#ultica

[hyperboreal1s]

Natură statică cu crizanteme si gutuie by Radu din Dacia Via Flickr: Ulei pe pânză lipită pe carton 39x29,5. 2019

[dwarvendiaries]

New Start in Cataclysm DDA

OMG, how am I getting out of this!

[thisfuckingdork]

The rest of the Cape Escape gang CDDAified it's uh, a lot harder when the head isn't obscured by a hat

Bonus, the gang in the default graphics: ASCII

[loccorocco]

hi I was wondering what tile set do u use when playing cdda? Thank u

Ultica!

[criminol]

Bianca Devins

Bianca Devins was a teenager from Ultica, New York who was stabbed to death after attending a concert. The murderer took photographs of Bianca’s corpse and posted it to social media sites Discord and Instagram. The graphic photos of the girl’s dead body went viral and were reposted to websites like 4chan with users mocking the deceased and claiming she deserved it. Social media websites have been criticised for failing to remove the photos quickly and users on many sites using the teenager’s death for followers and likes, promising to show the gory photographs to other users. The pictures are still available online.

The case has brought attention to how women are perceived online and the prevalence of social media in violent crimes. Forums discussing Bianca’s death are filled with memes and jokes about the teenager and her murder. Internet users also sent the photographs of her corpse to her family. On what would have been Bianca’s birthday her stepfather received the image of her almost decapitated body with a party hat photoshopped onto it.

Brandon Clark, the murderer, seemed to have an obsession with Bianca, frequently searching her name, checking her social media and saving photos of her. Clark also got a tattoo of a playground swing, one of Bianca’s favourite things, a week after they met. On the dates leading up to Bianca’s death Clark also researched murder methods and how to find the carotid artery.

On 29th July 2019, Brandon Clark, pleaded not guilty. Recent updates have suggested the murder was also filmed on Clark’s mobile phone, the footage also shows Bianca dying and taking her last breathes.

[shivam11110000]

Ultica Fab Polyester & Polyester Blend Floral Grommet Curtain, Door - 8 Feet, Orange, Pack of 3

Ultica Fab Polyester & Polyester Blend Floral Grommet Curtain, Door – 8 Feet, Orange, Pack of 3

Price: (as of – Details) This curtain enhances the look of the interiors. This curtain is made from 100% high quality polyester fabric. It features an eyelet with metal ring. It makes the room environment romantic and loving. We are one of the reputed organization engaged in providing superior quality polyester fabrics. These polyester curtains fabrics are good demand in the market due to high…

[spyjokerlove]

Size:Door – 7 feet  |  Color Name:Orange

This curtain enhances the look of the interiors. This curtain is made from 100% high quality polyester fabric. It features an eyelet with metal ring. It makes the room environment romantic and loving. We are one of the reputed organization engaged in providing superior quality polyester fabrics. These polyester curtains fabrics are good demand in the market due to high quality and durability. These products are available in the market at competitive rates

Package contains 2 Curtains Material: High Quality Polyester,Long Crush Print Transparency :Semi transparent, Hang Type:Eyelet; Care Instructions: Normal machine washable in cold water [amz_corss_sell asin=”B07YQ49SRX”]

Ultica Fab Heavy Long Crush Polyester Floral Print Eyelet Curtains Set of 2 (Door – 7 feet, Orange) Size:Door - 7 feet | Color Name:Orange This curtain enhances the look of the interiors.

[joaquimblog]

Carlos Álvarez (Renato) Fotografia ®A Bofill.

Piotr Beczala (Riccardo), Elena Sancho (Oscar) i Cor del Gran Tetre del Liceu Fotografia ®A Bofill

Escena final de Un ballo in maschera, producció de Vincent Boussard. GT Liceu Fotografia ®A Bofill

Dolora Zajick (Ultica) i Piotr Beczala (Riccardo) Fotografia ®A Bofill

Keri Alkema (AMelia) Fotografia ®A Bofill

Ahir vaig assistir al Liceu i en un dia especialment convuls que no em va fer decidir si anar o no fins quan faltaven 30 minuts per començar la representació (avantatges de viure a prop) a la tercera representació de l’òpera de Giuseppe Verdi, Un ballo in maschera, la segona amb el primer repartiment.

