#quotidià

[negreabsolut]

Pintura que mostra una escena quotidiana tradicional a tocar d'un dels portals de les muralles medievals de Barcelona, per Lola Anglada.

[elfinaldelcamino]

Projecte I Repte 1: Llavor - Conceptualització

Corol·les de clavells moros seques documentades a l'Inventari Interior... I carregades de llavors!

Plantejament i competències

El primer repte de l’assignatura Projecte I porta per títol Llavor - Conceptualització del projecte i requereix un 15% de la dedicació total a l’assignatura (unes 45 hores). Disposo per treballar-hi des del 9 al 27 de març, data límit d’entrega del treball.

Competències i resultats d’aprenentatge

El Repte 1 treballa diverses competències relacionades amb la pràctica professional en un context de producció creativa:

Flexibilitat i adaptabilitat: Capacitat per ajustar-se a diferents situacions i desenvolupar processos d'autoaprenentatge i autoavaluació.

Exploració i selecció de mitjans d'expressió: Habilitat per triar els mitjans més adequats per a cada pràctica artística i integrar diverses tècniques en els treballs.

Comunicació escrita i oral: Capacitat per expressar-se i comunicar-se de manera efectiva tant per escrit com oralment.

Els resultats d’aprenentatge principals del repte són:

Coneixement i experimentació amb diversos mètodes i tècniques per generar idees.

Ús coherent de recursos d'aprenentatge i recerca per a la creació de projectes artístics.

Desenvolupament de la capacitat per definir, conceptualitzar i justificar l'inici d'un projecte artístic personal.

Enunciat del repte 1

En aquesta primera activitat avaluable de l'assignatura posaré l'atenció en la idea o inici del projecte artístic. A partir d'una consideració d'allò proper, l'objectiu de l'activitat és ajudar-me a prendre consciència de quins són els temes, conceptes, materials, etc. que més significació tenen per a mi i que poden servir de llavor del meu projecte artístic.

Paraules clau: idea, llavor, començament, inici, treballar amb allò proper, inventari.

[Imatge: Marta Sureda, 'Hic et nunc', (2017)]

Abans de res, l’enunciat de l’assignatura adverteix que al repte es permet l'ús limitat d'eines d'intel·ligència artificial per  “generar i esbossar idees, contextualitzar conceptes, plantejar prototips o combinar elements de manera innovadora o alternativa”. Cal citar-ne l'ús en cada apartat, indicant objectius, prompts, respostes i el procés de revisió. No s'ha de proporcionar informació personal ni confidencial. L'ús inadequat pot ser considerat una conducta irregular, i cal consultar la guia de citació d'IA i el professorat en cas de dubte.

Activitat

En la conceptualització d'un projecte artístic, s'ha de considerar com començar sense caure en el bloqueig creatiu. Mirar a l'entorn immediat pot proporcionar una font d'inspiració. L'exemple de Bruce Nauman il·lustra aquesta idea; les seves accions simples i absurdes en el seu estudi van néixer de la necessitat de treballar amb el que tenia a mà, evitant la cerca d'idees "originals". Aquest enfocament destaca la importància de relacionar-se amb el que és proper i familiar, convertint la quotidianitat en font de creativitat. Nauman, a més del vídeo, també ha explorat altres mitjans com l'escultura i el dibuix en el seu procés artístic.

Imatge: Bruce Nauman, 'Dance or Walk on the Perimeter of a Square' (1967), fotograma de vídeo

Perec, amb el seu llibre 'Lo infraordinario', ens convida a prestar atenció al que és quotidià i comú, enlloc de centrar-nos només en els esdeveniments extraordinaris. Aquesta idea ha influït en projectes de producció cultural, com l'exposició 'Espècie d'espais' al MACBA de Barcelona, que explora els significats dels espais quotidians. Perec ens recorda que allò trivial i habitual també és significatiu i pot ser font d'inspiració.

