#home llop

[negreabsolut]

Directe al Valhalla, per Jakub Rozalski. [font]

[useless-catalanfacts]

What would you say it's the scariest legend in Catalonia? When I think about it I don't think we have any monster/spirit that is particularly scary (or used to scare children) the only ones I can think of are «el Coco» or the boogeyman (l' home del sac?) [In my family el coco and the boogeyman are two different people]

The typical ones to scare children are l’home del sac (“the man with the sack”) and el Papu (that’s the Catalan word for el Coco even though a lot of people now say Coco for Spanish influence). Some areas also have other ones specific from there, for example

l’Ogre de la Caputxa Negra (“the ogre with the black hood”): he kidnaps children he finds on the roads. He lives in a palace where he hides a treasure. In the palace there is also an enchanted princess who turns into a siren when she gets out of the palace. The only way to kill the Ogre is when sunrays shine on his face.

Butoni (or other similar names): a very ugly ghost/monster with two faces and claws on his hands and feet who enters through the lock hole and can enter a person when they yawn.

Pare Llop (“Father Wolf”): a man who became the king of wolves, some say he can also turn into a wolf. He comands the wolves to attack or respect the animals depending on whether he has a good relationship with their shepherd/farmer or not. It’s said that on cold days he comes down to the villages and asks for food, and if someone doesn’t give him food he will end their pack.

el Tio dels Ossos (“the bones man”): a skeleton that is alive and is said to take away children in Alcoià.

Flare Flairon: a priests who kidnaps children in some parts of the Valencian Country. This is an old legend from the times when Valencian people only spoke Valencian-Catalan and not Spanish, because it specifies that the priest speaks Spanish. (It's interesting how it shows the fear of church and state)

El Gegant del Romaní (the Rosemary Giant): a giant whose hair is the rosemary bush. When someone tried to pick up rosemary, he would scream “si m’estires els cabells, me n’isc amb ells!” (“if you pull my hair, I’ll come out with it!”). And so he would come out and kidnap that person.

Nyítols or nyitus: little creatures who enter people’s heads through their ears and eat their memory. The person is left “enchanted” with an altered conscience.

Dip: the black dog, emissar of the devil, that sucks people’s blood in their sleep.

And for monsters in the usual sense of the word,

Víbria: the female dragon-snake

Marraco: a huge lizard from Lleida who swallows kids without chewing them.

Cuca-fera: a kind of huge crocodrile with a turle shell

Cabraboc: the upper half of the body is a man and the lower is a goat, sometimes said to have bat wings. He is found at night.

Banyeta: a demon with only 1 horn. The legend says he was a banker from Girona who became rich by lending people money with a very high interest. He was punished by becoming this devil. They say he takes away children who don’t want to go to sleep. 

Bubota: ghosts from the Balearic Islands who make deals with humans, especially with bandits

The ones I mentioned are used to scarechildren, so they’re made to be evil/scary. But I think that, in general, the beings from Catalan mythology could be described as naughty but not necessarily bad. They can hurt people, and often do, because they find it funny, but they don’t hurt on purpose. For example, all kinds of follets, donyets, barrufets, gambosins, minairons, fades, etc.

Even dones d’aigua when they hurt humans it’s because the human man broke his promise and it’s the only way to keep themselves safe. And on the contrary there are many beings who are always good. Like the giants, who defend mountains and rivers.

In my opinion, the characters of Catalan legends who are scary are the humans who did bad things. For example, Comte Arnau (called Comte Mal in the Balearic Islands) and Comte Estruc, who were feudal lords who were damned to roam eternity because of the sins they committed in life (like not paying their farmers or convincing nuns to have sex with them, etc), the first one riding a horse in flames and the second turned into a vampire. There are many more stories about “ànimes en pena” with similar stories, like Cavaller Ferran, el Caçador Negre, el Caçador del Montseny, etc.

[lioninsunheart]

Full Moon-II- Thursday-12-12-2019

“Many European countries and cultures have stories of werewolves, including France (loup-garou), Greece (lycanthropos), Spain (hombre lobo), Bulgaria (varkolak, vulkodlak), Czech Republic (vlkodlak), Serbia (vukodlak), Russia (oboroten', vurdalak), Ukraine (vovkulak, vovkun, pereverten'), Croatia (vukodlak), Poland (wilkolak), Romania (varcolac), Scotland (werewolf, wulver), England (werwolf), Ireland (faoladh or conriocht), Germany (Werwolf), Denmark/Sweden (Varulv), Galicia(lobisun), Portugal (lobisomem) Lithuania (vilkolakis and vilkatlakis), Latvia (vilkatis and vilkacis), Andorra (home llop), Estonia (libahunt), Argentina (lobizon, hombre lobo) and Italy (lupo mannaro).

