#Caroline Wenborne

[stochastique-blog]

sharing something like this...

also I’m in love with her…

[joaquimblog]

STAATSOPER DE VIENA 2016/2017: DAS RHEINGOLD (Mayer-Ernst-Fujimura-Damerau-Schmeckenbecher; Bechtolf-Schneider)

La Staatsoper de Viena es pot permetre el luxe de programar dos anys seguits un Der Ring des Nibelungen íntegre. El canal de TV del teatre ha tornat a pogramar el cicle sincer amb alguns casos notables canvis,, si bé la discretissima producció de Sven-Eric Bechtolf no justificaria en cap cas aquesta insistència, la direcció musical d’un kapelmeister sempre eficaç com Peter Schneider i molts…

[rudyroth79]

Știri: Festivalul Richard Wagner de la Bayreuth, în direct la Radio România Muzical și Radio România Cultural

Știri: Festivalul Richard Wagner de la Bayreuth, în direct la Radio România Muzical și Radio România Cultural

În perioada 25 iulie–3 august 2017, Radio România Muzical transmite în direct şapte spectacole din cadrul Festivalului Richard Wagner de la Bayreuth, unul dintre cele mai importante festivaluri de operă din lume şi un punct de referinţă pentru toţi iubitorii muzicii lui Wagner. Transmisiunile directe pot fi ascultate şi la Radio România Cultural.

Richard Wagner (1813–1883)

Seria de transmisiuni…

[monotonous-minutia]

Divas kissing divas 3/?

(1) (2) 

[monotonous-minutia]

favorite Sesto moments from the Vienna 2016 La clemenza di Tito

(Margarita Gritskova as Sesto)

[monotonous-minutia]

Sesto being sassy, cute, and gay with Vitellia

(Margarita Gritskova as Sesto and Caroline Wenborne as Vitellia, Vienna, 2016)

[monotonous-minutia]

also apparently it’s Mozart Week at Vienna and here’s the lineup:

Sunday, February 7, 2021, 7:00 p.m. Wolfgang Amadeus Mozart LE NOZZE DI FIGARO (performance of February 4, 2021) Opera buffa in four acts Musical direction: Philippe Jordan Production: Jean-Pierre Ponnelle With among others: Andrè Schuen, Federica Lombardi, Philippe Sly, Louise Alder, Virginie Verrez Tuesday, February 9, 2021, 7:00 p.m. Wolfgang Amadeus Mozart DON GIOVANNI (performance of November 1, 2015) Dramma giocosa in two acts Musical direction: Adam Fischer Production: Jean-Louis Martinoty With, among others: Mariusz Kwiecien, Erwin Schrott, Marina Rebeka, Juliane Banse, Benjamin Bruns Wednesday, February 10, 2021, 7:00 p.m. Wolfgang Amadeus Mozart LA CLEMENZA DI TITO (performance of April 4, 2016). Dramma serio per musica in two acts Musical direction: Adam Fischer Production: Jürgen Flimm With among others: Benjamin Bruns, Caroline Wenborne, Margarita Gritskova, Hila Fahima, Miriam Albano Thursday, February 11, 2021, 7:00 p.m. Wolfgang Amadeus Mozart LE NOZZE DI FIGARO (performance of February 4, 2021) Opera buffa in four acts Musical direction: Philippe Jordan Production: Jean-Pierre Ponnelle With among others: Andrè Schuen, Federica Lombardi, Philippe Sly, Louise Alder, Virginie Verrez Friday, February 12, 2021, 7:00 p.m. Wolfgang Amadeus Mozart THE MAGIC FLUTE (performance of January 4, 2015) Opera in two acts Musical direction: Adam Fischer Production: Moshe Leiser, Patrice Caurier With among others: Benjamin Bruns, Olga Bezsmertna, Íride Martínez, Markus Werba, Annika Gerhards Saturday, February 13, 2021, 7:00 p.m. Wolfgang Amadeus Mozart DIE ENTFÜHRUNG AUS DEM SERAIL (performance from October 12, 2020) German Singspiel in three acts Musical direction: Antonello Manacorda Production: Hans Neuenfels With among others: Lisette Oropesa, Christian Nickel, Regula Mühlemann, Emanuela von Frankenberg, Stella Roberts, Daniel Behle, Michael Laurenz, Christian Natter, Ludwig Blochberger, Goran Jurić.

