#Roberto Tagliavini
Explore tagged Tumblr posts
materiali-sonori · 2 years ago
Link
www.thebigcatalogue.it
0 notes
infinitelytheheartexpands · 3 years ago
Text
Tumblr media
happy (one day early) birthday to meeeeeeeeeeeee
18 notes · View notes
simone-boccanegra · 5 years ago
Note
for characters, ferrando (from trovatore) and carlo di vargas?
Ferrando: 
1. Stefan Kocán
2. Roberto Tagliavini
3. Kwangchul Youn
4. Deyan Vatchkov
5. José van Dam
I’d like to see: John Relyea, if we want a true luxury casting. He’s good at Being Gay For The Baritone ;)
Carlo:
1. Ludovic Tézier
2. Ettore Bastianini
3. Robert Merrill
4. Tito Gobbi
5.  Piero Cappuccilli
I wish... we all know Dima didn’t get to sing it :( If only... 
Also, Rucinski again. He’d be exactly the kind of chaotic hot mess I like to see in this role :D 
3 notes · View notes
guycourtheoux · 6 years ago
Text
CARMEN, à l'Opéra Bastille avec les voix sublimes d'Anita Rachvelishvili ou Ksenia Dudnikova, et Roberto Alagna ou Jean-François Borras.
CARMEN, à l’Opéra Bastille avec les voix sublimes d’Anita Rachvelishvili ou Ksenia Dudnikova, et Roberto Alagna ou Jean-François Borras.
L’Opéra français certainement le plus célèbre, non seulement en France mais dans le monde entier, CARMEN, de Georges Bizet, est de retour sur la scène de l’Opéra Bastille dans une mise en scène de Calixto Bieito:
En Espagne, à Séville, arrêtée suite à une querelle, Carmen, bohémienne au tempérament de feu, séduit le brigadier Don José, fiancé à Micaëla, et lui promet son amour s’il favorise son…
View On WordPress
0 notes
joaquimblog · 7 years ago
Text
ONP 2017/2018: LA BOHÈME SEGONS CLAUS GUTH O L'ESTUPIDESA OPERÍSTICA DEL 2017
ONP 2017/2018: LA BOHÈME SEGONS CLAUS GUTH O L’ESTUPIDESA OPERÍSTICA DEL 2017
Tumblr media
Jo creia que el grau màxim d’estupidesa operística del 2017 havia estat la Tosca que Calixto Bieito va dirigir a Oslo i que va protagonitzar un apunt a IFL BIEITO ES CARREGA SENSE CONTEMPLACIONS LA TOSCA DE PUCCINI A OSLO Però no, encara havia d’arribar aquesta Bohème que l’òpera de París ha encarregat a Claus Guth i que suposa la més gran estupidesa que he vist fins ara en la meva vida…
View On WordPress
0 notes
animatealaopera · 7 years ago
Link
Complete video of “Aida” with Anna Netrebto at Salzburg Fetival conducted by Ricardo Muti
Tumblr media
0 notes
operaexplorer-blog · 7 years ago
Text
Rewritten Aida in Salzburg: Muti leads star cast with Netrebko, Semenchuk, Meli, Salsi 
This was one of the most saught-after performances, and without doubt, the hottest ticket of the summer opera festivals season. A new production of “Aida”, to be conducted by renowned Verdian specialist Riccardo Muti, and starring Anna Netrebko in her role debut, supported by equally strong cast – numerous reviews were pouring in immediately after the premiere, and the opinions differed…
View On WordPress
0 notes
soniaaristo · 6 years ago
Text
Breaking: Covent Garden has 13 new operas
Breaking: Covent Garden has 13 new operas
Tumblr media
The season launch was later than ever, but it’s been worth waiting for. Highlights are Asmik Grigorian as Jenufa, Joyce DiDonato as Agrippina, Bryn Terfel as Don Pasquale.
