#espai sonor

[gerardboyer]

¿A QUÉ SUENAN LAS NUBES?, de Gerard Boyer, Tim Cowlishaw, Rebecca A. Peters i ��scar González

[canalsart]

El divendres dia 26 de maig, a les 18 h. hi haurà visita comentada per a gent gran a l’exposició que s’exhibeix actualment a Canals Galeria d’Art, sota el títol “50 anys, 50 artistes”.

Visita comentada per a la tercera edat

L’art és la manifestació o expressió de qualsevol activitat creativa i estètica per part dels éssers humans, manifestant i plasmant les seves emocions, sentiments i percepcions sobre la realitat, o el que imaginen amb finalitats estètiques i simbòliques utilitzant diferents recursos plàstics, lingüístics o sonors. Per això es diu que tots som artistes, ja que tots tenim aquesta sensibilitat.

50 anys, 50 artistes és una mostra de diferents generacions i diferents artistes i una bona representació dels creadors i les tendències plàstiques que s’han desenvolupat durant mig segle. En aquesta mostra s’hi poden veure obres de Dalí , Miró, Cuixart, Ibáñez, Codó..., és un recorregut pedagògic pels espais de la galeria, amb comentaris detallats per a les persones de la tercera edat, no habituades a freqüentar galeries d’art o centres museístics.

Col·labora, Llar d’Avis de la Parròquia

Inscripcions a: infogaleria@canals-art.com

Activitat gratuïta

Grups de 15 persones

[elmartillosinmetre]

Mi crítica del concierto de Espai Sonor ayer en el Espacio Turina.

[objecteiespai]

‘Air/Aria/aire’.

Catalunya participarà a 17a edició de la Biennal de Venècia d’Arquitectura 2021 dins el programa Eventi collaterali amb un projecte comissariat per Olga Subirós, i que porta per títol AIRE/ARIA/AIR. La presència catalana a la Biennal de Venècia, que s’inaugurarà el 22 de maig del 2021, està produïda per l'Institut Ramon Llull.

La cantant i compositora Maria Arnal i el dj i músic electrònic John Talabot assajen durant aquests dies a la F��brica els espais sonors que han dissenyat per al pavelló ‘AIRE’, que l’Institut Ramon Llull presenta a la Biennal de Venècia del 22 de maig al 21 de novembre de 2021.

CATALONIA IN VENICE - AIR/ARIA/AIRE, és una exposició comissariada per l’arquitecta Olga Subirós per a l’Evento Collaterale de la Biennale Architettura 2021. El projecte reflexiona entorn del tema central de la Biennal, ‘Com viurem junts?’ amb una investigació sobre l'aire com un bé comú del qual depèn la nostra supervivència. La mostra destaca el paper de l'arquitectura i l'urbanisme en el context de dues crisis globals interconnectades: la del canvi climàtic i la crisi de salut pública provocades per les emissions de combustibles fòssils, i proposa una immersió en l'experiència radical de la contaminació de l'aire amb una gran instal·lació multisensorial.

Podeu trobar més informació sobre el projecte aquí.

https://www.llull.cat/monografics/air/catala/index.cfm

“Evidence in the air” - José Luis de Vicente entrevista a Olga Subirós. “Mapping the air” - 300.000 km/s Mar Santamaria & Pablo Martínez “Datificar l'aire pel bé comú” - Josep Perelló (Open Systems UB) Laia Romero (Lobelia Earth) y  Albert Soret (BSC-Caliope urban). "El so fa l'espai, donar veu a l'aire" - La cantant Maria Arnal, compositora de l'atmosfera sonora del projecte Aire, presentarà un relat performatiu sobre les dimensions sonores de l'aire

https://www.barcelona.cat/fabraicoats/ca/noticia/maria-arnal-i-john-talabot-creen-espais-sonors-la-biennale-di-venezia

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1836947-aire-pur-a-venecia.html

https://www.labiennale.org/en/architecture/2021

https://olgasubiros.com/catalonia-in-venice-air-aria-aire-the-catalan-pavilion-at-the-17th-venice-architecture-biennale/

http://300000kms.net/airariaaria/

https://air.300000.eu/#en

[ultrasons]

#ULTRASONS18: ultragràcies!!!!

Volem donar les gràcies a tots els que han confiat amb nosaltres, a tots els que han fet possible aquesta 9a edició plena de cultura en directe, plural i de qualitat, i a tots els que han gaudit de les activitats de 2018.

Ens és impossible descriure en paraules l’edició de 2018 d’“ULTRASONS. Músiques en vibració”, per això ho farem amb xifres:

> La 9a edició ha estat formada per 17 activitats diferents: concerts, recitals,..., però també actes formatius i d’impuls cultural. On han participat 11 formacions i més de 110 persones; entre músics, artistes, ponents, professors,...

> Les disciplines artístiques programades han sigut: música (improvisació lliure, música de cambra, ritmes nord-americans, jazz d’avantguarda, folk, fusió, clàssica, tradicional, pop, música antiga i electrònica), arts escèniques (performance i dansa) i arts plàstiques (fotografia, il·lustració i ceràmica).

> Apostem pels joves i les noves propostes: la mitjana d’edat dels participants va ser de 29,8 anys i l’antiguitat de les propostes d’0,9 anys d’existència.

> La importància de les primeres oportunitats i les estrenes: Sis de les propostes tenien menys d’un any d’existència / Dos van ser estrenes absolutes (“Al Cor” i “Gone But Not Forgotten 3.0”) / Altres dos van ser estrenes en territori valencià i una altra en terres castellonenques.

> Creiem amb el fet de donar l’oportunitat a la gent de casa alhora que programem grups de fora: 31% dels participants són de l’Alcora, 40% d’altres pobles de Castelló, 15% d’altres llocs del País Valencià i 14% procedents d’altres punts de l’estat o de l’estranger.

