#MariaSchrader

[intellectures]

Entfesselt in Fesseln

Ihre Geschichte verkaufte sich millionenfach und wurde für Netflix von Maria Schrader verfilmt. Jetzt hat die bekennende Unorthodoxe Deborah Feldman über das zwanghafte Verhältnis, das Deutschland und die Deutschen zum Judentum haben, ein Buch geschrieben und beweist darin Chuzpe. Read the full article

[film-book]

‎

Sarah Polley and Several Female Filmmakers Snubbed for Best Director Oscar Nods https://film-book.com/sarah-polley-and-several-female-filmmakers-snubbed-for-best-director-oscar-nods/?feed_id=127460&_unique_id=63d096ed2f9ca

[kirsten187]

#LenoraRauch #MariaSchrader #Deutschland83

[brennerrama]

MOVIE QUOTE OF THE DAY:

“It was like he took my voice that day. Just when I was about to start finding it.”

Jennifer Ehle in She Said

#shesaid #mariaschrader

#moviequotes #moviequoteoftheday

[awardseasonblog]

#BleeckerStreetFilms ha presentato il #trailer americano di #ImYourMan diretto dalla regista tedesca #MariaSchrader vincitore alla #Berlinale2021 dell'Orso d'argento per la miglior attrice #MarenEggert. Un racconto suggestivo sul desiderio e su ciò che chiamiamo umano.  Al centro della vicenda una scienziata che accetta di partecipare a un esperimento straordinario: per tre settimane deve vivere con un amante robot umanoide, creato per renderla felice secondo gli algoritmi dei programmatori. A lei però non piace innescando un rifiuto, che verrà percepito come una sfida.. Il cast comprende anche #SandraHüller, Hans Löw, Annika Meier e Jürgen Tarrach  L' uscita americana è prevista a partire dal 24 settembre GUARDA: https://youtu.be/ioFMvGu05_k https://www.instagram.com/p/CTADB3DMXNu/?utm_medium=tumblr

[twotrey23]

#DanStevens @thatdanstevens at the #ImYourMan special screening tonight. #IchBinDeinMensch #actor #acting #actors #MarenEggert #MariaSchrader #film #cinema #movies #movie #films #BleeckerStreet @bleeckerstfilms (at PDC | Pacific Design Center) https://www.instagram.com/p/CXNe_egrvPO/?utm_medium=tumblr

[emmabraslavsky]

Silberner Bär für Maren Eggert! Herzlichen Glückwunsch auch an die Regie: Maria Schrader!

[camillacinematica]

#lasttangoinparis #thelasttangoinparis #ultimotangoaparigi #lultimotangoaparigi #cinema #film #movie #marlonbrando #mariaschrader #bernardobertolucci #internationalcinema #internationalmovie #internationalfilm #parigi #paris https://www.instagram.com/p/BwP57OqliNY/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1jd658tdi0g62

[jocia92]

View this post on Instagram

A post shared by Beta Cinema (@betacinemaofficial)

betacinemaofficial I‘M YOUR MAN..the funniest movie of the year! Big congrats to #danstevens #mareneggert #sandrahüller #mariaschrader #curzonartificialeye #curzoncinemas

[sradalloway-blog]

Rien, Nichts, Não, Nada, Res

Júlia Gamissans

Stefan Zweig: Adiós Europa pretén ser un biopic alternatiu de la vida de l’escriptor que dóna títol a la pel·lícula. Un film que diu adéu a l’apel·lació dels sentiments, adéu a la connexió amb l’espectador i benvingut a la fredor. Dues hores per donar voltes i preguntar-se: per què em sento rebutjat?

La directora, Maria Schrader, segurament buscava fugir de la tragèdia, no deixar parlar els personatges i fer un retrat de Stefan Zweig que, sense dir res, ho expressés tot. Però, les ànsies de netejar un film sobre l’Holocaust i l’exili de qualsevol dramatisme deixen sabor de poc.

Un llargmetratge que vol reproduir el recurs narratiu de Nada de Carmen Laforet; encapçalar escenes, sense un aparent contingut rellevant, amb l’objectiu que deixin marró. Per desgràcia, surts amb res. Sorprenen les imatges vives de color, els paisatges idíl·lics de Brasil i Argentina, veure Stefan i Lotte córrer pels camps de canya de sucre i els banquets que ofereixen les entitats sud-americanes als fugitius d’Europa, perquè es contraposen amb les imatges grises, habitualment utilitzades, per narrar l’Alemanya nazi. La mirada està molt ben trobada, ja que aquesta enfoca els exiliats adinerats, que des de la seguretat i la llunyania, viuen la barbàrie i la pèrdua de la llar. Ofereix un tractament nou del nazisme, malgrat que a l’execució falti passió i objectiu.

