#ara y fer

[loveinlesbians]

Tornem, Volvemos, Go Back

Després de tot el mes d'Octubre i quasi tot el mes de Novembre amb el compte cancel·lat i depres de dues apel·lacions per part meva.

Per fi el Blog ha estat restaurat, tornem a la càrrega amb més fotos i vídeos, això si també amb més auto-censura perquè no ens torni a passar la cancel·lació.

Totes sabeu que mai no s'ha publicat en aquest Tumblr cap imatge de nu integral, ni d'actes sexuals i seguirem sense fer-ho, però les nostres més de 24.000 seguidores sabran valorar les decisions que ara hagi de fer.

================================================

Después de todo el mes de Octubre y casi todo el mes de Noviembre con la cuenta cancelada y después de dos apelaciones por mi parte.

Por fin el Blog ha sido restaurado, volvemos a la carga con mas fotos y videos, eso si también con mas auto-censura para que no nos vuelva a ocurrir la cancelación.

Sabéis que nunca se ha publicado en este Tumblr ninguna imagen de desnudo integral, ni de actos sexuales y seguiremos sin hacerlo, pero nuestras mas de mas de 24.000 seguidor@s sabrán valorar las decisiones que ahora tenga que hacer.

================================================

After the entire month of October and almost the entire month of November with the account cancelled and after two appeals on my part.

Finally the Blog has been restored, we return to the load with more photos and videos, that if also with more self-censorship so that the cancellation does not happen again.

You all know that no full nude image or sexual acts have ever been published on this Tumblr and we will continue without doing so, but our more than 24,000 followers will know how to value the decisions they now have to make.

[translucent-serendipity]

Estic tan cansada, i es diumenge nit, dilluns matinada més aviat (4–AM!), però la meva sensació és que el cap de setmana ha volat entre reunions i ni me n'he adonat. Sort, que demà 1) li han ajornat el judici a una amiga i 2) no tinc classe, només una assemblea a la tarda, 3 horetes.

Faré... una mica de diari. De tant en tant miro les meves publicacions antigues i em fa gràcia trobar càpsules com aquesta, i veure com canvia la meva vida i el meu ús del llenguatge. Som-hi:

Estic cansada-rara. La passada nit, de fet, vaig dormir pràcticament onze hores... derivat de no haver dormit pràcticament res l'anterior, desvetllament amb dos noms i un cognom. no vam tenir sexe, però si molta tendresa. Com solem fer els divendres al vespre, vam quedar per vbeure'ns una estona i unes birres, i del Grup només érem ell (J), en T i jo, però s'hi van sumar vàries de la Mt, CJ i de CT; va ser una vetllada xulita. a mitja nit vaig (vam) decidir que no tornaria a casa, que alguna d'elles dues m'acolliria. després de la Cl vam anar al Gtz i entre ratafia i ratafia vam jugar a la petanca totes juntes. Excepte en Br i nosaltres, la resta va marxar després de les partides (algunes tenen filles, en general són un bon grapat d'anys més grans... otro ritmo). Total, que ens vam quedar xerrant fins casi les tres, quan ja tancaven, i com ambdues viuen al mateix barri vam tornar juntes caminant i deidrimin' (bé, era de nit) amb fer una mica les vàndales a una empresa que ho mereix. Arribada La cantonada, jo ja sabia que volia anar a dormir a ca d'en J, por lo que sea (buf!), tot i que no sabia si m'esperava el seu llit, un altre matalàs o una altra habitació... tot m'hauria estat bé. I sí que va estar-ho, cuqui preguntant-me si em podia abraçar, i jo que per favort.

Copypaste d'això que havia posat més amunt però... millor ara:

[

És curiós, perquè tot i que és una persona atractiva (diria, normativa), a priori no és algú per qui em senti atreta... però suposo que el roce hace el cariño, y roce en tenim de varis tipus: 1) ens veiem sovint, 2) tenim un projecte de convivència entre mans!!, 3) tenim diferències ideològiques clares, i les discutim, però 4) sovint coincidim en la forma de fer les coses i en el grau de compromís. Com deia, pot ser bastant sexi (i enriquidor!) el conflicte en aquest sentit, quan va acompanyat d'afinitat d'altres tipus. Què coi, i també va haver-hi roce subtil durant la nit, abans d'anar a se casa, vull dir, d'això que a la taula es toquen els genolls, o que vam estar com la última mitja hora al Gtz ell i jo (borratxes, almenys jo) parlant d'història de l'art, d'avantguardes, composició... entusiastes i d'apropet. En aquell moment vaig decantar-me pel seu sostre (que m'estimo molt en T i quedar-me a ca seva és molt còmode, però... una té desitjos i apetències, suposo).

i bé, és una bogeria haver passat casi cinc hores com les vam passar i encara no saber com besa l'altre. no vull fer d'això un relat eròtic però alhora sí que vull (m'escudo en l'idioma, en part, sospito que l'entenen no més de quatre mutuals). quina contenció, quin desig no satisfet, les cares tocant-se, els alès barrejant-se, les mans, acariciant-nos les esquenes, els colls (bof quan em tocava el coll per davant), els cabells, les mans, o (només ell a mi) la panxa, o (només jo a ell) l'orella. i ---- no faré d'això un relat erotic, no, i --- però no gosar més que moure'm molt subtilment estant-hi en contacte. tot plegat, una bomba que no acaba d'explotar, però alhora es tan tendre el plaer que no cal que exploti. qui ho diria. i aquí som totes molt lliures i hi ha parelles però poques de tancades, però ell en té (amiga meva tb) i no té clar fins a on els hi està bé arribar. Per això la contenció (entre altres motius, per part meva). L'últim que vull (volem) és fer patir i patir naltres. Per mi, ell concretament és, Ante todo, un amic i camarada/company. I si el millor per totes és que no ens permetem aquesta proximitat, que així sigui. Però vull saber-ho. Ho resoldrem, ho resoldrem.

]

. Total, que a les vuit i escai ja estàvem en peu, i ens acomiadàvem amb una senzilla abraçada mentre les veïnes descarregaven el menjar reciclat d'una furgoneta.