> Amb consciència de realitzar una programació igualitaria per gèneres, en 2018: 41% d’artistes femenines i dos dels quatre caps de cartell amb presència femenina.

> I pel que fa a l’objectiu d’impulsar la vida cultural de la localitat es realitzen actes i espais com: Premi ULTRASONS, Hot Talk Club, Taller sobre el llenguatge de les big bands de jazz, ULTRASONS ceràmic, ULTRASONS als instituts, Pop Up Art,... També treball de cooperació per unir esforços, teixir xarxes i sumar sinergies amb Caixa Rural de l’Alcora, Coordinadora d'Associacions Culturals de l'Alcalatén, lES L’Alcalatén, IES Ximén d’Urrea, FSMCV, ESCAL,...

> Sempre tenint present dosis d’innovació per a redescobrir espais i crear nou públic, com el Saló Gòtic de Casa de la Música com a espai expositiu, la “Reixa de la Vila” com a espai escènic i expositiu, l’espectacle “Al Cor” o els vermuts culturals combinant debats, concerts i gastronòmia local.

> Per últim, el ressò mediàtic, on hem tingut més de 40 aparicions en 15 mitjans de comunicació diferents: locals, provincials, on-line, especialitzats,... Alguns exemples: - Nomepierdoniuna.net: Música, danza y cerámica vibran en l’Alcora - CastellónPlaza: Objectiu ULTRASONS, o com apadrinar noves propostes musicals dins d’una cita eclèctica - Quaderns – Suplement cultural d’“El Periódico Mediterráneo”: ULTRASONS, vibracions i experimentació cultural - À Punt - Notícies Informatiu: (...) fa una aposta molt forta per una programació cultural d’elevada qualitat (...) - À Punt Ràdio - Territori Sonor: (...) fent música amb un arbre de 300 anys, amb óssos, amb campanes tubulars de mà, amb la veu, amb tecnologia (...)

Esperem poder fer una nova edició a 2019 i com des de l’Associació Juvenil JDB pensem que l’esdeveniment és de tots, qualsevol pot ajudar-nos. Podeu contactar amb nosaltres per a comentar-nos suggeriments, curiositats, grups, patrocinis o qualsevol altra qüestió mitjançant les xarxes socials, l’e-mail o “face to face”.

[jaumesclub]

Moments teatrals en família: l’oncle Vanya, amb la gran Carme Sansa i altres actors que potser us sonin. Dramatúrgia: Anton Txékhov Direcció: Oskaras Koršunovas Escenografia: Gintaras Makarevicius Vestuari: Nídia Tusal Il·luminació: Ganecha Gil Espai sonor: Antanas Jasenka Interpretació: Ivan Benet, Kaspar Bindeman, Raquel Ferri, Anna Güell, Julio Manrique, Lluís Marco, Carme Sansa, Júlia Truyol (en Badalona) https://www.instagram.com/p/CZVCoqBD-8Z/?utm_medium=tumblr

[llibresoberts]

El piano oriental, Zeina Abirached.

No m’agraden GENS els cada cop més habituals còmics “autobiogràfics”. No per res, sinó perquè:

a) Sovint no tenen coses tan interessants per explicar.

b) Sovint creuen que amb explicar alguna cosa que al públic occidental li sembla llunyana i remota n’hi ha prou.

Dit d’una altra manera, la major part dels còmics biogràfics es venen perquè som un públic que té ganes de llegir simplificacions de coses complexes, sobretot si tenen tocs “exòtics” (i fixa’t que quan dius “exòtic” és, justament, perquè ja ho veus des d’una perspectiva colonialista i de superioritat).

Però espera un moment... No, això no és el mateix. Aquest El piano oriental de la Zaina Abirached és una meravella. Una autèntica meravella. I per molt que alguns obtusos insisteixin en alinear-lo amb el Persépolis de la Satrapi, la distància és ABISMAL.

Primer de tot, el fet que sigui parcialment biogràfic és anecdòtic. La història d’un home somiatruites i feliç que s’obsessiona amb un invent impossible —un piano que serveixi per tocar tant música occidental com oriental (que té unes escales més complexes, amb quarts de to inexistents en la primera)— la podria filmar el Werner Herzog de fascinant com és.

I en segon lloc, perquè el treball gràfic de la Abirached desborda creativitat i llibertat, plantejant cada vinyeta com un espai obert sobre el que l’autora juga amb els elements de manera excepcional, entregant uns retaules magnífics, unes metàfores visuals precioses, i tot amb una inventiva aparentment inacabable.

Les onomatopeies farceixen les pàgines, en un dels còmics més sonors que he llegit mai. Les metàfores visuals solquen els fulls amb naturalitat, amb un punt naïf, amb la intenció de fascinar un lector que no pot deixar de passar pàgines.

Amb aquest contrast de blancs i negres escampats a dojo per damunt del paper, Abirached desplega un món visual propi que és el vehicle ideal per narra una història d’esperança i d’unió entre cultures, entre maneres d’expressar-se, entre llengües i llenguatges.

Una. Autèntica. Meravella.

[ramonpinto]

Gràcies Mestre

Gràcies, Mestre!

Quin batibull això de proposar al Mestre que vols deixar enrere ser bona en tot per tornar a ser aprenent. Això és tota una decisió i no us penseu que no té conseqüències! És entrar de nou a un món desconegut i a un munt d’experiències que ja penses que, amb l’edat, no calen…  De fet penses que a una edat -que jo ja tinc- ja està tot fet i que amb el bagatge dels anys ja tens corda per anar fent còmodament. Còmodament? Aquesta paraula em trontolla… A veure com ho explico!

