Festivali En İyi Film Müziği Ödülü’nü alan sanatçı, İş Sanat’taki konserinde Çalgı Çengi, Polis, Leyla ile Mecnun gibi birçok film ve diziye bestelediği eserleri oyuncu dostları ile birlikte seslendirecek. Mehmet Erdem’in 30 Kasım 2017, Perşembe akşamı saat 20.30’da gerçekleşecek bu çok özel konserini kaçırmamak için biletler tükenmeden alın.

The post İş Sanat Kapılarını 3 Kasım’da Açıyor appeared first on Şehri Keşfet & Explore the City.

from WordPress http://ift.tt/2yLKeSz

[gezginnerede]

İş Sanat yeni sezon

İş Sanat yeni sezon

İş Sanat yeni sezon , İş Sanat, kapılarını 3 Kasım’da açıyor. Mayıs 2018’e kadar sürecek 18. sezonda sanatseverleri, klasik müzikten caza, dünya müziğinden dans gösterilerine, yerli projelerden şiir dinletilerine ve çocuk etkinliklerine uzanan festival tadında renkli bir program bekliyor.   Sanat tutkunlarının heyecanla beklediği 18. sezon, 3 Kasım’da, Eivind Gullberg Jensen yönetimindeki…

[lesser-known-composers]

Johan Svendsen: Symphony No. 1 in D major, Op. 4

00:00​ I. Molto allegro 09:45​ II. Andante 20:27​ III. Allegretto scherzando 26:09​ IV. Maestoso - Allegro assai con fuoco

Kristiansand Symphony Orchestra - Conductor: Eivind Gullberg Jensen Concertmaster: Adam Grüchot

[joaquimblog]

Martina Serafin (Tosca) Viena 2017

Marco Vratogna i Martina Serafin a Tosca. Viena 2017

Martina Serafin i Jonas Kaufmann Tosca Staatsoper de Viena 2017

Tornem a Tosca, a Viena, amb la polsosa, fidel i prehistòrica producció de Margarita Wallmann i sense Georghiu que aquesta vegada ha fet l’espantada sense esperar un moment tan complicat com la seva sortida al terrat, No ha cantat i en el seu lloc Viena ha comptat amb la Tosca més tebaldiana del moment, l’austríaca Martina Serafin, acompanyada del Cavaradossi de Kaufmann i del mediocre Scarpia de Marco Vratogna, que com fa poc a Baden-Baden, rebaixa el nivell en una part fonamental del tercet protagonista.

En aquesta ocasió López-Cobos ha deixat pas al director noruec Eivind Gullberg Jensen (va dirigir l’OBC pel nadal de 2014).A vegades té feina a concertar una representació que sembla que aniria sola a pinyó fix, amb uns cantants que ja han fet aquesta mateixa producció manta vegades i per tant han assajat poc i surten a cantar amb un parell o tres d’encontres previs o potser ni això. Sona bé, és clar (no com a altres teatres en condicions millors), però insisteixo que els streamings vienesos haurien de ser més curosos en aspectes fonamentals i la repetició un any rere un altre dels mateixos títols, també en el servei de televisió no sembla que els preocupi gaire. Viena en línies generals no està a la mateixa alçada que New York, Londres, París, Berlín o Munich.

No ens enganyem, és una Tosca més, molt però molt millor que la de la luxosa Berliner amb Rattle, sense tantes expectatives, sense tantes pretensions i sense cap modernor distorsionant, però també sense cap al·licient més enllà de la luxosa rutina d’un teatre de repertori on tot recau en la particular inspiració dels cantants més lluïts, que en aquesta ocasió només en són dos i la resta un calc del que hem vist sempre. Hi haurà qui amb això ja en tingui prou per xalar, jo no, si bé és veritat que Serafin, en un del seus rols més convincents a la seva vocalitat, rememora el bo i millor de l’òpera “ancien régime”, uyna manera molt més passional i intuïtiva d’entendre les representacions operístiques i per tant molt més subjectes a l’emoció i a l’instint teatral capaç d’aixecar en qualsevol moment una representació de luxosa rutina a excepcionalitat memorable, ni que sigui puntualment. Hi ha sons tibats, aguts crispats tan típics de moltes sopranos que han maltractat la seva veu, com ella amb les seves Lady, Turandot o Abigaille, per què insistir en el tema?, però aquest malgrat tot és un rol molt seu i el llueix molt, no és una Tosca d’aparador i de disseny, és una Tosca de sopa de galets i carn d’olla, amb substància, calòrica i humana. Amb les frases des empre dites com sempre. Un clàssic!

Kaufmann sembla recuperat, si bé la crisi ha deixat suposat vocalment un abans i un després en quant a opacitat o si ho preferiu manca de brillantor i algun que altre dubte en l’afinació a les frases inicials. Kaufmann no té l’instint de Serafin, ell és més un producte operístic,això de producte sigui dit,sense ànim d’ofendre a la parròquia (Déu me’n guardi!) de les darreres generacions, malgrat els anys que fa que canta  no deixa tantes coses a l’atzar, tot és més espontàniament estudiat, si bé el tenor bavarès sap quan ha de fer el que cal per obtenir l’efecte desitjat o amagar alguna que altre defallença. Més enllà de que jo pugui discutir d’idoneïtat de la seva italianitat en rols i repertori com aquest, no hi ha dubte que pocs tenors, per no dir cap, pot fer-li ombra en allò que podria definir com el magnetisme del divo o el fascino de l’artista de raça i del cantant d’altíssima categoria, impossible de discutir. Ara bé, hi ha aquelles emissions engolades o aquells sons en excés opacs que difícilment podran convèncer a aquells que busquen en Puccini la claredat solar o la llibertat d’emissió, perquè això mai ha caracteritzat a Kaufmann i per tant els “anti” sempre tindran camp abonat i no els hi mancaran motius, a vegades la seva veu sembla que vagi a menys revolucions que a la resta.