Imatge: Notes manuscrites de Georges Perec. Font: Arxiu Perec, Bibliothèque de l'Arsenal, França

Perec, a 'Lo infraordinario', fa un inventari del seu escriptori i de les postals que té, mostrant la riquesa del quotidià. Aquesta tàctica d'explorar el proper i el visible és comuna en l'art actual. Tacita Dean, per exemple, va fotografiar els graffitis del Monestir de Silos com a inventari de la vida quotidiana. Aquesta obra segueix el seu projecte anterior, on va capturar la rutina de Giorgio Morandi a l'estudi. Aquests exemples destaquen com l'art troba inspiració en el mundà i el comú, transformant el trivial en obra d'art.

Tasques

Llegint sobre la inspiració de Nauman, Perec i Dean, aquesta activitat t'encoratja a fer un inventari creatiu de coses properes. Ajudarà a identificar idees clau per al teu projecte artístic.

Fase 1: Realitzar un inventari d'allò que és pròxim

Agafa un moment per fer un inventari del que tens al teu voltant mentre treballes o fas una passejada. Observa els llibres, objectes, imatges, i textures que et rodegen. Pots escriure sobre el que veus i escoltes des de la finestra o mentre camines. Això t'ajudarà a identificar elements significatius pel teu projecte artístic. No cal que sigui una volta llarga; un passeig curt serà suficient. Aquesta pràctica, descrita al Mòdul didàctic, pot obrir portes a noves idees mentre estàs immers en el teu entorn quotidià.

Superilla on visc i treballo, dins Piferrer, Ciutat de Mallorca, Estudiant i Casas i Amigó

Per a l'inventari, tria el sistema d'escriptura o registre que prefereixis: pot ser una llista de paraules o un dibuix/fotos dels objectes. No cal que tot tingui sentit junts. El teu inventari ha de ser complet i explicarà com l'has fet.

Fase 2: Observar en detall una sola imatge

Després de fer l'inventari, reflexiona sobre quins elements són més importants per a tu i per què. Quines connexions hi ha entre ells? A partir d'aquí, escriu un text explicatiu de 500 a 1000 paraules sobre quin element destaca i per què. Aquest exercici implica mirar tant l'exterior com l'interior, com la imatge "Món interior, món exterior" de Marta Sureda Costa. Per preparar-te, pots observar detalladament les postals d'aquesta sèrie. Així com Perec es va inspirar en postals, potser alguna d'aquestes imatges et motivi.

Marta Sureda, 'Món interior, món exterior', (2017)

Lliurables

Per lliurar aquesta tasca, he de preparar tres documents i comprimir-los en una carpeta Zip. El primer és un PDF amb l'inventari que hagi fet, explicat amb un comentari de 200 a 250 paraules justificant el mètode utilitzat. El segon és un text de 500 a 1000 paraules que expliqui quin element destaca per a mi i per què. També necessitaré un document d'autoavaluació, omplert i nomenat segons les instruccions. Cal assegurar-me de nomenar els arxius adequadament i comprimir-los tots en una carpeta amb el teu nom.

Formulari d´autoavaluació

L'autoavaluació del Repte 1 se centra en definir la proposta conceptual del projecte artístic. Reflexionaré sobre els mètodes apresos, els recursos consultats i la definició de la idea. Identificaré els mètodes més útils, l'ús dels recursos de l'aula i les dificultats superades. Finalment, concretaré la idea del projecte i la tècnica utilitzada.

Les preguntes clau són:

Quins mètodes m'han semblat més útils?

He utilitzat nous mètodes?

Com he integrat els recursos de l'aula?

Què he après d'aquest procés?

Quins passos he seguit per definir la idea?

Quina tècnica he utilitzat i si és nova per a mi?

[dissenowebmanresa]

Venda online de roba interior

A la botiga online AinaTex podeu descobrir una varietat de productes tèxtils essencials per a l'ús quotidià. Això inclou elements com mitges, mitjons, roba interior, draps de cuina i més. A AinaTex, posen a la vostra disposició reconegudes marques a preus molt assequibles. La prioritat d´AinaTex és oferir productes d´alta qualitat que es destaquen per la seva immillorable relació entre qualitat i preu.

