#maria-mercè marçal

[useless-catalanfacts]

Hello! Another tumblr user I follow has posed a challenge: memorize one poem per month in 2024. I would like to include at least one poem in Catalan in my journey. Could you recommend any good poems or poets for this?

Hello! We have many very talented poets. My favourite poet is Salvador Espriu, other good ones are Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Jacint Verdaguer, Maria-Mercè Marçal, Pere Quart, Josep Carner, Ausiàs March, Joan Maragall, Montserrat Abelló, J.V. Foix, Gabriel Ferrater, Joana Raspall, Joan Alcover, Enric Casasses, among others.

I'll add 7 of my favourite short/short-ish poems (+translation to English) under the cut. Poetry is very personal and these are just the ones that I really like, but I'll be happy if anyone else wants to add more of their favourite Catalan poems.

1. Enyore un temps que no és vingut encara (I Miss a Time That's Not Yet Come) by Vicent Andrés Estellés.

Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d’accelerada lluita, de combatius balcons i d’estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó. Em moriré, però l’enyore ja, aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m’ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta.

Translation:

I miss a time that has not arrived yet like a past of accelerated fight, of combative balconies and standards, angry of fists, peaceful of sickles, new of songs, satisfied couples, the living room wide open and the sun entering until the last corner. I will die, but I miss it already, this moment, this bouquet, this day, that shall make me get up from the grave watching the happy crowd pass by.

2. Assaig del càntic en el temple (Attempted Canticle in the Temple) by Salvador Espriu.

Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret», mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Translation:

How tired I am of this my craven, ancient, savage fatherland; and how it would delight me to leave, going north, where they say that people are noble and clean, cultured, rich, free, awake/unsupervised and happy! Then, my brethren would tell the congregation, disapprovingly: "Leaving his native place, a man becomes like a bird leaving the nest", while I, in the distance, would laugh at the law and the ancient wisdom of this my arid people. But the dream will never be followed, I’ll stay here until my death. For I too am full of cowardice and savagery, and with a desperate pain I love this my poor, unclean, sad, unlucky fatherland.

3. Divisa (Motto) by Maria-Mercè Marçal. This one's short and easy!

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Translation:

I am grateful to fate for three gifts: to have been born a woman, from the working class and an oppressed nation. And the turbid azure of being three times a rebel.

4. Possible introducció a un epitalami (Possible Introduction to an Epithalamium) by Salvador Espriu

I posted this a while ago, find the text and translation in this post:

5. Plus Ultra ("Further" in Latin) by Jacint Verdaguer

Text and translation in this post:

6. Aquesta remor que se sent (This Murmur We Hear) by Miquel Martí i Pol.

Text and translation in this post:

7. Mester d'amor (Knowing How to Love) by Joan Salvat-Papasseit

Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar -sacrifici fervent- com més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa't besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.

Translation:

If you know its pleasure, don't skip the kiss for the joy of loving has no measure. Let yourself be kissed, and kiss after it for it's always on the lips that love lasts. Don't kiss, no, like the slave and the believer, but like the passer-by does with a delightful fountain. Let yourself be kissed -fervent sacrifice- the more burning, the more faithful is the kiss. ¿What would you have done if you died before without fruit other than the zephyr on your cheek? Let yourself be kissed, and on the chest, on the hands, male or female lover -the cup raised high. When you kiss, drink; may the glass cure the fear: kiss on the neck, the most beautiful place. Let yourself be kissed and if there's yearning left kiss again, for life is finite.

These are some I like. You can find more Catalan poems in this blog's tag #poesia.

[translucent-serendipity]

Ayer sábado seis de la tarde, el tren llegó con una hora de retraso pero llovía y hacía sol. Luego, Marina y yo paseamos catorce quilómetros por campo y bosque (al final no recogimos ninguna planta).

Hoy domingo tres de la tarde, la Mim me abriga el vientre y yo leo a MMM (he guardado el lápiz en el cajón de la mesita de noche porque el libro es de la biblioteca).