In northern Europe, there are also tales about people changing into animals including bears and wolves......”

Mountain Hermitary-

[rosercabre]

Març

Dimarts 31

Dia 18. Fa un any feia sopa perquè la fina línia entre fer-la o no fer-la és el suïcidi. Penso amb les suïcides, aquests dies, i ho faig amb una alegria fonda, de saber que encara hi són, que encara hi puc parlar, que no les he empès a saltar. Els dic: avui fa fred i plou i en Jose ha fet caldo. Hi ha posat naps enlloc de porros però us he pensat igual. Els dic també: espereu-me, que un dia tornaré i potser serà l’últim que ho faré.

Dilluns 30

Dia 17. M’he tallat les ungles dels peus. No me les tallava des d’abans de parir. Ho va fer una xina, jo no m’hi arribava. Duia la boca tapada, higiène o visionària, però els ulls li reien quan m’assenyalava la panxa. Feliz año, em deia i jo m’ho creia. Vull dir: potser ho ha sigut una mica, ja. Em ressegueixo la línia alba que es resisteix a marxar i penso en totes les panxes que creixen invisibles ara al meu voltant. Els vull dir que potser ho serà.

Diumenge 29

Dia 16. Tinc una llista on apunto tota la meva sort. La llegeixo abans d’anar a dormir. No sé si quan em llevi encara hi serà.

Dissabte 28

Dia 15. Primer penso: no pot ser una gavina. Després penso: pot ser una filla. No pot ser una gavina perquè han marxat. El seu campanar és buit i els únics esgarips són de nadó tip de pit i de nit. Ens llevem i marxem a Sant Antoni. Un mar de guix blau. És agost i l’aigua bull i això és el que vull. El fill també però plora perquè el guix s’esborra. Dic al fill que serà estiu, un dia, però ell ja ha oblidat perquè plorava. Jo no. El fill ho viu millor que jo. La filla ho dorm millor que jo. I això hauria de ser bastant. Però no sé si les gavines o aquests dies tornaran.

Divendres 27

Dia 14. Visc en un moment d’ahir que no vaig dir. El fill, mig ull obert després d’una migdiada llarga, dient, per primera vegada: jo t’estimo molt, mama. Reviure’l cada dia fins que això s’acabi. I quan dic això vull dir tot.

Dijous 26

Dia 13. He cantat a la dutxa i he pensat que avui podia anar bé. Ho he dit al fill, que em mirava divertit. La mama canta el gall quiquiriquí. He cantat fins que he escoltat la veu de la meva germana, arribant a casa després de fer el torn de nit, urgències a un hospital de Madrid. He cantat fins que he callat. Mireu: això és un infern i ho és malgrat tot el que no ho és. Què no ho és: tenir pulmons, tenir sostre i tenir, per dinar, llegums i peix.

Dimecres 25

Dia 12. Esmorzo pa amb formatge i nova quotidianitat. Farem veure que tot el que coneixem és això. Truman i Plató. Amb la ficció passo l’estona millor. Fins que alguna cosa fa crec i no me la crec. El crec pot ser: tres cotxes amb llums blaves a la porta de l’església barrada, una gavina afamada que vola massa baix, una boca tapada, bandera blanca entre galta i galta. La versemblança es desfà i el cel és de cendra i les sirenes sonen quan escric a l’amiga: ‘m’ho havia cregut una mica’. Plou i l’angoixa em comença, gruixuda i puntual com cada dia. Passaré les últimes hores del dia amb l’estómac encongit. Beuré tila i escriuré això des del llit, la filla al pit. No és ficció el que escric: és por.

Dimarts 24

Dia 11. Et diré què em passa: em passa que no sé entendre la fressa del bus que passa per sota casa. Vull dir: no en baixa la mare, tampoc el pare. No en baixa ningú i un autobús buit no pertany a la vida que jo sé entendre. Potser pelo patates quan el sento passar i penso fins quan anirà buit i és aquest coi de pregunta, que no va. Abans no preguntava fins quan anirà ple. Abans potser pelava patates i no el sentia passar. Més tard, l’amic em diu que haig de pensar en això d’ara com la nova quotidianitat. Ho provo i ressona el motor al carrer. Suposo que el dia que no el senti serà el dia que ho aconseguiré.