[objecteiespai]

El collage (del francès, coller: enganxar) és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport. El collage es pot compondre per complet o solament en part de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d'ús quotidià, etc. Quan l'objecte resultant se separa de la paret, parlem d'assemblage. La tècnica oposada al collage és el décollage (en francès, literalment "desenganxament"), que consisteix a construir una imatge arrencant o esquinçant parts de l'original de manera que sol quedar al descobert la imatge de sota.

Història

Encara que es considera que va ser Picasso qui va inventar el collage el 1912 amb la seva pintura Naturalesa morta amb cadira de reixeta, està en discussió si va ser primer Picasso o Georges Braque. En tot cas, trobem un precedent amb l'art trobat del dadaista Marcel Duchamp. Amb aquest gènere artístic, l'artista tria un objecte, objecte trobat, el qual sacralitza com "art", des d'una pedra que crida la seva atenció en un camí a una imatge que li agrada en una revista. Dels objectes trobats al collage hi ha només un pas. El collage ha estat utilitzat, doncs, en les avantguardes històriques de principis del segle XX: Futurisme, Cubisme, Dadaisme, Surrealisme, Constructivisme… Així mateix és una tècnica habitualment emprada pels creadors del Mail art en la difusió dels seus treballs.

via: També és utilitzada en la il·lustració de llibres infantils...

View this post on Instagram

A post shared by Celebración Picasso (@celebrapicasso)

dd

dd

View this post on Instagram

A post shared by I Found Malevich (@ifoundmalevich_film)

dd

dd

dd

dd

dd

dd

COLLAGE

Seminari. Mestres del collage

 Dawn Ades: El collage, el fotomuntatge i l'avantguarda europea

 Diane Waldman: Joseph Cornell, un univers de somnis Anne Umland: Un desafiament a la pintura: Miró i el collage als anys vint  Dominique Dupuis-Labbé: El collage cubista: Picasso, Braque i la realitat

Carolyn Lanchner : La “bona noia ” de dadà : els fotomuntatges de Hannah Höch

 Matthew Gale: Germana pertorbació: de De Chirico a Ernst

Alícia Suárez: L'avantguarda russa Lourdes Cirlot : La influència del collage en l'art de la postguerra a Europa i als Estats Units.

 Fèlix Fanés: Avantguarda i cultura de masses. Tres exemples

dd

La historia del collage.Del cubismo a la actualidad

Wescher, Herta

dd

a la Biblioteca:

Accés al Catàleg de la Biblioteca

Catàleg

Revistes accessibles a sala

Recursos de cerca

Accés al Servei de Biblioteques UAB

Biblioteques UAB, Serveis alumnes escoles adscrites

[xiuxiuejacat]

Som davant la història de filles que no estimen les seves mares i de mares que no han suportat mai les seves filles, però que, malgrat la distància, la incomprensió, la intolerància mútua i la perversitat, tenen uns vincles indelebles. La trama de Sucre cremat, primera novel·la d’Avni Doshi —finalista del premi Booker 2020 i que s’ha traduït a més de vint-i-cinc idiomes— es basa en la confessió en primera persona de l’Antara, una dona que busca venjar-se de la Tara, la seva progenitora, a través del record d’una infantesa completament infeliç, víctima del menyspreu quotidià d’una mare tarada i impulsiva ara amb Alzheimer, del tot fora de la realitat, incapaç de recordar res. La qüestió de la identitat i dels sentiments contradictoris portaran l’Antara a haver de fortificar-se davant una situació que a tots ens resultaria paradoxal. La filla s’emprenya, amb lògica, perquè necessita que la seva mare sigui conscient del dolor que li va generar la seva no-maternitat i es troba amb la impossibilitat de retreure-li res a algú que mentalment ja no hi és.

Avni Doshi ha treballat durant set anys fins a posar el punt final a Sucre cremat, una òpera prima que planteja el conflicte intern d’algú que ha de tenir cura d’una persona que no només no la va estimar sinó que la va utilitzar com a punching ball de totes i cadascuna de les seves frustracions i la va relegar als marges. Interessada per les relacions entre dones i amb el referent personal d’una àvia amb Alzheimer, l’autora es va informar sobre la malaltia i va incorporar molta de la informació científica i neuroplàstia a la seva novel·la. La medicina ha relacionat l’Alzheimer amb un nou tipus de diabetis en el qual el cervell mostra una resistència a la insulina i, per això, Avni Doshi planteja el joc amb el sucre cremat en l’activitat cerebral i en els plats de menjar tradicional. Però també fa referència al sucre que la mare de l’Antara consumeix com una addicta i que la filla no l’hi prohibeix, ans al contrari, l’utilitza com una arma de mort lenta per a la dona que odia.

