#llaços grocs

[benvolgutsguiris]

Un artícle interessant sobre com anular la propaganda dels nacionalistes espanyols. El resum és “Treuen llaços i ho veiem? Ni cas, no busqueu enfrontament civil. Esperem q marxin i els tornem a posar”.

[quatregats]

See, Girona gets it.

[ Purple spray paint under a bridge saying "God is gay" on the left and "Fuck the USA" on the right. ]

[peplageneral]

És dificil ser president... sobretot si no vols ser president...

https://www.regio7.cat/blogs/ahir-descans-dominical-de-pep-garcia/no-deu-ser-facil-ser-president-sobretot-si-no-vols-ser-ho.html

Article publicat al diari Regió7 el 24 març 2019

[extra-poster-blog]

🗞🎗⛓ CAT. La Junta Electoral dona 48 hores a Torra per retirar els llaços grocs dels edificis públics i aquest rebutja retirar-los. CAS. La Junta Electoral da 48 horas a Torra para retirarlos lazos amarillos de los edificios públicos y este rechaza retirarlos. ENG. The Electoral Board gives 48 hours to Torra to remove yellow ties from public buildings and he refuses to remove them. . . . #extra #extraposter2019 #llaçosgrocs #edificis #publics #JuntaElectoral #Torra #President #Catalunya #yellow #ties #Generalitat #artwork #llibertatpresospolitics #graphicdesign #designeverywhere #posterdesigncommunity #collectgraphics #selectedworks #typosters #postereposter #news #noticies #printdesign #march #març #2019 (at Barcelona, Spain) https://www.instagram.com/p/Bu-0eRsB3y9/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=gab1p2xz88d7

[munove]

Retira la bandera de España del balcón para lavarla y toda su familia empieza a hablar catalán

Escenas de confusión, histeria y drama se han vivido esta mañana en el domicilio de una familia de Chamberí, en Madrid, cuando José Carlos Núñez ha decidido retirar la bandera de España que colgaba del balcón con el propósito de lavarla. “Dos minuts després la meva dona s’ha posat a parlar en català. Inicialment he pensat que era una broma però després jo mateix m’he adonat que responia també en català, i no hi ha res que ens faci més ràbia, és un malson. Els meus fills retallant llaços grocs… totalment adoctrinats”, declara el afectado.

etiquetas: bandera, casa, catalan, el mundo today

» noticia original (www.elmundotoday.com)

[the-victor-leonardi-blondet]

El sobiranisme torna al carrer per l'autodeterminació i contra el judici del procés. Amb el lema #Autodeterminaciónoésdelicte, unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han sortit al carrer per participar en la manifestació convocada a Barcelona per l'ANC i Òmnium Cultural. Aquesta mobilització ha tingut el suport dels partits independentistes, els comuns i l'Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos. Alguns dels concentrats, a més de les estelades i els llaços i objectes grocs, també han portat imatges dels líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem, i també dels que són a l'estranger. 📸 Juan Medina (Reuters) https://www.instagram.com/p/Bt9LTpUAlGg/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1csh5s68euffo

[catalanherald-blog]

L'autodeterminació no és cap delicte

L’autodeterminació no és cap delicte

Amb el lema “L’autodeterminació no és cap delicte”, unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han sortit al carrer per participar a la manifestació convocada a Barcelona per l’ANC i Òmnium Cultural.

AA la manifestació s’ha pogut apreciar un fort simbolisme patriòtic, ple d’estelades independentistes, llaços grocs, ciutadans amb bufandes grogues i alguna bandera d’Escòcia.

Si algú vol…

[ucinccinc-blog]

Els llaços grocs ens parlen

[germandejuana]

Tweeted

Sem defensat les urnes, Sem votat, Sem pintat llaços grocs, Sem fet marxes, Sem tallat autopistes, Sem fet venir Puigdemont a Perpinyà, SEGUIM...

— Josep BONET 🎗 (@jepbonet) January 26, 2020

[art-neutre]

Laura Torres | Sobre la revolució | La Capella, Barcelona | 8 nov.