[rodamit]

Brida.

A la fira dels Folls jo hi aniria.Vindria qui sap d’on –i ningú no ho sabria–amb els llavis oscats de molta vida,traginer de cançons en cavall sense brida.I em posaria al costat de la fontanaon la gent beu el vi de la setmanai els diria: «Veniu, veniu, amics,que us cantaré una història de deliris».I els cantaria el cant de la follia,de la follia que és saviesa i poesia,de la follia que és amor…

[eky-funciona]

Talking about les Dones D'aigua, here's Mercè! She's such a good poet, believe me.

[las-microfisuras]

Buenos días, amor que triunfas de la sombra

Y abres fuego nuevo con el giro de la campana.

Que te enramas con esfuerzo de raíz y copa

Y, de dado a dado, desmontas el paisaje

Del derribo, y te vuelves mina de bosques

Y de la migaja extraes otra fiesta.

- Maria Mercè Marçal, de Diré tu cuerpo. Traducción de Noelia Díaz Vicedo.

[blurrymerzsblog]

Good morning, love, you triumph over the shadows

And you open a new fire with the turning of the bell.

And, one dice at a time, you dismantle the landscape

From the demolition, and you become a forest mine

And from the crumb you extract another party.

- Maria Mercè Marçal, from I will say your body. Translation by Noelia Díaz Vicedo.

Artist; @anduartist

[elmas-66]

Invito a partecipare all' incontro con lo scrittore argentino Roberto Alifano che ha vissuto in Cile e ha collaborato con Pablo Neruda, pubblicazione di Elisa Mascia -Italia

Foto cortesia      Cari amici: Sono felice di informarvi che giovedì 24 ottobre alle ore 19,30 si svolgerà nell’Aula Maria Mercè Marçal che l’Associazione Collegiata degli Scrittori della Catalogna ha nell’Ateneo di Barcellona, un incontro con lo scrittore argentino Roberto Alifano.  Roberto Alifano ha vissuto in Cile e ha collaborato con Pablo Neruda.  Dal 1974 al 1985 accompagnò Jorge Luis…

[cibernetes]

"Son ciegas, sordas, mudas

nuestras traiciones.

Y la derrota."

(fragmento)

Maria Mercè Marçal

[vanessasisomonter]

MARÍA MERCÉ MARÇAL

19 de Agosto 2023 - Maria Mercè Marçal i Serra fue una poeta, catedrática, narradora y traductora española. Activista feminista, nacionalista catalanista, comunista y por un tiempo, editora. Usó como nombre de pluma Maria-Mercè Marçal.​

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, ​​1952-1998). Poeta, traductora y narradora. A pesar de haber nacido circunstancialmente en Barcelona ella siempre se considera de Ivars de Urgell (Plan de Urgell), población donde pasa toda la infancia. Licenciada en Filología Clásica, ejerce como catedrática de Lengua y Literatura Catalanas en varios institutos. Se da a conocer en 1977 con el libro de poemas Cau…

[literaturavive]

Maria-Mercè Marçal

La Maria-Mercè Marçal va ser una poeta destacada del S. XX nascuda 20 anys després de que acaves la guerra Civil, al 1952. La poeta va viure els primers 23 anys de la seva vida summesa al franquisme fins a la mort del dictador Francisco Franco el 20 de Novembre el 1975. Des de llavorens ella va poder expressar lliurement les seves idees polítiques i feministes a través de la seva poesia.

La Maria-Mercè Marçal va formar part del moviment contemporani on es parlava des de un punt de vista personal a través de l'ús de recursos narratius innovadors sobre temes realistics i urgents, és a dir, actuals. Ella va ser admirada per la seva visió progressista de la societat i se la va premiar (entre altres) amb el Premi Carles Riba de poesía (1976) amb ‘Cau de llunes’, La Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona (1981) per als poemes ‘Raval d’amor: variacions sobre una mateixa onada.’, i el Premi Crítica Serra d’Or (1995) amb ‘La passió segons Renée Vivien.’