Ja fa un temps que, còmodament, vaig en bicicleta i surto a navegar en caiac amb Ell. Ja fa un temps que, com bé diu la definició de còmode, el mar i les dues rodes em proporcionen benestar físic, ho faig sense problemes ni inconvenients i em sento bé i m’hi trobo a gust …

Ara, escrit aquest darrer paràgraf, cal reescriure’l canviant-li el temps del verb… 

Temps era temps que, còmodament, anava en bicicleta i sortia a navegar en caiac amb Ell… Fins que fa ben poc me’n vaig adonar que el “còmodament” ja no em feia sentir còmoda… Serà que comoditat i conformisme de vegades volen dir el mateix? Quin embolic! Em trontollava el meu món de confort perquè ja no era confortable… Vaig fer un cop de cap i, agosarada jo, li vaig dir a Ell que en volia més, que en necessitava més, que sentia que el meu espai de benestar s’empetitia i que si no el feia gran jo no em faria gran tampoc… 

Bé... -va dir el Ell-

I així va ser. Un parell d’ous ferrats i una botifarra, l’inici per engrandir el meu espai de benestar! El Mestre pedaleja igual que paleja… a un ritme circumspecte i perseverant. Poques paraules. Pinyons i plats. Jo, entre esbufegades, sentint el batec sonor del cor, el meu, i una respiració pausada i intensa. Ell, mesurat i discret. Poques paraules. Fes i aprèn. Jo, forassenyada en aquelles pujades -totes cap amunt i amunt!- Ell, cautelós. Jo, poques paraules, només puc respirar. Pinyons i Plats. El meu pedaleig, per fi,  ja no sembla embogit, la bicicleta i jo hem arribat a una entesa. 

[miquelgeneblog]

En profunditat.  Homenaje a Martha Graham de Ramon Humet

Claron MacFaden, soprano; Alberto Rosado, piano; Kakizakai Kaoru, shakuhachi; Neopercusión, quartet de percussió. Neu Records, 2016. 

La potència dels grans artistes es manifesta en el rastre que deixen en el passat i en com aquest es projecta en el futur. Martha Graham (1894-1991), ballarina i coreògrafa estadounidenca que va desenvolupar una intensa activitat al llarg de bona part del segle XX, entraria dins d’aquesta categoria d’artista el treball dels quals perdura a través de la multitud d’influències que ha generat. Tot i això, Graham no vivia en el passat ni pensava en el futur: tot el que feia era crear per al present i des del present. 

Ramon Humet sembla viure en la mateixa línia temporal que Graham. Així ens ho explica Stefano Russomanno en llibret de la magnífica edició que Neu Records ha preparat del seu Homenaje a Martha Graham. En la música d’Humet, ens explica, hi ha “una evident curiositat per a investigar tots els recursos que l’època actual brinda al compositor […] i tot i això no existeix en la seva proposta cap furor utòpic, cap voluntat de redimir el present”. “Només sé quina obra vull escriure quan l’acabo”, és l’explicació més concisa del mateix Humet. Així, el cicle de cançons entorn als poemes que Mario Lucarda dedicà a Graham l’any 2000 es va anar generant com un procés, més que com una idea preconcebuda. 

 De la mateixa manera, els Deu interludis meditatius van néixer un cop finalitzades les cançons per la necessitat d’oferir moments de distensió entre cadascuna d’elles, emocionalment massa denses com per a escoltar-les sense treva. Deu moments relacionats amb les cançons que precedeixen que, si bé ofereixen un contrast estètic i ens alliberen de la seva càrrega emocional, queden estretament lligats a elles, tant a nivell motívic com de concepció sonora: les relacions que veu i piano estableixen a les cançons es poden assimilar a les que shakuhachi i percusió viuen en els interludis. 

La composició-disc de Ramon Humet i Neu Records es construeix, doncs, a partir de l’encaix entre aquestes dues obres que dialoguen entre elles des de la influència mútua, alhora que des d’una necessitat de combinar tensió i repós pròpia de l’art i també, segurament, de la condició humana. 

Aquesta contraposició entre elements diferents relacionats la podem percebre també en els interludis per a shakuhachi i percussió: línies llargues i meditatives es contraposen a gestos ràpids i decidits dins d’un ambient estàtic, que més que avançar gira sobre sí mateix. Aquest sentit circular del discurs ajuda a la creació d’espais meditatius d’assimilació del què ha passat abans, la cançó i el seu text, alhora que apunten motívicament a allò que ha de venir. Però, lluny d’oferir espais per a l’evasió, cada interludi presenta una personalitat pròpia que ens atrau cap a ells: densos temàticament i tímbricament, creen ambients i paisatges amb els seus llocs comuns i recurrents. 

Segurament és en aquests interludis on millor podem percebre la qualitat de l’espai auditiu que Neu Records ha creat per a l’ocasió. Segons paraules dels propis responsables, és l’enregistrament del qual estan més satisfets. En una audició estereofònica l’amplitud de l’espai sonor es fa tangible en un principi molt senzill, segons el qual en l’unitat està el tot que es desprén d’ella: les ressonàncies subtils que donen el volum i la mesura d’aquest espai, tan fictici i tan real. Ens han promés que aviat ens convidaran a viure l’experiència en 3D. 

Les cançons a veu i piano es mostren expressivament més incontenibles i exploten sovint en arrebataments violents, encara que parteixen i es recreen també en l’àmbit meditatiu. Es recolzen en els textos de Mario Lucarda, aquest Homenatge a Martha Graham del qual el llibret no ens dóna massa informació, tret que va ser publicat l’any 2000 a la col·lecció Café Central. Textos que ens parlen d’unitat, de relació, d’identitat, del dubte i de la vida en general, que a vegades és molt més senzilles del què la fem: “La mano no es crecimiento del trigo. / La mano no es caída de la lluvia. / La mano como una mano, el pájaro en tu mano, en los huesos de tu mano, potencia vital, tu mano sólo tuya.” O potser, com la bona poesia, ens parlen d’allò que necessitem quan la llegim.