(they also did Idomeneo last week instead for some reason but I did catch it and it was very strangely edited and the production concept was strange but Idamante was very cute) (also the very cute Idamante is playing Sesto in the Clemenza) (also this is like the third time they’ve changed the streaming date for Nozze so I hope this one sticks)

https://www.wiener-staatsoper.at/en/staatsoper/media/detail/news/current-streaming-schedule/

(Final note: they do make you log into an account to watch now but it’s still free and you just need a username and password)

[joaquimblog]

BAYREUTH 2018: DIE WALKÜRE (Foster-Kampe-Prudenskaya-Gould-Lundgren-Kehrer;Domingo)

Quins mèrits ha  fet Plácido Domingocom a director d’orquestra per obtenir el privilegi  de fer-ho en una representació al festival de Bayreuth, quan directors d’enorme vàlua ja malauradament traspassats o ja inactius no ho varen poder fer mai o altres en actiu no han rebut mai una invitació a fer-ho?. La resposta per a mi és cap. Haver estat un dels tenors més grans de la història operística…

[joaquimblog]

STAATSOPER DE VIENA 2017/2018: GÖTTERDÄMMERUNG

STAATSOPER DE VIENA 2017/2018: GÖTTERDÄMMERUNG

Theorin (Brünnhilde), Pesendorfer (Hagen) i Konieczny (Gunther) a Götterdämmerung a Viena 2018

Fa dies que hagués hagut de parlar de la darrera jornada del Ring vienès, vaig endarrerit però espero que m’ho sapigueu perdonar.

Digne final a un Ring més que digne i a moments imponent, noble i èpic gràcies a la inspirada direcció d’Adam Fischer, que tot i no comptar amb el millor dia de l’orquestra,…

[joaquimblog]

STAATSOPER DE VIENA 2017/2018: ELEKTRA (PANKRATOVA-BARKMIN-MEIER-min

Elena Pankratova (Elektra) © Wiener Staatsoper | Michael Pöhn Retorno als streamings de la Staatsoper de Viena per la reposició de l’Elektra de Strauss en la producció deguda a  Uwe Eric Laufenberg que va suposar el debut en el rol de Nina Stemme l’any 2015 i que va motivar un apunt a IFL. Ara amb un repartiment absolutament diferent al del 2015, retorna aquesta cabdal òpera amb Elena Pankratova…

[joaquimblog]

Fa menys d’un mes que us vaig parlar de la Khovànxtxina que es va interpretar al Royal Albert Hall de Londres en el marc dels PROMS 2017, ara aquest gran monument operístic torna a  IFL perquè la Staastsoper de Viena ha reposat la producció de 2014 signada per Lev Dodin, que va ser motiu d’un apunt al blog ençà del streaming de la temporada 2015/2016.

Ara torna amb alguns canvis respecte a la producció ja comentada del 2015, amb el jove Michael Güttler substituint jo crec que no del tot amb encert a James Conlon, i òbviament per sota de Semyon Bychkov als PROMS, i amb Ferruccio Furlanetto com a canvi rellevant que interpreta encara un Ivan Chowanski poderós i imponent, amb més personalitat que Dmitry Beloelskiy l’any 2015 i en un  estat vocal més òptim que algunes de les seves darreres actuacions comentades a IFL. Excel·lent

Com als PROMS i repetint els rols interpretats l’any 2015, tenim l’excel·lent Marfa de Elena Maximova, més intensa i sòlida vocalment que en el 2015 i en la magnífica línea exhibida a Londres, com també repeteix el líric Christopher Ventris assolint el rol Andrei Kowanski i la solidesa no del tot distingida de Ain Anger com a reconegut Dossifei.