Details:
Don Giovanni
Conductor: Hartmut Haenchen Director: Kasper Holten
Don Giovanni: Erwin Schrott Leporello: Roberto Tagliavini Donna Anna: Malin Byström Donna Elvira: Christine Rice Zerlina: Louise Alder
Werther
Conductor:…
View On WordPress
0 notes
poundjute2-blog · 6 years ago
Text
Il Trovatore's plot is grim, but who cares when you know the score?
The mob of horrified faces on the curtain (by set designer Charles Edwards) that rises on Lyric Opera's production of Giuseppe Verdi's Il Trovatore sets the mood for the story to come. It's grim—a tale of such flamboyant vengeance, it became grist for Marx Brothers mayhem in A Night at the Opera.
Its most memorable character—and the one it ought to be named for—is Azucena, a conflicted gypsy compelled to avenge her mother's fiery scapegoat death at the stake. She botched a revenge infanticide years earlier, by throwing the wrong kid into the fire, but eventually succeeds, bringing the opera to its spectacularly abrupt and diabolical conclusion. The switched babies plot includes a standard love triangle, pitting a pure young maiden and her (wink-wink) gypsy lover against a villainous aristocrat. As written, it all transpires in 15th century Spain.
Unfortunately, this otherwise traditional production, originally directed by Sir David McVicar and last seen at Lyric four years ago, moves the action up to the 19th century, losing the height-of-the-Inquisition context, when burning at the stake was a common public ritual. But Verdi's greatest-hits score (including the familiar and famously bare-chested "Anvil Chorus")—which has been enough to keep this warhorse on the stages of major opera companies ever since its debut in 1853—prevails. Among the mostly young cast successfully navigating demanding vocal roles, tenor Russell Thomas as the gypsy's supposed son, Manrico, is a standout. Soprano Tamara Wilson is the ingenue Leonora; mezzo-soprano Jamie Barton is Azucena. Bass Roberto Tagliavini, as a soldier whose storytelling launches it all, makes an impressive Lyric debut.   v
Tumblr media
Source: https://www.chicagoreader.com/chicago/il-trovatore-lyric-opera/Content?oid=63388852
0 notes
dropbee7-blog · 6 years ago
Text
Il Trovatore's plot is grim, but who cares when you know the score?
The mob of horrified faces on the curtain (by set designer Charles Edwards) that rises on Lyric Opera's production of Giuseppe Verdi's Il Trovatore sets the mood for the story to come. It's grim—a tale of such flamboyant vengeance, it became grist for Marx Brothers mayhem in A Night at the Opera.
Its most memorable character—and the one it ought to be named for—is Azucena, a conflicted gypsy compelled to avenge her mother's fiery scapegoat death at the stake. She botched a revenge infanticide years earlier, by throwing the wrong kid into the fire, but eventually succeeds, bringing the opera to its spectacularly abrupt and diabolical conclusion. The switched babies plot includes a standard love triangle, pitting a pure young maiden and her (wink-wink) gypsy lover against a villainous aristocrat. As written, it all transpires in 15th century Spain.
Unfortunately, this otherwise traditional production, originally directed by Sir David McVicar and last seen at Lyric four years ago, moves the action up to the 19th century, losing the height-of-the-Inquisition context, when burning at the stake was a common public ritual. But Verdi's greatest-hits score (including the familiar and famously bare-chested "Anvil Chorus")—which has been enough to keep this warhorse on the stages of major opera companies ever since its debut in 1853—prevails. Among the mostly young cast successfully navigating demanding vocal roles, tenor Russell Thomas as the gypsy's supposed son, Manrico, is a standout. Soprano Tamara Wilson is the ingenue Leonora; mezzo-soprano Jamie Barton is Azucena. Bass Roberto Tagliavini, as a soldier whose storytelling launches it all, makes an impressive Lyric debut.   v
Tumblr media
Source: https://www.chicagoreader.com/chicago/il-trovatore-lyric-opera/Content?oid=63388852
0 notes
demoura · 6 years ago
Text
Tumblr media Tumblr media
AVASSALADORA SAISON 2019/20 DA ÓPERA DE PARIS;
A FRANÇA SUPERPODER DA CULTURA ! : Stephen Lisser despede-se « en grandeur «  19 óperas muitas novas produções elencos com as principais estrelas .mundiais e dois ciclos completos do Anel de Wagner com solistas de luxo , Alem dos 100:milhões de euros do Ministerio da Cultura Francês admiro o trabalho colossal para programar algo desta dimensão . Transcrevo o programa difundido pela Ópera Wire
« The Opéra National de Paris has announced its 2019-20 seasons which will feature a total of 19 operas and the entire Ring Cycle in an all-new production.