“Crec en una Europa lliure i sense fronteres!”, exclama el personatge d’Stefan Zweig durant els primers minuts. Al final, el positivisme de la sentència es torna amarg i la bena als ulls, que s’ha posat l’escriptor per sobreviure al dolor, insostenible. La interpretació de Josef Hader transmet el patiment, tot i que els diàlegs insubstancials i el silenci no li permeten lluir-se més. El personatge que dóna humanitat a la pel·lícula és Friderike Zweig. L’escena on ella bufeteja al seu exmarit amb una dosi de crua realitat, mentre li entrega una paperera que diu “responsabilitza’t”, és l’únic moment en què la pantalla captiva, sacseja i fa desitjar continuar mirant.

Ofereix un tractament original del nazisme, malgrat que a l’execució falti passió i objectiu

És un film que es mou amb desimboltura per moltes llengües, potser amb la intenció d’expressar que l’homenatjat és poliglota o per mostrar un Brasil en expansió, cada cop més multicultural. Durant la roda de premsa que ofereix Stefan Zweig, que dura menys de cinc minuts, es poden comptar més de sis idiomes. Aquest detall i l’absència de banda sonora fan la pel·lícula poc lleugera, llarga i amb falta de ritme. Conceptes que l’allunyen del consumidor mainstream que busca més dinamisme. L’abús reincident de la pausa dramàtica treu valor a les situacions que la mereixen de debò, com és l’escena del mirall. La lentitud en aquest cas no serveix per digerir conceptes sinó per avorrir.

Stefan Zweig: Adiós Europa mostra la vida d’un home que va ser un rodamón, per obligació, en diversos països. Potser el film no pot transmetre l’angoixa existencial que va patir l’escriptor. Però sí que aconsegueix que l’espectador es frustri. Fa que es trobi perdut, sense rumb, com Zweig, entre els paisatges exòtics de Brasil, les conferències sobre literatura i els diàlegs que no porten enlloc en les diverses sales d’estar. També, fa que intenti deixar-se portar per alguna escena que l’aproximi a la història, buscant emocions per no sentir-se indiferent. Per no marxar a casa sense res.

Un film que com espectador vols entrar-hi, però està tractat amb tanta fredor que et deixa indiferent

[film-book]

‎

Film Review: SHE SAID (2022): Maria Schrader's Film About Investigative Journalism Hits All the Right Notes https://film-book.com/film-review-she-said-2022-maria-schraders-film-about-investigative-journalism-hits-all-the-right-notes/?feed_id=111456&_unique_id=6369b4d73cfb0

[date-arte-blog]

La aburrida sobriedad de Maria Schrader

Desastrosa. El principal problema dela película Stefan Zweig: Adiós Europa es que se puede comparar con la vida del personaje que pretende retratar. Probablemente, el propio Stefan Zweig, conocido por ser un gran biógrafo, no hubiera dado su visto bueno a este biopic. Parece que Maria Schrader pretende deliberadamente no explicar nada relevante sobre el escritor. 

La película reduce su vida a seis secuencias ambientadas en distintas localizaciones donde el único interés para el público es la acertada recreación de los entornos. La intención de la directora de crear un filme sencillo se detecta desde el principio, pero se pierde en un neorrealismo mal ejecutado.

Los diálogos construyen unos personajes esnobs y repelentes, además de suponer prácticamente un insulto para los asistentes. Las líneas de guión transcurren a golpe de constantes menciones a nombres de la alta cultura de la primera mitad del siglo XX, con el riesgo de hacer sentir ignorantes a quienes no compartan esos referentes. A pesar de eso, este guiño elitista no logra satisfacer ni al espectador medio ni al más erudito fan de Zweig. Al uno lo deja huérfano de información, sin entender nada, y al otro lo hace pasear por la mera anécdota no desarrollada. 

En el esfuerzo de la directora por conseguir que la obra se mimetice con la realidad, acaba dejándola desprovista de grandes encantos. Aunque la dirección de arte consiga capturar la esencia de la época y de los ambientes, la fotografía los desaprovecha y acaba resultando bidimensional, cruda y muy pobre. La realización intenta privar a la acción de espectacularidad, para no alejarnos de la historia, el motivo real de la película. Lamentablemente, la selección de Schrader de momentos puntuales de la biografía de Zweig, con frecuencia, carece totalmente de sentido, haciendo que la trama no avance hacia la tesis. No pasa nada.

Se crean confusiones incómodas que se prolongan durante demasiados minutos. Es la anti-divulgación

Adiós Europa exige que el espectador conozca la vida y la autobiografía del protagonista antes de entrar en la sala. Los personajes no son presentados y cuesta relacionarlos, llegando a crear confusiones incómodas que se prolongan durante demasiados minutos. Es la anti-divulgación. Los personajes son planos, exceptuando al protagonista, del que solo destaca su ambigüedad. La película tiene una intención intimista aunque no consigue acercar al espectador a los verdaderos pensamientos de Zweig. Mucho menos a sus sentimientos. La interpretación de los actores es muy contenida. No hay emoción ni personajes entrañables.