Un cop a casa, vaig esmorzar i vaig fer dissabte esperant a que pugés a casa un altre futur company de lluita, d'això nou on m'estic ficant ara. Estava una mica nerviosa per tot plegat (als seus trenta sis anys em posa una mica nerviosa, sí, però en un sentit probablement més intel·lectual que físic (tot i que... en fi; que no, no res). Però vaig sobreviure-ho. I quan va marxar, vaig aguantar potser una hora desperta (pendent de mogudes importants que estaven passant en aquell moment al poble) i no més tard de les vuit i mitja del vespre, vaig caure morta al llit. Fins avui a les set del matí, que he somiat que me mare havia tornat, i jo era al llit i els membres em pesaven tant que no els podia moure, però -somiant- tenia tanta son que no em generava ansietat o preocupació la meva immobilitat; només havia de continuar dormint. En fi, he acabat aixecant-me a les vuit i pico i he tingut un matí tranquil. He llegit, hem dinat fora al solete i xerrat amb mun pare, m'he dutxat, he imprès uns documents... i cap a la reunió. He acabat tornant a casa casi a les onze de la nit; en realitat la reunió ens ha durat fins les nou o així, però després en M, en J i jo hem anat a prendre un aquarius, una tònica i un nestea respectivament, i per variar hem continuat parlant d'habitatge, d'Iran, israhell i Palestina, de les eleccions d'Euskal Herria i de les catalanes, de la nova org fatxa de turno i de FO, del curro i dels nostres calendaris horribles que no hi quep res més... moltes coses, les de sempre. Hem fet els acudits de sempre, alguns de nous, i hem rigut una bona estona. M'agrada lo còmoda que em sento amb aquest parell, però tant. Cada cop més amb pràcticament totes (amb totes a les que estimo i tinc arreladíssimes al cor i al cos).

Estan canviant coses. Jo continuo comprometent-me i assumint més i més responsabilitats. Durant les properes setmanes hauré d'analitzar com tirar-ho endavant i quines coses deixar de prioritzar per poder dedicar temps a d'altres. Aquesta setmana en particular és una bogeria. No sé. Està bé però em fan por coses, em fan angoixa d'altres, i encara d'altres em fan mandra. Però ho faré, d'alguna manera sempre acabo fent-ho. Només sé que compto amb gent que m'estima i treballo perquè ellis puguin comptar amb mi, i això li dona sentit a tot. Ahir a la tele feien Expediente X i el meu pare parlava de com la tendresa, les carícies i la tranquil·litat de l'amor quotidià és més maco i omplidor que el sexe i la genitalitat i, tot i que li queda lluny, com d'agrait se sent d'haver gaudit d'aquests tant intensament i durant tants anys de la seva vida... i no podria estar-hi més d'acord.

I ja prou de xerrameca, que és tardíssim. Bona nit i estimeu tant com pugueu les coses belles d'aquest món. Olors boniques per a totis🌼

[patachula]

La Guerra Digital

Li diem "Guerra Digital" a un conflicte que pren el ciberespai i les tecnologies de la informació com a camp d'operacions. Encara que aquesta és la definició que millor ho definix, també podem afirmar que es tracta d'un conjunt d'accions portades per un Estat per penetrar en els sistemes informàtics d'un altre país.

Com ja he dit abans, aquests països i estats al intentar controlar o ficar-se dins de certes aparells tecnològics o webs el que intenten és hackejar o treure informació de l'altre estat atacat per així fer-se amb dades o diferent maquinària tecnològica, coses importants per a comprendre millor les intencions de l'altre país o simplement obtindre dades importants.

En aquests enllaços podreu visualitzar dos articles relacionats amb aquest tema, si hi voleu profunditzar.

En la meua opinió, aquest mètode de "declarar" la guerra a algun país o Estat contrari em pareix una millor forma de fer-ho, ja que d'aquest mode no es malgasten vides humanes en massa com a les anteriors guerres mundials i civils que han afectat al nostre país i, en general, a països de tot el món.

En una època on el control de les dades és tan important, aquestes guerres digitals arriben a ser primordials, molt més que formar un exèrcit i lluitar amb armes i soldats, com als anys anteriors. Aquestes dades s'utilitzen per a hackejar distintes webs, sistemes informàtics i altres que, al igual que en una guerra, serveix per a "enfastidir" al país atacat. A més, com ara quasi totes les estructures internes d'un país han de veure amb la nova tecnologia, es poden desestructurar països sencers amb només infiltrar-se en el seu sistema. És per això que crec que els estats haurien de ser més dependents de les tecnologies i de la digitalització.

El problema que trobe amb la Guerra Digital és el següent:

Per començar, també les vides dels ciutadans estan bastant relacionades amb la tecnologia. Per tant, qualsevol pàgina, servidor o distints sistemes informàtics d'un país al qual un Estat ataca a part de ser manipulat per a l'Estat del país atacat, també afectarà la població d'aquesta part del món. Amb això vull dir que no només l'Estat o companyia formarà part de la guerra sinó també persones innocents sense res a veure. A més, dades personals o col·lectives d'aquestes persones també poden ser furtades i utilitzades pel país atacant, sense tindre en compte la seua privacitat.

En conclusió, sí que em pareix una millor forma de formar una guerra abans que lluitar com tantes vegades ho hem fet en segles anteriors o actualment, però no deixa de ser una guerra en la qual no es tenen en compte milions de persones involucrades que es consideren innocents.

[revenant-coining]

angeldust themed 1st and 2nd person pronouns for @kupidkoining (my beloved /playful aff)

1st person: I/me/my/mine/myself

f(i)/fe/fem/fime/femself (fem)

ar/ara/arach/arachnid/arach(nid)self (arachnid)

sp/spi/spide/spin or spidine or spider/spirde(r)self (spider)

de/dem/demo/dine or demine or demon/demo(n)self (demon)

dae/daem/daemo/dine or daemine or daemon/daemo(n)self (daemon)

fl(i)/flu/fluf/fline or fluffine or fluffy/fluf(fy)self (fluffy)

p/pi/pin/pine or pink/pin(k)self (pink)

r/ro/ros/rine or rosine or rosy/ros(y)self (rosy)

he/hea/hear/heart/hear(t)self (heart)

fi/f/fu/fine or furine or fur/fu(r)self (fur)

g/go/gol/gine or goldine or gold/gol(d)self (gold)

f/fa/fan/fine or fanine or fang/fan(g)self (fang)

tr/tri/tric/trine or trick/tric(k)self (trick)

mis/misch/mischie/misine or mischief/mischie(f)self (mischief)

💗/💗e/💗y/💗ine/💗yself

🎀/🎀e/🎀y/🎀ine/🎀yself

💝/💝e/💝y/💝ine/💝yself

🕷️/🕷️e/🕷️y/🕷️ine/🕷️yself

💛/💛e/💛y/💛ine/💛yself

2nd person: you/you/your/yours/yourself

Demonic 2ndpp (link)

fem/fem/fer/fers/ferself (fem)

arachnid/arachnid/arachar/arachars/aracharself (arachnid)

spide/spide/spider/spiders/spiderself (spider)

fluffy/fluffy/fluffer/fluffers/flufferself (fluffy)

pink/pink/pinker/pinkers/pinkerself (pink)