Herbert Lippert torna a ser com al 2015 Golizyn, però notablement desmillorat vocalment amb alguns dubtes  de consistència que fan patir una mica. En aquesta edició hem perdut l’imponent Schaklowity d’Evgeny Nikitin ara substituït per un notable Andrzej Dobber.

Bé l’escrivà de Thomas Ebenstein, una mica per sota del solidíssim Norbert Ernst.

Res a afegir al ja comentat per la producció efectiva, laica i amb moments colpidors malgrat l’abús de la utilització de la bastida mòbil que pot arribar a fatigar tot i l’imponent presència en algunes escenes., però és una producció teatralment potent, que no pretén trencar res ni tampoc escandalitza o distreu, quelcom que s’agraeix, perquè la partitura mereix tota l’atenció.

Amb el mateix cast però amb una direcció menys sorollosa, més inspirada, èpica i colpidora, els resultats haguessin pogut ser memorables.

Modest Mussorgski KHOVÀNXTXINA

Ivan Kowanski Ferruccio Furlanetto Andrei Kowanski Christopher Ventris Golizyn Herbert Lippert Schaklowity Andrzej Dobber Dossifei Ain Anger Marfa Elena Maximova Susanna Lydia Rathkolb Schreiber Thomas Ebenstein Emma Caroline Wenborne Warssonofjew Marcus Pelz Kuska Carlos Osuna Streschnew Wolfram Igor Derntl 1. Strelitze Hans Peter Kammerer 2. Strelitze Ayk Martirossian Vertrauter Golizyns Benedikt Kobel

Orchester der Wiener Staatsoper Chor der Wiener Staatsoper Bühnenorchester der Wiener Staatsoper Slowakischer Philharmonischer Chor Kinder der Opernschule der Wiener Staatsoper Director dels cors: Thomas Lang

Director musical: Michael Güttler Director d’escena: Lev Dodin Escenografia: Alexander Borovskiy Disseny de llums: Damir Ismagilov Coreografia: Yuri Vasilkov Dramatúrgia: Dina Dodina

Staatsoper de Viena, 11 de setembre de 2017

Dos Khovàntxina en menys d’un més és un luxe que potser només es pot fer possible aquí, per tant no deixeu perdre l’ocasió perquè l’òpera és de reclinatori i la versió és  notable.

VIENA 2017: KHOVÀNXTXINA (Furlanetto-Anger-Ventris-Maximova-Lippert-Dobber;Dodin-Güttler) Fa menys d'un mes que us vaig parlar de la Khovànxtxina que es va interpretar al…

[joaquimblog]

BAYREUTH 2017: DIE WALKÜRE

BAYREUTH 2017: DIE WALKÜRE

Die Walküre Bayreuth-Festival; Insz: Castorf; Fotografia d’Enrico Nawrath gentilesa del Festival de Bayreuth Amb Die Walküre i com sol succeir, arriba una certa esperança de qualitat musical i canora, si bé les veus en general són molt líriques i es troba a faltar aquella grandiosa noblesa vocal dels anys daurats, al menys en aquesta Walküre no hem trobat veus esgotades o esgarips en lloc…

[joaquimblog]

BAYREUTH 2017: DAS RHEINGOLD

BAYREUTH 2017: DAS RHEINGOLD

Günther Groissböck (Fasolt) i Karl-Heinz Lehner (Fafner) a Das Rheingold a Bayreuth Fotografia de Enrico Nawrath gentilesa del Festival de Bayreuth Ahir es va iniciar el darrer Ring wagnerià en la proposta escènica del discutit Frank Castorf, tot i que l’any vinent encara hi haurà un epíleg amb la representació de Die Walküre aïllada del pròleg i les dues darreres jornades en una proposta tan…

[joaquimblog]