Bellini’s “I Puritani” opens the season in a production by Laurent Pelly. Elsa Dreisig takes the leading role with Javier Camarena and Francesco Demuro sharing the role of Arturo. Riccardo Frizza conducts the production which also stars Igor Golovatenko and Alexander Tsymbalyu
Performance Dates: Sept. 7-Oct. 5, 2019
Pretty Yende and Nino Machaidze headline a new production of Verdi’s “La Traviata” by Simon Stone. Benjamin Bernheim and Atalla Ayan alternate as Alfredo, while Ludovic Tézier and Jean‑François Lapointe share the role of Germont. Michele Mariotti conducts.
Performance Dates: Sept. 12-Oct. 16, 2019
Ana Maria Martínez and Dinara Alieva share the title role in Puccini’s “Madama Butterfly” with Giorgio Berrugi and Dmytro Popov alternating as Pinkerton. Marie-Nicole Lemieux and Eve Hubeaux share the role of Suzuki with Giacomo Sagripanti conducting.
Performance Dates: Sept. 14-Nov. 13, 2019
Rameau’s “Les Indes Galantes” gets a new production with Clément Cogitore directing and Victor García-Alarcón conducting. Sabine Devieilhe, Jodie Devos, Julie Fuchs, Mathias Vidal, Stanislas de Barbeyrac, Alexandre Duhamel, Edwin Crossley-Mercer, and Florian Sempey star in the production.
Performance Dates: Sept. 27-Oct. 15, 2019
Roberto Alagna, Aleksandra Kurzak, Anita Rachvelishvili, Étienne Dupuis, Vitalij Kowaljow, and René Pape headline a revival of Verdi’s “Don Carlo.” Nicole Car and Michael Fabiano also star in the leading roles with Fabio Luisi conducting.
Performance Dates: Oct. 25-Nov. 23, 2019
Reimann’s “Lear” returns with Bo Skovhus in the title role, Evelyn Herlitzius as Goneril, Gidon Saks as Frankreich, and Annette Dasch as Cordelia. Fabio Luisi conducts.
Performance Dates: Nov. 21-Dec. 7, 2019
Barrie Kosky directs a new production of Borodin’s “Prince Igor” with Philippe Jordan conducting. Elena Stikhina, Anita Rachvelishvili, Pavel Černoch, and Evgeny Nikitin lead the all-star cast.
Performance Dates: Nov. 28-Dec. 26, 2019
Sondra Radvanovsky stars in Bellini’s “Il Pirata” alongside Michael Spyres and Ludovic Tezier. Bel Canto specialist Riccardo Frizza conducts the concert performance.
Performance Dates: Dec. 16-19, 2019
Lisette Oropesa headlines a revival of Rossini’s “Il Barbiere di Siviglia” with Xabier Anduaga, Florian Sempey, Andrzej Filonczyk, and Krzysztof Bączyk. Carlo Montanaro conducts Damiano Michieletto’s production.
Performance Dates: Jan. 11-Feb. 12, 2020
Ravel’s “L’Enfant et les sortileges” will be showcased with Debussy’ ballet “L’Apres-midi d’un Faune.” The opera will be part of the Academie showcase.
Performance Dates: Jan. 20-29, 2020
Robert Carsen’s classic production of “Les Contes d’Hoffmann” will star Michael Fabiano in the title role. He is accompanied by Jodie Devos, Ailyn Perez, and Veronique Gens as his three muses and Gaelle Arquez as Nickclausse. Laurent Naouri plays the four villains, while Mark Elder conducts.
