#Mireia Portas

[321ocio]

The Producers en el teatro Tívoli

[elfinaldelcamino]

Entrevistes al Grid_Spinoza (1 de 3)

Exploro els més de vint vídeos que el Grid_Spinoza posa a disposició en línia, amb entrevistes a productors culturals sobre els seus camins creatius. D’entre ells, n’escullo tres que m’interessen especialment en el context de la creació d’El Final del Camino: les corresponents a en Francesc Torres, en Laurent Mignonneau i la Mireia Sallarès.

1. Francesc Torres

Trio per visionar a fons el vídeo dedicat a en Francesc Torres (Barcelona, 1948) perquè m’atrau el seu comentari sobre aquells que treballen al terreny de la narració, que, diu, tenen la virtut de produir allò que cap altre productor encara no ha produït, a fi de fer visible allò abans mai vist.

Fotograma de l’entrevista del Grid_Spinoza a Francesc Torres (març de 2011)

L’exposició que Torres fa de la seva metodologia m’ha semblat molt intuïtiva, lliure i oberta de ment. Comença establint una separació clara entre ciències exactes i ciències socials i com el coneixement de tall artístic és més propera a les segones, les ciències humanes. Tot seguit argumenta que, malgrat que la seva metodologia personal de treball no és pas la de les ciències socials, s’hi assembla. Allò que fa que difereixi de les ciències socials és en un aspecte essencial: el seu treball neix a partir de la intuïció i no de l’observació de dades objectives relatives a l’ésser humà. 

Instal·lació de Torres Amnèsia-Memòria al MACBA (1991)

En Francesc Torres, més que investigar sobre un determinat tema, prefereix emprendre el camí de la indagació sobre un determinat tema, desmarcant-se del terreny de la investigació. No obstant aquest fet, defineix aquesta indagació com un procés basat en la lectura inmersiva sobre un tema determinat que moltes vegades deriva en una feina similar a la de l’investigador. Així doncs, podem entendre que el seu camí creatiu és flexible, podent bifurcar-se o canviar el sentit segons la intuïció del productor.

Torres rodejat de la seva instal·lació La Campana Hermètica (Barcelona, 2018)

Remarca la importància d’aquest component irracional com a inspiració que porta vers una determinada revelació creativa, similar al que pot succeir al terreny de les ciències exactes. Cita el cas del Pointcarré, que va arribar a teoritzar de manera científica exacta a partir d’una intuïció sobrevinguda després d’una excursió en què la seva ment va poder-se relaxar d’un problema que, de tant pensar-hi, el tenia ofuscat. Torres parla de l’artista com a constructor / realitzador d’allò que els altres no gosen construir, amb el fi de veure realitzat allò abans mai vist.

Autorretrat amb el nas sagnant (Barcelona, 2015)

[joaquimblog]

LA JAULA DE LAS LOCAS AL TIVOLI, MALAURADAMENT, NO ÉS AIXÒ COMPANYS NO ÉS AIXÒ

LA JAULA DE LAS LOCAS AL TIVOLI, MALAURADAMENT, NO ÉS AIXÒ COMPANYS NO ÉS AIXÒ

Dissabte nit, en gran part per evitar la tortura que suposa sotmetre’s durant sis hores a dos correfocs seguits (l’infantil i el adult) vàrem assistir, en Colbran i jo,  a la sessió de nit de La Jaula de las locas (La Cage aux Folles), el musical de Jerry Hermanque fa uns dies s’ha estrenat a Barcelona, una Barcelona que malauradament en aquesta ocasió fa de Boston respecte a New York, és a…

[architectnews]

Farfetch urban fashion village in Porto, Portugal

Farfetch urban fashion village Porto, BIG Portuguese Building, Fuse Valley Architecture Images

Farfetch urban fashion village in Porto

28 Sep 2021

Architects: BIG

Location: by Leça River, Porto, northern Portugal

FUSE VALLEY

Farfetch Partners With BIG To Build Art-filled HQ In Portugal

Visualizations by Lucian R

Farfetch HQ in Porto

Farfetch, the leading global technology platform for luxury fashion, seeks to further connect creators, curators, and consumers in a purpose-built urban fashion village on the slopes of Leça River in Porto. The 178,000 m2 art-filled site has been named FUSE VALLEY and is developed in collaboration with Portuguese real estate developer, Castro Group.

The future Farfetch HQ features 12 interconnected buildings that each represent the various elements of the company’s organization, with the design of each space tailored accordingly. Scheduled to break ground by early 2023, and open its doors in 2025, the new HQ is situated within the larger FUSE VALLEY site; also designed by BIG, the site of 24 buildings will be home to various tech companies, startups and services. BIG’s design seeks to amplify the exchange of ideas between the different aspects of the organization and create new opportunities for the circa 3,000 Farfetch employees based in Portugal, visitors, and locals.

José Neves, founder, CEO and Chairman of FARFETCH, says: “We are very excited about this project and the vision that Bjarke Ingels has presented to us, not only because of what it will mean as a milestone for the company, for our people, but also for the community. This project will be a revolution on the current concepts of workspaces, marked by its futuristic nature, by the orientation towards sustainability and well-being. It will be a space not only for FARFETCH, but for the entire community.”

According to Paulo Castro, CEO of CASTRO GROUP, “FUSE VALLEY is the perfect interpretation of our golden rule, applied to all our projects: location, innovation, sustainability, and technology. What we are going to do in Matosinhos is something unique and that puts this space on the international map of what is best done both in terms of sustainability and in terms of innovation. With this project, we intend to develop a smart city, or in this case, a smart valley”.

Conceived as a community village, FUSE VALLEY is organized around plazas, parks, and courtyards which are landscaped and programmed to extend the life inside the buildings to the outside. Like an urban fabric, the individual buildings rest on a series of urban terraces connecting the main road to the east, with the Leça River to the west. Along the central arrival axis, an urban alley opens all the way from the street to the river, featuring all the major public programs and amenities along the riverfront of Farfetchlobbies, an academy, an auditorium, canteen, and wellness facilities.

“Rather than a corporate office complex, Farfetch’s future home in FUSE VALLEY will be a lively urban ensemble bringing every curator, creator, customer and collaborator together in the most innovative new neighborhood of the city. The urban fabric will allow FUSE VALLEY to grow and expand organically, like a natural village,“ says Bjarke Ingels, Founder & Creative Director, BIG.

As a manmade extension of the hillside, the roofs of the new buildings rise and fall to create peaks and valleys, with slopes and terraces providing employees with generous spaces to enjoy breaks and host gatherings – surrounded by views of the river. Natural paths extend from the landscape to the roofscape, creating flexible wayfinding for people to move around the complex – both inside and out, and above, below, and within the building.

On the ground floor, the facades recede to expand the public realm, creating natural canopies to welcome visitors, collaborators, and customers. The chamfered corners of the buildings merge to create archways and openings between the courtyards that act like canvases for different artistic expressions, bringing color and texture to the streetscape.