La formació triada per a donar forma a les cançons, de clares reminiscències clàssico-romàntiques, no fuig de les relacions canòniques entre els dos instruments: el piano acompleix les funcions d’acompanyant, apuntador o protagonista, segons requereixi el guió, i es supedita a la presència vocal quan aquesta apareix. Una veu que s’apodera absolutament del text amb diversitat i riquesa de recursos: flexible en el fraseig, d’amplis registres dinàmic, tímbric i textural i amb una forta presència corporal, que fa evident l’instrument en l’aire i el gra, i que també sap convertir aquests elements en els més immaterials quan cal. MacFaden explota la sinuositat del glissando i sovint proposa frasejos llargs i ondulats. Però també genera moments punyents, atacs agressius i ràbia. 

L’Homenatge a Martha Graham resulta una experiència colpidaora per a degustar-la pacientment i en profunditat.

[art-neutre]

VII Jornades de les colònies industrials | Konvent | Berguedà | 23 nov.

VII Jornades de les colònies industrials Vegeu el cartell de l'acte ampliat Konvent és un espai creatiu que dóna vida al patrimoni industrial en desús. És un antic convent de monges convertit des de fa anys en un laboratori experimental tant a nivell personal com artístic on hi conflueixen projectes molt diversos, especialment els que no tenen cabuda en el marc cultural institucional.

La reinterpretació del patrimoni és una de les claus del nostre llegat. Un compromís del que Konvent n’és partícip no tan sols en la reconstrucció sinó també en la documentació i recuperació de la memòria històrica. Per aquest motiu, les VII Jornades Konvent proposa un homenatge a les dones amb l’espectacle FIL. Espectacle FIL

Dissabte 23 de novembre 2019, a les 19h

Dansa: Glòria Ros Dibuix i dansa: Xavier Gabriel Piano: Carles Viarnès Música: Bea Vaca i Manuel Palma (Afterwork) Composició de teles: Jordi Enrich (Iglú de vent) Guió, imatge i direcció artística: María José Lizarte i Ricard Espelt Fil és un espectalce dirigit per María José Lizarte i Ricard Espelt. Una fusió de dansa, música, pintura on el públic s'endinsa a les profunditats d'un globus. Un diàleg entre l’art i la barbàrie a través dels fils del capitalisme. Imatge, teles, dansa, música i dibuix es combinen durant l’espectacle que transita des de la mitologia clàssica fins als nostres dies.

Fil.

Tot s’inicia molt abans que la primera paraula.

Acaba molt després de la darrera.

Malgrat tot, resulta més fàcil indicar l’inici de tot plegat que no pas el final.

Respira.

Calma.

Revela una veritat que encara romangui enfosquida.

Rebel•la’t.

Se sap molt poc de tot plegat.

De les dones, encara menys.

Presentació del seu disc NUN

Dissabte 23 de novembre 2019, a les 20h CARLES VIARNÈS - Pianista i compositor

Preu: 5€

Dissabte 23 de novembre 2019, a les 20h Carles Viarnès va arribar al Konvent ja fa molt i molt de temps. Des d’aquells dies, en tenim una gran gran admiració, passió i compromís. Què hi havia abans de la creació? Segons els antics egipcis, un oceà inconcret que rebia el nom de “Nun”. La mateixa paraula es traduiria de l’esperanto com “Ara”. Un i altre concepte ens remeten al pas del temps, element central del nou disc (el quart) del pianista i compositor Carles Viarnès, una col·lecció de peces íntimes i evocadores que ens transporta a altres dimensions ignotes. Les creacions de Viarnès dibuixen uns paisatges cinemàtics i hipnòtics, aparentment estàtics però en constant moviment. Un univers sonor auster però emotiu. Fràgil i a la vegada melancònic. Profund. Intemporal. Commovedor. A cavall entre minimalisme i música contemporània, seguint el rastre de compositors com Górecki o Arvo Pärt, el músic igualadí parteix d’una sòlida formació clàssica però aporta també pinzellades d’electrònica i experimentació. I sempre amb el piano com a protagonista, amb referents com Nils Frahm, Max Richter o Hauschka. + informació .

https://1.bp.blogspot.com/-wpbVeK9oXiY/XdUXV3UMMtI/AAAAAAAACTI/KMbVGvww9PYDZaQ4z5j82TfdjH48CxJBQCEwYBhgL/s640/konvent%2Bjornades%2Bde%2Bles%2Bcolonies%2Bindustrials.jpg http://www.artneutre.net/2019/11/vii-jornades-de-les-colonies-industrials-konvent-bergueda-catalunya.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[gerardboyer]

 ¿A QUÉ SUENAN LAS NUBES?, de Gerard Boyer, Tim Cowlishaw, Rebecca A. Peters i Óscar González

[c-a-c-h-i-c-h-i]