La història d’una mala mare

La Tara va ser mala mare: abandonava l’Antara en un internat catòlic per viure la vida, l’arrossegava a la seva disbauxa permanent, a una vida bohèmia feta d’excessos, i ara ella ha d’allargar-li la vida i estimar-la. Situada a la ciutat de Pune, a l’oest de l’Índia, la novel·la alterna dos temps narratius. D’una banda retrocedim a un passat forjat a còpia d’abandonament i ansietat d’una nena amb una mare absent, i de l’altra llegim el present d’una dona de classe mitjana dedicada a l’art i casada amb el Dilip, un home gris sense caràcter.

Avni Doshi ha creat un món imaginari submergint-se en les seves neurosis, pors, somnis i malsons. Sucre cremat és la narració interior (d’horror psicològic) d’una Sherezade moderna sense filtres que demostra que hi ha mares monstre i que, per tant, la monstruositat s’hereta: no hi ha trauma sense conseqüència. D’aquí que l’estructura de la novel·la sigui circular —com la maternitat, com la Terra, com el cosmos intrauterí—, perquè arriba el moment que la filla es transforma en mare i tem cometre les mateixes errades que la seva progenitora. Quan acabeu la lectura de Sucre cremat us assetjaran preguntes inevitables: ¿és la de l’Antara una versió objectiva? ¿Només es pot saber un dels dos punts de vista de la història? ¿La Tara explicaria les coses de la mateixa manera que la seva filla? La narradora ho té clar, i parla des de la represàlia més visceral i la missió més obsessiva: «No hi ha manera humana de fer-li recordar les coses que ha fet en el passat, no hi ha manera que es rebolqui en la seva culpa. Jo solia recordar-li mostres de la seva crueltat com aquell qui no vol la cosa».

[grademagrana]

Què és la barrera que posem entre allò que considerem quotidià/banal i allò que trobem transcendent/superior?

[ideaimateria]

← PREV

PAUSE

NEXT →

... Retratos en digital, que congelan un momento de conciencia de viajeros deambulando por un espacio conocido y extraño. Un muestrario de personajes futuristas desarraigados. Según el propio autor se trata de “pasajeros en su propia vida”. Melancolía y ausencia 2011...

Ja hi són

...Els viatgers de Bartolomé Payeras-Salom no són viatgers corrents, fins i tot sense conèixer els seus motius, vaig ser testimoni de l’evolució dels seus viatges, formen el blanc i negre original, gairebé una profunditat còsmica, gairebé la mateixa radiació que surt del big bang, a l’espai de color digitalitzat: una platja borrosa, duplicada en el seu radical desenfocat: l’efecte brutal d’un paradís perdut on mai no hi havia un paradís, el viatger que ve de segles enrere per arribar al quotidià per no explorar el més enllà. Totes les exploracions són aquí i ara. I el que fan els viatgers és un viatge a través dels signes culturals, referències de segon o tercer ordre, no van a la naturalesa bruta, sinó a la cultura de les imatges, i allà rescaten el que hi ha en ells sideral, alienació i solitud.

...És un abisme de signes.

I són els semionautes*.