Each building is tailored to its specific program, with gently-altered floorplans creating an equally lively and varied interior architectural experience:

“The individual buildings that constitute the various elements of the organization are connected to form large contiguous work environments – physically consolidated, but spatially varied to create a human-scale experience,“ says João Albuquerque, Partner in Charge, BIG.

Atelier-like attics with additional ceiling heights and open mezzanines are created by the sloping roofs of the buildings. Open connections extend from the attic mezzanines all the way to the ground, creating visual and physical connectivity across all floors.

The interior experience prioritizes an immersion in nature, providing a biophilic environment that aims to increase productivity and wellbeing. Similarly, the dense urban fabric and ample vegetation provides a naturally shaded, cooled environment.

The new FUSE VALLEY combines maximum connectivity with a varied visual and physical experience, stimulating human exchange and innovation.

Farfetch urban fashion village in Porto – Building Information

Name: Fuse Valley

Size: 178.000 m2

Location: Porto, Portugal

Client: Farfetch and Castro Group

Project type: Design Development

PROJECT TEAM

Partner-in-Charge: Bjarke Ingels, João Albuquerque

Project Leader: Hanna Johansson

Project Manager: Natacha Fernandes Da Ponte Viveiros

Project Architect: Mireia Sala Font

Team: Angel Barreno, Alberto Gonzalez-Garces, Geoffrey Eberly, Gonzalo Castro, Gonzalo Coronado, Jakub Fratczak, Javier Mora, Mathieu Michel, Matthew Reger,  Paula Madrid, Stefani Fachini,Tristany Serra, Wei Lesley, Alvaro Villanueva, Ariadna Mejias, Elena Ceribelli, Gabriella Luppi, Gabriela Dal Seco, Giulia Orlando, Lena Mariella von Buren, Miquel Benedito, Raphaël Logan

Collaborators: OODA (Executive Architect – Competition), Ventura & Partners Arquitectos (Executive Architect), Dimscale (Cost Management), Quadrante (Engineering and Sustainability Design), PROAP Arquitectura Paisagista (Landscape Design), FILAMENTO (Lighting Design), PACIFICA (Signage & Wayfinding Design), LIMSEN (BIM Manager), FEUP/IC (BIM Manager), VHM (Allotment architect), AMBISITUS (Environmental study), ENGIMIND (Traffic consultant), CORE (Project Management), CASTRO RED (Project Management), AFA (Engineering Plot B), NdBIM (Bim Manager Plot B).

Images: visualizations by Lucian R, courtesy of BIG – Bjarke Ingels Group

BIG Architects

BIG-Bjarke Ingels Group Architects News

Farfetch urban fashion village in Porto, Portugal images / information received 280921 from Bjarke Ingels Group

Location: Famalicão, Portugal

Portuguese Architecture

Portugal Architecture Design– chronological list

Portuguese Architecture News

Porto Architecture News

Porto Architecture Walking Tours by e-architect

Alto Tâmega Tourism Info Point, Chaves, north of Portugal Design: AND-RÉ Arquitectura photograph : Ivo Tavares Studio Alto Tâmega Tourism Info Point

Portas São João Architecture: Meireles Arquitectos photograph : João Morgado Portas São João, Porto

Foz Apartment Renovation, Foz do Douro, Porto Architects: dEMM arquitectura photo © José Campos Photography Foz Apartment

Portuguese Architecture

Portuguese Architect Studios

Portuguese Houses

Contemporary House in Falfosa, north of Faro Design: AAP Associated Architects Partnership photo : José Campos Falfosa House, Faro

Museum of Art, Architecture and Technology, Lisbon, Belém Design: AL_A photo courtesy of architects Museum of Art, Architecture and Technology in Lisbon

Comments / photos for the Farfetch urban fashion village in Porto, Portugal – New Portuguese Architecture design by Rui Mendes Ribeiro page welcome

The post Farfetch urban fashion village in Porto, Portugal appeared first on e-architect.

[ideaimateria]

10 de desembre, de 18 a 20:30 h

Professores en moviment   Andreu Belsunces i David H. Falagán , Oscar Guayabero coordinador del postgrau Escola massana

Intentarem entendre que és el disseny-ficció i el disseny especulatiu amb Andreu Belsunces i David H. Falagán de Port-0 amb la ponència Ficcions instituents per una recerca en disseny pot-humà, perquè els únics futurs possibles són aquells que algú els ha imaginat abans. 

Port 0 - Ficcions instituents per una recerca en disseny post-humà

Port 0, l’equip de recerca en disseny crític i de futurs d’Escola Massana,

Andreu Belsunces és sociòleg del disseny i la tecnologia. Investiga en la intersecció entre cultures digitals, tecnopolítica, pràctiques col·laboratives, epistemologia i la ciència-ficció. Comparteix espais d’aprenentatge a l’Escola Massana, Elisava, IED, LCI i UOC, on teixeix relacions entre els media studies, el pensament crític, les ciències socials, la teoria especulativa i la recerca en art i disseny. Es co-fundador de Becoming, un estudi d’investigaci��-acció sobre escenaris emergents. El seu treball s’ha presentat a MACBA, CCCB, The Influencers, Hangar, Sónar +D (Barcelona), Medialab Prado (Madrid), STRP (Eindhoven), The Wrong Biennale (Internacional) i The New School (New York) entre d’altres. Ha publicat a llibres com Fanáticos (UOC Press 2012), Crossmedia Innovations (Peter Lang, 2012) i Design Does (Elisava, 2018). Juntament amb en David H. Falagán, coordina l’equip de recerca en disseny crític, especulatiu i de futurs Port 0, en el que analitzen les implicacions actuals de les interferències socials i tecnològiques utilitzant el disseny de ficció i especulatiu com a eina.

David H. Falagán és doctor arquitecte (UPC, 2016) i professor en el Departament de Teoria i història de l’arquitectura i tècniques de comunicació de la UPC. Entre 2016 i 2020 ha estat coordinador de recerca de l’Escola Massana de Barcelona. El seu treball enfoca àrees com la teoria de la tècnica, el futur de l’hàbitat i les metodologies crítiques del disseny. És autor dels llibres “Construcción social de la vivienda”, “Herramientas para habitar el presente: la vivienda del siglo XXI”, Innovación en vivienda asequible: Barcelona 2015-2018” i “Innovación tecnológica en la arquitectura de Tous y Fargas”.

Les tecnociències, en tant que pilars fonamentals de la civilització moderna, emmarquen imaginaris sociotècnics, o visions col·lectives de futur a perseguir i evitar. Estats, grans corporacions, el sector financer, centres de recerca, aparells de mercadotècnia, think tanks, moviments socials i pràctiques d’autogestió, lluiten per a què els seus programes es facin realitat, fent del futur un espai de lluita política.