Petra lang i Waltraud Meier Götterdämmerung acte 1er Viena 2017

Vinke, Struckmann i Eiche, Götterdammerung acte 1er Viena 2017

Petra Lang, Falk Struckmann i Markus Eiche GÇotterdämmerung acte 2on Viena 2017

Acabo el sempre apassionant relat d’una Tetralogia complerta amb la representació que la Staatsoper de Viena va oferir el passat 5 de juny de la darrera jornada, Götterdämmerung, que va comptar amb la incorporació de Falk Struckmann com a Hagen, igual que va succeir en el recentment comentat Ring d’Estocolm, i amb la gran Waltraud Meier en la seva enèsima Waltraute, juntament amb Markus Eiche, que ara canta Gunther i Regine Hangler interpreta Cutrune, mentre que les imponents Nornes són: Monika Bohinec, Stephanie Houtzeel i Caroline Wenborne, A la resta ja els coneixem perquè l’homogeneïtat dels interprets es respecta en tot el Ring, tal i com en a mi sempre m’ha agradat, sense canvis de Wotan o Brünnhilde, sobretot.

Després del sempre impressionant pròleg amb unes magnífiques interprets de Norna, amb veus greus com correspon, Lang amb una veu més de mezzosoprano que a la resta de jornades, passa algun que altra ensurt, més d’una tibantor, però Petra Lang és una cantant de raça wagneriana pura que segurament no podrà seguir cantant gaires rols de soprano dramàtica, però que envolta la seva actuació amb una força dramàtica impressionant, ideal per a un segon acte intensíssim i un final colpidor, això si, al límit. Cantants com ella, que fan viure el rol, esdevenen per a mi imprescindibles. Una santa, no immaculada però sense cap mena de dubte, venerable.

Vinke no està tan en forma com en el Siegfried d’una setmana abans. La veu és més oscil·lant i les sonoritats agudes no són tan precises i esclatants, però també és d’aquells cantants que ho dóna tot sobre l’escenari, fins i tot quan la veu no està pletòrica, la seva implicació és total. En el segon i sobretot en el tercer acte s’estabilitza.

Struckmann no és un baix profund, té una veu rotinda de baríton baix, desgastada però encara imposa, però Hagen és un dels rols per a un baix autèntic, dramàtic, d’aquells que s’anomenen negres. La seva autoritat i sentit dramàtic juguen al seu favor, però la veu no acaba de ser la necessària.

Markus Eiche és un Gunther pàl·lid, en un dels personatges més desagradables del Ring, per la manca de caràcter i grandesa, potser si que necessita un cantant pàl·lid, mentre que la soprano Regine Hangler amb una veu desagradable i molt poc wagneriana canta una irritant Gutrune.

La mítica Waltraud Meier amb una veu que denota els anys, el desgast i els límits, continua imposant la seva abassegadora personalitat a una intensa interpretació, però la sonoritat de les vocals és oberta i gastada i la comparació amb les Waltraute que cantava anys enrere, evidencia que la retirada hauria de ser propera, perquè ni la veu conserva el color, la consistència o la projecció. Lang amb un registre greu molt més poderós la deixa en evidència en la cabdal confrontació.

Que Alberich (Jochen Schmeckenbecher) sembli el fill del seu fill (Hagen) no hauria de ser un problema indefugible, perquè només es portenn 9 anys, però caldria haver fet un treball de caracterització més curós ja que en un streaming tot s’ha de fer més creïble. Schmeckenbecher s¡imposa com a temible Alberich, no és una interpretació memorable, ni definitiva del rol, però malgrat algunes carències en el registre greu, composa un bon personatge i resolt bé.

Les filles del Rin resolen bé la intervenció del tercer acte així com el cor ho fa al segon.. L’orquestra sota l’aplaudida batuta de Schneider compleix amb moments de brillantor i alguna que altra distracció o manca de concentració. És clar que la presa de so també podria ser més encertada, com ja ens comentava l’amic Winsey arran del Siegfried.

La producció ja comentada en edicions anteriors està pensada per no irritar, tot i que segurament sempre hi haurà algú que pensi que el Ring es mereix un treball a l’alçada de la importància de la partitura i òbviament el que ens proposa Sven-Eric Bechtolf no ho està.