Laura Torres | Sobre la revolució Divendres 8 de novembre de 2019, a les 20 h. Acció en viu La Capella (Carrer Hsopital, 56, Barcelona, Catalunya) Aquest projecte planteja explorar les interferències entre realitat i ficció a l’hora de construir col·lectivament l’imaginari de la revolució, convidant a la reflexió sobre l’ús d’una sèrie de símbols, gestos o emblemes que tenen l’origen en la cultura popular de ficció (especialment en l’àmbit cinematogràfic o literari) i que haurien estat adoptats per moviments socials contemporanis com a insígnies de les seves lluites. Així mateix, vol ser un espai per especular entorn dels recursos narratius (els rols dels personatges i la seva relació amb el poder, els gestos, el discurs, el patró de repetició, etc.) que fan servir les produccions de l’àmbit dels mass media a l’hora de mirar de representar la “naturalesa de la revolució”, parant també atenció a les formes en què els béns de consum mercantilitzen i banalitzen, a través d’estratègies com el marxandatge, aquest primer reconeixement de la potencialitat d’allò simbòlic. Així, doncs, aquesta proposta genera les condicions per parlar de les relacions entre realitat i ficció a l’hora d’encarnar la representació de la revolució; a més, juga a imaginar les virtuts i els problemes de fer ús d’aquest tipus de referents en l’avanç cap al canvi real. Sobre la revolució és un projecte de Laura Torres amb la col·laboració de Sergi Àlvarez Riosalido i Guillem Pérez Sánchez.

_

Tota revolució té la seva iconografia, els seus codis visuals i les seves consignes. Són imatges portadores de mil paraules que ho “expliquen tot” d’un sol cop d’ull; per això son tan populars i alhora tan perseguides pel poder que qüestionen. Ara i aquí hi tenim els llaços grocsi , reprimits i perseguits grotescament per totes les instàncies de l’Estat espanyol, que no pot tolerar aquesta reivindicació: la llibertat dels presos polítics del moviment independentista català (tot un govern empresonat o a l’exili!). Segons l’Estat això no existeix i, per tant, la reivindicació que se’n fa és malèvola. Laura Torres s’ocupa d’aquest fet iconogràfic des d’un punt de vista particular: el viatge d’aquests símbols del món de la ficció al de la lluita política i a l’inrevés, així com la “inevitable mutació en objecte de consum” i la producció industrial consegüent. Certament, jo soc consumidor de llaços grocs en totes les seves formes i matèries: metàl·lics, de plàstic, de goma, de tela, pintats... 

En aquest punt del text m’agradaria posar l’emoji de la granota del WhatsApp, amb la qual m’identifico molt, però hi posaré l’emoticona original: :-) (dos punts, guionet, parèntesi de tancament). Cada dia llegim de manera més pictogràfica, potser perquè el marge d’interpretació es més ampli i persistent en la memòria. Les imatges impliquen un text, i les consignes, una “imatge”. En la producció industrial d’aquestes coses, molts cops s’amaga un fons obscur en relació amb el seu contingut reivindicatiu. Laura Torres n’assenyala un exemple: la samarreta de Mango “Yes, I’m a feminist” (Sí, soc feminista) és manufacturada en fàbriques que exploten milers de dones. La forma ignora el fons, fins i tot el contradiu; és un curtcircuit semiòtic. 

La imatge que d’alguna manera va motivar Laura Torres cap a aquesta recerca-acció va ser la màscara del personatge múltipleii Anonymous, perquè va i ve constantment de la ficció a la realitat i viceversa. Tots en tenim la imatge al cap: màscara blanca d’un personatge anacrònic que somriu sorneguer amb perilla i bigotis a l’estil del segle XVII. El seu origen gràfic ve del còmic V de Vendetta, d’Alan Moore i David Lloyd, aparegut a la dècada del 1980 i popularitzat amb la pel·lícula hom��nima del 2005 dirigida per James McTeigue, si bé l’origen històric del personatge, Guy Fawkes, és l’anomenada conspiració de la pólvora contra el rei Jaume I d’Anglaterra el 5 de novembre del 1605 –d’aquí ve l’anacronisme de la màscara. 

Hackers de tot el món han recuperat el nom i la imatge d’aquest personatge per a la ciberlluita anticapitalista, fent visibles les esquerdes del cibercontrol al qual cada dia estem més exposats. Però inevitablement la màscara es fabrica a milers i la recaptació dels drets d’imatge va a parar a Time Warner, productora de la versió cinematogràfica de V de Vendetta. Potser per aquest motiu el canal Anonymous Catalonia de Telegram no usa aquesta imatge.

La paradoxa és que tots podem identificar-nos amb alguna reivindicació i els seus símbols, i ser consumidors alhora d’aquests símbols en forma d’objecte, imatge-recordatori, etc. Quants centenars de milers d’estelades hem comprat a la Xina –país centralista entre centralistes i capdavanter de l’oxímoron en política govern comunista i economia capitalista? Laura Torres recopila totes aquestes relacions iconogràfiques amb objectes, recordatoris i enllaços de webs per desplegar un mapa d’anada i tornada entre les referències històriques o contemporànies del fet polític i el seu espill en la ficció literària i cinematogràfica i en les xarxes, així com amb la seva degradació i mutació comercial i emocional. 