Port 0, l’equip de recerca en disseny crític i de futurs d’Escola Massana, ha estat explorant durant dos anys com la ficció especulativa, el disseny post-humà i les pràctiques col·laboratives poden convergir per ajudar a organitzar (o interferir) en les xarxes simbòliques i materials que estabilitzen tecnologies emergents.

Les cinquenes jornades Disseny per viure, comissariades per l'Òscar Guayabero, esdevenen aquest any una activitat paral·lela a l'exposició Emergència! Dissenys contra la COVID-19 i tenen com a objectiu visualitzar estratègies, maneres i recursos del disseny. Fer palès que el disseny pot contribuir a fer que el futur probable (aquell que sembla més factible que esdevingui) s'assembli el màxim possible al futur desitjable (aquell que aposta pel bé comú).

Elisabet Roselló, fundadora de Postfuturear, ens explicarà en Futurs, Emergència, Agència i Dissenys com en temps d'emergència és prioritari establir plans de xoc i plantejar una relació més coherent amb allò que anomenem futur. Intentarem entendre que és el disseny-ficció i el disseny especulatiu amb Andreu Belsunces i David H. Falagán de Port-0 amb la ponència Ficcions instituents per una recerca en disseny pot-humà, perquè els únics futurs possibles són aquells que algú els ha imaginat abans. I fent prospecció de futur (fins i tot sense que aquest hagi de ser factible avui), veurem com estem construint possibilitats d'altres futurs als que semblem abocar-nos sense remei. Ho veurem en la presentació de l'informe El disseny, de medi a mediador, un estudi de l'Escola Superior de Disseny ESDESIGN i la taula rodona amb els docents implicats en l'estudi, Mireia González, Esther Rico i Bernat Sanromà.

Al mateix temps, veurem com, des d'una situació d'emergència com la pandèmia de la COVID-19, el disseny pot intentar oferir petites solucions per pal·liar part dels efectes que la malaltia causa sobre la societat, o bé mirar d'establir un sistema per evitar el contagi. Molts estudis i professionals han treballat en condicions de confinament per al bé comú. És un exemple magnífic de com, en col·laboració amb experts d'altres camps i amb els mateixos usuaris en el procés de disseny, podem trobar solucions “pel món real”, que en diria en Victor Papanek. Coneixerem peces dissenyades expressament per fer front a la pandèmia de la mà dels seus dissenyadors i que es poden veure a l'exposició: Miriam Ponsa, Oriol Ventura, Arnau Valls, Aleix Artigal, Pep Trias i Agustí Chico, amb els quals també parlarem a la taula rodona Escenaris postcovid i possibles futurs del disseny o disseny de futurs.

Acabarem les jornades amb la ponència Entre 2 metres i un kilòmetre d'aire a càrrec de Pablo Martínez de 300.000 km/s, un estudi d’urbanisme i innovació urbana (Premi Catalunya d’Urbanisme 2020, Premi d’Urbanisme Espanyol 2019 i Premi S+T+ARTS 2019 de la Comissió Europea) que explora els potencials de les dades massives i els nous paradigmes de computació per a extreure informació rellevant amb l'objectiu de millorar el diagnòstic territorial, el planejament urbà i la presa de decisions assessorant als diversos agents urbans en la transversalització del coneixement i l’orientació de les polítiques públiques.

https://ajuntament.barcelona.cat/museudeldisseny/ca/port-0-ficcions-instituents-una-recerca-en-disseny-post-huma

https://www.nuvol.com/art/el-disseny-com-a-porta-cap-al-futur-141703

Accedir a la jornada el dijous 10 de desembre

http://guayabero.net/catala/expos/expo/disseny-per-viure.html

https://ajuntament.barcelona.cat/museudeldisseny/ca/exposicio/disseny-viure-99-projectes-al-mon-real

disseny per viure

Emergència+Dissenys+contra+la+COVID-19

[fashioncurrentnews]

Bulgari, Andy Warhol e la collezione di gioielli Wild Pop

Tra le novità di Alta Gioielleria, c’è una collezione che merita una particolare attenzione. Wild Pop di Bulgari rappresenta un’opera contemporanea della Pop-Factory: anelli, bracciali, collier si accendono in sfolgoranti bagliori, prendendo vita in inediti accostamenti cromatici. E come Andy Warhol amava sperimentare e lanciarsi in nuove sfide creative, così la nota maison romana ha deciso di presentare monili che sono volontariamente ispirati ai stravaganti e “bold” anni 80. Un legame, quello tra Bulgari e il padre della pop art, che non è solo dato da una mera ispirazione ma che si rifà al sodalizio maturato tra Nicola Bulgari e lo stesso Andy Warhol, quest’ultimo tra le prime celebrità a varcare la porta della prima boutique di New York, in 5th Avenue.

Quando sono a Roma, entro sempre da Bulgari perché è come visitare la migliore mostra d’arte contemporanea – Andy Warhol

L’artista, sin da subito, ha dimostrato la sua passione per la gioielleria, attratto dalla collezione Monete. Ma fece molto di più che comprare per sé dei gioielli: più volte, nelle sue interviste, dichiarò in modo esplicito il suo amore per Bulgari. Nella Factory, sulle riviste e nelle serate di Studio 54, Bulgari ridefiniva il look delle celebrità di spicco degli anni 80.

Si era semplicemente concretizzato il sogno americano di Bulgari.

Ed è proprio da qui che nasce la nuova collezione Wild Pop: Lucia Silvestri, Direttrice Creativa, decide di dar nuova vita al “fantastico dialogo tra Bulgari e Andy Warhol”, accentuando il lato più innovativo della maison senza mai rinunciare al savoir fair nel realizzare ogni singolo pezzo.

Lily Aldridge. Bella Hadid. Jasmine Sanders © David Atlan

Nella gallery troverete la collezione Wild Pop di Bulgari, mentre qui sotto l’intervista a Lucia Silvestri (LS) e a Mireia Lopez Montoya (MLM), responsabile della sezione accessori. Allo scoperta dello “stile di Bulgari”, della sua insaziabile fame per l’arte, la storia, spinta da un’incredibile curiosità…

Nel 1963, la rivista francese Connaissance des Arts, sancisce la nascita di un nuovo stile: lo stile di Bulgari. Che cosa s’intende per “stile Bulgari”? (LS)Intendo un mix di design e pietre ma soprattutto di audacia, siamo stati i primi a giocare e a proporre una combinazione di colori che prima non si usava nella gioielleria, tutto questo unito ad una manifattura che è attenta al minimo dettaglio e che si pone sempre delle nuove sfide.

Quali sono i gioielli o le collezioni simbolo? (LS)Serpenti, che si tramanda negli anni e ed è un simbolo che contraddistingue Bulgari da sempre; nasce ancor prima del 1963 non con una collezione vera e propria ma come un segno distintivo. Se penso alle più recenti: Diva, che nasce nel 2013 con dei pezzi di Alta Gioielleria ma ha avuto un grande successo che è stata poi declinata nella Fine Jewelery e che ancora oggi ci dà grandi soddisfazioni; Monete, che fa parte della nostra storia; e Festa, collezione con cui Bulgari ha ribadito il suo DNA di gioielliere audace unito ad una continua ricerca e innovazione.