Cachichi presents Schloss Mirabell & Martyna Poznańska

-- ENG BELOW // ESP ABAJO -- [CAT] PHONOS JORNADES OBERTES > 20:00 hs. Concerts en Niu : espai artístic Schloss Mirabell Florina Speth, també coneguda com "Schloss Mirabell", ha passat els seus primers anys tocant el piano i el violoncel, en solitari i en orquestres de tot Europa. Impulsada per un fort interès en la música contemporània, el seu treball es desenvolupa en composicions altament musicals, encara que líquides i estranyament organitzades, que es mouen en entorns híbrids que premen entre la forma i l'abstracció. Actualment treballa com a investigadora postdoctoral a música, màquines i la mà humana, li encanta unir les arts experimentals amb la ciència per obtenir resultats inspiradors. Martyna Poznańska és una artista interdisciplinària la investigació artística se centra en l'audició i l'audició com un acte de transformació en entorns urbans. En la seva obra, evoca ambients ambientals delicats i lírics a partir de paisatges sonors disposats amb tendresa. Entrada lliure Niu : espai artístic (C/ Almogàvers 208) + Info: https://www.upf.edu/web/phonos/jornades ---------------------- [ESP] PHONOS JORNADAS ABIERTAS > 20:00 hs. Conciertos en Niu : espai artístic Schloss Mirabell Florina Speth, también conocida como "Schloss Mirabell", ha pasado sus primeros años tocando el piano y el violonchelo, en solitario y en orquestas de toda Europa. Impulsada por un fuerte interés en la música contemporánea, su trabajo se desarrolla en composiciones altamente musicales, aunque líquidas y extrañamente organizadas, que se mueven en entornos híbridos que pulsan entre la forma y la abstracción. Actualmente trabaja como investigadora postdoctoral en música, máquinas y la mano humana, le encanta unir las artes experimentales con la ciencia para obtener resultados inspiradores. Martyna Poznańska es una artista interdisciplinaria cuya investigación artística se centra en la audición y la audición como un acto de transformación en entornos urbanos. En su obra, evoca ambientes ambientales delicados y líricos a partir de paisajes sonoros dispuestos con ternura. Entrada libre Niu : espai artístic (C / Almogàvers 208) + Info: https://www.upf.edu/web/phonos/jornades ----------------------- [ENG] PHONOS OPEN DAYS > 8:00 PM Concerts at Niu : espai artístic Florina Speth aka „Schloss Mirabell“ has spent her early years playing piano and cello, solo and in orchestras all over Europe. Driven by a strong interest in contemporary music, her work unfolds in highly musical, yet liquid and bizarrely organised compositions, moving in hybrid environments that pulsate between form and abstraction. She is currently working as Postdoctoral researcher on Music, Machines and the Human hand, loves bridging experimental arts with science to get inspiring output. Martyna Poznańska is a cross-disciplinary artist whose artistic research focuses on listening and hearing as a performative act of transformation in urban environments. In her work she conjures delicate and lyrical ambient atmospheres out of tenderly arranged soundscapes. Free admission Niu : espai artístic (Almogàvers C / 208) + Info: https://www.upf.edu/web/phonos/jornades

[ppwbm-blog]

BARCELONE PROTÈGE LES PETITES SALLES DE CONCERT

BARCELONE PROTÈGE LES PETITES SALLES DE CONCERT

Le conseil municipal de Barcelone a annoncé la création de la classification des salles Espais de cultura afin de protéger ses petites salles de concert, permettant ainsi des limites de capacité flexibles et des restrictions sonores moins rigoureuses.

Le conseil a finalisé les travaux sur cette catégorie, qui s’appliquent aux espaces d’une capacité maximale de 150 personnes qui accueillent au…

[bcnimprofest]

Tot a punt. De l’1 al 11 març ‘18 / Todo a punto del 1 al 11 de marzo ‘18 /All ready. From 1st to 11th March

Foto Maria Do Mar.

NOVA EDICIÓ DEL FESTIVAL DE MÚSIQUES I ARTS IMPROVISADES  De l’1 a l’11 de març de 2018

El festival arriba a la seva tercera edició, que se celebrarà enguany de l'1 l'11 de març al Centre Cultural Albareda de Barcelona i altres espais de la ciutat,

El BCN ImproFest és un festival que agrupa al col·lectiu de músics improvisadors de Barcelona i els permet mostrar totes les característiques, particularitats i diferències d'aquest tipus de música. BCN ImproFest neix del desig de donar personalitat com a col·lectiu a la notable quantitat d’artistes que practiquen l'art de la improvisació a l’activa escena local. Aquest és un col·lectiu complex, heterogeni, al qual cada artista aporta les seves característiques i particularitats, enriquint-lo i dotant-lo d’una personalitat basada en la integració de les diferències. 

 <<<

NUEVA EDICIÓN DEL FESTIVAL DE MÚSICAS Y ARTES IMPROVISADAS Del 1 al 11 de marzo de 2018

El festival llega a su tercera edición, que se celebrará este año del 1 al 11 de marzo en el Centro Cultural Albareda de Barcelona y otros espacios de la ciudad,

El BCN ImproFest es un festival que agrupa al colectivo de músicos improvisadores de Barcelona y les permite mostrar todas las características, particularidades y diferencias de este tipo de música. BCN ImproFest nace del deseo de dar personalidad como colectivo a la notable cantidad de artistas que practican el arte de la improvisación a la activa escena local. Este es un colectivo complejo, heterogéneo, al que cada artista aporta sus características y particularidades, enriqueciéndolo y dotándolo de una personalidad basada en la integración de las diferencias.

<<<

The Festival reaches its third editionat the Centre Cultural Albareda in Barcelona and other venuesof the city.

The BCN ImproFest is a festival that brings togethermost of the Barcelona improvisers and allows them to show their work, characteristics, peculiarities and differences within this type of music. BCN ImproFest was born from the desire to give personality as a collective to the remarkable number of artists who practice the art of improvisation in the active local scene. This is a complex, heterogeneous group, to which each artist contributes with its characteristics and particularities, enriching it and endowing it with a personality based on the integration of differences.

Luthiers Drapaires installation. “Love Machine”

Foto Silvia Corda

En les edicions de 2016 i de 2017, que es van celebrar en diversos espais de la ciutat com ara l’Arts Santa Mònica, hi van participar més de 140 reconeguts artistes. Enguany les activitats tindran lloc principalment al Centre Cultural Albareda, tot i que s’expandiran a la sala Sinestesia, al Pou de la Figuera i altres espais de la ciutat per determinar.

<<<

En las ediciones de 2016 y de 2017, que se celebraron en varios espacios de la ciudad, como el Arts Santa Mónica, participaron más de 140 reconocidos artistas. Este año las actividades tendrán lugar principalmente en el Centro Cultural Albareda, aunque se expandirán en la sala Sinestesia, el Pou de la Figuera y otros espacios de la ciudad para determinar.