Performance dates: Jan. 21-Feb. 14, 2020
Boesmans’ “Yvonne Princesse de Bourgogne” will star Beatrice Uria-Monzon, Laurent Naouri, and Dörte Lyssewski in the title role. Susanna Mälkki conducts the production by Luc Bondy.
Performance Dates: Feb. 26-March 8, 2020
Pretty Yende and Sofia Fomina star in a new production of Massenet’s “Manon” directed by Vincent Huguet. Benjamin Bernheim and Stephen Costello share the role of Des Greiux with Ludovic Tézier and Roberto Tagliavini rounding out the cast. Dan Ettinger conducts.
Performance Dates: Feb. 29-April 10,2020
Mozart’s “Don Giovanni” stars Luca Pisaroni, Jacquelyn Wagner, Stéphanie d’Oustrac, Philippe Sly, Zuzana Marková, and Alexander Tsymbalyuk. Philippe Jordan conducts the production by Ivo van Hove.
Performance Dates: March 21-April 24, 2020
Anna Netrebko stars in David McVicar’s production of “Adriana Lecouvreur” alongside Yusif Eyvazov and Ekaterina Semenchuk. Giacomo Sagripanti conducts a cast that also includes Zeljko Lucic. Elena Stikhina also stars in the title role for two performances.
Performance Dates: April 27-May 12, 2020
“Boris Godunov” takes the stage with René Pape in the iconic title role. Other cast members include Evdokia Malevskaya, Rusan Mantashyan, Elena Zaremba, and Andreas Conrad among others. Michael Schønwandt conducts a production by Ivo van Hove.
Performance Dates: May 23-June 14, 2020
Verdi’s “Rigoletto” will feature Frédéric Antoun as the Duke, Zeljko Lucic as Rigoletto, and Elsa Dreisig as Gilda. Speranza Scappucci conducts a production by Claus Guth.
Performance Dates: June 2-June 21, 2020
Ermonela Jaho, Elena Stikhina, and Marina Costa-Jackson will rotate the role of Mimì in “La Bohème.” As Rodolfo, audiences will get a chance to see Francesco Demuro, Vittorio Grigolo, and Benjamin Bernheim. Julie Fuchs and Elena Tsallagova will each be Musetta while Lucas Meachem and Gabriele Viviani will be Marcello. Lorenzo Viotti conducts the production by Claus Guth.
Performance Dates: June 13-July 5, 2020
Mozart’s “Così Fan Tutte” will feature Jacquelyn Wagner, Stephanie Lauricella, Stephen Costello, Philippe Sly, Paulo Szot, and Ginger Costa-Jackson. Antonello Manacorda conducts.
Performance Dates: June 19-June 28
Ring Cycle
Ring Cycle
Calixto Bieto is set to direct a new production of Wagner’s Ring Cycle with an all-star cast.
“Das Rheingold” will star Iain Paterson as Wotan, Lauri Vasar as Donner, Ekaterina Gubanova as Fricka, Anna Gabler as Freia, while “Die Walkure” will be headlined by Jonas Kaufmann as Siegmund, Eva-Maria Westbroek as Sieglinde, Martina Serafin in the role of Brünnhilde, Ekaterina Gubanova as Fricka, Paterson as Wotan, and John Relyea as Hunding.
In the third installment, “Siegfried,” Paterson will take on the Wanderer with Julie Fuchs as the Waldvogel, Martina Serafin as Brünnhilde, and Andreas Schager in the title role.
“Gotterdämmerung” will star Anna Gabler as Gutrune, Ricarda Merbeth as Brünnhilde, Sarah Connolly as Waltraute, Johannes Martin Kränzle as Gunther, and Schager as Siegfried.
Philippe Jordan conducts the entire Ring Cycle.
Das Rheingold: April 2-15, 2020
Die Walkure: May 5-27, 2020
Siegfried: Oct. 10-18, 2020
Gotterdämmerung: Nov. 13-21, 2020
Complete Cycles: Nov. 23-28, 2020 & Nov. 30-Dec. 6, 2020
Concerts
Jordan and Nina Stemme will team up for a concert performance that features Wagner’s Wesendonck Lieder and the Prelude and Liebestod from “Tristan und Isolde.”