La propuesta de ilustrar con solo media docena de escenas la vida del escritor obliga a que, en los diálogos, se mencionen acontecimientos que la guionista se ha dejado en el tintero, un recurso abusivo. Un único aspecto de la vida del protagonista estirado durante 106 minutos y que, además, no queda claro. La autora pretende hacer un paralelismo entre el momento histórico europeo y el estado de ánimo del escritor. Pero Stefan Zweig no es retratado como el ferviente europeísta que fue, un aspecto de su biografía que podría haber sido aprovechado en el actual contexto de crisis europea, cosa que justificaría que la película esté financiada por la Comisión Europea.

La película no consigue acercar al espectador a los verdaderos pensamientos de Zweig

FICHA TÉCNICA

Título original: Stefan Zweig: Farewell to Europe (Stefan Zweig: adios a Europa)

Dirección: Maria Schrader

Género: Biopic / Drama / Histórica

País: Austria –Francia - Alemania

Duración: 106 minutos

Fecha de estreno: 21 Abril 2017 (en España)

Calificación: No recomendada para menores de 7 años

Reparto: Josef Haderm, Aenne Schwarz, Barbara Sukova

Guión: Maria Schrader y Jan Schomburg

Música: Tobias Wagner

[universalmovies]

Il trailer italiano di Anche io, il film che porta al cinema #metoo

#AncheIo Il trailer del film che porta al cinema #metoo diretto da #MariaSchrader #SoloAlCinema

Universal Pictures ha condiviso in rete il trailer italiano di Anche io, il film diretto da Maria Schrader che porta al cinema #metoo, il celebre movimento femminista che ha cambiato per sempre la cultura americana. Il film racconta la storia delle due reporter del New York Times, Megan Twohey e Jodi Kantor, che hanno dato voce insieme ad una delle storie più importanti di questa generazione,…

[awardseasonblog]

Sulla base delle aspettative della critica americana ecco le registe che hanno più chance di entrare nella prossima Stagione dei Premi: 1#Sarah Polley (#WomenTalking) 2.#MariaSchrader (#SheSaid) 3.#KasiLemmons (#IWannaDancewithSomebody) 4.#LisaNeugerbauer (#Causeway) 5.#MaggieBetts (#TheBurial) 6.#OliviaWilde (#DontWorryDarling) 7.#KellyReichardt (#ShowingUp) 8.#ChinonyeChukwu (#Till) 9.#SallyElHossaini (#TheSwimmers) #BestDirector #AwardsSeason https://www.instagram.com/p/ChwhuhTMbEY/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[funnylittlegirl]

Die Sehnsuchtsmaschine

Alma (Maren Eggert) ist Wissenschaftlerin am berühmten Pergamon Museum in Berlin. Um an Forschungsgelder für ihre Studien zu kommen, lässt sie sich zur Teilnahme an einer außergewöhnlichen Studie überreden. Drei Wochen lang soll sie mit einem ganz auf ihren Charakter und ihre Bedürfnisse zugeschnittenen humanoiden Roboter zusammenleben, dessen künstliche Intelligenz darauf angelegt ist, der perfekte Lebenspartner für Alma zu sein. Alma trifft auf Tom (Dan Stevens), eine Maschine in Menschengestalt, ein Roboter der Extra-Klasse, einzig dafür geschaffen, sie glücklich zu machen. „Ich bin dein Mensch“ erzählt eine Liebesgeschichte in der nahen Zukunft. Es ist eine komisch-tragische Erzählung um die Fragen der Liebe, der Sehnsucht und was den Menschen zum Menschen macht.... The longing machine Alma (Maren Eggert) is a scientist at the famous Pergamon Museum in Berlin. In order to get research funding for her studies, she lets herself be persuaded to take part in an extraordinary study. For three weeks she is to live together with a humanoid robot tailored to her character and needs, whose artificial intelligence is designed to be the perfect life partner for Alma. Alma meets Tom (Dan Stevens), a machine in human form, a robot in a class of its own, created solely to make her happy. “I am your person” tells a love story in the near future. It is a comical and tragic story about the questions of love, longing and what makes people human....(sorry for my bad english, I hope you understand it!)   

[twotrey23]

#event tonight... #ImYourMan screening with #DanStevens @thatdanstevens in the house. #IchBinDeinMensch #MarenEggert #MariaSchrader #film #cinema #movies #movie #films #BleeckerStreet @bleeckerstfilms (at PDC | Pacific Design Center) https://www.instagram.com/twotrey23/p/CXNJGuqNtsw/?utm_medium=tumblr