Entre la seva obra van destacar ‘cau de llunes’ (1977), Bruixa de dol (1979) i Sal oberta (1982). La Maria-Mercè Marçal tractava amb temes socials relacionats amb l'amor lèsbic, l'embaràs o la maternitat i així  trenca tabús sobre maternitat i sexualitat, els quals en aquella època era quasi inimaginable que una dona tractes aquestes temàtique sense eufamismes, aixo era per culpa de la societat amb tendències catòliques en la qual va viure. La seva poesia també es caracteritza per un cert estil popular, semblant a la cançó tradicional i també per què tracta des de la realitat i l'experiència personal des d’un punt de vista feminista i així sent una retroinspecció sincera i subjectiva de la vida de l'artista.

[pluga-pulga]

ESTA AÑORANZA

Esta añoranza, al filo cortante de un cuchillo: No ha de mellarlo el tiempo, ni el óxido lo ahoga. Pasa el afilador cada mañana. Mi sangre no conoce otro camino

maria-mercè marçal

§

TE amo cuando te sé desnuda como niña,      como una mano abierta, como un reclamo agudo      y tierno que me llama desde un árbol desnudo,      como un pez que ha olvidado que existen los anzuelos.            Como un pez asustado que ha mordido un anzuelo.      Como el daño en los ojos del niño mutilado      en el sueño, en la carne. Como sangre que mana.      Desnuda como sangre.            Te amo cuando te sé desnuda como una espada,      hoja viva y dispuesta, como un rayo que abrasa,      ciego. Como la hierba, como el agua de lluvia.      Como sombra, desnuda tras el espejo helado.

§

Enceto aquest poema d’amor en l’hora incerta com l’infant que canta més fort en passar per davant del cementiri. I dic amor. Grinyolen les xarneres de cada so. S’esquerda cada lletra, esventro cada gram del seu sentit —tot de grumolls entre les mans, sang presa… Fòssil que vol alliberar-se de la duresa mineral, corall, fruit de robí. Miracle del mirall que multiplica el seu desig. L’angoixa abdica del seu nom: el tron és buit i convoca algun tirà desconegut, de segur més cruel. L’esparver fita, de lluny, el pas dels dies: no se n’escapa cap del seu ull fred. Tot dorm. I et dic amor, m’entest a dir-te així. I a no cremar la carcassa del mot, on sembla que la carn comença ja a podrir-se. No. Redir-te. Redir-te a esgarrapades en el mur que dreces entre el meu desig i Tu. 

 §

La meva set és un mirall obscur i clos on s’emmiralla, oberta, la teva aigua… Perquè no en defugies el dol voraç i el glaç, som dues nits a contradir la nit.

[useless-catalanfacts]

I'm going to university now (in Germany) and the uni i'm at offers catalan as a side course. Tomorrow i'll finally be at an event where they introduce the subject among others. I'M SO EXCITED!!!!! ^^ Finally! >< Sadly, there won't be a class for catalan literature (omg actually - if you have recommendations of important works from the recent centuries, i'd love to hear, but i'm just rambling, no pressure xD). There will be linguistics and speech praxis. I can't wait! :D

That's great!! I hope you enjoy it very much ☺️

Some of the modern classics (from the late 19th century to the present):

L'Atlàntida (Atlantis, 1877) by Jacint Verdaguer. Epic poem that re-interprets history and legends. Jacint Verdaguer is the most representative poet of the Renaixença/Romanticism movement in Catalan literature.

Other poems by Jacint Verdaguer (1845-1902) and Joan Maragall (1860-1911) are the most important poetry of the Renaixença.

The theatre plays Terra Baixa (usually published in English with the title Martha of the Lowlands, 1896) by Àngel Guimerà. Also Mar i cel ("Sea And Sky", 1888) by him.

La febre d'or ("The gold fever", 1892) by Narcís Oller, the most representative of the realist movement.