/rosy/rosy/roser/rosers/roserself (rosy)

heart/heart/hearter/hearters/hearterself (heart)

fu/fu/fur/furs/furself (fur)

gold/gold/golder/golders/golderself (gold)

fang/fang/fanger/fangers/fangerself (fang)

trick/trick/tricker/trickers/trickerself (trick)

mischief/mischief/mischier/mischiers/mischierself (mischief)

💗/💗/💗r/💗rs/💗rself

🎀/🎀/🎀r/🎀rs/🎀rself

💝/💝/💝r/💝rs/💝rself

🕷️/🕷️/🕷️r/🕷️rs/🕷️rself

💛/💛/💛r/💛rs/💛rself

@1stpp-2ndpp-list

[josepescriva]

Breu guia turística per la memòria de les dunes d'Oliva

Article d’opinió de Josep Escrivà i Savall, Portaveu de Compromís per Oliva. 18 de juliol de 2023.

Després d'haver conegut al detall l'expedient sobre la subvenció de les dunes d'Oliva, com a portaveu de Compromís per Oliva, veig necessari fer una guia d'opinió sobre turisme sostenible en les dunes d’Oliva.

Als turistes hem d'explicar que en aquestes coordenades, estem entre el turisme i la conservació del nostre patrimoni natural i històric, clar. “Benvinguts a Oliva, la ciutat que ha estat esquivant bales de plom en forma de construcció descontrolada i on el vent del canvi ha estat aliat amb la tradició i l'ecologia”, cal comentar al rebre’ls.

Per a entendre el nostre urbanisme cal donar un cop d'ull al Pla General que es va redactar en l'any 82. Ah! L'any 82!, ha plogut molt des d'ençà, però en aquell moment els olivers i oliveres vam començar a comprendre que els nostres muntanyars no eren només arena i vegetació, sinó també una memòria ancestral, part del patrimoni natural i va haver-hi un dels primers clams per la protecció. Un clam que ressona des d'aquell moment, amb ecos que volen arribar fins a les oïdes dels nostres polítics. Però, de vegades els que volen fomentar el turisme potser es perden amb el soroll, i per part dels polítics, no tots escolten i en esta zona tan apreciada hem vist anuncis ben esperpèntics com una zona hotelera o un passeig marítim allà on no està permès.

La protecció del medi ambient no és cap joc que prendre a la lleugera. Hi ha qui pensa que posar en valor significa obrir la porta a tots els vents, explotar tots els recursos naturals com si fórem termites devorant el territori. I és que, amics, s'ha de ser una poc esquizofrènic per creure que podem apropar-nos als espais naturals sense incrementar la pressió antropogènica.

Tornem a fer un viatge enrere, al 2020, quan un fort temporal va fer que Oliva fos declarada zona catastròfica. Els nostres muntanyars, tan criticats amb anterioritat, es van erigir en una barrera natural. Quin canvi de guió, veritat? De sobte, tothom volia protegir-los. Fins i tot aquells que temps enrere es queixaven de la vista obstruïda des dels seus balcons o dificultaven el seu pas. Ja veus, quan la casa de la platja corre perill, tot es veu diferent.

I ara, amb el debat sobre les passarel·les dunars que longitudinalment acabarien tapant les dunes. Com si volguéssim construir un pont per damunt d'un jardí botànic, com si eixa superfície d’ombra no afectara al creixement de la flora i fauna. Però en som uns quants que hem après a estimar la nostra terra, i sabem que no volem més construccions que posen en perill l'entorn natural que ens queda. Volem millorar els passos existents, sí; volem que la subvenció que ens han adjudicat de fons europeus aporte millores a la nostra competitivitat turística, també; però no a costa del paisatge i l’entorn natural. Volem que les inversions que venen a Oliva, siguen de profit i no causen detriment al que tenim.

En lloc de projectes delirants, després d’haver escoltat l’opinió dels sectors ecologistes, proposem alternatives com un centre d'interpretació de les dunes i el seu hàbitat, on s'expliquen els nivells de protecció i la dimensió del seu interés. I tot això sense oblidar una avaluació i regeneració de les zones afectades.

En el tema de la mobilitat, apostem per les bicicletes i els vianants, sí. Els camins rurals que hi ha per darrere de la línia marítim terrestre i els transports sostenibles haurien de ser les nostres vies principals, la millora dels accessos a la platja, elevant-les sempre que les condicions tècniques ho permeten, mentre que les passarel·les longitudinals creem que son prescindibles.

Sí, estem disposats a treballar conjuntament en la contribució a la redacció d'un projecte que siga beneficiós per a Oliva, però també viable i per a això, hem de respectar les zones d'especial conservació (ZEC) de la Generalitat Valenciana, així com les directrius europees. Esta manera de fer, significa deixar enrere els focs d'artifici mediàtics i abraçar un compromís real amb el nostre patrimoni i deixar les explosions als arcabussers i coeters de les nostres apreciades festes. Si no ho fem així, si no ens prenem de veres el medi ambient, potser no hi haurà res per visitar en el futur, excepte les ruïnes de les nostres bones intencions.

Per això he redactat esta breu guia turística per la memòria de les nostres dunes.

[cucullas]

- Mes, que diràn a Barcelona ? Ara bé. Sem a Barcelona o a Russilló ? El Barcelonès diu : jo parlo ; el Valencia diu : yo parle ; el Mallorqui diu : jo parl : el Russillonès diu : jo parli. Qui te ra-hó ? Jo pensi que tots quatre ne tenen, y que cum n'es d'aixo n'es d'allo. - Y donchs, també cairà escriure Canigu al lloc de Canigó ? Perqué no ? Canigu, qui vol dir : Montanya blanca, [...] y perqué convé an als fills del Monseny de pronunciar Canigó, ai xo vol pas dir que nosaltres, qui sem nascuts y qui vivim en Ia falda o al peu d'aqueixa montanya, siguem obligats de fer com ells. Qui sab millor que'ls fills mateixos del Canigú'l nom del gegant llur pare ?

Estève Caseponse (1850-1932) in the introduction of Contes Vallespirechs (1931) about why he doesn’t write “on the manner of Perpinyá” or “following the rules of Barcelona” when writing his Tales of the Vallespir. 

“- But what will be said in Barcelona? 

Now, are we in Barcelona or in the Rousillon? A Barcelonese says: jo parlo; a Valencian says: yo parle; a Mallorcan says: jo parl, and a man of the Rousillon says: jo parli. Who is right? I think the four of them are and that here and there things are different. 