*«Semionauta: El artista contemporáneo es un semionauta, inventa trayectorias entre signos». Nicolas Bourriaud «Estética Relacional».

he best way to predict the future is to design it”- #buckminsterfuller

Bibliografia

...visionari, dissenyador, arquitecte i inventor Buckminster Fuller, escrit el 1969 i anomenat Operating manual for spaceship Earth, una mena de manual d’instruccions per gestionar el nostre planeta tenint en compte que és un sistema tancat, com una nau que solca l’espai. En el llibre, Fuller demana als humans que deixem de ser mers passatgers i esdevinguem tripulants del destí de la Terra, i justament parla del disseny, l’arquitectura, l’enginyeria i la indústria com un possible camí per fer-ho. Són eines útils per enfrontar-nos als que ell anomena els Grans Pirates, que no són altres que aquells que creuen que poden governar el destí de la humanitat. Són ells els que utilitzen “el disseny de l’horror”, “l’arquitectura de la por”, “l’enginyeria de la impunitat”, “la indústria planificada de la desigualtat”. I podem lluitar amb aquestes mateixes armes. Perquè quan el disseny és empàtic, l’arquitectura un servei públic, l’enginyeria una eina de canvi social i la indústria treballa amb i pels usuaris, la “doctrina del xoc” dels Grans Pirates cau com un mal decorat...

https://www.ara.cat/opinio/Contra-larquitectura-por-disseny-empatic_0_1520847909.html

https://www.lars-mueller-publishers.com/operating-manual-spaceship-earth

[tincfredalspeus]

l'amor quotidià

que arribis plena d'històries i m'expliquis emocionada. que ens acariciem els peus mentre parlem de tot. que ens confiem les pors i els dubtes. que ens acompanyem en la incertesa i en els neguits. que arribi cansada de la biblioteca i hi hagi la sopa calenta. que passegem la Ira i la Tona i que ens acompanyi el Nemo pel bosc. que ens acariciem les mans i les panxes. que ens encaixem en un sol cos i compartim el silenci mirant-nos els ulls. que plorem de felicitat. que et quedis adormida a sobre meu i et tapi suau perquè no agafis fred. que ens fem pessigolles als racons secrets. que ens cuidem molt i bé. que ens sobrin centímetres del llit. que ens llevem lentes i estimades. que ens diguem bon dia suau i somrients. que arribem tard a casa i ens trobem, per a compartir-nos i acompanyar-nos, també, en la quotidianitat. que ens siguem llar càlida.

[paquilomu-blog]

TROBO AQUESTA NOTÍCIA MOLT INTERESSANT!!!

En aquest  article parla de la música i és diu:  “Som so” el nou projecte que  parteix de la idea de concebre la música com un mitjà d’expressió més que l’infant ja té de manera innata, tant l’equip educatiu com les famílies s’impregnen de la mateixa experiència musical que reben els infants perquè la música entri a formar part de l’àmbit més quotidià. L’entrada de la música a l’escola com un mitjà més d’expressió ha permès a l’equip docent despertar i educar l’escolta per apendre des de ben petitons!!

La meva reflexió sobre aquesta notícia és que quan tots naixem tenim que caminar i parlar no?? doncs perquè no poder desenvolupar el lleguantge musical de una manera molt natural. Per exemple: quan l’adult va al petit fent un context musical, directament l’infant a la seva manera inicia balbuceig musical, i d’alguna manera vol expressar-se contestant.

I finalment animar-vos a llegir aquesta notícia i adoneu-vos dels beneficis que dóna la música, ja que amb la  música “EDUQUEM”: L’OÏDA, EL RITME, LA IMAGINACIÓ,L’EXPRESSIÓ, LA REPRESENTACIÓ, EL GUST ESTÈTIC…. i moltes coses més.

Espero que us agradi! VISCA LA MÚSICA!!

infants#educacióinfantil#totsjunts # d’Edwin #Gordon

[tuportavoz]

Guanyar reclama un govern que treballe i no que s’excuse en la pandèmia per a justificar les seues errades en la reforma de l'Andreu Sempere

González: “Creiem que no és cap barbaritat demanar que Alcoi la governen persones solvents que sàpiguen que el que tenen entre mans és el nostre benestar quotidià. La vida dels alcoians no és cap joc”. Els retards en la reforma de l’Andreu Sempere no es poden atribuir només a la pandèmia sinó que són un símptoma de la indolència i escassa professionalitat de l’equip de Francés. Guanyar ha…

[culturautopica]