Che cos’è cambiato da quel negozio di “Argenteria Artistica, Antiquitè, Curiositè, Bijoux” al numero 28 di via dei Condotti alla maison di gioielli che oggi conosciamo? (LS)È cambiato il mondo! Noi, invece, abbiamo mantenuto intatta quella voglia di innovare, di andare alla ricerca delle pietre più belle e più preziose. Anzi, si può dire che nel tempo si è radicata la ricerca della qualità e la passione.

Oggi il gioiello cosa rappresenta per la donna? Penso a una volta che era più un regalo o un dono di famiglia, oggi le donne si scelgono da sole il monile da comprare e sfoggiare… (LS) Le più fortunate li ricevono come regali ancora oggi ma c’è anche una voglia di celebrarsi e di gratificarsi: sempre più spesso ci sono donne che scelgono il proprio gioiello da indossare anche in modo informale anche come una sorta di conquista.

Tre donne simbolo che nella vostra storia hanno rappresentato al meglio lo stile Bulgari. (LS) Liz Taylor, prima fa tutte: una vera e propria icona. Non a caso abbiamo riacquistato alcuni tra i suoi gioielli più importanti e famosi.Mi piace molto Julienne Moore, una donna audace con personalità e allo stesso tempo versatile. Aggiungo anche Meghan Markle che è riuscita a rompere tutti gli schemi con disinvoltura, dimostrandosi indipendente nelle sue decisioni anche nel ruolo più tradizionale, cioè quello di Principessa. (MLM)Bvlgari nasce per la donna, da sempre il centro dell’Universo nel mondo del grande gioielliere. Se guardiamo al passato, Elizabeth Taylor è stata certamente la Diva di quella Dolce Vita degli anni ’50 e ’60 che rese Roma protagonista e che condivise con Bvlgari un amore reciproco ed intenso. Il design Italiano e soprattutto l’audacia con cui si combinavano materiali inaspettati, si sposava perfettamente con il periodo storico e le donne di allora in grado di indossare con classe innata e grande personalità le creazioni Bvugari. La Maison ha poi sempre seguito le donne.

Alta Gioielleria applicata all’accessorio. Gioielli come accessori e borse che sono gioielli. È più una moda o un’evoluzione della creatività? (MLM)La storia degli accessori Bulgari non può prescindere da quella del grande gioielliere. La qualità dei materiali scelti, i colori, l’eccellenza nella manifattura delle pelli e delle metallerie riflettono la stessa cura che si applica nella creazione di un gioiello. Il Serpente, che da sempre contraddistingue i gioielli Bvlgari, diviene protagonista anche negli accessori, attraverso chiusure gioiello, rifinite con smalti e colori a contrasto. L’accessorio inoltre ha un utilizzo che predispone ad una maggiore versatilità. Una borsa Bvlgari può essere indossata di giorno con un abbigliamento casual e allo stesso tempo, può essere perfetta la sera con un outfit più elegante. Ciò che in ogni caso si trasmette è l’unicità dell’oggetto. Il piacere di indossare qualcosa che resta nel tempo, che esprime al massimo il design italiano, traendo ispirazione dal passato, ma con una visione sempre più contemporanea.

Parliamo del “Curiosity Shop”. Era il 1905, eppure è stato lungimirante, basta pensare alla diffusione dei concept store di oggi o dei negozi che diventano gallerie d’arte. Oggi, cosa rappresenta il “Curiosity Shop”? Che cosa rappresenta? (MLM)Per spiegare il New Curiosity shop bisogna comprendere il valore della curiosità da cui siamo partiti. La curiosità è un mezzo attraverso il quale elevarsi, imparare ed evolvere. Aiuta a combattere ciò che vuole rimanere statico e fermo. Sotirio Bulgari, storico fondatore della Maison, era un uomo pragmatico e visionario al tempo stesso. Sapeva dove stare, come vendere, a chi e cosa. È stato sempre ispirato da una scintilla di passione e innovazione. Con il New Curiosity shop si omaggia la sua personalità e si guarda al futuro con la stessa lungimiranza, attraverso quello che nasce come il primo concept store di un gioielliere. Un luogo in cui potersi fermare per consultare libri di design, guardare antichi bozzetti di gioielli della maison attraverso un tavolo interattivo, acquistare prodotti creati appositamente per questo negozio e poterli personalizzare. Per il cliente Bvlgari, ma soprattutto per un target millennial che vuole dal mondo del lusso qualcosa in cui poter essere lui stesso protagonista. A tal proposito, per il New Curiosity Shop nel mondo accessori abbiamo creato una versione Urban Chic in pelle bianca della nuova Serpenti SS18, in edizione limitata. Sul retro intarsiato con studs l’#ROMA, una vera dichiarazione d’amore alla città eterna.

Lady Kitty Spencer © David Atlan

  L'articolo Bulgari, Andy Warhol e la collezione di gioielli Wild Pop sembra essere il primo su Vogue.it.

from Vogue.it https://ift.tt/2KjBf1F from Blogger https://ift.tt/2NcAqWj

[venitisblr-blog]

GETTING RID OF DON QUIXOTE AND MARIANO RAJOY

GETTING RID OF DON QUIXOTE AND MARIANO RAJOY

By Mireia Borrell Porta

Rajoy has left the Catalan government with no other option than to call a unilateral independence referendum. The call for the 1 October independence referendum is the culmination of a process that started in 2010 with the ruling of the heavily politicised Spanish Constitutional Court against the 2005 Catalan Statute of Autonomy. The new Statute, overwhelmingly approved…

[teoriapoliticauab]

Ecofeixisme, una nova amenaça?

Fins fa uns quants anys, el terme ecofeixisme era utilitzat pels medis de la dreta liberal com una eina de combat ideològic contra un dels seus, fins fa poc, enemics naturals, els ecologistes. S'utilitzava per desacreditar plantejaments contraris a la desregulació dels mercats, la idea era associar el feixisme amb l'ecologisme de tal manera que suggerís una tendència necessària d'aquest cap a aquell. Es tractava de desprestigiar uns plantejaments que, fins i tot en les seves versions més moderades, sempre postulaven algun tipus de regulació contrària a la pretensió extrema-liberal de dotar al capital d'una absoluta llibertat d'actuació, i per tant, afectava els interessos d'alguns dels seus patrocinadors, grans empreses a les quals qualsevol reglamentació ecològica suposava un minvament de beneficis.