- So, do we also have to write Canigu instand of Canigó?

Why not? Canigu means: White mountain and just because pronouncing Canigó suits the children of Monseny (mountain near Barcelona), that doesn’t mean that us, who were born and who live in its slope or at its foot have to do the same. Who knows better than the children of the Canigu themselves what is the name of the giant they call Father?”

[bodyhate]

dios q pelos llevaba joan (en paris)

tiro de archivo q estoy en casa de joan bueno, hoy todo es muy poco original foto antigua y texto reciclado de un mail

el segundo borrador

a veure, treballar, no tinc ni idea

per ara no e trobat res, i no crec q trobi, pero bueno per intentaru, a mi el q magradaria és q em trobessin treball a menorca i anarmen tot un mes a treballar. Bueno es q en principi la mare de joan ma convidat a anari durant uns quinze dies o així pero per poder anar-hi hauria de tenir pasta, i no en tinc, per tant he de treballar, i si treballes allà a menorca seria tot millor, pq així tindria excusa per anar-hi, pero encara no li he dit res als meus pares. Bueno, i tot això be a q el joan em vol portar a menorca i allà ensenyar-me un munt de coses, però es q diu q allà hi ha unes cales tope de chules i solitàries q van de conya per fer nudisme, i com tu deies q en volies fer.

Pero bueno, laltre dia vam banyarnos en pilotes a miami platja, per la tarda, i ahir a la nit a blanes, va ser molt guapo, ai, ho sento ja paro. No dic res mes, pero es q això ho volia dir, lo de banyarnos en pilotes, ho necessitava.

A veure lluis la ficció es ficció, es com get real o els llibres q t'has llegit, son massa idilics, encara q no se, potser encara no t'ha arribat i ja t'arribarà., pero bueno, jo creia q lo nostre va ser bonic, però bueno, suposo q no ho va ser tant, d'especial, no se.

Però saps el q passa, saps pq es tan especial, suposadament, amb joan pq els seus pares ho saben, pq no hi ha problemes amb els seus pares, pq jo puc anar a casa seva a dinar o a sopar i ho fai amb ells, i pq hi ha molt bon rotllo, i ens podem fer fotos sense q tinguem por d'amagarles,i no se això mola, ens dona la oportunitat de fer moltes coses, la seva mare fa de mare per mi, es genial, tot el recolçament q em manca amb la meva mare m'ho dona la seva mare. Crec q hauries de dir als teus pares el q passa, no pot ser q tornis a començar igual, avui ho he vist, no pot ser q tornis un altre cop a mentir per sortir de casa nomes per trucar per telefon, o per veure en guillem, es tornar a començar amb una altra persona pero amb la mateixa base, sembla q hagi dacabar igual. No te pq, en guillem i jo som molt diferents, però no se, es q no vull tampoc q ho facis i vagi malament, i q et passi com a mi, però no se, no crec q su prenguin malament, els teus pares sempre m'han semblat persones civilitzades en aquest sentit, però bueno, jo ara no soc ningú, no pintu res. A més, tu mateix vas dir q en guillem el veies mes presentable als teus pares q no jo, vui dir q es la teva oportunitat, segur q ell els causa una bona impressió, i segur q ho entenen i et recolzen. Ai, potser no faig b, potser la cagu, i potser no tauria de dir tot això. Però això es el q e sentit avui mentre trucaves per teléfon a en guillem, m'ha sabut greu per ell, per tu i pels teus pares, la situació, no se, m'ha semblat q no su mereixia ningu.

Bueno a callar, q estic parlant massa, per cert, ara saps q em passa, tinc unes ganes bojes de explicar unes quantes coses q m'han passat amb en joan, i l'unica persona a qui li puc explicar es a tu, pero es q no puc, pq et fa mal igual q em fa mal a mi q m'expliquis segons quines coses, per tant, estic fet un lio.

Ara, una altra cosa, no crec q en guillem passi de tu com de la merda, però si està treballant i te problemes a casa, es normal q no vulgui q el truquis pq fijo q llavors tindria mes problemes, ja saps el q passava a casa meva, has de comprendre q et demani això. I per altra banda, es normal q necessiti temps, no se potser un temps sense saber res de tu, per desconnectar, o potser per trobarte a faltar, a tu et passa el mateix, necessites trobar a faltar.

Bueno, m'he avorrit d'escriure't

a veure si em dius lo de la musica.

Per ultim, aquest cap de setmana no estic a casa per tant no puc anar al cine, els meus pares m'obliguen a narmen amb ells a miami platja tot el cap de setmana, quina me.

Vinga deu.

P.D.: Avui estaves molt guapo amb akests cabells, ja era hora de q tels tallessis, l'altre tallat no magradava gens, i tan moreno, i amb la barba estaves molt sexy.

ahora q lo pienso, puede q esta posdata no le haga mucha gracia a joan deu edu

maps - you don't know her name

[practiquesahavasplay]

Més informació

1. Havas Play? Per què vas escollir Havas?

Havas Play és una branca d'Havas que va néixer tot just fa un any i com vaig posar a Tumblr és això, una acceleradora de continguts transmèdia. És a dir, no és pròpiament una agència de publicitat o comunicació, sinó que és més aviat una branca transversal que treballa de la mà de les pròpies agències (com és Arena Media, Havas… ). He trobat aquesta definició sobre Play que explica millor el que fem des d'allà: "aprovecha, perfecciona y amplía los recursos y las capacidades existentes para ofrecer un servicio integral que incluye branded entertainment, gaming, partnerships, activaciones en el entorno musical, patrocinios, eventos en vivo y tecnología creativa o web3/IA, entre otros" (https://marketinginsiderreview.com/havas-group-lanza-havas-play/)

Vaig escollir Havas per diferents motius. En primer lloc, perquè volia començar la meva trajectòria professional al món de la publicitat en una gran agència. Crec que altres feines, com fer de community manager a una empresa petita o similars poden ser molt útils però jo, personalment, tenia moltes ganes d'aprendre de la mà de grans professionals i veure realment com funciona el món de les grans empreses de comunicació. També vaig escollir Havas perquè és una agència mundialment reconeguda i amb molt renom. Finalment, perquè altres companyes de la meva facultat havien fet les seves pràctiques allà i havien estat molt contentes i m'ho van recomanar.