Richard Wagner GÖTTERDÄMMERUNG

Siegfried Stefan Vinke Hagen Falk Struckmann Alberich Jochen Schmeckenbecher Brünnhilde Petra Lang Waltraute Waltraud Meier Gunther Markus Eiche Gutrune Regine Hangler Erste Norn Monika Bohinec Zweite Norn Stephanie Houtzeel Dritte Norn Caroline Wenborne Woglinde Ileana Tonca Wellgunde Stephanie Houtzeel Flosshilde Zoryana Kushpler

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper, Direcció musical: Peter Schneider

Direcció d’escena: Sven-Eric Bechtolf Escenografia: Rolf Glittenberg Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg Vídeo fettFilm (Momme Hinrichs und Torge Möller)

Wiener Staatsoper 5 de juny de 2017

Com a Götterdämmerung aïllat és correcta amb moments notables i de força i ara que ja podem parlar del Ring 2017, sortosament ha millorat l’edició del 2016 amb canvis importants en el repartiment que han fet fer un tomb imprescindible que s’agraeix.

Schneider garanteix moltes coses, però no podem  exigir-li altres que mai ha ofert, però també és cert que mai avorreix perquè mai deixa caure el discurs, i això en un Ring és essencial, millor no ser genial que només ser.ho a estones.

Tinc un altre Ring, més modest, pendent d’escoltar però no sé si el portaré aquí, tampoc us voldria saturar.

STAATSOPER DE VIENA 2016/2017: GÖTTERDÄMMERUNG (Vinke-Lang-Struckmann-Meier-Schmeckenbecher Acabo el sempre apassionant relat d'una Tetralogia complerta amb la representació que la Staatsoper de Viena…

[joaquimblog]

Petra Lang (Brünnhilde) i Thomas Johannes Mayer /Wotan) Viena 2017

Petra Lang Brünnhilde Viena 2017

Robert Dean Schmidt (Siegmund) i Camilla Nylund (Sieglinde)Viena 2017

Mihoko Fujimura (Fricka) i Thomas Johannes Mayer (Wotan) Viena 2017

Valquíries Viena 2017

Sense ser la Die Walküre dels meus somnis, la primera jornada de la Tetralogia wagneriana després d’un pròleg prudent, ha estat una agradable sorpresa o més ben dit una sòlida correcció amb moments espurnejants de nivell que estimulen i s’agreixen perquè els streamings de Viena ja sabeu que massa sovint pateixen d’una monòtona rutina, però avorrir amb Wagner només està a l’abast de teatres molt mediocres.

Peter Scneider juga a ser Kna sense òbviament ser-ho. Els temps amples juguen més al seu favor a Die Walküre que a Das Rheingold i l’orquestra de la Staatsoper es mostra en plena forma i amb un so precís, dens i intens, amb brillantor i fermesa wagneriana. No hi ha el gran geni, ni la personalitat indiscutible d’un geni, però quin dubte hi ha que les moltes hores d’honestedat sobre els mil i un podis han atorgat al mestre d’una llarga experiència i el coneixement de l’obra i la casa, amb uns resultats que dificílment podien ser decebedors. Després del pulcre pròleg i aquesta estimulant Walküre està clar hi ha una garantia de seguretat que tranquil·litza davant els dos reptes pendents.

L’equip de cantants no té clamoroses mancances i això a Die Walküre és molt positiu, si bé el Siegmund de Robert Dean Smith “escolaneja”. La veu ha perdut brillantor i seguretat a la zona aguda (la greu sempre ha estat escassa) i cantan amb una excessiva prudència i suavitat que li resta tota mena d’heroïcitat i si Siegmund no és un aguerrit heroi, mai tindrem un Siegfried capaç de forjar l’espassa Han passat els millors anys del tenor nord-americà que ho ha cantat quasi tot, amb molts Tristan a les espatlles que han acabat gastant la veu lluminosa d’un tenor que mai va ser radiant, però si garantia pocs entrebancs o riscs.