Ambient enrarit, una mica fred, més pendent dels mòbils que del que passava en escena i amb buits a la sala (no tants com esperava) segurament motivats per la situació política i el moment històric que coincidia amb l’inici de la representació.

Quan un teatre d’òpera inaugura una temporada com volia la direcció artística del Gran Teatre del Liceu, amb pompa i circumstàncies, i aprofito per dir que fent un lleig a la meravellosa òpera rossiniana, hauria d’haver apostat per una producció potent que en deixés garratibats i sobretot quan la producció escollida no és una coproducció amb altres teatres i per tant un meló sense obrir, sinó una producció llogada i coproduïda per dos teatres que haurien d’estar a un nivell inferior al pretès pel Liceu, com són Toulousse i Nürnberg, segurament d’escenari més escanyolit.

Ningú va veure abans que la producció era un nyap? Ningú va veure que es tractava d’una producció esquifida que empetitia encara més en mig d’un escenari on faltaven a més de metres cúbics per omplir, el que és pitjor: idees, teatralitat i emoció, en una òpera d’emocions.

És inevitable recordar aquell escàndol monumental del “ballo in maschera dels waters”, d’una teatralitat aclaparadora, on tots els personatges tenien una història al darrera i on totes les escenes, agradables o no, es corresponien a la veritat de cada personatge. L’òpera no ha de ser un espectacle bonic, l’opera és molt més que tot això i aquesta proposta plana, buida i estèticament molt ordinària, és una clara evidència del que no ha de ser una producció operística. Aleshores, per què s’ha triat per inaugurar oficialment la temporada 2017/2018 del Liceu? Comencem malament i sumant despropòsits després de la producció totalment inadequada per l’escenari i la sala del treball de Sagi per Il viaggio a Reims.

Musicalment l’aposta és més potent perquè Renato Palumbo és un director amb personalitat, discutible si és vol, però amb coses a dir. Si l’orquestra tingués un altre nivell, de ben segur que Palumbo hagués pogut treure més profit de les seves “genialitats” i excesos sonors que ofeguen a cantants pocs previnguts, però amb una orquestra correcta i sense el so ampli que demana el director italià, els resultats tot i ser correctes em van deixar una sensació de poc brillant.

Piotr Beczala i Carlos Álvarez juguen a una lliga de champions, la resta del cast no.

El tenor polonès utilitza amb molta intel·ligència els mitjans d’una veu suficient, però que el posa al límit, límit que mai supera, però si que fa que amb intel·ligència es reservi durant el primer acte per poder donar el millor de si en un duo pletòric i en el tercer on amb una ària superlativa i una darrera escena, on el director teatral el maltracta amb una mort ridícula que em sembla que no ajuda gaire a emocionar-se amb  una interpretació que podria ser una mica més matisada.En qualsevol cas em costa imaginar avui, un millor Riccardo. Va obtenir un sorollós èxit

Però l’èxit de la nit, el més merescut i rotund va ser justament per a Carlos Álvarez en el seu millor moment, no tan sols de veu, sinó com a intèrpret. Extraordinari fraseig amb una claredat en la dicció, admirable, noblesa, facultats, registre, emissió, control, en definitiva, el paradigma del famós baríton verdià. Avui en dia no n’hi ha cap que el superi. El seu “Eri tu” té una força extraordinària i la demostració vocal que va fer el situa de ben segur com el millor baríton de l’actualitat Bravo! és poc

Elena Sancho és un bon Oscar. Va començar una mica desequilibrat però es va anar imposant, fent un quintet de final del primer acte esplèndid i acabant en la darrera escena amb una suficiència vocal i escènica, notable.