2. Mediapartnerships & Aliances?

A veure si m'explico bé :) "Mediapartnerships" són col·laboracions estratègiques entre empreses (o entitats, o grups…) en campanyes de publicitat, marketing o relacionat amb els mitjans de comunicació. (si no seria una partnership normal, que són col·laboracions entre empreses que no és limiten a l'àmbit dels mitjans de comunicació). L'objectiu d'aquestes col·laboracions sol ser la possibilitat de compartir audiències, arribar a nous públics, compartir recursos, associar-se als valors de l'altra empresa… i així assolir objectius comuns.

D'altra banda, les "aliances" són acords de col·laboració però que normalment són més amplis i duradors en el temps. També, hi ha uns objectius comuns i implica el fet de compartir recursos, coneixements, etc. per tal de beneficiar a ambdues entitats.

3. Això es por fer? → "objectiu final mesurar, reduir i neutralitzar la petjada de carboni en tots els continguts de comunicació i campanyes publicitàries que porti a terme”. Quin % suposa del que contamina Naturgy?

Sí! Pel que fa a mesurar, Havas va crear una "Calculadora de C02" (a Internet s'hi poden trobar més però nosaltres utilitzem la d'Havas) on permet fer un càlcul de la quantitat de C02 que s'ha emès. Després, pel que fa a la reducció, les campanyes es duen a terme amb l'objectiu de reduir la petjada de carboni que se sol emetre en la creació d'aquestes campanyes, fent accions com les que vaig mencionar: intentar evitar desplaçaments innecessaris, cercant de reduir la petjada de carboni digital… I pel que fa a neutralitzar, això es fa perquè, com és inevitable produir una certa quantitat de C02, després del càlcul del C02 emès, s'hi planten la quantitat necessària d'arbres que compensin aquest fet. Respecte a la segona pregunta, la veritat és que ara mateix no ho sé. Ho preguntaré al meu equip perquè jo també tinc curiositat. :)

4. No creus que això és una mica greenwashing? → “Doncs utilitzant colors obscurs a les pàgines web, prioritzar il·lustracions abans que vídeos, rodar a l'exterior i a plena llum del dia, acudir als rodatges en tren abans que en avió, etc."

Així com a opinió personal, crec que pot semblar-ho. Igualment, jo que estic treballant en el projecte veig que Naturgy treballa per no caure en el greenwashing. Vull dir, quan presentem els briefs als grups, tenim un seguit de diapositives que parlen de com NO caure en el greenwashing, els hi hem passat una "Guia de Comunicació Sostenible" que dona consells sobre això… També els hi hem compartit una notícia recent que tracta sobre una demanda que Iberdrola ha imposat a Repsol perquè l'acusa de Greenwashing. Llavors, és cert que Naturgy és una empresa molt contaminant però crec que s'esforça en, a poc a poc, neutralitzar la seva petjada de carboni. De fet, ha transformat i reorientat el seu model de negoci per a ser neutra de carboni, com a tard, el 2050.

5. Com gestioneu això? → "El meu horari és de 09:00 - 14:00 i un parell o tres de dies treballem des de casa".

Ens organitzem amb el meu equip, per tal de coincidir tots. Normalment, vaig a l'oficina dimarts i dijous, però a vegades ho canviem per si hi ha alguna reunió presencial o algun altre motiu. Fem dimarts i dijous perquè és cert que a Havas dilluns i dimecres, sobretot, hi sol haver bastant gent a l'oficina i així també ens repartim.

6. Mot xules les fotos, però no et veig ;-) A quin barri està Havas? El cafè es gratuït?

Faré alguna on surti jo també, doncs! Havas està just a sobre del centre comercial L'Illa Diagonal, així, es troba al districte de Les Corts. El cafè, efectivament, és gratuït. :) 7. També estàs en aquest projecte? → "Bosque Naturgy"

No, en aquest projecte no hi treballo.

8. Has vist a l'Edu Resina? L'he vist per l'oficina, però la veritat és que no recordo haver parlat gaire amb ell. Potser si algun dia hem dinat junts amb més companys o una breu conversa de presentació. És exalumne de la facultat, oi?

8 d'abril de 2024

[dronlop]

Català perquè m'entenguis… Au, ves a prendre pel sac! Abraçafanals, afaitapagesos, que això comença a fer pudor! Fa caquera, animalot, babau, bacó, que baixes de l'hort, baladrer, que ets un baliga-balaga, bandarra, barroer, barrut, beneit, berro, mala bèstia, bleda assolellada, bocafluix, bocamoll, bordegàs, borinot, botifler, brètol, bufanúvols, burro, bus- ca-raons, cafre, cagabandúrries, cagadubtes, cagon cony, en Déu i en l'hostia consagrada, caquetes, calçasses taral·lirot, cap de carbassa, cap de cony, cap de lluç, cap de trons, caparrut, capsigrany, carallot, carquinyoli, cercabregues Quins collons, cul d'olla, curt de gambals, destraler, desvirgagallines, dropo, eixelebrat, el Déu que t'aguanta, ensumallufes, enze. Escampa la boira, escuracassoles, esgarrapacristos, esgarriacries, estaqui- rot, que estàs ben penjat, tronat i cardat, fet un nyap. Et giraré la cara, que ets més puta que bonic, pendó, pòtol, fantotxe, fleuma, figaflor, galifardeu, gallina. Quines galtes, quins pebrots, la mare del tano, qui et va matricu- lar, gamarús, guaitacargols, lladregot, llanut, llepaculs, llepafinestres, xarrupaescrots. Llimac, llondro, lluç que m'has ben cardat, cágon l'os pedrer, mala fava t'ofegui, malanima, malgirbat, malparit, merda seca, mico filós, mindundi, mitja merda, mitjacerilla, mort de gana, mosca collonera, ninot. No em cardis, no em ratllis ni em toquis allò que no sona, pallús, nyèbit, paparra, pardal, passerell, pastanaga, pelacanyes, pendó, petaclos- ques, pessigavidres, pixa-reixes, ploramiques, pixapins, pocapena, pocavergonya, poca-solta, pocatraça, poll ressuscitat, truja, porc, pòtol, púrria, putxinel-li, au ves i que et moqui la iaia, i que et bombin. Qui t'ha matricu- lat, penques, ruc, sabatot, sapastre, sac de gemecs, setciències, tabalot, tanoca, tarambana, titafreda, que tens una hostia amb la mà plana, tocacampanes, tros de quoniam, et fotré botifarra, ves a cagar a la via i a pastar fang, aixafaguitarres, xafarder, xarnego, xarrupabassals, xitxarel-lo! Ara sí, que tinguis un bon dia, ximplet!