Dilluns 23

Dia 10. No anem enlloc. Plou i bullim ous per distreure en Boi que ja no pregunta pel carrer. Que ja parla d’un futur que jo encara no sé. Un dia, diu, farem o anirem o sortirem. És bonic veure’l créixer cada moment d’aquests dies. Bonic i desgastant. Ell creix i jo envelleixo. Em cauen els cabells pel passadís que camino per adormir la Neret. Em cauen els cabells perquè virus i hormones. Aquest és el postpart que no hagués triat mai. Hi va haver dues setmanes boniques. Em preocupava la meva bufeta o els plecs de la pell de la panxa encara inflada. Ara ric d’aquells dies perquè de seguida van venir les llàgrimes. El febrer va ser una pilota de carn mal mastegada entre els queixals i la galta. Em costa d’empassar que hagi de ser així, el primer cop de la Neret al món i li demano perdóperdóperdóperdó fins que la paraula perd el sentit. O potser és el món, el que el perd. No ho sé i si el busco, me’n vaig. La mama no sent, diu en Boi quan soc lluny, quieta al seu costat. La mama sí que sent, tinc ganes de dir. La mama sent massa.

Diumenge 22

Dia 9. M’he llevat i he plorat i no me n’he amagat. Falten metres quadrats per negar el malestar. És diumenge, he dit i no he estimat mai el diumenge. Tampoc l’agost que ara invoco des del terrat, els peus a la piscina buida. De fons, sento el tren que mai no sentia quan hi havia vida. També: riallades diabòliques i un home que crida que no me toques. Que no me toques repeteix com si li anés la vida, i no és al virus, és a la policia, que l’hi diu. Passa un helicòpter d’urgències i ja no li diem adéu.

Dissabte 21

Dia 8. Fa sol i tenim sort. Vull dir: el privilegi de córrer perquè ve el llop, de no haver de pescar engrunes i regalar-les a les formigues, d’enfilar-nos a una escala i veure altra canalla. Se’n va el sol i tenim por. Vull dir: sabem que som els porquets, les formigues són lliures i la canalla creix confinada.

Divendres 20

Dia 7. No em costa escriure que tinc por. Vull ser refugi dels meus fills i enyoro ser al refugi dels meus pares. Visc un món que voldria haver escrit i prou.

Dijous 19

Dia 6. Les hores més fàcils: la primera, quan l’assecador l’adorm. La segona, quan xerrameca sol. La tercera, el migdia de son. La quarta, quan s’encén la pantalla amb la seva cara. La cinquena, les vuit del vespre, quan tot fa baixada i, per una estona, ignoro la pujada.

Dimecres 18

Dia 5. Les hores més difícils: la primera, quan obro un ull. La segona, quan sé que tornarà a ploure. La tercera, quan diu que aviat no quedaran pomes. La quarta, quan sap que l’avi no vindrà a jugar. La cinquena, quan ella em somriu i jo només puc plorar.

Dimarts 17

Dia 4. Em dic: sort del dia que plorava quan creuava la Meridiana. Aquest pis sap ser refugi dels confinats. Eren natilles i westerns un dia. Són Petit Suisse i Peppa Pig avui. El cul a l’aire sempre.

Dilluns 16

Dia 3. Surto al carrer sense mascareta. Camino cap al nord per l’avinguda desolada. Les persianes de les botigues estan abaixades. Només unes poques estan obertes: ensenyen mandarines tristes i pa congelat. Hi ha vells i no hi ha nens. Hi ha gossos i no hi ha nens. Passen trens i no passen nens. La policia renya la gent que deambula sense bosses plenes de mandarines toves ni pa ressec. Compañero, vaya a casa, haga el favor. Hi ha gent que no té casa o no la vol. Jo la tinc i la vull i els peus s’afanyen a ser-hi. Caminaria més ràpid però tinc el fre als pulmons i no és cap virus, potser, que només és por. No sé si és millor una cosa de l’altra. No m’agrada tenir res. No m’agrada tenir pressa per uns dies que no passen. No m’agrada tenir la certesa que he enganyat a la meva filla que em respira al pit, adormida. Aviat farà un any que va començar a ser i res era com és ara. Si ho hagués sapigut, penso coses que no vull pensar. Quan entro a casa no sé quan en tornaré a sortir.