El cas de Marco Vratogna és tot un altre. Ja parlem d’una altra lliga i aleshores o bé  abaixem el llistó d’exigència o ens enfadem amb l’intendent de la Staatsoper vienesa per haver escollit per a un streaming de la seva temporada a un cantant que no està a l’alçada. El darrer Scarpia vienès televisat va ser Terfel, que malgrat no està en el seu moment més excels, va tenir una personalitat vocal, artística i escènica, que Vratogna hauria de tornar a néixer per intentar tenir.

Com és tradueix tot plegat?

Doncs amb un primer acte que passa sense pena ni glòria, dir-vos una altra cosa seria mancar a la veritat Després del Te Deum si no hi ha un cert daltabaix a la sala és un senyal inequívoc que és una Tosca que coixeja i coixejar per culpa de Scarpia significa que el segon acte difícilment esdevindrà memorable. Vratogna és més un menestral que un sàdic aristòcrata, hi ha estones que sembla un Ochs d’aquells tan camperols i en altres vol suplir la mancança de distinció amb efectes de gran “teiatru”. Serafin deixa pinzellades de classe en un Visi d’arte molt més que correcte, però tampoc diria que memorable, això si en un segon acte on no li puc fer cap retret i va vestida de Tosca, amb l’abric d’ermini, diadema i escot imperi i no com l’Opolais que segons el Sr. Bada venia de comprar en uns grans magatzems. A Viena en acabar el segon acte tampoc hi ha cap daltabaix

El tercer acte, que és quelcom més que el comiat de Cavaradossi, funciona en tota la seva teatralitat i tornar a veure com Floria Tosca es llença del terrat del castell de cartró pedra és com tornar als Pastorets per Nadal, quelcom entranyable, sobretot després de veure aquelles injeccions letals a Baden-Baden, de les que m’ha costat recuperar-me. Kaufmann aconsegueix una altra ovació tan històrica com desproporcionada. o n’hi ha per tant i tampoc calia allargar tant l’estona d’aplaudiments si tots sabien, Georghiu inclosa,, que aquest any tornaria a bisar. Potser es convertirà en una tradició? mentre els més agosarats hem pensat, mura que si a Serafin entre caixes també li entren les ganes d’anar al camerino i tornem a tenir un bis d’allò tan ·”divertit” de mi manca il soprano…Però no Serafin surt quan té que sortir i es precipita daltabaixquan sent allò tan amenaánt de Ah! Tosca, pagherai ben cara la sua vita!

Giacomo Puccini TOSCA

Floria Tosca, Martina Serafin Mario Cavaradossi, Jonas Kaufmann Baron Scarpia, Marco Vratogna Cesare Angelotti, Clemens Unterreiner Sagristà, Paolo Rumetz Spoletta, Wolfram Igor Derntl Sciarrone, Mihail Dogotari Un carceller, Ayk Martirossian Pastor: Rebekka Rennert

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper Direcció musical, Eivind Gullberg Jensen Direcció d’escena, Margarethe Wallmann Escenografia, Nicola Benois

I si encara esteu buscant per aquí i per allà la gala del Met és possible que també trobeu aquesta Tosca, que si no fos per el show del tercer acte, seria, com és, una més de moltes.

STAATSOPER DE VIENA 16/17: TOSCA (SERAFIN-KAUFMANN-VRATOGNA;WALLMANN-JENSEN) Tornem a Tosca, a Viena, amb la polsosa, fidel i prehistòrica producció de Margarita Wallmann i sense Georghiu que aquesta vegada ha fet l'espantada sense esperar un moment tan complicat com la seva sortida al terrat, No ha cantat i en el seu lloc Viena ha comptat amb la Tosca més tebaldiana del moment, l'austríaca 

[1suitcase]

German violinist Veronika Eberle takes her bow and acknowledges the audience applause — along with conductor Eivind Gullberg Jensen — after performing soloist violin with great passion at tonight’s performance of Alban Berg’s Violin Concerto at Dublin’s National Concert Hall.

Tonight’s National Concert Hall program:

Richard Wagner’s Siegfried Idyll, WWV 103 Alban Berg’s Violin Concerto, and following the interval Jean Sibelius’s Symphony No. 2 in D Major, op 43.

[lesser-known-composers]

BORGSTRÖM - Violin Concerto op. 25 - I: Allegro moderato

Live performance by Eldbjørg Hemsing and The Arctic Philharmonic, conducted by Eivind Gullberg Jensen in Stormen Concert Hall, Bodø, Norway.

[joaquimblog]

OBC: Lamote de Grignon, Nielsen i Strauss amb Gullberg Jensen i Pahud

OBC: Lamote de Grignon, Nielsen i Strauss amb Gullberg Jensen i Pahud

El darrer concert de l’any 2014 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya va comptar en les dues úniques sessions de dissabte tarda i la matinal de diumenge amb el director noruec Eivind Gullberg Jensen i l’eminient flautista Emmanuel Pahud, solista de la Berliner Philharmoniker, per oferir-nos un interessant programa post romàntic amb la primera audi´ció de l’obra de Ricard…