Español para que me entiendas… ¡Vamos, ve a tomar por el saco! ¡Abrazfanales, afeitapagesos, que esto empieza a oler! Hace caquera, animalito, bobo, bacon, que bajas del huerto, adelfa, que eres un baliga-balaga, bandarra, chapucero, sombrero, tonto, berro, mala bestia, acelga soleada, bocaflujo, bocazas, bordillo, abejorro, butifler , gamberro, bufanúvols, burro, busca-razones, cafre, cagabandurrias, cagadudas, cagon coño, en Dios y en la hostia consagrada, caquetas, calzazas taralirot, cabeza de calabaza, cabeza de coño, cabeza de merluza, cabeza de truenos, cabezota, cabezudo, carallot, carquinyoli, buscabregas Qué cojones, culo de olla, corto de gamberros, hacha, desvirgagallinas, vago, alocado, el Dios que te aguanta, ensumallufes, ence. Esparce la niebla, despalilla cazuelas, arañazos, aguafiestas, estaquirote, que estás bien colgado, tronado y follado, hecho una chapuza. Te giraré la cara, que eres más puta que hermoso, pendón, pótulo, fantoche, fleuma, figaflor, galifardeo, gallina. Qué mejillas, qué pimientos, la madre del tano, quién te matriculó, gamarús, asoma caracoles, ladronzuelo, lanudo, lameculos, lameventanas, sorbo escrotos. Babosa, llondro, merluza que me has bien follado, cágono el hueso pedrero, mala haba te ahogue, malanima, desgarbado, malparido, mierda seca, mono filoso, mindundi, media mierda, mediacerilla, muerte de hambre, mosca collonera, muñeco. No me folles, no me rayes ni me toques aquello que no suena, pallús, ñébito, garrapata, gorrión, pardillo, zanahoria, pelacañas, pendón, petacloscas, pellizcavidas, meja-rejas, llorón, pixapins, pocapena, sinvergüenza, poca -suelta, torpeza, piojo resucitado, cerda, cerdo, pótulo, púrria, puchinelo, ave ve y que te muque la abuela, y que te bombin. Quien te ha matriculado, pencas, burro, zapatot, zapastre, saco de gemidos, saciencias, tabalot, tanoca, tarambana, titafría, que tienes una hostia con la mano plana, tocacampanas, trozo de quoniam, te joderé butifarra, ve a cagar en la vía ya amasar barro, aplastaguitarras, chismoso, charnego, sorbobasales, ¡chicharlo! ¡Ahora sí, que tengas un buen día, tonto!

[guiadecoraciondeandorra]

La Cirera Restaurant Braseria Encamp nova direcció y gastronomia renovada. Possiblement un dels millors restaurants d'Encamp. I ara els divendres vine a fer la 1a. Copa a La Cirera 🍒 Bar lounge.

http://dlvr.it/T0BVhj

[communitymanagerandorra]

La Cirera Restaurant Braseria Encamp nova direcció y gastronomia renovada. Possiblement un dels millors restaurants d'Encamp. I ara els divendres vine a fer la 1a. Copa a La Cirera  Bar lounge.

La Cirera Restaurant Braseria Encamp nova direcció y gastronomia renovada. Possiblement un dels millors restaurants d’Encamp. I ara els divendres vine a fer la 1a. Copa a La Cirera  Bar lounge. #brasa #churrasco #bbq #carne #churras #picanha #gastronomia #foodie #churrasqueiro #costela #churrascada #brasas #foodblogger #ｂｂｑ #bbqlovers #bbqporn #bbqlife #bbqchicken #bbqtime #bbqribs #bbqfood…

[jaumesclub]

🎬18 #CINEJAU 🍿 Benvinguts a una nova dosi de CINEJAU, el programa de cinema presentat pel carismàtic Jau Fibla que us portarà les millors pel·lícules amb la seva passió inigualable! 😄 Aquesta setmana, us oferim un episodi carregat d'emoció emès en directe al nostre canal de Twitch: JauFibla, i ara, finalment, disponible aquí a YouTube! 🎉 🎥 Prepareu-vos per a una nit plena d'emocions mentre descobrim les últimes estrenes: 1️⃣ "Taylor Swift: The Eras Tour": Un recull de les cançons més icòniques de la nova gira de Taylor Swift en pantalla gran, una experiència musical que us farà ballar i cantar al ritme de la música pop comercial més aclamada del moment! 🎤🎶💃 2️⃣ "Me he hecho viral": Una comèdia espanyola amb Blanca Suárez per riure una mica! 😂🎉 3️⃣ "La Patrulla Canina: La Superpelícula": Els gossets agafen superpoders en aquesta pel·lícula divertida pels petits de la casa! 🐶💥 4️⃣ "Sound of Freedom": Un drama èpic que aborda el tema sensible dels abusos sexuals a menors. Una pel·lícula que us farà reflexionar i remoure els budells!😢🎬 5️⃣ "O Corno": Un drama gallec rural que us transportarà a un món únic i enigmàtic! 🐄🌾 6️⃣ "Al Otro Lado del Río y Entre los Árboles": Drama romàntic que ens porta a la segona guerra mundial, on l'amor i la tragèdia es barregen en una història èpica! 💔🌲 7️⃣ "Orlando, Mi Biografía Política": Un documental emocionant que ens endinsa en el món de la transexualitat i la lluita per la identitat! 🏳️‍⚧️📽️ 8️⃣ "La Vida de Brianeitor": Un documental inspirador sobre aquest streamer amb discapacitat que us demostrarà que no hi ha límits per fer realitat els somnis! ♿🌟 9️⃣ "Los Colonos": Un western xilè que us portarà a un món cru i descarnat!🌵🤠 🔟 "Insensatos": Un drama polonès per reflexionar sobre l'amor, la família i les decisions que prenem a la vida! 😔🇵🇱 A més, us donaré la meva opinió sobre "The Exorcist: Believer," que va ser una gran decepció per a mi. Però no patiu, us recomano un film de terror modern que m'ha agradat i que teniu disponible a Disney Plus: "The Boogeyman," basat en un relat d'Stephen King. I, com sempre, per acabar, us deixo amb una de les meves pel·lícules preferides: "Sweet and Lowdown" de Woody Allen. Un capítol que no us podeu perdre! Subscriviu-vos, deixeu els vostres comentaris i compartiu amb els amics, perquè teniu una cita amb les millors històries del cinema actual! 🍿📽️

[vimogra-art]

Marcel el Marcià "Ramonet si vas a l'hort agafa figues i albercocs" Act...