Diumenge 15

Dia 2. Se’m xarboten les coses. Tinc, i ho tinc tot a l’hora: gomets als pulmons i bombers que reguen orinals i catorze dies a les costelles que respiren i que t’agradi la silicona, nena i controls policials als carrers de les orelles i cap notícia de la fe i verdura aixafada amb els queixals i pantalles als ulls d’una ferida adolorida i que t’agradi el làtex, doncs i records de les pomes en les maduixes mossegades i anticipacions de la joia d’un setembre i una germana que riu darrere la màscara i mugrons, sobretot, tinc mugrons que, de tot això, en fan llet.

Dissabte 14

Dia 1 del confinament. Recordo, Montbau o Sant Pau, quan comptava els dies perquè fos avui. Amb un dia d’abril ja no hi crec. La fe me la vaig deixar dins un autobús del passeig Valldaura.

Divendres 13

Veig venir el que vindrà des d’un futur immediat que miro com qui mira una pantalla que es pot apagar. On és el mando, demano i ressono.

Dijous 12

Dos mesos i les ganes inflades tota l’estona de demanar-te perdó, filla, perdona’m.

Dimecres 11

I encara una altra i quan dic encara vull dir sempre, sembla

Dimarts 10

Divendres 6 una altra vegada.

Dilluns 9

Tinc: més llocs on no viuré que llocs que he viscut. Plaça Llibertat, Carrer d’en Grassot, carrer Còrcega, Passatge Calders, Sòcrates amb Neopàtria. Soc: el negatiu d’un mapa.

Diumenge 8

He anat a tot arreu.

Dissabte 7

Mira’m, soc trenta quilos de carn que s’enfila al pi de les tres branques als peus de la carretera de les aigües. A la butxaca hi duc un llapis mossegat i el tros de peix arrebossat que no m’he pogut acabar a l’hora de dinar. Si no el llenço, la classe, aquesta tarda, s’omplirà de pudor i la senyoreta Patro voldrà saber d’on ve i a mi la senyoreta Patro em fa por. Tiro el peix al mar, allà baix, passada la ciutat que encara visc sense saber-la tota. No sé, per exemple, que cap al nord un dia hi haurà unes vies foradades i un centre comercial i, entremig, una altra escola que no és la meva però qui sap si un dia una mica ho serà.

Divendres 6

Mai no havia viscut tants dies iguals en un present que ja no se sap acabar. Fa dies creia en un futur que no arribava i que quan ho farà, és present. Sempre i encara.

Dijous 5

La sort és que no vaig abandonar-me a la mandra del fred als mugrons. I també: que ella sap esperar. I també: que ell la comença a estimar. I esclar: que ho sé recordar.

Dimecres 4

Fa un sol despert que no em mereixo quan trepitjo els carrers que el meu fill no. No tinguis fills, dic a l’amiga embarassada i ella riu i jo no. Vull parir, diu. Pariràs, no pateixis, patiràs.

Dimarts 3

Vull: plegar de tocar un front calent. Plegar de saber que tornar a Montbau és una possibilitat. Plegar d’acostumar-me a no témer una ferida. Plegar d’oblidar com era la normalitat.

Dilluns 2

Un home que coneix el fill diu que prefereix la porta tancada, la paret fent frontera, el ser-hi sense ulls. Més tard, un altre home que no coneix la filla diu que fa cara de ser bona. Se li veu ben bé, m’assegura. Els homes saben coses que les dones ja sabíem.

Diumenge 1

M’agafo a: l’amor de germà gran quan encara no hi ha sol. Serà bonic, un dia que encara ha de néixer.

[gwendolynlerman]

Catalan grammar

Nouns gender

Nouns indicate people, animals, things and ideas. All Catalan nouns have gender, and they are either masculine or feminine.

Masculine nouns usually end with a consonant, or in -o or -i, while feminine nouns end in -a. There a few exceptions, since nouns that end in -e or -u can be feminine or masculine.

Depending on the ending of the masculine noun, there are several different ways to change the gender of a noun:

If the masculine form ends in -e, -o, -u, you change this vowel to an -a.

For example: alumne (male student) — alumna (female stugent), monjo (monk) — monja (nun), Andreu (Andrew) — Andrea (Andrea).

If it ends with a consonant, you add an -a to the masculing form, although sometimes you also have to modify the last consonant.