Jongmin Park és un temible i esplèndid Hunding de veu potent i de veritable baix, una necessitat en un rol que ha d’atemorir des d’abans d’entrar en escena. Fantàstic cantant

Thomas Johannes Mayer m’ha agradat més a la primera jornada que al pròleg, tot i així hi ha moments del seu cant que no tenen la noblesa vocal que hom espera de Wotan, però en el tercer acte fa veritables esforços per esdevenir el gran Wotan, amb un comiat degudament colpidor tot i algunes part del registre extrem siguin més dificultoses que l’esplèndida i sòlida zona central.

Magnífica, com és habitual en ella, la Sieglinde de la soprano Camilla Nylund, construint un personatge i un relat amb gran intensitat dramàtica.

Petra Lang, amb totes les limitacions que comporta el traspàs de la vocalitat de mezzosoprano a soprano dramàtica. Canta amb empenta i molta intenció, superant l’entrada amb molta tècnica i una certa dosi d’especulació vocal, però està esplèndida en l’anunci d ela mort i en un tercer acte veritablement colpidor.

Els millors moments de Mihoko Fujimura ja han passat, però queda la distinció senyorívola del seu cant distant i distingit. És una Fricka ingrata, i això sempre és bo, tot i que el moment vocal no sigui el més òptim i no sigui una veu inicialment autoritària, la interpretació ho fa possible.

L’equip de valquíries és competent, però no hi ha ni una Helmwige, ni una Gerhilde que facin pensar en futures heroïnes a seguir.

La producció és low cost, tan econòmicament parlant, com d’idees, però té la gran virtut de no molestar mai i deixant que la història prou coneguda, es pugui seguir amb claredat.

Richard Wagner DIE WALKÜRE

Siegmund Robert Dean Smith Hunding Jongmin Park Wotan Thomas Johannes Mayer Sieglinde Camilla Nylund Brünnhilde Petra Lang Fricka Mihoko Fujimura Helmwige Regine Hangler Gerhilde Caroline Wenborne Ortlinde Hyuna Ko Waltraute Margaret Plummer Siegrune Ulrike Helzel Grimgerde Monika Bohinec Schwertleite Bongiwe Nakani Roßweiße Rosie Aldridge

Orchester der Wiener Staatsoper, Direcció musical: Peter Schneider

Direcció d’escena: Sven-Eric Bechtolf Escenografia: Rolf Glittenberg Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg Vídeo fettFilm (Momme Hinrichs und Torge Möller)

Wiener Staatsoper 21 de maig de 2017

Una tetralogia  a l’any hauria de ser d’obligat pelegrinatge per a tots els  wagnerians. No serà aquesta que he començat a explicar aquí la millor opció del 2017, però per si de cas i a l’espera del que ens ofereixin els successius mesos convindria no fer-li un lleig.

STAATSOPER DE VIENA 2016/2017: DIE WALKÜRE (Smith-Park-Mayer-Nyllung-Lang-Fujimura;Bechtolf-Schneider) Sense ser la Die Walküre dels meus somnis, la primera jornada de la Tetralogia wagneriana després d'un pròleg prudent, ha estat una agradable sorpresa o més ben dit una sòlida correcció amb moments espurnejants de nivell que estimulen i s'agreixen perquè els streamings de Viena ja sabeu que massa sovint pateixen d'una monòtona rutina, però avorrir amb Wagner només està a l'abast de teatres molt mediocres.