Christina Scheppelmann va sortir davant el teló per anunciar-nos que una cantant del cast havia pres mal en un accident, però malgrat el dolor que tenia i la potent protecció que li havien posat en el turmell, cantaria, però es va despistar i no ens va dir que era Keri Alkema, la soprano que canta el rol d’Amelia. Tan aviat va sorit a escena ens varem adonar de la dificultat que tenia al caminar. Vocalment no sé si això va influir en el mediocre rendiment escoltat. La veu és gran, però desigual en l’emissió i mai sabreu en quin idioma canta. No té cap distinció en el fraseig, tot és pla i sense cap mena d’expressió. En la seva ària a l’inici del segon acte va estar senzillament espantosa, amb una enganxada vocal notòria. Va destrossar sense pietat el magnífic duo i va desmerèixer la gran prestació de Beczala. Va millorar, perquè no va esgarrar res de manera notòria en la pregaria del tercer acte, i va concloure l’òpera sense cap interès. El Liceu no es pot permetre un nivell tan baix, ja no pel preu de les entrades, que també, sinó per evitar que el prestigi continui caient. D’acord, era una substituta que coneixia la producció, però què té aquesta producció que calgui conèixer.?. Malgrat els excessivament generosos bravos que va rebre, un desastre impropi d’una inauguració.

A Dolora Zajick algú li hauria de dir que seria convenient que ho deixés estar, que la seva carrera ha estat gloriosa i que no li convé gens acabar-la de manera poc apropiada a la glòria treballada amb tant de mèrit. La veu desapareix i quan torna ho fa de forma abrupte. El cant ha perdut força i els registres quasi esdevenen inconnexes. El públic l’estima, però els bravos l’enganyen i a algú que se l’estima no convé enganyar-lo mai.

Els conspiradors Samiel i Tom no puc dir que estiguessin gaire ben servits per Roman Ialcic i Antonio Di Matteo, mentre que els rols més petits van complir les expectatives. Damian del Castillo (Silvano), el jutge amb entrada accidentada (prevista en el guió) de José Luis Casanova i el criat d’Amelia de Josep Lluis Moreno.

Abans d’acabar full fer una menció al tan anunciat disseny de vestuari de Christian Lacroix. Com és possible vestir a Amelia al segon acte d’aquella manera?. A banda de les disfresses de la darrera escena, on sembla que s’ha de lluir i acaba sent un Peris Hermanos de tota la vida, en tota la resta de l’obra, no es pot vestir de manera més ridícula a Amelia, Ulrica i a l’Oscar. Pel que fa al homes, no hi ha pràcticament disseny de res, sembla com si els haguessin dit poseu-vos el vestit dels dies de concert.i jo ja m’encarregaré de posar-vos algun toc anacrònic per fer-ho més modern Com és possible que el departament corresponent anunciés el disseny de vestuari com un dels atractius principals de la producció i es deixés de banda el millor nom del cast, el baríton malagueny Carlos Álvarez?

Pel segon cast no em queden gaires ganes, la veritat….         

Giuseppe Verdi UN BALLO IN MASCHERA Llibret Antonio Somma

Riccardo Piotr Beczala Renato Carlos Álvarez Amelia Keri Alkema Ulrica Dolora Zajick Oscar Elena Sancho Pereg Silvano Damián del Castillo Samuel Roman Ialcic Tom Antonio Di Matteo Un jutge José Luis Casanova Un servent d’Amelia Josep Lluís Moreno

Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu Direcció del cor: Conxita García Direcció musical: Renato Palumbo

Direcció escènica: Vincent Boussard Escenografia: Vincent Lemaire Disseny de vestuari: Christian Lacroix Disseny de llums: Guido Levi

Coproducció amb Theatre du Capitole (Tolosa) i Staatstheater Nürnberg (Nuremberg)

Les fotografies de la capçalera són de Fotografia ®A Bofill gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.

LICEU 2017/2018: UN BALLO IN MASCHERA 1/2 (Beczala-Álvarez-Alkema-Zajick;Boussard-Palumbo) Ahir vaig assistir al Liceu i en un dia especialment convuls que no em va fer decidir si anar o no fins quan faltaven 30 minuts per començar la representació (avantatges de viure a prop) a la tercera representació de l'òpera de…

[thisfuckingdork]

There is perhaps something wrong with my brain but it's 1:45am and now I have Sandals and Jet CDDA sprites (Chibi-Ultica tileset, as that's the one I typically use)