Performance Date: Oct. 24, 2019 & Oct. 25, 2019
Matthias Goerne sings Mahler’s Ruckert Lieder with Philippe Jordan conducting. The program also includes Mahler’s fifth symphony.
Performance Date: March 11, 2020
folder_openTagged in: 2019-20 season, Ailyn Perez, Aleksandra Kurzak, ana maria martinez, Anita Rachvelishvili, anna netrebko, Beatrice Uria-Monzon, Elsa Dreisig, Ermonela Jaho, Francesco Demuro, Gaëlle Arquez, javier camarena, Jonas Kaufmann, Julie Fuchs, Lisette Oropesa, Ludovic tezier, marie-nicole lemieux, Michael Fabiano, nicole car, Nina Stemme, Nino Machaidze, Opera de Paris, Paulo Szot, Pretty Yende, Rene Pape, Roberto Alagna, Sabine Devieilhe, Veronique Gens, vittorio grigolo, yusif eyvazov »
0 notes
operaeoperanews · 8 years ago
Link
0 notes
infinitelytheheartexpands · 3 years ago
Text
Tumblr media
SALZBURG FESTIVAL IF YOU DON’T STREAM THIS SO HELP YOU GOD
16 notes · View notes
tiroler49 · 3 years ago
Photo
Tumblr media
macbeth from giuseppe verdi on the vienna stateopera 14th of july a fantastic performance with my beloved anna netrebko in the title role of lady macbeth. further artists luca salsi as macbeth, roberto tagliavini as banco, freddie de tommaso as macduff, carlos osuna as malcom..... conducter philippe jordan (hier: Wiener Staatsoper) https://www.instagram.com/p/CQNh87gpG-6/?utm_medium=tumblr
0 notes
gardanotizie · 5 years ago
Text
Riccardo Muti inaugura il Festival 2021 dell’Arena di Verona  
Il Maestro Riccardo Muti dirigerà Aida di Giuseppe Verdi in forma di concerto in due serate straordinarie il 19 e 22 giugno.
Il Re – Roberto Tagliavini
Amneris – Anita Rachvelishvili
Aida – Sonya Yoncheva
Radames – Francesco Meli
Ramfis – Riccardo Zanellato
Amonasro – Luca Salsi
Un messaggero – Riccardo Rados
Sacerdotessa – Benedetta Torre
  Il Sovrintendente e Direttore Artistico Cecilia Gasdia…
View On WordPress
0 notes
joaquimblog · 7 years ago
Text
Carlos Chausson foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu
Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu
Irina Lungu (Corinna) foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu
Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu
Pietro Spagnoli, Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu
Roberto Tagliavini Il viaggio a Reims, producció d’Emilio Sagi foto ®A Bofill. gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu
La direcció artística del Gran Teatre del Liceu s’ha equivocat de ple llogant per la inauguració de la temporada 2017/2018 la producció d’Emilio Sagi de Il viaggio a Reims, perquè pot ser una producció molt útil per a l’Accademia Rossiniana de Pesaro, amb uns objectius molt diferents als d’un teatre que pretén tenir un estatus de primer nivell, perquè l’error no és contractar un producció senzilla i barata, l’error és contractar una producció inapropiada per a un teatre de les dimensions del Liceu, que perjudica per la col·locació de la bastida, la projecció de les veus, desaprofita les possibilitats de l’escenari i avorreix per la manca de joc teatral i de intel·ligència escènica. Les escenes són buides i els cantants han estat poc dirigits per omplir-les. Si a més a més el lloguer d’aquesta producció elimina el cor, es fa una alteració d ela partitura en detriment del resultat final, que no ajuda gens.