[20/11] TALLER: A les sessions mensuals "cuerpxs cotidianxs", Nacha Verdugo i Sal Peiró ens conviden a explorar el potencial creatiu del gest quotidià. Tots els cossos i experiències tenen cabuda en aquest espai de gaudi, interacció i cures. A NunArt Guinardó: https://bit.ly/3HzVcLU

[objecteiespai]

La Formigonera del PobleNew: balada per a un estómac

Divendres, 4 de febrer, l’obra circularà pels carrers de Pere IV, de Cristóbal de Moura, d’Espronceda, del Marroc, de Tànger, de Roc Boronat, de Pujades i de Joan d’Àustria. Dissabte, 5, i diumenge, 6, la instal·lació s’exhibirà al solar del carrer de Pere IV, 115, cantonada amb el carrer de la Ciutat de Granada.

Miralda - FoodCultura

#FormigoneraPobleNew

Amb la col·laboració de la Fundació Sorigué. "La Formigonera del PobleNew: balada per a un estómac", és la icona d'un barri en plena mutació. Representa el desplaçament; l'èxode i l'arribada; l'anar i venir, la metamorfosi d'un nou espai urbà. A través d'un element tan propi de la construcció -que en aquest barri ha esdevingut un assidu reconegut d'allò quotidià-, es convida a la reflexió, simbolitzant l'estómac del Poblenou en continua digestió; devorant, desconstruint i construint, metabolitzant el barri: el passat, el present, i el trasbals de la vida dels veïns. La primera nit, divendres, 4 de febrer, una rua poètica de llum i color encapçalada per la formigonera, desfilarà pels carrers del Poblenou, acompanyada d'un seguici de tres Harley Davidson i les 7 formigonetes. Dissabte, 5, i diumenge, 6, la instal·lació lumínica i sonora s'exhibirà estàtica al solar del carrer de Pere IV, cantonada amb Ciutat de Granada, amb una exposició situada en una caseta d'obra.

Miralda - FoodCultura

stomakdigital.org

Antoni Miralda (Barcelona, 1942) és un artista multidisciplinari que, des de la dècada del 1960, ha desenvolupat el seu treball entorn de l'objecte, el cerimonial, les intervencions a l'espai públic, el monument, el menjar i el concepte food cultura. Encara que la seva forma d'entendre i relacionar-se amb l'art desafia qualsevol classificació, el seu treball es caracteritza per un arrelament al context social i per una investigació particular del paper omnipresent dels aliments, i activa, a través de la seva obra, un ampli diàleg i intercanvi cultural.

[polserra]

The simplicity of the everyday. La simplicitat de lo quotidià. La simplicidad del cotidiano. #illustration #painting #fineart #portrait #polserra https://www.instagram.com/p/BnGDg8ylbVo/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=h2bpaoc22yzc

[roserarquesmorueta]

Històries de lo quotidià

Historias de lo cotidiano. 

© Roser Arques Morueta.Todas las imágenes están protegidas por la ley de copyright

[grademagrana]

Què m’interessa?

Aquests darrers mesos he focalitzat l’atenció en allò quotidià, en aquells gestos, accions, costums, escenes, maneres de fer, temporalitats, objectes que conformem el dia a dia dins el meu context i que estan automatitzades i normalitzades. Aparentment no tenen importància, potser per això no hi parem atenció i passen desapercebudes als nostres ulls. Però hi ha alguna cosa en aquestes quotidianitats que m’encurioseix i crida la meva atenció, veig en elles un cert encant diferent del de les coses fàcilment boniques. Un encant impalpable, més humà i proper.

La seva aparent banalitat fa que fixar-me en elles sembli absurd. Potser ho és, però no m’importa. De fet, generar objectes o situacions d’entrada estranyes o absurdes em sembla una bona manera per parlar d’aquestes quotidianitats banals. 5/10/2020

[ideaimateria]