Encara que en l'actualitat associem l'ecologisme a moviments més progressistes, situats en l'esquerra i l'extrema esquerra, cal dir que l'ecofeixisme, entès com l'ecologisme dins del feixisme, és una cosa que té una llarga història. Janet Biehl i Peter Staudenmaier en el seu llibre «Ecofascismo. Lecciones sobre la experiencia alemana» suggereixen que la síntesi del feixisme i l'ambientalisme va començar amb el nazisme, que el seu interès estava "vinculat amb el romanticisme agrari tradicional i l'hostilitat cap a la civilització urbana. El moviment situava el naixement de la nació alemanya en els antics pobles pagans germànics, respectuosos i lligats a la naturalesa, destacant la necessitat de respectar la naturalesa d'Alemanya.  De fet, les joventuts hitlerianes van menysprear la modernitat i van idealitzar la vida agrària. Ara per ara, en major o menor mesura, la població està conscienciada sobre la necessitat de preservar el medi ambient. Per molt que ens costi reconèixer-ho, l'ésser humà continua depenent de la naturalesa i destruir allò que "ens dona menjar" és cavar la nostra pròpia tomba, per altra banda les conseqüències devastadores d'una pandèmia mundial són coneixedores per tots. Aquest escenari ens porta a una inevitable transició cap a una disminució del model productiu de recurssos, el problema recau en com es durà a terme. Carlos Taibo en la seva publicació de Colapso: Capitalismo terminal, transicion ecosocial, ecofascismo fa una anàlisi de les diferents maneres en què es pot solucionar i la dicotomia entre ecosocialisme i ecofeixisme sembla ser un repte en els pròxims moviments socials.

Actualment, comencem a trobar pinzellades dins la nova dreta europea que ens podrien portar a un escenari que alguns autors determinen com catastròfic. L'etnonacionalisme europeu que fins fa pocs anys negava l'existència del canvi climàtic, actualment suggereix mesures per protegir l'entorn.  Un exemple clar és Marine Le Pen, que s'allunya de l'herència del seu pare afirmant que una manera clara de protegir l'entorn és decidir qui entra i qui no entra al país, protegir el país com si aquest fos un ecosistema, dels immigrants

Tot i que podríem determinar l'ecofeixisme com un model teòric que no s'ha arribat a implementar mai de manera pura, podem pensar que en els pròxims anys començarem a sentir més habitualment.

Mireia Olivares

[germandejuana]

Tweeted

Si mirem enrere, el retrocés és enorme. Si mirem endavant, el futur és encara més recentralitzador. ERC ha de dir prou a PSOE/UP. No ens porta enlloc i és humiliant per tots. No ens arrossegueu més, si us plau.

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) April 29, 2020

[321ocio]

Nos gusta despedir el año en el Teatro optando por alguno de los musicales que hay en la ciudad y, habitualmente, buscamos alguno que nos parezca acorde con la diversión que imaginamos para la noche de Fin de año.

La verdad es que este año no había mucha variedad donde escoger en cuanto a musicales si comparamos con la cartelera do otras ciudades como Madrid, y más si teníamos en cuenta que algunos ya los habíamos visto… La Jaula de las Locas resultó ser el único que no habíamos visto ninguna y el que nos parecía más en sintonía con la noche y… ¡Menudo acierto!

Glamour, plumas, “brili brilli”, tacones, buena música y mucha fiesta, as�� es “La Cage aux Folles”

¡LA VIDA EMPIEZA HOY!

La apacible vida de pareja de Albin y Georges, propietarios del club nocturno “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, se ve totalmente alterada por una noticia inesperada. Jean Michel, el hijo de Georges, se va a casar con la hija de un diputado ultraconservador, acérrimo defensor de los valores más tradicionales en la vida familiar. El encuentro explosivo entre dos familias tan distintas desata una divertidísima comedia llena de amor y de situaciones delirantes.

Inspirada en la popular obra de Jean Poiret, el musical es fruto del talento de Jerry Herman y Harvey Fierstein. Con nueve premios Tony y tres Drama Desk Award, “La Jaula de las Locas” se ha representado ininterrumpidamente por todo el mundo desde su estreno. Esta temporada, llega al Teatro Tívoli en una espectacular versión dirigida por Àngel Llàcer y Manu Guix.

“La Jaula de las Locas” es un gran canto a la libertad individual y colectiva. Una atrevida puesta en escena, sorprendentes coreografías, exuberante diseño de vestuario y una temática universal, lo convierten en uno de los musicales más aclamados de la historia. Cada función transforma “La Jaula” en una fiesta, una celebración de la “joie de vivre” que se sabe cómo empieza, ¡pero nunca como acaba!

El binomio Guix- Llàcer, Llàcer – Guix es una fórmula de éxito, sus trabajos son muy dispares en cuanto a género, desde ese primer Què, el musical que vimos hace años hasta Molt soroll per no res o el mágico El petit Príncep, todos espectáculos que han cosechado éxito a pesar de ser totalmente distintos uno de los otros y este no es diferente.

La jaula de la las locas es una adaptación del musical de Broadway que dirige Àngel Llàcer pero que también protagoniza como Albin / Zaza un personaje que le viene como anillo al dedo y que realmente interpreta magistralmente. Solo con la interpretación de Llàcer no seria un espectáculo redondo y lo que hace que realmente funcione es el elenco que le acompaña. No queda atrás su pareja escénica Iván Labanda actor versátil y, probablemente, uno de los mejores que hay actualmente en la escena barcelonesa; pero si algunos sorprenden son los menos conocidos como Ricky Mata o, en mi caso, me gustó especialmente Anna Lagares y su potente voz que no deja indiferente, y claro está, no nos podemos olvidar del humor que asegura Mireia Portas, aunque aquí en pequeña dosis.

Una historia escrita décadas atrás pero actual, un canto a la libertad y a la tolerancia que, aunque parezca mentira, sigue totalmente vigente hoy en día.

El conjunto es fabuloso, tanto musicalmente, escenográficamente y, sobre todo, en cuanto a vestuario. Se pierde la cuenta de las veces que se llegan a cambiar y quizá lo que nos resultó menos espectacular fueron las coreografías.

Por el contrario la música en directo suena perfectamente y más teniendo en cuenta que nos ubicábamos en el segundo piso. Hay que reconocer la gran partitura creada por Jerry Herman emociona con temas como “I Am What I Am”, pero la canción que realmente sales tarareando en este montaje es “La vida empieza hoy”.

Dos horas y media de diversión porque en “La Cage aux Folles” todo es fiesta, diversión,  purpurina y sobre todo espectáculo.

  This slideshow requires JavaScript.

No descartamos volver alguno de los días en que Oriol Burés interprete el personaje de Zaza, y es que, parece que su interpretación es espléndida. Teniendo en cuenta que sustituye al maestro Llàcer, es una gran mérito que quien lo vea le otorgue este reconocimiento.