Diuen que Rossini va deixar escrit a la partitura que es podia fer sense cor, no voldria posar-me per sobre dels entesos, però no em crec que Rossini que després de les tres funcions de l’estrena va guardar gelosament la partitura per tal de que no es pogués tornar a presentar deixés acotat que es podia interpretar sense cor si es desitjava, és tot un contrasentit, més aviat deu seu una solució de l’edició crítica, que com diu Gossett en el vídeo que us vaig deixar en l’apunt preparatori,. que com que el manuscrit original no existeix, el que avui coneixem intenta ser una aproximació fidel a l’original, però mai ho sabrem del cert a no ser que en un calaix amagat un dia aparegui  una copia del manuscrit. Rossini per altra part saben que una òpera destinada a una coronació d’un rei determinat no tindria futur i va reciclar més del 60% de la partitura i per això va tenir molta cura en no deixar fer el viaggio. Si en la representació de benéfica del 12  de setembre a benefici de les víctimes d’un incendi a Salins es va prescindir del cor i ara s’agafen en això per estalviar-no-el, ho desconec, però la solució em sembla un menysteniment al cor de la casa i una manca de respecte a la partitura i al  públic.
Si algú em pot donar referències per documentar-me estic molt interessat en saber del cert el tema de la reducció de les parts del cor, ja que crec que és més un producte de l’Accademia Rossiniana i aquesta producció, que no pas d’una voluntat d’un Rossini que no volia que es representés més.
Dit això i lamentant que la producció de Sagi hagi malbarat uns repartiments que sense ser de l’altre dijous es mereixien un embolcall millor, que els fes brillar més, parlaré de la part musical i vocal.
Només comentaré el primer repartiment perquè del segon només he vist l’assaig general i en línies generals i malgrat tractar-se d’una aposta magnífica per donar visibilitat a joves cantants, el Liceu no hauria de vendre aquest segon cast a la mateixa tarifa que el primer, perquè són repartiments que no poden ser tractats de la mateixa manera i suposa un atracament a ma armada al públic. Com també ho ha estat comprar entrades per per aquest primer cast a preu normal quan després el mateix teatre les ofereix a preu de saldo. Ens obliguen a no comprar anticipadament, per ells faran!
Giacomo Sagripanti no ha ajudat gaire a fer més dinàmica l’acció, no ha dirigit malament ja que certament hi havia un esperit rossinià en el seu treball, però no ha sabut fer brillar tant al conjunt com a les intervencions solistes obligades d’alguns primers faristols de l’orquestra liceista, que m’ham semblat a un bon nivell, especialment l’arpa i la flauta amb intervencions notables i belles. En canvi al conjunt l’hi ha mancat més transparència, més vivacitat (no rapidesa en el tempo, que potser també), més distinció i refinament.
Els solistes del primer cast en el seu conjunt tenen un bon nivell. Ahir divendres la Marquesa Melibea no era l’excel·lent Maite Beaumont sinó Marina Viotti, una notable mezzo que de ben segur no trigarà a brillar a la resta no hi havia canvis.
Irina Lungu és una soprano lírica notable que ho fa bonic però no emociona, en aquest sentit Adriana González (guanyadora del 2º premi de la darrere edició del Viñas) i que canta el rol en el segon cast em va semblar molt més captivadora en un rol que precisament ha de captivar a tots els oïdors.
A Maria Viotti li manca un amica més de taules escèniques i vocals per acabar de fer una Marquesa Melibea del tot convincent. Quan consolidi alguna emissió aguda amb més seguretat i pugui dotar de més sonoritat al registre greu que ja té, estic segur que es farà un lloc d’honor en el panorama mezzosopranil. Li manca poc, està a punt.
Sabina Puértolas canta una Comtessa de Folleville estupenda, amb coloratura, gràcia,, registre suficient en tot el rang exigible, greus inclosos amb suficiència en les escales obligades i picats precisos en la zona més aguda i sobreaguda. Només l’afany per deixar una nota conclusiva inexistent ha malmès una interpretació de l’ària del barret modèlica.
No m’ha agradat la Madame Cortese de Ruth Iniesta, perquè crec que la seva veu de líric lleugera no és gens adequada per a un rol molt més central que encara que ha de tenir un cant florit notable, no requereix en cap cas d’una veu tan prima. Al 2003c es van equivocar amb Maria Bayo i ara amb Iniesta.