For example: nen (male child) — nena (female child), llop (male wolf) — lloba (female wolf), amic (male friend) — amiga (female friend), nebot (nephew) — neboda (niece).

In some cases, you have to add -na, -ina, or -essa.

For example: cosí (male cousin) — cosina (female cousin), heroi (hero) — heroïna (heroin), abat (abbot) — abadessa (abbess).

Sometimes the masculine form is quite different from the feminine, so you need to memorize both.

For example: actor (actor) — actriu (actress), espeleòleg (male speleologist) — espeleóloga (female speleologist).

Sometimes there are two different words for the two genders.

For example: amo (male owner) — mestressa (female owner), home (man) — dona (woman), cavall (horse) — egua (mare).

Sometimes the same form is used to indicate the two genders.

For example: el cantaire (the male singer) — la cantaire (the female singer), el ciclista (the male cyclist) — la ciclista (the female cyclist).

[ernestblanch]

Visita al Senat, amb la senadora Ana Edo i el senador Artemi Rallo, i assistim amb el president del Senat Ander Gil i la ministra de Justícia, Pilar Llop a la presentació del llibre, amb ocasió del dia de la dona, Homenatge a Clara Campoamor, en el 90 aniversari del vot femení a Espanya. Un debat de nivell, entre Cristina Narbona, ex-ministra de Medi Ambient i Luisa Fernanda Rudí, ex-presidenta del Congrés dels Diputats. Molt bon moment per constatar la diferencia de criteri en torn al feminisme entre l’esquerra i la dreta, per al meu gust massa diferenciats i marcades en el debat, amb una posició clarament reivindicadora i exigent per part de Cristina, i conformista i pasiva per part de l’aragonesa, i que ens torna a constatar que encara queda molt de camí per recòrrer en aquesta matéria. Especialment rellevant la proposta del senador Rallo entorn a la ocupació de llocs de responsabilitats institucionals i orgàniques, aplicant la acció positiva rotativa entre homes i dones, i que segur que tindrem la oportunitat de estudiar i debatre amplament pel seu interés evident. Moltes gràcies, senadora i senador, pel vostre gran treball i per la vostra cordial acollida. Va ser molt instructiu i interessant. Seguim avant. #Senado #Senat #8M #diadeladona #ClaraCampoamor #PSPV #PSOE #PSPVproCS #Madrid (en Madrid, Spain) https://www.instagram.com/p/Ca7CyFkIR-M/?utm_medium=tumblr

[skysports-ng]

Joan Laporta vows to convince Lionel Messi to stay at Barcelona after Paris Saint-Germain humiliation

Joan Laporta vows to convince Lionel Messi to stay at Barcelona after Paris Saint-Germain humiliation

Joan Laporta is running on a campaign that vows to keep Lionel Messi (Photo by Albert Llop/NurPhoto via Getty Images) Barcelona presidential candidate Joan Laporta has vowed to do all he can to keep Lionel Messi at the Camp Nou following the club’s humiliating 4-1 defeat to Paris Saint-Germain. The Argentine put the home side ahead from the spot in the first half but a hat-trick from Kylian…

[rapsodiaenlamenor]

Contes prohibits

L’altre discutíem amb unes amigues sobre això de del carnestoltes: que si hem de deixar que els fills/es es disfressin del que vulguin; que no, que millor posar unes normes sobre allò políticament correcte respecte dels rols de gènere, violència, etc. Elles tenen nanos que ja van al cole i es veu que les normes es porten bastant... i jo que pensava que per carnaval tot s’hi val!

Tot això discutíem i jo avui volia portar-ho al terreny dels contes infantils. Només cal entrar en qualsevol llibreria -especialitzada en literatura infantil i juvenil si pot ser- per adonar-nos que la major part dels llibres de la secció pels més menuts són de nova creació. Els clàssics de la nostra infància i de la dels nostres pares tan sols ocupen un prestatge, en el millor dels casos. Ja sabeu, La caputxeta vermella, El tres porquets, El llop i les set cabretes, La rínxols d’or, Hansel i Gretel... Si preguntem probablement ens expliquin que aquest abandonament és degut a que els contes representen una realitat força antiquada on prevalen valors propis de l’heteropatriarcat, la superioritat dels humans sobre els animals i la naturalesa, la manca de referents LGTBI i persones racialitzades...