Respecto a la noche de Fin de año, nos gustó como lo organizaron, en otras ocasiones hacían coincidir el descanso con las campanadas y

este no fue el caso, vimos todo el musical primero, después celebramos el año nuevo con actuaciones que la compañía había

preparado, que aunque algunas eran más cómicas que otras, destacó especialmente el tango que se marcó Mireia Portas. ¡Fue distinto a otros años pero nos dejó igual de satisfechas o más!

  @LaJaulaMusical en el Teatro Tívoli #NostromoLive, @AngelLlacer @IvanLabanda @ManuGuix @Grup_Balana #LaVidaEmpiezaHoy Nos gusta despedir el año en el Teatro optando por alguno de los musicales que hay en la ciudad y, habitualmente, buscamos alguno que nos parezca acorde con la diversión que imaginamos para la noche de Fin de año.

[themimiqs]

Mireia Tejero

El seu esperit lliure i inconformista marca una trajectòria musical que la porta a investigar i treballar la música des d'una altra mirada. És saxofonista, compositora i performer. Títol Superior de música moderna i jazz. Ha liderat diverses bandes de dones, com l'Orquestra de Taló, Les Gambes i Les Reines i altres grups de culte com Alius i Rufa Reflex Quartet. Compositora i performer habitual de la companyia de dansa Sol Picó i creadora de la música de molts i diversos documentals, esdeveniments, peces de teatre i espectacles de dansa. Les seves composicions, accions i interpretacions van més enllà de la pròpia música: crea sinergies i complicitats amb les diferents disciplines artístiques, aposta per la improvisació rigorosa i assumeix el risc i la riquesa que això comporta. www.mireiatejero.com

[radiacavaret]

Imagenes del `falso directo’: Consultorio sentimental de la Señorita B. abierto por Margaret Feels y Candelaria Estrada. 

La primera parte de la sesión consistió en la realización de un juego sonoro y de interferencias llamado “Teléfono roto en un Mundo Fantasma”, concebido para entrevistar a una de las integrantes de Suversión, colectivo de cine de Cali -Colombia, residente en La Virreina. El juego partió de dos consultas sentimentales que llegaron a nuestro consultorio para preguntar sobre ‘amores fantasma’. 

La segunda parte de la sesión del consultorio fue de la mano de Candelaria Estrada, quién trajo al encuentro de nuevo la consulta de Irfán, un inmigrante de Pakistán que pregunta por qué le han negado el derecho a la nacionalidad. Una nueva versión de la respuesta viene con un abierto de 'karaoke inmigrante', con hipnosis dirigida para llegar a Europa, despliegue merenguero, la figura de Copito de Nieve hilvanando y covers de canciones sobre la migración realizados tras un ejercicio de lectura sobre material relacionado con el control migratorio. 

Realizado en el Porta Roja el 26 de octubre de 2017 con motivo del LAC - La Virreina Centre de la Imatge. Fotos: Daniel Authier. Producción: Mireia Cucala, Violeta Ospina, Samuel Cespedes, Isabella Franceschi (Radio CAVAret).

[eldiaquevaigvotar1o-blog]

1-octubre

Me n'he d'anar! Si venen just ara i em quedo aquí atrapada, no veuré la Marina fins vés a saber quan. Què bèstia era tot allò! Eren ja vora les 10. Quan vingui el Pedro marxo.

M'havia 'escapat' a les 5 per baixar a protegir l'escola. El meu home havia quedat amb uns amics a les 6. Ja l'havia avisat, que era possible que quan ell es llevés jo ja me n'hauria anat. Com que la nena em desperta sovint per la nit, em costa tornar-me a adormir, i en aquelles circumstàncies, l'insomni era cavall guanyador. La Marina em va despertar cap a les 4. Li vaig donar pit, i de mentre vaig veure el mòbil. Parpellejava, incansable, com la jornada que començaria en breu.

La conversa estava prou animada. 'Hauríem de trobar-nos a les 4h30'. 'Jo fins més tard no puc baixar'. 'De seguida vinc'. Em vesteixo i baixo, vaig dir jo, a aquells desconeguts inalàmbrics.

Vaig deixar la nena al bressol altre cop. El meu cos, pesat, es va aixecar del llit, en silenci, poc a poc. Vaig baixar al carrer, cap al col·legi. Realment és una sort tenir-ho tan a prop, banal reflexió matinera. Sortint del portal, ja s'albirava una bona gentada, tots aplegats davant de la porta de l'escola. Hi havia el papa de la Txell, el fill de la Maria del Mar de l'escala, que no sé com es diu..., el pare de la Mireia, la Teresa, professora de música i mare del Roger, i tantes cares conegudes en el cap de setmana precedent, i tants altres desconeguts... també hi havia el Carles, que en les hores successives es convertiria en el líder de la resistència del Balmanya. Ens donava instruccions per a protegir el col·legi. La mama de la Txell, des del seu balcó ens treia fotografies, i així podíem veure com la forma de la congregació evolucionava cap a un quadrat. Els mòbils treien fum... va arribar la Raquel, també mama d'un bebè, la Nur. La seva, més petita i amb més necessitat de mama que la meva Marina... Chapeau! Chapeau ella i chapeau tots nosaltres!Poc abans de les 6 vaig trucar al meu home, que ja s'havia despertat i estava sol a casa amb els nens. Li vaig dir que enviaria a la meva mare a cuidar-los i així ell podia baixar. 'Per cert, Pedro, quan vinguis porta tots els paraigües que puguis!', plovia. 10 minuts i 2 trucades més tard, ja estava tot organitzat a casa meva perquè em quedes tranquil·la fins a les 9 aproximadament, que era l'hora que pretenia tornar cap a casa. A la meva pel·lícula Disney, creia que de 5 a 9 seria l'estona que faria falta més gent i per això volia baixar a ajudar fins aquell moment i llavors ja m'autoalliberava per anar-me'n; i en tot cas, ja baixaria a votar a la tarda tranquil·lament. Va arribar el Pedro, amb els paraigües, que de seguida vam repartir entre els veïns de concentració més propers. També va aparèixer el Roger i l'Eduard i els cosins del Pedro, l'Inma, el Xavi i l'Ignasi.Les imatges de foscor van començar a córrer. En una contracció de l'espai temps, aquells fets eren llunyans i propers a la vegada! Antics i actuals. Era allí, però era aquí. Era contra ells, però era contra mi. Nosaltres. Vaig veure algun fotograma molt d'esquitllada. No em calia mirar més per saber, per entendre. Una veu d'ultratomba ens deia, ara ja sona la música, balles? Si/Òc.Les meses costava que es constituïssin i no podíem començar a votar. Els nois es van prendre una llicència per esmorzar i em vaig quedar amb la Raquel. 'Ja vénen!' La pinya de gent ens vam arreplegar al voltant de la porta de l'escola. 'Em faré pipí', va dir algú. Ens manava el sentit del compromís i l'objectiu comú. En havent canviat les nostres posicions, els va costar de trobar-nos, però els homes ja havien tornat. Serà millor que marxem abans que ens explotin les tetes. Fins després! Ja veig que ens tocarà estar toooot el dia al col·legi.De sobte, vaig entendre unes paraules que havia sentit en un míting. Toni Comín feia refèrencia a les represàlies franquistes que havia patit el seu pare i deia alguna cosa com, no tenim por perquè ja ho hem viscut moltes vegades. I tant! El 'no tenim por' ens l'havíem cregut, però ara començàvem a exercir-lo. L'estaven fent molt grossa!, millor, així es retraten, li vaig dir a una amiga per whats. Mostren força perquè són dèbils i la seva debilitat ens fa més forts. Ja no ens aturen. No ho oblidarem mai.Un cop a casa, la nena va obtenir fàcilment allò que demanava, me la vaig posar al pit. El nen en canvi, no el vaig poder atendre com es mereixia, ja que em demanava una atenció que estava absent, absorbida per la televisió.Li vaig intentar explicar el que estava passant i que per això no podia fer-li gaire cas. No m'entenia. Li vaig ensenyar unes imatges. Vaig pensar que de tota manera les veuria i que era millor que ho veies amb mi. Ho vaig tallar quan es posava més lleig. El meu pare no parava de repetir, 'ja ho sabia', 'ja m'ho esperava d'aquests c...', 'son uns f...', i altres improperis per l'estil.Va pujar el Pedro i els seus cosins. 'Què feu aquí?'. 'La consigna ha canviat, ara si venen els deixarem passar a agafar les urnes. No volem que més gent prengui mal.' Un calfred em va recórrer el cos. Era lògic, però quina decepció. Era una rendició? Jo no volia que ens prenguessin les nostres urnes. Vam tornar tots plegats al col·legi. Si no calia protegir-lo, ens podíem posar a la cua sense perill. Un cop a la cua, la vaig abandonar per fer un parell d'excursions. Una per acompanyar al meu pare a votar, i l'altra la meva mare. El meu pare no callava, 'quina pena acabar així...', 'jo no tinc por', 'quina merda és tot això...'. La meva mare, en canvi, no deia res, silenci total. Per ella sí que patia! Mitja porra me la trenca, espero que no vinguin just ara! 