Marcel el Marcià "Ramonet si vas a l'hort agafa figues i albercocs"  Actes am motiu del 9 D¨Octubre Benetússerr. "Ramonet si vas al huerto coge higos y albaricoques" Marcel el *Marcià és un grup de música familiar amb una dècada de trajectòria que ara presenta el disc Música infantil tradicional en *valencià. Es tracta d'una recopilació de versions modernes d'onze de les cançons més populars de la infància dels valencians i les valencianes. Així, es poden escoltar cançons que formen part del patrimoni popular com “La *tarara”, “La *lluna la *pruna” o “La manta al *coll”. No obstant això, aquestes composicions que s'han cantat al llarg de moltes dècades ara renoven la seua sonoritat i s'actualitzen per a arribar i fer ballar a grans i xicotets. Marcel el *Marcià van ser guardonats amb el premi al Millor disc de Música Familiar en la quarta edició dels Premis Carles Santos de la Música Valenciana per l'àlbum *Secrets d’una *caixa *dins d’un *calaix (2021). A més, van ser finalistes en els mateixos guardons en 2020 i 2022. També han sigut nominats als Premis Ovidi Montllor en 2021 i 2022.

[lesfoteses]

Brasil dia 10: les putes granotes

Dimecres 23 d'agost del 2023

Escric aquestes paraules des d'una cabanya perduda pels boscos de l'Amazones. Ja hem començat l'Antonio Jungle Tour, tot i que el nostre guia no es diu Antonio sinó Leo. No són ni les 14h i fot una calor que ni a Andalusia. Potser la humitat és del 95%, no és broma, és escandalós com es pot arribar a suar. Tot el matí l'hem dedicat a arribar fins aquí en cotxes, hem fet transbord de jeep i tot! De l'hostal hem marxat un grupet d'unes 10 persones, però només nosaltres cinc farem nit en aquestes cabanyes del mig de la selva amazònica, la resta del grup avui dormen en hamaques i demà en unes altres cabanyes. Tot això ho dic perquè m'ha sabut una mica de greu no coincidir amb la resta de la gentada, hi havia dos italians de 34 anys majos, una parella sènior que anaven disfressats iguals amb roba de Dora l'Exploradora, i algú més que no m'he esforçat a retenir les seves cares. De tota aquesta gentada ens n'hem separat durant el transbord de cotxes, llavors a nosaltres ens han dut per unes carreteres de puta pena fins les cabanyes del Leo i el Samba.

Fa tanta calor que la Clara gairebé es desmaia. És que clar, ens hem llevat a les 6 i des de llavors que no menjàvem res. I estem tan deshidratades també... un drama. El Leo ens ha ensenyat la finca i l'hort de plantes aromàtiques i medicinals del veí, i després hem dinat capicuru (peix típic) amb arròs i pasta. Quanta, quanta gana! I que bo que estava. Després: temps lliure, que és el que estic aprofitant per escriure fins aquí.

---

Són les 20:45h i ja estem al llit. Jo amb la Laia, al de matrimoni, tot i que tenim llitera però ja us dic que no la penso fer servir, dormirem juntes. Per què? Doncs comencem pel principi: després de descansar a la cabanya havíem d'anar a veure els ocells des d'una canoa per l'afluent de l'Amazones que dona a la nostra cabanya, que diguem. Abans de sortir, he pensat "calla, aprofito per cagar així la feina feta...". Total, que cago. I m'eixugo, i m'aixeco... i estiro de la cadena... i plop. Una cosa marró que surt de dins del vàter i es queda a la tassa. El primer que penso "quina vergonya, la caca ha sortit del vàter". Però allò que m'hi fixo bé... i és UNA PUTA GRANOTA. No era un cagarro era una granota, petita però marroneta, viva! Ha saltat des de dins!! He fotut un crit que gairebé mato la Laia, fins i tot ens han sentit des de la caseta del costat on dormen les altres. Ens ha costat una estoneta alliberar la granota amb la paperera de l'habitació, hem aprofitat la bossa de plàstic per treure-la.

Llavors hem anat a fer l'activitat, una mica turbades pel que acabava de passar però tot ok. El Leo ens ha dut en canoa pel riu per anar a veure micos, ocells i dofins. Pleno absoluto. Hem vist de tot! Només l'Eli ha portat binocles i la Laia la càmera bona, mare meva tindrem fotos del viatge per parar un tren. Sort que venia el Leo, no només perquè és l'únic que sap fer anar una canoa sinó perquè ens anava indicant cap on havíem de mirar. Ah! I hem vist i fotografiat un parell de peresosos!!! Moníssims! Eren dificilíssims de veure perquè es camuflen de puta mare. Ha estat preciós. De tornada a sobre hem enxampat la Golden Hour i ha estat potser la posta de sol més bonica que he vist mai. Espero viure molts anys i lúcida per recordar-la per sempre més! Un silenci, uns colors, una de sons d'animals...! Brutal, és espectacular. L'Eli ha fet una reflexió que m'ha agradat: "mentre nosaltres a Barcelona ens estiguem rallant per qualsevol merda, aquí el Leo continuarà passejant tranquil·lament en canoa buscant micos". La vida segueix, i aquí la vida que segueix és aquesta. Meravellós.

Quan hem tornat d'aquest bonic somni ha passat el que passa sempre, una de cal y otra de arena. Hem entrat al lavabo de la nostra caseta i oh... què hi havia? Una altra granota. Otra vez el susto, el moment de "què fem ara" i el tràgic final d'haver de posar l'animal dins de la bossa per alliberar-lo. Ho hem hagut de fer dues vegades més perquè n'hem descobert més, de granotetes. Normal, entren per tot arreu, és una casa de fusta de llistons amples que deixen veure el terra de sota. El millor ha estat quan hem cridat a les altres perquè vinguessin a ajudar-nos i la resposta de la Clara ha sigut "no, si aquí en tenim cinc". Les granotes poblen aquest campament. El Leo ens ha dit que no són verinoses i que no hem de patir. Però a mi el que em fa cosa és que se'm fiquin a la boca. La resta me la suda.

Després de sopar (que per cert tot està boníssim) a les 19h, hem sortit a veure els caimans. Fa respecte perquè hem tornat a la canoa (tenim el puto cul quadrat de tant seure i tanta incomoditat) i des d'allà el Leo anava enfocant a la costa per veure els ullets dels caimans reflectides. Bon cangüelo. La Clara tenia molta por. Es veu que -ens ha dit el Leo- els caimans més grossos fan 6 metres i els petits entre un i dos. Pels ulls, el Leo ha sabut que en teníem un de gran just davant, hem fet mitja volta.