<<<

In the 2016 and 2017 editions, held in various venues of the city such as the Arts Santa Mònica, more than 140 renowned artists participated. This year the activities will take place mainly at the Centre Cultural Albareda, but also in other venues such as Sinestesia, Pou de la Figuera and other onespending to be determined.

Foto Mireia Tejero

La intenció del festival és ser una mostra de l’activitat improvisadora de Barcelona i d’altres llocs del món, alhora que no menys important és la seva voluntat d’esdevenir punt de trobada i intercanvi artístic entre músics i també entre músics i artistes d’altres disciplines per tal de trobar nous camins creatius col·lectivament.

Totes les activitats són d’entrada gratuïta.

<<<

La intención del festival es ser una muestra de la actividad improvisadora de Barcelona y de otros lugares del mundo, al tiempo que no menos importante es su voluntad de convertirse en punto de encuentro e intercambio artístico entre músicos y también entre músicos y artistas de otras disciplinas a fin de encontrar nuevos caminos creativos colectivamente.

Todas las actividades son de entrada gratuita.

<<<

The main aim of the festival is to be a showcasefor the local improvisers and for visitor players coming from other places. Furthermore, and not less important,there is thewish to become a meeting point for artistic exchange among musicians and artists devoted to other disciplines, in order to find new creative paths collectively. All activities will be free of charge.

Foto Lloreç Barber

Valerie Blanchard, Dibujo

Avançament PROGRAMACIÓ

Enguany contarem amb una exposició d’art sonor col·lectiva, amb artistes com Xavi Lloses, Alessandro Olla, Santiago Doljanin i l’Orquestra dels Luthiers Drapaires, entre altes; tindrem videoart i videocreacions en temps real amb Alexandra Garzón; animació amb suport de músiques improvisades amb en Joma; dansa contact improvisada amb el col·lectiu Deria Rectificadora, i per descomptat molts concerts musicals.

Destaca un concert molt especial a càrrec de l’Orquestra Infantil de Do d’Acords (projecte de integració als barris), acompanyats pel grup de improvisació radical Zero de Conducta, i alguns convidats més.

<<<

Adelanto PROGRAMACIÓN

Este año contaremos con una exposición de arte sonoro colectiva, con artistas como Xavi Loses, Alessandro Olla, Santiago Doljanin y la Orquesta de los Luthiers Drapaires, entre otras; tendremos videoarte y videocreaciones en tiempo real con Alexandra Garzón; animación con soporte de músicas improvisadas con en Joma; danza contact improvisada con el colectivo Deria Rectificadora, y por supuesto muchos conciertos musicales.

Destaca un concerto muy especial a cargo de la Orquesta Infantil de Do d’ Acords (proyecto de integración al barrio), acompandos por el grupo de improvisación radical Zero de Conducta, e invitados.

<<<

This year we will have a collective exhibition of Sound Art, with artists like Xavi Lloses, Alessandro Olla, Santiago Doljanin and the Orquestadels Luthiers Drapaires, among many others; we will have videoart and videocreations in real time with Alexandra Garzón; drawing animation with support of improvised music with Joma; improvised contact dance with the Col.lectiu Deria Rectificadora; and of course many music concerts. There’s going to be a very special event with the Children's Percussion Orchestra Do d'Acords (integration project in the neighborhood), accompanied by the radical improvisation band Zero de Conducta, and some more guests.

Foto Paulo Chagas

Foto Marcel.li Bayer & Alexandra Garzón

Alessandro Olla, Installation Geofonie

La programació es completarà amb tallers de creació d’instruments i la trobada internacional d’improvisadors el dies 8,9,10 de març, amb artistes vinguts de diversos països, com Dave Jackson & Wayne Rex del Regne Unit, el italians Adriano Oru, Mauro Meda i Silvia Corda, Paulo Chagas i Maria do Mar de Portugal, entre altres.  

La presència de reconeguts grups nacionals serà representada pel col·lectiu MIS Moviment d’Insurrecció Sonora de Mireia Tejero i David Garcia Aparicio, Llorenç Barber i els seus concerts amb campanes, la percussionista Núria Andorrà, el compositor, artista multimèdia i pianista italià Danio Catanuto, ElèctroX...

<<<

La programación se completará con talleres de creación de instrumentos y el encuentro internacional de improvisadores los días 8,9,10 de marzo, con artistas venidos de diversos países, como Dave Jackson & Wayne Rex del Reino Unido, el italianos Adriano Oru, Mauro Meda y Silvia Corda, Paulo Chagas y Maria do Mar de Portugal, entre otros.

La presencia de reconocidos grupos nacionales será representada por el colectivo MIS Movimiento de Insurrección Sonora de Mireia Tejero y David Garcia Aparicio, Llorenç Barber y sus conciertos con campanas, la percusionista Núria Andorrà, el compositor, artista multimedia y pianista italiano Danio Catanuto, ElectroX ...

<<<

The program will be completed with instrument creation workshops, and the international event of improvisers on March 8th,9th,10th, with artists from different countries, such as Dave Jackson and Wayne Rex from the United Kingdom, the Italians Adriano Oru, Mauro Meda and Silvia Corda, Paulo Chagas and Maria do Mar of Portugal, among many others.

The presence of renowned national groups will be represented by the group MIS (Movimiento de Insurrección Sonora) by MireiaTejero and David Garcia Aparicio, Llorenç Barber and their concerts with bells, percussionist NúriaAndorrà, composer, multimedia artist and Italian pianist Danio Catanuto, ElectroX..

Logo with “ Cadeira de Pernas Cruzadas ” obra de l'artista Luiz Philippe CM

Foto Fernando Simoes.

[objecteiespai]

Dorkbot,

El dijous 22 d’octubre a les 19.30 h, Hangar celebra una nova edició de Dorkbot, activitat conduïda per Antònia Folguera on es presenten diferents projectes vinculats amb l’art i la tecnologia i que esdevé un espai de trobada per a una comunitat de gent que fa “coses rares amb l’electricitat” a Barcelona.