Dimecres, 15 de gener de 2020 a les 17:00 – 20:00

Taller que posa en pràctica i actualitza algunes de les propostes de Papanek sobre el co-disseny dels nostres ecosistemes més immediats per part de les pròpies usuàries, seguint criteris de sostenibilitat i crítica a l’economia de consum. Materials *Per la primera sessió, les persones participants hauran de portar algun objecte trencat o espatllat, que ja no facin servir o del que vulguin desfer-se’n. A la primera sessió del taller, explorarem els residus o objectes (trencats, inútils,...) seguint els conceptes bàsics de Papanek reflexionarem sobre com s’ha produït el desús. Si van ser dissenyades per respondre a una necessitat o acomplir amb un propòsit concret, per què ja no ho fan? Eren realment necessaris? Què podem fer ara amb ells? El propòsit d’aquesta sessió és analitzar críticament i des de la mirada de Papanek, el nostre entorn objectual i material més immediat per avaluar la seva adequació i la nostra relació amb ell. La segona sessió es dirigeix al futur i té com a propòsit imaginar col·lectivament com serà el nostre ecosistema material quotidià (a nivell de barri, comunitari i individual) l’any 2050. S’iniciarà la sessió amb una visita guiada a l’Ateneu de Fabricació Digital de Les Corts per conèixer algunes de les màquines i tècniques de creació digital més actuals. A partir d’aquesta visita realitzarem un exercici especulatiu sobre com seran les nostres vides quotidianes a Les Corts de 2050. Aquesta ficció especulativa ens ofereix l’escenari sobre el qual re-dissenyar algun dels objecte residuals que formaren part de l’inventari inicial del taller. La tercera sessió (de 17h a 20h) es farà a l’Ateneu de Fabricació Digital de Les Corts. El seu objectiu serà, mitjançant els resultats de les sessions anteriors, co-crear el prototip d’un objecte-món que intenti fer més habitable la vida a Les Corts el 2050, identificant una funció que necessiti ser abordada en el context del barri del futur pròxim, continuant certes condicions obligatòries derivades del pensament de Papanek. Per això, farem servir materials, recursos i eines disponibles, intentant aproximar-nos a un cost zero de creació.

Preu: Gratu��t

https://inscripcions.ccperequart.com/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=16&a=3742

Dissenyar mons reals' com Victor Papanek

Els centres cívics Vil·la Urània i Joan Oliver “Pere Quart” acullen un programa que gira al voltant de l’exposició “Victor Papanek: La política del disseny”.

Els aficionats al disseny segurament coneixeran l’obra de Victor Papanek. El dissenyador, professor i teòric del disseny, nascut el 1923 a Viena i mort el 1998 a Lawrence, considerava la seva una professió política perquè té conseqüències sobre la societat, el medi ambient i l’ecologia. Perquè pugueu conèixer més el seu llegat, fa uns mesos que es pot visitar l’exposició “Victor Papanek: La política del disseny” al Museu del Disseny. Paral·lelament, dos centres cívics oferiran una sèrie de xerrades i tallers a través del programa “Dissenyar mons reals”. Ho faran a partir d’una lectura dels conceptes principals amb què treballa Victor Papanek per explorar de manera crítica els imaginaris de l’exposició, com ara el disseny, l’ecologia, la transformació social, la cooperació i els drets de les minories.

Totes les activitats del programa “Dissenyar mons reals” es faran entre el 13 de gener i el 5 de febrer en diferents horaris, als centres cívics Vil·la Urània i Joan Oliver “Pere Quart”. El cicle es dividirà en diferents sessions. “Utopies, distòpies, abstraccions” és d’una sessió que tindrà lloc els dies 13 i 14 de gener. D’altra banda, “Totes les persones som dissenyadores” és un taller de tres sessions que podreu fer els dies 15, 22 i 29 de gener, igual que “Teixir possibilitats múltiples”, que es fa els dies 17, 24 i 31 de gener. Finament, “Dissenyar mons reals”, l'activitat que tancarà el cicle, es durà a terme els dies 4 i 5 de febrer.

Els diferents tallers i xerrades són gratuïts, però per a alguns caldrà una inscripció prèvia. Trobareu tota la informació al web del Museu del Disseny.

https://ajuntament.barcelona.cat/museudeldisseny/ca/activitat/dissenyar-mons-reals

http://lacanibal.net/serveis_culturals.html

diàleg

Intercanvi

co-creació

co-disseny

treball en equip

participació

horitzontalitat

col.laboració