The monologue La infanticida ("The Child Murderer", 1898) by Víctor Català (pseudonym of Caterina Albert). And her novel Solitud ("Loneliness", 1905), which is considered the most representative book of the modernist and naturalism movement in Catalan literature.

The satirical theatre plays by Santiago Rusiñol like L'auca del senyor Esteve (1917) —personally I really like his play El bon policia ("The Good Policeman", 1905).

The theatre play El cafè de la Marina ("The Marina Café, 1933) by Josep Maria de Segarra.

Poetry by Pere Quart (1899-1986)

La Plaça del Diamant (it has been translated to English with the titles In Diamond Square and The Time of the Doves, 1962) by Mercè Rodoreda. Her novels Mirall trencat ("Broken Mirror", 1974), La mort i la primavera (Death in Spring, 1986) and Aloma (1938) are also iconic.

The short stories books by Pere Calders, most famously Cròniques de la veritat oculta ("Chronicles of the Hidden Truth", 1955).

The short stories book El cafè de la Granota (1985) by Jesús Montcada,

Poetry: Josep Carner (1884-1970), J.V. Foix (1893-1987).

The novel Bearn, o la sala de les nines ("Bearn, Or The Doll Room", 1961) by Llorenç Villalonga.

Poetry: Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Salvador Espriu (1913-1985), Maria Mercè Marçal (1952-1998), Miquel Martí i Pol (1929-2003).

The essays by Joan Fuster, most importantly Nosaltres, els valencians ("We, the Valencians", 1962).

Mecanoscrit del Segon Origen (Typescript of the Second Origin, 1974) and Totes les bèsties de càrrega ("All The Load Beasts"?, 1967) by Manuel de Pedrolo, also personally by him I really liked the sci-fi short stories collection Trajecte Final ("Final Journey", 1975), and I will add my dad would be upset if I didn't mention his theatre play Homes i no ("Men and no", 1957).

Incerta glòria (Uncertain Glory, 1971) by Joan Sales.

Les veus del Pamano (Voices of the Pamano, 2004) and Jo confesso (I Confess, 2011) by Jaume Cabré.

I know some of them, at least Jaume Cabré's novels, Àngel Guimerà's plays, Uncertain Glory, and some Mercè Rodoreda novels have been published in German and/or English. In fact, Voices of the Pamano was a huge success in Germany.

I hope you enjoy the class very much!

[translucent-serendipity]

Recordes? Menstruaven les estrelles

i un crit de primavera temerària

tacava els llençols lívids de la por

Maria-Mercè Marçal

[ncityzen]

Lately I've been incapable of starting work until it's waaaaaaay too late so now it's past 2am and I've finished an article on catalan female poets and my brain is in full thinking mode

[unfem]

Com dos estels bessons, i que s’encalcen mentre repta la nit i tota cosa muda la pell vella i es fonen els confins, apropem-nos: no juguis a fer-me por sotjant des del llindar; ni et posis la disfressa d’ogre, d’home del sac, d’esvoliac dins de la meva sina, o d’esparver reial. Deixa, fora porta, velles armes que et feien guerrer i ara et veuen vençut, deixa les taules on es glaçà la llei. Abandona el teu nom fins que jo trobi el meu. No diguis cap paraula, jo no tinc llengua. No te m’amaguis dins l’armari com un delicte obscur ni pesis amb les balances el meu amor de doble tall.

— Maria-Mercè Marçal, Desglaç

[las-microfisuras]

Sagrada obscenidad

 del cuerpo

 tocado por la promesa

 de la muerte: 

intocable como un paria

 o como la huella

 de un dios ausente. 

Sé sacrílega

y devuélvele 

la cualidad humilde 

de los cuerpos vivos. 

  - MARIA-MERCÈ MARÇAL, de Razón del cuerpo, en Diré tu cuerpo. Traducción de Noelia Díaz Vicedo. Ultramarinos editorial

- Sylvia Palacios Whitman, Passing Through, 20 de Mayo de 1977, performance en la Galería Sonnabend, New York