La trobada d’enguany comptarà amb els següents projectes:

Música para electroimanes, de Diego Paonessa

Música para electroimanes és un projecte de recerca entorn de les possibilitats sonores dels materials en relació amb l’espai. A partir de la composició Music for Pieces of Wood (1973) de Steve Reich, es re-codifica i trasllada la interpretació de la peça a unes màquines situades estratègicament en un espai per a percutir contra diferents materials i obtenir diferents timbres. La instal·lació conjuga l’interès en les propietats de l’energia electromagnètica amb l’experimentació d’un espai específic.

Hamill Industries

Hamill són un estudi creatiu especialitzat en la convergència entre la tecnologia i les arts visuals. Desenvolupen projectes d’innovació basats en l’experimentació i la barreja de tècniques, creant nous formats de comunicació visual.

L’estudi, format per Pablo Barquín i Anna Díaz, porta a terme investigacions artístiques i tecnològiques en el camp de les arts visuals i l’exploració de la llum i el so. En els seus projectes desenvolupen les seves pròpies eines i invents combinant efectes digitals i analògics amb la construcció i el disseny.

L’estudi ha treballat en múltiples mitjans, incloent-hi publicitat, videoclips, instal·lacions d’art i actuacions. Els seus treballs han guanyat reconeixement internacional en publicacions especialitzades (It ‘s Nice That, Deezen o The Creators Project) i premis com el LAUS GOLD 15’ i mencions especials en el STARTS PRIZE AWARD ’16. Des de 2015, han estat de gira per tot el món juntament amb Floating Points creant els seus fascinants espectacles visuals, i han presentat el seu treball en festivals i institucions com SONAR Festival, ARS Electronica, The Barbican – London i Escorxador-Madrid.

Matics Barcelona

Citlali Hernández i Núria Nia (Matics Barcelona) mostren, a través dels projectes que desenvolupen actualment, dues aproximacions al concepte de Cos Tecnològic: el cos mòbil i el cos transceptor.

Lo Monstre y Luminolife, de Miquel Seto Martí

Miquel Seto Martí presentarà Lo Monstre, un drac articulat amb un sistema informàtic de més de quatre metres de llarg fet de fusta reciclada amb ànima mecànica i Luminolife, un espectacle dinàmic, musical on dos personatges de més de tres metres d’altura cobren vida i acaparen tota l’atenció. Aquests personatges, anomenats “Els Visitants” són estructures amb moviments articulats completament adornades amb llums programades i música sincronitzada que ens faran viure una nova experiència amb la llum.

Format: presencial i en streaming a https://live.hangar.org/#dorkbot Restransmissió en youtube (qualitat variable): https://www.youtube.com/watch?v=XBV__eUmSqI

L’esdeveniment es portarà a terme seguint totes les mesures de seguretat. L’assistència és gratuïta i es farà per ordre d’arribada.

https://hangar.org/ca/news/dorkbot2020/

https://dorkbot.org/

[joaquimblog]

Iréne Theorin (Isolde) i Stefan Vinke (Isolde) Fotografia ®A Bofill

Albert Dohmen (Marke) Fotografia ®A Bofill

Vinke (tristan) -Grimsley (Kurnewal) Fotografia ®A Bofill

Connolly-Vinke-Theorin-Dohmen Fotografia ®A Bofill

Tristan und Isolde ACte 2 producció Àlex Ollé Fotografia ®A Bofill

Tan de bo m’erri perquè voldrà dir que el que en el que ens queda de temporada superarem el nivell d’aquest Tristan und Isolde, però em sembla que les representacions del títol wagnerià significaran el punt més alt de la 2017/2018 ja que trobar un equip vocal tan bo i unes direccions millorables però tan interessants ho trobo francament difícil.

Segurament si la programació d’aquest títol hagués estat més avançat el calendari de  la temporada, l’orquestra hagués estat millor, com també posaria la ma al foc que la representació del dia 15 de desembre (la darrere) estarà orquestralment millor que la d’ahir, això ja és un clàssic no només en el nostre teatre.

M’ha agradat la direcció del mestre Josep Pons, tot i que potser en algun moment m’ha semblat massa accelerada, com també en algun moment m’ha semblat que exagerava la intensitat decibèlica respecte a les veus, tot i que en aquest aspecte i pel que fa al balanç entre fossat i escenari caldria saber si l’espectacular escenografia d’Alfons Flores no perjudica i beneficia als cantants depenent de com es situen en l’escena.

La resposta orquestral ha estat irregular, amb una corda cohesionada, amb bons moments d’intens fraseig i amb un so pulcre, però amb unes fustes no del tot càlides i uns metalls desafortunats de qualitat i amb més d’una pífia que ha fet que la sensació global fos millorable. L’orquestra fa temps que clama inversions però incomprensiblement  sembla que això no sigui prioritari. El mestre, que sortosament no ha estat protestat com succeïa temporades enrere i l’orquestra, han rebut una resposta cortès per part d’un públic que volia premiar les veus. No hagués estat malament una mica més de reconeixement pel mestre Pons, perquè hi ha un concepte interessant tot i que el públic acostuma a associar resposta orquestral amb la direcció, i no sempre és ben bé així.

Orquestralment el millor ho vaig trobar en els moments pràcticament impressionistes de la gran escena d’amor del segon acte i el preludi del tercer, mentre que el més dolorós l’he trobat a l’inici del segon acte amb unes intervencions internes caòtiques i atropellades.

Pel que fa a la intervenció coral del primer acte, el cor masculí també comença a evidenciar, com el clam orquestral, que manquen inversions perquè algunes veus comencen a mostrar un cert esgotament. Fins l’any passat el cor d’homes mantenia una compacte solidesa, aquest any ja no.