I tot això és cert, per això em pregunto: he d’explicar el conte de La caputxeta fent, per exemple, que el protagonista sigui un noi i que en comptes de caçador hi aparegui una ferma defensora animalista de greenpeace? No ho dic amb intenció de ridiculitzar, sinó que m’ho pregunto de debò. Hem de suprimir els episodis violents dels contes, obviant que la madrastra vol fer matar la Blancaneu? Explicar que és una princesa qui desperta amb un petó a la Bella durment? Que en realitat és santa Jordina qui mata el drac? Perdó, qui li demana al drac que per favor no atemoreixi al poblat? Què tal si deixem aquestes noves visions per a tots els contes que encara s’han de crear (o s’estan escrivint) pels que esperem que en el futur passin a ser els que passin de generació en generació? Voleu dir que no és millor deixar de maquillar els nostres contes tradicionals i explicar-los tal com ens han arribat a dia d’avui? Sí, la caputxeta portava a l’àvia un pastís que la seva mare li havia preparat. “Veus, filla? Així és com alguns homes ens volen, cuinant i cuidant”.

Per mi la millor proposta seria combinar els llibres de nova cocció -que segurament incorporen una visió de la nostra societat molt més actualitzada i diversa- i continuar explicant els contes tradicionals fent-hi uns bons peus de pàgina, de tal manera que si un dia el nostre menut es mostra violent, se sàpiga veure reflectit en els contes, que no negui l’existència d’aquesta ira; que si un dia veu que un amic tracta amb despreci a una nena, aquest detecti la injustícia tal i com se’n desprenia també d’algun conte; i encara més, que si mai algun infant es troba com a objecte o testimoni d’un abús el sàpiga reconèixer i ens ho expliqui als adults de tant repetir-li en els nostres contes de bona nit.

La nostra societat és la que és fruit del camí que hem fet en el passat, i per tant ens arriben unes expressions culturals que no deixen de ser reflexe del que érem i del que som. Que els petits coneguin els contes d’arrel popular i s’hi sàpiguen veure emmirallats farà que tinguin referents per comparar la realitat. Perquè no ens enganyem, per molt que vulguem crear una microatmosfera protectora pels infants, la realitat injusta, masclista, invisibilitzadora i perpetuadora de rols nocius s’escorre entre els canals de la tele, youtube, escoles, parents llunyans o no tant, carrers i fins les nostres cases.

Des d’aquí demano que no criminalitzem els nostres contes tradicionals (ni les cançons, ni les expressions culturals en general), no els abandonem als prestatges més alts, no cal maquillar-los ni posar-los normes. I ja no diguem prohibir-los. Visca la tradició, la llibertat i l’esperit crític! Com deia en un altre post, els nens ja no són idiotes.

[pensarenmusaranyes]

La mort no et concernia. També s'havien mort els teus gossos, també aquell metge de bojos—oncle dement, li dèieu—, també la teva mare i la «seva recepta», un arròs amb granotes, orgull dels milanesos; i el teu pare, també, que en un miniretrat nit i dia em vigila de la paret estant. Malgrat això, la mort no et concernia. Als funerals jo hi havia d'anar amagat en un taxi, i mantenir-me lluny per tal d'estalviar-me noses i plors. Tampoc t'importaven la vida ni les fires de vanitat i d'avidesa i menys encara les universals gangrenes que transformen en llop els homes. Una tabula rasa; si no fos que en un punt hi havia, per mi incomprensible, i que aquest punt et concernia.

Xènia, d’Eugenio Montale

[negreabsolut]

Escut d'armes de la Brigada Licantròpica, Forces Armades dels Licaunes Blancs.

[votenet-blog]

More than a game: How politics and football interplay in Spain

More than a game: How politics and football interplay in Spain

Author: David Child / Source: Al Jazeera FC Barcelona has said it will ‘continue to support the will of the majority of Catalan people’ following Catalonia’s latest referendum on independence from Spain [Miquel Llop/NurPhoto/Getty Images] Usually, when FC Barcelona go three-nil up at home, tens of thousands of football fans rise to their feet in the Nou Camp, cheering their beloved Catalan team.…

[theleaderdotinfo-blog]

Spanglish Golf Society at Font Del Llop on 23rd January 2019. has been published at http://www.theleader.info/2019/01/28/spanglish-golf-society-at-font-del-llop-on-23rd-january-2019/

New Post has been published on http://www.theleader.info/2019/01/28/spanglish-golf-society-at-font-del-llop-on-23rd-january-2019/

Spanglish Golf Society at Font Del Llop on 23rd January 2019.