[joaquimblog]

Christopher Ventris (Parsifal) Viena 2017 Producció Alvis Hermanis

Parsifal Viena 2017 Producció Alvis Hermanis

Nina Stemme (Kundry) Parsifal 2017 Producció Alvis Hermanis

Parsifal Viena 2017 Acte 3er Producció Alvis Hermanis

Noies flor (Parsifal) Viena 2017 Producció Alvis Hermanis

Kwangchul Youn (Gurnemanz) Parsifal Viena 2017 Prodcucció Alvies Hermanis

Gerald Finley (Amfortas) Parsifal Viena 2017 Producció Alvis Hermanis

Avui us parlo del nou streaming de la nova producció del sempre desconcertant  Alvis Hermanis pel Parsifal de Richard Wagner a la l’òpera de Viena, amb la direcció musical de Semyon Bychkov i un equip de cantants notable en el que destaquen el debut en el rol de Kundry de la soprano sueca Nina Stemme i l’Amfortas del baríton canadenc Gerald Finley, ben acompanyats per la solvència de Christopher Ventris en el rol titular i Kwangchul Youn com a solid més que definitiu Gurnemanz.

El director rus Semyon Bychkov es fa càrrec de la relaxadíssima direcció musical, amb temps més que amples i una bella lentitud que mai fa que es perdi el discurs dramàtic. Ja vaig dir-ho arran de les representacions al Teatro Real i aquí a Viena es torna a repetir, els actes extrems més místics i contemplatius l’inspiren més que no pas la carnalitat del segon, que malgrat la poderosa presència d’una Stemme en plena forma, li queda massa distant. A vegades la intensitat sonora ofega a les veus menys poderoses (el sempre eficient Ventris), però la seva direcció té moments esplèndids i el conjunt és coherent, obtenint de l’orquestra de la Staatsoper una sonoritat wagneriana esplèndida.

Magnífic també el cor reforçat de la casa, `peça fonamental per l’èxit d’aquesta òpera.

Vocalment la representació té un bon nivell de conjunt. Ningú grinyola i alguns excel·leixen.

El tenor Christopher Ventris és Parsifal, un rol que ha fet arreu (també al Liceu) i és garantia de seguretat, musicalitat  i solvència. No té una veu que colpeixi en els moments més intensos,ja que el instrument és molt líric i la intensitat és relativa. Malgrat que ha fet front a rols exigents al llarg de la seva carrera, sembla que a la veu aquests esforços no li han passat excessiva factura. El seu cant és distingit, amb detalls de classe i un us de les mitges veus en el tercer acte, que s’agreixen en un rol que està a mig camí entre el misticisme de Lohengrin (no cal oblidar que és el seu pare) i l’heroïcitat impertinent del jove Siegfried.

També està garantida la musicalitat, la bellesa sonora i la noblesa en el Gurnemanz de Kwangchul Youn, potser mancat de més presència sonora en els grans moments on ha d’imposar autoritat i també personalitat. És tota una garantia i malgrat que avui en dia hi ha un parell o tres de baixos que el superen, el seu Gurnemanz és tota una referència i un goig.

Magnífic l’Amfortas de Gerald Finley, per la intensitat de la interpretació, gens exagerada, més aviat austera i interioritzada, amb una veu molt homogènia de color i de timbre bell.

No em va agradar tant el Klingsor de Jochen Schmeckenbecher, no per la intensitat sinó per l’oscil·lació de les notes més sostingudes.

Rotund i ajudat per l’amplificació que l’aproximava més al Fafner que no al moribund para d’Amfortas, el Titurel de Jongmin Park,

La nova producció del director letó Alvis Hermanis és visualment impactant i dramàticament incomprensible o si ho voleu més gràfic, una bogeria.

Visualment impactant perquè Hermanis que també es fa càrrec de la magnífica escenografia, embolcalla l’acció a l’interior d’un hospital psiquiàtric en plena ebullició del Jugendstil, moviment artístic que tenia en la vessant arquitectònica entre els seus representants més il·lustres a Otto Wagner (Wagner spital) de qui Hermanis copia els espais de les sales o la capella del hospital psiquiàtric Steinhof amb una fidelitat admirable.

L’escenografia pràcticament no canvia i només hi ha unes vidrieres bellíssimes que separen les escenes i els diferents espais, amb uns despatxos laterals on no hi faltarà el divan de Freud o unes prestatgeries farcides de llibres, cervells i fetos, tot molt estètic, tot molt malaltísment bell, tot extraordinàriament gèlid, asèptic i distant.