L’equip vocal és molt sòlid, de primeríssim nivell i envejable de qualsevol gran teatre de primer nivell.

Stefan Vinke mostra unes facultats prodigioses, fins i tot excessives en la seva agonia, on es fa difícil creure que un home a punt de morir sigui capaç de llençar aquells clams tan enèrgics i punyents., En el seu favor cal dir que fa veritables i lloables esforços per arreplegar el so en la gran escena d’amor però els intents no sempre han estat feliçment resolts perquè aquest replegament vocal ha posat l’afinació en risc. No fa patir i vista la precarietat vocal de heldentenors el situa com una de les garanties de la corda, ja sigui per l’excel·lent projecció, per la solidesa de tota l’extensió de registre i la resistència, amb un bon control del legato. Amb una mica més de sentit tràgic i agudesa dramàtica, alhora que ajustant l’afinació en els passatges més lírics, el seu Tristan seria excel·lent en lloc de notable, però de bon pa fas rossegons, que deia ma mare.

Aquesta, si no vaig mal comptat, és la tercera vegada que gaudeixo de lréne Theorin cantant Isolde al teatre (Berlín i Liceu) i aquesta tercera ha estat la que m’ha agradat menys, tot i que m’ha agradat molt, però no moltíssim. Malgrat que la veu és gran en molts moments del segon acte no és que apianés, és que xiuxiuejava per no dir que parlava fluixet, sobretot en tota l’escena inicial del segon acte amb Brangäne mentre espera l’arribada de Tristan. Semblava com si es reservés després d’un primer acte pletòric de força i facultats, amb una intensitat admirable que la situa al capdavant de les sopranos que interpreten aquest rol avui en dia, i no crec que n’hi hagi cap que faci una narració tan airada, intensa i incisiva. Potser és per això que sorprèn aquest canvi de registre tan sobtat en el segon acte, on la veu desapareixia o s’amagava no sé si amb la intenció de reposar de l’admirable esforç del primer acte o per causa d’un problema físic, en qualsevol cas no anunciat. Canta el Libestod de manera absolutament colpidora, amb una graduació de matisos que no s’acostuma a escoltar, amb un inici i final en pianissím veritablement d’impacte emocional. Ella ha estat la que més aplaudiments ha obtingut, tot i que no ha estat la que més m’ha agradat.

Qui  m’ha agradat més de tot l’excel·lent cast ha estat Albert Dohmen cantant el Rei Marke. No es pot fer millor, no es pot dir el text amb més  sentit musical i dramàtic. no es pot ser més intens, natural, noble i auster del que ho ha estat el baix baríton alemany, tant en el colpidor primer monòleg com en el més curt però tràgic del tercer . No té la veu rotunda dels grans baixos que han deixat petjada en aquest preciós rol, però el centre noble, l’agut sa i un bon i ben col·locat greu, fan que la veu es projecti amb grandesa sense necessitat d’entubar, engolar o falsejar-la per voler semblar el que no és. He vist Markes molt bons, i el de Dohmen està a la seva alçada. Fantàstic!

També ha estat a un gran nivell el Kurnewal d’un altre baix baríton, aquest nord-americà, Greer Grimsley. Si bé ha començat una mica cridaner, ràpidament s’ha posat a to i en el tercer acte ha donat el millor acompanyant l’agonia de Tristan amb tràgica convicció i un cant veritablement emotiu.

Sarah Connolly és una cantant molt distingida i reconeguda en el repertori barroc (el seu Giulio Cesare és sensacional), però com a Brangäne no m’ha deixat especial petjada. Canta bé òbviament, però no ha estat capaç de colpir-me en un mo ment fàcilment colpidor. Els seus advertiments han passat una mica sense pena ni glòria.

Molt bé els quatre rols menors a càrrec d’un sonor Melot de Francisco Vas, Jorge Rodríguez Norton com a jove mariner i pastor, i Germán Olvera com a Timoner, arrodonint de la millor manera un cast de gran nivell.

La producció provinent de l’Opéra de Lyon i deguda a Àlex Ollé (La fura dels Baus) és bona i a moments esplèndida, sempre sota un punt de vista més estètic que dramàtic.. Té un aire d’austeritat a la manera dels famosos muntatges de Wieland Wagner, però compta amb una escenografia potent d’Alfons Flórez  presidida per un espai esfèric, com si fos una gran vela de vaixell que es desplega en el primer acte, un absis de gran efecte en el segon, mentre en el tercer sembla una mena de refugi o torra de vigia a dalt d’un espadat, que amb una quasi sempre encertades projeccions aconsegueix uns efectes volumètrics molt suggeridors i climàtics, en l’escena d’amor del segon acte potser massa

La proposta en realitat és més estètica que dramàtica i hi ha alguns detalls que amb una mica més de sensibilitat operística per part del Sr Ollé  s’haguessin pogut evitar, sobretot en un dels moments musicals més bells de la gran escena d’amor, mentre hom suposa que Tristan i Isolda han d’estar en un dels moments preliminars al coit, se’ls fa pujar una espectacular i empinada escala per tornar-la a baixar després d’escoltar els advertiments de Brangäne. és un moment ridícul, teatralment buit i només justificable davant del temor que el director d’escena pugui tenir per l’estaticisme d’una acció dramàtica pràcticament nul·la, provoqui somnolència al públic, quelcom que òbviament diu poc del qui pensi així perquè la música i el cant són precisament en aquest moment, sublims.

Una nit important, amb una producció important, curosa en tots eld detalls i que en les properes representacions millorarà.

No us ho podeu perdre

LICEU 2017/2018: TRISTAN UND ISOLDE (VINKE-THEORIN-DOHMEN-GRIMSLEY-CONNOLLY;OLLÉ-PONS) Tan de bo m'erri perquè voldrà dir que el que en el que ens queda de temporada superarem el nivell d'aquest…