Quan hem tornat a les habitacions, OH NO LA PESADILLA. Ens esperaven un arsenal de granotetes dins del lavabo, preparades al mirall i al telèfon de la dutxa per saltar-nos a la puta cara. Surten del vàter. Hem decidit doncs dormir al mateix llit, així ens sentim més protegides. A la Laia també li fan jerna. I mira que la Laia és una exploradora nata. Ah, i deixarem el ventilador encès tota la nit pes espantar els mosquits, perquè joder, hem vingut cagades pels mosquits però qui se'n recorda ara dels putos aquests quan tens l'habitació plena de granotes??

[objecteiespai]

La Tate defineix la composició com " la disposició dels elements dins d'una obra d'art " .

dd

QUÈ FA UNA BONA COMPOSICIÓ?

Les qualitats que fan una bona composició sembla que gairebé reflecteixen les qualitats que fan un bon treball visual en general, pòster (a dalt). Les qualitats més rellevants per a la composició (amb una petita explicació) són les següents:

Proporció: com s'ajusten les coses i es relacionen entre si en termes de mida i escala; sigui gran o petit, proper o llunyà ”? Aquesta és la qualitat més evident de la composició.

Èmfasi/enfocament: on es dirigeix ​​l'ull de l'espectador? Crear contrast i jugar amb l'equilibri, el ritme o el moviment pot fer que determinats elements d'una peça destaquin i semblin més importants.

Equilibri i unitat: tots els elements funcionen junts? Les composicions simètriques inculquen una sensació d'ordre i calma (penseu a Wes Anderson), mentre que les asimètriques creen peces més dinàmiques i actives.

Ritme i moviment: què passa a la imatge i com crida la teva mirada? Les línies principals i les formes/tons subjacents poden dirigir l'espectador a centrar-se en determinats elements per donar la sensació que una peça va a algun lloc a un ritme determinat.

Patró: es repeteixen els elements de la composició? L'ús de la repetició pot donar una estructura clara o unir determinades parts d'una imatge.

Contrast: com es veuen diferents els elements de la peça? El contrast pot tenir moltes formes, com ara la tonalitat, el to o l'escala, i pot crear dinàmiques dins d'una peça.

via:

Els 8 elements de la composició en l'art

dd

Composició Segons Henri Matisse

“La composició és l'art d'ordenar de manera decorativa els diversos elements a les ordres del pintor per expressar els seus sentiments”.  - Henri Matisse a “Notes d'un pintor”.

dd

La sintaxi de la imatge Introducció a l'alfabet visual

Un llibre de Donis A. Dondis

Un llibre clàssic del disseny que aplica la psicologia de la Gestalt sobre la percepció visual a l'àmbit del disseny gràfic. Lectura obligada per a qualsevol professional del llenguatge visual

A la segona meitat del segle XX van aparèixer una sèrie de treballs que intentaven establir els principis d'una teoria de la composició gràfica a partir dels estudis científics sobre la percepció visual, i és en aquest context on s'emmarca aquesta obra clàssica de Donis A · Dondis, una de les propostes sobre gramàtica visual pioneres i fonamentals d'aquest corrent.

La sintaxi de la imatge és una aproximació al tema amena i rigorosa que explora aquells principis i regles del llenguatge de les imatges que incideixen directament a la semàntica, la retòrica i la comunicació visuals. La proposta teòrica de Dondis s'acompanya de múltiples exemples i referències que inclouen des de la pintura i l'escultura fins a l'arquitectura, la publicitat, el cinema o la televisió.

Més enllà del gran interès que ha suscitat entre dissenyadors i artistes, aquest llibre –que ha estat totalment revisat, actualitzat i redissenyat per a aquesta nova edició– constitueix un manual bàsic i fonamental que contribueix a la nostra alfabetització visual. Comprendre la cultura actual implica conèixer la gramàtica de les imatges i l'obra de Dondis proporciona les bases necessàries per desenvolupar un pensament crític cap a una realitat cada cop més indissociable del visual.

dd

Arte y percepción visual - Alianza Editorial

Como señalo Herbert Read, Arte y percepción visual -cuya primera edición data de 1954- fue «el primer intento sistemático de aplicar a las artes visuales los principios de la psicología de la gestalt». el libro deslinda los componentes básicos de la obra de arte, basándose en los resultados de numerosos estudios experimentales y mostrando la universalidad de factores como el equilibrio, la tendencia a la forma más simple y el fenómeno de figura y fondo…

dd

Què és la composició en l'art?

Composició en dues preguntes

Composició versus còpia de la referència

Elements visuals (els blocs de construcció d'una pintura)

Principis de l'art (la cola que ho sosté tot)

Regles, teories i tècniques de composició

Enquadrament

Línies líders

Relació d'or

Regla dels Terços

Simplificació

Regla de les probabilitats

Triangles

Trencar les regles de composició

Problemes de composició comuns

Llista de verificació de desglossament de la composició

Exemples de pintures mestres

Punts clau

Recursos

Vols saber-ne més?

dd

dd

Tramas

La geometría secreta de los pintores

de Charles Bouleau (Escritor), Yago Barja de Quiroga (Traductor)

La obra pretende constituir un completo inventario y una historia exhaustiva de los métodos pictóricos de composición, realizados a partir del análisis concreto de la geometría subyacente a la obra de los pintores, a la luz de las fuentes escritas

dd

dd

dd

Las lecciones del dibujo - Ediciones Cátedra

Ediciones Cátedra,

catedra.com

“Dibujar es equivalente a pensar. Algunos dibujos se hacen con la misma intención que se escribe: son notas que se toman. Otros intentan resolver la ejecución de una escultura en particular, o imaginar cómo funcionaría. Existe un tercer tipo, dibujos representacionales de obras que se realizan después de las mismas. Dándoles un nuevo enfoque. Todos ellos posibilitan una aproximación sistemática en el trabajo, incluso si a menudo fuerzan su lógica interna hasta el absurdo.”(Bruce Nauman, citado en Las lecciones del dibujo: Gómez Molina: 33)

GÓMEZ MOLINA, Juan José(Coord.) Las lecciones del dibujo Ediciones Cátedra. Madrid,1995. ISBN-13: 978-84-16372-49-2

Índex:

Capítulo I. El concepto de dibujo; Capítulo II. Los dibujos del dibujo; Capítulo III. El andamiaje de la representación; Capítulo IV. La modelo y los modelos del dibujo; Capítulo V. Razonando la corpulencia: el dibujo de las modelos; Capítulo VI. El libro, profesor de dibujo; Capítulo VII. Conocimiento como naturaleza muerta; Capítulo VIII. Modelos de libertad; Capítulo IX. Educación sentimental; Capítulo X. Descripción y construcción del universo; Capítulo XI. De lo imaginario representado; Capítulo XII. Caligramas; Capítulo XIII. El dibujo como escritura del material; Apéndice. Textos sobre el dibujo.