Les hores passaven lentes, costava tombar el dia. Els crits d''hem votat' pujaven l'ànim a la multitud del Balmanya. Em vaig trobar una amiga que votava al Joan Fuster. Havia viscut en primera persona l'assalt brutal dels Madelmans del Regne. Em va encomenar el desànim. Valdria per alguna cosa aquella marató de dignitat? Continuarien escombrant Catalunya? Tot incògnites, tot neguits. També tot esperances i tot il·lusions per a aconseguir un futur millor per als nostres fills. En aquell dia gris, havíem perdut la innocència, vam créixer de cop. Una cosa tenia clara. Ho aconseguiríem. Si/Òc.

[objecteiespai]

Data:

Dimecres 9 i divendres 10 de desembre, de 18 a 20:30 h

Lloc:

En streaming pel canal de YouTube del Museu del Disseny de Barcelona

Accedir a la jornada el dimecres 9 de desembre

Les cinquenes jornades Disseny per viure, comissariades per l'Òscar Guayabero, esdevenen aquest any una activitat paral·lela a l'exposició Emergència! Dissenys contra la COVID-19 i tenen com a objectiu visualitzar estratègies, maneres i recursos del disseny. Fer palès que el disseny pot contribuir a fer que el futur probable (aquell que sembla més factible que esdevingui) s'assembli el màxim possible al futur desitjable (aquell que aposta pel bé comú).

Elisabet Roselló, fundadora de Postfuturear, ens explicarà en Futurs, Emergència, Agència i Dissenys com en temps d'emergència és prioritari establir plans de xoc i plantejar una relació més coherent amb allò que anomenem futur. Intentarem entendre que és el disseny-ficció i el disseny especulatiu amb Andreu Belsunces i David H. Falagán de Port-0 amb la ponència Ficcions instituents per una recerca en disseny pot-humà, perquè els únics futurs possibles són aquells que algú els ha imaginat abans. I fent prospecció de futur (fins i tot sense que aquest hagi de ser factible avui), veurem com estem construint possibilitats d'altres futurs als que semblem abocar-nos sense remei. Ho veurem en la presentació de l'informe El disseny, de medi a mediador, un estudi de l'Escola Superior de Disseny ESDESIGN i la taula rodona amb els docents implicats en l'estudi, Mireia González, Esther Rico i Bernat Sanromà.

Al mateix temps, veurem com, des d'una situació d'emergència com la pandèmia de la COVID-19, el disseny pot intentar oferir petites solucions per pal·liar part dels efectes que la malaltia causa sobre la societat, o bé mirar d'establir un sistema per evitar el contagi. Molts estudis i professionals han treballat en condicions de confinament per al bé comú. És un exemple magnífic de com, en col·laboració amb experts d'altres camps i amb els mateixos usuaris en el procés de disseny, podem trobar solucions "pel món real", que en diria en Victor Papanek. Coneixerem peces dissenyades expressament per fer front a la pandèmia de la mà dels seus dissenyadors i que es poden veure a l'exposició: Miriam Ponsa, Oriol Ventura, Arnau Valls, Aleix Artigal, Pep Trias i Agustí Chico, amb els quals també parlarem a la taula rodona Escenaris postcovid i possibles futurs del disseny o disseny de futurs.

Acabarem les jornades amb la ponència Entre 2 metres i un kilòmetre d'aire a càrrec de Pablo Martínez de 300.000 km/s, un estudi d’urbanisme i innovació urbana (Premi Catalunya d’Urbanisme 2020, Premi d’Urbanisme Espanyol 2019 i Premi S+T+ARTS 2019 de la Comissió Europea) que explora els potencials de les dades massives i els nous paradigmes de computació per a extreure informació rellevant amb l'objectiu de millorar el diagnòstic territorial, el planejament urbà i la presa de decisions assessorant als diversos agents urbans en la transversalització del coneixement i l’orientació de les polítiques públiques.

https://www.nuvol.com/art/el-disseny-com-a-porta-cap-al-futur-141703

Accedir a la jornada el dijous 10 de desembre

[euroeconomia-blog]

Cataluña: ¿por qué algunos quieren independizarse?

La historia de Cataluña se remonta a casi 1.000 años y es una región orgullosa de su lenguaje e identidad.

Una de las regiones más ricas de España, disfrutó de una amplia autonomía antes de la Guerra Civil Española, pero que fue aplastada durante la época de Franco.

Desde la muerte del dictador, el nacionalismo catalán ha experimentado un resurgimiento.

Mientras que la región fue devuelta su autonomía en 1978, los agravios alrededor de la cultura y el lenguaje perduran hasta el día de hoy.

La mayoría de las personas en Cataluña son bilingües catalán-español, pero algunos creen que el resurgimiento de la primera es una amenaza para la unidad del país, según la doctora Mireia Borrell-Porta, experta en política europea en la London School of Economics.