M’ha agradat Taylor Stayton com a Cavalier Belfiore, la veu no és especialment bella, però la projecció és segura i l’estil elegant i adequat.
Lawrence Brownlee té una tècnica i un estil enlluernadors, però l’emissió és limitada i la veu té poc volum.. Al Liceu s’ha de fer un esforç per escoltar-lo i suposo que depèn de la localitat que s’ocupi és possible que quedi tapat.La ubicació de l’entarimat escènic a un nivell superior per a sobre de l’orquestra no sé si el beneficia o no, però malgrat gaudir del seu art en els moments de lluïment (duo amb Melibea i intervenció individual en el quadre final amb la cançó russa) és inevitable parlar d’un cert desencís.
Roberto Tagliavini, del que no és la primera vegada que destaco, és un jove baix que té molt i molt bon camí per recórrer. El material és de primera qualitat i garanteix ara ja, el color de baix que de ben segur amb els anys assolirà la solidesa per assumir els grans rols del repertori per a la seva corda. L’ombra de Ramey el persegueix, com a tots els cantants que afrontin el Lord Sidney, i aquest és el gran handicap ara per ara insalvable.
També persegueix a tots els que cantin el Don Profondo, la “Medaglie incomparabili” que cantava Ruggero Raimondi. Tot i així Pietro Spagnoli amb veu rotunda de baríton en fa una bona interpretació, molt matisada en cadascun dels accents i perfils dels personatges que descriu, amb una cant silabato d’estil impol·lut.
Carlos Chausson és un mestre, encara en plena forma, que canta un Baró de Trombonok luxós, ja sigui per la categoria del seu cant, la línia i l’estil, ja sigui per la presència sonora i l’emissió d’un artista que quan està a dalt de l’escenari domina i dóna seguretat, coneix tots i cadascun dels paranys i les solucions que cal donar a una interpretació per fer-la excel·lent. El rol és poc per a un artista tan gran.
Magnífic el Don Alvaro de Manel Esteve, un altre cantant que s’alia amb l’escenari i se’l fa seu en totes i cadascuna de les intervencions.
En els rols més secundaris però amb intervencions prou meritòries, destaca el Don Prudenzio de Alessio Cacciamani, la Modestina de Tamara Gura o el majordom de Carles Pachón, al costat de Jorge Franco (Don Luigino), Paula Sánchez-Valverde (Delia), Marzia Marzo (Maddalena) i Beñat Egiarte en el doble rol de Zefirino i Gesolmino.
Rossini mereix una inauguració liceista, però més lluïda, més ben embolcallada i sense ser tractat com el teloner de la “veritable” inauguració del 7 d’octubre amb el Ballo. Si volen reservar la inauguració operística pel mes d’octubre, el setembre l’haurien de dedicar a un altre gènere (sarsuela, opereta, musical, dansa….) sinó sembla i tal com ho han fet aquest any que aquest tal Rossini no es mereixi ser el compositor que obri la temporada, quan realment és qui l’ha obert i amb una òpera senzillament sensacional però erròniament servida.
Abans d’iniciar la representació el Liceu l’ha dedicat a les víctímes i el seus familiars dels atemptats de Barcelona i Cambrils, un gest preciós. En a mi ja em perdonareu si alhora que òbviament amb sumo a l’homenatge liceista, dedico l’apunt a un rossinià de pedra picada que ens ha deixat aquest darrer mes d’agost, descansi en pau l’amic Llorenç, a Pesaro el trobarem a faltar.
LICEU 2017/2108: IL VIAGGIO A REIMS (Lungu-Viotti-Puértolas-Iniesta-Stayton-Brownlee-Tagliavinni-Spagnoli-Chausson-Esteve;Sagi-Sagripanti) La direcció artística del Gran Teatre del Liceu s'ha equivocat de ple llogant per la inauguració de la temporada 2017/2018 la producció d'
0 notes