Ho fa a través d’una conferència-accióiii. Una veu darrere l’audiència explica el que poden veure davant seu projectat en una gran pantalla, la veu acusmàtica que guia una mà invisible, la mà del vídeo-ciber-DJ que ho mena tot plegat. Al cartell, el dibuix, a una sola tinta (vermella), d’un escolta uniformat saludantiv. És una imatge paranoicocrítica: on imaginem el jove? Als països nòrdics, els EUA, Rússia, la Itàlia de Mussolini, l’Alemanya de la pel·lícula Cabaret... o a Catalunya, on els escoltes van suposar una alternativa a l’OJE falangista? És la baula perduda entre la relació de la sèrie The Hunger Games, iniciada el 2012, en què els protagonistes usen aquesta salutació, i els manifestants de Bangkok contra els militars l’any 2014. 

Joan Casellas Teià

21 d’octubre del 2019 

Amb un llaç groc i alçat

+ informació

.

https://1.bp.blogspot.com/-s1LaqSRW23g/XcRThn-SgvI/AAAAAAAACAc/MiMeCs3GbYo-AU4zQtGR55xbKtuRNTQvwCLcBGAsYHQ/s640/Laura%2BTorres.jpg http://www.artneutre.net/2019/11/laura-torres-sobre-la-revolucio-la-capella-barcelona.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[peplageneral]

Estimats Jordis

Estimats Jordis. Sànchez i Cuixart. Us escric després de veure el reportatge que parla, entre altres coses, de vosaltres. I sobretot de vosaltres.  Del que no heu fet. Les miro amb dolor, enyor i indignació.  I amb ràbia, que no és odi, perquè no és odi el que sento i perquè si en sentís i el declarés públicament, abans d'acabar aquest article dedicat, ja m'estarien venint a buscar sota denúncia.  Denúncia d'odi, que així estem. I penso, per a qui són aquestes imatges? El reportatge arrasa en audiència i tinc la sensació que els que ens hem clavat davant la tele a veure-les ja ho sabem, que no heu fet res. Ho sabem des del mateix 20-S.   Per això duem llaços grocs. Ho sabem des del primer dia, sí.  Sabem que l’única veritat és aquesta, sí. I també sabem com n’és d'important aquest documental que combat amb fets el relat construït-inventat des de lluny –i des de no tan lluny–a base de mentides. Sí, he dit mentides.  Estimats Jordis, us trobem a faltar. Els que som indepes i, n'estic segur, molts que no ho són però que tenen clar que no és a la presó on heu d'estar. Ni un minut més.   També em colpeix la declaració del major Trapero. Tan rigorosa, tan ajustada, tan professional, tant de sentit comú. Jo vull que el meu país tingui en Trapero com a major.   Quin país som que no podem defensar algú de l'honorabilitat personal i professional com el major Trapero? Estimats Jordis, el vostre gest és el meu. No dic el nostre perquè no sóc ningú per parlar per ningú.  Parlo per mi. Cadascú haurà de proclamar-se de quin cantó està i compartir-ho.  Tossudament.  I defensar-ho. Tossudament. I no oblidar que no és cert que la veritat pugui tenir dues lectures, dues versions. No, en aquest cas només en té una. I veig que la que té entremans la justícia espanyola no és la bona. És només la seva. Però és inventada. Per tant, és una justícia injusta. No és justícia, doncs.   Et mires el documental i no hi ha dubte. Però... Ells no se'l miraran. Miraran cap a una altra banda. Millo, on miraràs tu quan surtis de casa? I tu, Inés? I els socialistes... encara sou a temps de fer algun gest que us honori. Alguns ja l'han començat a fer. I s'agraeix.   Però a Espanya... no ho faran, sabem que ho no faran perquè si miressin ni que fos un sol instant el documental servit per Jaume Roures –gràcies!– s'adonarien que la realitat és aquesta i no cap altra i que la mentida té noms i cognoms i  la veritat té rostre  de dos homes injustament tancats. I que els volem a casa sense favors, per justícia. PD: Sí, tenia un altre article escrit per a avui. Però tenia pendent d'enviar una carta urgent. I és aquesta. Per als Jordis.

Article publicat al diari Regió7 l’1 juliol 2018

[lescroniques]

La Fiscalia demana inhabilitar Torra un any i vuit mesos per resistir-se a treure els llaços grocs en període electoral

La Fiscalia demana inhabilitar Torra un any i vuit mesos per resistir-se a treure els llaços grocs en període electoral

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat condemnar a una inhabilitació d’un any i vuit mesos al president.[…][…] (eleconomista.es)

[marraco]

RT @Tiradoraroja: "Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits" https://t.co/TChTPgOh1p

"Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits" https://t.co/TChTPgOh1p

— Tiradora (@Tiradoraroja) June 1, 2019

via Twitter https://twitter.com/rpla June 02, 2019 at 02:32AM