I dramàticament incomprensible perquè la bogeria de Hermanis de portar l’acció a un  hospital psiquiàtric on hi ha dos metges, un bo i humà  (Gurnemanz) i un dolent i pervers (Klingsor) mentre la resta estan tots tocats del bolet, amb una Kundry que al primer acte necessita camissa de força i a la segona, després d’una sessió d’electroshock esdevé una mena de diva extreta d’un quadre de Klimt o un Amfortas que la llança li va travessar el cervell, grinyolen en l’immensa majoria de les escenes, sobretot perquè el personatge de Parsifal no hi pinta res en mig d’una narració on sembla que a Hermanis el molesti.

La producció està allunyada de qualsevol connotació religiosa, tot és presumiblement molt més científic, malgrat que lluitar contra l’espiritualitat de la partitura esdevé un anar contracorrent sense sentit.

No us negaré que hi ha imatges molt potents, però res s’explica bé o allò que s’inicia amb una certa coherència narrativa acaba per no desenvolupar-se de manera comprensible  perquè a Hermanis li costa molt adaptar la seva bogeria amb el llibret de Wagner. El director té moltes idees, moltes robades o prestades d’altres muntatges (la referència hospitalària funcionava molt millor en la magnífica producció de Guth) o aquella gramola  on Gurnemanz sembla que a l’inici es posi a escoltar una gravació del Parsifal wagnerià que em remet a la producció de les produccions (Herheim). No conec l’alemany i per tant no sé el que diu un espectador en els segons de silenci amb l’escena encara oberta del final del tercer acte, segur que alguna cosa ocurrent o per no desentonar, una bogeria.

Al final del primer acte l’intent d’aplaudiment és avortat per l’ortodòxia wagneriana vienesa. En els altres dos actes l’èxit és més que notable.

Richard Wagner PARSIFAL

Amfortas – Gerald Finley Gurnemanz – Kwangchul Youn Parsifal – Christopher Ventris Klingsor – Jochen Schmeckenbecher Kundry – Nina Stemme Titurel – Jongmin Park 1. Gralsritter – Benedikt Kobel 2. Gralsritter – Clemens Unterreiner 1. Knappe – Ulrike Helzel 2. Knappe – Miriam Albano 3. Knappe – Thomas Ebenstein 4. Knappe – Bror Magnus Tødenes 1. Blumenmädchen – Ileana Tonca 2. Blumenmädchen – Olga Bezsmertna 3. Blumenmädchen – Margaret Plummer 4. Blumenmädchen – Hila Fahima 5. Blumenmädchen – Caroline Wenborne 6. Blumenmädchen – Ilseyar Khayrullova Stimme von oben – Monika Bohinec

Orchester der Wiener Staatsoper Chor der Wiener Staatsoper Bühnenorchester der Wiener Staatsoper Extrachor der Wiener Staatsoper Kinder der Opernschule der Wiener Staatsoper Director del cor: Martin Schebesta Director musical: Semyon Bychkov

Director d’escena: Alvis Hermanis Escenografia: Alvis Hermanis Disseny de vestuari: Kristine Jurjane Video: Ineta Sipunova Disseny de llums: Gleb Filshtinsky

Staatsoper de Viena, 13 d’abril de 2017

La proposta és bastant inútil però no molesta, ni tampoc irrita, perquè el disseny és esplèndid, ja sigui l’escenogràfic, com el del vestuari de Kristine Jurjane o el gèlid, fins i tot en les estances càlides de Gurnemanz o el divan freudià de Klingsor, disseny de llums de Gleb Filshtinsky. El millor rau en la vessant musical i vocal, quelcom que sempre, sempre, sempre, s’agraeix, sobretot aquí a can IFL

STAATSOPER DE VIENA 2016/2017: PARSIFAL (Ventris-Finley-Youn-Stemme-Schmeckenbecher;Hermanis-Bychkov) Avui us parlo del nou streaming de la nova producció del sempre desconcertant  Alvis Hermanis pel…