Dijo a Euronews: "Parece haber una obsesión con la unidad en España, lo cual está bien, pero hay una confusión entre la unidad y la uniformidad.

"Algunas personas ven otras lenguas como una amenaza a la unidad. Durante Franco fue así, aunque eso no quiere decir que estoy haciendo una comparación.

"Existe esta idea de que toda idea que no se considera española es una amenaza a la unidad. Por lo tanto, la lengua catalana no es bien considerada.

"También existe esta idea de que el español está siendo discriminado, pero todos lo hablan en Cataluña".

Quejas de dinero El turismo y la industria han empujado a Cataluña entre las regiones más ricas del país.

Algunos nacionalistas catalanes dicen que, como resultado, la región está siendo cambiada, alegando que inyecta más dinero en las arcas de Madrid de lo que se quita.

Por supuesto, una nación que redistribuye la riqueza no es en sí misma inusual, pero otras regiones autónomas de España, como el País Vasco, no tienen que pagar los impuestos que recauda en el gobierno central.

Borrell-Porta dijo que algunos catalanes creían que el gasto en infraestructura estaba demasiado centrado en Madrid y que no se invirtió lo suficiente en su región.

Pero el Dr. Robert Liñeira, experto en comportamiento electoral y referéndum de la Universidad de Edimburgo, dijo que la idea de que Cataluña tiene quejas económicas con España fue parte de una estrategia nacionalista para atraer más gente al movimiento independentista.

"Hay un elemento de agravios económicos pero se pusieron sobre la mesa en 2010, históricamente no fue un agravio utilizado por el nacionalismo catalán.

"En mi opinión, eso fue algo que se utilizó para ampliar el número de personas a favor de la independencia".

Perder la oportunidad de una mayor autonomía en 2010 Los expertos dicen que el mayor motor de la independencia es los recientes intentos frustrados de Cataluña para obtener más autonomía de España.

Los diputados españoles y el Parlamento y el pueblo de Cataluña dieron luz verde a un estatuto de 2005 que habría otorgado más autonomía a la región, mejorado su influencia financiera y protegido su lengua.

Pero la mayor parte del estatuto fue revocada por el Tribunal Constitucional de España en 2010, para gran ira de los nacionalistas catalanes.

"Yo diría que esta es una de las razones principales por las que los sentimientos de independencia están de nuevo ahora", dijo Borrell-Porta. "El estatuto buscaba resolver los agravios económicos y lingüísticos de la región.

"Antes de 2010 no había mucha gente que favoreciera la independencia - sólo ha sido desde entonces que ha sucedido.

"Por supuesto, coincide con la crisis económica que mucha gente dice que es la razón, porque los catalanes no quieren regalar su dinero.

"Esa es una tergiversación y se olvida de lo que pasó, que fue el tribunal constitucional que anegó la estatua catalana.

"Cada año desde entonces ha habido uno o un millón y medio de personas saliendo a la calle el 11 de septiembre (día nacional de Cataluña)".

El referendo en España España ha declarado ilegal el referéndum de independencia de Cataluña y prometió detenerlo.

La semana pasada, la policía española detuvo a más de una docena de funcionarios catalanes y allanó ministerios del gobierno regional.

La policía regional de Catalunya -conocidos como los Mossos d'Esquadra- también recibió instrucciones de tomar el control de cualquier cabina de votación el sábado, dijo un portavoz de la delegación catalana del Gobierno de Madrid, en un intento por detener el referéndum.

Borrell-Porta dijo: "Ahora, muchos catalanes que no estaban por la independencia y no pensaban que debería haber un referéndum están viendo cómo Madrid se está apoderando de las finanzas y la policía catalanas; están viendo cómo el fiscal español está convocando a todos los alcaldes catalanes; están viendo impresiones presurizadas y altos funcionarios detenidos.

"Mucha gente ahora está diciendo 'no era para eso, pero si esa es la calidad democrática del gobierno español entonces tal vez sería mejor irnos'".

"Lo que el gobierno hizo la semana pasada creó un ultraje en Cataluña", dijo Liñeira. "Y no se trata de dinero, estamos hablando de símbolos.

"El reconocimiento simbólico es el tema principal que históricamente ha sido el principal motor del nacionalismo catalán y sigue siendo en mi opinión".

[mpanisello]

Bibliografia

Balzac, H., 1830. Tratado de la vida elegante. [pdf] Traduït per Mireia Porta i Arnau, 2013. Editor digital: IbnKhaldun. Disponible a: http://www.escuelamaritima.com/media/noticias/4599_file.pdf [data d’accés: 13/04/2017]

Crawford, M., 2004. La magia de los centros comerciales. A: M.  Sorkin, ed. 2004. Variaciones sobre un parque temático. La nueva ciudad americana y el fin del espacio público. Barcelona: Gustavo Gili.

Eijkelboom, H., 2005. No name . [fotografia] Disponible a: https://i-d.vice.com/es_es/article/gente-del-siglo-xxi [data d’accés: 19/04/2017]

Erner, G., 2005a. El yo como última utopía. A: Victimas de la moda. Como se crea, por qué las seguimos. Traduït per Inmaculada Urrea i Marta Camps. Barcelona: Gustavo Gili, pàg. 192-197

_____, 2005b. La moda es irónica. A: Victimas de la moda. Como se crea, por qué las seguimos. Traduït per Inmaculada Urrea i Marta Camps. Barcelona: Gustavo Gili, pàg. 200-202

Jiménez, J., 2008. La moda y la clase social en la era del consumo. Barcelona: Departamento de sociologia de la Universidad Autònoma. Disponible a: http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/12295/Tesina.pdf?sequence=1 [data d’accés: 08/04/2017] Lipovetsky, G., 1986. La era del vacío. Ensayos sobre individualismo contemporáneo. Barcelona: Anagrama S. A. Disponible a: http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/blog/docentes/trabajos/6553_15813.pdf [data d’accés: 12/04/2017]

_____, 1990. El imperio de lo efimero. La moda y su destino en las sociedades modernas. Traduït per Felipe Hernández y Carmen López. Barcelona: Anagrama.

Marínez, A., 2004. Moda y globalización: del “esterica de clase” al “estilo subcultural”. Universidad de A Coruña. Disponible a: http://www.ces.uc.pt/lab2004/pdfs/AnaBarreiro.pdf [data d’accés: 08/04/2017]

Monneyron, F., 2006. 50 respuestas sobre la moda. Traduït per Cristina Zelich. Barcelona: Gustavo Gili.

de Tarde, G., 1907. Las leyes de la imitacion, estudio sociológico. Madrid: Daniel Jorro.

TED Talks, 2016. Postmodernism. [Vídeo online]. Disponible a https://www.youtube.com/watch?v=38v6Jtfopt0 [data d’accés: 08/04/2017]