In association with Sapphire Properties and Costa Blanca Green Fee Services For this months meeting the Spanglish Golf Society and a group of 27 players visited the established course at Font Del Llop taking advantage of the excellent society deal obtained from Costa Blanca Green Fee Services. This was our first FULL society day of the new year and the course was in good winter condition as normal but played with extreme difficulty with very high winds whipping up the valley all day but was still enjoyed by all. Gold Division: 1st  - Mike Probert – 33 points, 2nd – Jack Fanning – 31 points Silver Division: 1st – Gerry Graves – 35 points, 2nd – Tom McGinn – 31 points Bronze Division: 1st- Jim Kelly – 30 points, 2nd – Andy Howard – 26 points Best Guest – Tom Gamble – 29 points, Nearest the Pins – Howard, Griffin, Gamble, Allott and Martin. Football Card – Probert After the game we returned to the Spanglish bar, which is located at Dona Pepa, Quesada for a welcome snack prepared by the bar and the prize presentation and we give our thanks for their support and that of our sponsor Sapphire Properties. Our next home fixture is at Vistabella on 6th February 2019 followed by the monthly fuxture at Bonalba on 20th February 2019. If you are interested in joining the society call Paul Cawte on 966 73 1223 or better still pop into the bar. Report by Mike Probert of Costa Blanca Green Fee Services on 966 704 752 or 661 345 931 or see us at our web-site at www.costa-blanca-greenfees.com.

[sopadeolaya-blog]

Painting for Ca llop (Wolf's home) creative studio. Salvador abril 11, Ruzafa (VLC).

Process’ video here:

https://www.youtube.com/watch?v=cWIgpyjk4Cs&feature=youtu.be 

[apsbicepstraining]

How Mauricio Pochettino granted Tottenham the Premier League’s better excuse | Jonathan Wilson

Tottenhams pressing play has been cunningly adjusted by Pochettino and the managers deployment of Eric Dier as a center midfielder who can drop into the backline has been key their success

Tottenham have the best defensive preserve in the Premier League. Its not a sentence were used to hearing. Not since 1951 have Stimulation finished awareness-raising campaigns with the best defensive account of the schism theyve been in. Its not the Spurs way. Theyre supposed to be about instants of occasional criticizing genius set against a background of general flakiness. Not any more.

Its Tottenhams pressing that is actually sits out. They perhaps dont push quite as high-pitched or with such relentlessness as Mauricio Pochettinos Southampton, but thats part of his maturation as a director. In previous years his slopes have tended to dip following the end of the season, but that dip has already become less and less declared as he has adapted to the demands of the Premier League. The pressing is more ensure now, and if anything seems even more effective.

Pochettinos inspiration is clear, the parallels between the Newells Old Boys side in which he came of age as a central defender and this Spurs obvious. When we won the designations, and arrived at the final of the Copa Libertadores[ in 1992 ], we were very similar to the force that we have now, Pochettino said this month. In periods of the average age of the crew, and in the balance between younger and knew actors. There were very good kids like me and very good experienced players. A same balance, a similar project.

Youth is important, if only because young actors tended to be more biddable and less cynical than more seasoned musicians, more willing to follow a managers commands.

Pochettino was 13 when he firstly converged Marcelo Bielsa, who at the time had just joined Newells as youth co-ordinator. Bielsa, terrified of winging and meticulous as ever, had divided Argentina into 70 sections and, speculating flair from the interior was often overlooked, has decided to drive to each of them in his Fiat 147 to search for actors. Pochettinos home town of Murphy population 3,500, including the parents of the future Southampton goalkeeper Paulo Gazzaniga was one of his shorter trips, being set, like Rosario where Newells are based, in Santa Fe province, but it was 2am by the time Bielsa turned up. He looked at the sleeping sons legs, declared him a footballer and signed him on the spot. Five year later, Bielsa changed Jose Yudica as coach and Pochettino was hoisted to the first team.

The affect of Marcelo Bielsa, who signed Mauricio Pochettino for Newells Old Boys, is self-evident in the way Spurs play. Bielsa is here coaching Chile in 2009. Photograph: Albeiro Lopera/ Reuters

By 1992 the form had advanced. Juan Manuel Llop, who had been regarded as a right-back who could play in the centre, was changed into center midfield, with a brief to drop back and become an extra centre-back when the two full-backs were drawn forwards. That was a 3-4-3 rather than Tottenhams 4-3-3/ 4-2-3-1 hybrid, but the similarity between Llops role and that of Eric Dier, the lane a solid basi was created as a scaffold for the press, is clear.

Although Pochettino has begun to rotate the full-backs, he has remained the heart of his excuse stable. Jan Vertonghens knee hurt has forced a change but before that, he and Toby Alderweireld had started together in the first 23 tournament recreations of the season. Kevin Wimmer has started the three competitors since Vertonghens injury, becoming only the third centre-back used by Spurs this season; the contrast to 2007 -0 8 when they used nine different central guards is telling.

In 21 of those competitions, they had Dier sitting simply in front of them. That affair is key. Vertonghen and Alderweireld play at full-back for Belgium; they are unable to favor operating centrally but “hes capable” and not unused to moving wide. Dier can then drop behind between them as a de facto third centre-back at Watford in December, in fact, the trio started as a back three to fighting Troy Deeney and Odion Ighalo.

That capacity to switch to a back three during games in turn causes the full-backs licence to push on, which is useful from an attacking point of view in that it allows them to offer innovative extent but its likewise an advantage from a defensive point of view, facilitating the press high up the pitch.

The effectiveness of that can be seen in a number of statistics. Tottenham establish the sixth-most tackles per recreation in the Premier League, but whats significant about that is that of the five squads who tackle more than they do, simply Liverpool have had more self-possession this season, while three are in the bottom four for belonging( and, plainly, there is a correlation between not having the projectile low-grade owned and a high undertake frequency to try to prevail it back ).

Eric Dier sits at the base of Tottenhams midfielder and his capacity to drop behind as a de facto third centre-back is of critical tactical help. Image: Matthew Ashton – AMA/ Getty Images

Spurs also constitute more fouls per competition than anybody else 12.7 per play evidence of how far theyve come from the old days of being was considered as a little too nice to be taken seriously. No assaulting midfielder has made as numerous interceptions as Dele Alli this season, with Erik Lamela joint-third, and no striker has won the projectile as often as Harry Kane, which gives some expres to seeing how high up Spurs look to regain possession.

That compels great fitness, which was also a characteristic of Bielsas side. Newells was exactly a tractor that would smash all resist, said the former Boca Junior guard Juan Simon. That squad would suffocate you: that was the Bielsa touch, adding mad pressing to Newells subsisting football form. After facing them, youd go back to the dressing room help feeling that you were going to pass out, that they had made “youre running” as never before.

Brad Friedel said that in two decades of football hed never worked with a coach-and-four who targeted such an emphasis on conditioning as Pochettino. Where he varies from Bielsa, who has always had a bia to drive musicians too hard-handed, is in modifying the workload so players arent overwhelmed by the latter stagecoaches of a season.

The benefits of that are investigated is not simply in Spurs fitness but in the lack of muscular harms theyve lost this season. That in turn allowed to be a greater consistency of collection, representing the pressing slicker. A virtuous cycle has been created. Its one inspired by Bielsa, but perhaps improved upon by Pochettino.

The post How Mauricio Pochettino granted Tottenham the Premier League’s better excuse | Jonathan Wilson appeared first on apsbicepstraining.com.

from WordPress http://ift.tt/2BoH31p via IFTTT

[librosdepoemasypoesia]

Musica I Poemes Per A Petits Monstres (conte Cd) – Lola Casas

[LIBRO de POESIA] Título del Libro: Musica I Poemes Per A Petits Monstres (conte Cd)Autor: Lola CasasDescripción del Libro: En el llibre hi trobareu des de la creació del monstre Frankenstein fins a esquelets que ballen claqué, mòmies venjatives, fantasmes solitaris, homes llop llunàtics i zombis esbojarrats.. Adquiere este maravilloso libro deLola Casas,Musica I Poemes Per A Petits Monstres […] http://dlvr.it/Q41Tf0

[poemasdeamoryamistad]

Musica I Poemes Per A Petits Monstres (conte Cd) – Lola Casas

Título del Libro: Musica I Poemes Per A Petits Monstres (conte Cd)Autor: Lola CasasDescripción del Libro: En el llibre hi trobareu des de la creació del monstre Frankenstein fins a esquelets que ballen claqué, mòmies venjatives, fantasmes solitaris, homes llop llunàtics i zombis esbojarrats.. Adquiere este maravilloso libro deLola Casas,Musica I Poemes Per A Petits Monstres […] http://dlvr.it/Q41Tcr (Amor)